INFORME GUATEMALA Gabriela Serra ... - MOC - Barcelona

lt3
oek)
eu
HIVERN 1993-94 300 PTS -
INFORME GUATEMALA
Gabriela Serra
16
FF
ENTREVISTA A FRANCESC ARNAU
MARXA PER LA PAU A SARAJEVO
.k444>
«y,:è

2 MOCADOR 27
OPINIÓ
Tots contra... tots. Patric. 3
Pacifistes? Dani López. 23
LA INSUBMISSIÓ A DEBAT
Per què no insubmissió judicial? 4
Insubmissió al servei militar: inconstitucionalitat de l'article
135.Bis.i del codi penal. 5
Carta de Marc Barrobés al jutge. 5
Manifest dels objectors de consciència insubmisos que
desobeïm el tercer grau penitenciari. 6
Caritas diu prou. 7
INSUBMISSIÓ
Francesc Arnau: de professió advocat. 8
EL MOVIMENT PER LA PAU DAVANT LA GUERRA
Marxa a Sarajevo. Univers Bertrana. 10
Es divideix una pau. Christine Schweitzer 11
Resolució sobre els desertors aprovada pel Parlament
europeu. 15
INTERVENCIONS INTERNACIONALS
Els verds alemanys i la qüestió de la intervenció
als Balcans 16
Resolució del Consell d'Estats Federals. 16
Posicionament de Jürgen Trittin sobre el debat. 18
Les forces armades espanyoles en missions de pau 20
SUMARI 27
Entrevista a Agustín Quesada Gómez.ADRIÀ 20
Entrevista a Miguel Angel Fernández-Mazarambroz.
ADRIÀ 21
Agrupació De Recolzament a la Insubmissió
Antimilitarista(ADRIA). 22
INTERNACIONAL
Les restes de l'URSS: Un balanç. Carlos Taibo 24
Guatemala. Gabriela Serra. 26
Un país anomenat Rwanda.
Entrevista a Joaquim Vallmajor. 28
ECONOMIA DE DEFENSA
Indonèsia: el joc de la hipocresia. Arcadi Oliveres 31
Proliferació nuclear i subministradors nuclears.
Vicente Garrido Rebolledo. 32
La viabilitat econòmica del desarmament. Tesi doctoral
d'Arcadi Oliveres. 33
XII Meeting of the European Network against arms trade
(ENAAT). 33
CUL DE SAC
Llibres. 34
Breus. 36
Ecoconcern. 37
Notícies de la i.r.g. -
wri news. 38
Resistència a la militarització. Perspectives
Internacionals.COT 39
Agenda 39
Kleenex. 40
BUTLLETA DE SUBSCRIPCIO MOCADOR
nom i cognoms
adreça població
codi postal comarca tel.
Se subscriu a la revista MOCADOR per un període d'UN ANY, prorrogable si no hi ha ordre en contra, i un import
de 1.100 pessetes (4 números) a pagar mitjançant domiciliació bancària.
Distingits senyors:
Banc/Caixa
CP
Domicili agència Població
Compte/Llibreta-núm(1)1_1_1_11 -11111-111-lllIllillli
Jo (Titular compte/llibreta)
domiciliat al c/pç núm de CP
autoritzo el pagament dels rebuts que al meu nom presentarà MOCADOR
,a de
(Signatura)
- Envia aquest full a: MOCADOR Casal de a Pau. Cervantes, 2, pral-1.08002-Barcelona
(1) El número s'hauria de composarde 20 xifres: 4 corresponents a l'Entitat (Banc o Caixa), 4 més de l'oficina, 2 del Codi de Control i
alment 10 del compte o Ilibreta.
de 199...
_J

MOCADOR 27 OPINIÓ 3
TOTS CONTRA... TOTS
"Aturem la guerra", deia el cartell de convocatòria de la
manifestació. Era diumenge, 28 de novembre, i aquest cop vaig
vèncerla gran mandra que em provoquen últimament les grans
convocatòries.
Quan vaig arribar al Passeig de Gràcia, pujant des del carrer
Aragó, em vaig .trobar la mani que ja baixava direcció Plaça
Catalunya. La capçalera s'apropava a poc a poc, amb un
rebombori de càmeres i periodistes poc usual últimament en
les convocatòries pacifistes.
De seguida vaig entendre la raó de l'interès inusitat i la mala llet
que portava ja a sobre, des que havia vist la relació de
convocants a la mani, es va veure augmentada: entre els que
portaven la pancarta que obria la mani hi havia el Pasqual
Maragall. No em vaig parar a comptar quantes "personalitats"
més havien vingut a ferpolítica electoral en nom de les víctimes
dels Balcans i em vaig perdre ràpidament entre la gent de la
mani a la recerca d'alguna cara coneguda.
Es veia força gent, però em semblà poca, per la quantitat de
convocants. La premsa aquest cop hi jugava a favor i va inflar
una mica les xifres fins als 15.000 manifestants.
Una manifestació molt relaxada; un passei9 sota el sol de la
tardor. Què lluny queden els Balcans. Ningu cridava res. Una
mani silenciosa en van dir després. A mi em semblà que ningú
sabia exactament què cridar o, millor dit, contra què o qui cridar.
Havia anat a la mani, sabent que entre els convocants hi havia
antimilitaristes convençuts com CiU i PSC-PSOE; però va ser
a la pròpia manifestació on vaig comprendre el perniciós que
resulten les convocatòries del tipus "Tots contra...".
Si tots i totes estem contra la guerra, si tots i totes estem contra
no ens cal cridar res,
el racisme, contra la SIDA, contra... , ja
doncs ja estem tots convençuts i com que fora de nosaltres no
queda ningú (o sí?), res no podem fer contra... el que sigui.
Quan els que empresonen insubmisos, fomenten el comerç
d'armes, fixen quotes de refugiats, neguen el dret d'asil als
desertors (fins i tot als iugoslaus), aproven lleis d'estrangeria
xenòfobes, fomenten la repressió racista contra els estrangers
de "color" (en les reunions de preparació de la mani es va
proposar, això sí, demanar al governador civil, és a dir al PSOE,
que el dia de la mani la policia deixés en pau els estrangers
perquè poguessin assistir a la mani sense problemes), han
permès que l'Estat espanyol s'hagi convertit en l'Estat europeu
amb major proporció de malalts de SIDA (amb Catalunya al
capdavant); quan els responsables de la guerra, el racisme, la
MOCADOR Desmilitarització i no-violència
- MOCADOR CASAL
- MOCADOR EMPORDÀ:
- MOCADOR VALENCIA:
SIDA, etc., n'encapçalen les manifestacions de denúncia, la
guerra, el racisme, la SIDA... es converteixen en fets
inexplicables, sense responsables, en accidents històrics, en
problemes sense solució, davant dels quals només ens resta
la impotència.
El dilluns 29 de novembre un diari anunciava la venda per part
del govern espanyol de 12 caces F 18, de segona ma, a
Tailàndia.
Avui, dia 1 de desembre, Dia Mundial de la SIDA, els que no
mouen un dit ni un duro contra laSIDA-Generalitat, Ajuntament
benintencionades -suposo- publiquen un
i un parell d'entitats
anunci als diaris amb el títol: "SIDA: És hora d'actuar". Quanta
gent ha de morir perquè es decideixin a actuar?
Vaig rumiant aquest article mentre camino des del carrer
Tallersfins al Casal de la Pau. Pelcamí m'she creuat amb quatre
parelles de Policia Nacional i una de Mossos, amb l'ineludible
control vexatori l'immigrant de torn que forma part de la
decoració fixa de les Rambles barcelonines.
Si al carrer no sortim per a denunciar les responsabilitats,
complicitats, interessos, negligències dels que exerceixen el
poder, nosaltres mateixos ens convertim en responsables. El
silenci és complicitat, dit vell però ben cert.
És hora d'actuar, efectivament, però contra els responsables
més directes de la guerra -de totes les guerres-, del racisme,
de la SIDA... No estan tan lluny, potser al costat teu a la mani.
Vaig marxar indignat de la mani. Prefereixo l'anonimat generós
dels vuit vaguistes de fam de Madrid que reivindiquen el 07%
del PIB en favor del Tercer Món als pressupostos del 1994;
proposta recomanada per l'ONU des del 1972, però que ningú
compleix, tampoc psoecialistes ni convergents, que prefereixen
gastar-se els calers en l'Euroexèrcit. Ahir van hospitalitzar a un
dels vaguistes, després de 18 dies en vaga de fam.
Avui dia cap governant es declara racista o en favor de la
guerra. Així, si tots i totes estem contra la guerra, el racisme...,
vol dir que els militaristes i racistes es troben entre nosaltres.
Hòstia, quin merder! Si no aprenem a diferenciar-los, aixà pot
acabar en un embolic enfrontament, en el TOTS CONTRA
TOTS.
Estic fart de manis convocades amb les millors intencions.
Maragall i companyia, el proper cop quedeu-vos a casa!
