Incidència de les radiacions ultraviolades sobre ... - IES Mediterrània

Incidència de les
radiacions ultraviolades
sobre el càncer de pell
Alumna: Anna Notó Orriols
Tutor: Carles Nogués
Departament de biologia
2n de Batxillerat B
Curs: 2012-2013

Incidència de les radiacions ultraviolades sobre el càncer de pell
“Si he fet descobriments inavaluables ha estat més pel fet de tenir
paciència que per qualsevol altre fet.”
INS. Mediterrània
Isaac Newton

Incidència de les radiacions ultraviolades sobre el càncer de pell
Agraïments
M’agradaria donar les gràcies a totes les persones que m’han ajudat a tirar
aquest treball endavant. Al meu tutor Carles Nogués, que des del primer
moment va confiar en mi i m’ha guiat durant tots aquests mesos.
A l’Olga López i la Carmen López-Iglesias per la seva predisposició a l’hora
d’ajudar-me i per haver-me facilitat el seu temps per tal de poder entrevistar-les
i mostrar-me les instal·lacions del CSIC.
També vull agrair a l’equip directiu de l’INS Mediterrània haver-me proporcionat
l’ajut per tal de poder viure l’experiència de poder participar durant una setmana
al campus d’estiu de la universitat de Sevilla, on vaig poder realitzar una de les
parts pràctiques del meu treball.
Molt especialment vull donar les gràcies a la meva família que sempre ha estat
al meu costat per ajudar-me i als meus amics, la Mariel i l’Andy per recolzar-me
en els moments més difícils del treball.
INS. Mediterrània

Incidència de les radiacions ultraviolades sobre el càncer de pell
Índex
0. Introducció 1
1. Mutacions 3
1.1. Les mutacions gèniques 4
1.2. Les mutacions cromosòmiques 5
1.3. Les mutacions genòmiques 6
2. Els agents mutàgens 7
3. Les radiacions ultraviolades 8
4. Experimentació 10
5. El càncer 13
5.1. Biologia del càncer 13
5.2. Etiologia del càncer 15
INS. Mediterrània
5.2.1. El càncer produït per virus 15
5.2.2. El càncer produït per subst. químiques o radiacions 15
5.2.3. El càncer hereditari 18
5.3. Prevenció del càncer 19
5.3.1. Mesures de prevenció primària 19
5.3.2. Mesures de prevenció secundària 20
5.4. Diagnòstic del càncer 22
5.4.1. Mètodes de diagnòstic del càncer 22
5.4.1.1. Proves analítiques 22
5.4.1.2. Proves d’imatge 23
5.4.1.3. Estudi de teixits 25
5.5. Tractament del càncer 26

Incidència de les radiacions ultraviolades sobre el càncer de pell
5.6. Futur del càncer 29
6. El càncer de pell 30
6.1. Què és el càncer de pell? 30
6.2. Tipus de càncer de pell 31
INS. Mediterrània
6.2.1. Càncer de tipus no melanoma 31
6.2.2. El melanoma 33
6.3. Factors de risc 34
6.4. Prevenció del càncer de pell 36
6.5. Diagnòstic del càncer de pell 37
6.6. Tractament del càncer de pell 38
6.6.1. Cirurgia 38
6.6.2. Quimioteràpia 39
6.6.3. Radioteràpia 40
6.6.4. Teràpia biològica 41
6.7. Entrevista 42
7. Conclusió 55
8. Glossari 57
9. Bibliografia 59
10. Annexos 62

Incidència de les radiacions ultraviolades sobre el càncer de pell
0. Introducció
Un de cada tres homes i una de cada cinc dones patirà càncer en algun
moment de la seva vida.
Quan vaig escoltar aquesta frase, un calfred em va recórrer tot el cos. No podia
llegir-la només com una dada ja que, involuntàriament, em venien al cap totes
aquelles persones conegudes, més o menys properes, que havien patit un
càncer.
Desgraciadament, el càncer és un tema que m’ha tocat patir de molt a prop.
Aquesta malaltia s’ha emportat persones que m’estimava i m’estimo molt i
n’està fent patir d’altres que desitjo que l’acabin vencent.
Sempre pensem que el càncer és una malaltia que mai ens tocarà patir a
nosaltres però el fet és que una simple exposició desmesurada a les radiacions
del Sol ja pot ser un factor desencadenant perquè patim aquesta malaltia.
És per aquest motiu que quan se’m va presentar l’oportunitat de poder fer un
treball de recerca vaig pensar que aquest podia ser un tema molt interessant.
Moltes preguntes em venien al cap quan pensava en el càncer i jo mateixa em
preguntava si realment sabia el que era. El càncer de pell em cridava molt
l’atenció ja que m’intrigava saber com el Sol, que representa una font d’energia
tant important i tan necessària per a nosaltres, podia ser també la causant
d’una malaltia tant greu com pot ser un càncer de pell.
Finalment, vaig aconseguir plantejar-me uns objectius i crear unes hipòtesis
que pretenia poder resoldre amb aquest treball. Els objectius que em vaig
plantejar van ser aconseguir conèixer què és el càncer i més concretament el
càncer de pell, conèixer què són les radiacions i les mutacions i arribar a
comprendre l’efecte que tenen sobre nosaltres.
Les hipòtesis que vaig plantejar van ser:
- Les radiacions ultraviolades tenen un efecte nociu sobre la nostra pell i poden
provocar-nos mutacions?
- Tenen les radiacions ultraviolades una relació directa amb el càncer de pell?
INS. Mediterrània Pàgina 1

Incidència de les radiacions ultraviolades sobre el càncer de pell
Per tal de poder demostrar les meves hipòtesis i complir els meus objectius
vaig realitzar diferents activitats.
En primer lloc, aprofitant l’oportunitat que se’m va presentar de poder participar
en un campus d’investigació d’estiu a la Universitat de Sevilla, vaig poder
realitzar una pràctica al laboratori relacionada amb el tema de les radiacions i
les mutacions. Amb aquesta pràctica part dels meus objectius quedaven
complerts i també una de les meves hipòtesis.
Per seguir endavant amb el meu treball, vaig anar recopilant informació sobre
el càncer, el càncer de pell, les radiacions i les mutacions.
Per poder respondre la segona de les meves hipòtesis vaig informar-me molt
bé sobre què és el càncer i més concretament el càncer de pell. Vaig tenir la
sort que aquest any la Marató de TV3, un programa que es dedica a la
divulgació científica i a recaptar diners per poder destinar-los a la investigació,
dedicava aquesta edició al càncer. Durant dotze hores de programa, van
informar sobre què és el càncer, com prevenir-lo, què s’estava investigant
actualment sobre aquesta malaltia i també van donar l’oportunitat que els
espectadors poguéssim escoltar testimonis reals de persones que el patien o
que ja l’havien superat.
Quan ja vaig tenir un cert coneixement del que és el càncer de pell vaig voler
saber més coses però, sobre tot, el que m’interessava era saber què s’està fent
en aquest moment, quines són les últimes investigacions relacionades amb
aquest tema. Gràcies a Carmen López-Iglesias i a l’Olga López, investigadores
dels CSIC (Consell Superior d’Investigacions Científiques), vaig tenir
l’oportunitat d’entrevistar-me amb elles i conèixer quines són les recerques que
s’estan duent a terme al CSIC relacionades amb el càncer de pell actualment.
Finalment, i a partir de tota la informació i investigació que he exposat
anteriorment, he pogut arribar a assolir els objectius que m’havia proposat i a
demostrar les hipòtesis plantejades.
INS. Mediterrània Pàgina 2

Incidència de les radiacions ultraviolades sobre el càncer de pell
1.Les mutacions
Per tal de poder demostrar la meva hipòtesi, primer haurem de definir els principals
termes que hi intervenen. En primer lloc, definir què és una mutació.
Una mutació és l’alteració a l’atzar del material genètic. Aquestes alteracions
permeten l’evolució de moltes espècies, la seva variabilitat i, alhora, la selecció
natural dels millors adaptats al medi, però les mutacions no nomes aporten
beneficis; moltes malalties són provocades per culpa d’aquestes mutacions.
Les mutacions podem classificar-les segons:
- On tenen lloc.
- L’espontaneïtat
- L’extensió del material genètic afectat
Així doncs, segons on tenen lloc, trobem les mutacions somàtiques, que es
produeixen a les cèl·lules somàtiques*, i les mutacions germinals, que tenen lloc a
les cèl·lules reproductores. Les mutacions que tenen lloc a les cèl·lules somàtiques
no tenen gaire importància ja que poden ser substituïdes, com no sigui que la
mutació les converteixi en cèl·lules cancerígenes. En aquest cas, sí que són
importants.
La principal diferència entre les mutacions germinals i les somàtiques és que les
mutacions germinals que, com ja hem esmentat abans, es duen a terme a les
cèl·lules reproductores, afecten les següents generacions, ja que les cèl·lules del
nou organisme seran com el zigot i, per tant, portaran la mutació, en canvi les
mutacions somàtiques, en cap cas poden ser heretables.
Si ara ens fixem en l’espontaneïtat de les mutacions, trobem les mutacions
naturals, que apareixen de forma espontània, i les mutacions induïdes, que són
provocades mitjançant radiacions i determinades substàncies químiques
anomenades agents mutàgens.
Per últim, trobem la classificació segons l’extensió del material genètic afectat, que
són les mutacions gèniques, les mutacions cromosòmiques i les mutacions
genòmiques.
INS. Mediterrània Pàgina 3

Incidència de les radiacions ultraviolades sobre el càncer de pell
1.1. Les mutacions gèniques
Les mutacions gèniques, també anomenades puntuals, són alteracions de la
seqüència de nucleòtids* d’un gen. Un cas conegut de mutació gènica és
l‘albinisme. Dins de les mutacions gèniques trobem la classificació següent:
- Mutacions per substitució de bases: com el seu nom indica és la
substitució/canvi d’una base per una altra. Es donen dos tipus de mutacions per
substitució, ja que trobem dos tipus de bases: les bases púriques (A i G) i les
bases pirimídiques (T i C).
a) Transicions: canvi d’una purina per una altre purina o d’una pirimidina
per una altre pirimidina.
b) Transversions:substitució d’una purina per una pirimidina o d’una
pirimidina per una purina.
- Mutacions per pèrdua (delecions) o inserció (addicions) de nucleòtid: tenen com
a conseqüència canvis en l’ordre de lectura a l’hora de la traducció. Les
conseqüències d’aquest tipus de mutacions solen ser greus.
INS. Mediterrània Pàgina 4

Incidència de les radiacions ultraviolades sobre el càncer de pell
1.2. Les mutacions cromosòmiques
Les mutacions cromosòmiques són aquelles que provoquen canvis en l’estructura
interna dels cromosomes o, el que és el mateix, quan s’altera la seqüència de gens
d’un cromosoma. En podem trobar quatre tipus diferents:
- Deleció: pèrdua d’un fragment del cromosoma.
- Duplicació: repetició d’un segment del cromosoma.
- Inversió: canvi de sentit d’un fragment en el cromosoma.
- Translocació: canvi de posició d’un segment de cromosoma.
En aquesta imatge podem observar un cas de mutació
cromosòmica de deleció.
INS. Mediterrània Pàgina 5

Incidència de les radiacions ultraviolades sobre el càncer de pell
1.3. Les mutacions genòmiques
Les mutacions genòmiques són aquelles produïdes per una alteració en el nombre
de cromosomes propi d’una espècie. Una malaltia molt coneguda produïda per
aquest tipus de mutacions és el Síndrome de Down.
En les mutacions genòmiques hi podem trobar:
- Aneuploïde: afecten a un nombre d’algun cromosoma (generalment dos), sense
arribar a afectar el joc complet.
- Euploïdia: és una alteració que afecta tots els cromosomes.
En aquesta imatge podem observar com en el cromosoma 21 trobem una alteració
de cromosomes. En aquest cas es tracta de la Síndrome de Down.
INS. Mediterrània Pàgina 6

