INFORME GUATEMALA Gabriela Serra ... - MOC - Barcelona

8 INSUBMISSIÓ MOCADOR 27
FRANCESC ARNAU, DE PROFESSIÓ
En Francesc Arnau és un advocat atípic, un dissident. La
dissidència, i això ho sabem prou bé els antimilitaristes, és
intolerable quan deixa de ser retòrica i comença a posar de
manifest, en les coses de més a prop, el desordre, la
injustícia, la misèria i la repressió del món en què vivim.
L'enfuriment que aquesta dissidència provoca en les
persones és directament proporcional al grau de complicitat
que hi tenen -al seu poder. En Francesc no només fa uns
magnífics discursos sobre les mancances de la nostra
administració de justícia, sobre la indefensió dels ciutadans,
la corporativització, etc. Això és tolerable i fins i tot ens
tranquilitza les consciències. A més, destapa aquestes
mancances en cada judici, enfronta cada jutge i cada
jutgessa, comapersones, amb lasevapart de responsabilitat,
amb el seu paper repressiu. I el més interessant és que això
es pot fer molt sovint senzillament amb la llei a la mà,
senzillament sense fer concessions. Fa molt temps que
sabem que no n'hi ha prou amb una legislació amb vocació
de justa per fer una societat justa. En les democràcies
formals molt sovint aconseguir que la llei s'acomplís ja fóra
una millora. En Francesc ho prova de debò. Aquesta actitud,
portadaaterme amb lasevaveu pausada, el seu capteniment
sempre reposat, encén els jutges i fiscals. I li provoca
problemes, ja des de fa molts anys.
Mocador.- Què va passar el dimecres
15?
Francesc Arnau.- Tenia un judici a les
9,40 h a Arenys de Mar, jutjat penal núm.
1, contra un noi per conducció etílica.
Res no feia preveure cap conflicte. Però
va arribar el jutge, Eloy López, i el va
suspendre perquè no comprenia l'idioma
que jo emprava per dirigir-m'hi. La LOPJ
de 1985 preveu que en una situació així
qualsevol persona que sigui a la sala i
conegui totes dues llengües pot fer
d'intèrpret. Però no ho va voler. Tornarà
aconvocareljudici ifaràvenir un intèrpret
de la Generalitat. I l'ús d'intèrpret ja
suposa una limitació deldret de defensa,
perquè talla el discurs continu i espontani
que necessita una línia de defensa
coherent. Aquests incidents amb la
llengua, per la gent que no freqüenta
l'administració de justícia, són difícils
d'imaginar, però passen.
A les 12,40 h. a Barcelona m'esperaven
els de SOS Racisme. Havia de defensar
un noi magrebí al qual uns guàrdies de la
seguretat privada del Metro havien clavat
una pallissa terrible perquè van trobar-lo
en els passadissos venent tabac.
Probablement l'haurien matat si algú que
ho va sentir no hagués avisat la policia,
que en aquestcasva aturar lacarnisseria.
El noi, a part d'altres lesions, ha perdut el
40% de capacitat auditiva en una oïda.
Havia de començar el judici, però el jutge
Juan Pablo González González va dir
que si jo no em posava corbata no es
podia fer el judici. Jo sempre m'havia
posat corbata, igual que toga, en els
ADVOCAT.
judicis. Si passes per la toga, sense la
qual no pots exercir, passes pertot. Però
des de l'incident del 24 de novembre,
quan em van detenir per aquesta raó, he
decidit no portar-ne més. Segons la llei
no és obligatòria. I l'experiència
m'ensenya que quan t'agradeixen
d'aquesta manera has de reaccionar
fort. Si no, continuen i t'intimiden.
Mentre això passava no sabíem que la
policia entrava a sac al despatx de
Badalona.
M.- Aquesta tanda recent d'incidents
absurds indueixen a pensaren un clar
prejudici d'una sèrie de jutges contra
tu. Això arranca del teu cas amb un
noi de Ciutat Vella.
