INFORME GUATEMALA Gabriela Serra ... - MOC - Barcelona

More documents

Recommendations

Info

12 EL MOVIMENT PER LA PAU DAVANT LA GUERRA <strong>MOC</strong>ADOR 27 en veure girar cua els d'Equilibre, que també esvan emportartot l'equip logístic -ràdios i tal- es van esfumar quan ens vam donar compte de que els de Beatino havien fet més que tímids intents per organitzar la següent etapa del viatge. La proposta que alguns grups d'afinitat van fer en el sentit de tornar a parlar amb els comandaments dels governs bosnià i croata a la regió per informar-los sobre el nostre pas no va ser ni tan sols discutida. En lloc d'això, al cap de dos dies es va decidir d'arribar-nos fins la base dels UNPROFOR més propera i exigir los que l'ONU ens obrís una ruta segura d'una manera o altra. Aquest va ser el moment en resistència tàcita dels organitzadors. De camí cap a Itàlia, hi va haver manifestacions a la base americana d'Aviano i a Gènova, per protestar contra una possible intervenció de l'OTAN. DE COM SE'N VA ANARTOT EN ORRIS Quines van ser les causes del llastimós El moment en què l'ONU va autoritzar atacs aeris, alguns participants, sobretot dels Estats Units, volien ser presents .a Sarajevo per evitar una intervenció militar, mentre que altres van decidir no anar-hi per a no impedir els atacs aeris. què la unitat del projecte esvadesfer de manera definitiva: alguns francesos volien anar a Sarajevo amb els seus propis cotxes; i sis persones del grup internacional d'afinitat dels Estats Units van agafar les seves motxilles de l'autobús i van començar a fer camí cap a Sarajevo. Cap el vespre es vaconvèncer els americans que tornessin a la base principal, després que militars croates elsamenacessin d'arrestar-los i deportar los, una amenaça que podia haver posat en perill la totalitat del grup. Després de passar una nit a labase de l'UNPROFOR, els organitzadors s'ho van muntar per convèncer el grup de tornar cap a Split, tot fent córrer la informació de que la carretera cap a Sarajevo via Mostar es podria obrir a l'endemà. Només un autobús amb uns 60 participants va decidir abandonar el projecte en aquest punt i anar directament cap a Sarajevo. La major part d'aquest grup van aconseguir arribar a la capital -alguns van tornar a Split- després de passar moments d'autèntic perill a la carretera. Mentrestant, el grup que s'havia quedat a Split, juntament amb d'Equilibre -que, tal comvam descobrir, en realitat no ens havien abandonat- havien plantejat una acció alternativa a Mostar. Es va fer una manifestació d'una hora davant d'una església de la part croata de Mostar. Els qui no van poder pujar en algun dels autobusos es van quedar a uns 20 km de Mostar i van prendre part en una marxa silenciosa que es va anant dirigint cap a la ciutat fins que es van trobar amb els autobusos que tornaven de l'acció. Mostar va ser l'última acció de Mir Sada. A l'endemà, alguns dels participants van tornar a casa, mentre que d'altres es van passar quatre dies més planejant un segon intent de fer cap a Sarajevo, fins que al final van desistir en vista dels molts problemes insalvables i de la fracàsde MirSada?Se'n poden identificar alguns factors: Manca de claredat pel que fa als objectius de l'acció. Les crides originàries dels de Beatii Equilibre, aixícom lacrida conjunta de Mir Sada, van ser vagues quant a la formulació d'objectius. En cap moment no es va precisar l'objectiu d'aturar la guerra. Per a alguns representava una crida a les Nacions Unides per a un alto el foc en nom nostre. Altres estaven disposats a fer una interposició no violenta: per exemple, això podria haver suposat o bé passar a través de Gornji Vakufdesprés d'informar els dos bàndols bel.ligerants de la nostra intenció, o bé intentar arribar a la part de Sarajevo ocupadapels serbis. Elterme "interposició no-violenta" va romandre força eteri per al conjunt del grup, tot i que molts grups d'afinitat i de cercles preparatoris el van discutir. La confussió s'havia fet ben patent per a tothom una setmana abans, quan les agències de l'ONU informaven P4U1 PAU a Mir Sada que no podien recolzar l'acció i ens aconsellaven de no anar a 13bsnia -roficina internacional va començar a enviar un fax urgent preguntant si és que l'acció s'havia de continuar tirant endavant!