APROFUNDIMENT EN EL DIBUIX COM A EINA D ... - CEP de Palma

APROFUNDIMENT EN EL DIBUIX
COM A EINA D’AVALUACIÓ DE LES
CAPACITATS COGNITIVES, DE
DESENVOLUPAMENT PERSONAL I
AFECTIVES I D’INTERACCIÓ
SOCIAL, EN LES ETAPES
D’EDUCACIÓ INFANTIL I
PRIMÀRIA.
EOEP PALMA 2
Curs 04-05

Índex:
1. Relació de participants.
2. Introducció.
3. Fitxa actualitzada per a la interpretació del dibuix de la figura
humana.
4. Taules de registre individual (A) i col·lectiva (B) del dibuix de la
figura humana de 3 a 7 anys.
5. Taula de percentatges d’ítems evolutius de les parts de la figura
humana.
6. Taula d’indicadors emocionals vàlids i no vàlids, de 5 a 12 anys.
7. Proves i/o test projectius gràfics:
- Test de Karen Machover de la figura humana.
- Test H.T.P. (casa, arbre i persona).
- Test de la Família.
8. Graella de proves projectives gràfiques i d’indicadors emocionals
generals a cada prova.
9. Carmen I Corradini:
10. Pàgines web sobre dibuix.
11. Bibliografia.
- Las tècnicas proyectivas graficas y el proceso
psicodiagnostico.
- Indicadores psicopeatológicos en las técnicas
proyectivas graficas.
- Tests proyectivos graficos..
EOEP Palma 2 Seminari de Dibuix II Curs 04/05
2

RELACIÓ DE PARTICIPANTS:
ALONSO TARANCON, PILAR
BAUZÀ CERDÀ, FRANCESCA
CALZADA DOMÍNGUEZ, MANUEL
GARCÍA RODRÍGUEZ, GLORIA
MOREY FONT, MIQUEL (Coordinador)
PEREYRA LÓPEZ, MAGDALENA
RABASSA ASENJO, GEORGINA
VADELL DURAN, MARIA
COLI NOGUERA, JOANA MARIA
CAROL GONZÁLEZ, SILVIA
Assessora del CEP: MARÍA JESÚS GARCIA.
EOEP Palma 2 Seminari de Dibuix II Curs 04/05
3

1. INTRODUCCIÓ:
L’Equip d’Orientació Educativa i Psicopedagògica Palma 2, ha continuat
durant el present curs 04/05, amb la realització d’activitats de formació
per a professors/es de l’ensenyament, amb l’objectiu de possibilitar la
reflexió conjunta per a l’elaboració de documents i recursos que permetin
millorar la nostra tasca.
Per donar continuïtat al seminari del curs passat 03/04, anomenat:
“El dibuix com a eina d’avaluació de les capacitats cognitives, de
desenvolupament personal i afectives i d’interacció social, en les etapes
d’educació infantil i primària”. Durant aquest curs 04/05, s’ha dut a terme
un seminari d’aprofundiment sobre la mateixa temàtica, anomenat:
“Aprofundiment en el dibuix com a eina d’avaluació de les capacitats
cognitives, de desenvolupament personal i afectives i d’interacció social, en
les etapes d’educació infantil i primària”.
Aquest seminari s’ha realitzat sobre la base teòrica-pràctica
adquirida el curs passat, per aquest motiu s’ha realitzat una revisió
detallada del material elaborat el curs passat 03/04, concretament de: “La
fitxa del dibuix de la figura humana”, conjuntament s’ha revisat l’obra de
n’Elizabeth M. Koppitz: “El dibujo de la figura humana en los niños”,
realitzant les actualitzacions necessàries.
Un dels continguts d’aquest seminari ha estat l’estudi i el treball dut
a terme amb les diferents proves i/o tests projectius gràfics:
- Test de la Família. (L. Corman: “El test de la familia en la practica
médico-pedagógica”).
- Test H.T.P. (casa, arbre, persona).
- Test de l’arbre (Hammer, Koch, Rene Stora).
- Test de la casa (família i personalitat).
- Test de la persona sota la pluja (resposta a l’estrès).
- Test de l’animal (instints i personalitat).
- Test de la parella.
EOEP Palma 2 Seminari de Dibuix II Curs 04/05
4

D’aquest treball, s’han elaborat una sèrie de materials:
1. Actualització de la “Fitxa del dibuix de la figura humana”.
2. Taules A i B.
3. Taula de percentatges evolutius (nins/es) de les parts de la figura
humana (E.M. Koppitz).
4. Taula amb els indicadors emocionals vàlids i no vàlids (nins/es 5 a
12 anys), en el test de la figura humana (E.M. Koppitz). S’han
remarcat per edat i sexe els indicadors emocionals més freqüents.
5. Indicacions i observacions en El test de la Família (L. Corman).
Preguntes indicadores de l’estat emocional, social i personal del
nin/a.
6. Preguntes indicadores dels items emocionals, familiars i de
personalitat del nin/a, en el test H.T.P. (casa - arbre - persona)
7. Preguntes indicadores de l’estat emocional, social i personal del
nin/a, en el test de la persona de Karen MacHover.
8. Una graella – resum de les proves i/o Tests projectius gràfics.
També, s’han utilitzat materials elaborats per altres autors:
A. Taula de registre individual (A) i col·lectiva (B), d’adquisició del
dibuix de la figura humana (de 3 a 7 anys). Del llibre “Avaluar
l’aprenentatge” Ed. CIMS.
Un altre dels objectius ha estat l’adquisició d’una pràctica en l’anàlisi
i/o interpretació de dibuixos de les diferents proves i/o tests projectius
gràfics, per a dur a terme aquest objectiu es va reservar 1 hora de cada
sessió per a l’exposició i discussió en petits i després en gran grup, de
casos, en aquest cas, de dibuixos, aportats pels participants.
Per últim, cal senyalar que per tenir un marc de referència i una guia
especialitzada sobre l’anàlisi i/o interpretació d’aquestes proves, varem
poder contar amb la col·laboració inestimable d’una especialista amb proves
projectives gràfiques: Carmen I Corradini, la qual ens va acompanyar durant
5 sessions completes i va dur a terme una ponència i un dossier sobre:
- Les tècniques projectives gràfiques i el procés psicodiagnòstic.
- Indicadors psicopatològics en les tècniques projectives gràfiques.
- Tests projectius gràfics.
EOEP Palma 2 Seminari de Dibuix II Curs 04/05
5

EOEP PALMA 2
(Curs 04/05)
FITXA PER A LA INTERPRETACIÓ DEL
DIBUIX DE LA FIGURA HUMANA
EOEP Palma 2 Seminari de Dibuix II Curs 04/05
6

FITXA PER A LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL
1. TRETS GENERALS DE L’ACTIVITAT GRÀFICA
1.1. TRAÇ (TIPUS DE LÍNIA):
Amplitud:
• Llarg: un traç llarg indica un control ferm de la seva conducta i dels impulsos.
• Normal.
• Curt: un traç curt pot indicar impulsivitat, agressivitat, desconnexió.
Les línees traçades amb moviment ampli i que ocupen bona part de la pàgina indiquen una gran
expansió vital i una fàcil extraversió de les tendències. Si el moviment és restringit, amb
línies corbes o bé que es faci una línia llarga amb traços entrecortats, pot deduir-se una
inhibició de l’ expansió vital i una forta tendència a replegar-se en ell mateix.
La longitud del moviment d’un traç tendeix a augmentar en les persones inhibides i a
decréixer en les excitables.
Forma de la línia: les línies que flueixen de forma definida, correcta i controlada indiquen bon
ajustament emocional.
• Corba (traços circulars): individus dependents, afectius i emotius. Solen estar
associades a la feminitat.
• Recta: tendeixen a ser autoafirmatius i més segurs, a més un traç recte pot estar
associat a l’agressivitat.
• Fragmentada (sense continuïtat/esbossada): indica ansietat, timidesa, manca
d’autoconfiança, vacil·lació en la seva conducta i per enfrontar-se a noves situacions.
• Dentada: es relaciona amb l’hostilitat i l’odi. Sobretot si estan remarcades a les dents i a
les cases.
• Si apareixen línies tirants (fines i com estirades) pot indicar estat emocional rígid i tens.
Les línies contínues i rectes indiquen autoafirmació, individus ràpids i decidits.
Quan les figures apareixen desconnectades i deformades, p.e. ulls fora de la cara, dits als
braços, indiquen distanciament o poc contacte de la realitat i tendència a la psicosi.
1.2. SEQÜÈNCIA DEL TRAÇ: cal observar i veure quins elements va dibuixant i en quin ordre ho fa.
En el dibuix de la figura humana la seqüència esperada és:
1. Contorn del cap
2. Faccions del rostre (ulls, nas, boca, ...)
3. Coll
4. Espatlles
5. Tronc
6. Braços
7. Mans
8. Extremitats inferiors
9. Peus
• Qualsevol pertorbació o canvi en la seqüència indicarà alguna pertorbació psicològica o
orgànica de menor a major conflicte, que s’haurà de completa amb la resta de l’anàlisi.
• Dibuix desordenat en la seqüència que dibuixa: agitació emocional, impulsivitat o
excitació.
• Esquerra Dreta: revela tendències a l’extraversió.
• Dreta Esquerra: revela tendències a la introversió.
EOEP Palma 2 Seminari de Dibuix II Curs 04/05
7

