INFORME GUATEMALA Gabriela Serra ... - MOC - Barcelona

MOCADOR 27 EL MOVIMENT PER LA PAU DAVANT LA GUERRA 13
negociacions.
Molts participants, sobretot aquells que
se sentien motivats pel pla originari de
Beati per a la instal.lació de camps per a
la pau en cada una de les tres parts de
Bósnia, es mostraven amoïnats per la
qüestió de la neutralitat. Mir Sada no va
sortir mai de territori sota control croat,
però, a part d'una manifestació a Split, no
va saber mostrar una posició crítica
envers aquestbàndol bel.ligerant. Mentre
érem a Prozor hi va haver persistents
rumors que lestropes bosnianes s'havien
abstingut d'atacar la ciutat perquè
nosaltres hi érem. Però no vam saber fer
res per als del costat bosnià a qui es
bombardejava a diari des d'un lloc a
potser uns 3 km. per sobre del nostre
campament. Aquesta mena d'interposició
"a mitges" no està massa lluny d'una
presa de partit.
A un nivell encaramés bàsic
no hi havia consens sobre
el principi de la no-violència,
un problema que es va
manifestar en relació a la
qüestió general de la
intervenció militar i en
relació a la qüestió
específica d'una escorta
armada de l'UNPROFOR.
Això no va deixar
d'aparèixer un cop i altre en les
discussions, i mentre que era rebutjat
per una part del grup, l'altra part no veia
cap contradicció entre una intervenció
no-violenta que proposés a tots els
bàndols que fessin callar les armes i una
decissió d'usar les armes com a auto
protecció.
Hi havia diverses perspectives sobre
unaintervenció militar que estaven clares
en les sessions preparatòries de Mir
Sada. Però en el transcurs de la primera
part de l'acció, en el moment en què
l'ONU va autoritzar atacs aeris, alguns
participants, sobretot dels Estats Units,
volien ser presents a Sarajevo per evitar
una intervenció militar, mentre que altres
van decidir no anar-hi per a no impedir
els atacs aeris. Va ser aquesta una de les
raons per la qual ens van fer tornar a
Split? Amb tota certesa, els nostres
amfitrions, el Centre Internacional per a
la Pau de Sarajevo,haurien vist amb
bons ulls els atacs aeris contra posicions
sèrbies.
PREPARACIÓ I EXPECTATIVES
La preparació dels participants va ser un
altre aspecte crucial. Beati va demanar
que es participés en la preparació, mentre
que Equilibrei el secretariat internacional,
no. El nivell de preparaciódels participants
va variar considerablement, ja que
depenia del grau de contacte que hi
hagués entre els comitès nacionals
preparatoris i el secretariat. Però cap al
desembre de 1992, la preparació oferta
per Beati no fou suficient per garantir la
unitat en el grup italià, que va acabar
dividint-se, com ho va fer el grup sencer,
per la qüestió d'objectius i mètodes. El
grup més ben preparat potser era el dels
Estats Units, que incloïa un nombre
important d'activistes de Ploughshare.
Molts altres participants van venir com si
haguessin d'anar a una mani que pogués
ser desmontada per l'acció policial: hi ha
una mica de risc, però els organitzadors
procuraran que no passi res. l encara n'hi
havia d'altres que anaven a Sarajevo per
raons particulars, els atreia l'aventura o
volien veure com era una guerra.
També hi havia diferències entre els que
hi eren per participar en una intervenció
directa no-violenta. Alguns volien donar
Molts altres participants van venir com si
haguessin d'anar a una mani que pogués ser
desmontada per l'acció policial: hi ha una
mica de risc, però els organitzadors procuraran
que no passi res.
testimoniatgecontra la guerra i mostraven
una indiferència, com a mínim
superficialment, al risc de mort. Per a
altres, l'efectivitat del projecte era la
motivació principal. Molts mostraven una
forta motivació religiosa, més que res
catòlics i budistes. l implicant totes les
categories, hi havia una minoria que
sabia alguna cosa sobre la situació a
Bósnia, i una majoriaque estava mancada
d'aquesta experiència.
PER PURA AFINITAT
L'estructura organitzativa i de presa de
decisions va resultar ser força
desafortunada. Beativolia una estructura
de grup d'afinitat, tal com l'havientinguda
el desembre passat, i se les van enginyar
per convèncer els francesos, que havien
vingut sense grups d'afinitat, per fundar
els seus propis grups. Però el consell
dels portaveus va funcionar com un
parlament on hi prenien les sevespròpies
decisions, més que no pas com a part
d'una estructura en la qual els portaveus
hi fossin sota mandat. No obstant, el
problema principal fou que per sobre
d'aquesta estructura democràtica n'hi
havia una altre: l'estructura dels
organitzadors.Hi havia els líders de Beati,
on sincloïa un grup de "permanents" que
estaven dispsats a quedar-s'hitres mesos
i els d'Equilibre. Hi havia també la
coordinadora internacional, que en teoria
consistia en un delegat per país, a més
dels representants d'Equilibre i de Beati.
S'havia reunit ja dos cops en el transcurs
de la fase preparatòria i havia establert
un secretariat internacional.
Sobre el terreny, a Split i a Bósnia, la
coordinadora havia funcionat només de
manerarudimentària: al segon dianomés
s'hi reunien els francesos i els italians,
mentre que les altres delegacions no hi
eren invitades. Arran de la retirada
d'Equilibre, els de Beativan anar agafant
la batuta progressivament. Un cop
completada l'acció a Mostar, Mir Sadava
ser oficialment declarada "acabada" i
totes les altres accions van fer-se sota la
bandera de l'acció italiana originària:
"Compartim una pau".
La meva impressió, compartida per un
bon nombre d'altres persones, és que
aquest cercle intern d'organitzadors va
manipular el consell de portaveus i els
participants normals. Eren els
únics amb tota la informació,
i molt sovint semblava que
només ens donessin aquells
bocins d'informació que
fossin útils per a prendre una
determinada decissió.
Per als organitzadors
representava un gran
problema el sentir-se
responsables del projecte. Com a
iniciadors, es sentien més responsables
que aquells que vingueren responent a la
seva crida. De manera que serien ells els
culpables si alguna cosa anava
malament. En quedar clar que es corria
un alt risc si s'anava més enllà de Prozor,
va semblar que eren incapaços de fer
se'n responsables. Penso que això és
fruit d'una estructura organitzativa que
no garanteix una igualtat real entre els
participants.
PARLANT DE MULTITUDS AMB ELS
MITJANS DE COMUNICACIÓ
Hi ha altres problemes que es poden
resumir sota l'epígraf de comunicació.
En primer lloc, el domini numèric dels
participants italians va posar en
desavantatge els participants que no
parlaven italià. Toti que, a diferència del
que havia passat el desembre, es va
organitzar un servei de traducció
simultània en les reunions plenàries i les
del consell de portaveus, la fluidesa
informativa no va funcionar. Els rumors
corrien sense destorbs i les respostes a
algunes de les nostres preguntes encara
són una incògnita.
Un error encara més greu va tenir a
veure amb la relació amb els mitjans de
comunicació. Equilibre havia anunciat
que una multitud de 100.000 persones
aniria a Sarajevo. A la primera reunió de