INFORME GUATEMALA Gabriela Serra ... - MOC - Barcelona

MOCADOR 27 INTERNACIONAL 25
canvi de la condonació del seu deute
amb Rússia, Ucraïna ha renunciat al
gruix de la flota del mar Negre i s'ha
avingut a lliurar totes les seves armes
nuclears. Encara a expenses de nous
retrocessos en la negociació, Kravchuk
sembla cada cop més inclinat a una
confederació eslava amb Rússia i
Bielorússia. Ha d'afrontar, de totes
maneres, tendències secessionistes en
un territori on la seva meitat occidental i
la seva meitat oriental segueixen camins
diferents.
BIELORÚSSIA
La política bielorussa sembla més
plàcida. El presidentShuskièvich no hagut
d'afrontar conflictes extrems, tot i que la
situació econòmica és molt dolenta.
Bielorússia ha satisfet meticulosament
els seus compromisos de
desnuclearització i manté relacions
cordials amb tots els estats de l'àrea;
bona part dels seus interessos externs
apunten a enfortir la confederació eslava
a la que fèiem referència. Això no ha
impedit, però, que assumís alguns
comportaments díscols al si de la CEI.
MOLDAVIA
La integritat territorial de Moldavia es
troba clarament en qüestió. En el seu si
hi ha un estat internacionalment
reconegut, presidit per Snegur, i dos
territoris independents de fet: les
repúbliques del Transdniestr i dels
Gagauses. El primer d'ells és la font
principal de conflictes, en un marc de
guerra latent. La presència militar russa
en el Transdniestr, amb suposades
funcions pacificadores, és molt poderosa;
configura tal vegada el millor exemple
d'una Rússia convertida en una
autèntic "gendarme regional". Una
part significativa de les forces
polítiques moldaves preconitza una
reintegració, que podria ser prou
conflictiva, a Romania.
EL CAUCAS
Les majors tensions militars que es
fan sentir en l'antiga URSS són les
del Caucas. Paradoxalment, la
república que previsiblement podia
tenir una consolidació més difícil,
Armènia, es avui la més estable;
això es resultat, sobretot, dels seus
èxits militars a Nagorno-Karabakh i
voltants, en territori d'Azerbaidjan.
Georgia, en canvi, ha d'afrontar
problemes pertotes parts. El control
governamental és escàs o nul a
Abkhàzia i Ossètia del Sud; en la
primera les acusacions de
connivència russa amb els rebels és a
l'ordre del dia. En un país controlat per
autèntics "senyors de la guerra es fa
seatir també el pes de la resistència
protagonitzada pels partidaris de l'ex
president Gamsakhurdia. L'antic ministre
d'Assumptes Exteriors de la URSS,
Sheverdnadze, té, en conseqüència,
greus dificultats per apuntalar el seu
poder.
A l'Azerbaidjan s'ha esgotat també un
ràpid cicle polític, tot i que de perfils
diferents als del Bàltic. Encara que la
convulsió de 1991 va permetre l'accés al
poder a una força de predomini islàmic,
el Front Popular,aquest estiu s'ha produït
el retorn d'un antic brezhnevià: Alíyev.
En el rerafons hi ha l'esmentada
catàstrofe militar a Nagorno-Karabakh.
Totes leseconomies del Caucas estroben
en bancarrota per efecte de la guerra i de
l'esforç bal.lic afrontat (tot i que no
existeixen, en propietat, exèrcits
regulars). En la regió, conjuntament a la
inequívoca presència russa, s'observen
pressions de Turquia i Iran, que poden
apuntar a una internacionalització de
diversos dels conflictes apuntats.
ÀSIA CENTRAL
Les repúbliques de l'Àsia central -
Kazakhstan, Kirguizistan, Turkmenistan
i Uzbekistan- han ratificat de forma
general els seus llaços de dependència
amb la Federació Russa, invitada a
participar en la gestació de les diverses
forces armades.
Turkmenistan i Kirguizistan han estat les
repúbliques que amb major claredat han
apostat per una sòlida relació bilateral
amb Rússia, tot i que la primera també ha
ampliat sensiblement les seves relacions
amb Turquia. AUzbekistan lesamenaces
externes han accelerat els esforços per
vincular a la Federació Russa en la
defensa de la república. Més complicada
és la situació a Kazakhstan, que tot i fruir
d'una certa estabilitat política a mans del
president Nazarbaiev, ha de fer front a
una delicada situació econòmica i s'ha
convertit en camp de conflicte pel
contenciós sobre les armes nuclears
presents en el seu territori; els russos
segueixen essent majoria a Kazakhstan.
La situació méstensa és, detotesformes,
la de Tadjikistan. Desprès de la creació,
la primavera de 1992, d'un govern de
coalició de majoria "comunista" s'inicià
una guerra civil. Unitats russes
col.laboraren amb les autoritats en la
seva lluita contra una oposició entre la
que es trobaven forces islàmiques amb
suport des d'Afganistan. Al llarg de 1993
s'ha fet evident l'estricta dependència
militar que el govern, ara monocolor,
exhibeix cap el gendarme regional rus.
Són pocs els avenços realitzats pel que
fa a una eventual unió regional entre
aquestes repúbliques, que per altra part
han mostrat voluntat de mantenir-se en
la zona del ruble i són escenari de
reformes económiquestal vegada menys
traumàtiques que en altres llocs. Moltes
de les estructures polítiques delvell ordre
sobreviuen inalterades. Entre les
repúbliques asiàtico-centrals no falten,
en fi, contenciosos fronterers diversos.
Carlos Taibo.
Professor de Ciència Política i
Director del Programa d'Estudis
Rusos a l'Institut de Sociologia de
la Universitat Autònoma de Madrid.