el dibuix com a eina d'avaluació de les capacitats ... - CEP de Palma

EL DIBUIX COM A EINA
D’AVALUACIÓ DE LES CAPACITATS
COGNITIVES, DE
DESENVOLUPAMENT PERSONAL I
AFECTIVES I D’INTERACCIÓ
SOCIAL, EN LES ETAPES
D’EDUCACIÓ INFANTIL I
PRIMÀRIA.
EOEP PALMA 2
Curs 03-04

El present material és un recull d’informacions sobre el dibuix infantil
i la seva evolució, amb la intenció de servir d’ajuda a la nostra tasca diària i
com complement del treball realitzat amb els infants entre 3 i 12 anys.
Pretén ser un instrument de reflexió sobre els possibles indicadors i trets
emocionals que poden ser reflectits en els dibuixos.
Volem agrair a na Marisa Recio Ortega la seva col·laboració i guia en
el desenvolupament d’aquest seminari.

RELACIÓ DE PARTICIPANTS:
Alonso Tarancón, Pilar
Bauzà Cerda, Francisca
Calvo Femenias, Mª Magdalena
Coli Noguera, Joana Maria
De la Rocha Jiménez, Pablo César
Ferra Rotger, Jaume
García Rodríguez, Gloria Antonia
Luque Ruíz, Alicia
Morey Font, Miquel
Rabassa Asenjo, Georgina

ÍNDEX:
1. Teories del dibuix
2. Aspectes expressius dels dibuixos projectius
3. Ponència Lola Villamor
4. Annexes:
4.1 Taules ítems evolutius per sexes
4.2 Fitxa del dibuix infantil
4.3 Possibles qüestions envers el dibuix infantil
1. ETAPES DEL DIBUIX INFANTIL
Avui en dia es sap que l’aparició de l’activitat gràfica en els nens/es
està (en funció) condicionada únicament per l’evolució psicomotriu. També es
sap que en els dibuixos els nens/es projecten:
• La pròpia visió del món que els envolta.
• La visió que tenen d’ells mateixos i dels altres, i com ho senten.
• La seva personalitat i afectivitat.
A partir dels 7 mesos, quan els nens/es poden aferrar un objecte amb
una mà i comencen a colpejar l’espai que l’envolta, li agrada el renou que fa i
deixa alguna marca sobre la superfície.
A l’any, ja poden aferrar amb tota la mà un llapis i doblegar el canell
sobre l’avantbraç i lliscar el llapis sobre el paper, generalment la primera
producció gràfica serà un gargot realitzat amb vivesa, alegria que es torna
explosiva, i fins i tot agressiva (plaer d’embrutar-se). Les realitzacions
gràfiques més freqüents són: un remolí de cercles (la rotació es fa en el
sentit de les agulles del rellotge), traços obliqües (la verticalitat domina
sobre l’horitzontalitat).
Al voltant de l’any i mig cap els 2 anys, generalment, la taca (gargot)
es converteix en traç. Per tant, la taca (gargot) es anterior al traç, ja que
aquest es considera una creació artificial i abstracta. I serà el primer traç,
el pas més important en el seu desenvolupament, perquè és el inici de
l’expressió, que el conduirà cap al dibuix, la pintura i sobretot cap a la
paraula escrita.
En aquesta edat (18 mesos a 2 anys), els gargots i traços, tendeixen

en els dretans, a l’horitzontal d’esquerra a dreta (descàrrega motriu, sense
cap intenció de representació).
Als 2 anys, aquest remolí en espiral traçat horitzontalment
d’esquerra a dreta, es converteix pel nen/a en “escriptura”, que no té cap
valor simbòlic però sí un sentit individual.
Paral·lelament a la percepció visual la motricitat guanya finesa i
precisió, el traçat es modifica, però segueix predominant el model espiral i
alguns angles aguts són difícils d’aconseguir. Però poc a poc el nen/a,
comença a posar fre al seu gest, trencant el traç abans del final del seu
trajecte, suprimint la volta en extensió de l’espiral, retornar al traçat en el
punt precís que ha triat, i com a màxim, es dona l’ombreja’t en petits traços
fins i precisos, que podrà dominar l’estil ulterior i el modelat de la forma.
Tot això, demostra la importància, en l’origen del dibuix, de l’expansió
psicofisiològica, de la paral·lela maduració intel·lectual i percepció motriu.
En la mateixa mesura que el progrés en el caminar, l’adquisició d’una
delicadesa en l’ús de la pinça polze-índex amb que aferra el llapis procura al
nen/a una viva satisfacció. Segons Krotzch el nen/a arriba a la forma per
afinament del traç.
Entre els 2 anys i mig i els 3 anys i mig, es produiria el primer dibuix
intencional, on el nen/a anomena retrospectivament el producte fortuït del
seu grafisme (dona el nom d’algun objecte real al seu traçat). En aquest
primer dibuix, l’adult mai podria reconèixer en la producció del nen/a
l’analogia amb l’objecte anomenat. LUQUET l’anomena estadi del “Realisme
fortuït”.
A partir d’aquest estadi, el nen/a pressentirà, sense poder servir-se
d’això, el valor simbòlic de la imatge i el seu poder de informació (el nen/a
sap que les imatges poden tenir significat). En conseqüència, repetirà la
grafia i acumularà assajos i èxits mitjançant l’aportació de nous detalls. Cal
senyalar en aquest punt, que el paper de l’entorn indueix la denominació del
gargot dibuixat.
El següent estadi, LUQUET el denomina, del “Realisme frustrat”: el
nen/a arriba per atzar a la identitat entre el dibuix i l’objecte denominat.
Aquest objecte aconseguit l’incita a nous assajos, ha trobat la forma de
satisfer la seva intenció expressiva.

Aquesta semblança fortuïta que sorgeix, com una nova actitud, per
trobar una analogia entre una forma i una dada perceptiva. El nen/a mai
intenta copiar lo real i encara menys embellir-ho, sinó que ell intenta
expressar que “significa” lo real per mitjà del traçat i segons la seva
maduresa perceptiva – motriu. A les hores, si que hi ha realisme per ell, n’hi
ha en quant exterioritza, a una edat determinada, lo que pot sabre de lo
real. Arriba així a l’estadi que LUQUET anomena “Realisme intel·lectual”,
on el nen/a dibuixa, als 4 anys, no el que veu, sinó el que sap, arribant a tenir
un sistema de signes que li serveix per evocar el que desitja. Pareix que
crea esquemes personals precursors del tipus de dibuix que serà el seu
(tipus) al llarg de la seva evolució.
A l’estadi que WIDLÖCHER anomena “Realisme intencional i/o
premeditat”, el nen/a és capaç de fer els dibuixos amb un propòsit
deliberat, hi ha una voluntat d’imitar una forma objectiva. El nen/a reconeix
l’objecte com la suma de cert nombre de detalls.
La delimitació d’aquests “Estadis” és un poc difícil d’establir, ja que
l’evolució es produeix lentament i es produeixen retorns a estadis inferiors.
Cal senyalar que aquesta evolució és molt ràpida, ja que a partir dels 4 anys i
fins els onze i dotze anys, el nen/a millorarà aquell estil que li és propi dins
l’estadi del “Realisme intel·lectual”. Per en LUQUET, hi ha 2 elements que
es combinen: “el sentit sintètic”, que no està present a l’estadi del “Realisme
frustrat”, i “la intenció realista”.
Les particularitats de “l’estil del nen/a” (que valora la semblança amb
la forma de l’objecte), segons LUQUET, són les següents:
1. La “transparència” o bé la representació simultània del interior
i l’exterior.
2. El moviment de “rotació” (diversitat de punts de vista).
3. “L’esquematització” per emprar detalls prototipus
representats, desplaçament de detalls i escalonament dels
plànols.
Segons LUQUET, la representació que un nen/a determinat/da
ofereix d’un mateix objecte a través de la successió dels seus dibuixos,
respon a una “realitat psíquica”.
Per Wallon, l’evolució varia d’un nen/a l’altra, però s’ha de tenir en
compte que, cada canvi no consisteix en adquisicions perceptives degudes a