Incidència de les radiacions ultraviolades sobre el càncer de pell
2. Els agents mutàgens
Com ja he dit abans, no totes les mutacions tenen lloc de forma espontània sinó
que necessiten l’acció dels anomenats agents mutàgens. Aquests agents són
factors capaços d’alterar la seqüència d’ADN provocant així un augment de la
freqüència normal de mutació. Podem trobar dos tipus d’agents mutàgens:
- Les radiacions mutàgenes: que poden ser de dos tipus diferents:
a) Radiacions ionitzants: Aquests tipus d’agents mutàgens són els que ens
seran útils per a aquest treball, ja que les radiacions ultraviolades es
troben dins d’aquest grup. Aquest tipus de radiacions són molt
absorbides per l’ADN, provocant així una ascensió d’alguns electrons a
graus de més energia que comporten la formació d’enllaços covalents
entre dues pirimidines contigües i l’aparició de formes tautomèriques
(donen lloc a mutacions gèniques del tipus transicions).
b) Les radiacions ionitzants: aquestes radiacions són d’una longitud d’ona
inferior a la de les UV i també són menys penetrants. Alguns exemples
són els rajos X o els rajos Ɣ.
- Les substàncies químiques mutàgenes: són substàncies que reaccionen amb el
ADN i provoquen bàsicament tres tipus d’alteracions:
- Les modificacions de les bases nitrogenades
- La substitució d’una base per una altra d’anàloga
- La interacció de molècules.
A part d’aquests, també hi ha els agents mutàgens genètics (gens mutadors)
que tendeixen a augmentar la freqüència de mutació d’altres gens.
INS. Mediterrània Pàgina 7

Incidència de les radiacions ultraviolades sobre el càncer de pell
3. Les radiacions ultraviolades
Un cop descrit el que són les mutacions, ens centrarem en un dels causants
d’aquestes, les radiacions ultraviolades.
Les radiacions ultraviolades (o llum ultraviolada) són un tipus de radiació
electromagnètica amb una longitud d’ona menor a la llum visible i major de la dels
rajos X. Els seu espectre va del 100 a 400 nm. Aquest tipus de llum és un del
principals components de la llum solar. Per aquesta mateixa raó, com que estem
exposats contínuament a la llum solar, aquestes radiacions són capaces de provocar
mutacions en el nostre cos.
Les radiacions ultraviolades es divideixen en tres bandes: UVA (320 a 400 nm), UVB
(280 a 320) i UCV (200 a 280 nm). La UVA és la que més ens arriba a la Terra ja
que no és filtrada per la capa d’ozó amb el mateix grau que les altres dues. Les
radiacions que podem rebre en un dia d’estiu comprendran un 5% de radiacions
UVB i un 95% de UVA. Tot i aquests percentatges, les UVB són més responsables
de produir danys biològics que les UVA, ja que un 80% dels danys nocius que
s’associen a les radiacions UV són provocats per aquestes.
La quantitat de radiacions UV i llum visible que arriben a un cert nivell de la pell varia
segons la seva longitud d’ona. En general, com més llarga sigui l’ona més
profundament penetrarà en la pell.
Quan la llum visible i la UV arriben a la pell, una part es reflecteix, una altra part és
assimilada per la pell i una altra part es transmet a diferents capes de la cèl·lula, fins
que l’energia del raig incident es dissipa. La proporció de llum que és assimilada per
les molècules en els teixits és la més important, ja que es tracta de l’energia que pot
causar respostes tissulars*.
Espectre de les radiacions UV
INS. Mediterrània Pàgina 8

Incidència de les radiacions ultraviolades sobre el càncer de pell
La radiació és assimilada per molècules a la pell anomenades cromòfors, les quals
són capaces d’induir una resposta fotobiològica, com una cremada solar o una
fotosensibilitat induïda per les drogues.
Els nivells de penetració dels rajos UVB i UVA també són diferents. El 70% de les
radiacions UVB són absorbides per l’epidermis, a diferència de les radiacions UVA,
que són absorbides, entre un 70 i un 80%, per cèl·lules de la dermis.
L’efecte d’aquestes radiacions també va molt lligat a la dosi de radiació que puguem
rebre que, a la vegada, va en funció del temps d’exposició i de la intensitat de la
radiació.
Com a curiositat podem dir que reben aquest nom perquè en llatí ultra vol dir més
enllà i, per tant, la traducció seria “més enllà del violeta”. El violeta és el color visible
amb més longitud d’ona més curta i la radiació ultraviolada encara és més curta, per
això l’ ultra.
INS. Mediterrània Pàgina 9

Incidència de les radiacions ultraviolades sobre el càncer de pell
4. Experimentació
Per tal de demostrar la hipòtesis que les radiacions ultraviolades tenen un efecte
nociu i que provoquen mutacions, he realitzat una pràctica amb bacteris. La pràctica
consisteix en la mutagènesi de bacteris per irradiació amb llum UV.
Aquesta pràctica la vaig dur a terme al Campus Científic d’estiu que vaig realitzar al
Campus d’Excel·lència Internacional Andalusia Tech a Sevilla. La pràctica la vam fer
un grup de vuit persones.
En aquest cas, el bacteri que utilitzarem és la Salmonella typhimurium BA 130. Aquest
bacteri es troba als pollastres i als seus ous i en rèptils com les tortugues. Per aquesta
raó, no és recomanable tenir-los com a animals de companyia.
A part de l’estudi de l’efecte de les radiacions UV, també podrem comprovar altres
fets, com que existeixen mecanismes de reparació dels danys a l’ADN.
Per tal de poder dur a terme aquesta pràctica, vaig necessitar tres dies per poder
observar-ne els resultats.
OBJECTIUS:
- Estudiar l’efecte de la llum ultraviolada en la viabilitat cel·lular d’un cultiu de
bacteris.
- Comprovar l’existència d’un mecanisme de reparació dels danys a l’ADN induït
per llum visible a la Salmonella.
- Observar l’aparició de mutacions que reverteixen la incapacitat de créixer en un
medi mínim d’una capa cepa his- .
MATERIAL NECESSARI:
- Salmonella typhimurium BA 130 (his G46, uvrB)
- Caixes amb medi ric (LB)
- Caixes amb medi mínim (NCE)
- Boletes de vidre estèrils
- Emissor de llum UV
- Pipeta automàtica
- Paper d’alumini
INS. Mediterrània Pàgina 10

Incidència de les radiacions ultraviolades sobre el càncer de pell
PROTOCOL:
Dia 1
1. Inocular una colònia de S. Typhimurium en LB i deixar-ho cultivar durant tota la nit
a 37ºC en agitació.
Dia 2
Irradiació de Salmonella typhimurium amb llum UV
2. Sembrar 100µl del cultiu en tres caixes de LB i tres caixes de NCE. Perquè quedi
tot repartit, introduir boletes de vidre i agitar fins que estigui sec.
3. Una vegada seques, irradiar dues caixes de LB i dues de NCE amb llum UV (les
que queden sense irradiar en serviran com a control). Per tal d’obtenir diferents
resultats, fer quatre parelles i cada una de les parelles irradia les seves caixes
durant 5’’,10’’, 15’’ o 20’’.
4. Embolicar amb paper d’alumini una caixa de cada tipus i exposar les altres dues a
la llum del Sol durant 30’
5. Incubar totes les caixes durant tot la nit a 37ºC
Dia 3
Observació de la viabilitat i de l’aparició de revertients capaços de créixer en el medi
mínim.
6. Comptar el nombre de colònies que han crescut a cada caixa.
Temps
d’irradiació
5’’ 10’’ 15’’ 20’’
Llum/Foscor L F L F L F L F
LB 1 144 60 96 30 46 29 36 25
2 139 55 136 28 40 24 32 21
NCE 1 12 4 4 6 0 0 0 0
2 15 3 4 2 2 0 0 0
INS. Mediterrània Pàgina 11

Incidència de les radiacions ultraviolades sobre el càncer de pell
CONCLUSIONS:
Observant la taula de resultats, podem dir que, efectivament, hem pogut observar els
efectes de la llum ultraviolada en la viabilitat cel·lular. Com més radiació pateix el
bacteri, el nombre de colònies que crea és menor. Un dels factors importants és el
tipus de medi en el qual es troba. Observem que en el medi ric (LB), el nombre de
colònies és molt més elevat que en el medi mínim (NCE).
Mirant la taula, també podem veure que les caixes que, un cop irradiades, s’han
exposat a la llum visible (en aquest cas a la llum del sol) tenen més colònies que no
pas les que s’han tapat tot just després de la irradiació. Això és així perquè hem pogut
comprovar l’existència d’un mecanisme de reparació dels danys en l’ADN induït per la
llum visible en la Salmonella. Aquest mecanisme és la fotoliasa*, una proteïna
implicada en la reparació de dímers de pirimidina a través de la foto- reactivació
enzimàtica.
Com a conclusions podem dir que, efectivament, les radiacions ultraviolades tenen un
efecte sobre els bacteris, ja que frenen la creació de colònies i que existeix un
mecanisme de reparació del danys en l’ADN anomenat fotoliasa.
Extracció dels 100 µl de cultiu Colònies formades després de la radiació
INS. Mediterrània Pàgina 12

Incidència de les radiacions ultraviolades sobre el càncer de pell
5. El càncer
5.1. Biologia del càncer
El càncer, principal causa de mort de persones entre 35 i 70 anys, és una
malaltia que consisteix en la multiplicació accelerada
de determinades cèl·lules alterades. Aquest excés de
teixit forma tumors. Si aquest tumor és molt localitzat i
no creix indefinidament, podem parlar d’un tumor
benigne. Aquesta classe de tumors, en estar
centralitzats en un punt, generalment es poden
extirpar amb facilitat. Els tumors benignes no són
cancerosos, però sí que poden provocar problemes de
salut depenent de la seva mida i de la seva ubicació.
A diferència d’aquests els tumors malignes són tumors
que creixen descontroladament, envaint i destruint
altres teixits de l’organisme. Quan aquests tumors
migren a altres punts del cos a través del sistema circulatori i limfàtic, parlem de
metàstasi.
Una cèl·lula cancerosa es diferencia d’una altra que no ho es perquè, tal com
hem esmentat abans, aquestes últimes tenen unes característiques
determinades: es divideixen de manera descontrolada, tenen proteïnes de
membrana diferents, presenten alteracions de forma i tenen tendència a envair
els teixits propers.
El procés de canvi d’una cèl·lula normal a una de cancerosa s’anomena
transformació cancerosa o neoplàstica. Aquesta transformació s’associa a
diferents factors ambientals que provoquen que determinats gens, anomenats
protooncògens*, en rebre una petita alteració, passin a ser oncògens; aquests
són els que provoquen la transformació cancerosa. D’altra banda, podem trobar
els antioncògnes* o gens supressors, que el que fan és frenar-ne la divisió
descontrolada i, així, poder establir un equilibri entre els uns i els altres.
INS. Mediterrània Pàgina 13

Incidència de les radiacions ultraviolades sobre el càncer de pell
El càncer pot aparèixer a qualsevol part del cos. En funció d’on estigui
localitzat, parlarem de diferents tipus de càncer. Es principals són:
− Melanoma i carcinoma: Són aquells que s’inicien a la pell o als teixits que
envolten els òrgans interns.
− Sarcoma: Comença en els ossos, els cartílags, el greix, els músculs, els
vasos sanguinis o en altres teixits connectius o de suport.
− Leucèmia: S’inicia en el teixit formador de les cèl·lules sanguínies, com
és la medul·la òssia, on es generen cèl·lules anormals que entren a la
sang.
− Limfoma i mieloma: Aquests s’inicien en els cèl·lules del sistema
immunitari (les defenses).
− Sistema nerviós central: Comença en els teixits del cervell i la medul·la
espinal.
Tot i aquesta classificació, normalment els càncers reben el nom d’allà on
comencen. És per això que parlem de càncer de mama o de càncer de còlon.
Imatge d’un tumor cancerós.
INS. Mediterrània Pàgina 14

