INFORME GUATEMALA Gabriela Serra ... - MOC - Barcelona

MOCADOR 27 EL MOVIMENT PER LA PAU DAVANT LA GUERRA 11
passejar-se en autocars amb la creu de
Càritas a la carrosseria o fer parada a
l'emblemàtic santuari de Medugorje, al
sud de Mostar, no em va semblar doncs
la millor manera de fer progressar la
caravana més enllà de les posicions dels
HVO(2). En aquelles condicions, fins i tot
l'acollida entusiasta
que ens reservaven
els croats al nostre
pas em va arribar a
semblar sospitosa.
Amb això, la nostra
presència a Croàcia i
a Hercegovina va
tenir aspectes
certament positius.
L'ajut humanitari aportat, la solidaritat
manifestada amb els refugiats
musulmans als camps de l'Adriàtic i el fet
que pera molts habitantsérem els primers
civils estrangers que veien convivint amb
ells des de feia molts mesos, no són fets
negligibles. La vaga de fam i les
manifestacions que van tenir lloc a Split
i a alguns punts de control també van
Unes 3000 persones de quinze països
arribàvem a la ciutat croata d'Split la
primera setmana d'agost. Responiem a
una crida feta per anar a Sarajevo per
aturar la guerra. Però en qüestió de dies,
l'acció va esdevenir un fracàs.
MirSada(Pau Ara) havia estat preparada
per dues organitzacionsamb un historial
diferent a la regió. El grup catòlic italià
Beati Construttori di Pace (Beneits els
Constructors de la Pau) havia organitzat
una caravana pacifista a Sarajevo al
desembre de 1992, mentre que
l'organització privada d'ajut francesa,
Equilibre, portava més d'un any fent
arribar provisions a Bòsnia-Herzegovina.
Ambdós grups es proposaven
d'organitzar independentment accions a
Bòsnia a l'agost -els de Beati, mitjançant
camps per a la pau a Sarajevo i a ciutats
properes dominades pels croates o pels
serbis; i els d'Equilibre, amb una
manifestació de 100.000 persones a
Sarajevo- fins que es posaren d'acord
per ajuntar esforços.
Si Mir Sada hagués arribar a ser un èxit,
hauria estat una de les primeres
interposicions no-violentes directes en
una guerra, després de la visita més
aviat simbòlica de solidaritat al desembre
de l'any 92. Hauria estat un gran pas
endavant en la discussió sobre
alternatives a la intervenció militar. Però
va fracassar gairebé del tot.
No només no vàrem aconseguir arribara
Sarajevo, sinó que alcap de pocs dies els
servir per fer conèixer el missatge
alternatiu de la caravana. A més, les
cartes que vam rebre de Vaclav Havel -
oferint-nos ajut- o de Radovan Karadjic -
proposant-nos una cita a Pale-, i la
preocupació de les institucions
demostraven la importància del nostre
El testimoniatge de les errades i els encerts de cada
iniciativa ha de servir per millorar plegats la nostra
capacitat de fer créixer un autèntic moviment de
diplomàcia popular que pugui obtenir resultats
tangibles.
gest innovador: la ingerència agosarada
de 1500 civils estrangers prop de la línia
de front destorbava car posava en causa
tot el sistema de pensament militarista.
Aquest hauria de ser en el futur el gran
repte i la gran revenja dels ciutadans:
aconseguir un dia aturar una guerra per
la simple presència no violenta de milers
de civils independents sobre el terreny.
ES DIVIDEIX UNA PAU...
organitzadors i els participants es van
anar dividint sense remei. La resta de la
història es pot resumir en 14 dies de
discussions fins que quasi bé tothom va
estar a punt de patir un atac de nervis.
Tots vam tornar a casa amb la sensació
de "mai més (com a mínim, no d'aquesta
manera)". Però s'aprèn més dels errors
que de l'èxit, i, pertant, queda l'esperança
que una avaluació exhaustiva de l'acció
pugui donar posteriorment un sentit a Mir
Sada.
Per a alguns, el suport a la idea d'una
comunitat multiètnica implicava el
suport al govern de Bósnia
Herzegovina. Per altres, significava una
neutralitat estricta i l'expressió de
solidaritat amb les víctimes de tots els
bàndols.
ELS ORGANITZADORS ES RETIREN
El punt d'inici de l'acció era un parc dels
afores d'Split que havia estat transformat
en una base militar per l'exèrcit croat,
però que nosaltres fèiem servir com a
lloc d'acampada. Procedíem d'Itàlia,
França, els Estats Units, Mèxic, Japó,
Alemanya, Gran Bretanya, Bèlgica,
Holanda, Polònia, Grècia, Suècia,
Noruega i la República Txecao).
Per això no voldria de cap manera que el
balanç crític que he fet del projecte "Mir
Sada" desmoralitzés els nombrosos
companys de Catalunya que pensen que
encara hi ha quelcom a fer per Bòsnia i
Hercegovina. El testimoniatge de les
èrrades i els encerts
de cada iniciativa ha
de servir per millorar
plegats la nostra
capacitat defercréixer
un autèntic moviment
de diplomàcia popular
que pugui obtenir
resultats tangibles. I
si cal tornar a Bòsnia,
hi tornarem.
Univers Bertrana
Perpinyà, setembre de 1993.
(1) El pacifisme no pot ser neutral. Luís
Rodríguez Abascal. MOCADOR26. pàg 13.
(2) Milícies croates
El fet que no hi hagués prou autobusos
per atothom, juntament amb els informes
sobre forts combats a Bòsnia, va fer
retardar un dia la marxa del grup
capdavanter. Finalment, tots els que vam
trobartransport vam marxarcap a Prozor,
al sud de Bòsnia, on vam instal.lar un nou
campament al costat d'un bonic llac.
Es pot considerar Prozor com al límit de
la zona de guerra. Per darrera la ciutat hi
ha forts combats entre les tropes croates
i les bosnianes -des del nostre
campament podíem
veure els projectils que
es llançaven contra
l'àrea sota control
bosnià de Gornji Vakuf
Els combats,
.
finalment, van
contribuir a la decisió
dels organitzadors de
suspendre el posterior
viatge cap a Sarajevo.
Els primers en
abandonar "foren els
d'Equilibre, que eren els responsables
de la logística de l'acció en conjunt, així
com la majoria de participants francesos.
Van marxar acusant els que esquedaven
de ser "assassins" i "suïcides. Al mateix
dia al vespre, ja era divendres, va arribar
una part del segon grup de participants.
Una altra part, després que arribessin
informacions relatives a la seguretat,
havia decidit quedar-se a Split. La
sensació d'alleujament que varem notar