• A Dalt A Baix: pot indicar introversió i ansietat.
• A Baix A Dalt: pot indicar agressió o extraversió.
• Sentit de les agulles del rellotge
• D’una sola direcció.
• De doble direcció.
Els individus amb trets obsessius-compulsius són incapaços d’acabar el dibuix i tornen repetidament sobre
les diferents àrees afegint de cada vegada més detalls.
Valorar si l’infant és esquerrà o dretà i com influir en aquest apartat.
1.3. PRESSIÓ DEL TRAÇ:
• Fort: infants més assertius i segurs d’ells mateixos, si és molt gruixada i crispada pot
indicar agressivitat.
• Dèbil: indica baix nivell energètic, inseguretat, restricció i repressió, pròpies de
persones depressives o desubicades. Pot indicar també delicadesa de sentiments i
espiritualitat així com timidesa morbosa i incapacitat per afirmar-se i neurosi del fracàs.
1.4. GRANDÀRIA: relacionat amb l’autoestima de l’infant, ha d’estar proporcionada amb el que
hem de dibuixar, et dóna informació de la posició de l’infant davant la realitat. Si la grandària està
proporcionada amb el que es vol dibuixar indica una autoestima adequada.
• Massa grossos (més de 23 cm d’alçada): que tendeixen a sortir de la pàgina, si és molt
gran indica una corrent agressiva en el seu interior. Sentiments de constricció ambiental
amb sentiments d’expansió i agressió, tendència a descarregar l’agressivitat/impulsivitat
en l’entorn, indica com reacciona davant la pressió ambiental. Immaduresa, control intern
deficient. La fantasia està manco elaborada. Les figures grosses i buides poden significar
una pertorbació orgànica (lesió o fins i tot epilèpsia). Significació clínica a partir dels 8
anys. En nins tímids si dibuixa figures grosses solen ser personatges imaginaris i poden
representar l’ideal del jo.
• Normal: la mida promig és de 18 cm o de dos terços de l’espai disponible. També és
important la impressió que transmet la relació entre la figura i l’espai que l’envolta.
• Petit (menys de 5 cm d’alçada): persones amb sentiments d’inadequació i, tal vegada, amb
tendència al retraïment. També es relaciona amb sentiments d’inferioritat i inseguretat.
A les nines pot indicar ansietat, vergonya, limitació o molt autocontrol. Inhibició i possible
depressió. En poques ocasions ho trobam en nins agressius.
1.5. COORDINACIÓ VISOMANUAL:
• La ma segueix a l’ull: és la coordinació adequada
• L’ull segueix a la ma: indica més impulsivitat.
• No sobrepassa l’espai gràfic: és adequat, quan sobrepassa l’espai gràfic indica inestabilitat
emocional
EOEP Palma 2 Seminari de Dibuix II Curs 04/05
8

1.6. DETALLS O ELEMENTS INADEQUATS (FIGURES GROTESQUES O MONSTRES):
Detalls fora del context del dibuix. Si dibuixa més elements dels demanats, pot ser símptoma
d’inseguretat. Si dibuixa elements com la pluja, la neu o els núvols pot indicar que no s’atreveixen a
treure agressivitat cap als altres ho fan cap a ells. Molts de núvols espontanis indiquen que es senten sota
la pressió dels adults, sobretot dels pares.
• Inadequats: clara tendència al retraïment, en ocasions pot indicar depressió. Aïllament
emocional com a defensa. És important saber quina explicació dóna al dibuix i a aquests
detalls, per veure si són coherents. P.e., una cadira damunt un arbre.
• Excessius detalls: soler ser de persones obsessives-compulsives, o que lluiten pel control
dels seus impulsos. Solen ser persones molt controlades, fins arribar a ser quasi una
obsessió.
• Figures grotesques: reflecteixen sentiments d’inadequació i pobre imatge de si mateix:
- Si dibuixen monstres o robots son nins que no es veuen com els altres.
- Si dibuixen pallassos o indigents es consideren ridículs i que no son ben acceptats.
- Si dibuixen figures prehistòriques es veuen com estranys, no integrats en el món on viuen.
Es evident que l’infant reflecteix les experiències recents (pel·lícules, viatges, etc.) però es
significatiu les que dibuixa.
1.7. UBICACIÓ: parlam de persones dretanes
• Al centre del full: conducta més autodirigada, més emotiva i centrada en ells mateixos
més que en la resta del grup. Indica alta seguretat. Equilibri emocional.
• Descentrat: indica dependència i manca de control.
Meitat superior (adalt): indica ideació, fantasia o món de les idees. És més probable que
la persona senti que realitza un gran esforç, que la seva meta és quasi impossible. O que
la persona cerqui les seves satisfaccions en la fantasia i no en la realitat. O també que es
mantingui distant i relativament inaccessible.
Meitat inferior (abaix): relacionat amb allò terrestre, el que és ferm, sòlid i concret.
Que la persona es senti insegura i inadaptable i que aquest sentiment li produeixi un
estat de depressió anímica. O que la persona es trobi lligada a la realitat i orientada cap
allò concret.
Meitat esquerra (més a l’esquerra del punt mig del full): indica extraversió en el sentit
de recerca de gratificació immediata. Indicatiu de regressió, retonr a la infància pasada.
També comportament impulsiu i més immaduresa.
Meitat dreta (més a la dreta del punt mig del full): indica introversió en el sentit de
capacitat de posposar la satisfacció. És més probable que l’individu tingui un
comportament més estable i controlador i prefereixi les satisfaccions intel·lectuals a les
emocionals.
Meitat esquerra superior: els infants més petits s’estimen la meitat esquerra superior.
Indica una regressió o comportament infantil.
Els espais buits i els sectors blancs: els sectors blancs (aquells en què no hi ha dibuix),
no són sectors buits sobre els quals no hi ha res a dir, sinó que són zones de prohibició
que també s´hauran d’ interpretar.
EOEP Palma 2 Seminari de Dibuix II Curs 04/05
9

Si la figura s’aferra arran del paper, indica necessitat de suport, dependència i manca de
seguretat, representa manca d’ubicació.
EXTROVERSIÓ
SATISFACCIÓ
IMMEDIATA
IMPULSIVITAT
FANTASIA
REALITAT
INHIBICIÓ
AUTOCONTROL
INTROVERSIÓ
1.8. CARACTERÍSTIQUES SEMÀNTIQUES: no tenim informació
• Arbitràries
• Estables:
Persones
Animals
Objectes
Plantes
Altres
1.9. DISTORSIONS, OMISSIONS, ESBORRAR, OMBREJATS
• Esborrar de forma excessiva i continuada: incertesa, indecisió i autoinsatisfacció. Poden
ser considerades una expressió d’ansietat i/o conflicte.
• Parts esborrades: les parts esborrades indiquen el mateix que les distorsions i les
omissions i ha de considerar-se la seva vinculació amb les àrees conflictives.
• Distorsió o omissió de qualsevol part de la figura: suggereix que els conflictes de
l’examinat es pot relacionar amb dites parts.
• Ombrejats: Manifesta angoixa, preocupació respecte a la part ombrejada. Quan més
ombrejat més angoixa d’aquella part. A major edat del nin/a, major significació clínica
(excepte l’ombrejat de la cara que és més comú i normal). Segons Koppitz, l’ ombrejat és
molt significatiu a totes les edats.
És encertat no deixar-lo esborrar de forma excessiva, dir-li que tal com surti el dibuix
estarà bé. Encara que s’ha de tenir la goma d’esborrar a l’abast per si la demana.
Tipus d’omissions:
- Omissió dels ulls: És estrany, sol ser el primer detall desprès del cap, sempre té
importància clínica. Nins aïllats socialment, tendeixen a negar els seus problemes,
rebutgen enfrontar-se al món, escapen cap a la fantasia.
EOEP Palma 2 Seminari de Dibuix II Curs 04/05
10

- Omissió del nas: Conducta tímida i retreta, absència de agressivitat manifesta. Sentiment
d’immobilitat i indefensió. A partir de 7 anys es significativa del nas. També indica poc
interés social.
- Omissió de la boca: Sempre és clínicament significativa, reflexa sentiment d’angoixa,
inseguretat, retraïment i perfeccionisme. Incapacitat o rebuig de comunicar-se amb els
altres.
- Omissió del cos (tronc): Abans dels 5 anys és normal, signe seriós i important de
patologia a partir dels 7-8 anys. A partir d’aquesta edat indica ansietat pel cos, sempre
que s’omiteix el cos en un sexe i en l’altre no, es indicatiu de problemes emocionals.
- Omissió dels braços: Reflexa ansietat o culpa per conductes socialment inacceptables
(robatoris) que impliquen braços i mans. Es dona rarament en deprimits i retraïts.
- Omissió de cames: És molt estrany, apareixen evolutivament després de cap i ulls. No es
pot creure que es accidental, signe d’angoixa i/o ansietat i molta inseguretat.
- Omissió de peus: No clínicament significatiu fins els 7 anys, en les nines, i 9 anys en els
nens. A partir dels 8 – 9 anys, inseguretat de base.
- Omissió del coll: No és clínicament vàlid fins els 9 anys en les nines i 10 anys en els nens.
Relacionat amb la impulsivitat i control intern pobre. Signe de nens immadurs, manca de
control emocional, impulsos i de la pròpia conducta.
1.10. MOVIMENT
• Estàtic: indica depressió, poca capacitat intel·lectual. Demostra més personalitat, més
audàcia i iniciativa. Imposa regles a la seva espontaneïtat vital i l’ inhibeix
• Amb moviment: bona capacitat, sol aparèixer en infants més majors.Indica
espontaneïtat, irritabilitat, personalitat més làbil i que no accepta està sotmés a cap
regla.
Si el moviment no encaixa amb l’edat indica tendència a la fantasia, i es constructiu o
patològic tindrem en compte la resta del dibuix.
1.11. SIMETRIA
• Excés: indica rigidesa, depressió, molt de control emocional de tipus obssessiucompulsiu.
• Asimetria: marcada confusió en la simetria indica inadequació dels sentiments de
seguretat en la vida emocional. Excés d’espontaneïtat, escàs control, manca de cura,
activitat extrema i difusió.
• Inclinació de 15º o més de la figura: Inestabilitat i manca d’equilibri general. També
desequilibri mental i personalitat trastornada. No indica una pertorbació sinó
personalitat làbil. Manca de base ferma. Es dona tant a nons tímids com agressius.
EOEP Palma 2 Seminari de Dibuix II Curs 04/05
11