-. ELS PUNTS DE PARTIDA Tampocestava clar què és el que faríem un cop a Sarajevo, siés que aconseguíem d'arribar-hi. Alguns grups d'afinitat havien preparat activitats -treball en un hospital, donació de sang, o accions directes però ningú, exceptuant potser els organitzadors de Beati, tenia una idea massa clara del que realment hauria estat possible. El mateix es pot dir pel què fa a les bases polítiques i a les postures relatives a la mateixa guerra de Bbsnia. Per a alguns, el suport a la idea d'una comunitat multiètnica implicava el suport al govern de Bbsnia-Herzegovina. Per altres, significava una neutralitat estricta l'expressió de solidaritat amb lesvíctimes de tots els bàndols. Tot just dues setmanes abans de Mir Sada encara no hi havia acord pel que fa a converses amb els caps de les "repúbliques" sèrbia i croata de Bbsnia, ja que no eren reconegudes internacionalment. Al final es van fer; però quan en Radovan Karadzic, el líder serbi de Bbsnia, ens va dirque ens havíem d'emportaruns quants serbis de Sarajevo, els negociadors d'Equilibre van refusar de pla aquesta exigència senseconsultar-ho abans amb els participants. Més tard, en canvi, quan la "Republika Srpska" de Karadzic va oferir Iloc de pas a través del territori controlat pels serbis des de Dubrovnik fins a Sarajevo, van ser els participants quivan dir no, temorosos de ser utilitzats per uns dels bàndols en el conflicte. No obstant, van prendre aquesta decisió sense tenir coneixement de les NO/A14 ViCduCill
<strong>MOC</strong>ADOR 27 EL MOVIMENT PER LA PAU DAVANT LA GUERRA 13 negociacions. Molts participants, sobretot aquells que se sentien motivats pel pla originari de Beati per a la instal.lació de camps per a la pau en cada una de les tres parts de Bósnia, es mostraven amoïnats per la qüestió de la neutralitat. Mir Sada no va sortir mai de territori sota control croat, però, a part d'una manifestació a Split, no va saber mostrar una posició crítica envers aquestbàndol bel.ligerant. Mentre érem a Prozor hi va haver persistents rumors que lestropes bosnianes s'havien abstingut d'atacar la ciutat perquè nosaltres hi érem. Però no vam saber fer res per als del costat bosnià a qui es bombardejava a diari des d'un lloc a potser uns 3 km. per sobre del nostre campament. Aquesta mena d'interposició "a mitges" no està massa lluny d'una presa de partit. A un nivell encaramés bàsic no hi havia consens sobre el principi de la no-violència, un problema que es va manifestar en relació a la qüestió general de la intervenció militar i en relació a la qüestió específica d'una escorta armada de l'UNPROFOR. Això no va deixar d'aparèixer un cop i altre en les discussions, i mentre que era rebutjat per una part del grup, l'altra part no veia cap contradicció entre una intervenció no-violenta que proposés a tots els bàndols que fessin callar les armes i una decissió d'usar les armes com a auto protecció. Hi havia diverses perspectives sobre unaintervenció militar que estaven clares en les sessions preparatòries de Mir Sada. Però en el transcurs de la primera part de l'acció, en el moment en què l'ONU va autoritzar atacs aeris, alguns participants, sobretot dels Estats Units, volien ser presents a Sarajevo per evitar una intervenció militar, mentre que altres van decidir no anar-hi per a no impedir els atacs aeris. Va ser aquesta una de les raons per la qual ens van fer tornar a Split? Amb tota certesa, els nostres amfitrions, el Centre Internacional per a la Pau de Sarajevo,haurien vist amb bons ulls els atacs aeris contra posicions sèrbies. PREPARACIÓ I EXPECTATIVES La preparació dels participants va ser un altre aspecte crucial. Beati va demanar que es participés en la preparació, mentre que Equilibrei el secretariat internacional, no. El nivell de preparaciódels participants va variar considerablement, ja que depenia del grau de contacte que hi hagués entre els comitès nacionals preparatoris i el secretariat. Però cap al desembre de 1992, la preparació oferta per Beati no fou suficient per garantir la unitat en el grup italià, que va acabar dividint-se, com ho va fer el grup sencer, per la qüestió d'objectius i mètodes. El grup més ben preparat potser era el dels Estats Units, que incloïa un nombre important d'activistes de Ploughshare. Molts altres participants van venir com si haguessin d'anar a una mani que pogués ser desmontada per l'acció policial: hi ha una mica de risc, però els organitzadors procuraran que no passi res. l encara n'hi havia d'altres que anaven a Sarajevo per raons particulars, els atreia l'aventura o volien veure com era una guerra. També hi havia diferències entre els que hi eren per participar en una intervenció directa no-violenta. Alguns volien donar Molts altres participants van venir com si haguessin d'anar a una mani que pogués ser desmontada per l'acció policial: hi ha una mica de risc, però els organitzadors procuraran que no passi res. testimoniatgecontra la guerra i mostraven una