Incidència de les radiacions ultraviolades sobre el càncer de pell
5.2. Etiologia del càncer
5.2.1. El càncer produït per virus
Actualment, es coneixen certs virus amb els quals s’estableix una relació amb
el càncer. Un exemple és el virus del papil·loma humà, amb el qual s’ha
establert una relació directa amb el càncer d’úter. En aquest cas concret, és
una malaltia de transmissió sexual per a la qual existeix una vacuna de
prevenció.
Aquests virus, anomenats oncogènics, són virus que produeixen càncer quan
infecten les cèl·lules. El que fan és convertir una cèl·lula “bona” en una de
cancerosa. Provoquen la transformació cancerosa o neoplàstica.
Un altre exemple de virus que provoca càncer són els virus de l’hepatitis B i C
que poden causar una infecció crònica que provoca càncer de fetge.
5.2.2. El càncer produït per substàncies químiques o
radiacions
Alguna vegada, la nostra mare ens ha dit que no ens mengem el pa torrat
cremat perquè és dolent. Podríem pensar que això només és una llegenda
urbana que corre des de fa temps, però no és així. El pa torrat cremat, igual
que les radiacions UV, l’amiant, les begudes alcohòliques d’alta graduació o el
tabac, entre moltes d’altres coses, són agents cancerígens.
La majoria dels càncers que es coneixen no els provoquen virus, sinó agents
cancerígens que, generalment, són mutàgens.
Els efectes d’aquests agents no són immediats. A diferència dels virus,
necessiten altres factors complementaris que els “activin” i desencadenin la
transformació cancerosa. A part de l’agent mutagen, cal un procés promotor.
INS. Mediterrània Pàgina 15

Incidència de les radiacions ultraviolades sobre el càncer de pell
Aquest tipus de càncer és el que més treballarem ja que és el que es relaciona
amb les radiacions ultraviolades culpables del càncer de pell.
Alguns d’aquests factors de risc que poden desencadenar diferents tipus de
càncer són:
- Factors tòxics: El principals són:
o El tabac: El fum que desprenen
les cigarretes conté 4000 agents
químics (incloent 60 substàncies
classificades com a canceroses
per als humans). Aquests poden
acabar desenvolupant tumors, el
més comú, en aquest cas, és el
de pulmó, tot i així, no és l’únic
tipus de càncer que pot provocar. Altres tipus són el de faringe, el
de laringe, el d’esòfag o el de pàncrees.
Un dels principals problemes del tabac és que no només afecta la
persona que fuma sinó que també afecta les persones que
l’envolten. Són els anomenats “fumadors passius”, ja que tot i no
fumar reben les conseqüències negatives del tabac.
És per aquesta raó que el càncer de pulmó és el més freqüent a
nivell mundial.
o Alcohol: El consum d’alcohol està relacionat amb la formació de
tumors com ara el càncer de laringe, d’esòfag o el de fetge. Igual
que el tabac, l’alcohol és un risc que es pot prevenir, ja que
depenent de la quantitat que es consumeix augmenten les
possibilitats de tenir càncer i que la seva prevenció és un tema
molt tractat als instituts, ja que, tant l’alcohol com el tabac,
comencen a consumir-se a l’adolescència.
INS. Mediterrània Pàgina 16

Incidència de les radiacions ultraviolades sobre el càncer de pell
- Agents ocupacionals: A vegades el fet de treballar en contacte amb
diferents factors de risc pot acabar provocant l’aparició de càncers. S’ha
arribat a identificar agents cancerígens amb determinats grups
professionals com, per exemple, treballar amb amiant s’associa amb el
càncer de pulmó o la pols de fusta amb el càncer de la cavitat nasal.
- Dieta: Portar una dieta saludable no només ens ajuda a tenir una bona
silueta, sinó que també ens ajuda a prevenir possibles càncers. Si la
nostra dieta té un excés en greixos, pot facilitar l’aparició d’un càncer de
còlon, de pròstata o de mama.
Per saber si portem una dieta adequada, hem de seguir la piràmide dels
aliments.
- Exercici físic: Fer exercici físic de manera regular està directament
relacionat amb la disminució de diferents tipus de càncer, com el càncer
de còlon. Un altre factor a tenir en compte és que l’exercici físic redueix
l’obesitat, fet que també està relacionat amb l’aparició de tumors.
INS. Mediterrània Pàgina 17

Incidència de les radiacions ultraviolades sobre el càncer de pell
- Exposició solar: Les radiacions solars són la principal causa del càncer
de pell. Exposar-nos al Sol sense cap mena de protecció pot provocar
l’aparició de tumors malignes a la pell. Segons el nostre tipus de pell,
tindrem més o menys probabilitats de patir un càncer d’aquest tipus.
Actualment, exposar-nos al Sol és més perillós que anys enrere ja que, a
causa de la contaminació, la capa d’ozó ha disminuït i, per tant, també
ha anat disminuint el nostre “escut”.
- Radiacions ionitzants: Les principals radiacions ionitzants que rebem són
les provocades per les radiografies. Per controlar-ne el seu efecte nociu,
hi ha un límit de radiografies que una persona pot rebre anualment.
L’altre tipus de radiacions ionitzants que rebem són les emeses per
aparells electrònics com ara els telèfons mòbils. Tot i així, encara no s’ha
pogut demostrar científicament que aquestes radiacions puguin acabar
formant tumors.
5.2.3. El càncer hereditari
A part dels càncers provocats per agents externs, també hi ha càncers que són
hereditaris. Hi ha famílies en les quals hi ha present un gen cancerigen que en
un futur pot causar l’aparició de determinats tumors.
Entre un 5 i un 10% dels càncers de mama són hereditaris. És per aquesta raó
que quan anem a fer-nos una revisió medica, informem al nostre metge de
quins són els antecedents en els nostres familiars més propers, ja que així
podem detectar de manera precoç un possible càncer.
En cas que ens trobem davant d’un cas de tumor hereditari, el pacient serà
derivat a una unitat especialitzada en genètica, on es podrà fer un estudi dels
seus gens i dels seus familiars per poder establir un pla de prevenció per a tots
aquells que siguin portadors del gen causant del tumor i així evitarem l’aparició
d’aquest mateix tumor en posteriors generacions.
INS. Mediterrània Pàgina 18

Incidència de les radiacions ultraviolades sobre el càncer de pell
5.3. Prevenció del càncer
Tota acció que permet disminuir, a nivell de la població general, l’aparició d’un
càncer, s’anomena mesura preventiva. N’hi ha de dues classes: les de
prevenció primària i les de prevenció secundària.
5.3.1. Mesures de prevenció primària
Podem definir-les com aquelles accions que permeten evitar l’aparició del
càncer en una població sana. Com a exemples de prevenció primària podem
citar:
- Campanyes antitabac: Aquest tipus de campanyes pretenen evitar que
gent sana acabi patint un càncer per culpa del tabac. Aquestes
campanyes van dirigides tant a persones que encara no han començat a
fumar com a persones fumadores, perquè ho deixin i pugin netejar els
seus pulmons.
- Campanyes per evitar l’exposició excessiva al Sol o per promocionar l’ús
de protectors solars: Per tal d’evitar
possibles melanomes, cal que la gent
prengui consciència de la importància
que té protegir-se de les radiacions
ultraviolades procedents del Sol.
- Campanyes a favor de la vacunació per l’hepatitis B.
INS. Mediterrània Pàgina 19

Incidència de les radiacions ultraviolades sobre el càncer de pell
- Campanyes per a l’ús del preservatiu: Com ja hem dit abans, certes
malalties de transmissió sexual poden provocar tumors. Per evitar el
contagi d’aquestes infeccions, és molt important l’ús de preservatius.
- Campanyes per conscienciar els empresaris en l’àmbit de la prevenció
de riscos laborals de la necessitat de protegir als seus treballadors
d’agents mutàgens.
- Campanyes de promoció d’una vida saludable: L’objectiu és conscienciar
la gent que segueixi una dieta equilibrada, faci exercici regularment i eviti
el consum excessiu d’alcohol.
5.3.2. Mesures de prevenció secundàries
Les mesures de prevenció secundàries consisteixen a detectar, en una
població determinada i sense símptomes, una malaltia greu en estat inicial o
precoç, amb l’objectiu de disminuir, mitjançant un tractament eficaç, la taxa de
mortalitat associada. Per tant, la principal diferència entre les de prevenció
primària i les de prevenció secundària és que en aquestes últimes la població ja
està afectada, tot i que es troba en una fase inicial o precoç.
INS. Mediterrània Pàgina 20

Incidència de les radiacions ultraviolades sobre el càncer de pell
Les mesures de prevenció secundària s’han d’aplicar a aquells casos que
tinguin unes característiques determinades, com les que esmentarem a
continuació:
- La malaltia ha de representar un problema de salut greu; ha de tenir
efecte en la qualitat i en el temps de vida de les persones afectades.
- La malaltia ha de tenir una etapa inicial sense símptomes prolongada i hi
ha d’haver un coneixement de la seva història natural, que és el procés
que va des que es produeixen les primeres mutacions de les cèl·lules
fins que la malaltia arriba a la seva etapa final.
- La malaltia ha de tenir un tractament eficaç i reconegut per la població.
- Detectar la malaltia en una etapa inicial ha de comportar la disminució de
las complicacions i la mortalitat.
És important que es faci una bona difusió d’aquestes mesures preventives ja
que poden evitar l’aparició d’un càncer.
INS. Mediterrània Pàgina 21

Incidència de les radiacions ultraviolades sobre el càncer de pell
5.4. Diagnòstic del càncer
Com per a qualsevol altra malaltia, per saber si una persona pateix un càncer,
s’ha de realitzar un diagnòstic. Per obtenir aquest diagnòstic, cal seguir un
procediment.
Abans de realitzar cap prova, el primer que s’ha de fer és elaborar la història
clínica del pacient. En aquest informe es recollirà la informació dels
antecedents familiars i propis del pacient i també els seus hàbits de vida. Un
cop es té aquesta informació, el següent pas es realitzar una exploració física,
amb la qual s’intentarà recopilar més informació que ajudi a realitzar un primer
diagnòstic.
Fer un primer diagnòstic no és fàcil, ja que en molts tipus de càncer, durant les
primeres fases no apareixen símptomes que n’evidenciïn l’existència, són
asimptomàtics. A més a més, hi ha tumors que no es poden localitzar fàcilment.
Tot i així, quan ja tenim aquest primer diagnòstic, segons els resultats
obtinguts, es realitzaran unes proves o unes altres.
5.4.1.Mètodes de diagnòstic del càncer
5.4.1.1.Proves analítiques
Acostumen a ser la primera prova que es realitza. Consisteix a analitzar
components de diferents parts de l’organisme. Una
de les proves analítiques més freqüents és l’anàlisi
de sang, ja que és molt senzilla de practicar i, a
més a més, la sang conté multitud de substàncies
produïdes pels diferents òrgans del nostre cos, fet
que ens permet tenir molta informació en una petita
quantitat.
Altres proves analítiques són l’anàlisi d’orina,
INS. Mediterrània Pàgina 22

Incidència de les radiacions ultraviolades sobre el càncer de pell
l’anàlisi de femta o altres fluids del nostre cos.
INS. Mediterrània Pàgina 23

