INFORME GUATEMALA Gabriela Serra ... - MOC - Barcelona

MOCADOR 27
impresentables i descarades que mostren
clarament al servei de qui i de què està
la justícia. És obvi que això inicialment
només portarà represàlies, però no és
això el que tingueren els primers
insubmisos? Cal evitar de totes totes que
els insubmisos ens convertim en
escaquejadors de la mili per la via d'un
any de llibertat condicional per no tenir
antecedents. Hem d'esdevenir de nou
uns transformadors de la societatatravés
de prendre el nostre propi compromís
individual.
Sóc conscient que ara com ara no deu
ser gens fàcil prendre una postura com
aquesta. Tenim l'opinió pública a favor
en el referent a la nostra negativa afer el
servei militar. No és malvista la nostra
oposició al servei social. Però una
insubmissió judicial implicaria tornar a
començar a explicar de nou el que volem
i tornar a informar a l'opinió pública. La
gent tornaria a tenir la sensació que ho
volem posar tot de potes enlaire, però si
mirem enrera icomprovemels progressos
que ha fet la insubmissió crec que val la
pena intentar-ho. Proposo, doncs,
treballar en aquest sentit:
1.- Negar-nos a fer cap més judici.
2.- Preparar una campanya d'informació
de la insubmissió judicial.
3.- Prendre contacte amb tots els col
lectius desencisats i defraudats per
la justícia: especialment les
plataformes de presos.
4.- Proposar noves formes de
desobediència civil col.lectives i
recolzar les ja existents.
5.- Assumir plenament els riscos i les
possibles represàlies que aquesta
actitud comporta.
Jacint Vinyes
Assamblea Antimilitarista d'Osona
LA INSUBMISSIÓ A DEBAT
CARTA DE MARC
BARROBÉS AL JUTGE.
A/a. senyor Jutge del Jutjat de lo Penal núm. 16
El motiu del present escrit és comunicar-li que avui, dia 16 de desembre de
1993, no em presentaré a l'acte de la vista oral per al qual estic citat.
Les raons quan han motivat aquesta decisió són:
1.- Els motius ideològics que han comportat la meva actuació es deriven d'un
profund sentiment antimilitarista i antiautoritari, i per tant considero que si
se'm jutja per la meva insubmissió (o dit en termes judicials la negativa
expressaa realitzarel servei militarobligatori o laprestació socialsubstituthria)
s'està atemptant contra la meva llibertat ideològica, dret fonamental que
garanteix la Constitució Espanyola. De la mateixa manera que no em
presento al judici, no acceptaré cap condemna ni remissió condicional que
pugui resultar de la seva actuació com a jutge.
Atès que no accepto el judici, renuncio també a l'advocat designat en el seu
moment, el senyor Francesc Arnau i Arias.
2.- Observo que, a part, es produeix una total arbitrarietat pel que fa a les
diferents sentències que s'estan produint a tot l'Estat espanyol per motiu
d'aquest mateix "delicte". En aquests mateixos moments hi ha companys
insubmisos empresonats pel mateix "delicte" que he comès jo, i al mateix
temps d'altres han estat absolts. Suposo que ja deu tenjr coneixement de
la disparitat de criteris que està havent-hi al respecte.
3.- Considero que la solució al tema de la insubmissió no és competència del
poder judicial, sinó del legislatiu Aquesta mateixa consideració també ha
estat plantejada per part de membres de l'estament judicial. Penso que la
decissió més coherent que podria prendre qualsevol jutge seria la de
declarar-se insubmís a jutjar els objectors insubmisos, i plantejar obertament
al Govern la seva disconformitat.
(El judici va ser suspès)
Signat: Marc Barrobés i Meix.
Barcelona, 16 de desembre de 1993.
INSUBMISSIÓ AL SERVEI MILITAR: INCONSTITUCIONALITAT DE L'ARTICLE 135.Bis.i DEL
CODI PENAL
(una raó més per la despenalització de la Insubmissió)
Textavalat pels següents advocats en el"III Congreso-Asamblea de Gentes de Derecho". 5 de desembre de 1993,
Santiago de Compostela:
TeodoroMota (Madrid); Francesc Arnau i Arias (Barcelona); Eduardo Millán Alba (Sevilla); MD Luz López Lepeda
(Madrid); Maríno Rueda Prieto (Madrid); Francisca Villalba Merino (Madrid); Gloria Martín Frapcisco (Madrid)
Elena González Díaz.
En l'article 135.bis.i CP, es castiga amb pena de presó
menor, en el seu grau mitjà o màxim i inhabilitació absoluta,
durant el temps de la condemna, laconducta d'aquells joves
que refusin complir el Servei Militar.
Per altra part, en l'article 135.bis.h CP, es castiga amb pena
d'arrest major, en grau màxim, a presó menor en grau
mínim, a aquells que no arribin a efectuar la seva incorporació
a files, pel compliment de l'esmentat servei.
Lafinalitat buscada, a l'aplicar l'esmentat article 135.bis.i del
CP, no és altra que la d'augmentar el càstig a imposar als
joves, que en exercici de la seva llibertat de consciència, no
tan sols es neguen a incorporar-se a files, sinó que a més
a més posen de manifest les causes motivadores de
l'esmentada conducte d'insubmissió civil, contra l'existència
dels exèrcits, i el seu desig d'una Societat que practiqui la
cultura de la Pau i la Solidaritat.
Es produeix així una flagrant violació del dret a la llibertat
d'expressar pensaments, idees i opinions, emparat per
l'article 20.1.a de la Constitució; la qual cosa ha de dur a la
derogació, per inconstitucional de la referida norma punitiva,
de l'article 135.bis.i CP.