INFORME GUATEMALA Gabriela Serra ... - MOC - Barcelona

MOCADOR 27 ECONOMIA DE DEFENSA 31,
INDONÈSIA: EL JOC DE LA
HIPOCRESIA.
Els tractes polítics i econòmics que l'anomenat Món Occidental
manté amb el govern d'Indonèsia, constitueixen un excel.lent
mostrari del joc d'interessos que envolta a les relacions
internacionals i esdevenen una clarificadora lliçó d'hipocresia
massa sovint acceptada.
En efecte, el règim del general Suharto, en el poder a Indonèsia
des de 1968, ha demostrat sobradament a la comunitat
internacional quines són les seves "virtuts":
- l'any
1975 va ocupar i es va annexionar Timor Oriental,
practicant des d'aleshores i en front de tots els grups
independentistes de l'Illa, una política de repressió que les
mateixes Nacions Unides han qualificat sovint de genocida i
que es repeteix també respecte dels grups activistes d'Irian
Gaya (Nova Guinea) i d'Aceh (Nord de Sumatra).
- els
informes anyals d'Amnistia Internacional ens parlen
reiteradament de tortures i maltractaments fets per la policia a
detinguts polítics, d'homicidis realitzats per grups paramilitars,
d'execucions de
presoners processats
més de vint anys abans,
de persecucions de
centenars de milers de
membres del PKI (Partit
Comunista Indonesi), i
de la descoberta de gran
quantitat de cadàvers no identificables i fruit d'assassinats
massius.
• les
subministrament continuat d'armes cap a Indonèsia, armes
que sens dubte serviran per seguir matant i reprimint a la
població i quina venda és autoritzada per governs que es
qualifiquen de democràtics i de respectuosos amb els drets
humans.
Segons les dades del darrer anuari del SIPRI (Stockholm
International Peace Research Institute), durant el període
1988-1992 Indonèsia va adquirir grans sistemes d'armes (no
s'hi conten les petites ni el municionament) per un total de 1.174
milions de dòlars, essent els Estats Units, Holanda, Gran
Bretanya, la República Federal Alemanya i Françaels principals
venedors.
Espanya no és en absolut aliena a aquesta situació ja que des
de 1976 existeix un contracte pel subministrament de peces i
materials per a la construcció, sota Ilicència espanyola, de 80
avions de transport militar del tipus CN-212 Aviocar. Aquest
contracte ha donat lloc a una estreta col.laboració de l'empresa
espanyola Construcciones Aeronauticas (CASA) amb d'altres
d'Indonèsia, en especial
amb la concessionària
La reconversió de la indústria i la limitació del
comerç d'armes són, per tant, dos elements
indissolubles
dades extretes de l'Informe sobre Desenvolupament
Humà del PNUD ens expliquen com a Indonèsina, amb una
població total de 187 milions de persones, 108 milions no
disposen de serveis de salut, 110 milions es troben sense aigua
potable i 31 milions viuen en situació d'absoluta pobresa.
Mentrestant les despeses militars equivalen al 143% de
l'educació i de salut juntes.
No sembla, però, que aquest esfereïdor conjunt d'injustícies
sigui el que més preocupi als governs occidentals que veuen
més aviat als gairebé 200 milions d'habitants d'Indonèsia com
un immens mercat, i jutgen que del seu ritme de creixement
econòmic en sorgirà un "partenaire" adequat en el que poder
situar-hi determinats negocis. Fins i tot quan l'antiga potència
colonitzadora, és a dir Holanda, pretén condicionat l'ajut
internacional a Indonèsia al respecte dels drets humans, el
Banc Mundial assumeix el protagonisme i lidera la concessió
de crèdits sense exigir però els comportaments que Holanda
demanava.
Llunyqueda, per altra banda, el "respecte peldret internacional"
que per tal de convèncer a l'opinió pública es va dir que es volia
establir amb motiu de la Guerra delGolf. El govern de Djakarta
ha ocupat Timor Oriental causant moltes més morts que les
d'Irak sobre Kuwait, però amb Timor no hi ha el mateix interès
estratègic (llegeixis petroli i Orient Mitjà) que el que hi havia en
aquella ocasió.
L'aspecte escandalós de tota aquesta qüestió és, però, el
Nusantara Aircraft
Industries. Com a
conseqüència de tot
això, Indonèsia ha
constituït en els darrers
deu anys el principal
mercat de les armes espanyoles en la zona d'Àsia i d'Extrem
Orient. Aquests lligams han mediatitzat, a més, les relacions
oficials entre els dos països i han fet prevaldre per part del
govern espanyol una postura no condemnatòria envers dels
crims comesos pel govern indonesi.
Amb tots aquests antecedents no és d'estranyar que el passat
mes de novembre la Xarxa Europea Contra el Comerç
d'Armaments (ENAAT), de la que forma part la Campanya
Contra el Comerç d'Armaments (C3A), reunida a Sant Cugat
del Vallès es proposés com a prioritat conjunta l'embargament
perpartdels diferents governs europeus detotsubministrament
d'armes a Indonèsia. A més a més de la justificació intrínseca
en el cas indonesi, l'embargament hauria d'esdevenir un
referent envers el creixement accelerat que en el mercat de les
armes està adquirint l'àrea d'Extrem Orient, fins el punt de que
d'acord amb el darrer informe del Congrés Nordamericà durant
l'any 1992 dels 10 primers compradors d'armes mundials, 5
pertanyien a la zona.
Cal dir però i com a reflexió final que mentre els interessos
econòmics es situin per damunt de les poblacions, mentre es
pensi que poden existir soltrcions militars las conflictes, i
mentre la producció d'armes es continua entenent com un
negoci justificable, elsembargaments seran de difícil realització
com a molt, originaran desviacions cap a nous mercats. La
reconversió de la indústria i la limitació delcomerç d'armes són,
per tant, dos elements indissolubles i alguns dels passos que
s'ofereixen al pacifisme si es vol endagar un intent de
transformació en les relacions internacionals.
Arcadi Oliveres.