2.2. INTENCIÓ FIGURATIVA
2.2.1. FIGURA HUMANA
2. APARICIÓ DE LA FORMA
• Integració de l’esquema corporal:
Integració pobre (moltes errades i mala configuració en general): és normal fins als 6 anys
(nines) i 7 anys (nins). Pròpia de nins agressius, mals alumnes o amb dificultats escolars.
Dificultats d’integració de la seva pròpia imatge corporal. Inestabilitat, persona no
integrada, coordinació pobre, impulsivitat, immaduresa, retard evolutiu o deteriorament
neurològic, a vegades tendències regressives. Pertorbacions emocionals serioses.
• Seqüència en el dibuix dels elements
Indicadors d’un possible trastorn a avaluar:
(sobretot per mal ajustament interpersonal i el seu propi equilibri emocional):
Començar pel capell en lloc del cap.
Dibuixar el cap en darrer terme.
Començar pels trets facials i després dibuixar la línia de la cara.
Començar pels peus i continuar cap amunt.
Dibuixar la figura de forma desordenada.
La seqüència també dóna indicadors de: impulsivitat, ansietat-conflicte relacionats amb
determinades àrees del cos o amb la figura que està dibuixant.
• Distinció del sexe:
Es pot establir una relació entre la grandària de la figura masculina i femenina i el grau
d’importància que es dóna a cada sexe.
Seqüència de dibuixos: tenir en compte quin sexe dibuixa primer (la majoria dibuixa primer
la figura del seu sexe).
Si dibuixa una figura del sexe contrari valorar identitat sexual, dependència de l’adult
d’aquest sexe o intensa fixació amb ell.
• Acció o moviment:
Poc moviment significa: Normal en nins petits fins a 10 anys. Possible depressió.
Psicoticisme. Deficiència.
Extrema rigidesa: significa conflictes greus i profunds, davant dels quals manté un control
rígid.
Figures mecàniques i inanimades: són símptomes de trastorn mental (esquizofrènia)
Figures assegudes o reclinades: expressen un baix nivell energètic.
Figures aturades, amb rigidesa, en actitud vigilant, amb el cos i el cap molt erectes, les
cames excessivament aferrades i els braços rectes i aferrats al cos: neurosis.
• Estereotípies: figures humanes repetides símptoma d’inseguretat. Indica poca
espontaneïtat. El subjecte viu dominat per l´establert. De vegades es pot convertir en
una personalitat obsessiva.
• Detalls inadequats: subjectes amb retraïment, aïllament emocional o depressius.
• Detalls excessius: els esquizofrènics, neurosis obsessiva-compulsiva
EOEP Palma 2 Seminari de Dibuix II Curs 04/05
12

2.2.2. CAP:
• Dibuixos massa perfectes, rígids, repetitius, minuciosos i fets amb cura desmesurada:
neurosis obsessiva-compulsiva, perfeccionisme i rigidesa que desterra de la seva
personalitat la espontaneïtat i l’auto-afirmació (es defensen del caos intern creant un
món molt estructurat i ordenat amb rigidesa). Dibuixos sense detalls, poden
suggerir/reflectir inhibició.
• Signes de deteriorament: és important comparar diferents produccions del nin/a en el
temps, per tal de valorar l’evolució dels mateixos, tant pel que fa a la seva part formal
com de contingut (ex. Les produccions de l’alumnat amb simptomatologia depressiva
pot presentar una execució acceptable a un primer dibuix i als següents manifestar
fatiga, essent el fet de dibuixar una tasca feixuga i amb intent d’abandonament; el
resultat és un dibuix amb una important falta de detalls i la incapacitat per completar
aquest dibuix de per sí escàs i reduït).
• Comparació de figures humanes dibuixades: la comparació de les figures té sentit
especialment respecte a la identitat sexual d’aquestes i el que representen per al
nin/a, és a dir, les característiques que atribueix a les figures parentals femenina i
masculina.
• Simplificació (esquematisme): un dibuix es pot considerar complet quan conté les 4
àrees bàsiques del cos (cap, tronc, braços i cames). En cas que sigui una figura
incompleta, s’ha de demanar que torni dibuixar una figura completa.
• Transformació (addició de detalls, canvi de forma)
• Transparència: Inusuals però no sempre patològiques. Immaduresa, impulsivitat,
tendència a actuar, pensament concret o que tenen algun tipus de disfunció orgànica.
Conducta “acting-out”. Hi ha dos tipus de transparència:
1. Fan un esbós de la figura i després la vesteixen. Es normal fins els 6 anys.
2. Fan transparència d’una àrea determinada, es sembla a l’ombrejat. Bastant freqüent a
la zona genital pot indicar ansietat i preocupació per aquesta part.
3. Les transparències d’àrees corporals específiques no són normals en els dibuixos de la
figura humana en els nins d’edat escolar. Generalment indiquen angoixa, conflicte i
molta por, respecte al sexe, al naixement o mutilació corporal. Es possible que
representi una demanda d’ajuda per part dels nins incapaços d’expressar oralment les
seves ansietats i preguntes.
Representa la concepció del jo pel que fa al nucli conscient de la personalitat. Això implica les
funcions d’autopercepció que de sí mateix i del seu ambient té el subjecte. Per tant, serà el
centre
d’expressió de:
- funcionament intel·lectual i imaginatiu.
- control i expressió de les relacions socials.
- control dels impulsos corporals.
EOEP Palma 2 Seminari de Dibuix II Curs 04/05
13

Mida gran en relació a la resta del cos:
- Indicador de deficiència mental (per frustració intel·lectual).
- Propi de nins amb aspiracions intel·lectuals.
- Mal de cap o altres símptomes somàtics.
- Tendència a refugiar-se en la fantasia.
- Intel·lectualització.
Altres:
- Si el cap és poc clar: en extrem autoconscient, timidesa.
- Si el cap està dibuixat amb molta claredat en contrast amb la resta del cos: és possible
que l’infant es refugiï en la fantasia com a recurs compensatori, o que tingui sentiments
d’inferioritat, o de vergonya en relació amb altres parts i funcions del seu cos.
- Si el cap és el darrer que es dibuixa s’ha de considerar la possibilitat d’una greu
pertorbació del pensament.
- Expressió desafectivitzada, sense cos, emmarcada com un retrat i emfatitzada:
significació d’aïllament.
- Si el cap es petit pot indicar sentiments intensos de percepció d’inadequació intel·lectual.
Si el cap es petit en relació a la resta dels cos indicarà inadaptació.
2.2.3 CARA:
• Expressió: significat d’estats emocionals i emocions emprades en el contacte social. És una de les
característiques del dibuix que es pot valorar amb més confiança. Les línies més freqüentment
indicades es troben en l’àrea del plegament naso-labial i al front, l’èmfasi en aquests aspectes
indica profunditat i maduresa a la cara. El reforçament a la front (vista de perfil) s’associa a
persones amb capacitat intel·lectual.
És important l’actitud de la persona a l’hora de fer el dibuix (estat d’ànim, cooperació amb l’adult, el
que vol expressar, ...) La fase expressiva abarca la mida, la pressió, la qualitat de la línia, l’emplaçament
en el paper, ...
La cara és la part més expressiva del cos i el centre més important de la comunicació, sol ser la
primera cos que pinta l’infant i, juntament amb el cap, resulta la part millor feta del dibuix. Es pot
considerar el tret social del dibuix.
Si s’ometen alguns trets, amb delineació acurada i agressiva del contorn i detall d’altres parts del cos
es considera una persona evasiva respecte a les relacions interpersonals. La superficialitat, la cautela i
l’hostilitat poden caracteritzar els seus contactes socials.
Els subjectes sense problemàtica també poden ometre trets facials. Els subjectes tímids i “huidizos”
solen enfosquir els trets facials, mentre que tracen amb força el contorn del cap (indica importància
del propi “jo” i una forta tendència a la participació social, però reprimida). El concepte e jo sol estar
centrat, generalment en el cap i en el rostre. Si el rostre està poc clar: expressa timidesa
• Ombrejat:
Inusual en qualsevol edat.
Tota la cara: normalment, nins/es seriosament pertorbats, dominats per l’ansietat i amb un
concepte molt pobre d’ells mateixos. Indica descontent amb un mateix.
Només una part de la cara (ulls, boca, nas,...): són menys pertorbats. Sembla reflectir ansietats
específiques als trets ombrejats o a les seves funcions.
Els nins amb dificultats de llenguatge i angoixats solen ombrejar la boca.
EOEP Palma 2 Seminari de Dibuix II Curs 04/05
14

• Detalls:
Ulls: són els òrgans bàsics per al contacte amb el mon exterior i el centre de la
comunicació social. Són considerats el mirall de l’ànima.
- Ulls guenyos: signe d’ira o rebeldia, nins hostils davant els altres. Sembla que les coses
estan mal enfocades per a ell i que veu el món diferent als altres. No pot o no vol ajustarse
a les maneres de comportament que s’esperen d’ell.
- Ulls grans i amb una mirada fitxa. Investigar trets paranoides.
- Ulls penetrants, obscurs, accentuats i/o amenaçants mostren una actitud socialment
agressiva o imatge d’hostilitat. Es donen en els paranoides.
- Ulls tancats: com si volguessin tancar-se al mon per aïllar-se millor en el seu propi
narcisisme.
- Ull buit: sovint simptomàtic d’immaduresa emocional i egocentrisme. La repetició de l’ull
buit en nas, boca i botons es dona en adults infantils i en deficients mentals. Pot ser
reflex de dependència.
2.2.4 ORELLES:
• Pipelles: en figures d’homes adults pot significar homosexualitat.
• Pupil·les: omissió, significa una menys voluntariosa projecció del “no veure” que en
els ulls tancats. Quan es fa només el contorn dels ulls. En aquests dibuixos el mon
no està activament tancat al subjecte però aquest és percebut d’una manera poc
clara i indiferenciada.
Celles: per ara no tenim informació
Nas: Símbol d’empenta i independència. És significatiu quan dibuixa un nas ganxut, ample
i/o obert, en aquests casos manifesta rebuig i despreci. Si els forats del nas estan
emfatitzats es considera un tret específic d’agressió. Sí el nas és molt llarg en els dibuixos
d’adolescents es pot interpretar com un intent d’afirmació en el rol masculí
Boca: La presència de dents indica agressivitat encara que no tota l’agressivitat sigui
dolenta. No pot considerar-se signe de pertorbació emocional si no hi ha d’altres signes en
el dibuix.
Dents: Els nins tímids no dibuixen dents a les seves figures. Generalment les dents son un
signe d’agressivitat i no només d’agressivitat oral, però cal tenir altres indicadors perquè
siguin significatius.
El fet de no dibuixar les orelles es considerat menys significatiu que no dibuixar altres
parts dels cos. Es un òrgan relativament passiu.
Ubicació: no apareix informació
Grandària: Si són grans o destacades es considera la possibilitat d’algun mal
orgànic a l’àrea auditiva. El paranoic, per la seva desconfiança, hi posarà èmfasi
així com també l’individu en conflicte homosexual passiu. També pot indicar
una lleugera reacció a la crítica i opinió social.
Forma: no apareix informació
EOEP Palma 2 Seminari de Dibuix II Curs 04/05
15