REDACCIONS
DE LA PAU: Cervantes, 2, pral. 1='. 08002 Barcelona. tfn: 93-318.39.94
Apartat 337. 17600 Figueres. tfn/fax: 972-56.31.17
Pça. Manisses, 2, 3, porta 15. 46003 València. tfn: 96-392.30.95
SEMINARI PERMANENT D'EDUCACIÓ PER LA PAU: c/ Melcior de Palau 140. 08014 Barcelona
COL.LABORADORS/ES
Badalona: Maria Dolors Sabaté. Barcelona: Lydia Adell, Francesc Amau, Núria Arnau, M Teresa Astasio, Susanna Barquín, Marc Barrobés,
Betlem Blanco, Cafetera enfuncions, Paco Cascón, Miquel Colomer, Pere Comelles, Teresa Dalmau, Vicenç Fisas, Pep Manel Fontdevila,
Francesc Noé, Arcadi Oliveres, Sergi Rodriguez, Pàtric de San Pedro, Yon Sánchez, Gabriela Serra. Caldes de Montbui: Dani Lopez. Alt
Empordà: Isidre Llorente, Mireia Mata, Josep M Tegido, Xavier Torruella. Girona: Martí Teres. Igualada: Carles. Madrid: Luís Rodriguez
Abascal, CarlosTaibo. Ontinyent: Josep Gilabert, Santi Sais, Perpinyà: Univers Bertrana. València: Santi Alminyana, Noemí Canelles, Conxa
Galdon, Amand Ortiz, Eugènia Roda.
El MOCADORde primavera es preveu quesurti la segona quinzena de març. Els originals per ser publicats hauran d'arribar aqualsevol
de les redaccions abans de finals de febrer.
S'admetenarticles,dibuixositota mena de col.laboracionsoriginals.Dirigiu-les a qualsevol delesredaccions delarevistaoal FAX972-56.31.17.
Subscripcions i distribució: Redacció Casal de la Pau
DIP. LEG, B-1292-87
Patric

4 LA INSUBMISSIÓ A DEBAT MOCADOR 27
PER QUÈ NO INSUBMISSIÓ
JUDICIAL?
Ara fa cinc anys, a un naixent col.lectiu
dejoves licalia unaparaula perdenominar
allò que anaven a fer. No fou per atzar
que crearen la paraula insubmissió, i és
que el que pretenien era no sotmetre's
dòcilment a l'Estat com aquell inferior
que obeeix a un superior. Eren els nous
objectors de consciència, i anaven més
enllà d'un rebuig a l'estament militar.
D'aquí doncs que la seva "paraula" no
mostrés únicament una oposició a
sotmetre's als militars sinó una negació
a tot abús de poder.
Amb aquesta postura, doncs,
uns 25 joves es varen
presentar al jutge militar de
Barcelona -el famós
Izquierdo- per no haver-se
incorporat a files en el seu
moment. Unes desenes més
ho feien a la resta de l'Estat
amb el mateix lema: no
sotmetre's a la llei de lleva
forçosa. El motiu de la
presentació era clar, si aquests joves
eren delinqüents per haver infringitla llei,
no eren delinqüents comuns, i per tant,
en un gest de bona voluntat es
presentaven a la justícia per poder
dernostrar l'absurditat i la injustícia de la
conscripció.
Sota aquesta mecànica, avui força joves
insubmisos continuen negant-se a fer el
servei militar i presentant-se a la justícia.
Però alguna cosa ha canviat:
Primer. Tenim que el número
d'insubmisossupera els4.000atot l'Estat
i que per tant aquest hoté impossible per
prendre represàlies contra tots ells. Això
permet als insubmisos actuals
escaquejar-se de la mili i de la justícia
amb relativa facilitat cosa que
també els allunya de la
participació activa en el
moviment.
Segon. Si en un principi hi
havia prou advocats per a
defensar als insubmisos, el
tracte que han anat rebent els ha fet
deixar la seva tasca dins el moviment,
fins el punt que actualment només queda
un advocat i no pas per haver rebut un
tracte especial. Per si fos poc, els joves
que portaven la comissió jurídica a
Barcelona també ho han deixat per la
•
manca d'interès i ajuda dels propis
companys.
Tercer. A les trobades d'insubmisos del
maig del 93, es feu ben clara la manca
d'una postura ferma de tots els
insubmisos i, el que éspitjor, es mostrava
ja com a evident la manca de compromís
social per part dels nous insubmisos. La
por a la presó era un impediment per
desenvolupar el moviment a diferència
dels primers companys insubmisos.
Quart. El moviment antimilitarista s'ha
convertit en moviment antimili. Són molt
pocs els que pensen en treballar per
l'abolició dels exèrcits arreu, i molts els
que entenen la mili com un problema
personal del que cal escapar-se'n de la
Hom té la impressió que el moviment és '•
molt més fort si se'l mira des de fora (I
escolta els comentaris de la gent del carrer
de la premsa) que no pas si el coneix des
de dins.
millor forma possible. Si la Prestació
Social Substitutória ja fou un pascap a la
desintegració i la divisió del moviment
antimilitarista, no podem permetre que
ara els judicis desorientin la nostra tasca
originària.
Com a conseqüència de tot això, es fa
palès un estaticisme en el moviment que
l'ha fet entrar en crisi i l'ha aturat, si
exceptuem alguns col lectius i algunes
persones. Hom té la impressió que el
moviment és molt més fort si se'l mira
des de fora (i escolta els comentaris de
la gent del carrer i de la premsa) que no
pas si el coneix des de dins.
És pertot això que crec quecal revitalitzar
el moviment. I si al maig del 93 vam
No només s'ha d'aplicar el ter
insubmissió als militars sinó tamb
l'actual justícia espanyola.
deixarpassarl'oportunitatdefer-ho sense
que passés res més que s'agreugés la
crisi, ara hoveig completament necessari
per un motiu que ens potfer desaparèixer
com a darrera forma de contestació
contundent que queda a Catalunya. Em
refereixo a la possible amnistia que corre
de boca en boca i que es preveu per la
primavera o tardor del 94.
Davant doncs d'aquesta present situació
crec que cal buscar en el passat noves
fórmules per reemprendre de nou la
lluita. Així trobo que seria interessant i
positiu iornar a considerar el terme
insubmissió.
1.- De la mateixa manera que els
insubmisos creiem que no es pot
canviar la Ilei de reclutament acatant
la i intentant abolir-la fent la mili, jo
tampoccrecque sigui possible canviar
la Justícia acatant-la i anant a judicis.
Això només ésjugar al seu joc. És per
aixe, que crec que no només s'ha
d'aplicar el terme insubmissió als
militars sinó també a l'actual justícia
espanyola. De fet, la
insubmissió avui en dia, es pot
entendre com a insubmissió a
l'Estat, iprova d'això és que on
més insubmisos hi ha, és al
País Basc amb força
diferència- perquè allí s'hi
barregen qüestions com la
independència, la major
opressió estatal o l'ETA.
2.- L'insubmís no té perquè ser pacifista,
tot i que sol treballar per la pau al
món. El moviment sempre s'ha
manifestat com a antimilitarista. I el
terme insubmís no exclou,
etimològicament, altres vies de lluita
i altres formes d'insubmissió. De fet
ja han aparegut alcarrer novesformes
com l'insubmissió fiscal. Per què no,
doncs, començar a parlar
d'insubmissió judicial?
Sense entrar en la discussió de si cal un
estat que governi i actui sobre els
individus, el que síque crecclar i unànime
és que el control exercit per l'Estat sobre
els individus és excessiu i abusiu en
massa aspectes. Així doncs l'Estat ha
deixat de ser el col lectiu d'individus de
tota la societat, per passar a ser
una minoria poderosa i
opressoraque atravésdels seus
braços legislatiu, executiu i
judicial alienen a l'individu i no el
permeten desenvolupar-se. És
per a això que entenc la
insubmissió com una plataforma
contra aquesta baluerna.
Exposada doncs, .aquesta possibilitat
d'actuació penso que cal intentar dur-la
a terme. Per combatre l'estaticisme que
deia, és necessari que l'insubmís corri el
risc d'aportat noves coses al grup i a la
societat. Aquest risc pot ser
materialitzable amb la negativa expressa
a assistir als judicis, argumentant totes
les sentències desfavorables contra
insubmisos i la disparitat d'aquestes. No
tenen perquè excloure's altres sentències

MOCADOR 27
impresentables i descarades que mostren
clarament al servei de qui i de què està
la justícia. És obvi que això inicialment
només portarà represàlies, però no és
això el que tingueren els primers
insubmisos? Cal evitar de totes totes que
els insubmisos ens convertim en
escaquejadors de la mili per la via d'un
any de llibertat condicional per no tenir
antecedents. Hem d'esdevenir de nou
uns transformadors de la societatatravés
de prendre el nostre propi compromís
individual.
