INFORME GUATEMALA Gabriela Serra ... - MOC - Barcelona

MOCADOR 27 OPINIÓ 23
El moviment antimilitarista, o els lectors
del MOCADOR, són constituïts per una
launa" molt diversa. Hi ha des del punk
anarko al cristià compromès, des del
"peque" de 16 anys fins al iaio de 35 o
més anys, N'hi ha que es diuen anti
mili, altres antimilitaristes, altres no
violents, altres pacifistes,... Aquestarticle
vadirigit a aquells que, malgrattot, encara
es vulguin anomenar pacifistes.
Anomenar-se pacifista no està gaire de
moda entre els grups antimilitaristes,
probablement perquè molts personatges
amb molt poder s'anomenen a ells
mateixos pacifistes, fins i tot l'exèrcit en
ocasions diu que és pacifista. Estic
convençutque els lectors del MOCADOR
són prou intel ligents per no deixar-se
entabanar i saber distingir els uns dels
altres.
Als pacifistes a quiva dirigit aquestarticle
són uns que encara aspiren a canviar el
món, encara que sigui a pas de formiga,
són aquells que entre altres coses
somnien l'acabament del reclutament
obligatori (sigui mili o PSS), o l'abolició
dels exèrcits, o.... Aquest article vadirigit
als pacifistes somniadors i no als que
s'anomenen pacifistes i únicament són
uns entabanadors.
El nostre somni és que s'assoleixi la Pau
i que s'assoleixi fins a l'últim racó del
planeta Terra.
"Pau" és un mot de significat confús. Si
hi ha absència de violència hi ha qui parla
ANNEX: Els fets, no són paraules.
PACIFISTES?
En aquest annex hi trobareu alguns fets que afecten infants
(Font: INTERMÓN). Nota: llegiu aquesta annex almenys
dues vegades.
de pau. Per exemple quan ja no sesentin
trets a absnia hi haurà qui dirà que ha
arribat la pau. Però els somniadors quan
parlem de Pau no ens agrada parlar
únicament d'absència de violència, sinó
de presència de condicions dignes de
vida, condicions devida que facin possible
1. Durant els anys 90 naixeran 1500 milions de nens i
nenes. I d'aquests, nou de cada deu ho faran als països
del Sud. Ells i elles formen un dels col.lectius més
vulnerables: més d'un milió de nens mor cada mes a
conseqüència de la pobresa.
2. En un món que pot alimentar, ara com ara, tota la
població, la malnutrició afecta 150 milions de nenes i
nens, menors de cinc anys.
3. L'esclavatge de nens en alguns països del Tercer Món
o les xarxes de prostitució infantil, finançades des dels
països rics, afecten directament milions de nenes i nens
del Sud.
estar content de viure. Per això lanostra
Pau exigeix la presència de coses molt
variades, exigeix un plat a taula, exigeix
que els nens no treballin, que els nens
juguin i descobreixin el món, la nostra
Pau necessita que les dones no siguin
esclaves dels homes, a aquesta Pau li
calen dentistes que ajudin a curar un mal
de queixal, i sales de parts, i aigua
potable, i un sostre que cobreixi per la nit,
Evidentment quan a Bòsnia ja no se
sentin més trets moltes d'aquestes coses
no hi seran presents. Totes aquestes
condicions, i moltes més, les gaudeixen
bona part dels habitants d'Europa, i
d'Amèrica del Nord, del Japó i d'alguns
altres racons del món. Però
lamentablement a la majoria de nenes,
de nens, d'homes, de dones els hi
manquen moltes d'aquelles coses.
Entreteniu-vos a llegir l'annex d'aquest
article com a exemple d'això darrer.
4. Gairebé dos terços dels 14 milions de morts infantils
anuals es deuen a diarrees, infeccions respiratòries,
xarampió i tètanus neonatal. La major part d'aquestes
morts poden evitar-se a un cost molt baix.
5. Milions de nenes i nens han de viure amb minusvalies.
Molts d'ells les pateixen de naixement i, sovint, com a
conseqüència de la manca de vitamines de la mare.
Altres són conseqüència de les guerres: hi ha 4 milions
La Pau que volem els pacifistes està molt
lluny, massa lluny. Tot i així si ens volem
dir pacifistes cal que treballem durament
per acostar-nos al nostre somni, a la
nostra utopia. Us proposo alguns "petits"
objectius per anar començant:
a) L'abolició dels exèrcits. Aquest és un
objectiu fonamental, l'exèrcit és un
malbaratament de recursos i una font
inesgotable de conflictes.
b) El desenvolupament econòmic dels
països pobres. Cal un desenvolupament
que permeti que arreu arribin condicions
dignes de vida.
c) Un desenvolupament social de tots els
països. A alguns països pobres els hi cal
fer un llarg camí per aprendre a respectar
als nens, per comprendre que les dones
tenen elsmateixos drets que els homes,...
A tots els països rics els hi cal aprendre
que no són els reis de la creació, els cal
aprendre que tenen moltes coses per
aprendre, els cal descobrir la necessitat
de reduir el consum d'energia i de
matèries primeres,....
Per apropar-nos a objectius cal començar
atreballar ara mateix. Cal que continuem
amb lalluita antimilitarista.Cal que l'esforç
de cada un de nosaltres faci possible
millorar la situació d'algun racó concret
del Tercer Món. Cal que el treball al
nostre poble o a la nostra ciutat serveixi
per fer conèixer la trista realitat del món
on vivim, pertalde fercréixer la solidaritat.
Una forma de fer-ho pot ser integrar-se
en algun grup que jatreballi amb aquests
objectius. Una altra forma pot ser crear
ne un de nou a partir d'un grup de
pacifistes utòpics.
La Pau és lluny, però la violència, la
pobresa és massa a prop: a Bòsnia, a la
riba sud del Mediterrani,...
Daniel López i Codina.
Pacifista. Caldes de Montbui.
de nens mutilats per la guerra i uns 10 milions amb greus
trastorns psicològics, de resultes dels conflictes armats.
6. Dels 560 milions de nenes i nens, menors d'll anys, que
haurien d'estar escolaritzats, n'hi ha 120 milions que no
van a l'escola. I dels 440 milions que inicien els estudis,
308 milions no acabaran ni tan sols els estudis primaris.
7. Centenars de milions de nens viuen als grans suburbis
de les ciutats del Tercer Món, on la manca de serveis
públics i la precarietat de les cases són causa de
malalties, sovint mortals. D'altra banda, l'atur i el
desarrelament esdevenen les condicions idònies per a la
violència.
8. Uns 150 milions de nenstreballen per sobreviure. I hofan
sense cap tipus de protecció. Morts per accident laboral
i per insalubritat en els llocs de treball són el tràgic final
de milers de nens treballadors.
9. Al món, es calcula que 85 milions de nens viuen al carrer.
D'aquests, 75 milions als països del Tercer Món. I d'ells,
45 milions a l'Amèrica Llatina, on 10 milions de nens
viuen 24 hores al dia al carrer.
10. Uns 25 milions de nens i nenes s'han vist obligats a
abandonar les seves cases amb els seus familiars, i de
vegades sols, coma conseqüència directadels conflictes
armats.