2.2.5 CABELLS:
El pèl està relacionat amb la sexualitat. El seu èmfasi (al cap, el pit, la barba o el bigot) es
considerat com a virilitat. El cabell desordenat pot indicar desordre sexual.
Curt – Llarg
2.2.6 BRAÇOS I MANS:
• MANS:
Escàs – Abundant
Homes que dibuixen cabells de dona: si són abundants i desordenats són homes
psicosexualment immadurs.
Homes que dibuixen cabells d’home:
Si tenen un cabell pentinat acurat i precís són homes psicosexualment immadurs.
Si té escassa delineació pot expressar conflicte de virilitat.
La diferència anterior amb el cabell d’ambdós sexes indica narcisisme i/o hostilitat cap a
la dona.
Dones que dibuixen cabells de dona: cabells ondulats, en forma de cascada, en
combinació amb altres detalls cosmètics cridaners, es veu en al·lotes de volen donar
molta apariència, especialment a l’adolescència, però també en al·lotes social o
sexualment precoces.
Dona amb cabell destacat i home amb barret, pot implicar regressió a estats infantils o
trets esquizoides.
Es relacionen amb el jo i l’adaptació social. Són per operar en la realitat (per menjar, per
treballar, per castigar, per pegar, ...) i satisfer necessitats en el medi. La direcció i la
posició de les línies es relacionen amb el grau i l’espontaneïtat del contacte interpersonal
dins del medi ambient.
Ubicació de les mans: a l’esquena o dins les butxaques indica evasió.
Grandària de les mans: Indiquen una conducta compensadora de sentimens d’inadeqüació,
especialment en nins obertament agressius i que roben. Sembla relacionat amb
tendències a actuar amb impulsos agressius amb les mans i també insuficiència
manipulatoria o dificultat per establir contacte amb els altres.
Mans seccionades o que manquen trossos (dits): Sentiment de culpa per no poder actuar
correctament o incapacitat per actuar. Baix rendiment escolar. Es dona més freqüenment
en nins tímids que en nins agressius. Es dona tant en nins que roben com en nins
psicosomàtics.
Forma de les mans: si tenen contorns imprecisos o ombrejades indiquen falta de
confiança en els contactes socials, a la pròpia productivitat o ambdues coses. Si
apareixen ombrejades vigorosament suggereix culpabilitat en relació a impulsos agressius
i/o activitats onanistes. Si les mans estan tancades suggereix agressió reprimida.
EOEP Palma 2 Seminari de Dibuix II Curs 04/05
16

• BRAÇOS:
Direcció dels braços:
o Aferrats al cos: indiquen sentiments passius o defensius, també falta de
comunicació. Control intern bastant rígid i dificultat de connectar-se amb els
altres. Carència de flexibilitat, pobresa en les relacions interpersonals. Si només
troba aquest indicador no patologia severa però juntament amb altres significació
clínica o patologia.
o Estesos (horitzontal) i llargs: necessitats agressives cap a l’exterior.
Absència del braços: l’omissió de braços no és casual, solen aparèixer des d’edats
primerenques. Una absència pot indicar un problema social o físic relacionat amb aquesta
zona.
Braços curts: Malalties psicosomàtiques. Problemes d’aprenentatge, tímids, possible
dèficit intel·lectual. Reflecteix dificultat per connectar-se amb el món que l’envolta.
Retraïment i tancar-se dins ell, inhibició dels impulsos. Tendència a comportar-se de
manera massa correcta. Integra los normes de manera exagerada (nins normatius). Manca
d’agressivitat. Manca de lideratge però no manca de desitjos de triomfar.
Braços llargs: inclusió agressiva dins l’ambient, necessitats agressives cap a fora.
Connexió amb els altres en contraposició a la tendència de retraïment.
Ombrejat de braços i/o mans: indica angoixa i/o preocupació real o imaginària relacionat
amb activitats on intervenen els braços i/o les mans. Significatiu a les nines (a partir
dels 7 anys) i els nins ( a partir dels 8 anys). En les mans està relacionat amb la
impulsivitat i activitats de masturbació, robatoris, timidesa i agressivitat.
En el dibuix de les mans poden aparèixer dits, els dits curts i rodons són normals en els infants, també és
normal que la quantitat sigui real. Els dibuixos de dits en forma de llança, de garra, o molt marcades la
forma dels dits i les ungles indica control obsessiu de l’agressió.
2.2.7 COLL:
Indica la relació entre el cos (els impulsos) i el cap (control intel·lectual).
Absència: és un factor d’immaduresa, també manca de control d’impulsos.
Llarg i prim: indica moralisme i rigidesa. Un coll excessivament llarg indica exacerbació
del control dels impulsos i les accions.
Curt: manca de control intel·lectual dels impulsos, també malhumor.
Ombrejat: relacionat amb els esforços que fa pel control d’impulsos. Significatiu a les
nines ( a partir dels 7 anys) i als nins ( a partir dels 8 anys). Alguns intenten mantenir
un control precari i rígid, mentre no estiguin exposats a una tensió o esforç excessiu.
D´altres oscil.len entre la impulsivitat i l´hipercontrol, anant d´un extrem a l’ altre. Ex.
alumnes que alternen entre conductes actuadores, impulsives i hiperactives a casa i amb
retraïment i tranquilitat aparent a l’ escola, però amb signes de desatenció.
2.2.8 TRONC:
Es considera la seu dels impulsos i dels estats emocionals de la persona, per oposició al món
del control intel·lectual, representat pel cap.
Part superior destacada: pot indicar afectivitat i emocions accentuades
Part inferior destacada: pot indicar sexualitat accentuada.
EOEP Palma 2 Seminari de Dibuix II Curs 04/05
17

Si el tronc apareix arrodonit indica menys agressivitat i més feminitat, en canvi quan més
angulós indica més masculinitat i agressivitat.
Si està ombrejat és normal en nines ( fins a 7 anys) i nins (fins a 8 anys) i a partir de 8-9
anys és clínicament significatiu. Indica ansietat respecte al cos, problemes psicosomàtics.
Revela àrees generals de preocupació respecte a la part ombrejada.
Si està esborrat o tatxada la part genital pot indicar repressió secundària.
Si dibuixa els genitals pot indicar pertorbació manifestament agressius, signe que implica
angoixa pel cos i control dels propis impulsos. Als 4 anys es normal perquè hi ha preocupació
per la identificació sexual. Significatiu a partir dels 7 anys que les diferència sexual estan
integrades.
Dibuixar el melic o botons pot indicar problemes de dependència si es fan fora de l’edat
normal, dibuixar el melic fins als 4-5 anys i els botons des dels 5-8 anys entra dins la
normalitat. Si el conflicte de dependència es va resolent els dibuixos dels botons van
desapareixent. Per tant dibuixar el tronc sense melic ni botons suggereix un jo
independent.
2.2.9 CAMES I PEUS: solen ser font de dificultat en els dibuixos
La resistència a dibuixar-los indica una persona deprimida, desil·lusionada, físicament impossibilitada en
algunes ocasions.
El peu pot fer referència a la seguretat personal, quan a la persona camina enmig de l’ambient.
Sembla tenir implicacions agressives, que parteixen de la seva funció d’impulsar, conduir el cos cap
endavant i també com instrument d’atac.
Asimetria exagerada de les extremitats: símptoma d’agressivitat, lesió cerebral, dèficit, pobre
coordinació, impulsivitat, “torpeza física”, falta de dominància lateral. Pot ser neuròtic.
Cames juntes: Tensió, rigidesa, dificultat per controlar els seus impulsos sexuals i por a
tenir un atac sexual. Indicador significatiu per detectar abusos sexuals en els casos de
les nines. Possibles traumes sexuals.
Dits dels peus: quan els dits s’observen en una figura que no s’intenta representar nua es
considera com a agressivitat quasi patològica. Confinar els dits del peu dins una línia (Així
com el tancament dels dits de la mà) indica principalment una repressió de les tendències
agressives.
Si comença el dibuix per les cames i els peus i donant-li més importància que a la resta del cos cal la
possibilitat que expressi desànim i/o depressió.
• GENITALS: Sols en pacients molts pertorbats i manifestament agressius, és un signe de
psicopatologia seriossa.
2.2.10 VESTITS:
La major part dels dibuixos estan vestits. Si les figures estan nues i les parts sexuals exposades, pot
estar expressant rebel·lió contra la societat (figures parentals) o consciència dels seus conflictes sexuals.
Botons: La presència de botons es pot relacionar amb l’actitud de dependència maternal. Si els
botons es corresponen a la línia mitja del cos, és possible que mostri preocupacions somàtiques. Si
es dibuixen en els punys de les camises o en altres àrees poc visibles possiblement es tracti d’una
persona de tendència obsessiva-compulsiva, que també dibuixarà cordons en les sabates, arrugues
d ela roba, etc.
EOEP Palma 2 Seminari de Dibuix II Curs 04/05
18