F.A.- Sí. És el cas d'en Marc Pérez, un
noi detingut a principis del 92, en plena
psicosi olímpica, quan a Barcelona hi va
haver més d'un atemptat amb bomba. El
van acusar d'haver posat un artefacte
explosiu sobre una moto davant d'una
escala on vivien policies, i tot es va anar
embolicant. Es va produir una situació
d'especial violència entre el tribunal i
l'advocat i amics i amigues d'en Marc. La
nostra línia de defensa tenia com a base
presentar unes proves que implicaven
qüestionar el veritable monopoli que les
forces i els cossos de seguretat de l'Estat
Espanyol han tingut sempre a l'hora
d'informar,ferperitatges sobre artefactes
explosius davant dels tribunals. Això
també passa una mica amb les
empremtes digitals. La policia en té el
monopoli. En aquestcas nosaltres teníem
Darrerament en Francesc Arnau té muntanyes de
complicacions amb el poder judicial. Tantes i tant
rocambolesques que, si no fos que som de tant bona fe,
podríem pensar que ésobjecte d'una deliberada persecució.
El dia 24 de novembre, el jutge Gandarillas Martos, del jutjat
d'instrucció 33 de Barcelona, va fer detenir en Francesc per
no dur corbata en el judici. Detenir! Segons la Llei Orgànica
del Poder Judicial (LOPJ) la corbata no és obligatòria. El
varen dur emmanillat (emmanillat!) i el jutge Ramon Macià
va ordenar el seu ingrés en un calabós, suposem que per
l'evident perill social que representa un home sense corbata,
on va estar un parell d'hores fins que li van prendre
declaració. Poc després vaser denunciat per desacatament
per haver citat en una conferència unes paraules textuals
d'un jutge: "Y estos, que no se anden con hostias que se la
van a cargar". Més encara: el 15 de desembre, mentre a
Arenys i a Barcelona se suspenien dos judicis en els quals
havia d'intervenir, un agent judicial i dos policies procedien
a l'embargament dels seus bens per fer efectives dues
multes pendents, l'una de l'any passat també per no dur
corbata i l'altra de 1986, per haver protestat per la presència
de policies armats dins la sala de vistes. La noia que
treballava en el despatx quan van entrar-hiva rebre unaforta
impressió d'intimidació i a més van espanyar la porta de les
habitacions privades d'en Francesc.
un metge forense i un enginyer civil
d'Explosivos Riotinto. El tribunal es va
negar a escoltar-los, perquè qüestionaven
la validesa dels informes que els
especialistes de la policia havien fet
abans. Vàrem arribar a la conclusió que
el tribunal no era suficientment imparcial
i que l'havíem de recusar. Jo havia
presentat una recusació fa 5 o 6 anys. La
varen tramitar i després vàrem guanyar
el judici. Ara,. en un cas igual, actuen
diferent. No van acceptar la recusació.
Van iniciar un procés de pressió per
obligar en Marc a canviar d'advocat.
Entre sessió i sessió del judici, en Marc
va sentir que un dels magistrats, Jesús
M. Barrientos Pacho, va dir en veu alta
referint-se a l'advocat i als que li donaven
suport: "Estos, que no se anden con
hostias que alfinal se la van a ganar". De
fet aquest va ser un detall més que ens
va convèncer de presentar la recusació.
En unes jornades d'estudi celebrades al
d'Advocats, organitzades per
l'Associació Catalana de Juristes
Demòcrates, vaig explicar això mateix.
Com a conseqüència la fiscalia va
interposar querella criminal contra mi per
desacatament a l'autoritat. Això és un
veritable atemptat contra la llibertat
d'expressió que també els advocats
necessitem per fer la nostra feina.
Afortunadament entre els organitzadors
de les jornades hi va haver gent honesta
que va posar a disposició del tribunal les
cintes magnetothniques de les jornades
i es vacomprovar que la querella posava
en boca meva coses que jo no havia dit.
El jutge del núm. 9 d'instrucció ha decidit