Incidència de les radiacions ultraviolades sobre el càncer de pell
El fet que aquest tipus de proves siguin de les primeres en fer-se també és
perquè poden determinar els marcadors tumorals.
Els marcadors tumorals són substàncies que podem trobar a la sang. Si en una
d’aquestes anàlisis surten per sobre d’allò que es considera normal, poden
indicar la presència d’alguns tumors malignes. Tanmateix, en cas que els
nivells en surtin alterats, s’han de dur a terme altres proves, ja que no podem
confirmar ni descartar el diagnòstic del càncer només amb aquesta prova, per
dues raons: la primera és perquè hi ha persones a les quals els nivells d’un
marcador tumoral els poden sortir elevats amb la presència de tumors benignes
i, en segon lloc, perquè no a totes les persones amb càncer se’ls alteren els
marcadors tumorals, especialment si es troben en les primeres etapes de la
malaltia.
5.4.1.2.Proves d’imatge
Amb aquestes proves s’obtenen imatges de l’interior del nostre cos i ens
permeten observar si hi ha algun tumor i, si és així, on es troba concretament i
quina mida té. Dintre d’aquest tipus de proves podem trobar:
- Radiografies: És una de les proves més conegudes i fàcils de fer.
Consisteix en obtenir imatges de l’interior del cos mitjançant un aparell
emissor de rajos X. Les imatges que s’obtenen són diferents segons els
òrgans. Els ossos apareixen
clarament diferenciats, però els
diferents òrgans apareixen de
manera més fosca i menys detallats.
També es poden fer radiografies de
contrast que consisteixen en obtenir
imatges més clares o d’algun òrgan
concret.
INS. Mediterrània Pàgina 24

Incidència de les radiacions ultraviolades sobre el càncer de pell
- Tomografia axial computada (TAC): Obté imatges utilitzant la mateixa
tècnica que les radiografies, però així com amb les radiografies només
obtenim una imatge, amb aquesta tècnica n’ obtenim moltes que,
combinades entre elles, ens permeten visualitzar de manera
tridimensional la part del cos on s’ha fet el TAC.
- Ressonància magnètica: Com el seu nom indica aquesta tècnica, a
diferència de les altres dues abans esmentades, no utilitza rajos X, sinó
camps magnètics. Permet veure amb més claredat, precisió i contrast
qualsevol alteració existent, especialment en els teixits tous, com els del
cervell.
- Ecografia: Aquesta prova es duu a terme mitjançant ones de so d’alta
freqüència. Un aparell emissor d’ultrasons emet aquestes ones que,
quan reboten, són captades per un altre aparell que les transforma en
imatges; aquestes es mostren en una pantalla. A l’hora d’interpretar la
imatge, s’ha de tenir cert coneixement, ja que no és una imatge de tipus
fotogràfic.
INS. Mediterrània Pàgina 25

Incidència de les radiacions ultraviolades sobre el càncer de pell
- Mamografia de diagnòstic: És una radiografia de les mames amb rajos X
però amb un aparell especial, un mamògraf.
- Endoscòpia: s’introdueix un tub llarg i flexible –o endoscopi- a l’interior
del pacient. Aquest tub porta incorporada una càmera a l’extrem, la qual
cosa permet que l’especialista pugui visualitzar, mitjançant un monitor,
totes aquelles zones per on fa passar el tub.
5.4.1.3. Estudi de teixits
Per tal de confirmar o desmentir el que s’ha pogut observar en les proves
analítiques o d’imatge, s’ha de dur a terme un estudi dels teixits de l’òrgan
afectat. Es pot agafar una mostra, bé de les cèl·lules o del teixit. Depenent de si
agafem una cosa o una altra, podem diferenciar:
- Citologia*: El material que s’estudia són cèl·lules. Trobem dues maneres
d’obtenir les cèl·lules: per raspat o bé per punció sobre la lesió.
- Biòpsia*: El material que estudiem és un teixit que s’obté per punció o
per mitjà d’endoscòpia o intervenció quirúrgica.
Aquest tipus de proves ens poden proporcionar un diagnòstic de certesa.
INS. Mediterrània Pàgina 26

Incidència de les radiacions ultraviolades sobre el càncer de pell
5.5.Tractament del càncer
El càncer, com qualsevol malaltia, es pot tractar. Com que n’hi ha tantes
classes diferents, no sempre es fa servir la mateixa tècnica. Segons el lloc on
es trobi el càncer, la seva extensió o segons el pacient, trobem diferents
tractaments. Els principals tractaments utilitzats són:
- Cirurgia: Hi ha certs tipus de tumors que, atesa la seva mida i la seva
ubicació, poden ser extirpats. Això es fa mitjançant la cirurgia. Cap la
possibilitat, però, de que el tumor no pugui ser extirpat per complet. En
aquest cas, el que es fa és reduir la mida del tumor.
La cirurgia també ens serveix per poder identificar de quin tipus de tumor
estem parlant.
- Radioteràpia: La radioteràpia consisteix en la utilització de rajos d’alta
energia per destruir o reduir les cèl·lules tumorals d’una zona
específicament delimitada.
Se sol utilitzar com a tractament complementari. Ens pot servir per
acabar de destruir les cèl·lules canceroses que no han pogut ser
extirpades amb la cirurgia, o bé per reduir la mida del tumor abans de la
cirurgia per tal que, en el moment d’extirpar-lo, sigui més fàcil.
De radioteràpia en trobem de diferents tipus: externa, braquiteràpia o
radioteràpia interna i radioteràpia d’intensitat modulada (IMRT).
INS. Mediterrània Pàgina 27

Incidència de les radiacions ultraviolades sobre el càncer de pell
- Quimioteràpia: Com el seu nom indica, aquest tipus de teràpia es duu a
terme mitjançant productes químics. Consisteix en subministrar al
pacient aquests fàrmacs perquè acabin amb les cèl·lules que s’estan
multiplicant desmesuradament. El medicament pot ser subministrat per
via oral en forma de pastilles o de forma intravenosa. El problema
d’aquesta tècnica és que, a part d’acabar amb cèl·lules canceroses,
també acaben amb cèl·lules sanes que es divideixen ràpidament en
circumstàncies normals, com ara cèl·lules de la medul·la òssia.
- Hormonoteràpia: Aquesta tècnica consisteix en atacar hormones
concretes del cos, aturant la seva activitat o bé canviant-ne la quantitat
que alguns tumors necessiten per poder créixer. Un exemple de càncer
on s’utilitza aquest tipus de teràpia és el càncer de mama.
- Teràpies biològiques: Aquesta tècnica és una molt bona solució per
acabar amb el càncer, ja que només actua sobre les cèl·lules dolentes i,
generalment, és una tècnica ben tolerada. Les teràpies biològiques
consisteixen a ajudar el sistema immunològic del cos a combatre el
càncer.
Els dos tipus de teràpies biològiques que es coneixen fins ara són els
anticossos monoclonals i les vacunes, tot i que aquesta última està en
situació experimental.
INS. Mediterrània Pàgina 28

Incidència de les radiacions ultraviolades sobre el càncer de pell
- Trasplantament de medul·la òssia: Aquesta teràpia consta de dues parts;
la primera s’anomena abolició. Consisteix a eliminar totes les cèl·lules de
la medul·la òssia, o cèl·lules malignes que es troben en aquest teixit
mitjançant radioteràpia, quimioteràpies o les dues a la vegada. La
segona part consisteix a regenerar aquest teixit mitjançant la implantació
de cèl·lules sanes. Aquest tractament es fa quan el càncer que s’està
tractant afecta la sang, ja que la medul·la òssia és un material que es
troba dins dels ossos i on hi podem trobar cèl·lules germinals o
progenitores, que són la forma inicial de les cèl·lules de la sang, que
s’acabaran convertint en glòbuls vermells, blancs o plaquetes.
- Medicaments: Administració al pacient d’un medicament o de la
combinació de diversos. Aquests medicaments no són tots iguals, per
tant, el seu efecte és diferent, igual que les seves causes adverses. Dins
d’aquest tractament, trobem més de trenta fàrmacs diferents.
INS. Mediterrània Pàgina 29

Incidència de les radiacions ultraviolades sobre el càncer de pell
5.6. Futur del càncer
Una de les principals línies d’investigació dels científics de tot el món és trobar
una cura per al càncer. Moltes han estat les persones que han dedicat els seus
esforços per trobar aquesta cura però per desgracia encara no ha sigut
possible trobar-la. Tot i així cada vegada hi ha més avenços amb respecte la
cura d’aquesta malaltia.
Segons va dir María Antonia Blasco, directora del Centre Nacional
d’Investigació Oncològica CNIO), el futur tractament del càncer és el
personalitzat, que no és més car que la quimioteràpia però si més efectiu i amb
menys efectes secundaris. Com va dir en una entrevista que li van fer
recentment: “ Els tractaments personalitzats del càncer és cap a on es dirigeix
el futur del tractament del càncer, de la mà de la informació genètica del
pacient”
Aquesta mateixa idea va ser compartida per part de tots el metges i científics
que van participar en la darrera Marató de TV3 dedicada al càncer.
La medicina especialitzada consisteix a fer un estudi de cada un del pacients
per separats per tal de poder veure quina és el tractament que li pot anar millor.
Actualment, en la majoria del hospitals oncològics, totes les persones són
tractades de la mateixa manera i s’està comprovant que no totes les persones
necessiten el mateix tractament.
L’altre nou aliat per acabar amb el càncer són les vacunes. Als Estats Units
s’ha aprovat la primera vacuna per tractar el càncer i s’estan desenvolupant
altres fàrmacs similars.
Les vacunes terapèutiques contra el càncer, a diferencia de les vacunes
habituals, entren a l’organisme per tal que aquest pugui reconèixer i destruir les
cèl·lules canceroses existents en els teixits i pugui evitar-ne una nova aparició
una vegada finalitzat el tractament.
INS. Mediterrània Pàgina 30

Incidència de les radiacions ultraviolades sobre el càncer de pell
6. El càncer de pell
Un cop explicat què són les mutacions, què són les radiacions UV i què és el
càncer ja ens podem centrar en el càncer de pell.
6.1. Què és el càncer de pell?
El càncer de pell és el tipus de càncer produït pel desenvolupament de cèl·lules
canceroses a qualsevol de les capes de la pell. La pell és l’òrgan més extens
del nostre cos i també superficial; és per això que serveix com a protecció de la
calor, de les radiacions, de lesions o agents infecciosos.
La pell està formada principalment per dues capes: l’epidermis, que és la capa
més externa, i la dermis, que és la capa més interna. L’epidermis té una funció
de barrera, ja que és la més externa, i es va renovant constantment, i la dermis
té una funció de sustentació i conté els vasos sanguinis, les glàndules i els
terminals nerviosos de la pell.
A l’epidermis és a la capa on apareix el càncer de pell i està formada per tres
tipus de cèl·lules:
- Cèl·lules escamoses: cèl·lules primes i planes que formen la capa
superior de l’epidermis.
- Cèl·lules basals: cèl·lules rodones que es troben per sota de les cèl·lules
escamoses.
- Melanòcits: cèl·lules que es troben a la part inferior de l’epidermis i que
s’encarreguen d’elaborar la melanina que és el pigment que donar color
a la nostra pell.
INS. Mediterrània Pàgina 31