Butxaques: les dibuixades en el pit poden correspondre a persones infantils i depenents.
Emfatitzar els botons i/o les butxaques (ombrejat, colocació inapropiada, etc) ocorre especialment en
persones infantils i inadaptades.
2.2.11 POSTURES: Normalment les figures es dibuixen dretes, fet que es relaciona amb la postura real.
Asseguda: quan es dibuixa una figura asseguda pot indicar baix nivell energètic, manca
d’impuls o esgotament emocional.
Altres: aspectes concrets que es poden observar:
1. Figura mal equilibrada: pot indicar inseguretat
2. Figura amb les cames juntes i apretades: pot indicar tensió
3. figura amb braços junts, apretats als cos: pot indicar contenció d’influències exteriors.
EOEP Palma 2 Seminari de Dibuix II Curs 04/05
19

Característiques del traç
Trets de la figura humana
LA FAMÍLIA
Grandària comparativa del personatges
Ordre en el qual són dibuixats
Distància entre els personatges
Sector de la pàgina on es realitza
Omissió o supressió d’algun membre
Exageracions o deterioraments
Expressions de les cares
Qualitat estètica
Grau d’esterotipia
Representació del moviment
Comparació de la família real amb la dibuixada
EOEP Palma 2 Seminari de Dibuix II Curs 04/05
20

TAULES DE REGISTRE DEL DIBUIX DE LA FIGURA HUMANA (A)
ALUMNE/A:
EDAT ÍTEM DATA VALORACIÓ
3 anys Gargots i formes poc definides
Formes arradonides. Figures en forma de sols.
Caps grossos (cap, ulls, nas, boca i inici d’extremitats
4 anys Cap amb ulls
Nas
Boca
Cabells
Tronc amb braços que surten del cos
Mans
Presència de dits
Cames
Peus diferenciats de les cames
5 anys Inici pentinat
Celles
Nineta de l’ull
Nas amb 2 dimensions
Llavis amb 2 dimensions
Coll
Braços i cames plenes
Nombre correcte de dits
Vestits amb 2 peces
6 anys Pentinat
Ulls amb forma d’ametlla
Inici de proporció del cap
Inici d’espatlles
Inici de proporció del cap, tronc, braços i cames
Inici de detalls en els peus
Inici de a les sabates
Inici de detalls en els vestits
Vestits amb 2-4 peces
Inici de moviment
7 anys Nas amb la part superior més estreta
Espatlles amb continuïtat coll-braços
Proporció del cap
Proporció del coll
Proporció dels braços
Proporció de les cames
Detalls de les sabates
Figures amb moviment
Detalls
Aquest registre ha estat elaborat amb el model del llibre: “Avaluar l’aprenentatge” Ed.
CIMS
EOEP Palma 2 Seminari de Dibuix II Curs 04/05
21

TAULES COL·LECTIVES DE REGISTRE DEL DIBUIX DE LA FIGURA
HUMANA (B)
NIVELL: CURS:
EDAT ÍTEM
3 anys
4 anys
5 anys
6 anys
7 anys
Gargots i formes poc definides
Formes arradonides. Figures en forma
de sols.
Caps grossos (cap, ulls, nas, boca i
inici d’extremitats
Cap amb ulls
Nas
Boca
Cabells
Tronc amb braços que surten del cos
Mans
Presència de dits
Cames
Peus diferenciats de les cames
Inici pentinat
Celles
Nineta de l’ull
Nas amb 2 dimensions
Llavis amb 2 dimensions
Coll
Braços i cames plenes
Nombre correcte de dits
Vestits amb 2 peces
Pentinat
Ulls amb forma d’ametlla
Inici de proporció del cap
Inici d’espatlles
Inici de proporció del cap, tronc,
braços i cames
Inici de detalls en els peus
Inici de a les sabates
Inici de detalls en els vestits
Vestits amb 2-4 peces
Inici de moviment
Nas amb la part superior més estreta
Espatlles amb continuïtat coll-braços
Proporció del cap
Proporció del coll
Proporció dels braços
Proporció de les cames
Detalls de les sabates
Figures amb moviment
Detalls
Aquest registre ha estat elaborat amb el model del llibre: “Avaluar l’aprenentatge” Ed.
CIMS
EOEP Palma 2 Seminari de Dibuix II Curs 04/05
22

PERCENTATGES D’ÍTEMS EVOLUTIUS DE LES PARTS DE LA FIGURA HUMANA
PARTS DEL COS DE LA FIGURA HUMANA
EDATS Cames Peus Cames 2d Peus 2d Genolls
M F M F M F M F M F
5 Es 97 Es 97 C 73 C 75 B-C 37 B-C 46 Ex 8 Ex 7 Ex 0 Ex 2
6 Es 98 Es 93 C 80 Es 89 C 70 C 67 B-C 22 B-C 19 Ex 3 Ex 2
7 Es 99 Es 99 Es 87 Es 94 C 84 Es 86 B-C 43 B-C 34 Ex 1 Ex 1
8 Es 97 Es 94 Es 86 Es 90 Es 93 Es 86 B-C 50 B-C 33 Ex 4 Ex 2
9 Es 99 Es 99 Es 90 Es 99 Es 98 Es 92 C 69 C 53 Ex 10 Ex 4
10 Es 99 Es 95 Es 96 Es 94 Es 99 Es 92 C 72 C 65 Ex 10 Ex 5
11 Es 98 Es 96 Es 95 Es 96 Es 97 Es 96 C 74 C 70 Ex 11 Ex 12
12 Es 100 Es 96 Es 94 Es 95 Es 100 Es 96 C 75 C 75 Ex 15 Ex 9
Claus:
Es: Esperat.
C: Comú (A).
B-C: Comú (B).
Ex: Excepcional.
EOEP Palma 2 Seminari de Dibuix II Curs 04/05
23

INDICADORS EMOCIONALS: DE 5 A 12 ANYS.
Test de la figura humana
INDICADORS 5 6 7 8 9 10 11 12
Integració pobre de les parts de la figura mf mf M
Ombrejat de la cara mf mf M
Ombrejat: cos i extremitats mf mf mf
Ombrejat: mans i coll mf mf mf
Grossera asimetria de les extremitats mf mf M
Figura inclinada (15º o més) mf F mf M
Figura petita mf M
Figura grossa (+23 cm) mf mf F
Transparències F mf M M
Cap petit mf m F
Ulls guenyos F M
Dents F F M M M
Braços curts F mf M
Braços llargs mf F M
Braços aferrats al costat del cos F M mf mf
Mans grosses M mf
Omissió de les mans mf M F F M
Cames juntes M mf F
Genitals M F F
Monstre, figura grotesca M M F
Tres figures mf F
Núvols, pluja i neu mf mf
Omissió dels ulls M M F
Omissió del nas F M mf F
Omissió de la boca mf M
Omissió del cos mf F
Omissió dels braços F M M M
Omissió de les cames M F mf F
Omissió dels peus F F M F
Omissió del coll F mf M
M: nins
F: nines
EOEP Palma 2 Seminari de Dibuix II Curs 04/05
24

INDICADORS NO VÀLIDS
Test de la figura humana
INDICADORS NO VÀLIDS 5 6 7 8 9 10 11 12
Traços fragmentats i/o esquinçats mf mf mf M
Cap gros mf mf mf F mf F
Ulls buits o ulls que no hi veuen mf mf M F m
Mirades laterals (de reüll) M mf mf F
Mans ocultes F mf mf
Figura interrompuda pels cantons del full F mf M
Línia de base i/o pasto mf mf M F mf
Sol i/o lluna mf mf M F
M: nins
F: nines
EOEP Palma 2 Seminari de Dibuix II Curs 04/05
25

TEST DEL DIBUIX DE LA FIGURA HUMANA (KAREN MACHOVER)
L’alumne/a dibuixarà:
1.- Una figura humana.
2.- Una figura humana del sexe contrari.
3.- A ell/a mateix/a.
A cada dibuix es faran les següents preguntes:
1. Quina edat té?
2. Està casat o solter?
3. Quina feina (ocupació) té la persona dibuixada?
4. És una persona d’aspecte agradable?
5. És fort/a?
6. És nerviós/a?
7. Quina és la millor part del cos, perquè?
8. Quina és la pitjor part del cos, perquè?
9. Quins són els seus principals desitjos?
10. Quines coses el posen de mal humor?
11. Li recorda a algú en particular, a qui?
12. T’agradaria ser con la persona dibuixada?
13. T’agradaria casar-te amb aquesta classe de persones? (depèn del dibuix)
14. Explica els traços del dibuix que no són clarament identificables.
EOEP Palma 2 Seminari de Dibuix II Curs 04/05
26

Casa:
1. On és aquesta casa?
2. De que està feta?
H.T.P.
3 Quantes habitacions té? De qui són? On seria la teva habitació?
4. Hi ha més cases apropa?
5. És una casa nova o vella?
6. Qui hi viu? Amb qui hi viuries?
7. La gent que hi viu són feliços? És una casa feliç, agradable?
8. Hi algú ara? Ha sortit algú?
9. És la teva casa? A qui et recorda?
Arbre:
1. Quin tipus d’arbre és?
2. Quants d’anys té?
3. On és?
4. Està sol o hi han més arbres devora?
5. És feliç?
6. Està viu? Està sa? És fort?
7. Algú li ha fet mal?
8. Què és el que més necessita?
EOEP Palma 2 Seminari de Dibuix II Curs 04/05
27

Persona:
1. És home o dona?
2. Quants d’anys té?
3. Que fa ara? En que està pensant?
4. Està content/a o no? Perquè?
5. Quin tipus de roba dur?
6. Què és el que més necessita?
7. Et recorda a algú?
8. Qui és?
EOEP Palma 2 Seminari de Dibuix II Curs 04/05
28

