INFORME GUATEMALA Gabriela Serra ... - MOC - Barcelona

MOCADOR 27 INTERNACIONAL 29
molt preparada. Tan reconeguda era la
seva capacitat armada que van ajudar a
l'actual president d'Uganda, Yowari
Museveni, a prendre el poder. l no tan
sols això, sinó que ells mateixos
s'instal.laren en els òrgans de decissió
ugandesos. D'aquesta manera,
aconseguir que Uganda col.laborés en
l'inici de la guerra a Rwanda no va ser
gaire difícil.
-Quin ha estat el paperdelacomunitat
internacional?
El govern belga, amb la guerra, ha estat
el país que més s'ha compromès a nivell
de drets humans. Tot just iniciats els
enfrontaments va declarar un
Contrariament,
embargament d'armes .
els francesos ham mercadejatvenent tot
tipus d'armament. Elis afirmaven que no
intervenien, però instal.laven i preparaven
el material, deixant-lo a punt pel seu ús.
França està buscant una influència en la
regió recorrent a qualsevol mitjà. Per
exemple, a Zaire va instal.lar la televisió
amb la condició que poder explotar
minerals estratègics, comel cobalt, sense
cap intervenció per part de ningú del
país. l és que de fet, qualsevol país que
parli més o menys francès París el
considera de la seva àrea d'influència
amb la idea darrera de poder reemplaçar
als anglesos com a potència diplomàtica
mundial després dels EUA.
- Com
evolucionà la guerra?
La guerra s'inicià des d'Uganda el primer
d'octubre de 1990, amb l'atac d'uns 7.000
guerrillers seguint l'estratègia de
Museveni a Uganda: sense presses i
respectant i convencent la gent, sense
saquejar. L'exèrcit rwandès era poc
important, uns 4.000 homes que no
havien fet mai cap guerra. El govern de
Rwanda es va veure obligat a demanar
ajut al Zaire. Elseu President, en Mobutu,
els hi va enviar la Guàrdia Presidencial.
Però al cap de vuit dies els van haver de
retornarpels abusos que cometien de tot
tipus: robatoris, violacions, mals
tractaments... Tot i així van aconseguir
repel.lir l'atac de la guerrilla; fins fa un
any que s'inicià l'atac definitiu.
- Comentaves
que la guerrilla no
atacava la població civil. Però, en
canvi, hi ha un important flux de
refugiats.
Hi ha hagut alguns casos d'atacs a la
població civil, tot i que algun cop sembla
atribuïble al mateix exèrcit de Rwanda
per desprestigiar la guerrilla. Altres cops
són els mateixos mitjans de comunicació
que informen de matances que mai han
existit. Amb això aconsegueixen que les
comunitats es desplacin cap a les zones
-controlades pel govern.
- I
dedicar-se a rebatre la manipulació
dels mitjans de comunicació ha de ser
perillós...
És perillós i a més cal temps. l no ho pots
fer perquè no és la teva feina. Jo ho puc
fer perquè, en certa manera, treballem
conjuntament un grup de gent que
formem part d'un equipque ens dediquem
a avaluar les notícies i els fets posant
nos en contacte amb les ambaixades i la
premsa internacional. Tot i així, a mi
m'han amenaçat dues vegades de mort,
un cop per un governador i un altre per la
policia. Però el més greu va ser ladifusió,
per part de membres del partit únic en el
govern, d'un full on m'acusaven de ser
un portaveu dels rebels. Que hi ha perill
és indubtable: han assassinat una monja
de la nostra parròquia i dos monjos més
en altres.
- De totes formes si s'ha firmat la pau
lesespectatives deuen sermés bones.
El problema és la manipulació que hi pot
haver de cara a les eleccions. Un cop
aturada la guerra poden començar els
assassinats polítics per part dels
esquadrons de la mort. I de fet ja han
mort dirigents polítics i periodistes. A
nivell personal l'única garantia és el fet
de treballar en equip. Els acords de pau
és un pas endavant, gairebé un miracle.
Però queda molt per fer. L'esperança
està en el poble: tot i els intents de les
parts enfrontades d'implicar-lo en una
guerra civil que hagués pogut resultar
dramàtica aquest s'ha negat a ser
manipulat. Pensem que a l'any 1988, en
una situació semblant, a Burundi hi van
haver 200.000 morts.
- En quins termes s'ha arribat als
acords de pau?
Les converses es van iniciar l'agost de
1992 i els acords a que s'ha arribat
comporten diversoscompromisos: aturar
la guerra; desarmar els dos exèrcits;
facilitarel retorns dels desplaçats i exiliats
i constituir un govern provisional que
englobi les diverses tendències
polítiques. Un cop coberts aquests
objectius s'ha de constituir un Comitè
Nacional que prepari unes eleccions
lliures i plurals.
Un tema delicat és la constitució del
govern. No es gaire fàcil repartir unes
obligacions entre uns grups polítics que
no s'han contrastat en unes eleccions.
Però on hi pot haver més problemes és
en les forces armades. S'ha arribat al
compromís de constituir un nou exèrcit
compost en un 50% de cada part. Però
el que és molt greu és el fet de que no es
sap laxifra desoldatsquehi ha actualment
mobilitzats. Es calcula que entre 45.000
i 55.000, i un nou exèrcit hauria de tenir
un màxim de 20.000. Això comportaria
deixar 30.000 persones que es dediquen
a les armes "sense feina", amb el risc
d'increment de la violènciai el terrorisme
pel país. O fins i tot de que esclati una
nova guerra.
- En
els països, com en el cas de
Rwanda, que viuen situació de guerra
la intervenció exterior per intentar
trobar una solució o per alleugerir les
seves conseqüències pot ser
important. Com han actuat els
organismes internacionals?
L'Organització d'Unitat Africana (OUA),
per exemple, no serveix per res. En el
seu interior hi pot haver gent de bona
voluntat, però no tenen cap mena de
força. A més la informació que arriba i
que ha de servir per treballar es filtrada
en benefici dels governs implicats.
De l'ONU puc parlar dels organismes
que tenen una influència de cara al
desenvolupament, els altres no els conec
tant. Ara, dels primers, cal dir que són
d'una ineficàcia remarcable, mai vist;
amb gent d'una incapacitat tècnica prou
reconeguda que no acostumen a sortir
de la capital, des d'on treballen sense
conèixer el país.
En canvi l'Alt Comissionat de Nacions
Centre de Nutrició de Kiyombe-Rushaki. 5.000 nens de menys de 6 anys, 920 mares lactants,
210 orfes i diversos malalts i gent gran.