INFORME GUATEMALA Gabriela Serra ... - MOC - Barcelona

MOCADOR 27 EL MOVIMENT PER LA PAU DAVANT LA GUERRA 17
excloure totalment, des d'un principi,
qualsevol ús de laforça o de la violència,
per tal d'assegurar la pura
supervivència de persones
en el sentit (també justificat
des d'una òptica pacifista)
de la legítima defensa o
ajuda d'emergència. En
aquest context, l'ús de la
força no només pot obligar
a les parts en conflicte a
deixar de trencar-se
mutuament els caps, sinó obrir també un
espai a l'arbitratje pacífic dels
enfrontaments. (No pot existir una opció
general d'acció per a l'exèrcit federal,
però malgrattot la intervenció humanitària
en el marc de les Nacions Unides ha de
ser possible, en casos excepcionals,
prèvia aprovació parlamentària. -
Observació d'Anne Nilges: aquestafrase
va ser retirada pels ponents després de
la votació. S'haurà de continuar amb la
seva discussió. Els ponents consideren
important subratllar que ha de continuar
essent objectiu de la política dels Verds
la defensa de l'abolició de l'exèrcit
federal.)
ciacions són d'utilitat a l'agressor, el qual
adopta una posició pacífica només quan
Aliança 90/Els Verds es declara, per aquest
motiu, en favor d'una política activa d'ingerència
internacional per a la protecció dels drets
humans.
L'agent actiu d'una intervenció
internacional només pot ser un sistema
de seguretat col•ectiva mútua, en el que
entren o del 'que formen part els estats
per a buscarprotecció respecte els altres.
Malgrat totes les crítiques,
en l'actualitat això només
ésd'aplicació a les Nacions
Unides. La intervenció
internacional no militar per
a la protecció dels drets
humans és un concepte
civil amb un ventall de
possibilitats d'actuació que
va des de mesures
preventives, passant per
mitjans clàssics
d'influència, fins a l'ús de la
força. En cas d'ingerència
s'ha d'assegurar, en primer
lloc, que s'han esgotat, de
manera creïble i amb la
intenció de tenir exit, tots els mitjans i
procediments no violents, no dirigits a
l'ús de la força; i, en segon lloc, que està
garantida la proporcionalitat dels mitjans
empleats. Per a acabar amb la guerra a
l'ex-lugoslàvia no hi ha cap alternativa a
la intervenció enèrgica per part de les
Nacions Unides -malgrat la crítica que
pugui merèixer la seva concretització-.
Constatem: no són les consideracions
sobre una ingerència internacional per a
la protecció dels drets humans les que
condueixen a una relegitimació de
l'exèrcit, sinó la persistència de la guerra
de conquesta dels serbis. Si aquesta
continua essent acceptada de fet, les
persones aprendran que la guerra és un
mitjà eficaç per a laimposiciód'ambicions
territorials i hegemonistes, ique les nego
li serveix per assegurar els seus guanys.
Aquestes lliçons són d'una importància
enorme, sobretot vist des del rerafons de
les més de 40 guerres actualment en
curs. Si es manté l'actual inactivitat a
Beisnia-Herzegovina, en el futur
augmentaran les guerres per a la
imposició d'interessos territorials i
hegemonistes. El model serbi de solució
farà escola pel que fa a la resolució de
conflictes a Europa.
El fracàs dels esforços de les Nacions
Unides per a acabar amb la massacre a
Bòsnia-Herzegovina seria, a mès, una
derrota per a la idea d'una política interior
mundial i tindria, segurament, efectes
negatius sobre la disposició dels estats a
cedir sobirania nacional. Els estats i les
societats podrien treure d'aquí la
conclussió fatal que, certament, només
un exèrcit propi garanteix una seguretat
En els casos com el de Elósnia-Herzegovina, on
domina la més horrorosa fúria etnocentrista
imperialista pròpia d'una política de gran
potència, no es pot excloure totalment, des
d'un principi, qualsevol ús de la força o de la
violència, per tal d'assegurar la pura
supervivència de persones en el sentit (també
justificat des d'una òptica pacifista) de la
legítima defensa o ajuda d'emergència.
suficient. Les alegres proclamacions
d'una casa europea comú, que s'hauria
de construir sobre la base dels drets
humans, valen menys que el paper sobre
el que estan escrites, si Europa no troba
una resposta conjunta a aquest conflicte.
Ha començat ja la lluita entorn a les
últimes ciutats i pobles de Beisnia
Herzegovina que encara no estan sota
control serbi o croat. Sèrbia sembla que
aviat aconseguirà els seus objectius de
guerra més importants: el territori bosni
estroba a un pas de la sevafragmentació.
El pla Vance-Owen no va ser acceptat
per l'auto-proclamat parlament dels serbis
de Bòsnia. Ja no es tracta tan sols de la
protecció abstracta dels drets humans,
sinó de la preservació de la vida humana.
En vista de l'alarmant situació a Bòsnia,
Aliança 90/Els Verds, com a mesures
d'urgent aplicació per tal
d'evitar la catàstrofe
definitiva, exigeixen de
l'ONU:
- assegurar
l'aprovissionament de la
població,
- protegir
d'atacs
terroristes els convois
humanitaris
d'aprovissionament i, en la mesura
en què això pugui conduir a riscos
imprevisibles d'una escalació militar,
intervenir políticament i obligar al
Consell de Seguretat de l'ONU a
posicionar-se,
declarar zona de seguretat la resta
del territori de Bòsnia-Herzegovina,
encara sota la influència del govern
bosni, i la seva protecció per part de
l'ONU, com a punt de sortida per a
una solució política que garanteixi
l'estat multi-ètnic de 13òsnia
Herzegovina,
fer cumplir l'embargament i boicot a
les fronteres, en cas necessari fins i
tot amb l'aplicació de mesures de
força de caràcter policial,
impedir qualsevol subministrament
d'armes a la zona de crisi,
per tal d'alliberar els presos i dones,
posar sota control internacional de
les Nacions Unides i
disoldre els camps
d'extermini i violació,
donant una garantia per
l'acolliment dels seus
ocupants,
- per
tal de portar a
terme un procès contra
els criminals de guerra,
portar un registre on es
recullin les violacions dels
drets humans i crims de
guerra,
- aplicar
de manera
conseqüent totes les
possibilitats a l'abast
(suport actiu a les forces
d'oposició, acollida de tots els
refugiats de guerra, crida a l'objecció
de consciència, embargament
econòmic, sancions de dret
internacional públic i sancions
culturals, sancions monetàries, fons
d'ajut desancions, intercepció electrò
nica de les emissions de propaganda
i política activa de mitjans de
comunicació, projectes de mediació i
altres activitats-d'arbitratge),
esgotar, de maneraconseqüent i amb
finalitat d'exit, totes les possibilitats
pacífiques, no militars i no violentes,•
en el marc de lesNacions Unides, per
a la solució política del conflicte
(negociació, estudi, mediació,
comparació, arbitri, decissió judicial,
aplicació d'instàncies/acords o a
travès d'altres mitjans).