TEST DE LA FAMÍLIA
NOM Y COGNOMS:
CURS:
CENTRE:
DATA: DATA NAIXEMENT:
Explicar-li que no és un examen i que no té nota.La indicació és:
“Dibuixa una família” o bé, “Imagina una família que tu inventis i
dibuixa-la”. Sí el nen/a no ho entén, es pot dir: “Dibuixa tot el que
vulguis: les persones d’una família, i si vols, objectes, animals..”. Al
finalitzar el dibuix, l’alumne ha de relatar un conte/història sobre la
família dibuixada.
Material: Una taula de la seva altura, 1 llapis negre blan, nº 2 i una
goma.
OBSERVAR I ANOTAR:
- Construeix el dibuix, (per on comença) enumerar del l’1 al 9.
Cara Cap Coll Tronc Braços Mans Cintura Cames Peus
- Components del cap: enumerar de l’1 al 6. Anotar els altres components
(Si/No).
Cabells Ulls Nas Boca Orelles Celles Articulacions Genolls Colzes
- Lloc del full on ha situat el dibuix:
EXTROVERSIÓ
SATISFACCIÓ
IMMEDIATA
IMPULSIVITAT
FANTASIA
REALITAT
INHIBICIÓ
AUTOCONTROL
INTROVERSIÓ
EOEP Palma 2 Seminari de Dibuix II Curs 04/05
29

OBSERVAR I ANOTAR:
- Amb quin personatge comença el dibuix. (posar números als
personatges segons els hagi dibuixat).
- Temps que emprar en cada personatge, quantitat de detalls que
té cada personatge. Anotar l’adició d’animals, plantes, objectes i
altres.
- Observar les reaccions afectives durant la prova. (inhibició,
incomoditat, negatives, humor, tristesa, alegria, còlera, ..).
1.- ¿Diguem qui són (nom, edat i sexe), segons l’ordre que els has
dibuixat?
2.- ¿On són i què està fent la família que has dibuixat?
3.- ¿Qui és el més bo o bona de tots? ¿Per què?
4.- ¿Qui és el menys bo o bona de tots? ¿Per què?
5.- ¿Quin el que està més content de tots? ¿Per què? ☺
6.- ¿Quin el que està menys content de tots? ¿Per què?
7.- ¿Y tu, en aquesta família, qui t’agradaria ser? ¿Per què?
EOEP Palma 2 Seminari de Dibuix II Curs 04/05
30

8.- La família se’n va a fer un passeig en barca (o un viatge enfora),
però no hi caben tots (no poden anar-hi tots), ¿qui tindrà que quedar
sense anar amb la barca (o de viatge)?
9.- Un dels nins es porta malament, ¿qui és? ¿quin càstig tindrà?
10.- ¿Estàs content amb el dibuix que has fet?
11.- ¿Què canviaries si tinguessis que començar de nou? ¿què llevaries?
¿què posaries?
12.- ¿Has dibuixat a la teva família?
13.- Demana (o diem) 3 desitjos per a aquesta família.
14.- Altres observacions:
15.- Composició familiar real (Genograma):
EOEP Palma 2 Seminari de Dibuix II Curs 04/05
31

GRAELLA PROVES PROJECTIVES
ORDRE DE PASSACIÓ DE LES PROVES INSTRUCCIÓ* PREGUNTES
1. CASA Dibuixa una casa On és aquesta casa? (camp/ciutat)
Hi ha més cases a prop?
És nova? Vella? Edat?
Qui hi viu?
Són feliços?
Hi ha algú ara?
2. ARBRE Dibuixa un arbre Quin arbre és?
A on és? Hi ha més arbres a devora?
Quants anys té?
Com està? (content, sa, malalt, fort, dèbil,...) Per
què?
3. PERSONA Dibuixa una persona És home o dona?
Quants d’anys té?
On és? Què fa ara?
Com està? Per què?
4. PERSONA SOTA LA PLUJA Dibuixa una persona sota la pluja És home o dona?
Quants d’anys té?
On és? Què fa ara?
Com està? Per què?
5. ANIMAL Dibuixa un animal Quin animal és?
Sexe?
Quants d’anys té?
On és? Què fa ara?
Com està? Per què?
6. PARELLA
Dibuixa una parella Qui són?
Quants d’anys tenen?
On són? Què fan?
Com estan? Per què?
7. TEST DE LA FAMÍLIA Dibuixa una família Passar el Test de la Família
• Al finalitzar les preguntes, a cada test, s’ha de demanar que inventi una història que tingui passat, present i futur; donar-li un títol i demanar-li que l’escrigui
(si n’és capaç)
EOEP Palma 2 Seminari de Dibuix II Curs 04/05
32

Línia de terra
Transparències
Paisatges i elements afegits
Tipus de casa
Parets
Portes
Finestres
Xemeneia
Fum
Teulada
Camins
Dimensionalitat (de front,
profunditat,...)
INDICADORS A OBSERVAR A CADA PROVA
CASA ARBRE ANIMAL PLUJA
Línia de terra
Transparències
Paisatges i elements afegits
Tipus d’arbre
Arrels
Tronc
Branques
Copa
Humanització
Línia de terra
Transparències
Paisatges i elements afegits
Tipus d’animal
Oralitat
Ubicació en el medi
Humanització
EOEP Palma 2 Seminari de Dibuix II Curs 04/05
Línia de terra
Transparències
Paisatges i elements afegits
Tipus de pluja
Tipus de recurs/protecció de la pluja
Persona
33

PONÈNCIA CARMEN I CORRADINI
LAS TÉCNICAS PROYECTIVAS GRAFICAS
Y EL PROCESO PSICODIAGNÓSTICO
INDICADORES PSICOPATOLÓGICOS
EN LAS TÉCNICAS PROYECTIVAS GRAFICAS
TESTS PROYECTIVOS GRÁFICOS
EOEP Palma 2 Seminari de Dibuix II Curs 04/05
34

Indicadores diferenciales de psicosis, psicopatías y
neurosis
El dibujo surge en la evolución como expresión de la necesidad infantil de
recreación de los objetos internos y del mundo interno, sentido profundo
que conserva en la vida adulta.
La producción gráfica revela la concepción y los conflictos inherentes al
manejo espacial, a las funciones y al interior del cuerpo propio, así como
también a las ansiedades y fantasías dominantes respecto al cuerpo de
otras personas, construidas a partir de las primitivas relaciones de objeto.
Como todas las producciones proyectivas es una creación personal y como
tal pone de manifiesto las posibilidades individuales de recreación simbólica
del Yo y de sus objetos.
El producto gráfico es quizás el que más claramente visualizamos desde
nuestra perspectiva de observadores, “como los objetos que es capaz de
crear” el entrevistado, y para el diagnóstico de grados de patología
adquieren importancia criterios tales como aspectos armónico o grotesco,
desorganizado o integrado, paralizado o con movimiento, como indicadores
de grados de integración.
Los indicadores se pueden agrupar dentro de dos áreas de investigación
centrales para la diferenciación de áreas de patología:
1) Integración del aparato psíquico y desarrollo de
funciones de discriminación:
Delimitación del mundo interno y mundo externo. Juicio y sentido de
realidad. Tendencias organizadoras o desorganizadoras.
a) Delimitación y relación del objetos gráfico con el mundo
externo representado por la hoja en blanco y los otros
objetos graficados.
b) Plasticidad y movimiento versus estereotipia y
deshumanización
c) Adecuación o inadecuación lógico-formal de las figuras
gráficas.
EOEP Palma 2 Seminari de Dibuix II Curs 04/05
35

2) Desarrollo de funciones simbolizantes: Pensamiento
lógico-abstracto, reparación y sublimación. Se expresaría
gráficamente en:
1) la disposición, actitud y modalidad con que el entrevistado enfrenta la
tarea proyectiva ( ansiedades y defensas frente a la recreación)
2) el aspecto entero, sólido, armonioso (reparado), o contrariamente,
destruído del objeto gráfico.
Integración del aparato psíquico y desarrollo de las
funciones de discriminación
a)Delimitación y relación del objeto gráfico con el mundo externo
representado por la hoja en blanco y los otros objetos graficados : por
un lado se pone de manifiesto en los gráficos a través del “tratamiento”
que recibe la hoja de papel como representante simbólico del espacio
externo, (por ello observamos si el entrevistado “puebla”este espacio con
objetos diferenciados y en interrelación, o si expresa su vivencia de
pánico a través de fragmentaciones minúsculas de la hoja, efecto de una
necesidad compulsiva de llenar ese lugar vacío con objetos aglomerados
que producen efecto confuso) y por otro lado, a través de las
características estructurales de cada objeto gráfico logrado, es decir,
sus cualidades armónicas o desarticuladas, (si logra objetos que por su
tamaño, ubicación, trazo y tratamiento cualitativo adquieren cualidades
de objetos realistas, precisos, completos, armónicos o por el contrario,
parcializados, difusos, desarticulados y extraños). Prestamos la atención
en uno a la percepción de la realidad y en el otro a las características
de estructuración intrapsíquica . Ambas observaciones están
interrelacionadas y apuntan al problema de delimitación y estructuración
de la identidad:
La posibilidad de usar la hoja en blanco como “fondo” para estructurar
objetos “recortados con cualidades diferenciadas y representantes de
objetos reales completos(personas, casas, árboles), indica logros en la
diferenciación e integración de la personalidad.
La capacidad de conservar la Gestalt, dentro de ésta un adecuado
tratamiento e integración de las partes, está en relación directa con
los logros de discriminación de mundo interno y mundo externo y de
diferencia de los distintos aspectos de la personalidad. Del mismo
modo, la posibilidad de integrar en forma adecuada las distintas partes
del gráfico ( cabeza-tronco-aberturas) nos informa, por una parte,
EOEP Palma 2 Seminari de Dibuix II Curs 04/05
36

sobre el estado de las funciones de percepción y juicio de realidad, y
por otra, sobre la capacidad o fracaso para integrar pensamiento,
sentimiento y acción .La posibilidad de delimitar y diferenciar,
“recortar”, al objeto gráfico a través de líneas precisas y completas
nos informa sobre los límites de la identidad.
Las líneas difusas y las aberturas indican zonas de indiscriminación por
predomio de identificación proyectiva. También la limitación excesiva indica
una defensa frente al mismo problema y se evidencia en líneas remarcadas,
falta de manos o manos hacia adentro en la figura humana; casas cerradas,
sin puertas o cercadas, árboles sin copa o con copa poco expansiva.
Los rasgos adaptativos se refieren a la capacidad para delimitar y recortar
al objeto gráfico, pero también de proveerlo de aquellas partes que realizan
funciones de interrelación y comunicación, tales como, en la figura humana:
los ojos, las manos, la boca; en la casa: las puertas, las ventanas; en el árbol:
la copa extendida (capacidad de fantasía y contacto), con ramas
redondeadas (adecuado manejo de la agresión) y presencia de frutos.
b) Plasticidad y movimiento versus estereotipia y deshumanización.
Dentro de la producción de figuras humanas, son índices de adaptación:
1) la capacidad de proveer a las distintas representaciones humanas de
rasgos diferenciales, tanto sexuales como psicológicos; en cambio, a medida
que aumenta la patología, las figuras pierden diferenciación entre sí y
presentan tratamientos semejantes en caracterización corporal, sexual y
facial (estereotipia)
2) la presencia de movimiento expansivo armónico es otro indicador de
importancia. La mayor patología se relaciona por movimiento coartado o
impedido expresado por figuras en actividad pero rígidas, duras, tensas,
hasta producciones humanas desvitalizadas, deshumanizadas, con aspecto d
títeres o robots, que evidencian ausencia de fuerza muscular y diversos
ataques al aparato motor (piernas o brazos ausentes, rotos, mal insertados,
cuerpos vencidos, disgregados)
Las alteraciones de movimiento presentes en las neurosis corresponden a
movimiento coartado; son expresión de mecanismos patológicos de control
obsesivo o de represión, y corresponden a gráficos en los que la Gestald se
conserva.
EOEP Palma 2 Seminari de Dibuix II Curs 04/05
37

