INFORME GUATEMALA Gabriela Serra ... - MOC - Barcelona

More documents

Recommendations

Info

26 INTERNACIONAL MOCADOR 27 Guatemala és territori torturat País de somnis maleïts, d'esperances truncades tanmateix, sempre renovades, terra de sols que són déus i de panolles que són homes, fills de la terra, fills del blat. Guatemala també és terra d'indis sense drets i camperols sense terres. Dels nou - - milions d'habitants que té el país més poblat d'Amèrica Central el 65% són indígenes i el 67% camperols, i, amb Perú i Bolívia, és el país amb majoria indígena d'Amèrica Llatina. Són 22 ètnies que disposen del seu propi idioma dividit en cinc grups lingüístics: quitxé, mam, pocoman, txol, maia i carib. Primera paradoxa: la llengua de comunicació entre les diferents ètnies és la del primer opressor, el castellà. I és que els indis veneren les paraules, quasi tant com els somnis - designis dels déus. Però el 85% de la població indígena és analfabeta. De la població total, ho és el 65%. Guatemala ni tan sols és terra fèrtil ni prolífica Només el 24% del seu territori és apte per al conreu i mig país és muntanyós o selvàtic. Tot i així, pertany a aquella confosa categoria de països agroexportadors, perquè, amb l'excepció - el 44% dels camperols viu en aquest estat beatífic no hi ha res més per exportar. Convé de l'extrema pobresa - aclarir el terme agroexportador: qui exporta - un lucratiu negoci amb infinites exempcions fiscals, avantatges tributaris - i la resta és aquest ínfim 0,25% de finques que detenen el 40% de la superfície conreable del país, segons dades de CEPAL. Els terratinents, oligarques i latifundistes són gent feliç i ventruda, aliena al drama que pateix la indiada. Entre ells hi ha, fins itot, cognoms anglesos, garantia de qualitat i bona estirp:la United Fruit Co., per exemple, que és la més voraç de tots ells. Guatemala també és terra d'impius i d'heretges. Però les seves heretgies són molt particulars. Ho és, entre totes , la paraula reforma: reforma tributària, - reforma fiscal... I per castigar semblants abusos, el poder establert governs successius, militars, oligarquies criolles, no han dubtat a recórrer empresaris... - als recursos més expeditius. Aquests edificants mètodes van ésser catalogats pels bisbes de Guatemala com a "genocidis", i d'això no en fa gaire. I és que la història de Guatemala - i em refereixo a la història immediata, perquè seria una tasca prou complexa remuntar - se a l'altre genocidi: el colonial es resumeix en un enfilall d'abusos institucionals i les consegüents resistències. Perquè l'indi és tossut i GUATEMALA obstinat per naturalesa. Fa poc més de 50 anys governava Guatemala un excels general, Jorge Ubico, admirador dels feixismes rampants a Europa, i de passada direm juntament amb un altre dictador, el salvadorenc Hernández - Martínez en reconèixer el Generalísimo espanyol, fins i tot abans que Mussolini. Ubico tenia unagran hisenda: Guatemala, que era administrada amb duresa i amb mètodes esclavistes. que el primer - 1944 va ésser l'any en què s'inicià el somni, un somni que va durar deu anys. Una revolució va enderrocar el dictador i va donar pas a una etapa en la qual esmentar les paraules - els somnis - reforma, sindicat, educació, seguretat social o justícia no era penat per la llei. Juan José Arévalo i Jacobo Arbenz, els dos presidents mentre durà el somni, van posar en marxa un seguit de mesures socials i econòmiques que eren, essencialment, la gosadia d'anar massa lluny en els afers de la sacrosanta propietat privada. La seva tímida reforma agrària afectava ni més ni menys que a la United Fruit Co. I allò va ésserconcebut per l'Administració nord-americana com una "amenaça als interessos polítics, econòmics i de seguretat dels Estats Units". Mentrestant, una eficaç aliança s'havia teixit entorn als sempiterns valors patris i morals. La croada contra el comunisme ateu" de monsenyor Roselly Arellano, el "respecte a la propietat privada" d'empresaris i terratinents, la CIA, la companyia fruitera, el propi exèrcit guatemalenc - l'alta oficialitat es negà a resistir la invasió -, els exèrcits veïns (CONDECA) amb l'entusiasta Somoza al capdavant, i el general Eisenhower, president dels Estats Units, van ordir la fi del somni. Jacobo Arbenz va caure després de la invasió de Guatemala portada aterme pel coronel Carlos Castillo Armos. El que va venir després va ésser, senzillament, la revocació de totes aquelles lleis i normatives aprovades durant