la imitació, del nen/a, del que veu, sinó que es intern i fruit d’una correcció
entre “les exigències noves i les realitats anteriors”. I per Widlöcher, és
l’èxit que tendeix a fitxar, a conservar la mutació.
Per últim, la maduració perceptiva – motriu juntament amb el
desenvolupament intel·lectual, expliquen l’abandó del “Realisme intel·lectual”
pel “Realisme visual”, propi de l’adult, estadi en el qual el nen/a arriba a
l’adolescència i es desinteressa del dibuix, per expressar-se amb la paraula i
l’acció.
Als 9 anys, apareix la preocupació per dibuixar els objectes dins un
marc, dins un paisatge. Hi voltant els 10 anys, el nen/a comença a
interessar-se en el seu poder sobre les coses i a les hores comença a
dibuixar l’espai en el qual intervé amb les seves accions.
Estadis de LUQUET:
1. Gargots fins els 2 anys.
2. Realisme fortuït, entre els 2 i 3 anys.
3. Realisme frustrat.
4. Realisme intel·lectual, des dels 4 fins els 10, i a vegades als 8
i/o 9 anys.
Una de les crítiques més fermes a les idees d’en Luquet, la va fer en
Piaget: “El dibuix és una representació, o sigui, que suposa la construcció
d’una imatge molt diferent a la percepció i no hi ha res que provi que les
relacions espacials que constitueixen aquesta imatge siguin del mateix nivell
que les demostrades per la percepció corresponent”.
2. ASPECTES EXPRESSIUS DELS DIBUIXOS PROJECTIUS
(resum del capítol 3 del manual d’Emanuel Hammer “Tests projectius gràfics”)
Els músculs de les persones son honestos. Quan volem ocultar el que
tenim en la ment, ens delaten els músculs del rostre, de les espatlles i la
nostra postura corporal. Es difícil somriure quan el cor ens diu que plorem.
Dins el domini de les tècniques projectives, l’actitud de l’individu quan
afronta la tasca pot revelar característiques de la personalitat: es possible
que dibuixi amb alegria o irritació, amb silenci o loquaçment, de manera
tensa o serena i calmada. Per altra banda interessa saber si la cooperació
que l’examinat ofereix es bàsica o només superficial. També al psicòleg

l’interessa saber si la cooperació que l’examinat ofereix es bàsica o només
superficial.
També es necessari considerar l’estructura i el contingut dels
dibuixos. La fase estructural i el contingut dels dibuixos. La fase
estructural o expressiva del dibuix inclou la magnitud d’aquest, la pressió i
la qualitat de la línia, l’emplaçament a la fulla de paper, l’exactitud, grau i
àrees de completament i detalls, la simetria, perspectiva, proporcions,
ombrejat, reforçament i l’esborrat.
Per l’anàlisi de contingut s’ha de tenir en compte la postura de les
figures, l’expressió facial i la importància que es dona a diferents detalls
com la foganya, la finestra o les portes que hi ha a la casa, les branques o
arrels de l’arbre, les distintes parts del cos amb la roba i accessoris en la
persona, etc. Aquest capítol està dedicat als components expressius del
dibuix.
L’èmfasi expressiu en els dibuixos transmet diferents matisos de
significat. Els nins moltes vegades manifesten els seus sentiments a fulla de
dibuix d’una manera purament expressiva sense utilitzar cap tipus de forma.
Els moviments expressius dels nins, siguin amplis o estrets tenen un
potencial diagnòstic. Els adults tendeixen a expressar les seves pautes
constrictives, expansives o agressives mitjançant el control de l’espai en el
paper i no per por de conductes d’aïllament o expansió. Tanmateix tots els
individus siguin nins o adults s’expressen mitjançant pautes característiques
de moviment que revelen la unitat (o falta d’unitat) de les seves
personalitats i pautes culturals de moviment que cada un adopta d’acord
amb la seva idiosincràsia.
Aspectes a valorar:
a) Seqüència
Quan analitzem les dades dels tests gràfics en termes de la
seqüència en que emergeixen les derivats de l’impuls, les defenses i
l’adaptació, som testimonis de canvis dinàmics i econòmics que posen de
manifest trets estructurals de l’individu.
Tan important com observar la seqüència en que es van succeint els
detalls d’un dibuix es considerar la seqüència de dos dibuixos diferents.
b) Mida
La mida del concepte gràfic conté indicis sobre el realisme de

l’autoestima de l’examinat, de la seva autoexpansivitat característica o bé
de les seves fantasies omnipotents.
Els dibuixos petits corresponen a persones amb sentiments
d’inadeqüació i tal vegada amb tendència al retraïment. Tant Traub com
Lenibke observaren que els dibuixos petits també es relacionen amb
sentiments d’inferioritat.
Per altra banda, els dibuixos massa grans que tendeixen a trepitjar
les voreres de la pàgina, denoten sentiments de constricció ambiental
acompanyats, i això es important, d’accions o fantasies
sobrecompensatòries concomitants. L’individu que dibuixa una figura
excessivament gran posseeix en el seu interior una forta corrent agressiva.
Waehner, informa que les nines en les quals els dibuixos eren molt petits,
foren, d’acord amb altres criteris, ansioses, avergonyides, limitades o molt
autocontrolades. Alschuler i Hattwick comprovaren que els nins que
dibuixen figures petites o que treballen en els seus dibuixos amb volums
restringits, mostraven, com a grup, una conducta emocionalment depenent i
de major retraïment que el grup total. Finalment Elkisch va observar que els
dibuixos comprimits transmeten una sensació d’incomoditat, de tancament,
de pressió.
c) Pressió
S’ha comprovat que, així com la mida, la pressió des llapis sobre el
paper es un indicador del nivell energètic de l’individu R. Hetherintong
comprovà que les persones son molt constants respecte a la seva pressió.
Segons un informe d’Alschuler i Hattwick els nins que dibuixen amb traços
forts, eren en general més assertius que els altres nins, els traços livians,
pel contrari eren conseqüència a un baix nivell energètic o a restricció i
repressió.
d) Traç
Alschuler i Hattwick comprovaren que els nins que dibuixaven amb
traços llargs eren els que mantenien un ferm control de la seva conducta, en
tant que el comportament dels que utilitzaven traços curts, era més
impulsiu.
També Mira afirma: “En general, la longitud del moviment d’un traç
tendeix a augmentar en els persones inhibides i a decréixer en les
excitables”.
Els nins que utilitzen traços rectes tendeixen a ser autoafirmatius,
mentre que els que realitzen traços circulars son més dependents i
emotius. Segons Krout les línies dentades es relacionen amb l’hostilitat.
Buck indicà que les línies trencades, indecises, o que tenen continuïtat sols

perquè foren varies vegades reforçades, generalment s’associen amb la
inseguretat o l’ansietat. També va comprovar que les línies tirants (fines i
com estirades ) freqüentment s’observen en els dibuixos de persones amb
estats emocionals rígids o tensos, com un violí mal afinat i discordant.
Si les línies fragmentades o esbossades estan molt destacades, expressen
ansietat, timidesa, falta d’autoconfiança, vacil·lació en la conducta i en
l’enfrontament amb situacions noves.
Aquest distanciament de la realitat, aquesta confusió i raresa,
constitueix un clar indici de l’existència de tendències psicòtiques.
El fet de esborrar d’un mode excessiu constitueix un correlat gràfic de:
a) la incertesa i la indecisió
b) de l’autoinsatisfacció.
e) Detalls
Els detalls inadequats constitueixen la reacció gràfica preferida de
les persones amb una clara tendència al retraïment. La absència de detalls
adequats transmet una sensació de buit i de reducció energètica
característica de les persones que utilitzen l’aïllament emocional com
defensa i, en ocasions, de les persones depressives. En canvi el fet
d’utilitzar detalls excessius es característic dels obsessos-compulsius.
Waehner va informar que els estudiants que en els dibuixos
s’ocuparen de detalls minuciosos, varen ser descrits pels seus pares com
excessivament pedants i controlats.
Els nins i els adults neuròtics, es defensen contra ell caos intern o
extern creant un mon molt estructurat i ordenat amb rigidesa. Aquestes
persones necessiten que els seus dibuixos siguin molt exactes, per això
creen elements rígids i repetitius. No hi ha res que flueixi en ells, res
relaxar en les línies ni en els dibuixos ni en el conjunt.
Les execucions gràfiques massa perfectes, fetes amb un control i
cura fora del que es comú, son característiques dels pacients obséscompulsius,
esquizofrènics incipients o orgànics.
El correlat emocional més freqüent dels detalls excessius en un
dibuix es la sensació de rigidesa, així que el jo permaneixi tancat i protegit
del món que ens envolta. Aquestes realitzacions gràfiques expressen una
actitud de poca llibertat, molt controlada i bàsicament defensiva,
corresponen a persones per qui les relacions espontànies amb els demés i
amb el món que els rodeja representen una greu amenaça.
Aquests dibuixos que reflexen rigidesa defensiva i adaptabilitat
limitada, generalment formen part de les dades projectives d’individus
incapaços de relaxació, i d’actuacions casuals i impulsives. Son persones que
només poden actuar baix la imposició del deure, i encara en aquest cas amb

