INFORME GUATEMALA Gabriela Serra ... - MOC - Barcelona

18 EL MOVIMENT PER LA PAU DAVANT LA GUERRA MOCADOR 27
Diumenge, 13 de juny de 1993: Des del
terrat d'un hotel uns soldats disparen
amb armes automàtiques contra els
manifestants. Dones, homes i nens
cauen acribillats, filmats en directe per
les càmeres, mentres es rebolquen ferits
de gravetat a la seva pròpia sang. Els
autors dels trets: soldats paquistanís de
l'ONU. Les víctimes: civils somalís.
Diumenge, 13 de juny de
1993: El Consell
(provissional) d'Estats
Federals de Aliança 90/Els
Verds es declara "per
aquest motiu enfavord'una
política activa d'ingerència
internacional per a la
protecció dels drets
humans". Respecte a això, "no es pot
excloure totalment, des d'un principi,
qualsevol ús de la força i de la violència".
Així mateix, es decideix de manera tan
majoritària com embolicada que els
alemanys també tindran dret a disparar
en el futur: "... la intervenció humanitària
en el marc de les Nacions Unides ha de
ser possible en casos excepcionals,
prèvia aprovació parlamentària".
Espantats per la pròpia actitud tan
conseqüent, els ponents retiren aquesta
frase, una vegada guanyada l'aprovació
de la moció.
Les reaccions i debats
provocats per la resolució
del Consell d'Estats
Federals mostren
clarament que alguns,
sembla ser, no s'han
adonat, fins passat el moment, que en
comptes d'una resolució sobre Bósnia,
el que s'havia acordat era una revisió
global de les posicions polítiques
pacifistes del Partit. Per aquest motiu i
per causa de l'absència(3)de tot un seguit
de delegats, els danys causats per
aquesta resolució a les pròpies files fan
necessari despatxar el tema en una
Conferència extraordinària de delegats
federal&4).
La resoluciódel Consell d'Estats Federals
obra la porta -dins dels càlculs evidents
d'alguns- a una legitimació, de principis,
de la guerra com a mitjà de la política dels
Verds. Això no és conciliable amb el
programa vigent dels Verds ni amb el
consens de base d'Aliança 90/Els Verds.
La resolució del Consell planteja la
pregunta de si en alguns sectors del
partit l'acceptació del pensament
militarista ha guanyat tant terreny que ja
només es pot moure en la lògica pròpia
d'aquest. Pel que fa a això, per cert, és
d'aplicació allò que qui diu que sía l'acció
militar a lugoslàvia, no podrà dir
lògicament que no a la de Somàlia, encara
que el Consell hagi intentat obviar-ho.
L'afirmació que es tracta de dues coses
completament diferents no es dedueix,
en qualsevol cas, del text aprovat. La
resoluciótracta Bosnia-Herzegovinacom
POSICIONAMENT DE JÚRGEN TRITTIN SOBRE EL DEBAT DE BOSNIA 3
a exemple per a una nova orientació
política que pretén haver posat el principi
de la no violència, que continua orientant
l'actuació política, al mateix nivell que un
altre principi del mateix rang: el de la
protecció dels drets humans".
Certament hi ha sols una diferència de
grau entre la justificació d'una
La resolució del Consell d'Estats Federals... en
comptes d'una resolució sobre Bòsnia, el que
s'havia acordat era una revisió global de les
posicions polítiques pacifistes del Partit.
anomenada intervenció humanitària a
Bòsnia-Herzegovina i laintervenció militar
realment practicada a Somàlia.
Predominen les similituts estructurals.
En tots dos casos es tracta d'una
intervenció militar des de fora per a
forçar la pau sota el sostre de les Nacions
Unides, que ni estan lliures de les
polítiques de domini de les grans potèn
cies, ni se senten obligades a respectar
"una base comú de valors" ni "uns
fonaments étics vinculants per a tots". A
diferència de les operacions de
La resolució del Consell d'Estats Federals obra
la porta... a una legitimació, de principis, de la
guerra com a mitjà de la política dels Verds.
preservació de la pau realitzades
tradicionalment pels cascos blaus, que
es porten a terme amb la conformitat de
totes les parts en conflicte, aquestes
intervencions es dirigeixen contra una o
vàries de les parts en conflicte.
L'ONU no actua a Somàlia com a àrbitre,
GROGAN
CAPE TIMES
Cape Town
SOUTH AFRICA
sinó com a part en guerra ella mateixa,
amb totes les conseqüències d'escalada
bèl.lica. Una operació d'aquesta mena
produeix, gairebé forçosament,
situacions en les quals s'intenta imposar
l'objectiu de la intervenció fins i tot
comptant amb la possibilitat de
massacres. Qui, com exigeix la majoria
del Consell d'Estats Federals, es proposa
fer arribar els convois
d'ajuda no a través de la
via de les negociacions,
com fins ara, sinó fer-los
arribar a trets, aquest és
una part en guerra. Qui vol
declarar zona de seguretat
tota Bósnia-Herzegovina,
com fa la majoria del
Consell, aquest també
haurà de posar els centenars de milers
de soldats necessarisper garantiraquesta
protecció en una guerra de (com a mínim)
dos fronts.
En aquests moments ja no hi ha cap
diferència esencial entre la decissió del
Consell d'Estats Federals i la posició del
govern federal. Hi ha consens pel que fa
a la legitimitat fonamental de la guerra
com a mitjà de la política. Només canvien
elscasos d'aplicació. El Consell assegura
que "no són les consideracions sobre
una ingerència
internacional per a la
protecció dels drets
humans les que condueixen
a una relegitimació de
l'exèrcit,sinó lapersistència
de la guerra de conquesta
dels serbis." Ni el senyor
Schuble(5) hagues aconseguit
expressar-ho millor. Mentre que Aliança
90/Els Verds, de manera eurocen
tristament estúpida, s'oposa a que "el
model serbi de solució" faci "escola pel
que fa a la resolució de conflictes a
Europa"; el govern federal justifica, de
manerainternacionalista, amb l'argument
14ffijr:1-1,
MV't