Incidència de les radiacions ultraviolades sobre el càncer de pell
6.2. Tipus de càncer de pell
Principalment trobem dos tipus de càncer de pell: el càncer de tipus no
melanoma i el melanoma*.
6.2.1. Càncer de tipus no melanoma
Aquests tipus de càncer de pell són els més freqüents, ja que dins d’aquest
grup podem incloure tots els tipus de càncer exceptuant-ne el melanoma
maligne.
Reben aquest nom de no melanoma ja que es formen a partir d’altres cèl·lules
de la pell que no són els melanòcits.
Els principals tipus de càncers no melanoma són:
- Carcinoma de cèl·lules basals (o carcinoma basocel·lular): és el tumor
maligne més freqüent de la pell. Al voltant de vuit de cada deu casos de
càncer de pell són carcinomes basocel·lulars. Aquest tipus de tumor
apareix a la capa inferior de l’epidermis i sol aparèixer a les zones de la
pell que han estat exposades al Sol. És un tumor de creixement lent i
rarament produeix metàstasi, tot i que si no és tractat pot acabar afectant
a les zones del seu voltant.
Por ser perillós si creix a prop dels orificis del nas, els ulls o les orelles.
La lesió que presenta sol ser blanca, nacrat, brillant, amb capil·lars a
l’interior i que pot sagnar de forma espontània.
Un cop tractat, el carcinoma de cèl·lules basals pot reaparèixer en el
mateix lloc o un altre de la pell.
INS. Mediterrània Pàgina 32

Incidència de les radiacions ultraviolades sobre el càncer de pell
- Carcinoma de cèl·lules escatoses (o carcinoma escatós): aquest tipus
de tumor es desenvolupa a les capes superiors de l’epidermis. Al voltant
de dos de cada deu casos de càncer de pell són carcinomes escatosos.
A l’igual que el carcinoma basocel·lular, també apareixen en zones que
han estat exposades a la llum del Sol, tot i que també a zones que han
estat sotmeses a radioteràpia i als genitals.
Tot i que segueix sent poc comú, el carcinoma escatós té més
possibilitats d’expandir-se per tot el cos mitjançant el sistema limfàtic.
La imatge que sol presentar és d’una zona voluminosa vermella i dura.
També es pot presentar com una superfície berrugosa.
- Altres tipus de càncer no melanoma menys
comuns: carcinoma de cèl·lules de Merkel, sarcoma de Kaposi, limfoma
cutani o tumors als annexos de la pell.
INS. Mediterrània Pàgina 33

Incidència de les radiacions ultraviolades sobre el càncer de pell
6.2.2. El melanoma
A diferencia del càncer no melanoma, el melanoma es desenvolupa a partir de
la transformació maligna dels melanòcits, que com ja hem dit abans, són els
encarregats de produir la melanina i es troben a l’epidermis. Quan ens
exposem al sol, el nostre cos com a defensa de les radiacions ultraviolades,
comença a produir més melanina. Per aquesta raó apareixen les pigues,
símptoma de càncer de pell, que són el creixement de melanòcits en grup.
El melanoma, tot i ser el tipus de càncer de pell menys freqüent, és el més greu
i mortal. Per aquesta mateixa raó, el melanoma causa, aproximadament, un
79% de los morts produïdes pel càncer de pell.
Una de les causes d’aquesta gran mortalitat és la seva capacitat de metàstasi.
Si es fa un diagnòstic precoç, pot ser extirpat però si no és així es pot
escampar fàcilment a altres parts del cos a través de la sang o el sistema
limfàtic.
Sol presentar-se com una piga, que pot aparèixer a qualsevol localització de la
pell. En les fases inicials és una taca sense relleu, tot i que a mesura que va
creixent pot presentar molèsties com ara picor o fins i tot una mica de dolor
quan es toca. Per aquesta raó és important fer un bon seguiment de les nostres
pigues i si notem qualsevol canvi en elles visitar un dermatòleg.
Un fet que s’ha comprovat és que la incidència d’aquest tumor ha augmentat en
les últimes dècades, ja que els hàbits d’exposició solar de la població ha anat
canviant. Un exemple pot ser el nou model de bellesa sorgit en els últims temps
de voler estar moreno durant tot l’any. Per tal de poder estar-ho la gent fa un ús
indegut de les cabines de sol artificial, que emeten radiacions ultraviolades.
INS. Mediterrània Pàgina 34

Incidència de les radiacions ultraviolades sobre el càncer de pell
6.3. Factors de risc
Tot i que no se sap amb certesa la causa que provoca aquest tipus de càncer,
s’han pogut estudiar determinats factors que poden influir en la seva aparició.
Per tal de poder fer-ne una detecció precoç i poder prevenir-lo és molt
important tenir coneixement d’aquests factor.
Dintre d’aquests factors de risc en trobem de diferents tipus:
- Factors ambientals: un dels factor més importants que influeix en
l’aparició d’aquest tipus de càncer és el Sol. L’exposició excessiva a les
radiacions solars influeix molt en la producció d’aquests càncers. Un
altre factor a tenir en compte és la latitud. El període de temps durant el
que una persona ha viscut en països de latituds equatorials és un factor
important, ja que és un període de temps en el que hi ha hagut una
excessiva exposició al Sol.
- Factors físics: el color de la pell, dels ulls i de cabell és un factor molt
destacat. Les persones de pell blanca, ulls clars (blaus o verds) i de
cabell ros o pèl-roig i amb pigues, són especialment susceptibles a patir
un càncer de pell. Això és així perquè les persones més blanques tenen
menys protecció davant de les
radiacions ultraviolades, fet que fa
que puguin patir un càncer de pell
amb més facilitat. La capacitat
bronzejadora de la nostra pell
també és un factor. Podem trobar
cinc tipus de fototips* de pell, que
van des d’una pell blanca que
sempre es crema i mai es
bronzeja, fins a una pell negra, que
amb dificultat patirà un càncer de pell.
INS. Mediterrània Pàgina 35

Incidència de les radiacions ultraviolades sobre el càncer de pell
- Factors hereditaris: si hi ha hagut familiars que han patit un melanoma
també és un factor de risc. Com més propers siguin els familiars més
n’augmentarà el risc. El familiars de primer grau seran pares, fills o
germans. Existeixen diferents trastorns hereditaris relacionats amb
l’aparició de càncers de pell. Ho són per exemple el síndrome del
epitelioma basocel·lular nevoide o el xeroderma pigmentos.
- Altres factors: l’edat és un factor ha tenir en compte. La majoria de
càncers de pell apareixen en persones de més de cinquanta anys. Altres
factors són la sobreexposició a làmpades i cabines bronzejadores o el
fet d’haver estat amb medicaments que debiliten el sistema
immunològic.
INS. Mediterrània Pàgina 36

Incidència de les radiacions ultraviolades sobre el càncer de pell
6.4. Prevenció del càncer de pell
Dels factors estudiats abans, els únics que tenen prevenció són els relacionats
amb l’exposició al Sol i a les radiacions UV.
La principal prevenció és evitar una exposició al Sol prolongada i a hores quan
la radiació solar és major (sobre tot al migdia de 12 a 15h). És important que si
anem a realitzar activitats a l’aire lliure o ens anem a exposar al Sol és
important aplicar-nos un protector solar, tot i que per una protecció més
complerta el millor és portar proteccions físiques com ara una gorra o unes
ulleres de sol.
El protector solar que utilitzem ha de tenir unes característiques i s’ha d’aplicar
d’una manera determinades:
- Hem d’evitar que contingui alcohol i perfums
- Quan comprem el protector, ens hem de fixar en el factor de protecció i
que estiguem escollint el protector que sigui més adequat per al nostre
tipus de pell
- Sempre en hem d’aplicar el protector 30 minuts abans de l’exposició al
Sol i quan ho fem la nostre pell ha d’estar seca.
- Tot i que el dia estigui ennuvolat, ens hem d’aplicar la crema del mateix
mode ja que les radiacions també ens arribaren.
- Els primers dies d’exposició el factor de la crema ha de ser més elevat
del que utilitzem normalment.
- La crema s’haurà de reaplicar cada dues o tres hores i després d’haver-
nos banyat o mullat.
Amb referència a les cabines bronzejadores, cal evitar el seu ús excessiu, ja
que el que estem fent és rebre radiacions UV directament a la nostre pell.
Un manera de prevenir el càncer de pell molt important és visitant, com a
mínim, un cop a l’any al dermatòleg. En cas que aparegui una piga o taca a la
INS. Mediterrània Pàgina 37

Incidència de les radiacions ultraviolades sobre el càncer de pell
nostre pell, hem d’anar al nostre dermatòleg el més aviat possible per a poder
detectar un possible càncer en una etapa inicial o de forma precoç.
6.5. Diagnòstic del càncer de pell
Quan visitem al dermatòleg amb un possible cas de càncer de pell, el primer
que farà el metge és observar la piga o taca que sigui anormal. N’examinarà la
mida, la forma, el color i la textura. A més a més farà una revisió de la resta del
cos per veure si existeixen altres pigues o taques que puguin ser també
anormals.
Com que hem dit que un dels factors a tenir en compte amb el càncer de pell,
el metge també revisarà l’historial familiar del pacient per poder obtenir més
informació.
En el cas que el metge cregui que realment existeix alguna anomalia, realitzarà
una biòpsia per tal de poder examinar el tipus de cèl·lules que presenta la
mostra de pell.
De biòpsies en trobem de diferents classes, depenent de la localització, de la
mida i del tipus que sigui l’alteració a la pell podem trobar:
- Biòpsia per raspat: mitjançant una fulla de bisturí estèril, es raspen les
capes superiors de la pell on es troba l’anomalia. Per tal de fer-ho
s’insensibilitza la part de la pell on es realitzarà la biòpsia.
- Biòpsia incisional: amb aquesta tècnica s’extirpa només una part del
tumor
- Biòpsia excisional: amb aquest tipus de biòpsia s’extirpa el tumor
complet.
- Biòpsia per aspiració amb agulla fina: mitjançant l’ús d’una xeringa amb
una agulla fina s’extreuen petites partícules del tumor.
- Biòpsia amb llevabocins: biòpsia que es realitza amb una
fulla cilíndrica buida que obté un cilindre de 2 a 4
INS. Mediterrània Pàgina 38

Incidència de les radiacions ultraviolades sobre el càncer de pell
mil·límetres del teixit anormal. Aquesta tècnica també s’anomena punch.
6.6. Tractament del càncer de pell
No tots els càncers de pell poden ser tractats igual. Depenent de la zona on es
troben, de la mida que tenen, del tipus que són i del pacient que els pateix, es
tria un tractament o un altre.
6.6.1. Cirurgia
Certs càncers de pell poden ser tractats mitjançant cirurgia, però en trobem de
diferents tipus:
- Cirurgia microgràfica de Mohs: tècnica que consisteix a anar extraient
capes molt primes del teixit cancerós. Un cop extretes són observades
en el microscopi per tal de comprovar l’aparició o no de cèl·lules
canceroses en el teixit extret. L’acció es repeteix fins que s’observa que
ja no apareixen cèl·lules afectades. Aquesta tècnica és utilitzada per
extirpar, sobre tot, carcinomes basocel·lulars que han aparegut a la cara.
La cirurgia de Mohs és una tècnica molt eficient i a més a més amb
aquest mètode s’extirpen el mínim de cèl·lules sanes possible.
- Escissió simple: mitjançant un bisturí, s’extirpa el tumor i part de la pell
sana del seu voltant. Un cop finalitzada l’extracció es cusen les vores.
INS. Mediterrània Pàgina 39

Incidència de les radiacions ultraviolades sobre el càncer de pell
- Criocirurgia: tractament que consisteix a congelar, mitjançant
instruments especialitzats, un teixit anormal per tal de destruir-ne les
cèl·lules canceroses. Els productes amb els que s’aconsegueix congelar
el teixit són nitrogen líquid o diòxid de carboni líquid.
- Cirurgia amb làser: tècnica utilitzada per extirpar tumors superficials.
S’utilitza un raig làser per tal de tallar-ne els teixits afectats sense produir
pèrdues de sang.
6.6.2. Quimioteràpia
Com hem esmentat abans, la quimioteràpia és la teràpia que es duu a terme
mitjançant productes químics. Trobem diferents tipus de quimioteràpia:
- Quimioteràpia tòpica: tractament que s’aplica en forma de crema o loció
directament sobre la pell. La zona on s’aplica la crema queda
envermellida i més sensible, és per això que s’haurà de protegir més del
Sol durant les setmanes posteriors al tractament. Aquest tipus de
quimioteràpia s’utilitza per tractar càncers no melanoma.
INS. Mediterrània Pàgina 40