cautela i cercant el perfeccionisme.
f) Simetria
Fa temps que la simetria fou considerada com un dels principis més
elementals de la Gestalt. Per tant els dibuixos amb falles en la simetria
revelen una inadeqüació dels sentiments de seguretat en la vida emocional.
A l’extrem oposat, quan la simetria bilateral està accentuada fins el
punt de produir un efecte de rigidesa, el control emocional es de tipus
obsessos-compulsiu i pot expressar-se com repressió i intel·lectualització
exagerada. Segons Waehner existeix un altre grup clínic que també sotmet
els seus dibuixos a una inflexible simetria: el dels pacients depressius.
g) Emplaçament
Segons Alschuler i Hattwick, els nins que centraven els dibuixos al
mig de la fulla manifestaven una conducta més emotiva, autodirigida i
centrada en ells mateixos més que amb la resta del grup. Els que feien
dibuixos descentrats, en general posseïen característiques més depenents i
incontrolades.
Segons Wolff el fet de centrar els elements gràfics indica una “alta
seguretat”. D’acord amb una hipòtesi de Buck, quan més cap a la dreta del
punt mig de la fulla hi hagi el punt mig del dibuix, més probable es que
l’individu tingui una comportament estable i controlat, posposi la satisfacció
de les seves necessitats i impulsos, i prefereixi les satisfaccions
intel·lectuals a les emocionals. I a la inversa quan més cap a l’esquerra del
punt mig de la pàgina es troba el punt mig del dibuix, major es la
possibilitat de que l’individu tendeixi a comportar-se impulsivament i cerqui
la satisfacció immediata, franca i emocional de les seves necessitats i
impulsos.
Koch treballant sobre els dibuixos projectius del seu Test de l’arbre
arribà a identificar el costat dret de la pàgina amb la “inhibició” coincidint
amb Buck de que l’accentuació del costat dret de la pàgina suggereix un
control intel·lectual.
Segons Wolff, els individus que en els seus dibuixos es senten atrets
pel costat dret de la pàgina son introvertits, i que els que prefereixen el
costat esquerre son extravertits coincideix amb Buck en el sentit de que la
introversió s’associa amb la capacitat de posposar la satisfacció, i
l’extraversió amb la recerca de gratificacions immediates.
Respecte a l’emplaçament al llarg de l’eix vertical de la fulla, Buck
presenta la següent hipòtesi: quan més a dalt del punt mig de la pàgina es
trobi el punt mig del dibuix, es més probable a) que la persona senti que
realitza un gran esforç, que la seva meta es quasi impossible d’aconseguir; b)

que la persona cerqui les seves satisfaccions en la fantasia i no en la
realitat, o c) que es mantingui distant i relativament inaccessible.
Quan més a baix del punt mig de la fulla estigui emplaçat el punt mig
del dibuix , hi ha major probabilitat de que a) la persona es senti insegura i
inadaptable i que aquest sentiment li produeixi un estat de depressió
anímica, o b) que la persona es trobi lligada a la realitat i orientada cap al
concret.
Segons Levy generalment els nins que els seus dibuixos estan
emplaçats a la meitat superior de la pàgina arriben a alts nivells d’èxit i
exerceixen un constant esforç per obtenir-lo. Contràriament els adults que
emplacen els seus dibuixos a la meitat superior de la pàgina amb freqüència
son persones insegures (“a l’aire”). El significat de l’emplaçament en la part
inferior de la pàgina es invers, generalment les persones que ubiquen els
seus dibuixos en aquesta zona estan més firmament arraigats, encara en
ocasions poden caure en la depressió o presentar actituds derrotistes.
Les investigacions antropològiques coincideixen en destacar l’equació
universal que equipara a la part de “dalt” amb la ideació, la fantasia o el món
de les idees, i a la de “baix “amb el terrestre, el que es ferm, el que es
sòlid i concret.
Les figures que uneixen el costat del paper (com, per exemple, els
dibuixos de finestres unides al costats de les parets) revelen necessitat de
sostén, temor a l’acció independent i manca de seguretat.
h) Moviment
Només ocasionalment apareix moviment en els dibuixos projectius, i
quan apareix generalment es ens els dibuixos de nins. Waehner va observar
que els nins dotats inclouen moviment en la major part de les seves figures
(persones caminant o corrent, ocells volant...). Els depressius dibuixen pocs
elements mòbils i els psicòtics molt pocs o molts. Els nins dèbils mentals son
els que menys ho inclouen.
i) Síntesi defectuosa i altres índexs de psicosis
La síntesi defectuosa en els dibuixos és característica de les
persones que sofreixen trastorns emocionals greus. El retorçut paisatge
mental dels pacients psicòtics es manifesta en la producció igualment
desordenada que estampen en la fulla de dibuix. A més a més es comú que
utilitzin molt l’ombrejat i l’emmascarat”.
En un estudi sobre dibuixos espontanis de psicòtics, Mohr comprovà
que la constància i repetició del tema principal són característiques dels
esquizofrènics. Els productes psicòtics es caracteritzen per una mescla de
medis, com per exemple la combinació d’escriptura i dibuix. Aquesta mescla

podria expressar l’esforç per compensar una sensació de ruptura de la
capacitat de comunicació bàsica.
Avui sabem que les projeccions simbòliques dels malalts mentals son
totes significatives , independentment de que, de moment, el psicòleg clínic
posseeix o no la capacitat de comprendre-les.
En conclusió, podem dir que el traç del llapis quan es recolza sobre la
fulla de paper, arrastra, inevitablement, segons Robert Henri “l’estat
exacte en que la persona es troba en aquest moment”.
3. TALLER TEÒRIC-PRÀCTIC SOBRE EL DIBUIX INFANTIL
Ponent: LOLA VILLAMOR
Dates: 15 de març, 29 de març i 19 d’abril
Guió:
1. Aspectes generals de la figura humana
2. Vessant evolutiva del dibuix infantil
3. Vessant projectiva del dibuix infantil
Part I: Aspectes generals de la figura humana
El dibuix es una representació que mostra els aspectes evolutius i
inconscients. El referent teòric es la teoria psicoanalítica. Els dibuixos son
valuosos perquè no son intencionals, no es controlen racionalment. El dibuix
es un element més dins un diagnòstic, forma part d’una bateria de proves. El
nins no son només agressius, no son només actius etc., sinó que hi ha molts
més components. Els infants tenen trets que s’han de tenir en compte a
l’hora de valorar un dibuix, però també hem de tenir present el context on
s’està fent el dibuix, ja que cada situació implica una intencionalitat
diferent.
La nostra tasca es descobrir quin es el significat del dibuix i que es el
que vol comunicar. Quan el nin domina altres mecanismes de comunicació
abandona el dibuix per expressar els seus sentiments i emocions, p.e.
mitjançant l’expressió verbal o el joc simbòlic. Cal recordar que els dibuixos
no disposen de valor sinó es contrasten amb altres dades.
PRINCIPIS DEL DIBUIX
1. Com es dibuixa la figura: La manera com es dibuixa una figura reflexa
el concepte que el nin té de si mateix, son molt rellevants els detalls.
2. A qui dibuixa l’infant: Dibuixa a la persona que per ell té més interès i
importància en aquell moment. La majoria de vegades el nin es dibuixa
a si mateix. Els dibuixos solen ser realistes, però si els nins estan

descontents amb si mateixos poden fer distorsions de la figura. Quan
dibuixen a una altra persona no sempre indica un conflicte amb ella,
sinó alguna preocupació important respecte a la mateixa. No
necessàriament hi ha identificació sexual amb el que es dibuixa. De
vegades el sol dibuixar a la persona avaluadora, fet que pot indicar
carència d’afecte, poc reconeixement i absència de persones
significatives cap a ell/a.
3. El contingut expressiu (el que l’infant vol dir amb aquesta figura): Pot
ser un desig, una expressió de les seves actituds o conflictes o
ambdues. Si un nin es dibuixa a si mateix vol dir que es descriu. Al
voltant d’un dibuix els infants poden contar històries que ens
ajudaran a interpretar-lo una mica més. Es pot ajudar a l’infant a
iniciar la història però de forma general. Els dibuixos dels nins amb
necessitats educatives estan determinats pel context on es troben.
Dibuixar sempre el mateix dibuix indica un conflicte al respecte, igual
que quan volen un mateix conte o joc, encara que s’ha de diferenciar
d’un descobriment. Els nins més petits (5-6 anys) solen expressar
alegria, por, ràbia... i els nins més grans sentiments agradables i de
necessitat. Si demanem a l’infant que dibuixi una família i dibuixa una
família d’animals indica pot autoconeixement del mateix, que està
posant distància, que hi ha coses conflictives que no s’atreveix a dir.
PART II: Vessant evolutiva del dibuix infantil
Els ítems evolutius es relacionen amb l’edat i el nivell maduratiu. Cal
determinar a quines edats apareix cada un dels ítems. Podem distingir
quatre tipus d’ítems:
- Ítems esperats: Apareixen a més del 86% dels dibuixos,
representen els mínims, la seva absència indica problema
emocional i evolutiu.
- Ítems comuns: Apareixen entre el 51 i 85% dels dibuixos. La
seva presència o omissió no es massa rellevant.
- Ítems bastant comuns: Apareixen entre el 16 i el 50% dels
dibuixos. La seva presència i omissió no es massa rellevant.
- Ítems excepcionals: Apareixen entre el 0 i el 15% dels
dibuixos. La seva presencia es significativa ja que els ítems
evolutius excepcionals sols es troben en alumnes amb altes
capacitats.
Els ítems depenen de l’edat i de la maduració no tenen a veure amb
l’aprenentatge artístic. La diferencia entre els sexes no es deuen a l’atzar i