Sóc conscient que ara com ara no deu
ser gens fàcil prendre una postura com
aquesta. Tenim l'opinió pública a favor
en el referent a la nostra negativa afer el
servei militar. No és malvista la nostra
oposició al servei social. Però una
insubmissió judicial implicaria tornar a
començar a explicar de nou el que volem
i tornar a informar a l'opinió pública. La
gent tornaria a tenir la sensació que ho
volem posar tot de potes enlaire, però si
mirem enrera icomprovemels progressos
que ha fet la insubmissió crec que val la
pena intentar-ho. Proposo, doncs,
treballar en aquest sentit:
1.- Negar-nos a fer cap més judici.
2.- Preparar una campanya d'informació
de la insubmissió judicial.
3.- Prendre contacte amb tots els col
lectius desencisats i defraudats per
la justícia: especialment les
plataformes de presos.
4.- Proposar noves formes de
desobediència civil col.lectives i
recolzar les ja existents.
5.- Assumir plenament els riscos i les
possibles represàlies que aquesta
actitud comporta.
Jacint Vinyes
Assamblea Antimilitarista d'Osona
LA INSUBMISSIÓ A DEBAT
CARTA DE MARC
BARROBÉS AL JUTGE.
A/a. senyor Jutge del Jutjat de lo Penal núm. 16
El motiu del present escrit és comunicar-li que avui, dia 16 de desembre de
1993, no em presentaré a l'acte de la vista oral per al qual estic citat.
Les raons quan han motivat aquesta decisió són:
1.- Els motius ideològics que han comportat la meva actuació es deriven d'un
profund sentiment antimilitarista i antiautoritari, i per tant considero que si
se'm jutja per la meva insubmissió (o dit en termes judicials la negativa
expressaa realitzarel servei militarobligatori o laprestació socialsubstituthria)
s'està atemptant contra la meva llibertat ideològica, dret fonamental que
garanteix la Constitució Espanyola. De la mateixa manera que no em
presento al judici, no acceptaré cap condemna ni remissió condicional que
pugui resultar de la seva actuació com a jutge.
Atès que no accepto el judici, renuncio també a l'advocat designat en el seu
moment, el senyor Francesc Arnau i Arias.
2.- Observo que, a part, es produeix una total arbitrarietat pel que fa a les
diferents sentències que s'estan produint a tot l'Estat espanyol per motiu
d'aquest mateix "delicte". En aquests mateixos moments hi ha companys
insubmisos empresonats pel mateix "delicte" que he comès jo, i al mateix
temps d'altres han estat absolts. Suposo que ja deu tenjr coneixement de
la disparitat de criteris que està havent-hi al respecte.
3.- Considero que la solució al tema de la insubmissió no és competència del
poder judicial, sinó del legislatiu Aquesta mateixa consideració també ha
estat plantejada per part de membres de l'estament judicial. Penso que la
decissió més coherent que podria prendre qualsevol jutge seria la de
declarar-se insubmís a jutjar els objectors insubmisos, i plantejar obertament
al Govern la seva disconformitat.
(El judici va ser suspès)
Signat: Marc Barrobés i Meix.
Barcelona, 16 de desembre de 1993.
INSUBMISSIÓ AL SERVEI MILITAR: INCONSTITUCIONALITAT DE L'ARTICLE 135.Bis.i DEL
CODI PENAL
(una raó més per la despenalització de la Insubmissió)
Textavalat pels següents advocats en el"III Congreso-Asamblea de Gentes de Derecho". 5 de desembre de 1993,
Santiago de Compostela:
TeodoroMota (Madrid); Francesc Arnau i Arias (Barcelona); Eduardo Millán Alba (Sevilla); MD Luz López Lepeda
(Madrid); Maríno Rueda Prieto (Madrid); Francisca Villalba Merino (Madrid); Gloria Martín Frapcisco (Madrid)
Elena González Díaz.
En l'article 135.bis.i CP, es castiga amb pena de presó
menor, en el seu grau mitjà o màxim i inhabilitació absoluta,
durant el temps de la condemna, laconducta d'aquells joves
que refusin complir el Servei Militar.
Per altra part, en l'article 135.bis.h CP, es castiga amb pena
d'arrest major, en grau màxim, a presó menor en grau
mínim, a aquells que no arribin a efectuar la seva incorporació
a files, pel compliment de l'esmentat servei.
Lafinalitat buscada, a l'aplicar l'esmentat article 135.bis.i del
CP, no és altra que la d'augmentar el càstig a imposar als
joves, que en exercici de la seva llibertat de consciència, no
tan sols es neguen a incorporar-se a files, sinó que a més
a més posen de manifest les causes motivadores de
l'esmentada conducte d'insubmissió civil, contra l'existència
dels exèrcits, i el seu desig d'una Societat que practiqui la
cultura de la Pau i la Solidaritat.
Es produeix així una flagrant violació del dret a la llibertat
d'expressar pensaments, idees i opinions, emparat per
l'article 20.1.a de la Constitució; la qual cosa ha de dur a la
derogació, per inconstitucional de la referida norma punitiva,
de l'article 135.bis.i CP.

6 LA INSUBMISSIÓ A DEBAT MOCADOR 27
MANIFEST DELS OBJECTORS DE
CONSCIÈNCIA INSUBMISOS QUE
DESOBEÏM EL TERCER GRAU
Des que el 1989 vàrem iniciar lacampanya
de desobediència civil al servei militar
obligatori i a la prestació social
substitutbria -campanya coneguda com
"insubmissió"- no només
l'hem anat plantejantcom
a estratègia de rebuig a
la injusta legislació que
imposa la conscripció
militar. Amb la
insubmissió denunciem
el marc legal que regula
l'objecció de consciència i apuntem que
és un simple mecanisme de reforçament
del servei militar, al mateix temps que un
instrument que preténcanalitzar i reprimir
ladissidènciaantimilitarista dels objectors
de consciència. D'aquesta manera, la
insubmissió es converteix també en el
testimoni directe de la nostra aposta per
una cultura de pau, que promogui la
solució positiva i pacífica dels conflictes
i que contribueixi a la
superació de tota causa
imanifestaciód'injustícía
social.
Des de llavors s'ha
generalitzat un debat en
la societat civil entorn de
les conseqüències
negatives del militarisme
i dels exèrcits. Des de
1989, a més, la insubmissió s'ha convertit
en un punt de referència, fins i tot més
enllà de les fronteres de l'Estat Espanyol,
que genera solidaritat amb els
desobedients civils i accentua el rebuig
social cap a la mili i la PSS, com a
manifestacions clares de la perversitat
del militarisme i dels intents de l'estat per
imposar la participació social en ell.
Han estat tan nombroses
les mostres de suport
dirigides cap al col.lectiu
d'insubmisos, i tan
diverses les respostes
judicials cap a la seva
conducta, que el govern
ha hagut d'anar
modificant les seves polítiques de
repressió i canalització del conflicte. Fins
ara, amb l'excepció de Navarra, la
repressió pot considerar-se aïllada,
arbitrària i reduïda. El nombre
d'insubmisos ha anat creixent mentre el
govern actuava de forma contradictòria:
tot i que és cert que, amb la nova llei del
PENITENCIARI
servei militar, s'han endurit legalment i
teòricament les penes per insubmissió,
és clar també que s'ha acabat per aplicar
una política penitenciària que prova
Aquesta resposta governamental intenta
eludir el debat de fons que planteja la
desobediència civil al servei militar,
encara que no hauria de sorprendre'ns si
considerem que precisament ha estat
i per l'altre assegurar-se que la PSS
supera el boicot al qual la tenen sotmesa
els insubmisos i els milers
d'Organitzacions No Governamentals
que, en no admetre
objectors, es neguen a
Ha estat l'empresonament d'insubmisos el que col.laborar en el
ha des emmascarat amb contundència la
manteniment de la mili.
irracionalitat
de les imposicions militars.
L'estat no ha entès que,
de la mateixa manera
que la nostra objecció de
dendolcir" l'estança dels insubmisos a consciència no va dirigida a la mili com a
les presons, mitjançant classificació
immediata de "règim de tercer grau",
prestació personal, sinó a l'existència de
la pròpia conscripció i del militarisme,
cosa que significa que només han d'anar tampoc amb la insubmissió no busquem
a la presó a la nit. D'aquesta manera, no
essent considerats "delinqüents
perillosos", es pretén donar a la societat
una solució judicial: és un instrument
col.lectiu de desobediènciacivil a una llei
injusta i una forma d'expressió de la no
la imatge d'una normalització benèvola
de la repressió: que la llei segueixi essent
amenaçadora per 'els joves que pensen
cooperació
militarisme.
de la societat amb el
Creiem que fóra
descoratjador que tots
Amb la insubmissió no busquem una solució acabéssim per acceptar
una normalització de la
judicial: és un instrument col.lectiu de repressió a la
desobediència civil a una llei injusta i una forma insubmissió,
apuntaléssim així la
d'expressió de la no cooperació de la societat situació injusta que des
del amb el militarisme.
principi volíem
transformar. Per aixòfem
-■
aquest nou acte de
desobeir la imposició de la mili, i alhora desobediència civil, amb els mateixos
tranquilitzadora de les consciències principis que des de sempre hem
menys partidàries de mesures defensat, a cara descoberta i assumint el
repressores cap als insubmisos.
risc que pot suposar per la nostra "diürna
llibertat".