Incidència de les radiacions ultraviolades sobre el càncer de pell
- Quimioteràpia sistèmica: a diferencia de la quimioteràpia tòpica, aquet
tipus de tractament arriba a totes les parts de l’organisme. S’administra
de manera oral o mitjançant un injecció.
- Teràpia fotodinàmica: tractament que consisteix a injectar en vena un
medicament al pacient. Aquest medicament s’acumula a les diferents
cèl·lules del cos però especialment a les canceroses. L’efecte del
medicament no el podrem notar fins que exposem el pacient a una llum
làser especial, ja que no s’activa perquè actua com un
fotosensibilitzador. Passats vuit minuts d’exposició al làser, les cèl·lules
tumorals són destruïdes per efecte del medicament.
- Retinoides: medicaments relacionats amb la vitamina A que són utilitzats
pel tractament de càncer de pell no melanoma. La seva subministració
pot ser tant oral o aplicades sobre la pell mitjançant cremes que portin
aquest tipus de vitamines. Aquest tractament està encara en fase
d’assajos clínics.
6.6.3. Radioteràpia
La radioteràpia és l’ús de rajos d’alta energia, com ara rajos X o rajos gamma,
per tal de destruir o reduir les cèl·lules tumorals d’una zona específicament
delimitada del cos.
És un tractament que no és dolorós i que no deixa cap cicatriu o marca. La
seva durada és d’uns pocs minuts.
Es sol aplicar a pacients que no es poden sotmetre a tractaments amb cirurgia
per diferents raons com ara problemes de cor o edat molt avançada del
pacient.
Trobem dos tipus de radioteràpia:
- Radioteràpia externa: el pacient és tractat mitjançant grans màquines
que emeten radiacions. En cap moment la màquina i el pacient estan en
contacte, per aquesta raó s’anomena radioteràpia externa.
INS. Mediterrània Pàgina 41

Incidència de les radiacions ultraviolades sobre el càncer de pell
- Radioteràpia interna: tractament que consisteix a irradiar al pacient
mitjançant materials radioactius com ara isòtops. A diferència de la
radioteràpia externa, en aquest cas el pacient si que està en contacte
amb les radiacions ja que aquests materials radioactius són introduïts
dins del cos del pacient.
6.6.4. Teràpia biològica
La teràpia biològica és un tractament que consisteix en ajudar el sistema
immunològic del cos a combatre el càncer, mitjançant anticossos o vacunes.
Els anticossos utilitzats són els monoclonals, interferons i inteleucins entre
d’altres.
Aquesta és la funció principal de la teràpia però no l’única. Una altra funció que
té aquesta teràpia és disminuir certs efectes secundaris que poden causar
altres tractaments per al càncer de pell.
La teràpia biològica pot utilitzar-se sola o com a combinació d’altres
tractaments, com ara la quimioteràpia.
Els principals efectes secundaris que pot presentar són malestar durant el
tractament i cansament, tot i que cada medicament específic pot causar
diferents efectes secundaris.
Aquest tractament també és anomenat bioteràpia, immunoteràpia, teràpia
modificadora de la resposta biològica o teràpia MRB.
INS. Mediterrània Pàgina 42

Incidència de les radiacions ultraviolades sobre el càncer de pell
6.7. Entrevista
Per completar aquest treball de recerca he pensat que seria interessant
entrevistar-se amb una de les persones que està fent investigació puntera
relacionada amb el tema del meu treball, el càncer de pell. He tingut
l’oportunitat de poder-me entrevistar amb la investigadora científica a l’Institut
Químic Avançat de Catalunya IQAC, del Consell Superior d’Investigacions
Científiques CSIC i cofundadora de SmartNano Technologies, Olga López, a
qui agraeixo molt la seva col·laboració i predisposició per ajudar-me.
El seu nivell de recerca a l’institut no està directament relacionat amb el tracte
amb pacients, sinó que ho fan directament sobre teixits, en aquest cas la pell
humana. En concret, aprofundeixen en els lípids i les interfases. Un substrat
amb el que generalment treballen molt és la pell, ja que en la més externa
(estrat corni*) s’hi poden trobar uns lípids que tenen una forma molt
determinada i que fan que la pell sigui impermeable.
En diferents experiments amb pell irradiada, han observat què hi passa,
centrant-se en l’efecte sobre els lípids. Actualment, també s’estan centrant en
el col·lagen*.
INS. Mediterrània Pàgina 43

Incidència de les radiacions ultraviolades sobre el càncer de pell
INS. Mediterrània Pàgina 44

Incidència de les radiacions ultraviolades sobre el càncer de pell
Les irradiacions, esmentades anteriorment en el treball, són a partir de radiació
ultraviolada i també amb infrarojos, que no s’estan tenint tant en compte a
l’hora de fabricar cremes solars. Aquesta radiació no sempre comporta càncer,
ja que depèn de l’exposició i de l’organisme en el que s’aplica, perquè no hi ha
dos organismes iguals.
Des de fa un parell d’anys aquest grup està intentant desenvolupar un nou
protector solar. No ho fan des del CSIC sinó des d’una empresa spin-off* del
CSIC. L’objectiu és elaborar un protector solar que a part de protegir-nos de les
radiacions ultraviolades també ho faci dels infrarojos i no s’hagi d’aplicar tantes
vegades. Aquest és un problema dels actuals protectors, que te’ls has de
reaplicar cada dues hores. Cerquen un protector que sigui d’aplicació simple,
setmanal. Tot i que si arribessin a un cop per dia ja seria tot una avenç.
L’objectiu és protegir dels ultraviolats, dels infrarojos i reduir-ne el nombre
d’aplicacions.
Els protectors solars que estan a la venda actualment es queden a la capa més
externa de la pell, que és on s’han de quedar, ja que si penetren molt, les
capes més externes no queden protegides. La comparativa seria com posar-se
una samarreta. El problema és que al quedar-se tant per sobre la crema marxa
amb molt facilitat.
Amb la nova crema, el que estan cercant és aconseguir que penetri
mínimament, fins a la capa de l’estrat corni, que per ells és una capa molt
coneguda. Amb aquesta novetat el que aconseguirien és una protecció més
duradora, ja que la crema no podria marxar amb tanta facilitat.
INS. Mediterrània Pàgina 45

Incidència de les radiacions ultraviolades sobre el càncer de pell
• Què té d’innovadora la seva crema?
L’estiu passat vam estar en un congrés als EEUU i el que es va dir va ser
que el que han de fer els nous protector és durar més i protegir dels
infrarojos, que és un fet que no s’està tenint en compte actualment. Els
infrarojos són la calor i són capaços de penetrar més que les radiacions UV
en la pell i per tant també és un factor important a tenir en compte a l’hora
de la prevenció.
Per entendre millor el que pretenem amb la nova crema primer hem de
saber que principalment hi ha dos tipus de càncer de pell: el càncer no
melanoma, que acostumen a ser càncer tractables i que afecta les capes
baixes de la pell, i el melanoma, que és un càncer més difícil de tractar i que
afecten la melanina, que podem trobar-la en capes inferiors de l’estrat corni.
Amb la nova crema el que s’intenta és que les radiacions no puguin arribar
a la melanina. Per poder fer-ho el que volem aconseguir és que la crema es
quedi en la capa de l’estrat corni. Si fos així, no tindríem problemes de
toxicitat, ja que aquesta capa és considerada una capa morta, i a part
aconseguiríem una protecció més duradora.
L’avantatge que nosaltres tenim és que aquesta capa, l‘estrat corni, és molt
coneguda per nosaltres. L’hem pogut estudiar amb precisió i sobre tot
també n’hem pogut estudiar molt els lípids que en formen part. Tot i ser una
capa morta, és una capa important de la nostra pell.
De fet, si agafem un tros de celo, ens l’enganxem sobre la pell i l’estirem, no
notarem cap mena de dolor i, si l’observem, hi podrem veure una espècie
d’escames. Aquestes petites mostres de pell és el nostre estrat corni.
Aquesta acció la podríem repetir vint vegades que no se’ns posaria vermella
la pell ni tampoc ens faria mal. Això és així perquè, com ja he dit abans, és
una capa morta.
INS. Mediterrània Pàgina 46

Incidència de les radiacions ultraviolades sobre el càncer de pell
A part d’això, l’altra innovació de la nostra crema és que estem incorporant
la protecció dels rajos infrarojos, fet que com he comentat abans, no s’està
tenint en compte en les cremes actuals.
INS. Mediterrània Pàgina 47

Incidència de les radiacions ultraviolades sobre el càncer de pell
• Es poden descartar els infrarojos com a causa del càncer de pell?
Jo crec que no, perquè causen danys en el col·lagen i és molt difícil poder
separar les radiacions UV dels infrarojos. Inclús és molt difícil poder
determinar a partir de quin nivell de radiació UV es produeix el càncer i
encara menys si aquesta prové del Sol. Jo crec que no es pot descartar
l’infraroig perquè també ens arriba.
• El nostre tipus de pell ens garanteix una millor protecció o no?
La pell blanca està més desprotegida. On està més desenvolupat el tema
de les cremes solars és a Nova Zelanda i Austràlia, perquè allà la gent té la
pell molt blanca. És cert que els originaris d’allà són molt morenos però
molta gent de pell blanca hi va emigrar. Es per això que els descobriments
més importants s’han fet allà.
• Vostès, però, han volgut desenvolupar un projecte de cremes solars aquí
Catalunya. Com s’inicia el procés de recerca per acabar tenint, com en
aquest cas, un producte com és un protector solar?
El primer que s’ha de fer és conèixer el substrat amb el que es vol treball,
que en aquest cas seria la pell. Se l’ha de conèixer bé però també els
efectes que hi tenen les radiacions, sobre els lípids, sobre el col·lagen i
sobre les proteïnes de la epidermis.
• En aquest projecte en concret, quantes persones hi estan treballant?
Actualment som cinc persones treballant en la crema però no hi estem
exclusivament, alhora treballem en altres projectes. Només una persona hi
treballa exclusivament.
INS. Mediterrània Pàgina 48

Incidència de les radiacions ultraviolades sobre el càncer de pell
•
• En relació a la durada del projecte, quant de temps estareu estudiant la
nova crema protectora?
Els projectes solen tenir una durada de tres o quatre anys, però el que pot
passar és que durant aquest temps haguem assolit certs objectius però se
n’hagin obert d’altres. Per exemple, si d’aquí a quatre anys hem aconseguit
un antioxidant que dura, protegeix el col·lagen i evita les radiacions UV però
resulta que part del producte arriba a la sang o es fan proves en viu i
sorgeixen efectes secundaris per culpa d’algun component de la crema,
això implica que s’han de canviar coses i que per tant cal seguir estudiant.
El finançament també determina el temps que tenim d’estudi. L’organització
o institució que et financia, en el nostre cas la Unió Europea, t’obliga a tenir
uns objectius realitzats en un període de temps per tal de saber si el
projecte al que estan dedicant diners és viable o no.
• Vostè ha esmentat els antioxidants. Quina importància tenen en un
protector solar?
Els antioxidants tenen a veure amb la prevenció. Les radiacions UV generen
radicals lliures i aquests radicals lliures estan associats al deteriorament de
la pell i a malalties com ara el càncer de pell.
Els antioxidants són substàncies que tenen la funció d’oxidar-se evitat així
que ho facin altres substàncies, en aquest cas, de la pell. Aquesta és la
protecció que ens poden oferir.
El problema és que a la teoria els antioxidants són ideals, ja que s’oxiden i
ens protegeixen, però el que passa és que s’oxiden amb tanta rapidesa que
en pocs segons ja tornem a tenir carència d’antioxidants. El que intentem
nosaltres és formular aquests antioxidants en medis que durin més, és a dir,
en medis on s’oxidin més poc a poc i així la seva capacitat oxidativa duri
més, sempre pensant en el fet d’estar protegits durant més temps i un altre
INS. Mediterrània Pàgina 49