les diferencies disminueixen a mesura que els infants es fan grans. Els
dibuixos de les nines solen ser més complets i cap els 8 anys s’igualen o fins
i tot son superats pels dels nins. Les diferencies entre sexes reflexen els
actituds que han après en el seu medi social, es a dir de l’educació, però no
s’ho prenen de forma conscient, això vol dir que difereixen segons la cultura
i els valors.
A l’annex 4.1 podem trobar les taules amb els ítems evolutius
explicats per sexes.
ASPECTES FORMALS A TENIR EN COMPTE:
Els aspectes formals a tenir en compte en un dibuix son: la mida, la
pressió i la qualitat de la línia, l’emplaçament del full, l’exactitud, el grau i
les àrees de completament, els detalls, la simetria, la perspectiva, les
proporcions, el ombrejat, el reforçament i l’esborrat. L’explicació d’aquests
aspectes la trobarem a la fitxa del dibuix infantil (annex 4.2)
PART III. Vessant projectiva del dibuix infantil
Perquè un tret sigui un indicador emocional ha de tenir:
- Validesa clínica.
- Ha de ser inusual o especial.
- No ha d’estar relacionat amb la maduresa
Els indicadors emocionals reflexen les ansietats, preocupacions i
actituds. Dins dels indicadors emocionals ens interessa:
a) Signes qualitatius:
Traços fragmentats.
Integració pobra des les parts de la figura.
Ombrejat de la cara o parts de la cara i/o mans
i/o extremitats.
Pronunciada asimetria en les extremitats.
Inclinació de la figura en 15 o més graus.
Figura petita de 5 cm o menys d’alçada.
Figura grossa de 23 cm o més d’alçada.
Transparències.
b) Detalls especials:
Cap excessivament petit
Cap excessivament gros.
Ulls buits, cercles sense pipelles, els dos ulls a un
costat, mirades laterals d’ambdós ulls.

Dents
Braços curts que no arriben a la cintura.
Braços llargs fins a la línia dels genolls.
Braços aferrats al costat del cos.
Mans grosses de la mateixa mida que la cara.
Mans omeses, braços sense mans ni dits.
Mans ocultes, darrera l’esquena o dins les
butxaques.
Cames juntes.
Genitals.
Una figura monstruosa grotesca.
Un dibuix espontani de 3 o més figures.
Una figura sense acabar de fer, que no entre dins
el full.
Dibuixar fenòmens com el sol, la lluna, la pluja o la
neu.
c) Omissions: Qualsevol tipus d’omissió dels ulls, nas, boca, cos,
braços, cames, peus o del coll es significativa sempre que no sigui
un indicador evolutiu.
No hi ha relació unívoca entre tret i símptoma, els indicadors dels
dibuixos s’han de correlacionar amb altres proves i circumstàncies en que es
varen elaborar els mateixos.
Una descripció d’aquests ítems el trobarem a la fitxa del dibuix
infantil (annex 4.2)
Annexes

4.1 Taules ítems evolutius per sexes
4.2 Fixta del dibuix infantil
4.3 Possibles qüestions envers el dibuix
infantil

1.1. TRAÇ (TIPUS DE LÍNIA):
Amplitud:
• Llarg:
• Normal.
• Curt:
Forma de la línia:
• Corba:
• Recta:
• Fragmentada:
• Dentada:
• Tirants:
FITXA PER A LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL
1. TRETS GENERALS DE L’ACTIVITAT GRÀFICA
- Línies contínues i rectes
- Figures apareixen desconnectades i deformades
1.2. SEQÜÈNCIA DEL TRAÇ:
1. Contorn del cap
2. Faccions del rostre (ulls, nas, boca, ...)
3. Coll
4. Espatlles
5. Tronc
6. Braços
7. Mans
8. Extremitats inferiors
9. Peus
1.3. PRESSIÓ DEL TRAÇ:
• Fort:
• Dèbil:
1.4. GRANDÀRIA:
• Massa grossos:
• Normal:
• Petit (menys de 5 cm d’alçada)
•
1.5. COORDINACIÓ VISOMANUAL:
• La ma segueix a l’ull:
• L’ull segueix a la ma:.
• No sobrepassa l’espai gràfic:

1.6. DETALLS O ELEMENTS INADEQUATS (FIGURES GROTESQUES O MONSTRES):
1.7. UBICACIÓ:
• Inadequats:
• Excessius detalls:
• Figures grotesques:
- monstres o robots
- pallassos o indigents
- figures prehistòriques
• Al centre del full:
• Descentrat:
Meitat superior (adalt):
Meitat inferior (abaix):
Meitat esquerra (més a l’esquerra del punt mig del full):
Meitat dreta (més a la dreta del punt mig del full):
Meitat esquerra superior:
EXTROVERSIÓ
SATISFACCIÓ IMMEDIATA
IMPULSIVITAT
FANTASIA
INHIBICIÓ
AUTOCONTROL INTROVERSIÓ
REALITAT
1.8. CARACTERÍSTIQUES SEMÀNTIQUES:
• Arbitràries
• Estables:
Persones

Animals
Objectes
Plantes
Altres
1.9. DISTORSIONS, OMISSIONS, ESBORRAR, OMBREJATS
1.10. MOVIMENT
1.11. SIMETRIA
• Esborrar de forma excessiva:
• Parts esborrades:
• Distorsió o omissió:
• Ombrejats:
Tipus d’omissions:
- Omissió dels ulls:
- Omissió del nas:
- Omissió de la boca:
- Omissió del cos (tronc):
- Omissió dels braços:
- Omissió de cames:
- Omissió de peus:
- Omissió del coll:
• Estàtic:
• Amb moviment:
• Excés:
• Asimetria:
• Inclinació de 15º o més de la figura:
2.2. INTENCIÓ FIGURATIVA
2.2.1. FIGURA HUMANA
2. APARICIÓ DE LA FORMA

2.2.2. CAP:
-
• Integració de l’esquema corporal:
• Seqüència en el dibuix dels elements:
• Distinció del sexe:
• Acció o moviment:
• Estereotípies:
• Detalls inadequats:
• Detalls excessius:
• Dibuixos massa perfectes:
• Signes de deteriorament:
• Comparació de figures humanes dibuixades:
• Simplificació (esquematisme):
• Transformació:
• Transparència:
Mida gran en relació a la resta del cos:
Altres:
- Si el cap és poc clar:
- Si el cap està dibuixat amb molta claredat en contrast amb la resta del cos:
- Si el cap és el darrer que es dibuixa:
- Expressió desafectivitzada:
- Si el cap es petit:
2.2.3. CARA
• Expressió:
• Ombrejat:

• Detalls:
Ulls:
- Ulls guenyos:
- Ulls grans i amb una mirada fitxa.
- Ulls penetrants
- Ulls tancats:
- Ull buit:
Pipelles:
Pupil·les:
Celles:
Nas:
Boca:
2.2.4 ORELLES:
2.2.5 CABELL:
Ubicació:
Grandària:
Forma:
Curt – Llarg
Escàs – Abundant
2.2.6. BRAÇOS I MANS:
• MANS
Ubicació de les mans:
• BRAÇOS
Grandària de les mans:
Mans seccionades o que manquen trossos (dits):
Forma de les mans:

2.2.7. COLL:
2.2.8. TRONC:
Direcció dels braços:
o Aferrats al cos:
o Estesos (horitzontal) i llargs:
Absència del braços:
Braços curts:
Braços llargs:
Ombrejat de braços i/o mans:
Absència:
Llarg i prim:
Curt:
Ombrejat:
2.2.9. CAMES I PEUS:
Peus:
Cames juntes:
Dits dels peus:
2.2.10. VESTITS:
Botons:
Butxaques:
Part inferior destacada:
o Si el tronc apareix arrodonit:
o Si està ombrejat:
o Si està esborrat o tatxada la part genital:
o Si dibuixa els genitals:

2.2.11. POSTURES:
Asseguda:
Altres:
FITXA PER A LA INTERPRETACIÓ DEL DIBUIX INFANTIL
2. TRETS GENERALS DE L’ACTIVITAT GRÀFICA
1.1. TRAÇ (TIPUS DE LÍNIA):
Amplitud:
• Llarg: un traç llarg indica un control ferm de la seva conducta i dels impulsos.
• Normal.
• Curt: un traç curt pot indicar impulsivitat, agressivitat, desconnexió.
La longitud del moviment d’un traç tendeix a augmentar en les persones inhibides i a
decréixer en les excitables.
Forma de la línia: les línies que flueixen de forma definida, correcta i controlada indiquen bon
ajustament emocional.
• Corba (traços circulars): individus dependents, afectius i emotius. Solen estar
associades a la feminitat.
• Recta: tendeixen a ser autoafirmatius i més segurs, a més un traç recte pot estar
associat a l’agressivitat.
• Fragmentada (sense continuïtat/esbossada): indica ansietat, timidesa, manca
d’autoconfiança, vacil·lació en la seva conducta i per enfrontar-se a noves situacions.
• Dentada: es relaciona amb l’hostilitat i l’odi. Sobretot si estan remarcades a les dents i a
les cases.
• Si apareixen línies tirants (fines i com estirades) pot indicar estat emocional rígid i tens.
Les línies contínues i rectes indiquen autoafirmació, individus ràpids i decidits.
Quan les figures apareixen desconnectades i deformades, p.e. ulls fora de la cara, dits als
braços, indiquen distanciament o poc contacte de la realitat i tendència a la psicosi.
1.2. SEQÜÈNCIA DEL TRAÇ: cal observar i veure quins elements va dibuixant i en quin ordre ho fa. En
el dibuix de la figura humana la seqüència esperada és:
1. Contorn del cap
2. Faccions del rostre (ulls, nas, boca, ...)
3. Coll
4. Espatlles
5. Tronc
6. Braços
7. Mans
8. Extremitats inferiors

9. Peus
• Qualsevol pertorbació o canvi en la seqüència indicarà alguna pertorbació psicològica o
orgànica de menor a major conflicte, que s’haurà de completa amb la resta de l’anàlisi.
• Dibuix desordenat en la seqüència que dibuixa: agitació emocional, impulsivitat o
excitació.
• Esquerra ] Dreta: revela tendències a l’extraversió.
• Dreta ] Esquerra: revela tendències a la introversió.
• A Dalt ]A Baix: pot indicar introversió i ansietat.
• A Baix ]A Dalt: pot indicar agressió o extraversió.
• Sentit de les agulles del rellotge
• D’una sola direcció.
• De doble direcció.
Els individus amb trets obsessius-compulsius són incapaços d’acabar el dibuix i tornen repetidament sobre
les diferents àrees afegint de cada vegada més detalls.
Valorar si l’infant és esquerrà o dretà i com influir en aquest apartat.
1.3. PRESSIÓ DEL TRAÇ:
• Fort: infants més assertius i segurs d’ells mateixos, si és molt gruixada i crispada pot
indicar agressivitat.
• Dèbil: indica baix nivell energètic, inseguretat, restricció i repressió, pròpies de
persones depressives o desubicades.
1.4. GRANDÀRIA: relacionat amb l’autoestima de l’infant, ha d’estar proporcionada amb el que hem de
dibuixar, et dóna informació de la posició de l’infant davant la realitat. Si la grandària està proporcionada
amb el que es vol dibuixar indica una autoestima adequada.
• Massa grossos (més de 23 cm d’alçada): que tendeixen a sortir de la pàgina, si és molt
gran indica una corrent agressiva en el seu interior. Sentiments de constricció ambiental
amb sentiments d’expansió i agressió, tendència a descarregar l’agressivitat/impulsivitat
en l’entorn, indica com reacciona davant la pressió ambiental. Immaduresa, control intern
deficient. La fantasia està manco elaborada. Les figures grosses i buides poden significar
una pertorbació orgànica (lesió o fins i tot epilèpsia). Significació clínica a partir dels 8
anys. En nins tímids si dibuixa figures grosses solen ser personatges imaginaris i poden
representar l’ideal del jo.
• Normal: la mida promig és de 18 cm o de dos terços de l’espai disponible. També és
important la impressió que transmet la relació entre la figura i l’espai que l’envolta.
• Petit (menys de 5 cm d’alçada): persones amb sentiments d’inadequació i, tal vegada, amb
tendència al retraïment. També es relaciona amb sentiments d’inferioritat i inseguretat.
A les nines pot indicar ansietat, vergonya, limitació o molt autocontrol. Inhibició i possible
depressió.
1.5. COORDINACIÓ VISOMANUAL:
• La ma segueix a l’ull: és la coordinació adequada
• L’ull segueix a la ma: indica més impulsivitat.
• No sobrepassa l’espai gràfic: és adequat, quan sobrepassa l’espai gràfic indica inestabilitat
emocional
1.6. DETALLS O ELEMENTS INADEQUATS (FIGURES GROTESQUES O MONSTRES): Detalls fora

del context del dibuix. Si dibuixa més elements dels demanats, pot ser símptoma d’inseguretat. Si dibuixa
elements com la pluja, la neu o els núvols pot indicar que no s’atreveixen a treure agressivitat cap als
altres ho fan cap a ells. Molts de núvols espontanis indiquen que es senten sota la pressió dels adults,
sobretot dels pares.
• Inadequats: clara tendència al retraïment, en ocasions pot indicar depressió. Aïllament
emocional com a defensa. És important saber quina explicació dóna al dibuix i a aquests
detalls, per veure si són coherents. P.e., una cadira damunt un arbre.
• Excessius detalls: soler ser de persones obsessives-compulsives, o que lluiten pel control
dels seus impulsos. Solen ser persones molt controlades, fins arribar a ser quasi una
obsessió.
• Figures grotesques: reflecteixen sentiments d’inadequació i pobre imatge de si mateix:
- Si dibuixen monstres o robots son nins que no es veuen com els altres.
- Si dibuixen pallassos o indigents es consideren ridículs i que no son ben acceptats.
- Si dibuixen figures prehistòriques es veuen com estranys, no integrats en el món on viuen.
Es evident que l’infant reflecteix les experiències recents (pel·lícules, viatges, etc.) però es
significatiu les que dibuixa.
1.7. UBICACIÓ: parlam de persones dretanes
• Al centre del full: conducta més autodirigada, més emotiva i centrada en ells mateixos
més que en la resta del grup. Indica alta seguretat. Equilibri emocional.
• Descentrat: indica dependència i manca de control.
Meitat superior (adalt): indica ideació, fantasia o món de les idees. És més probable que
la persona senti que realitza un gran esforç, que la seva meta és quasi impossible. O que
la persona cerqui les seves satisfaccions en la fantasia i no en la realitat. O també que es
mantingui distant i relativament inaccessible.
Meitat inferior (abaix): relacionat amb allò terrestre, el que és ferm, sòlid i concret.
Que la persona es senti insegura i inadaptable i que aquest sentiment li produeixi un
estat de depressió anímica. O que la persona es trobi lligada a la realitat i orientada cap
allò concret.
Meitat esquerra (més a l’esquerra del punt mig del full): indica extraversió en el sentit
de recerca de gratificació immediata. També comportament impulsiu i més immaduresa.
Meitat dreta (més a la dreta del punt mig del full): indica introversió en el sentit de
capacitat de posposar la satisfacció. És més probable que l’individu tingui un
comportament més estable i controlador i prefereixi les satisfaccions intel·lectuals a les
emocionals.
Meitat esquerra superior: els infants més petits s’estimen la meitat esquerra superior.
Indica una regressió o comportament infantil.
Si la figura s’aferra arran del paper, indica necessitat de suport, dependència i manca de
seguretat, representa manca d’ubicació.