La ausencia de movimiento con cualidades psicóticas está más relacionada
con ataques al aparato motor, y produce gráficos desarticulados y rotos (
piernas o brazos rotos, abiertos en sus extremos).
En las psicopatías se destaca el movimiento corporal con cualidades de
amenaza y desafío.
c) Adecuación o inadecuación lógico formal de las figuras gráficas:
Logro de nociones espaciales: frente, pefil, tamaño, ubicación y perspectiva.
El logro evolutivo, de mecanismos obsesivos de control y rectificación y, por
otra parte, conjuntamente, el desarrollo paulatino de las funciones de
percepción sientan las bases para el logro de nociones temporales y
espaciales. Durante el desarrollo infantil cristalizan nociones espaciales
referentes al tamaño relativo de los objetos, nociones de interrelación de
las partes constitutivas de los objetos, nociones diferenciales de frente y
perfil y de perspectiva que alteran la forma del objeto e impiden visualizar
partes de éste aunque estén presentes; conjuntamente surge la capacidad
motriz de representación tridimensional.
El logro o fracaso en la adquisición evolutiva de estas acciones se expresa
en la construcción del objeto gráfico tanto de la figura humana como de la
casa y del árbol.
1) La ubicación y tamaño de cualquier objeto gráfico nos informa sobre
la ubicación del yo respecto al mundo externo en términos de
autoestima: seguridad, megalomanía.
Los rasgos adaptativos se refieren a figuras centradas y de tamaño
medio. La ubicación izquierda está relacionada con excesivo
retraimiento; en cambio, hacia la derecha expresa negativismo y
conductas antisociales (con excepción de personas zurdas).
La excesiva disminución de tamaño está referida a sentimientos de
minusvalía, inhibición intelectual y social y bloqueo, e indica conflictiva de
naturaleza neurótica .
En la patología psicótica o psicopática, los gráficos adquieren un tamaño
desmedidamente grande en relación con la hoja, que representa el mundo
en wl que e incluyen. O si predominan figuras chicas es en una hoja con
un espacio “llenado” y “ensuciado”.
EOEP Palma 2 Seminari de Dibuix II Curs 04/05
38

2) Nociones de interrelación, frente, perfil, perspectiva y
tridimensionalidad:
En las producciones adaptadas o de predominio neurótico, las personas
están de frente o perfil y las partes corporales-cabeza, tronco,
miembros-presentan una inserción adecuada. Del mismo modo la casa
mantiene clara delimitación de sus partes: cuerpo de la casa-techoaberturas.
Las casas están representadas en forma tridimensional y se
evidencian nociones de perspectiva que impiden visualizar partes de la
casa, o que, por ejemplo, dan una visión del techo desde abajo y de
frente y no desde arriba, como ocurre en los desarrollos patológicos.
En los procesos sicóticos las figuras humanas presentan confusión
frente-perfil que se evidencia en contorno de la cabeza de perfil (nariz
marcada) y ojos de frente o cara de perfil, un ojo y una oreja
adecuadamente dibujados y boca de frente. La inserción de los miembros
es arbitraria o regresiva (los brazos o piernas salen del cuello o cabeza).
Falta delimitación entre la zona del tronco y la zona genital, que aparece
representada como un círculo o un rectángulo del que parten las piernas.
Son frecuente las transparencias de órganos del interior del cuerpo.
En la evolución infantil la vivencia de daños infligidos a los objetos de amor
con la culpa concomitante, traen como consecuencia la inhibición y control
de la agresión.
En la evolución normal, mecanismos asociados al control de esfínteres
anal-retentivos, permitirán modificar y madurar los mecanismos a
momentos previos sin control anal-expulsivos exclusivamente. Aparece la
posibilidad de poder “retener” “contener” los impulsos y los sentimientos,
permitiendo, por lo tanto, establecer la noción de los límites del yo.
Permiten la discriminación entre adentro u afuera, yo y objeto externo,
yo y objeto interno, y mantienen conexión con los aspectos proyectados.
Favorecen, por lo tanto la noción de identidad, la ordenación temporal y
espacial y el desarrollo del sentido y juicio de realidad. Los mecanismos
de control adaptativos tomados en este sentido permiten la realización
de gráficos en los que se manifiesta un buen ajuste a la realidad.
La represión como mecanismo adaptativo marca la posibilidad de clivaje
de las fantasías, y entre la vida consciente e inconsciente.
EOEP Palma 2 Seminari de Dibuix II Curs 04/05
39

. Favorece el buen funcionamiento psíquico mediante el olvido de lo
trivial, lo accesorio y secundario; pero no es una división rígida, ni
irreversible permite al yo conectarse con fantasías o recuerdos
funcionalmente reprimidos .Dado el nivel evolutivo que supone el
mecanismo de represión, supone un grado de buena organización de la
personalidad y por lo tanto del esquema corporal : las figuras humanas
son completas y armónicas, con ubicación espacial y tamaño adecuados.
La Gestalt está conservada.
El mecanismo de control obsesivo adaptativo y patológico:
El pasaje al control omnipotente se manifiesta en el gráfico a través de
dibujos excesivamente estáticos, inmóviles, despersonalizados:
1) Gráficos empobrecidos, vaciados, por predominio de mecanismos de
aislamiento y anulación
2) Excesivo reforzamiento de los límites, excesivo sombreado o rayado,
que traen como consecuencia figuras sucias, o bien figuras rígidas e
inmóviles. E n las figuras humanas, cuando más nos acercamos a
situaciones psicóticas, mayor es el predominio de figuras rígidas y
vacías, expresión de la despersonalización.
El dibujo de la casa y el árbol puede ser un gráfico desorganizado o bien
precariamente organizado ( casas –techo o casas-fachada), o mostrar
incremento del sobre-detallismo (tejas, piedras, hojas en los árboles).
Tal control, en la medida en que no es adaptativo, fracasa, y las figuras
adquieren características inusuales y desorganizadas de la Gestalt.
El mecanismo de regresión: entendiendo la regresión como la
reactualización de vínculos objetales correspondientes a momentos
evolutivos anteriores al momento vital actual en el desarrollo individual.
El yo claudica frente a situaciones actuales que no puede resolver y apela
a modalidades de relación evolutivamente más primitivas, que en su
momento fueron eficaces para mantener cierto equilibrio.
En la tarea psicodiagnóstica puede interesarnos determinar cuáles son
las posibilidades de regresión, cuáles son las posibles situaciones
tensionales desencadenantes y a qué nivel de organización neurótica o
psicótica conducirá tal regresión..
EOEP Palma 2 Seminari de Dibuix II Curs 04/05
40

En los gráficos analizamos la regresión 1) a través de la secuencia de
gráficos:
a) reactivación de características más regresivas y progresiva
desorganización en la secuencia de gráficos ( por ej. mayor
desorganización en el H.T.P. que en la pareja, o desorganización
progresiva en figura humana- casa-árbol).
b) Incremento y exacerbación progresiva de control obsesivo
(reforzamiento, sobredetallismo), unido a un mayor empobrecimiento y
confusión del objeto logrado.
2)A través de elementos de un mismo gráfico :
a) Presencia de zonas rotas, derruidas, o arbitrarias, “raras” ( por ej.
casas en ruinas, con roturas)
b) Pérdidas de equilibrio: figura humana, casa o árbol cayéndose o en
peligro de derrumbe
c) Por la dirección del movimiento de las figuras (hacia la izquierda) o
hacia abajo (en pendiente)
EOEP Palma 2 Seminari de Dibuix II Curs 04/05
41