El més important és que novament siguem
capaços d'obrir possibilitats de mobilització social
contra les causes i manifestacions del militarisme.
l'empresonament d'insubmisos el que
ha desemmascarat amb contundència
la irracionalitat de les imposicions militars.
El govern vol evitar que creixi la
insubmissió i, desbordat pel creixent
nombre de declaracions d'objecció de
consciència,per unacantóvol neutralitzar
el desafecte social cap a la mili i l'exèrcit,
Ens neguem a acceptar les condicions
imposades pel règim penitenciari de
"tercer grau" per noyament demanar una
solució positiva del conflicte plantejat per
la insubmissió a la mili ia
PSS. Un altre cop
prenem la iniciativa
perquè la nostra
desobedienciaassenyali
cap a l'arrel del problema:
no volem una resposta
judicial personalitzada
que progressivament estovi la repressió
de la insubmissió, sinó una solució política
que reconegui el caràcter col•ectiu del
moviment d'objecció i insubmissió, i que
reculli les demandes de desmilitarització
i de rebuig al servei militar obligatori
formulades reiteradament
majoritàriament per la societat.

MOCADOR 27 LA INSUBMISSIÓ A DEBAT
La nostra actitud, que ajuda
el debat suscitat per la
insubmissió, en situar
nos un altre cop davant
la possibilitat de fortes
condemnes de presó, no
ésfruit del caprici: volem
que la insubmissió
serveixi per a alguna
cosa més que per
rebaixar la repressió;
volem que segueixi
essent una possibilitat
política itransformadora,
i per això ens disposem
a fer del nostre possible
pas per la presó un
instrument de lluita
contra el militarisme.
Sabem que aquest boicot a la via
judicialitzadora i penalitzadora de la
insubmissió situa el govern davant del
problema que creia haver "apagat", i que les causes i
a recol.locar haurà de prendre decisions que pretenia militarisme. En
Un altre cop prenem la iniciativa perquè la nostra
desobediència assenyali capa l'arrel del problema:
no volem una resposta judicial personalitzada
que progressivament estovi la repressió de la
insubmissió, sinó una solució política que
reconegui el caràcter col•lectiu del moviment
d'objecció insubmissió, i que reculli lesdemandes
de desmilitarització de rebuig al servei militar
obligatori formulades reiteradament i
majoritàriament per la societat.
alentir. Però el més important és que
novament siguem capaços d'obrir
possibilitats de mobilització social contra
objecció fiscal
etc.).
• ****** • *********** • • ***** • • • • • • • • • • • • • • •• • • • •• • • • • • • • • • • • • • • •
CARITAS DIU PROU
7
manifestacions del
desobeir el tercer grau
penitenciari", els
insubmisos tornem a
apel lar a la societat
perquè ens doni el seu
suport, però sobretot
intentem incidir
pedagògicament sobre
les consciències de la
gent, perquè neguin a
l'exèrcit la col.laboraciò
civil que precisa per a la
seva existència:
autoinculpant-se amb els
deÉobedients civils i
participant en aquesta
mena de feines que han
anat des de fa anys
creant cultura pacifista
(educació per a la pau,
a les despeses militars,
Aquesta carta fou escrita per Caritas Espariola de Madrid després de replantejar-se la qüestió d'acollir prestacionistes. Varen
d'ecidir no actuar més de corretja de transmissió de la conscripció i, per tant, d'una de les formes del militarisme. Creiem que té
un valor prou extrapolable a moltes organitzacions catalanes que acullen prestacionistes, sovint de bona fe i sense massa reflexió.
Amb un cert retard sobre les previsions, per culpa dels molt
suats imponderables, us donem explicacions escrites sobre el
que ja vàrem comentar per telèfon. Ens referim, en concret, a
l'assumpte de la rescissió del conveni per al qual joves obligats
a la PSS desenvolupin la seva prestació en la nostra associació.
I. Antecedents.
El nostre col•ectiu, en no comptar amb personal voluntari
suficient en nombre i horari de dedicació per cobrir totes les
àrees detreball (seguiment isuport de nois inoies amb problemes
de marginació i toxicomania...), va pensar que fóra interessant
incorporar dos prestacionistes. Ells ens donaven el seu treball
i nosaltres els oferíem un camp inèdit per a molts. Suposava, al
menys així ho vàrem entendre llavors, una forma de reforçar la
nostra feina i d'integrar dos valors necessàriament units: la lluita
per la pau i la justícia. Els fets i l'evolució en la nostra reflexió
sobre els tema ens han fet verificar de manera patent el contrari.
II. I conseqüènts...
La primera sorpresa va ser descobrir el perfil de bon nombre de
prestacionistes. No es tractava pas de persones amb una
cosmovisió i plantejaments vitals tant propers a la nostra
concepció de la justícia de la pau com ens havíem pensat.
Vàrem descobrir que els "veritables" objectors o havien estat
amnistiats o bé s'havien passat a la insubmissió. Força dels
nostres prestacionistes simplement buscaven eludir els rigors
de la mili.
Per altra banda vàrem detectar que era una greu incongruència
ser nosaltres el "delegats del govern" i creadors de places per
a una llei que ens continua semblant -com a molts altres
greument injusta, inconstitucional i discriminatòria. No és aquí el
lloc per desenvoluparaquesta aspectes, però difícilment podíem
harmonitzar la gratuïtat de la solidaritat personal amb
l'obligatorietat de la prestació i el marc normatiu de control que
ens imposa.
Si hi afegim que vàrem apostar per la utopia i per uns màxims
axiológics, difícilment, iencara més en aquests moments en els
quals és en joc més que mai la causa de la pau, podiem optar
per fàrmules col.laboracionistes "light".
Distingim la nostra posició de la del prestacionista. No podem
exigir que tots siguin insubmisos, però com a col.lectiu no tenim
cap raó per crear unes places que desenvolupen una formulació
legal en la qual no creiem. El jove no sempre té tot el marge
desitjable d'elecció -PSS o insubmissió- però nosaltres sí que el
tenim -sense greus conseqüències- i hem de jugar per una
postura que no mini l'eficàcia dels que, fins i tot a càrrec de la
seva Ilibertat, rescaten valors oblidats en el nostre temps.
Per tot plegat,
Decidim: Després d'un ample i interessant debat intern,
contrastada la nostra experiència amb una bona colla de
col.lectius, i amb l'autoritat que atorga rectificar les pròpies
errades:
Resoldre definitivament el conveni que a través de Caritas
Espariola teníem amb l'Oficina de la PSS. Alhora sol•icitem que
per Caritas Esparlola, i avaluats els motius abans esmentats, es
rescindeixen tots els convenis. Sembla una molt seriosa
incongruència que qualsevol activitat vinculada a l'exercici de la
caritat cristiana, lliure i gratuïta, es pugui realitzar per imperatiu
legal. Al Cèsar allà que és del Cèsar...
Conscients que no som els "solucionadors" de la marginació,
optem per programes potser menys amplis però més coherents,
menys dotats de personal, però en els quals no s'enfosqueixin
els valors de la pau i de la justícia en els que fermament creiem.
Finalment, ens solidaritzem de forma rotunda, amb els que, amb
un greu risc per a la seva llibertat personal, ens alliberen a tots
una mica més, des de l'aposta radical i ferma per la insubmissió
com a forma constructiva de lluitar per la pau i formulació
coherent de les seves pròpies conviccions. A ells els agraïm no
pas poques raons que ens han dut a rectificar.
Una salutació molt cordial.
J.L Segovla Bernabé
Ex-responsable de la PSS
Equipo menores y jóvenes A. Apoyo

8 INSUBMISSIÓ MOCADOR 27
FRANCESC ARNAU, DE PROFESSIÓ
En Francesc Arnau és un advocat atípic, un dissident. La
dissidència, i això ho sabem prou bé els antimilitaristes, és
intolerable quan deixa de ser retòrica i comença a posar de
manifest, en les coses de més a prop, el desordre, la
injustícia, la misèria i la repressió del món en què vivim.