Incidència de les radiacions ultraviolades sobre el càncer de pell
cop utilitzant aquells sistemes que no només es queden per sobre de la pell
sinó que penetren una mica per no perdre’ls amb facilitat.
• Un cop realitzat tot l’estudi, quan podríeu fabricar aquesta crema?
Nosaltres aquí al CSIC mai arribarem a fabricar res, nosaltres només fem
investigació.
Nosaltres trobem un sistema que està compost per certes substàncies amb
el qual es podria fabricar un bon protector solar però nosaltres no creem el
producte. Per entendre’ns, nosaltres creem un coneixement per tal que una
empresa pugui fabricar un producte.
Es per això que el que fem des del CSIC és plantejar uns resultats al final
del projecte, els quals poden interessar a diferents empreses. Aquests
resultats es posen a l’abast de tothom, generalment publicats en revistes
científiques i així els coneixements es transmeten per tal de poder passar
de ser simple coneixement a ser una realitat.
Però abans de fer aquest traspàs d’informació el que fem és patentar-la.
Una altra raó per la qual nosaltres no fabriquem res és perquè al CSIC no
fem experiments amb humans i per tant no podem realitzar les proves en
viu. Les proves que es realitzen aquí no són gens invasives i tampoc
generen gens de sang. Un exemple d’una prova que podem realitzar
nosaltres seria mesurar la temperatura a una persona.
• I aquest pas del CSIC a l’empresa quant pot durar?
Això ja depèn de l’eficiència del CSIC o de la universitat a l’hora de transferir
la informació o a l’hora de donar publicitat a aquests resultats. Tot i això, el
procés pot ser molt llarg o molt curt depenent del producte. Un fàrmac per
curar el càncer, per exemple, pot trigar molts anys abans de sortir al mercat
ja que abans ha de passar moltes fases de control. Primer es fan proves
amb animals i després s’han de fer amb humans per tal de veure quins
poden ser els efectes secundaris o la reacció dels pacients davant d’aquest
INS. Mediterrània Pàgina 50

Incidència de les radiacions ultraviolades sobre el càncer de pell
nou fàrmac. Un producte cosmètic, per exemple, triga molt menys en sortir
al mercat.
• Tornant al tema dels protectors solar, quin seria el criteri per escollir un
bon protector solar?
Personalment, el primer que miro és el factor de protecció. Per sota de
factor 20 no compro cap protector. És veritat que els dermatòlegs diuen que
t’has de fixar en el factor segons el teu tipus de pell però, per exemple, una
crema de factor 4 no serveix per res. Tot i això a partir d’un factor 8 en
amunt ja ho podem trobar a les farmàcies.
També miro si és whater-resistent i en general compro pediàtrics, tant per la
meva filla de set anys com per a nosaltres. El fet que siguin pediàtrics vol dir
que tenen menys perfums, menys color artificial i en general porten menys
components perquè la pell dels nens és més sensible i reacciona amb més
facilitat.
Quants menys ingredients tingui una crema en general és millor. Per poder
fabricar-la, l’empresa encarregada de fer-ho ha de comprar els ingredients
necessaris a altres empreses. El problema d’això és que cada una
d’aquestes empreses fa servir els seus propis conservants i quan s’ajunten
tots poden causar reaccions o incompatibilitats entre ells. Ens podem trobar
que en una crema hi hagi tres o quatre substàncies que fan el mateix, quan
l’ideal seria que només n’hi hagués una.
No fa molt, Mercadona va haver de retirar unes cremes del mercat perquè
tenien dos components que al barrejar-se formaven unes amides que
podien ser canceroses. Aquests components no s’havien arribat a formar
però calia evitar possibles problemes.
Un altre factor a tenir en compte és la manera d’aplicació de la crema.
Generalment trobem dos tipus de cremes, les d’esprai i les que per aplicar-
te-les has de posar-hi els dits. La millor opció en aquest cas és la d’esprai,
ja que evites que hi entri sorra o qualsevol altra cosa que la pugui
contaminar. A més a més, les d’esprai acostumen a portar menys
INS. Mediterrània Pàgina 51

Incidència de les radiacions ultraviolades sobre el càncer de pell
conservants perquè al tenir aquest tipus d’ampolla ja evites l’entrada de
certes substàncies i això ens permet evitar posar més conservants.
La marca Isdine va treure unes cremes d’esprai que recordaven un
insecticida. Eren bones perquè tenien la capacitat de ser absorbides amb
molta facilitat i no deixaven la sensació enganxosa però portaven alcohol.
L’alcohol potencia la permeabilitat de la pell però a la vegada no
aconsellaria comprar cremes amb alcohol ja que si penetren molt poden
portar problemes de toxicitat.
En relació amb l’ampolla també és important que sigui totalment opaca. En
cas que es tracti d’una ampolla transparent no és aconsellable comprar-la ja
que no està protegida ni de la calor ni de la llum.
Si porten antioxidants o alguna vitamina C també és important ja que ens
protegeixen dels radicals lliures que ja hem comentat abans.
En cas que la crema portes protecció dels infrarojos també és molt
recomanable, tot i que no és gens comú trobar-ho.
Per últim, la caducitat també és un factor que la gent té en compte a l’hora
de comprar les cremes. És cert que sempre posa que passats dotze mesos
aquella crema està caducada però personalment crec que no és veritat. No
puc dir amb exactitud quant de temps més duren perquè no sé quines són
les proves d’estabilitat, però jo crec que duren més.
• El fet de conèixer tant bé els components de la pell us ha permès
realitzar més estudis relacionats amb el càncer de pell?
Si, fa un parell d’anys també vam poder observar el col·lagen de pell sana i
col·lagen de biòpsies de melanomes que s’havien extret a pacients.
Aquestes mostres les vam obtenir perquè quan un dermatòleg treu una
piga, aquesta mostra es parafina i es guarda durant un temps.
El que vam observar va ser que el col·lagen del melanoma sortia diferent
del sa. Ens va sobtar perquè el col·lagen, aparentment, estava sà però quan
INS. Mediterrània Pàgina 52

Incidència de les radiacions ultraviolades sobre el càncer de pell
l’observàvem vam poder veure que estava organitzat d’una manera diferent.
El col·lagen és una proteïna que s’enrotlla d’una manera determinada i
aquesta ho feia diferent. Amb biòpsies més grans vam anar observant el
col·lagen des de més lluny fina a més a prop i el que vam poder observar va
ser com s’anava desordenant a mesura que ens anàvem apropant.
• Quina importància pot tenir per a l’estudi del càncer de pell aquest
descobriment?
El que vam poder observar que aquest nou descobriment podria ser una eia
de diagnòstic en un futur. Mirant el col·lagen d’una piga podríem arribar a
saber si es tracta d’una piga que desenvoluparà un melanoma o no. Tot i
que es va començar a estudiar fa uns anys, encara no hem pogut
determinar si això és així o no. Inclús, s’està intentant fer, tot i que és un
estudi llarguíssim, un estudi de diferents famílies. Un exemple és l’estudi de
les pigues dels components d’una família on hi ha un predisposició a patir
càncer de pell o hi ha hagut pares o avis que l’han patit. El que s’intenta
aconseguir és poder veure si segueixen cap patró de “desenrotllament”
que ens pugui indicar si aquesta persona té tendència a desenvolupar un
melanoma i, així, poder prevenir la malaltia. Aquestes proves les vam
realitzar amb el sincrotró*, que és un accelerador de partícules que es troba
a França. Aquesta experimentació la vàrem realitzar conjuntament amb un
grup de recerca d’allà.
• Ha parlat abans d’eines, com ara el sincrotró. Quines serien les eines
necessàries per fer investigació? Es necessita una alta tecnologia per fer
investigació?
Per aquest tipus d’investigació, sí. Bàsicament, necessitem aquesta alta
tecnologia perquè la pell, que és el teixit amb el que estem treballant, no és
gaire gruixut i això en dificulta l’observació. Per poder observar el col·lagen,
com és aquest cas, quan treballem amb mostres de pell, que són molt
petites, n’hi ha molt poca presència. Una solució seria concentrar la pell per
INS. Mediterrània Pàgina 53

Incidència de les radiacions ultraviolades sobre el càncer de pell
tal que hi hagués més concentració de col·lagen però, si fem això, ja l’estem
desenrotllant abans d’hora i per tant no observaríem realment quin canvi
experimenta el col·lagen.
• Així doncs, la tecnologia de la qual estem parlant és a nivell
d’observació?
Exactament. En realitat el sincrotró no és ben bé un microscopi però és més
o menys el mateix, la forma d’entendre’l és una mica la mateixa. Depenent
de la mida del que volem observar necessitem una eina o una altra. Per
exemple, per veure bactèries necessitem un microscopi però per veure’n els
seus lípids necessitem un microscopi molt més gran.
A qualsevol altre nivell, ja no veurem una imatge sinó que veurem el
desviament de la llum o d’una radiació, que és el que observem amb
l’accelerador. L’accelerador el que fa és incidir en la mostra i absorbir part
de l’energia i l’altre part desviar-la. Utilitzant tota aquesta energia que
s’absorbeix, la que es desvia i tenint en compte per on es desvia, obtenim
informació que ens ajuda a entendre com estan ordenades aquestes
molècules. Quan més petit és el que volem veure, més energia li hem de
subministrar.
Amb el microscopi és fàcil d’entendre els resultat perquè el que s’obté és
visual però quan no és una imatge el que tens sinó que són altres tipus de
respostes, com és el cas de sincrotró, és molt més difícil d’interpretar i cal
tenir certs coneixements.
Tot i això, quan volem observar coses petites al microscopi electrònic, per
poder observar-les bé cal tractar les mostres de diferents maneres com ara
tintant-les o compactant-les.
INS. Mediterrània Pàgina 54

Incidència de les radiacions ultraviolades sobre el càncer de pell
•
• Tornant al cas concret de l’estudi del glicogen, per poder utilitzar el
sincrotró quin és el procediment que s’ha de seguir?
Per poder utilitzar el sincrotró, com que som un centre públic, hem de
redactar un petit projecte on expliquem el que volem estudiar, perquè ho
volem estudiar, què volem demostrar, quines aplicacions pot tenir el que
volem demostrar, en definitiva, demostrar que realment saps què vols fer.
Un cop redactat, aquest projecte s’envia a la Unió Europea, ja que és qui
ens finança. Allà, hi ha un consell d’avaluació que considera els projectes
que són interessants i decideixen si els aproven o no. En cas que el teu
projecte sigui aprovat, et diuen el temps que pots utilitzar-lo, que
normalment són tres dies. Quan dic tres dies em refereixo a setanta-dues
hores seguides sense parar.
• Però, un cop allà, el sincrotró el manipulen especialistes o vosaltres?
Ho hem de fer nosaltres. Abans d’anar allà, tu t’has posat en contacte amb
ells, ja els has dit com són les mostres que vols observar i com vols fer-ho
però ells només et deixen la màquina. Hi ha un tècnic que està amb tu les
seves vuit hores laborals però després marxa i la resta d’hores que et
queden ho has de fer tu sol. Per aquest motiu mai sol anar-hi una persona
sola, tant pels problemes que es poden presentar com per les poques hores
que pots dormir.
INS. Mediterrània Pàgina 55

