Matinals. Quaderns d'història local. Col·lecció: Núm - Malgrat de Mar

La gestió política d’aquests comitès antifeixistes es va caracteritzar per la materialització
d’un bon nombre de mesures i decrets que pretenien impulsar tot un seguit de canvis i transformacions
socials en àmbits certament diversos. Profundes reformes posades en pràctica a partir
d’ambiciosos projectes de municipalització que qüestionaven els conceptes que fins llavors
havien imperat en relació a la propietat privada, al costat d’un nou ordenament de l’economia
productiva en forma de col·lectivitzacions, poden ser alguns dels exemples de cap a on es volia
encaminar el nou ordre social.
A Bàscara, per exemple, l’estudi del projecte de municipalització de la propietat rústica
i urbana, preveia, en el primer apartat, que “totes les terres i vivendes del municipi que eren tributades
amb un lloguer a un particular passen a ser patrimoni del poble”. Així mateix, el cinquè
apartat rebaixava “un 50 % els lloguers de terres i vivendes a tot el terme municipal”. Pel que fa
al fenomen de les col·lectivitzacions, la realitat era que els comitès de control obrers s’havien
erigit en els autèntics amos de la major part de les fàbriques i dels centres de treball. Amb la
derogació del CCMA el 4 d’octubre de 1936, i la restitució de la Generalitat de Catalunya, una
de les primeres tasques del nou govern de Tarradellas, que comptava amb la participació de la
CNT, fou la realització i promulgació del Decret de Col·lectivitzacions del dia 24 d’aquell
mateix mes. Aquest decret disposava l’obligatorietat de col·lectivitzar en tres casos. En primera
instància, davant de la fugida del patró o que aquest fos considerat facciós pels Tribunals
Populars; en segona instància, a totes les empreses de més de 100 treballadors i finalment,
també, en aquelles empreses de menys de 100 treballadors: en cas d’acord entre treballadors i
propietaris, o en el cas que així ho decidissin les tres quartes parts dels treballadors.
El món de l’ensenyament també va viure un nou impuls cap a l’assumpció d’un model
certament inaudit fins al moment. Un cop creat el Consell de l’Escola Unificada de Catalunya
(CENU), es va iniciar un procés no exempt de dificultats que pretenia superar, definitivament,
qualsevol rastre de l’antiga escola confessional. Al mateix temps, els principis racionalistes que
s’havien posat en pràctica en algunes escoles i ateneus vinculats a sectors llibertaris i republicans
al llarg dels primers decennis del segle passat, ara passaven a formar part del patrimoni
col·lectiu.
Un altre dels àmbits de la rereguarda que va patir transformacions importants va ser el
de la justícia. Amb seu a Girona, una de les institucions clarament simbòliques que varen cristal·litzar
d’acord amb el procés revolucionari va néixer el mes de setembre de 1936.
Fonamentalment, el Tribunal Popular preveia la revisió d’aquells processos penals amb caràcter
social, totes aquelles activitats contràries al règim, la repressió de la usura i les estafes, així com
bona part dels afers o conflictes relacionats amb aspectes laborals, com per exemple els accidents
de treball, el pagament de salaris, els sous o les hores extraordinàries.
Amb la dissolució del Comitè Central de Milícies Antifeixistes es va produir un fenomen
que, amb particularitats diferents en funció de cada municipi, seria força generalitzat. Els homes
que havien format part del comitè antifeixista de cada població, i que per tant havien assumit la
gestió dels afers públics en unes condicions més aviat difícils, es varen veure amb l’obligació de
dissoldre’s el dia 9 d’octubre d’aquell mateix any. Aquesta disposició, que transcendia els límits
i les atribucions de cada municipi, va propiciar que un nombre molt significatiu de membres
dels comitès antifeixistes passessin a formar part dels nous Consells Municipals. Aquesta situació
variaria en funció de cada localitat. En algunes, la influència dels homes més forts dels comitès
duraria ben bé fins als Fets de Maig de l’any 1937 –enfrontaments armats entre les formacions
polítiques d’esquerra que marcaren un canvi significatiu en la correlació de forces a
Catalunya-. En d’altres, alguns seguirien formant part del govern local fins a les acaballes de la
guerra. En qualsevol cas, en les diverses situacions, el procés de creació dels Consells
Municipals va significar la pèrdua definitiva d’unes conquestes revolucionàries que la gestió dels
comitès antifeixistes va acabar impulsant de manera decisiva, malgrat les reticències de certs
sectors poblacionals a la major part de municipis de tot Catalunya.
10