Matinals. Quaderns d'història local. Col·lecció: Núm - Malgrat de Mar

Segurament cap, ja que altra vegada els partits més immobilistes controlaven l’aparell de l’estat
i tenien a les seves mans totes les eines necessàries per reprimir qualsevol intent d’insurrecció
per part dels obrers o de qualsevol altre sector. La por cap a la suposada revolució en marxa va
tornar a sorgir el mes de febrer de 1936, quan el govern es va veure obligat a convocar eleccions
i aquestes tornaren a ser guanyades per les forces d’esquerres. Aquest fou el moment clau
en què s’adonaren que ja no hi havia marxa enrere i una vegada més, negant com aquell qui diu
la majoria d’edat a les persones que havien anat a votar, van decidir aturar per la força el procés
de canvi engegat que no havien pogut aturar utilitzant la democràcia.
A Malgrat, per exemple, aquesta havia estat una època relativament tranquil·la ja que la
nit dels Fets d’Octubre en concret no es van registrar incidents i quan els republicans recuperaren
el poder, el mes de febrer de 1936, tot i que hi va haver forces retrets, es van recuperar els
projectes i es va reiniciar la vida municipal amb força normalitat. Tot i que seria interessant
seguir aprofundint en la tasca duta a terme per l’Ajuntament de Francesc Arnau i Cortina i en la
vida política i sindical d’aquells anys, podem dir amb el que hem aconseguit reconstruir fins ara
que aquell Consistori es va caracteritzar per la seva transparència i la seva serietat. Els homes
que el conformaven van defensar un model de poble que intentaren dur a la pràctica en un
moment en el que els municipis gaudien d’un protagonisme que és difícil que es torni a repetir.
L’opinió dels malgratencs que van viure aquells anys corrobora aquesta conclusió, ja que la
majoria de persones recordava molt positivament aquells anys i la figura de l’alcalde. Els seus
records ens han ajudat a veure un poble molt diferent al que coneixem ara, on semblava que tot
pogués començar de nou. Res no podia presagiar en aquells moments la revolució que s’iniciaria
poc temps després i que segurament no hauria començat mai sense les condicions que es van
donar quan hi va haver l’alçament militar, que ho va capgirar tot i va permetre als anarcosindicalistes
fer-se amb el poder els primers mesos de la Guerra.
A Malgrat, com a altres pobles, l’intent de transformar les estructures polítiques, econòmiques
i socials es va allargar fins al mes de maig de 1937 i encara que podem dir que hem iniciat
la recerca sobre el que va suposar a nivell municipal aquest procés de canvi, caldrien molts
més estudis per copsar el que en realitat va suposar i com va afectar a la població. Per exemple,
caldria aprofundir en l’estudi de les col·lectivitzacions agràries i industrials, en el de les municipalitzacions
que va engegar l’Ajuntament d’Elies Paradeda i en el nivell real d’organització i
efectivitat que van tenir les mesures preses tant per al Comitè com per l’Ajuntament que el va
seguir. Pel que fa a com va reaccionar la població davant aquesta nova situació, cal assenyalar
que per tenir una visió més exacta ens caldrien els testimonis dels que van engegar el procés i
potser també les opinions dels que eren partidaris de la revolució. Moltes d’aquestes persones
van marxar del poble després de la guerra i potser el seu testimoni ens ajudaria a contrastar el
de les altres persones que s’han entrevistat. Si només escoltem les opinions que hem recollit fins
ara, que moltes vegades no expressen el que es pensava en aquell moment sinó el que es pensa
ara, podem concloure que més que contraris al procés revolucionari, que molta gent ni va
entendre, molts malgratencs no van estar d’acord amb el canvi que va suposar en els seus costums
(bàsicament pel que fa al tema de la religió ), i en la seva manera d’entendre el món i les
relacions socials la nova situació. Tampoc no aprovaren la repressió que es va portar a terme
contra els religiosos o els elements considerats burgesos. Seria, doncs, necessari, a més d’estudiar
més a fons del que s’ha pogut fer fins ara, fins on va arribar aquesta repressió i qui en va
ser en realitat responsable, com aquest intent de canvi va trasbalsar la vida i les relacions que
fins aquell moment havien imperat al poble i com això va provocar una reacció de rebuig cap
a unes polítiques que en teoria pretenien aconseguir un “món millor” per a tots. Moltes de les
persones que van ser contràries a la revolució pertanyien a un ampli sector de la població que
havia rebut amb il·lusió la Segona República i les seves reformes, però que no volia anar més
enllà. No estaven preparats per veure com els ideals anarcosindicalistes dominaven l’organització
política i econòmica, com molts d’ells mateixos deien eren “idees massa avançades”. Alguns
d’aquests malgratencs, a més, van quedar desencantats després de veure les disputes que els
diferents partits i sindicats del bàndol antifeixista van tenir durant tot el conflicte fins el punt que
molts d’ells avui es defineixen com a apolítics, o diuen que no volen tenir res a veure amb la
15