INFORME GUATEMALA Gabriela Serra ... - MOC - Barcelona

More documents

Recommendations

Info

32 ECONOMIA DE DEFENSA MOCADOR 27 PROLIFERACIÓ NUCLEAR I SUBMINISTRADORS NUCLEARS: EL PROBLEMA DEL CONTROL DE LES EXPORTACIONS NUCLEARS. Al Ilarg de les dues últimes dècades la preocupació internacional per la no proliferació d'armes nuclears estava centrada en la consecució d'acords de desarmament i control d'armaments nuclears entre les dues superpotències: USA i la URSS. El focus d'atenció internaciónal era doncs el control de la proliferació nuclear vertical (aquella que es refereix a l'increment de la quantitat, complicació i millora tècnica de l'armament nuclear en mans dels països ja nuclears) i amb aquest esperit es negocia el 1972 el Tractat sobre la Limitació de Sistemes de Míssils Antibalístics o Tractat ABM, que conduirà posteriorment als Acords SALT I i SALT II (Converses sobre la limitació de les armes estratègiquesentre USA i l'ex URSS). Més tard, el 1987 arribaria el Tractat INF per a l'eliminació dels míssils de curt i mitjà abast entre ambdues potències. Tot i això, la fi de la Guerra Freda i la desintegració política de la Unió Soviètica ha originat una paradoxa més de lafi del segle. Davant de la disminució dels arsenals nuclears de les dues superpotències s'ha produït un increment considerable del nombre de països que podrien comptar a curt-mig termini amb capacitat nuclear pròpia per fabricar armes nuclears, de tal manera que el conflicte est-oestpel control de les armes nuclears ha esdenvingut un potencial conflicte nord-sud pel control d'aquestes armes. Això ha estat possible per diversos motius, entre els quals: La fragilitat dels tractats i acords internacionals que configuren l'anomenat "règim de no proliferació nuclear", que ha establert una política de doble raser, una per als països nuclears i una altra per als no nuclears. La manca d'un organisme internacional amb poder sancionador efectiu, més enllà de l'OlEA/IAEA que, com a organisme de les Nacions Unides ha hagut de sol.licitar sempre el "plàcet" del seu Consell de Seguretat per sancionar un país sospitós de violar el TNP (i tot i així, només en el cas d'Irak el Consell de Seguretat va autoritzar a l'IAEA l'aplicació de sancions, com a única excepció). L'escassa eficàcia dels controls a l'exportació d'armes nuclears i tecnologia de míssils, com ara el MTCR, incapaços d'establir criteris comuns per prohibir que els països subministradors nuclears no exportin determinats materials nuclears i tecnologies de doble ús a països en el llindar nuclear, o bé no dispostos a S'ha produït un increment considerable del nombre de països que podrien comptar a curt mig termini amb capacitat nuclear pròpia per fabricar armes nuclears. acceptar les salvaguardes totals de l'IAEA. Malgrat tot, en els últims anys la intenció per la proliferació nuclear s'ha situat entre les prioritats de seguretat en la fi del segle. El desmantellament de la capacitat nuclear iraquiana; la desintegració política de l'URSS i com a conseqüència el sorgiment de noves potències nuclears, com ara Ucraïna, reàcia a renunciar al seu estatus de país nuclear mentre no obtingui les necessàries garanties de seguretat; la possibilitat de tenir un Sudest Asiàtic nuclearitzatsiCoreadel Nordesconsolida com a potència nuclear de la regió; i per sobre de tot, el desencadenament d'una carrera d'armaments a Orient Mitjà per aconseguir armes de destrucció massiva que desestabilitzaria totalment la regió, fa necessari que comencem a pensar en mesureseficaces que serveixin perfrenar la proliferació d'armes de destrucció massiva en general, i nuclears en particular. Això s'ha de fer no només a través de mesures d'aplicació regional, sinó en un marc global, i tenint en compte no només el cantó de l'oferta d'aquest tipus d'armes, sinó sobretot la demanda, ja que lamajoria dels països en el llindar nuclear han accedit a l'arma nuclear gràcies a l'assistènciafacilitada per empreses dels anomenats països subministradors nuclears, agrupats sota el NSG. Els controls a l'exportació han de ser més estrictes i les llistes dels països subministrador nuclears han d'estar totalment harmonitzades. E3,~773/M4/ PREUS , ,5:4Z2)0 - Vicente Garrido Rebolledo. Centro de Investaçión para la Paz.