aquells deu anys de somnis perversos. Els sindicats van ésser clausurats, les lleis laborals abolides, els partitspolítics prohibits, la reforma agrària abrogada, les organitzacions populars declarades il.legals, l'exèrcit depurat d'elements "subversius". No va faltar tampoc lacrema pública de Ilibres. S'inicià el cicle de malsons a Guatemala. Es renovaren l'expoli i la impunitat. Es renovà el genocidi. Durant els règims militars que es van succeir els següents trenta anys, més de cent mil guatemalencs han estat assassinats i al voltant de cinquanta mil han desaparegut. Però també sorgeix la callada però tossuda resistència. El 1961, un grup d'of icials formats durant la dècada revolucionària inicia la guerra de guerrilles. El Partit Guatemalenc del Treball (PGT) decideix adoptar la via armada un any després. Sorgeixen les Forces Armades Rebels (FAR). Paral.lelament, les classes dominants no disposen d'un projecte socio-polític alternatiu i, el que és pitjor, temen que les ja properes eleccions no els siguin del tot propícies. Solució: cop d'estat del 1963 i militarització absoluta de l'Estat guatemalenc. Aquest procés es consolidarà amb Arana Osorio (1970- 74), general amb un curiós sobrenom: "el carnisser de Zacapa". L'alta oficialitat no només s'enquistarà en totes les esferes de la societat civil, sinó que s'incorporarà de ple dret en el Club dels Oligarques. Deixen d'ésser gelosos guardians dels interessos de les classes dominants per convertir-se en els seus socis. Guatemala ha estat, des de llavors, un constant i idoni laboratori de proves per als Estats Units. A Guatemala s'han assajat les més delirants estratègies contrainsurgents, de promoció social (el tradicional "guanyar-se la ment i els cors"), de guerra psicològica... I els resultats han estat, invariablement, devastadors per als successius governs - - militars majoritàriament i els seus mentors del departament d'Estat. De la Doctrina de Seguretat Nacional, passant per l'estratègia de "terra arrasada", fins als Conflictes de Baixa Intensitat, els generals guatemalencs han estat alumnes destacats i devots fervorosos d'aquestes estratègies per a la defensa del món lliure. Tant que el seu excés dezelvafer que el 1977 el president Carter s'alarmés davant els nombrosos informes que relataven algunes atrocitats comeses pels militars i suspengués l'ajut a Guatemala. Però això no inquietà el més mínim als uniformats. Taiwan i. especialment, Israél van agafar el relleu nord-americà, de manera que l'ensinistrament d'unitats-elit, l'assistència militar, l'assessoria tecnològica i les necessitats armamentístiques no esvan interrompre. Ríos Montt, per citar un dels moits espadatxins, va prendre el poder a començaments dels anys 80, via "cop - d'estat":curióssistema usat pels generals emparentats amb un o altre poder econòmic del país: empresarial,
MOCADOR 27 INTERNACIONAL 27 agroexportador, financer, agrícola - tradicional... per alçar-se amb el poder. L'estratègia contrainsurgent que va emprar s'aplicà fonamentalment a les zones rurals, "refugi de la subversió". La terra arrasada" significà, entre el 1980 i el 1984, més de 400 poble s calcinats, 150 mil refugiats, més de 40 mil vídues i 200 mil orfes, 40 mil desapareguts i al voltant d'un milió de persones que van patir el desplaçament intern cap a d'altres àrees del país. També en aquest temps van aparèixer el que es va anomenar Poblets Model i els Pols de Desenvolupament, còpiafidel de l'estratègiacontrainsurgent portada a terme a Vietnam. El terror i la repressió de Ríos Montt posaran fi a un silenciós procés - organitzatiu camperol catequistes, cooperativistes, líders comunals, delegats de la paraula... que s'havia gestat al llarg dels anys 70. A més, era un intent de desmantellar el moviment revolucionari URNG (Unitat Revolucionària NacionalGuatemalenca), que acabava de sorgir el 1982 després d'un procés unitarien el qual van participar - - - - - quatre organitzacions: Exèrcit Guerriller dels Pobres EGP Forces Armades Rebels FAR Organització del Poble en Armes ORPA i Partit Guatemalenc del Treball PGT. GUATEMALA Colin Quezaltenango Puerto Barrios Retalhuleu Mazatenango oclUDAD DE GUATEMALA L'elecció el 1985 del democristià Cerezo no canviarà massa les coses. S'obre, això si, una nova fase amb algunes expectatives de canvi. Un canvi tremendament complex, caldria afegir - - estructures hi, donades les especials decimonòniques i de poder assentades a Guatemala. De fet, hi havia pressions