L'enfuriment que aquesta dissidència provoca en les
persones és directament proporcional al grau de complicitat
que hi tenen -al seu poder. En Francesc no només fa uns
magnífics discursos sobre les mancances de la nostra
administració de justícia, sobre la indefensió dels ciutadans,
la corporativització, etc. Això és tolerable i fins i tot ens
tranquilitza les consciències. A més, destapa aquestes
mancances en cada judici, enfronta cada jutge i cada
jutgessa, comapersones, amb lasevapart de responsabilitat,
amb el seu paper repressiu. I el més interessant és que això
es pot fer molt sovint senzillament amb la llei a la mà,
senzillament sense fer concessions. Fa molt temps que
sabem que no n'hi ha prou amb una legislació amb vocació
de justa per fer una societat justa. En les democràcies
formals molt sovint aconseguir que la llei s'acomplís ja fóra
una millora. En Francesc ho prova de debò. Aquesta actitud,
portadaaterme amb lasevaveu pausada, el seu capteniment
sempre reposat, encén els jutges i fiscals. I li provoca
problemes, ja des de fa molts anys.
Mocador.- Què va passar el dimecres
15?
Francesc Arnau.- Tenia un judici a les
9,40 h a Arenys de Mar, jutjat penal núm.
1, contra un noi per conducció etílica.
Res no feia preveure cap conflicte. Però
va arribar el jutge, Eloy López, i el va
suspendre perquè no comprenia l'idioma
que jo emprava per dirigir-m'hi. La LOPJ
de 1985 preveu que en una situació així
qualsevol persona que sigui a la sala i
conegui totes dues llengües pot fer
d'intèrpret. Però no ho va voler. Tornarà
aconvocareljudici ifaràvenir un intèrpret
de la Generalitat. I l'ús d'intèrpret ja
suposa una limitació deldret de defensa,
perquè talla el discurs continu i espontani
que necessita una línia de defensa
coherent. Aquests incidents amb la
llengua, per la gent que no freqüenta
l'administració de justícia, són difícils
d'imaginar, però passen.
A les 12,40 h. a Barcelona m'esperaven
els de SOS Racisme. Havia de defensar
un noi magrebí al qual uns guàrdies de la
seguretat privada del Metro havien clavat
una pallissa terrible perquè van trobar-lo
en els passadissos venent tabac.
Probablement l'haurien matat si algú que
ho va sentir no hagués avisat la policia,
que en aquestcasva aturar lacarnisseria.
El noi, a part d'altres lesions, ha perdut el
40% de capacitat auditiva en una oïda.
Havia de començar el judici, però el jutge
Juan Pablo González González va dir
que si jo no em posava corbata no es
podia fer el judici. Jo sempre m'havia
posat corbata, igual que toga, en els
ADVOCAT.
judicis. Si passes per la toga, sense la
qual no pots exercir, passes pertot. Però
des de l'incident del 24 de novembre,
quan em van detenir per aquesta raó, he
decidit no portar-ne més. Segons la llei
no és obligatòria. I l'experiència
m'ensenya que quan t'agradeixen
d'aquesta manera has de reaccionar
fort. Si no, continuen i t'intimiden.
Mentre això passava no sabíem que la
policia entrava a sac al despatx de
Badalona.
M.- Aquesta tanda recent d'incidents
absurds indueixen a pensaren un clar
prejudici d'una sèrie de jutges contra
tu. Això arranca del teu cas amb un
noi de Ciutat Vella.
F.A.- Sí. És el cas d'en Marc Pérez, un
noi detingut a principis del 92, en plena
psicosi olímpica, quan a Barcelona hi va
haver més d'un atemptat amb bomba. El
van acusar d'haver posat un artefacte
explosiu sobre una moto davant d'una
escala on vivien policies, i tot es va anar
embolicant. Es va produir una situació
d'especial violència entre el tribunal i
l'advocat i amics i amigues d'en Marc. La
nostra línia de defensa tenia com a base
presentar unes proves que implicaven
qüestionar el veritable monopoli que les
forces i els cossos de seguretat de l'Estat
Espanyol han tingut sempre a l'hora
d'informar,ferperitatges sobre artefactes
explosius davant dels tribunals. Això
també passa una mica amb les
empremtes digitals. La policia en té el
monopoli. En aquestcas nosaltres teníem
Darrerament en Francesc Arnau té muntanyes de
complicacions amb el poder judicial. Tantes i tant
rocambolesques que, si no fos que som de tant bona fe,
podríem pensar que ésobjecte d'una deliberada persecució.
El dia 24 de novembre, el jutge Gandarillas Martos, del jutjat
d'instrucció 33 de Barcelona, va fer detenir en Francesc per
no dur corbata en el judici. Detenir! Segons la Llei Orgànica
del Poder Judicial (LOPJ) la corbata no és obligatòria. El
varen dur emmanillat (emmanillat!) i el jutge Ramon Macià
va ordenar el seu ingrés en un calabós, suposem que per
l'evident perill social que representa un home sense corbata,
on va estar un parell d'hores fins que li van prendre
declaració. Poc després vaser denunciat per desacatament
per haver citat en una conferència unes paraules textuals
d'un jutge: "Y estos, que no se anden con hostias que se la
van a cargar". Més encara: el 15 de desembre, mentre a
Arenys i a Barcelona se suspenien dos judicis en els quals
havia d'intervenir, un agent judicial i dos policies procedien
a l'embargament dels seus bens per fer efectives dues
multes pendents, l'una de l'any passat també per no dur
corbata i l'altra de 1986, per haver protestat per la presència
de policies armats dins la sala de vistes. La noia que
treballava en el despatx quan van entrar-hiva rebre unaforta
impressió d'intimidació i a més van espanyar la porta de les
habitacions privades d'en Francesc.
un metge forense i un enginyer civil
d'Explosivos Riotinto. El tribunal es va
negar a escoltar-los, perquè qüestionaven
la validesa dels informes que els
especialistes de la policia havien fet
abans. Vàrem arribar a la conclusió que
el tribunal no era suficientment imparcial
i que l'havíem de recusar. Jo havia
presentat una recusació fa 5 o 6 anys. La
varen tramitar i després vàrem guanyar
el judici. Ara,. en un cas igual, actuen
diferent. No van acceptar la recusació.
Van iniciar un procés de pressió per
obligar en Marc a canviar d'advocat.
Entre sessió i sessió del judici, en Marc
va sentir que un dels magistrats, Jesús
M. Barrientos Pacho, va dir en veu alta
referint-se a l'advocat i als que li donaven
suport: "Estos, que no se anden con
hostias que alfinal se la van a ganar". De
fet aquest va ser un detall més que ens
va convèncer de presentar la recusació.
En unes jornades d'estudi celebrades al
d'Advocats, organitzades per
l'Associació Catalana de Juristes
Demòcrates, vaig explicar això mateix.
Com a conseqüència la fiscalia va
interposar querella criminal contra mi per
desacatament a l'autoritat. Això és un
veritable atemptat contra la llibertat
d'expressió que també els advocats
necessitem per fer la nostra feina.
Afortunadament entre els organitzadors
de les jornades hi va haver gent honesta
que va posar a disposició del tribunal les
cintes magnetothniques de les jornades
i es vacomprovar que la querella posava
en boca meva coses que jo no havia dit.
El jutge del núm. 9 d'instrucció ha decidit

MOCADOR 27 INSUBMISSIÓ 9
arxivar-la. Però la fiscalia ha fet recurs:
volen que hi hagi judici i pena per haver
"
explicat aquestes coses.
M.- La qüestió de base és que el poder
judicial no pot tolera que un advocat
qüestioni el monopoli de proves, que
exerceixi el seu dret a recusar un
tribunal, en definitiva que no accepti
el joc i faci costat als de fora.
F.A.- L'advocat té bàsicament dues
postures a prendre davant d'un judici.
Una és dir-li a l'acusat: resignació, tu et
confessesculpable, demanesclemència,
això anirà bé, jo conec el tribunal, ja
m'han dit que no passarà res... L'altra és
el que jo vaig fer amb en Marc. Dir-li: jo
crec en la teva innocència i lluitarem fins
al final. Això no m'ho perdonen. La
mentalitat dels magistrats i fiscals d'aquí
no ho admet. Són incapaços de fer com
a, per exemple, a Anglaterra, on són
capaços d'acceptar un error judicial.
Anglaterra no és cap paradís i es tortura
tant o més que aquí. Però hi ha un nivell
d'hipocresia democràtica que aquí són
incapaços d'assolir.
Ésperaixò que està en marxa un veritable
procés de liquidació física. Perquè crec
que és això el que es proposen. Liquidació
física del dissident, en aquest cas un
advocat que els crea un problema cada
vegada que intervé perquè demana un
respecte cap a les regles del joc. Potser
algú creurà que exageroe És una
conclusió que trec de les exPlieacions de
l'Helena, la noia que treballava al despatx
de Badalona quan va entrar la policia per
l'embargament. Cinc hores després dels
fets encara plorava i em deia que m'havia
de repensar moltes coses perquè
aquesta gent van per mi, que em trobaran
mort algun dia en una autopista i diran
que ha estat un accident. El primer estadi
del procés de liquidació passa per
convèncer la persona en qüestió que
voluntàriament es retiri, que deixi de fer
d'advocat, o que se'n vagi a fer-ne lluny,
que s'oblidi de la lluita.