Incidència de les radiacions ultraviolades sobre el càncer de pell
•
• Per finalitzar, què opina vostè de les campanyes que s’estan fent per
proporcionar l’ús dels protectors solars?
Personalment, cada vegada entenc menys això que ens diuen del
protectors solars, de l’ús que n’hem de fer. El que ens protegeix millor de les
radiacions ultraviolades és la nostra pell. Estant morenos i utilitzant
protectors solars, el que fem és frenar aquesta protecció natural. És per això
que hi ha alguna cosa dins del meu cap que no encaixa.
Quan et poses un protector solar, d’entrada, no et poses moreno i, per tant,
és una mica contradictori ja que és com si estiguéssim enganyant al nostre
propi sistema de defensa. Tu t’exposes al Sol però no et poses moreno, és
cert que tampoc et cremes, però segueixes exposant-te al Sol sense que el
teu organisme n’acabi de ser conscient del tot.
Tot això que estic dient és una opinió personal que s’ha d’agafar amb
pinces però el que jo crec que s’hauria de fer és, el primer dia que ens
exposem al Sol, fer-ho durant cinc minuts com a molt i sense crema. Passat
aquest temps hem de deixar d’exposar-nos-hi. Amb això el que aconseguim
és que la melanina del nostre cos es posi en marxa i activi el nostre sistema
de defensa natural. Un cop fet això, les següents vegades que prenguem el
Sol sí que ja ho hem de fer amb protector i durant un període de temps més
llarg.
Probablement un dermatòleg et diria tot el contrari però jo crec que si la
natura ens ha proporcionat aquesta defensa serà per alguna raó.
És cert que amb algunes cremes també acabes posant-te moreno però
trobo que el que fan és permetre’t estar més temps exposat al Sol sense
cremar-te però a la vegada posant-te moreno d’una manera molt més lenta.
INS. Mediterrània Pàgina 56

Incidència de les radiacions ultraviolades sobre el càncer de pell
En aquesta imatge cedida per l’Olga López, podem observar la capa més
superficial de la pell, l'estrat corni. És un tall transversal de la pell; les parts
fosques són els corneocits (C) i les parts de color gris son els lípids (L), que
estan organitzats formant làmines, i per això es veuen com línies. Hi ha unes
estructures enganxades a la part lipídica que són els corneodesmosomes (CD).
Són estructures d'unió que ajuden a mantenir la integritat entre les capes de la
pell. La imatge s'ha realitzat amb un microscopi electrònic de transmissió,
model Hitachi H-600AB. Els augments apareixen a la banda inferior dreta de la
fotografia,50nm.
La imatge ha estat publicada a l'article: "Lipid Nanostructures: Self-Assembly
and Effect on Skin Properties" per L. Barbosa-Barros, C. Barba, G. Rodríguez,
M. Cócera, L. Coderch, C. López-Iglesias, A. de la Maza i O. López, a la revista
"Molecular Pharmaceutics" vol. 6, nº4, 1237–1245 al 2009.
INS. Mediterrània Pàgina 57

Incidència de les radiacions ultraviolades sobre el càncer de pell
7. Conclusió
Com he explicat a l’inici del meu treball, en la introducció, l’objectiu principal
d’aquest treball de recerca era el d’arribar a conèixer què és el càncer, més
concretament, el càncer de pell, i poder verificar les hipòtesis que em vaig
plantejar.
Quant als objectius, el he assolit de manera satisfactòria. Gràcies a la
informació recollida al llarg de tots aquests mesos, he ampliat el meu
coneixement sobre el càncer en general i específicament, sobre el càncer de
pell.
La part pràctica, formada per l’experimentació realitzada a Sevilla i l’entrevista a
la científica Olga López del CSIC, m’han permès acabar de consolidar aquests
coneixements i a part també m’han ajudat a corroborar les meves hipòtesis.
Puc afirmar que, efectivament, les radiacions ultraviolades tenen un efecte
nociu sobre la nostra pell i poden provocar-hi mutacions. Alhora, puc corroborar
que les radiacions ultraviolades són un factor de risc molt important en el
desenvolupament del càncer de pell.
A banda d’haver-me aportat coneixements teòrics, la realització d’aquest treball
també ha suposat per a mi una maduració personal i una oportunitat per a
poder conèixer la realitat del món de la investigació.
El fet d’haver pogut tenir contacte amb persones que es dediquen
professionalment a la investigació, m’ha apropat a aquest món i m’ha ajudat a
poder descobrir el vessant més humà de la investigació alhora que m’ha
mostrat com s’hi treballa.
Milers de persones estan dedicant els seus esforços per tal que el càncer passi
de ser una de les principals causes de mortalitat a ser considerada una malaltia
fàcil de superar. Desgraciadament, duent a terme aquest treball de recerca, he
pogut comprovar que en el món de la investigació, qualsevol descobriment
INS. Mediterrània Pàgina 58

Incidència de les radiacions ultraviolades sobre el càncer de pell
requereix molta paciència i temps, i per tant aquesta cura del càncer encara
trigarà a trobar-se.
El temps per a qualsevol investigació és llarg. Aquest fet l’he pogut comprovar
amb el cas concret de la crema solar que està em procés de creació per part de
la investigadora Olga López i el seu grup de recerca. M’hauria agradat poder
haver fet un seguiment d’aquest producte fins al moment en què sortís al
mercat però per tal de poder fer això hauria hagut d’esperar un mínim de dos
anys.
El fet d’haver pogut adquirir més coneixements sobre què és el càncer també
m’ha ajudat molt a nivell personal a l’hora d’acabar de perfilar les meves
inquietuds un cop acabat el batxillerat. Aquest treball m’ha ajudat a veure que
al que em vull dedicar és a l’ajuda de les persones que pateixen aquesta
malaltia des d’un vessant psicològic.
Tots aquests coneixements adquirits i vivències viscudes m’han aportat moltes
coses tot i que crec que el més importat que puc extreure d’aquest treball és el
valor de l’esforç. Per molt difícil que et pugui semblar el camí, sempre has de
se constant i fort per tal de poder arribar al teu objectiu.
Aquest valor és una constant en el món de la investigació on cada petit pas que
s’aconsegueix és un gran esforç per tal de poder arribar a l’objectiu final.
INS. Mediterrània Pàgina 59

Incidència de les radiacions ultraviolades sobre el càncer de pell
8. Glossari
• Biòpsia: procediment de diagnòstic que consisteix en l'extracció d'una
mostra de teixit total o parcial, obtinguda per mitjà de mètodes agressius
per a examinar-la al microscopi.
• Cèl·lules somàtiques: conjunt de cèl·lules que conformen el creixement
dels teixits i òrgans d’un ésser viu, procedents de cèl·lules mare
originades durant el desenvolupament embrionari i que pateixen un
procés de proliferació cel·lular i apoptosi. Són les que construeixen la
major part de les cèl·lules del nostre cos i contenen la informació
genètica d’un individu.
• Citologia: branca de la biologia que estudia l'estructura i funció de les
cèl·lules com a unitats individuals, complementant així a
la histologia (que estudia a les cèl·lules com a component dels teixits).
• Col·lagen: molècula proteica que forma fibres, les fibres col·làgenes,
que estant presents en quantitat variable en tots els tipus de teixit
conjuntiu.
• Estrat corni: capa més superficial de l'epidermis. Format per cèl·lules
planes queratinitzades (mortes) sense nucli, també anomenades
cèl·lules còrnies. Aquesta capa es distingeix per ser la més gruixuda ja
que està formada per diverses capes, generalment molt nombroses, de
cèl·lules mortes, sense nucli, còrnies i aplatades, que
contenen queratina.
• Fotoliasa: proteïna implicada en la reparació de dímers de pirimidina a
través de la fotoreactivació enzimàtica.
INS. Mediterrània Pàgina 60

Incidència de les radiacions ultraviolades sobre el càncer de pell
• Gens antioncógens: gens que inactiven el processos de divisió
cel·lular.
• Gens protooncògens: també anomenats gens de proliferació, són els
gens que estimulen els processos de divisió cel·lular.
• Melanoma: nom genèric dels tumors melànics o pigmentats. Es tracta
d'un tumor generalment cutani i altament invasiu per la seva capacitat de
generar metàstasi. És un tipus poc freqüent de càncer de pell.
• Nucleòtids: unitats estructurals bàsiques dels àcids nucleics, és a dir
que els àcids nucleics estan formats per l'encadenament de nucleòtids.
També es poden trobar lliures a totes les cèl·lules.
• Respostes tissulars: són qualsevol reacció o canvi del teixit cel·lular viu
que es produeix, que es veu afectat per una malaltia, toxines o estímuls
externs.
• Sincrotró: tipus particular d'accelerador de partícules circular en què
el camp magnètic (que fa que les partícules girin) i el camp elèctric (que
accelera les partícules) estan sincronitzats de forma precisa amb el feix
de partícules en moviment.
• Spin-off: projecte nascut com a extensió d'un altre d'anterior, o, més
encara, a una empresa nascuda a partir d'una altra mitjançant la
separació d'una divisió subsidiària o departament de l'empresa per a
convertir-se en una empresa per ella mateixa.
INS. Mediterrània Pàgina 61

Incidència de les radiacions ultraviolades sobre el càncer de pell
9. Bibliografia
Llibres
- FARRERAS VALENTÍ, P. Medicina interna. Madrid: Elsevier, 2004.
- LLOBET COLOMÉ, Ramon. El aspecto físico: el cuidado de la piel.
Barcelona: Planeta-Agostini, 1994.
- MACARULLA, Teresa; RAMOS, Francisco Javier; TABERNERO, Josep.
Comprender el càncer. Barcelona: Amat editorial, 2009.
- READ, Andrew; STRACHAN, Tom. Genética molecular humana.
Barcelona: ed. Omega, 1999.
Revistes
- VON HOFE, Eric. “Vacunas contra el càncer” dins Investigación y
ciencia, Nº423, Desembre de 2011, p. 58-63.
Pel·lícules
- Combat per la vida [DVD]. Estats Units: Lifetime i Sony Pictures
Television, 2008. 1h 24m. El doctor Dennis Slamon està desenvolupant
un nou fàrmac anomenat Herceptin, un tractament revolucionari per a la
lluita contra el càncer de mama. Però el finançament del projecte queda
suspès, així que el doctor buscarà nous socis per continuar investigant.
El nou medicament, però, sembla que no actua de la mateixa manera en
totes les pacients.
INS. Mediterrània Pàgina 62

Incidència de les radiacions ultraviolades sobre el càncer de pell
Pàgines web
- UCM. La mutación [en línia]
[07/09/2012 ]
- EDU 365. Glossari biologia [en línia]
[02/10/2012]
- EL MUNDO. De medicina [en línia]
[07/01/2013]
- GERMANS TRIES I PUJOL HOSPITAL. Fem salut. [en línia]
[07/01/2013]
- INSTITUTO NACIONAL DEL CÁNCER DE LOS INSTITUTOS
NACIONALES DE LA SALUD DE EEUU. [en línia]
[23/09/12]
- AECC. [en línia]
[29/12/12]
- ONCOLLIGA. Què és el càncer? [en línia]
[29/12/12]
- AEAL. [en línia] [20/12/12]
- AEDV. Euromelanoma. [en línia]
[19/11/12]
INS. Mediterrània Pàgina 63

Incidència de les radiacions ultraviolades sobre el càncer de pell
- GENERALITAT DE CATALUNYA. Càncer. [en línia]
[13/09/12]
- EUROPRESS. Salud. [en línia]
[12/12/12]
- TV3. La Marató. [en línia] [07/01/12]
INS. Mediterrània Pàgina 64

Incidència de les radiacions ultraviolades sobre el càncer de pell
Annexos
INS. Mediterrània Pàgina 65