INFORME GUATEMALA Gabriela Serra ... - MOC - Barcelona

More documents

Recommendations

Info

16 EL MOVIMENT PER LA PAU DAVANT LA GUERRA MOCADOR 27 ELS VERDS ALEMANYS I LA QÜESTIÓ DE LA INTERVENCIÓ ALS BALCANS El tema de la guerra i la neteja ètnica a l'antiga lugoslèvia ha portat al si dels Verds el debat entorn a la intervenció humanitària i/o militar. Aquest debat, que ja ve de lluny, ha agafat una altra vegada força arrel d'una resolució aprovada el passat 12 de juny per part del Consell d'Estats Federalsdels Verds, en la que es posicionaven en favor de la intervenió militar com a mesura última. Aquesta resolució va ser durament criticada a diferents nivells del partit. Recollim en aquest article tant la resolució C EI final de la Guerra Freda i la caiguda del "teló d'acer" han despertat moltes esperances que entretant han deixat pas a un desencant àmpliament extès. Després de decenis de confrontació de blocs han quedat obertes més preguntes que respostes. Totes les idees, models d'ordenació, institucions, mecanismes de regulació i projectes polítics que han sorgit en el curs i arrel de la confrontació Est Oest han de ser revisats. Encara que gairebé no s'hagin produït canvis a l'agenda dels problemes mundials més imperiosos, s'han transformat totalment el conjunt de condicions de la seva ordenació i les seves possibilitats de solució. A conseqüència de la disolució de l'ordre bipolar, a Europa ha tornat a desencadenar-se una guerra sagnant per primer cop des de la Segona Guerra Mundial. Alterritori de l'antiga lugoslàvia començà fa ara més de dos anys una guerra civil que ha acabat convertint-se en una guerra despiadada de conquesta. La guerra persisteix amb una brutalitat que no remet. Per raó de consideracions ètnico-racistes, s'arrosega i s'assassina de manera sistemàtica a persones en camps de concentració, es viola de manera massiva a lesdones i esdevasten RESOLUCIO DEL CONSELL D'ESTATS FEDERALS pobles i ciutats senceres. El governfederal aprofitadescaradament aquesta guerra per a una militarització de la políticaexterioralemanyai assegurar els seus interessos qüestionables, com es pot deduir clarament de les noves directrius en política de defensa. Independentment d'això, la guerra a com una de les veus crítiques, la de Jürgen Trittin, ministrede medi ambient de la Baixa Saxtonia. Si creiem interessant recollir al MOCADOR aquesta polèmica és perquè pensem que és representativa del mateix debat portat a terme dins del moviment pacifista/antimilitarista a l'Estat espanyol. Per últim, només afegir que la resolució del 12 de juny va ser rebutjada per tant, anul•lada- a la Conferència de Delegats Federals del Partit, el novembre passat, per un 80% dels vots en contra. El govern federal aprofita descaradament aquesta guerra per a una militarització de la política exterior alemanya i assegurar els seus interessos qüestionables. l'antiga Iugoslàvia posa davant de desafiaments nous -i de nou tipus-també la política pacifista dels Verds. Això no afecta només a l'exterior, sinó també a la creixent disposició a la violència a l'interior. Cada vegada és més clar que una comunitat mundial interrelacionada necessita duna base comú de valors, d'uns fonaments ètics vinculants per a tots, que regulin els principis bàsics de convivència i facin possible, a la vegada, una pluralitat cultural. Els drets humans es podrien convertir en aquest pilar essencial duna ètica de caràctermundial. Aliança 90/Els Verds(2) es declara, per aquest motiu, en favor d'una política activa d'ingerència internacional per a la 3 protecció dels drets humans. No ens pot ser indiferent que parts d'Europa siguin forçades a una regressió cap a formes socials repressives o que les guerres es converteixin en normalitat, "atès que cap estat o comunitat d'estats pot persistir, si els ciutadans es tornen indiferents a la injustícia que afecta els altres" (Carl Jaspers). El principi de la no violència, que continua orientant l'actuació, es posat al mateix nivell que un altre principi del mateix rang: el de la protecció dels drets humans. Ambdós principis es condicionen i influencien mútuament i poden arribar a tenir friccions. Amb el rerafons d'aquestes orientacions principals, Aliança 90/Els Verds continuen essent de l'opinió que les forces militars i d'intervenció mai estan en condicions de solucionar políticament els conflictes. Això també és d'aplicació expressa a la guerra a l'antiga lugoslàvia. Ara com abans, cal una estratègia civil que intercedeixi en favor duna resolució no violenta dels conflictes i d'un arbitratje pacífic dels enfrontaments. En els casos com el de Bòsnia Herzegovina. on domina la més horrorosa fúria etnocentrista-imperialista pròpia d'una política de gran potència, no es pot
