INFORME GUATEMALA Gabriela Serra ... - MOC - Barcelona

MOCADOR 27 LA INSUBMISSIÓ A DEBAT
La nostra actitud, que ajuda
el debat suscitat per la
insubmissió, en situar
nos un altre cop davant
la possibilitat de fortes
condemnes de presó, no
ésfruit del caprici: volem
que la insubmissió
serveixi per a alguna
cosa més que per
rebaixar la repressió;
volem que segueixi
essent una possibilitat
política itransformadora,
i per això ens disposem
a fer del nostre possible
pas per la presó un
instrument de lluita
contra el militarisme.
Sabem que aquest boicot a la via
judicialitzadora i penalitzadora de la
insubmissió situa el govern davant del
problema que creia haver "apagat", i que les causes i
a recol.locar haurà de prendre decisions que pretenia militarisme. En
Un altre cop prenem la iniciativa perquè la nostra
desobediència assenyali capa l'arrel del problema:
no volem una resposta judicial personalitzada
que progressivament estovi la repressió de la
insubmissió, sinó una solució política que
reconegui el caràcter col•lectiu del moviment
d'objecció insubmissió, i que reculli lesdemandes
de desmilitarització de rebuig al servei militar
obligatori formulades reiteradament i
majoritàriament per la societat.
alentir. Però el més important és que
novament siguem capaços d'obrir
possibilitats de mobilització social contra
objecció fiscal
etc.).
• ****** • *********** • • ***** • • • • • • • • • • • • • • •• • • • •• • • • • • • • • • • • • • • •
CARITAS DIU PROU
7
manifestacions del
desobeir el tercer grau
penitenciari", els
insubmisos tornem a
apel lar a la societat
perquè ens doni el seu
suport, però sobretot
intentem incidir
pedagògicament sobre
les consciències de la
gent, perquè neguin a
l'exèrcit la col.laboraciò
civil que precisa per a la
seva existència:
autoinculpant-se amb els
deÉobedients civils i
participant en aquesta
mena de feines que han
anat des de fa anys
creant cultura pacifista
(educació per a la pau,
a les despeses militars,
Aquesta carta fou escrita per Caritas Espariola de Madrid després de replantejar-se la qüestió d'acollir prestacionistes. Varen
d'ecidir no actuar més de corretja de transmissió de la conscripció i, per tant, d'una de les formes del militarisme. Creiem que té
un valor prou extrapolable a moltes organitzacions catalanes que acullen prestacionistes, sovint de bona fe i sense massa reflexió.
Amb un cert retard sobre les previsions, per culpa dels molt
suats imponderables, us donem explicacions escrites sobre el
que ja vàrem comentar per telèfon. Ens referim, en concret, a
l'assumpte de la rescissió del conveni per al qual joves obligats
a la PSS desenvolupin la seva prestació en la nostra associació.
I. Antecedents.
El nostre col•ectiu, en no comptar amb personal voluntari
suficient en nombre i horari de dedicació per cobrir totes les
àrees detreball (seguiment isuport de nois inoies amb problemes
de marginació i toxicomania...), va pensar que fóra interessant
incorporar dos prestacionistes. Ells ens donaven el seu treball
i nosaltres els oferíem un camp inèdit per a molts. Suposava, al
menys així ho vàrem entendre llavors, una forma de reforçar la
nostra feina i d'integrar dos valors necessàriament units: la lluita
per la pau i la justícia. Els fets i l'evolució en la nostra reflexió
sobre els tema ens han fet verificar de manera patent el contrari.
II. I conseqüènts...
La primera sorpresa va ser descobrir el perfil de bon nombre de
prestacionistes. No es tractava pas de persones amb una
cosmovisió i plantejaments vitals tant propers a la nostra
concepció de la justícia de la pau com ens havíem pensat.
Vàrem descobrir que els "veritables" objectors o havien estat
amnistiats o bé s'havien passat a la insubmissió. Força dels
nostres prestacionistes simplement buscaven eludir els rigors
de la mili.
Per altra banda vàrem detectar que era una greu incongruència
ser nosaltres el "delegats del govern" i creadors de places per
a una llei que ens continua semblant -com a molts altres
greument injusta, inconstitucional i discriminatòria. No és aquí el
lloc per desenvoluparaquesta aspectes, però difícilment podíem
harmonitzar la gratuïtat de la solidaritat personal amb
l'obligatorietat de la prestació i el marc normatiu de control que
ens imposa.
Si hi afegim que vàrem apostar per la utopia i per uns màxims
axiológics, difícilment, iencara més en aquests moments en els
quals és en joc més que mai la causa de la pau, podiem optar
per fàrmules col.laboracionistes "light".
Distingim la nostra posició de la del prestacionista. No podem
exigir que tots siguin insubmisos, però com a col.lectiu no tenim
cap raó per crear unes places que desenvolupen una formulació
legal en la qual no creiem. El jove no sempre té tot el marge
desitjable d'elecció -PSS o insubmissió- però nosaltres sí que el
tenim -sense greus conseqüències- i hem de jugar per una
postura que no mini l'eficàcia dels que, fins i tot a càrrec de la
seva Ilibertat, rescaten valors oblidats en el nostre temps.
Per tot plegat,
Decidim: Després d'un ample i interessant debat intern,
contrastada la nostra experiència amb una bona colla de
col.lectius, i amb l'autoritat que atorga rectificar les pròpies
errades:
Resoldre definitivament el conveni que a través de Caritas
Espariola teníem amb l'Oficina de la PSS. Alhora sol•icitem que
per Caritas Esparlola, i avaluats els motius abans esmentats, es
rescindeixen tots els convenis. Sembla una molt seriosa
incongruència que qualsevol activitat vinculada a l'exercici de la
caritat cristiana, lliure i gratuïta, es pugui realitzar per imperatiu
legal. Al Cèsar allà que és del Cèsar...
Conscients que no som els "solucionadors" de la marginació,
optem per programes potser menys amplis però més coherents,
menys dotats de personal, però en els quals no s'enfosqueixin
els valors de la pau i de la justícia en els que fermament creiem.
Finalment, ens solidaritzem de forma rotunda, amb els que, amb
un greu risc per a la seva llibertat personal, ens alliberen a tots
una mica més, des de l'aposta radical i ferma per la insubmissió
com a forma constructiva de lluitar per la pau i formulació
coherent de les seves pròpies conviccions. A ells els agraïm no
pas poques raons que ens han dut a rectificar.
Una salutació molt cordial.
J.L Segovla Bernabé
Ex-responsable de la PSS
Equipo menores y jóvenes A. Apoyo