EXTROVERSIÓ
SATISFACCIÓ IMMEDIATA
IMPULSIVITAT
FANTASIA
INHIBICIÓ
AUTOCONTROL INTROVERSIÓ
REALITAT
1.8. CARACTERÍSTIQUES SEMÀNTIQUES: no tenim informació
• Arbitràries
• Estables:
Persones
Animals
Objectes
Plantes
Altres
1.9. DISTORSIONS, OMISSIONS, ESBORRAR, OMBREJATS
• Esborrar de forma excessiva i continuada: incertesa, indecisió i autoinsatisfacció. Poden
ser considerades una expressió d’ansietat i/o conflicte.
• Parts esborrades: les parts esborrades indiquen el mateix que les distorsions i les
omissions i ha de considerar-se la seva vinculació amb les àrees conflictives.
• Distorsió o omissió de qualsevol part de la figura: suggereix que els conflictes de
l’examinat es pot relacionar amb dites parts.
• Ombrejats: Manifesta angoixa, preocupació respecte a la part ombrejada. Quan més
ombrejat més angoixa d’aquella part. A major edat del nin/a, major significació clínica
(excepte l’ombrejat de la cara que és més comú i normal)
És encertat no deixar-lo esborrar de forma excessiva, dir-li que tal com surti el dibuix
estarà bé. Encara que s’ha de tenir la goma d’esborrar a l’abast per si la demana.
Tipus d’omissions:
- Omissió dels ulls: És estrany, sol ser el primer detall desprès del cap, sempre té
importància clínica. Nins aïllats socialment, tendeixen a negar els seus problemes,
rebutgen enfrontar-se al món, escapen cap a la fantasia.
- Omissió del nas: Conducta tímida i retreta, absència de agressivitat manifesta. Sentiment
d’immobilitat i indefensió.
- Omissió de la boca: Sempre és clínicament significativa, reflexa sentiment d’angoixa,

1.10. MOVIMENT
1.11. SIMETRIA
inseguretat i retraïment. Incapacitat o rebuig de comunicar-se amb els altres.
- Omissió del cos (tronc): Abans dels 5 anys és normal, signe seriós i important de
patologia a partir dels 7-8 anys.
- Omissió dels braços: Reflexa ansietat o culpa per conductes socialment inacceptables que
impliquen braços i mans.
- Omissió de cames: És molt estrany, apareixen evolutivament després de cap i ulls. No es
pot creure que es accidental, signe d’angoixa i molta inseguretat.
- Omissió de peus: No clínicament significatiu fins els 7 anys, en les nines, i 9 anys en els
nens. A partir dels 8 – 9 anys, inseguretat de base.
- Omissió del coll: No és clínicament vàlid fins els 9 anys en les nines i 10 anys en els nens.
Relacionat amb la impulsivitat i control intern pobre. Signe de nens immadurs, manca de
control emocional, impulsos i de la pròpia conducta.
• Estàtic: indica depressió, poca capacitat intel·lectual.
• Amb moviment: bona capacitat, sol aparèixer en infants més majors.
Si el moviment no encaixa amb l’edat indica tendència a la fantasia, i es constructiu o
patològic tendrem en compte la resta del dibuix.
• Excés: indica rigidesa, depressió, molt de control emocional de tipus obssessiucompulsiu.
• Asimetria: marcada confusió en la simetria indica inadequació dels sentiments de
seguretat en la vida emocional. Excés d’espontaneïtat, escàs control, manca de cura,
activitat extrema i difusió.
• Inclinació de 15º o més de la figura: Inestabilitat i manca d’equilibri general. També
desequilibri mental i personalitat trastornada. No indica una pertorbació sinó sistema
nerviós inestable. Manca de base ferma.
2.2. INTENCIÓ FIGURATIVA
2.2.1. FIGURA HUMANA
2. APARICIÓ DE LA FORMA
• Integració de l’esquema corporal:
Integració pobre (moltes errades i mala configuració en general): és normal fins als 6 anys
(nines) i 7 anys (nins). Pròpia de nins agressius, mals alumnes o amb dificultats escolars.
Dificultats d’integració de la seva pròpia imatge corporal. Inestabilitat, persona no
integrada, coordinació pobre, impulsivitat, immaduresa, retard evolutiu o deteriorament
neurològic, a vegades tendències regressives. Pertorbacions emocionals serioses.
• Seqüència en el dibuix dels elements:
Indicadors d’un possible trastorn a avaluar:
(sobretot per mal ajustament interpersonal i el seu propi equilibri emocional):
Començar pel capell en lloc del cap.
Dibuixar el cap en darrer terme.
Començar pels trets facials i després dibuixar la línia de la cara.

Començar pels peus i continuar cap amunt.
Dibuixar la figura de forma desordenada.
La seqüència també dóna indicadors de: impulsivitat, ansietat-conflicte relacionats amb
determinades àrees del cos o amb la figura que està dibuixant.
• Distinció del sexe:
Es pot establir una relació entre la grandària de la figura masculina i femenina i el grau
d’importància que es dóna a cada sexe.
Seqüència de dibuixos: tenir en compte quin sexe dibuixa primer (la majoria dibuixa primer
la figura del seu sexe).
Si dibuixa una figura del sexe contrari valorar identitat sexual, dependència de l’adult
d’aquest sexe o intensa fixació amb ell.
• Acció o moviment:
Poc moviment significa: Normal en nins petits fins a 10 anys. Possible depressió.
Psicoticisme. Deficiència.
Extrema rigidesa: significa conflictes greus i profunds, davant dels quals manté un
control rígid.
Figures mecàniques i inanimades: són símptomes de trastorn mental (esquizofrènia)
Figures assegudes o reclinades: expressen un baix nivell energètic.
Figures aturades, amb rigidesa, en actitud vigilant, amb el cos i el cap molt erectes, les
cames excessivament aferrades i els braços rectes i aferrats al cos: neurosis,
• Estereotípies: figures humanes repetides símptoma d’inseguretat.
• Detalls inadequats: subjectes amb retraïment, aïllament emocional o depressius.
• Detalls excessius: els esquizofrènics, neurosis obsessiva-compulsiva
• Dibuixos massa perfectes, rígids, repetitius, minuciosos i fets amb cura desmesurada:
neurosis obsessiva-compulsiva, perfeccionisme i rigidesa que desterra de la seva
personalitat la espontaneïtat i l’autoafirmació (es defensen del caos intern creant un
món molt estructurat i ordenat amb rigidesa)
• Signes de deteriorament: és important comparar diferents produccions del nin/a en el
temps, per tal de valorar l’evolució dels mateixos, tant pel que fa a la seva part formal
com de contingut (ex. Les produccions de l’alumnat amb simptomatologia depressiva
pot presentar una execució acceptable a un primer dibuix i als següents manifestar
fatiga, essent el fet de dibuixar una tasca feixuga i amb intent d’abandonament; el
resultat és un dibuix amb una important falta de detalls i la incapacitat per completar
aquest dibuix de per sí exigu).
• Comparació de figures humanes dibuixades: la comparació de les figures té sentit
especialment respecte a la identitat sexual d’aquestes i el que representen per al
nin/a, és a dir, les característiques que atribueix a les figures parentals femenina i
masculina.
• Simplificació (esquematisme): un dibuix es pot considerar complet quan conté les 4
àrees bàsiques del cos (cap, tronc, braços i cames). En cas que sigui una figura

incompleta, s’ha de demanar que torni dibuixar una figura completa.
• Transformació: addició de detalls, canvi de forma.
• Transparència: Inusuals però no sempre patològiques. Immaduresa, impulsivitat,
tendència a actuar, pensament concret o que tenen algun tipus de disfunció orgànica.
Conducta “acting-out”. Hi ha dos tipus de transparència:
1. Fan un esbós de la figura i després la vesteixen. Es normals fins els 6 anys.
2. Fan transparència d’una àrea determinada, es sembla a l’ombrejat. Bastant freqüent a
la zona genital pot indicar ansietat i preocupació per aquesta part.
2.2.2. CAP: Representa la concepció del jo pel que fa al nucli conscient de la personalitat. Això implica
les funcions d’autopercepció que de sí mateix i del seu ambient té el subjecte. Per tant, serà el centre
d’expressió de:
- funcionament intel·lectual i imaginatiu.
- control i expressió de les relacions socials.
- control dels impulsos corporals.
Mida gran en relació a la resta del cos:
- Indicador de deficiència mental (per frustració intel·lectual).
- Propi de nins amb aspiracions intel·lectuals.
- Mal de cap o altres símptomes somàtics.
- Tendència a refugiar-se en la fantasia.
- Intel·lectualització.
Altres:
- Si el cap és poc clar: en extrem autoconscient, timidesa.
- Si el cap està dibuixat amb molta claredat en contrast amb la resta del cos: és possible
que l’infant es refugiï en la fantasia com a recurs compensatori, o que tingui sentiments
d’inferioritat, o de vergonya en relació amb altres parts i funcions del seu cos.
- Si el cap és el darrer que es dibuixa s’ha de considerar la possibilitat d’una greu
pertorbació del pensament.
- Expressió desafectivitzada, sense cos, emmarcada com un retrat i emfatitzada:
significació d’aïllament.
- Si el cap es petit pot indicar sentiments intensos de percepció d’inadequació intel·lectual.
2.2.3. CARA
• Expressió: significat d’estats emocionals i emocions emprades en el contacte social. És una de les
característiques del dibuix que es pot valorar amb més confiança. Les línies més freqüentment
indicades es troben en l’àrea del plegament naso-labial i al front, l’èmfasi en aquests aspectes
indica profunditat i maduresa a la cara. El reforçament a la front (vista de perfil) s’associa a
persones amb capacitat intel·lectual.
És important l’actitud de la persona a l’hora de fer el dibuix (estat d’ànim, cooperació amb l’adult, el
que vol expressar, ...) La fase expressiva abarca la mida, la pressió, la qualitat de la línia, l’emplaçament
en el paper, ...
La cara és la part més expressiva del cos i el centre més important de la comunicació, sol ser la