indiferència, com a mínim superficialment, al risc de mort. Per a altres, l'efectivitat del projecte era la motivació principal. Molts mostraven una forta motivació religiosa, més que res catòlics i budistes. l implicant totes les categories, hi havia una minoria que sabia alguna cosa sobre la situació a Bósnia, i una majoriaque estava mancada d'aquesta experiència. PER PURA AFINITAT L'estructura organitzativa i de presa de decisions va resultar ser força desafortunada. Beativolia una estructura de grup d'afinitat, tal com l'havientinguda el desembre passat, i se les van enginyar per convèncer els francesos, que havien vingut sense grups d'afinitat, per fundar els seus propis grups. Però el consell dels portaveus va funcionar com un parlament on hi prenien les sevespròpies decisions, més que no pas com a part d'una estructura en la qual els portaveus hi fossin sota mandat. No obstant, el problema principal fou que per sobre d'aquesta estructura democràtica n'hi havia una altre: l'estructura dels organitzadors.Hi havia els líders de Beati, on sincloïa un grup de "permanents" que estaven dispsats a quedar-s'hitres mesos i els d'Equilibre. Hi havia també la coordinadora internacional, que en teoria consistia en un delegat per país, a més dels representants d'Equilibre i de Beati. S'havia reunit ja dos cops en el transcurs de la fase preparatòria i havia establert un secretariat internacional. Sobre el terreny, a Split i a Bósnia, la coordinadora havia funcionat només de manerarudimentària: al segon dianomés s'hi reunien els francesos i els italians, mentre que les altres delegacions no hi eren invitades. Arran de la retirada d'Equilibre, els de Beativan anar agafant la batuta progressivament. Un cop completada l'acció a Mostar, Mir Sadava ser oficialment declarada "acabada" i totes les altres accions van fer-se sota la bandera de l'acció italiana originària: "Compartim una pau". La meva impressió, compartida per un bon nombre d'altres persones, és que aquest cercle intern d'organitzadors va manipular el consell de portaveus i els participants normals. Eren els únics amb tota la informació, i molt sovint semblava que només ens donessin aquells bocins d'informació que fossin útils per a prendre una determinada decissió. Per als organitzadors representava un gran problema el sentir-se responsables del projecte. Com a iniciadors, es sentien més responsables que aquells que vingueren responent a la seva crida. De manera que serien ells els culpables si alguna cosa anava malament. En quedar clar que es corria un alt risc si s'anava més enllà de Prozor, va semblar que eren incapaços de fer se'n responsables. Penso que això és fruit d'una estructura organitzativa que no garanteix una igualtat real entre els participants. PARLANT DE MULTITUDS AMB ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ Hi ha altres problemes que es poden resumir sota l'epígraf de comunicació. En primer lloc, el domini numèric dels participants italians va posar en desavantatge els participants que no parlaven italià. Toti que, a diferència del que havia passat el desembre, es va organitzar un servei de traducció simultània en les reunions plenàries i les del consell de portaveus, la fluidesa informativa no va funcionar. Els rumors corrien sense destorbs i les respostes a algunes de les nostres preguntes encara són una incògnita. Un error encara més greu va tenir a veure amb la relació amb els mitjans de comunicació. Equilibre havia anunciat que una multitud de 100.000 persones aniria a Sarajevo. A la primera reunió de
Page 1 and 2: lt3 oek) eu HIVERN 1993-94 300 PTS
Page 3 and 4: MOCADOR 27 OPINIÓ 3 TOTS CONTRA...
Page 5 and 6: MOCADOR 27 impresentables i descara
Page 7 and 8: MOCADOR 27 LA INSUBMISSIÓ A DEBAT
Page 9 and 10: MOCADOR 27 INSUBMISSIÓ 9 arxivar-l
Page 11: MOCADOR 27 EL MOVIMENT PER LA PAU D
Page 15 and 16: MOCADOR 27 EL MOVIMENT PER LA PAU D
Page 21 and 22: NOSALTRES "Mai no s'ha fet res en a
Page 23 and 24: IMILITARISTES l'Hospitalet de gat.
Page 25 and 26: MOCADOR 27 INTERVENCIONS INTERNACIO
Page 27 and 28: MOCADOR 27 OPINIÓ 23 El moviment a
Page 29 and 30: MOCADOR 27 INTERNACIONAL 25 canvi d
Page 31 and 32: MOCADOR 27 INTERNACIONAL 27 agroexp
Page 33 and 34: MOCADOR 27 INTERNACIONAL 29 molt pr
Page 35 and 36: MOCADOR 27 ECONOMIA DE DEFENSA 31,
Page 37 and 38: MOCADOR 27 ECONOMIA DE DEFENSA 33 L
Page 39 and 40: MOCADOR 27 AFIRMACIÓN Y RESISTENCI
Page 41 and 42: MOCADOR 27 DE LA INSUBMISSIÓ. El 1
Page 43 and 44: MOCADOR 27 CUL DE SAC RESISTÈNCIA

INFORME GUATEMALA Gabriela Serra ... - MOC - Barcelona

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?