MOCADOR 27 EL MOVIMENT PER LA PAU DAVANT LA GUERRA 17 excloure totalment, des d'un principi, qualsevol ús de laforça o de la violència, per tal d'assegurar la pura supervivència de persones en el sentit (també justificat des d'una òptica pacifista) de la legítima defensa o ajuda d'emergència. En aquest context, l'ús de la força no només pot obligar a les parts en conflicte a deixar de trencar-se mutuament els caps, sinó obrir també un espai a l'arbitratje pacífic dels enfrontaments. (No pot existir una opció general d'acció per a l'exèrcit federal, però malgrattot la intervenció humanitària en el marc de les Nacions Unides ha de ser possible, en casos excepcionals, prèvia aprovació parlamentària. - Observació d'Anne Nilges: aquestafrase va ser retirada pels ponents després de la votació. S'haurà de continuar amb la seva discussió. Els ponents consideren important subratllar que ha de continuar essent objectiu de la política dels Verds la defensa de l'abolició de l'exèrcit federal.) ciacions són d'utilitat a l'agressor, el qual adopta una posició pacífica només quan Aliança 90/Els Verds es declara, per aquest motiu, en favor d'una política activa d'ingerència internacional per a la protecció dels drets humans. L'agent actiu d'una intervenció internacional només pot ser un sistema de seguretat col•ectiva mútua, en el que entren o del 'que formen part els estats per a buscarprotecció respecte els altres. Malgrat totes les crítiques, en l'actualitat això només ésd'aplicació a les Nacions Unides. La intervenció internacional no militar per a la protecció dels drets humans és un concepte civil amb un ventall de possibilitats d'actuació que va des de mesures preventives, passant per mitjans clàssics d'influència, fins a l'ús de la força. En cas d'ingerència s'ha d'assegurar, en primer lloc, que s'han esgotat, de manera creïble i amb la intenció de tenir exit, tots els mitjans i procediments no violents, no dirigits a l'ús de la força; i, en segon lloc, que està garantida la proporcionalitat dels mitjans empleats. Per a acabar amb la guerra a l'ex-lugoslàvia no hi ha cap alternativa a la intervenció enèrgica per part de les Nacions Unides -malgrat la crítica que pugui merèixer la seva concretització-. Constatem: no són les consideracions sobre una ingerència internacional per a la protecció dels drets humans les que condueixen a una relegitimació de l'exèrcit, sinó la persistència de la guerra de conquesta dels serbis. Si aquesta continua essent acceptada de fet, les persones aprendran que la guerra és un mitjà eficaç per a laimposiciód'ambicions territorials i hegemonistes, ique les nego li serveix per assegurar els seus guanys. Aquestes lliçons són d'una importància enorme, sobretot vist des del rerafons de les més de 40 guerres actualment en curs. Si es manté l'actual inactivitat a Beisnia-Herzegovina, en el futur augmentaran les guerres per a la imposició d'interessos territorials i hegemonistes. El model serbi de solució farà escola pel que fa a la resolució de conflictes a Europa. El fracàs dels esforços de les Nacions Unides per a acabar amb la massacre a Bòsnia-Herzegovina seria, a mès, una derrota per a la idea d'una política interior mundial i tindria, segurament, efectes negatius sobre la disposició dels estats a cedir sobirania nacional. Els estats i les societats podrien treure d'aquí la conclussió fatal que, certament, només un exèrcit propi garanteix una seguretat En els casos com el de Elósnia-Herzegovina, on domina la més horrorosa fúria etnocentrista imperialista