MOCADOR 27 ECONOMIA DE DEFENSA 33 LA VIABILITAT ECONÒMICA DEL DESARMAMENT. TESI DOCTORAL D'ARCADI OLIVERES. L'antimilitarisme s'ha d'enfrontarsovint amb qüestions delicades i incòmodes. Una de les més delicades i alhora fascinants és el problema de la reconversió de la indústria militar en civil. Arcadi Oliveres, professor d'economia a la UAB, fa anys que hi treballa. Sovint ha explicat que no és cert que la indústriamilitar sigui un dinamitzador econòmic i un factor de desenvolupament; que a igual inversió en producció civil hi ha major ocupació; que els resultats delprogréstecnológic són globalment més eficients si la recerca es fa per la via civil... Ara ha presentat la seva tesi doctoral: La viabilitat econòmica deldesarmament: el cas de la indústria militar espanyola. No sabem si serà publicat o què. Si més no, sapigueu que ja existeix i que a la UAB el tenen. Mentrestant en reproduïm el sumari i una petita bibliografia sobre el tema que hem tret d'un full informatiu de la Fundació Jaume Bofill: I INTRODUCCIÓ. II ECONOMIA I DEFENSA. Els efectes econòmics del cicle armamentístic. La política econòmica del desarmament. Els plans de reconversió de la indústria d'armaments. III EL CAS ESPANYOL. El marc polític. Les dotacions pressupostàries. La promoció científica i tecnològica. IV LA INDÚSTRIA ESPANYOLA D'ARMAMENTS. Recorregut histèric. Els període dels vuitanta. La consolidació del complex militar-industrial. Subsectors. Ocupació. Producció i vendes. Resultats i finançament. Exportacions. Importacions. Programes conjunts. La panoràmica empresarial en els darrers anys. V CONCLUSIONS. Les implicacions econòmiques del cicle armamentista espanyol. Les opcions de desarmament. Seguretat i nous paradigmes. BIBLIOGRAFIA I REFERÈNCIES DOCUMENTALS. ANNEXOS. • Petita bibliografia • ei • Arcadi Oliveres. "El problema de la • • reconversión • • económica de las industrias de armamento", dins Actas • • del VII Congreso Mundial de Economía, Madrid, 1983. • 1N• • Vicenç Fisas. Les armes de la democràcia. Exportacions • • espanyoles d'armament 1980-1987. Barcelona: e • FundacióJaumeBofill, 1988. • w Vicenç Fisas. Defensa 2000. Una proposta de defensa no • • • ofensivaper a Espanya. Barcelona: FundacióJaumeBofill, . • • 1990. • al • e Vicenç Fisas. Mesures per a controlarel comerç d'armes. , e • Barcelona: Centre Unesco de Catalunya, 1991. • •••••••••••••••••••••••••••••• XII Meeting of the European Network against arms trade (ENAAT) El darrer encontre de la Xarxa Europea Contra el Comerç d'Armes (ENAAT) es vafer a Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) el cap de setmana del 19 al 21 de novembre. La trobada, en la qual van participar representants d'organitzacions membres de la xarxade Suècia, Anglaterra, Holanda, Alemanya, França, Bèlgica, Euskadi, Cantàbria, Madrid i Catalunya, se celebra cada sis mesos en una ciutat diferent i aquest cop estava organitzada per C3A. En primer lloc els diferents representants feren un balanç de la situació en els diferents estats. Dues notescomunes; una: hi ha una forta crisi industrial que mena a fer perdre llocs de treball en la indústria d'armes, però a la vegada han augmentat les exportacions, probablement de productes en estoc; i dues: l'augment d'exportacions molt especialment al sud-est asiàtic i en concret a Indonèsia. Una dada curiosa pel que fa a Espanya: l'any 1992 fou el 7è. principal exportador d'armes, per culpa de les compres de Tailàndia i per la construcció d'un portaavions per a Filipines. Els temes específics d'aquesta edició foren: La situació a Turquia, un gran importador d'armament que està creant el seu propi complex industrial de guerra, justificat perlasevaposició estratègicaque elfaconsiderar a l'OTAN comla policia de la zona, hereva del paper que - - Proliferació antigament havia fet l'Iran del Xa. Descripció de campanyes contra les exhibicions d'armament, amb vídeos de suport informatiu. La seguretat a la Mediterrània occidental, conferència de V. Fisas on resumí les tesis del seu llibre Ecología y seguridad en el Mediterràneo (superinteressant i que també podeu comprar al Casal de la Pau) Conversió de la indústria d'armament a Europa, una difícil tasca que està tota per fer i que presenta molts problemes per la seva relació amb problemes d'atur, etcètera. nuclear i armament de destrucció massiva. Una sèrie de comunicacions curtes: Guerra a l'antiga lugoslàvia (a càrrec del nostre company de la CDDT Jordi Foix); Defensa europea; Assemblea HCY; i Registre d'Armes de les Nacions Unides. C3A (Campanya Contra el Comerç d'Armes). c/ Rivadeneyra, 6, 10. 08002 Barcelona. tfn: 93-317.62.77 • ia • • e a
Page 1 and 2: lt3 oek) eu HIVERN 1993-94 300 PTS
Page 3 and 4: MOCADOR 27 OPINIÓ 3 TOTS CONTRA...
Page 5 and 6: MOCADOR 27 impresentables i descara
Page 7 and 8: MOCADOR 27 LA INSUBMISSIÓ A DEBAT
Page 9 and 10: MOCADOR 27 INSUBMISSIÓ 9 arxivar-l
Page 11 and 12: MOCADOR 27 EL MOVIMENT PER LA PAU D
Page 21 and 22: NOSALTRES "Mai no s'ha fet res en a
Page 23 and 24: IMILITARISTES l'Hospitalet de gat.
Page 25 and 26: MOCADOR 27 INTERVENCIONS INTERNACIO
Page 27 and 28: MOCADOR 27 OPINIÓ 23 El moviment a
Page 29 and 30: MOCADOR 27 INTERNACIONAL 25 canvi d
Page 31 and 32: MOCADOR 27 INTERNACIONAL 27 agroexp
Page 33 and 34: MOCADOR 27 INTERNACIONAL 29 molt pr
Page 35: MOCADOR 27 ECONOMIA DE DEFENSA 31,
Page 39 and 40: MOCADOR 27 AFIRMACIÓN Y RESISTENCI
Page 41 and 42: MOCADOR 27 DE LA INSUBMISSIÓ. El 1
Page 43 and 44: MOCADOR 27 CUL DE SAC RESISTÈNCIA

INFORME GUATEMALA Gabriela Serra ... - MOC - Barcelona

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?