primera cos que pinta l’infant i, juntament amb el cap, resulta la part millor feta del dibuix. Es pot
considerar el tret social del dibuix.
Si s’ometen alguns trets, amb delineació acurada i agressiva del contorn i detall d’altres parts del cos
es considera una persona evasiva respecte a les relacions interpersonals. La superficialitat, la cautela i
l’hostilitat poden caracteritzar els seus contactes socials.
Els subjectes sense problemàtica també poden ometre trets facials. Els subjectes tímids i “huidizos”
solen enfosquir els trets facials, mentre que tracen amb força el contorn del cap (indica importància
del propi “jo” i una forta tendència a la participació social, però reprimida). El concepte e jo sol estar
centrat, generalment en el cap i en el rostre. Si el rostre està poc clar: expressa timidesa
• Ombrejat:
Normal i comú en nins/es petits/es (ombrejar galtes, llavis).
Tota la cara: normalment, nins/es seriosament pertorbats, dominats per l’ansietat i amb un
concepte molt pobre d’ells mateixos.
Només una part de la cara (ulls, boca, nas,...): són menys pertorbats. Sembla reflectir ansietats
específiques als trets ombrejats o a les seves funcions.
• Detalls:
Ulls: són els òrgans bàsics per al contacte amb el mon exterior i el centre de la
comunicació social. Són considerats el mirall de l’ànima.
- Ulls guenyos: signe d’ira o rebeldia, nins hostils davant els altres. Sembla que les coses
estan mal enfocades per a ell i que veu el món diferent als altres. No pot o no vol ajustarse
a les maneres de comportament que s’esperen d’ell.
- Ulls grans i amb una mirada fitxa. Investigar trets paranoides.
- Ulls penetrants, obscurs, accentuats i/o amenaçants mostren una actitud socialment
agressiva o imatge d’hostilitat. Es donen en els paranoides.
- Ulls tancats: com si volguessin tancar-se al mon per aïllar-se millor en el seu propi
narcisisme.
- Ull buit: sovint simptomàtic d’immaduresa emocional i egocentrisme. La repetició de l’ull
buit en nas, boca i botons es dona en adults infantils i en deficients mentals. Pot ser
reflex de dependència.
Pipelles: en figures d’homes adults pot significar homosexualitat.
Pupil·les: omissió, significa una menys voluntariosa projecció del “no veure” que en els ulls
tancats. Quan es fa només el contorn dels ulls. En aquests dibuixos el mon no està
activament tancat al subjecte però aquest és percebut d’una manera poc clara i
indiferenciada.
Celles: per ara no tenim informació
Nas: Símbol d’empenta i independència. És significatiu quan dibuixa un nas ganxut, ample
i/o obert, en aquests casos manifesta rebuig i despreci. Si els forats del nas estan
emfatitzats es considera un tret específic d’agressió. Sí el nas és molt llarg en els dibuixos
d’adolescents es pot interpretar com un intent d’afirmació en el rol masculí
Boca: La presència de dents indica agressivitat encara que no tota l’agressivitat sigui
dolenta. No pot considerar-se signe de pertorbació emocional si no hi ha d’altres signes en

el dibuix.
2.2.4 ORELLES: El fet de no dibuixar les orelles es considerat menys significatiu que no dibuixar altres
parts dels cos. Es un òrgan relativament passiu.
Ubicació: no apareix informació
Grandària: Si són grans o destacades es considera la possibilitat d’algun mal
orgànic a l’àrea auditiva. El paranoic, per la seva desconfiança, hi posarà èmfasi
així com també l’individu en conflicte homosexual passiu. També pot indicar
una lleugera reacció a la crítica i opinió social.
Forma: no apareix informació
2.2.6 CABELL: El pèl està relacionat amb la sexualitat. El seu èmfasi (al cap, el pit, la barba o el bigot)
es considerat com a virilitat. El cabell desordenat pot indicar desordre sexual.
Curt – Llarg
Escàs – Abundant
Homes que dibuixen cabells de dona: si són abundants i desordenats són homes
psicosexualment immadurs.
Homes que dibuixen cabells d’home:
Si tenen un cabell pentinat acurat i precís són homes psicosexualment immadurs.
Si té escassa delineació pot expressar conflicte de virilitat.
La diferència anterior amb el cabell d’ambdós sexes indica narcisisme i/o hostilitat cap a
la dona.
Dones que dibuixen cabells de dona: cabells ondulats, en forma de cascada, en
combinació amb altres detalls cosmètics cridaners, es veu en al·lotes de volen donar
molta apariència, especialment a l’adolescència, però també en al·lotes social o
sexualment precoces.
Dona amb cabell destacat i home amb barret, pot implicar regressió a estats infantils o
trets esquizoides.
2.2.6. BRAÇOS I MANS: Es relacionen amb el jo i l’adaptació social. Són per operar en la realitat (per
menjar, per treballar, per castigar, per pegar, ...) i satisfer necessitats en el medi. La direcció i la posició
de les línies es relacionen amb el grau i l’espontaneïtat del contacte interpersonal dins del medi ambient.
• MANS
Ubicació de les mans: a l’esquena o dins les butxaques indica evasió.
Grandària de les mans: unes mans grans indiquen certa compensació per debilitat o
reacció contra la utilització inadequada d’elles. Especialment en nins obertament
agressius i que roben. Sembla relacionat amb conducta agressiva i actuadora, en que
estan implicades les mans de manera oberta o oculta.
Mans seccionades o que manquen trossos (dits): Sentiment de culpa per no poder actuar
correctament o incapacitat per actuar. Dolent rendiment escolar.
Forma de les mans: si tenen contorns imprecisos o ombrejades indiquen falta de

• BRAÇOS
confiança en els contactes socials, a la pròpia productivitat o ambdues coses. Si
apareixen ombrejades vigorosament suggereix culpabilitat en relació a impulsos agressius
i/o activitats onanistes. Si les mans estan tancades suggereix agressió reprimida.
Direcció dels braços:
o Aferrats al cos: indiquen sentiments passius o defensius, també falta de
comunicació. Control intern bastant rígid i dificultat de connectar-se amb els
altres. Carència de flexibilitat, pobresa en les relacions interpersonals. Si només
troba aquest indicador no patologia severa però juntament amb altres significació
clínica o patologia.
o Estesos (horitzontal) i llargs: necessitats agressives cap a l’exterior.
Absència del braços: l’omissió de braços no és casual, solen aparèixer des d’edats
primerenques. Una absència pot indicar un problema social o físic relacionat amb aquesta
zona.
Braços curts: Malalties psicosomàtiques. Problemes d’aprenentatge, tímids, possible
dèficit intel·lectual. Reflecteix dificultat per connectar-se amb el món que l’envolta.
Retraïment i tancar-se dins ell, inhibició dels impulsos. Tendència a comportar-se de
manera massa correcta. Integra los normes de manera exagerada (nins normatius). Manca
d’agressivitat. Manca de lideratge però no manca de desitjos de triomfar.
Braços llargs: inclusió agressiva dins l’ambient, necessitats agressives cap a fora. Bona
connexió amb els altres.
Ombrejat de braços i/o mans: indica preocupació real o imaginària relacionat amb
activitats on intervenen els braços i/o les mans. Significatiu a les nines ( a partir dels 7
anys) i els nins ( a partir dels 8 anys). En les mans està relacionat amb la impulsivitat.
En el dibuix de les mans poden aparèixer dits, els dits curts i rodons són normals en els infants, també és
normal que la quantitat sigui real. Els dibuixos de dits en forma de llança, de garra, o molt marcades la
forma dels dits i les ungles indica control obsessiu de l’agressió.
2.2.7. COLL: Indica la relació entre el cos (els impulsos) i el cap (control intel·lectual).
Absència: és un factor d’immaduresa, també manca de control d’impulsos.
Llarg i prim: indica moralisme i rigidesa. Un coll excessivament llarg indica exacerbació
del control dels impulsos i les accions.
Curt: manca de control intel·lectual dels impulsos, també malhumor.
Ombrejat: relacionat amb els esforços que fa pel control d’impulsos. Significatiu a les
nines ( a partir dels 7 anys) i als nins ( a partir dels 8 anys).
2.2.8. TRONC: Es considera la seu dels impulsos i dels estats emocionals de la persona, per oposició al
món del control intel·lectual, representat pel cap.