Desarrollo de funciones simbolizantes
Pensamiento lógico-abstracto Reparación y
sublimación
Criterios: a) Gestalt conservada, objetos gráficos completos, enteros,
sólidos , opuestos a objetos destruídos, atacados. Ataques a todo el objetos
o a zonas circunscriptas del mismo. Actitud del sujeto entrevistado frente
a éstas (preocupación por arreglarlas, negación)
b) Objetos totales oparcializados: el objeto gráfico logrado registra todo el
objeto real o partes del mismo, qué partes son gratificadas por ejemplo
c) Diferenciación y conexión mundo interno-mundo externo: a través de los
límites del gráfico y del tipo de tratamiento de los órganos de recepción y
zonas de contacto con el mundo externo.
d) Integración de las distintas áreas de la personalidad (pensamientoafecto-acción)
Tratamiento balanceado
e) Plasticidad y ritmo
En resumen en las producciones neuróticas observamos como característica
que la Gestalt está conservada, así como la delimitación y las cualidades
centrales que caracterizan a los objetos gráficos en la realidad.
Los elementos patológicos se manifiestan en áreas reducidas y se expresan
por sobre-acentuación ( por ej. sombreado de zonas o exageración de
tamaño), omisión (falta de manos, ausencia de ramas) o zonas confusas poco
delimitadas; pero lo importante es que estas “zonas” se dan dentro de una
totalidad que mantiene organización.
Los aspectos sobrevalorados u omitidos dependen en gran parte del punto
de fijación y conflictiva que dará cualidades semejantes a gráficos de
personas con una misma modalidad neurótica pero por otra parte muchas
veces está relacionado con hechos de la historia personal ( enfermedades,
accidentes o experiencias emocionales con personas significativas)
En las alteraciones psicóticas, observamos el uso de la hoja como blanco de
evacuaciones minúsculas que producen un efecto confuso a raiz de
fragmentación y dispersión de los elementos. Cada elemento gráfico está
desorganizado y posee características poco cercanas a los objetos de la
EOEP Palma 2 Seminari de Dibuix II Curs 04/05
42

ealidad, los dibujos son extraños, parciales y confusos, como evidencia de
la intensidad de los mecanismos de splitting e identificación proyectiva
evacuativa.
Indicadores de splitting en los gráficos:
1) fracaso en la organización gestáltica: el objeto gráfico es
desorganizado, roto, sucio, con fallas en la organización de la
forma. Falta organización, coherencia y movimiento armónico
2) El ataque a las funciones adaptativas y d ajuste a la realidad se
expresa en las características anteriores y en alteraciones
lógicas: ubicación espacial, noción de interrelación entre las partes
del objetos entre sí, noción de volumen ,de perspectiva...
3) La hoja en blanco, representante del mundo externo, es “tratada”
como depositaria de objetos rotos en pequeños trozos, confusos y
pesecutorios. Resultan, por ejemplo en los dibujos libres,
producciones gráficas en las que la hoja está ocupada por objetos
diversos sin conexión entre sí, sucios y rotos, o por el contrario
objetos aislados, objetos materiales vacíos de contenido
4) Cuando no hay una buena delimitación mundo interno-mundo
externo los límites del dibujo son vagos, débiles, con zonas
abiertas,
5) expresión de la indiscriminación o, por el contrario excesivamente
rígidos y exacerbados cuando predominan mecanismos de control
obsesivos de la desorganización
6) Las figuras humanas, la casa o el árbol aparecen rotos, ruinosos,
sin relación entre sus partes.
“Figura Humana”: aspecto deshumanizado, vacío, inexpresivo,
despersonalizado o siniestro, persecutorio. Características grotescas.
Graves alteraciones en la relación de partes entre sí, ubicación de frete y
perfil, etc. Alteraciones de límite, tamaño exagerado, proyección de rasgos
“extraños”
“La casa y el árbol” presentan igual grado de alteraciones en cuanto a su
aspecto y organización (roto, derruído, caído, sucio) y fallas en la
interrelación de partes. Proyección de objetos parciales que dan
características bizarras a la producción. Son características las casa-techo
y casa-fachada, los árboles caídos, muertos, árboles con animales
destructivos, etc.
EOEP Palma 2 Seminari de Dibuix II Curs 04/05
43

Las producciones psicopáticas se caracteriza por un manejo súbito y brusco
tendiente a paralizar y anular la capacidad de discriminación del objeto
externo. Busca depositar lo malo en el objeto externo pero a diferencia de l
a psicosis, el yo mantiene el control de lo proyectado para evitar la
reintroyección y para inducir al objeto a la asunción activa de las
características proyectadas.
Los gráficos
1)generalmente son grandes, expresión corporal con énfasis puesto en la
musculatura de brazos y piernas y tórax por exacerbación de los
mecanismos de acción y para control del objeto
2)El aspecto de las figuras humanas depende del aspecto a proyectar puede
ser desafiante o exhibicionista perverso, o una caricatura si deposita
vivencias de ridículo, burla y extrañeza frente a su propio cuerpo o al
cuerpo del sexo opuesto.
3)puede tener características psicóticas para impactar- depositar en el
observador
los dibujos de la casa y el árbol pueden tener exceso de tamaño, ramas con
muchas nudosidades y movimiento extendido hacia fuera (proyección de la
omnipotencia) mala conexión del tronco con las ramas, ramas en punta,
agresivas
Casa ampulosa, omnipotente, tendencia a impactar y “no mostrar”(casas
cerradas o casas fachadas)
-texto extraído del libro: “INDICADORES PSICOPATOLÓGICOS EN
TÉCNICAS PROYECTIVAS” de Elsa Grassano de Píccolo. Ediciones
Nueva Vision. Buenos Aires-
EOEP Palma 2 Seminari de Dibuix II Curs 04/05
44

PAGINES WEB SOBRE DIBUIX:
Anàlisi d’un dibuix durant una consulta
http://www.geocities.com/centrotecnicas/micaela.html:
Anàlisi evolutiu del dibuix infantil “Petits grans artistes”.
http://www.educarchile.cl/modulos/noticias/constructor/detalle_noticias.asp?id_noticia=8610&es
c=familia.
“Dime que dibujas y sabré que sientes”.
http://www.padresok.cl/paginas/ver_detalle_ancho.cfm?ObjectID=A2FFAA89-F895-4C42-
8B593AD2A5CFD15E&Canal=HOME&TipoVisor=Detalle.
Test de los garabatos
http://www.angelfire.com/ak/psicologia/gara.html
Test de l’arbre:
http://www.angelfire.com/ak/psicologia/arbol.html
http://www.geocities.com/t4785/testarbol.html
http://www.libreriapaidos.com/libros/4/950125033.asp
Test de Machover:
http://www.agapea.com/Test-de-Machover-pareja-y-familia-n204896i.htm
Tests diversos:
http://www.psicologiamadrid.com/
http://www.libreriapaidos.com/libros/9/950895186.asp
EOEP Palma 2 Seminari de Dibuix II Curs 04/05
45

BIBLIOGRAFIA
Celener, Graciela (cordinadora) “Ténicas proyectivas”. Actualización e
interpretación en los ámbitos: clínico, laboral y forense. Tomos I y II.
Editorial Lugar. Buenos Aires, 2004.
Corman, Louis “El test del dibujo de la figura humana en la práctica
médico-pedagógica. Editorial Kapelusz. Buenos Aires. 1967
Corman, Louis “El test de los garabatos”. Editorial Kapelusz. Buenos
Aires. 1971
Corman, Louis: El test del dibujo de la familia en la práctica médico-
pedagógica. Editorial Kapelusz. Buenos Aires. 1967
Debienne, Marie-Claire (1977) “El dibujo en el niño”. Barcelona:
editorial Paideia.
Grassano de Piccolo, Elsa: “Indicadores psicopatológicos en técnicas
proyectivas”. Editorial Nueva Visión. Buenos Aires, 1980.
Hammer, Emanuel F. (1992) “Tests proyectivos gráficos”. Barcelona:
editorial Paidós.
Juri, José Luis: “Test de la pareja en interacción”. Tecnicas
proyectivas grupales. Editorial Nueva Visión. Buenos Aires, 1979
EOEP Palma 2 Seminari de Dibuix II Curs 04/05
46

Munstemberg, Elisabeth Koppitz, Elisabet “El dibujo de la figura
humana en los niños”. Editorial Guadalupe. Buenos Aires 1995.
Mendiguchia Quijada. F.J.: “Psiquiatria Infanto-juvenil”. Pags. 583-584
(mecanismes de defensa). Editorial. Diciembre 1992
Portuondo, Juan A. “Test proyectivo de Karen Machover” (La figura
humana). Tomo I. Editorial Ipapi.
Siquier de Ocampo, María L. y otros. “Las técnicas proyectivas y el
proceso psicodiagnóstico· Editorial Nueva Visión. Buenos Aires 1979
Xandrós, Mauricio: “Manual de tests gráficos”. 4ª edició revisada.
Editorial EOS. Madrid 1999.
BIBLIOGRAFÍA ADJUNTA
1. ANICAMA, G. José. “Estudio epidemiológico sobre la violencia y
comportamientos asociados en Lima metropolitana”. Ed. Minsa-UNFV, Lima
1999.
2. ARRUABARRENA, Ignacia ; DE PAUL, Joaquin. “Maltrato a los niños en la
familia. Evaluación y Tratamiento”. Ed. Pirámide S.A., Madrid 1994.
3. CESIP/ Taller de capacitación: 1 carpeta 4 separatas. “Podemos Detener
el dolor: Intervención Terapéutica en la atención de casos de maltrato y
abuso sexual infantil”. Ed. Caritas Nederland, Lima 1999.
4. DE LA CRUZ, Ricardo; CHAVEZ, María. “Intervención Sistemática en
maltrato Infantil y Violencia Familiar”. Ed. CEDRO, Lima 1997.
EOEP Palma 2 Seminari de Dibuix II Curs 04/05
47

5. DUGHI, Pilar. “El Maltrato Infantil”. Ed. Promudeh-UNICEF, Lima 1994
6. GALEANO, Francisco. “Ayudando a aliviar el dolor”.
www.rionet.com.ar/maltratoinfantil/introduccion.htm Internet, Lima 1999.
7. GRACIA, Enrique; MUSITO, Gonzalo. “El Maltrato Infantil: Un análisis
ecológico de los factores de riesgo”. Ed. Ministerio de Asuntos Sociales,
Madrid 1993.
8. HERNÁNDEZ S. y Otros. “Metodología de la investigación”. Mac Graw
Hill. México 1991.
9. KERLINGER, Fred. “Investigación del Comportamiento, Técnicas y
Metodologías”. Interamericana S.A. México 1982.
10. KOPPITZ, Elizabeth M. “Evaluación Psicológica de los Dibujos de la
Figura humana por alumnos de educación media”. Ed. El Manual Moderno,
México D. F. 1991.
11. ONOSTRE, Raúl. “Maltrato del niño(a) y adolescente: guía médica para la
detección, atención y seguimiento”. Ed. UNICEF, La Paz 1999.
12. SÁNCHEZ, Hugo. Metodología y diseños de la Investigación Científica.
Lima 1986.
EOEP Palma 2 Seminari de Dibuix II Curs 04/05
48