Matinals. Quaderns d'història local. Col·lecció: Núm - Malgrat de Mar

Qui foren en realitat els veritables responsables d’aquesta violència? Sens dubte foren
individus que estaven directament vinculats a comitès antifeixistes com per exemple el que es
va destacar a la zona d’Orriols o, també, els dels municipis de Salt i de Puigcerdà, per citar-ne
alguns. Majoritàriament eren persones amb una forta consciència política que varen actuar
d’una manera coherent, sempre que es tingui present el context de l’època i l’efervescència amb
què es varen viure els esdeveniments. Per ells, la violència era una via necessària per poder
acomplir el projecte d’inversió social que s’havia projectat, i això significava l’eliminació física
dels que ells consideraven com a enemics del nou ordre revolucionari.
Tanmateix, la repressió que es va dur a terme a la rereguarda va tenir forts tics d’inoperància
i de desorganització. Més enllà de la influència de cada comitè antifeixista local, que a
nivell polític exercien una autoritat pràcticament completa a cadascun dels diferents municipis,
sembla evident que la dinàmica repressiva d’aquell estiu s’ha d’entendre transcendint el concepte
del “comitè local”. Partint de la base que hi va haver una provada complicitat d’individus
de diferents comitès, es pot parlar d’una espècie de comitè intercomarcal que no va existir mai
de manera explícita, tangible o organitzada, però que podria explicar aquesta relativa eficàcia
depuradora. Estaríem parlant d’una barreja d’individus de poblacions diverses que seran el braç
executor d’aquest nou ordre revolucionari en el marc d’una acció conjunta que dóna prioritat a
l’ús de la violència. Per tant, s’ha de fer referència a l’existència d’un gran comitè repressiu que
havia de tenir enllaços en diversos punts de les comarques i que hi van operar únicament a nivell
repressiu fruit de la nova correlació de forces que es dibuixa a partir de les darreries de juliol de
1936. Tanmateix, també s’ha de deixar clar que aquests elements violents varen ser una minoria
respecte al conjunt de la població i també dels sindicats i partits de l’espectre polític de l’esquerra
que integraven els diferents comitès antifeixistes.
12