persistents dels Estats Units i de sectors empresarials i agroindustrials o Escuintla Chiquimula - més 100 km dinàmics i modernitzants que els per sectors oligàrquics tradicionals - "civilitzar" els governs i adoptar noves estratègies més acords amb els "nous temps" que ja s'intuien. Tanmateix, la guerra va continuar a les muntanyes, i sota Vinicio Cerezo els "esquadrons de la mort" van conèixer esplendorosos moments en la més absoluta impunitat: durant aquest quinquenni es van fer més de 5500 execucions extrajudicials van haver-hi més de 1500 detinguts desapareguts. La violència fa un paper determinant en el sistema de dominació guatemalenc, sigui quina sigui la seva denominació d'origen. D'altra banda, es repren l'ajut nord-americà suspès des del 1977: el govern Cerezo rep un donatiu de cinc milions de dòlars per a la compra d'equip bèl.lic. La signatura dels acords d'Esquipulas aporta a la regió d'Amèrica Central un nou context que oferia, a més, moltes lectures segons els ulls lectors. Per a Guatemala, per exemple, significaria abordar el dramàtic tema dels refugiats. Els acords establien el "dret dels refugiats a tornar a la seva terra de forma voluntària". En els campaments de refugiats delsud de Mèxicno es va tardar en escollir un òrgan representatiu. A començaments del 1988 són elegides les Comissions Permaments de Representants dels refugiats guatemalencs a Mèxic (CCPP). Cincanys després d'aquesta elecció, i després de nombroses indecisions, moments difícils i , fins i tot, greus diferències en el si dels refugiats, decideixen tornar malgrat la negativa del llavors president Jorge Serrano. Això era començaments del 93. Però és en el Diàleg Nacional sorgit a l'abric d'Esquipulas - on comencen a gestar-se moviments determinants en l'interior dels diversos sectors socials. Les converses inicials amb la guerrilla (Madrid, Oslo...) reflectiren les postures no només contradictòries, sinò irreconciliables entre les parts. Allò era un diàleg de sords. La principal virtut, però, era l'obertura d'un - - debat al principi sorneguer en el si de l'exèrcit sobre laconveniència d'establir una ronda de negociacions amb l'URNG o, pel contrari, aplicar mètod.es expeditius en la lluita contrainsurgent. Pocs anys després, alguns processos interns han donat fruit. Eldiàleg entre el govern i la guerrilla, conciliat per monsenyor Guezada Toruho, no conserva el mateix format que temps enrere. L'exemple salvadorenc ha fet pensar als militars guatemalencs. Una altra llei de - punt final una altra vergonya a Amèrica - Llatina a canvi de la fi de la impunitat i l'esclariment de La Veritat. Potser molts generals es retirin a las seves - confortables finques del nord del país aquesta regió coneguda com la "zona dels generals" - i, probablement, mai no arribin a llegir l'infome que es desprengui de les investigacions: per què recordar l'horror que tan bé coneixen. Paral.lelament, un home procedent de l'elit econòmica del país, conservador tanmateix, profundament honest, porta a terme una de les més dràstiques "neteges" institucionals que hagi conegut Guatemala. Ramiro de León Carpio, actual president, es un home valent. Ja - es va enfrontar amb els generals als qui coneix personalment molt bé des de la - joventut durant la seva permanència a la Comissió de Drets Humans. I ara s'enfronta a la corrupta classe política. Una cosa inconcebible. Quelcom es mou a Guatemala... Gabriela Serra EntrePobles c/ Feliu Casanova, 19, 1r. 08028 Barcelona Tel./Fax.: 93-4228562 -
Page 1 and 2: lt3 oek) eu HIVERN 1993-94 300 PTS
Page 3 and 4: MOCADOR 27 OPINIÓ 3 TOTS CONTRA...
Page 5 and 6: MOCADOR 27 impresentables i descara
Page 7 and 8: MOCADOR 27 LA INSUBMISSIÓ A DEBAT
Page 9 and 10: MOCADOR 27 INSUBMISSIÓ 9 arxivar-l
Page 11 and 12: MOCADOR 27 EL MOVIMENT PER LA PAU D
Page 21 and 22: NOSALTRES "Mai no s'ha fet res en a
Page 23 and 24: IMILITARISTES l'Hospitalet de gat.
Page 25 and 26: MOCADOR 27 INTERVENCIONS INTERNACIO
Page 27 and 28: MOCADOR 27 OPINIÓ 23 El moviment a
Page 29: MOCADOR 27 INTERNACIONAL 25 canvi d
Page 33 and 34: MOCADOR 27 INTERNACIONAL 29 molt pr
Page 35 and 36: MOCADOR 27 ECONOMIA DE DEFENSA 31,
Page 37 and 38: MOCADOR 27 ECONOMIA DE DEFENSA 33 L
Page 39 and 40: MOCADOR 27 AFIRMACIÓN Y RESISTENCI
Page 41 and 42: MOCADOR 27 DE LA INSUBMISSIÓ. El 1
Page 43 and 44: MOCADOR 27 CUL DE SAC RESISTÈNCIA

INFORME GUATEMALA Gabriela Serra ... - MOC - Barcelona

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?