A finals dels anys 70 vaig viure un procés
d'acorralament semblant. Aleshores a
Badalona treballàvem un equip
d'advocats i arquitectes, sobretot en
qüestions d'habitat9e. Les grans
immobiliàries venien pisos tan mal fets
que no s'aguantaven ni fins que els
acabaves de pagar. Contínuament hi
havia mobilitzacions en els barris que
sovintacabaven en assemblees populars
dens dels ajuntaments, que no marxaven
fins que els responsables de les
immobiliàries venien a seure a la taula.
Senyors com Pablo Porta Bussoms, Juan
Antonio Samaranch Torelló, etc. feien
veritables estralls a l'extrarradi de
Barcelona. Recordo especialment Ibusa,
d'un personatge tristament cèlebre als
barris de Badalona, Eduard Bueno Ferrer,
que fou candidat d'AP. Era una època en
què, després de tants anys potser ja ho
podem dir, sabem que en alguna reunió
de la patronal de la construcció s'havia
arribat a discutir la possibilitat de llogar
pistolers per acabar amb líders populars
de les barriades més mogudes i amb els
advocats que els feien costat. No va tirar
endavant perquè algú de la reunió amb
vergonya s'hi vaoposar. No oblidem que
això era l'època de la matança d'Atocha.
Ho van deixar córrer, però van passar a
una etapa d'acorralament que es
bellugava entre el despatx delgovernador
civil de Barcelona i les respectives
comandàncies de la guàrdia civil de la
zona. Elsetembre de 1978, en una reunió
al govern civil, el governador Belloch,
pare de l'actual ministre de justícia, en
presència de 25 o 30 persones entre les
quals hi havia la comissió de perjudicats
pel problema de l'habitatge i dos o tres
diputats del PSOE (Rodolf Guerra, Juli
Busquets...), es va dirigir a mi i, fent
aquell gest de la mà com si escanyessis
algú, va dir: "A usted, sehor letrado, le
voy a obligar a hacer títeres". Quinze
dies després, érem en una reunió al
despatx d'en Tarradellas. Aleshores
representava una esperança; no sabíem
realment què hi havia darrera del seu
retorn. En Xirinachs, en el seu darrer
llibre la traïció del líders ho ha començat
a explicar. Érem, doncs, al seu despatx
quan vàrem rebre trucades, des del
despatx de Badalona i també dels meus
pares, per avisar-nos que laguàrdia civil
rondava casa meva, el despatx de
Badalona i el d'Urquinaona, que
aleshores compartíem. Tarradellasva dir
que comprenia la situació però que no
ens podia amagar i que haviem de sortir.
Uns companys dels barris populars de
Santa Coloma ens van treure amb moto
i vam adonar-nos que ja a la plaça de
Sant Jaume hi havia guàrdia civil
esperant-nos. Em va agafar por per
aquest acorralament i vaig desaparèixer
dos mesos, fins a l'aprovació de la
Constitució. Des d'aleshores no recordo
havertinguttanta sensació de persecució
física com fins aquest moment. Però ara,
no és que no tingui por, sinó que sé que
el més important és la solidaritat de la
gent i que jo aguantaré mentre la gent
aguanti. I quan estic una mica apurat,
com ara, penso en altres situacions com
la dels advocats del Perú, amb els quals
estem mirant de coordinar una missió de
solidaritat cap allà i espero poder-hi anar
aquest cop, poder entrar a les presons
d'en Fujimori i poder veure i tocar els
advocats que hité empresonats. 0 penso
en els insubmisos que la setmana
passada van arrossegar cap a la presó.
0 en Marc BarrobéS, que ha renunciat al
seu judici i demana al jutge que sigui
insubmís. Tot això m'anima a tirar
endavant. Hi ha una coordinadora a
Barcelona, la coordinadora contra els
abusos de poder, nascuda arrel del cas
d'en Marc Pérez. Espero que entre tots
puguem afrontar la situació.

10 EL MOVIMENT PER LA PAU DAVANT LA GUERRA MOCADOR 27
MARXA A SARAJEVO
En el MOCADOR anterior ja vam publicar arribarara duesnovescol.laboracionsforça
una primera valoració de la Caravana per la més crítiques sobre el funcionament i els
Pau a Sarajevom de l'agost de 1993. Us fem resultats de la Marxa.
Preparat amb mesos d'antelació, el
comboi internacioal "MirSadd (Pau Ara)
pretenia aglutinar milers de persones a
Sarajevo durant les dues primeres
setmanes d'agost, seguint l'exitós
exemple (500 persones) d'una operació
semblant que va tenir lloc el desembre
de 1992. Com en cas de "Sarajevo 1,
amb aquesta segona iniciativa no-violenta
es tractava de promoure amb més força
una solució pacífica al conflicte bosnià i
el respecte efectiu dels Drets Humans a
la regió. Com també manifestar una
solidaritat activa amb la població civil
que, com tots prou sabem, continua
patint sense distincions les
conseqüències d'una guerra
irracional i sanguinària. Tot
denunciant l'actitud hipòcrita de
la comunitat internacional,
s'havia anunciat la possible
organització d'un congrés sobre
"La pau segons els ciutadans"
al qual eren convidats
representants de les tres parts com també
personalitats de tots els àmbits, entre les
quals algun Premi Nobel de la Pau. Amb
l'esperança d'obtenir un alto el foc, fins i
tot s'havia estudiat la possibilitat
d'organitzar una manifestació al bell mig
de la ciutat assetjada.
No va anar així, tanmateix. Els que
marxàrem el 2 d'agost cap al port
d'Ancona, ja sabíem aleshores que
l'enduriment dels combats i les pressions
internacionals feien més que improbable
la nostra arribada a la capital bosniana.
L'associació Beati Costruttori di Pace,
que havia coordinat fins aleshores
l'organització logística, s'havia
descompromès amb aquesta tasca
adduint arguments tant convincents els
uns com els altres: explosió dels ponts
de Neretva, destrucció d'autocars, i
sobretot el fet que els contactes amb les
diverses autoritats presents a la zona es
revelessin del tot infructuosos. El
desacord del govern italià i les
desavinences amb l'organització
francesa Équilibre serviren també per
justificar aquest desengatjament.
Mogudes per una voluntat decidida de
fer els possibles malgrat els entrebancs,
més de 1500 persones (italians,
espanyols, francesos, catalans,
alemanys, nord-americans,
polonesos...), vinguts d'horitzons
filosòfics diversos, ens trobàrem
tanmateix acampats a Split (Croàcia)
durant 10 dies improvisant un a un els
passos d'una marxa per Bósnia i
Hercegovina que resultà ser àrdua,
atzarosa, i en la pràctica, intermitent.
Víctimes de la manca de mitjans i de
manipulacions de tota mena, amb prou
feines si vam aconseguir que unes 500
persones travessessin els punts de
control necessaris per reeixir a fer una
entrada llampec a Mostar on,trístament,
la trobada promesa amb el camp
musulmà no es vaproduir, alhora que els
tirs continuaven malgrat la nostra
presència. D'altres grups havien intentat
acostar-se a Sarajevo per la ruta oest,
però foren bloquejats a Prozor, des d•on
retornaren a Split desprès d'haver patit
En cap moment vam poder passar del
camp croat, cosa que sens dubte pot
prestar-se a moltes conjectures.
alguna agressió sense greus
conseqüències.
Així, atesos els resultats concrets, em
semblaria del tot demagògic afirmar que
l'operació Mir Sada es va saldar amb un
èxit. No solamentvafracassar el projecte
d'entrar a Sarajevo (fora de l'aventura
estèril d'un grup molt reduït, i al meu
parer, insolidari amb les dificultats
sofertes per la resta dels participants),
sinó que a més en cap moment vam
poder passar del camp croat, cosa que
sens dubte pot prestar-se a moltes
conjectures sobre el paper real de la
nostra presència allí.
Fent unavaloracióestríctamentpersonal,
em sembla que la presència important
d'entitats catòliques (Beat;, franciscans,
Càrites,...), que feren ostensibles en tot
moment llurs símbols i pràctiques
religioses, no podia ajudar en res al
nostre pas per zones sota domini
musulmà o ortodox. Si no era
intencionada, l'aparença pro-catòlica, i
conseqüentment pro-croata, de la
caravana era si més no a bastament
forassenyada. Ja he dit suara que la
nostra participació conjunta es feia des
de posicionaments ideològics
diferents. El meu, íntimament, era
el de qualsevol independentista
català: la defensa d'una Europa
de pau i de progrés on lasobirania
nacional de cada poble es vegi
garantida des de la solidaritat. La
mevareprovació de l'imperialisme
serbi ha estat doncs constant d'ençà que
en vaig prendre consciència amb la
sangonosa repressió contra els
albanesos de Kosovo el 1981. Amb això,
en cap moment cap dels quicompartíem
aquesta opinió no la vam fer pública.