pròpia d'una política de gran potència, no es pot excloure totalment, des d'un principi, qualsevol ús de la força o de la violència, per tal d'assegurar la pura supervivència de persones en el sentit (també justificat des d'una òptica pacifista) de la legítima defensa o ajuda d'emergència. suficient. Les alegres proclamacions d'una casa europea comú, que s'hauria de construir sobre la base dels drets humans, valen menys que el paper sobre el que estan escrites, si Europa no troba una resposta conjunta a aquest conflicte. Ha començat ja la lluita entorn a les últimes ciutats i pobles de Beisnia Herzegovina que encara no estan sota control serbi o croat. Sèrbia sembla que aviat aconseguirà els seus objectius de guerra més importants: el territori bosni estroba a un pas de la sevafragmentació. El pla Vance-Owen no va ser acceptat per l'auto-proclamat parlament dels serbis de Bòsnia. Ja no es tracta tan sols de la protecció abstracta dels drets humans, sinó de la preservació de la vida humana. En vista de l'alarmant situació a Bòsnia, Aliança 90/Els Verds, com a mesures d'urgent aplicació per tal d'evitar la catàstrofe definitiva, exigeixen de l'ONU: - assegurar l'aprovissionament de la població, - protegir d'atacs terroristes els convois humanitaris d'aprovissionament i, en la mesura en què això pugui conduir a riscos imprevisibles d'una escalació militar, intervenir políticament i obligar al Consell de Seguretat de l'ONU a posicionar-se, declarar zona de seguretat la resta del territori de Bòsnia-Herzegovina, encara sota la influència del govern bosni, i la seva protecció per part de l'ONU, com a punt de sortida per a una solució política que garanteixi l'estat multi-ètnic de 13òsnia Herzegovina, fer cumplir l'embargament i boicot a les fronteres, en cas necessari fins i tot amb l'aplicació de mesures de força de caràcter policial, impedir qualsevol subministrament d'armes a la zona de crisi, per tal d'alliberar els presos i dones, posar sota control internacional de les Nacions Unides i disoldre els camps d'extermini i violació, donant una garantia per l'acolliment dels seus ocupants, - per tal de portar a terme un procès contra els criminals de guerra, portar un registre on es recullin les violacions dels drets humans i crims de guerra, - aplicar de manera conseqüent totes les possibilitats a l'abast (suport actiu a les forces d'oposició, acollida de tots els refugiats de guerra, crida a l'objecció de consciència, embargament econòmic, sancions de dret internacional públic i sancions culturals, sancions monetàries, fons d'ajut desancions, intercepció electrò nica de les emissions de propaganda i política activa de mitjans de comunicació, projectes de mediació i altres activitats-d'arbitratge), esgotar, de maneraconseqüent i amb finalitat d'exit, totes les possibilitats pacífiques, no militars i no violentes,• en el marc de lesNacions Unides, per a la solució política del conflicte (negociació, estudi, mediació, comparació, arbitri, decissió judicial, aplicació d'instàncies/acords o a travès d'altres mitjans).
Page 1 and 2: lt3 oek) eu HIVERN 1993-94 300 PTS
Page 3 and 4: MOCADOR 27 OPINIÓ 3 TOTS CONTRA...
Page 5 and 6: MOCADOR 27 impresentables i descara
Page 7 and 8: MOCADOR 27 LA INSUBMISSIÓ A DEBAT
Page 9 and 10: MOCADOR 27 INSUBMISSIÓ 9 arxivar-l
Page 11 and 12: MOCADOR 27 EL MOVIMENT PER LA PAU D
Page 15: MOCADOR 27 EL MOVIMENT PER LA PAU D
Page 21 and 22: NOSALTRES "Mai no s'ha fet res en a
Page 23 and 24: IMILITARISTES l'Hospitalet de gat.
Page 25 and 26: MOCADOR 27 INTERVENCIONS INTERNACIO
Page 27 and 28: MOCADOR 27 OPINIÓ 23 El moviment a
Page 29 and 30: MOCADOR 27 INTERNACIONAL 25 canvi d
Page 31 and 32: MOCADOR 27 INTERNACIONAL 27 agroexp
Page 33 and 34: MOCADOR 27 INTERNACIONAL 29 molt pr
Page 35 and 36: MOCADOR 27 ECONOMIA DE DEFENSA 31,
Page 37 and 38: MOCADOR 27 ECONOMIA DE DEFENSA 33 L
Page 39 and 40: MOCADOR 27 AFIRMACIÓN Y RESISTENCI
Page 41 and 42: MOCADOR 27 DE LA INSUBMISSIÓ. El 1
Page 43 and 44: MOCADOR 27 CUL DE SAC RESISTÈNCIA

INFORME GUATEMALA Gabriela Serra ... - MOC - Barcelona

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?