Part superior destacada: pot indicar afectivitat i emocions accentuades
Part inferior destacada: pot indicar sexualitat accentuada.
o Si el tronc apareix arrodonit indica menys agressivitat i més feminitat, en canvi
quan més angulós indica més masculinitat i agressivitat.
o Si està ombrejat és normal en nines (fins a 7 anys) i nins (fins a 8 anys). Indica
ansietat respecte al cos, problemes psicosomàtics. Revela àrees generals de
preocupació respecte a la part ombrejada.
o Si està esborrat o tatxada la part genital pot indicar repressió secundària.
o Si dibuixa els genitals pot indicar pertorbació manifestament agressius, signe
que implica angoixa pel cos i control dels propis impulsos. Als 4 anys es normal
perquè hi ha preocupació per la identificació sexual. Significatiu a partir dels 7
anys que les diferència sexual estan integrades.
Dibuixar el melic o botons pot indicar problemes de dependència si es fan fora de l’edat normal, dibuixar el
melic fins als 4-5 anys i els botons des dels 5-8 anys entra dins la normalitat. Si el conflicte de
dependència es va resolent els dibuixos dels botons van desapareixent. Per tant dibuixar el tronc sense
melic ni botons suggereix un jo independent.
2.2.9. CAMES I PEUS: Solen ser font de dificultat en els dibuixos. La resistència a dibuixar-los indica
una persona deprimida, desil·lusionada, físicament impossibilitada en algunes ocasions.
L’asimetria exagerada de les extremitats pot indicar un símptoma d’agressivitat, lesió cerebral, dèficit,
pobre coordinació, impulsivitat, torpesa física, falta de dominància lateral. Pot ser neuròtic.
Peus: El peu pot fer referència a la seguretat personal, quan a la persona camina enmig de
l’ambient. Sembla tenir implicacions agressives, que parteixen de la seva funció d’impulsar, conduir
el cos cap endavant i també com instrument d’atac.
Cames juntes: Tensió, rigidesa, dificultat per controlar els seus impulsos sexuals i por a tenir un
atac sexual. Indicador significatiu per detectar abusos sexuals en els casos de les nines. Possibles
traumes sexuals.
Dits dels peus: quan els dits s’observen en una figura que no s’intenta representar nua es
considera com a agressivitat quasi patològica. Confinar els dits del peu dins una línia (Així com el
tancament dels dits de la mà) indica principalment una repressió de les tendències agressives.
Si comença el dibuix per les cames i els peus i donant-li més importància que a la resta del cos cal la
possibilitat que expressi desànim i/o depressió.
2.2.10. VESTITS: La major part dels dibuixos estan vestits. Si les figures estan nues i les parts sexuals
exposades, pot estar expressant rebel·lió contra la societat (figures parentals) o consciència dels seus
conflictes sexuals.
Botons: La presència de botons es pot relacionar amb l’actitud de dependència maternal. Si els
botons es corresponen a la línia mitja del cos, és possible que mostri preocupacions somàtiques. Si
es dibuixen en els punys de les camises o en altres àrees poc visibles possiblement es tracti d’una
persona de tendència obsessiva-compulsiva, que també dibuixarà cordons en les sabates, arrugues
d ela roba, etc.

Butxaques: les dibuixades en el pit poden correspondre a persones infantils i depenents.
Emfatitzar els botons i/o les butxaques (ombrejat, col·locació inapropiada, etc.) ocorre especialment en
persones infantils i inadaptades.
2.2.11. POSTURES: Normalment les figures es dibuixen dretes, fet que es relaciona amb la postura real.
Asseguda: quan es dibuixa una figura asseguda pot indicar baix nivell energètic, manca
d’impuls o esgotament emocional.
Altres: aspectes concrets que es poden observar:
1. Figura mal equilibrada: pot indicar inseguretat
2. Figura amb les cames juntes i apretades: pot indicar tensió
3. figura amb braços junts, apretats als cos: pot indicar contenció d’influències exteriors.
Annex 4.3 Possibles qüestions
Sessió 2: 27/10/03
Aspectes a tenir en compte en l’anàlisi del dibuix infantil
- Valorar el dibuix des de la globalitat
- El dibuix representa el moment actual de l’infant
- Tenir present la història personal que envolta al dibuix
- Valorar un dibuix no consisteix en endevinar: quantes més dades
tenguem més facilitat tendrem per comprovar les postres hipòtesi
- Si una persona sap dibuixar no es pot passar una prova de dibuix, ja
que treballa directament sobre la forma del mateix i no es pot
valorar el contingut emocional. I malgrat una persona no sàpiga
dibuixar allò més important són els elements que aporta al seu dibuix

Sessió 3: 17/11/03
1. Quan un alumne deixa de dibuixar transparències?
Les transparències són anormals en 1r d‘EP si l’infant ha tengut una
escolarització normalitzada i amb un context familiar i social estimulant.
És bàsic conèixer el context i la metodologia de treball que ha rebut
l’infant.
2. Es pot analitzar un dibuix abans dels 4 anys?
Normalment s’analitza la part emocional d’un dibuix a partir dels 5 anys
en infants amb intel·ligència mitja. Abans sols es pot analitzar si l’infant
té capacitats altes i un context normalitzat.
Es sol utilitzat el Goodenough abans dels 4 anys per valorar nivell
intel·lectual.
3. Es pot interpretar el dibuix lliure?
Sí, però s’utilitza més a l’àmbit clínic per desprès poder treballar damunt
els aspectes detectats. En aquest àmbit si es demana la interpretació
del nin, no així a l’àmbit educatiu.
4. Quines teories sustenten l’anàlisi del dibuix?
Teories psicoanalítiques, ja que les proves utilitzades són de tipus
projectiu.
5. Bibliografia sobre els elements que presenta un dibuix (sol, lluna, aus,
arbres, etc.)
No, però recordau fixar-vos en els dibuixos de forma global i no
concretitzar amb detalls.
Representació d’un dibuix:
fantasia
vida passada futur

família altres que no són família
Sessió 4: 01/12/03
realitat
1. El dibuix emplaçat cap avall indica:
- què està lligat a la realitat?
- què presenta inseguretat/depressió?
La part d’abaix de la fulla indica la realitat, allò material, els instints,
però per respondre a aquesta pregunta cal tenir en compte tota la
informació complementària, per tal de poder fer una anàlisi global del
dibuix.
2. Tenen aplicació les teories del dibuix en els cas dels nins que
presenten deficiències?
No sempre, ja que la manca de capacitat invalida alguns trets del
dibuix, per exemple no posar elements en la cara d’un dibuix d’una
persona pot ser degut a la deficiència. En aquest sentit és útil
l’aplicació del Goodenough.
3. A l’hora de valorar el dibuix tenir en compte els trets culturals de la
societat on s’ha desenvolupat l’infant. Per exemple quan passam un
Test de Machover a un infant mallorquí, es molt probable que dibuixi
primer una dona, ja que és una societat matriarcal, en canvi un infant
de la península, especialment de la zona d’Andalusia dibuixarà primer
un home al ser una societat de tipus patriarcal.
4. Cal anar en compte amb els dibuixos, ja que sols representen una part
de la informació que tenim sobre el cas, no podem donar per veritat
allò que analitzam sobre el dibuix si no ho contrastam amb altres
dades.
PREGAM A TOTS ELS COMPONENTS DEL CURS CONFIDENCIALITAT
RESPECTE ALS DIBUIXOS QUE ES VAN PRESENTANT,
ESPECIALMENT PER SALVAGUARDAR LA INTEGRITAT DELS

INFANTS.
Sessió 8: 23/02/04
1. Els infants que dibuixen la figura humana dels pares sense rostre vol
dir que aquests estan absents?
En funció de la història personal de cada infant, variables que
intervenen:
o edat
o trets culturals
o en general si no hi ha rostre vol dir que no volen a aquesta
figura
Hi ha infants que quan es dibuixen a si mateixos deixen de dibuixar
alguns trets, en general solen ometre els trets que no els hi agraden,
per exemple la boca en els infants que tenen trastorns d’alimentació.

BIBLIOGRAFIA
Corman, Louis (1967) “El test del dibujo de la figura humana en la
pràctica mèdico-pedagògica. Buenos Aires: editorial Kapelusz.
Corman, Louis (1971) “El test de los garabatos”. Buenos aires: editorial
Kapelusz.
Debienne, Marie-Claire (1977) “El dibujo en el niño”. Barcelona:
editorial Paideia.
Hammer, Emanuel F. (1992) “Tests proyectivos gráficos”. Barcelona:
editorial Paidós.
Koppitz, Elisabet “El dibujo de la figura humana en los niños”. Editorial
Guadalupe.