Calia no només garantir l'èxit d'un comboi
que tots volíem neutral i essencialment
solidari amb la població civil, fos de la
nacionalitat quefos; sinótambé respectar
la pluralitat d'opinions dels que
compartien amb nosaltres un objectiu i
uns riscos físics comuns. Rebre en públic
la benedicció del bisbe d'Ancona,

MOCADOR 27 EL MOVIMENT PER LA PAU DAVANT LA GUERRA 11
passejar-se en autocars amb la creu de
Càritas a la carrosseria o fer parada a
l'emblemàtic santuari de Medugorje, al
sud de Mostar, no em va semblar doncs
la millor manera de fer progressar la
caravana més enllà de les posicions dels
HVO(2). En aquelles condicions, fins i tot
l'acollida entusiasta
que ens reservaven
els croats al nostre
pas em va arribar a
semblar sospitosa.
Amb això, la nostra
presència a Croàcia i
a Hercegovina va
tenir aspectes
certament positius.
L'ajut humanitari aportat, la solidaritat
manifestada amb els refugiats
musulmans als camps de l'Adriàtic i el fet
que pera molts habitantsérem els primers
civils estrangers que veien convivint amb
ells des de feia molts mesos, no són fets
negligibles. La vaga de fam i les
manifestacions que van tenir lloc a Split
i a alguns punts de control també van
Unes 3000 persones de quinze països
arribàvem a la ciutat croata d'Split la
primera setmana d'agost. Responiem a
una crida feta per anar a Sarajevo per
aturar la guerra. Però en qüestió de dies,
l'acció va esdevenir un fracàs.
MirSada(Pau Ara) havia estat preparada
per dues organitzacionsamb un historial
diferent a la regió. El grup catòlic italià
Beati Construttori di Pace (Beneits els
Constructors de la Pau) havia organitzat
una caravana pacifista a Sarajevo al
desembre de 1992, mentre que
l'organització privada d'ajut francesa,
Equilibre, portava més d'un any fent
arribar provisions a Bòsnia-Herzegovina.
Ambdós grups es proposaven
d'organitzar independentment accions a
Bòsnia a l'agost -els de Beati, mitjançant
camps per a la pau a Sarajevo i a ciutats
properes dominades pels croates o pels
serbis; i els d'Equilibre, amb una
manifestació de 100.000 persones a
Sarajevo- fins que es posaren d'acord
per ajuntar esforços.
Si Mir Sada hagués arribar a ser un èxit,
hauria estat una de les primeres
interposicions no-violentes directes en
una guerra, després de la visita més
aviat simbòlica de solidaritat al desembre
de l'any 92. Hauria estat un gran pas
endavant en la discussió sobre
alternatives a la intervenció militar. Però
va fracassar gairebé del tot.
No només no vàrem aconseguir arribara
Sarajevo, sinó que alcap de pocs dies els
servir per fer conèixer el missatge
alternatiu de la caravana. A més, les
cartes que vam rebre de Vaclav Havel -
oferint-nos ajut- o de Radovan Karadjic -
proposant-nos una cita a Pale-, i la
preocupació de les institucions
demostraven la importància del nostre
El testimoniatge de les errades i els encerts de cada
iniciativa ha de servir per millorar plegats la nostra
capacitat de fer créixer un autèntic moviment de
diplomàcia popular que pugui obtenir resultats
tangibles.
gest innovador: la ingerència agosarada
de 1500 civils estrangers prop de la línia
de front destorbava car posava en causa
tot el sistema de pensament militarista.
Aquest hauria de ser en el futur el gran
repte i la gran revenja dels ciutadans:
aconseguir un dia aturar una guerra per
la simple presència no violenta de milers
de civils independents sobre el terreny.
ES DIVIDEIX UNA PAU...
organitzadors i els participants es van
anar dividint sense remei. La resta de la
història es pot resumir en 14 dies de
discussions fins que quasi bé tothom va
estar a punt de patir un atac de nervis.
Tots vam tornar a casa amb la sensació
de "mai més (com a mínim, no d'aquesta
manera)". Però s'aprèn més dels errors
que de l'èxit, i, pertant, queda l'esperança
que una avaluació exhaustiva de l'acció
pugui donar posteriorment un sentit a Mir
Sada.
Per a alguns, el suport a la idea d'una
comunitat multiètnica implicava el
suport al govern de Bósnia
Herzegovina. Per altres, significava una
neutralitat estricta i l'expressió de
solidaritat amb les víctimes de tots els
bàndols.
ELS ORGANITZADORS ES RETIREN
El punt d'inici de l'acció era un parc dels
afores d'Split que havia estat transformat
en una base militar per l'exèrcit croat,
però que nosaltres fèiem servir com a
lloc d'acampada. Procedíem d'Itàlia,
França, els Estats Units, Mèxic, Japó,
Alemanya, Gran Bretanya, Bèlgica,
Holanda, Polònia, Grècia, Suècia,
Noruega i la República Txecao).
Per això no voldria de cap manera que el
balanç crític que he fet del projecte "Mir
Sada" desmoralitzés els nombrosos
companys de Catalunya que pensen que
encara hi ha quelcom a fer per Bòsnia i
Hercegovina. El testimoniatge de les
èrrades i els encerts
de cada iniciativa ha
de servir per millorar
plegats la nostra
capacitat defercréixer
un autèntic moviment
de diplomàcia popular
que pugui obtenir
resultats tangibles. I
si cal tornar a Bòsnia,
hi tornarem.
Univers Bertrana
Perpinyà, setembre de 1993.
(1) El pacifisme no pot ser neutral. Luís
Rodríguez Abascal. MOCADOR26. pàg 13.
(2) Milícies croates
El fet que no hi hagués prou autobusos
per atothom, juntament amb els informes
sobre forts combats a Bòsnia, va fer
retardar un dia la marxa del grup
capdavanter. Finalment, tots els que vam
trobartransport vam marxarcap a Prozor,
al sud de Bòsnia, on vam instal.lar un nou
campament al costat d'un bonic llac.
Es pot considerar Prozor com al límit de
la zona de guerra. Per darrera la ciutat hi
ha forts combats entre les tropes croates
i les bosnianes -des del nostre
campament podíem
veure els projectils que
es llançaven contra
l'àrea sota control
bosnià de Gornji Vakuf
Els combats,
.
finalment, van
contribuir a la decisió
dels organitzadors de
suspendre el posterior
viatge cap a Sarajevo.
Els primers en
abandonar "foren els
d'Equilibre, que eren els responsables
de la logística de l'acció en conjunt, així
com la majoria de participants francesos.
Van marxar acusant els que esquedaven
de ser "assassins" i "suïcides. Al mateix
dia al vespre, ja era divendres, va arribar
una part del segon grup de participants.
Una altra part, després que arribessin
informacions relatives a la seguretat,
havia decidit quedar-se a Split. La
sensació d'alleujament que varem notar

12 EL MOVIMENT PER LA PAU DAVANT LA GUERRA MOCADOR 27
en veure girar cua els d'Equilibre, que
també esvan emportartot l'equip logístic
-ràdios i tal- es van esfumar quan ens
vam donar compte de que els de Beatino
havien fet més que tímids intents per
organitzar la següent etapa del viatge.
La proposta que alguns grups d'afinitat
van fer en el sentit de tornar a parlar amb
els comandaments dels governs bosnià
i croata a la regió per
informar-los sobre el
nostre pas no va ser ni
tan sols discutida. En
lloc d'això, al cap de
dos dies es va decidir
d'arribar-nos fins la
base dels UNPROFOR
més propera i exigir
los que l'ONU ens obrís
una ruta segura d'una
manera o altra. Aquest
va ser el moment en
resistència tàcita dels organitzadors. De
camí cap a Itàlia, hi va haver
manifestacions a la base americana
d'Aviano i a Gènova, per protestar contra
una possible intervenció de l'OTAN.
DE COM SE'N VA ANARTOT EN ORRIS
Quines van ser les causes del llastimós
El moment en què l'ONU va autoritzar
atacs aeris, alguns participants,
sobretot dels Estats Units, volien ser
presents .a Sarajevo per evitar una
intervenció militar, mentre que altres
van decidir no anar-hi per a no impedir
els atacs aeris.
què la unitat del
projecte esvadesfer de manera definitiva:
alguns francesos volien anar a Sarajevo
amb els seus propis cotxes; i sis persones
del grup internacional d'afinitat dels Estats
Units van agafar les seves motxilles de
l'autobús i van començar a fer camí cap
a Sarajevo. Cap el vespre es vaconvèncer
els americans que tornessin a la base
principal, després que militars croates
elsamenacessin d'arrestar-los i deportar
los, una amenaça que podia haver posat
en perill la totalitat del grup. Després de
passar una nit a labase de l'UNPROFOR,
els organitzadors s'ho van muntar per
convèncer el grup de tornar cap a Split,
tot fent córrer la informació de que la
carretera cap a Sarajevo via Mostar es
podria obrir a l'endemà. Només un
autobús amb uns 60 participants va
decidir abandonar el projecte en aquest
punt i anar directament cap a Sarajevo.
La major part d'aquest grup van
aconseguir arribar a la capital -alguns
van tornar a Split- després de passar
moments d'autèntic perill a la carretera.
Mentrestant, el grup que s'havia quedat
a Split, juntament amb d'Equilibre -que,
tal comvam descobrir, en realitat no ens
havien abandonat- havien plantejat una
acció alternativa a Mostar. Es va fer una
manifestació d'una hora davant d'una
església de la part croata de Mostar. Els
qui no van poder pujar en algun dels
autobusos es van quedar a uns 20 km de
Mostar i van prendre part en una marxa
silenciosa que es va anant dirigint cap a
la ciutat fins que es van trobar amb els
autobusos que tornaven de l'acció.
Mostar va ser l'última acció de Mir Sada.
A l'endemà, alguns dels participants van
tornar a casa, mentre que d'altres es van
passar quatre dies més planejant un
segon intent de fer cap a Sarajevo, fins
que al final van desistir en vista dels
molts problemes insalvables i de la
fracàsde MirSada?Se'n poden identificar
alguns factors:
Manca de claredat pel que fa als objectius
de l'acció. Les crides originàries dels de
Beatii Equilibre, aixícom lacrida conjunta
de Mir Sada, van ser vagues quant a la
formulació d'objectius. En cap moment
no es va precisar l'objectiu d'aturar la
guerra. Per a alguns representava una
crida a les Nacions Unides per a un alto
el foc en nom nostre. Altres estaven
disposats a fer una interposició no
violenta: per exemple, això podria haver
suposat o bé passar a través de Gornji
Vakufdesprés d'informar els dos bàndols
bel.ligerants de la nostra intenció, o bé
intentar arribar a la part de Sarajevo
ocupadapels serbis. Elterme "interposició
no-violenta" va romandre força eteri per
al conjunt del grup, tot i que molts grups
d'afinitat i de cercles preparatoris el van
discutir. La confussió s'havia fet ben
patent per a tothom una setmana abans,
quan les agències de l'ONU informaven
P4U1
PAU
a Mir Sada que no podien recolzar l'acció
i ens aconsellaven de no anar a 13bsnia
-roficina internacional va començar a
enviar un fax urgent preguntant si és que
l'acció s'havia de continuar tirant
endavant!-.
ELS PUNTS DE PARTIDA
Tampocestava clar què és el que faríem
un cop a Sarajevo, siés que aconseguíem
d'arribar-hi. Alguns grups d'afinitat havien
preparat activitats -treball en un hospital,
donació de sang, o accions directes
però ningú, exceptuant potser els
organitzadors de Beati, tenia una idea
massa clara del que realment hauria
estat possible.
El mateix es pot dir pel què fa a les bases
polítiques i a les postures relatives a la
mateixa guerra de Bbsnia. Per a alguns,
el suport a la idea d'una comunitat
multiètnica implicava el suport al govern
de Bbsnia-Herzegovina. Per altres,
significava una neutralitat estricta
l'expressió de solidaritat amb lesvíctimes
de tots els bàndols. Tot just dues
setmanes abans de Mir Sada encara no
hi havia acord pel que fa a converses
amb els caps de les "repúbliques" sèrbia
i croata de Bbsnia, ja que no eren
reconegudes internacionalment. Al final
es van fer; però quan en Radovan
Karadzic, el líder serbi de Bbsnia, ens va
dirque ens havíem d'emportaruns quants
serbis de Sarajevo, els negociadors
d'Equilibre van refusar de pla aquesta
exigència senseconsultar-ho abans amb
els participants. Més tard, en canvi, quan
la "Republika Srpska" de Karadzic va
oferir Iloc de pas a través del territori
controlat pels serbis des de Dubrovnik
fins a Sarajevo, van ser els participants
quivan dir no, temorosos de ser utilitzats
per uns dels bàndols en el conflicte. No
obstant, van prendre aquesta decisió
sense tenir coneixement de les
NO/A14 ViCduCill

MOCADOR 27 EL MOVIMENT PER LA PAU DAVANT LA GUERRA 13
negociacions.
Molts participants, sobretot aquells que
se sentien motivats pel pla originari de
Beati per a la instal.lació de camps per a
la pau en cada una de les tres parts de
Bósnia, es mostraven amoïnats per la
qüestió de la neutralitat. Mir Sada no va
sortir mai de territori sota control croat,
però, a part d'una manifestació a Split, no
va saber mostrar una posició crítica
envers aquestbàndol bel.ligerant. Mentre
érem a Prozor hi va haver persistents
rumors que lestropes bosnianes s'havien
abstingut d'atacar la ciutat perquè
nosaltres hi érem. Però no vam saber fer
res per als del costat bosnià a qui es
bombardejava a diari des d'un lloc a
potser uns 3 km. per sobre del nostre
campament. Aquesta mena d'interposició
"a mitges" no està massa lluny d'una
presa de partit.
A un nivell encaramés bàsic
no hi havia consens sobre
el principi de la no-violència,
un problema que es va
manifestar en relació a la
qüestió general de la
intervenció militar i en
relació a la qüestió
específica d'una escorta
armada de l'UNPROFOR.
Això no va deixar
d'aparèixer un cop i altre en les
discussions, i mentre que era rebutjat
per una part del grup, l'altra part no veia
cap contradicció entre una intervenció
no-violenta que proposés a tots els
bàndols que fessin callar les armes i una
decissió d'usar les armes com a auto
protecció.
Hi havia diverses perspectives sobre
unaintervenció militar que estaven clares
en les sessions preparatòries de Mir
Sada. Però en el transcurs de la primera
part de l'acció, en el moment en què
l'ONU va autoritzar atacs aeris, alguns
participants, sobretot dels Estats Units,
volien ser presents a Sarajevo per evitar
una intervenció militar, mentre que altres
van decidir no anar-hi per a no impedir
els atacs aeris. Va ser aquesta una de les
raons per la qual ens van fer tornar a
Split? Amb tota certesa, els nostres
amfitrions, el Centre Internacional per a
la Pau de Sarajevo,haurien vist amb
bons ulls els atacs aeris contra posicions
sèrbies.
PREPARACIÓ I EXPECTATIVES
La preparació dels participants va ser un
altre aspecte crucial. Beati va demanar
que es participés en la preparació, mentre
que Equilibrei el secretariat internacional,
no. El nivell de preparaciódels participants
va variar considerablement, ja que
depenia del grau de contacte que hi
hagués entre els comitès nacionals
preparatoris i el secretariat. Però cap al
desembre de 1992, la preparació oferta
per Beati no fou suficient per garantir la
unitat en el grup italià, que va acabar
dividint-se, com ho va fer el grup sencer,
per la qüestió d'objectius i mètodes. El
grup més ben preparat potser era el dels
Estats Units, que incloïa un nombre
important d'activistes de Ploughshare.
Molts altres participants van venir com si
haguessin d'anar a una mani que pogués
ser desmontada per l'acció policial: hi ha
una mica de risc, però els organitzadors
procuraran que no passi res. l encara n'hi
havia d'altres que anaven a Sarajevo per
raons particulars, els atreia l'aventura o
volien veure com era una guerra.
També hi havia diferències entre els que
hi eren per participar en una intervenció
directa no-violenta. Alguns volien donar
Molts altres participants van venir com si
haguessin d'anar a una mani que pogués ser
desmontada per l'acció policial: hi ha una
mica de risc, però els organitzadors procuraran
que no passi res.
testimoniatgecontra la guerra i mostraven
una indiferència, com a mínim
superficialment, al risc de mort. Per a
altres, l'efectivitat del projecte era la
motivació principal. Molts mostraven una
forta motivació religiosa, més que res
catòlics i budistes. l implicant totes les
categories, hi havia una minoria que
sabia alguna cosa sobre la situació a
Bósnia, i una majoriaque estava mancada
d'aquesta experiència.
PER PURA AFINITAT
L'estructura organitzativa i de presa de
decisions va resultar ser força
desafortunada. Beativolia una estructura
de grup d'afinitat, tal com l'havientinguda
el desembre passat, i se les van enginyar
per convèncer els francesos, que havien
vingut sense grups d'afinitat, per fundar
els seus propis grups. Però el consell
dels portaveus va funcionar com un
parlament on hi prenien les sevespròpies
decisions, més que no pas com a part
d'una estructura en la qual els portaveus
hi fossin sota mandat. No obstant, el
problema principal fou que per sobre
d'aquesta estructura democràtica n'hi
havia una altre: l'estructura dels
organitzadors.Hi havia els líders de Beati,
on sincloïa un grup de "permanents" que
estaven dispsats a quedar-s'hitres mesos
i els d'Equilibre. Hi havia també la
coordinadora internacional, que en teoria
consistia en un delegat per país, a més
dels representants d'Equilibre i de Beati.
S'havia reunit ja dos cops en el transcurs
de la fase preparatòria i havia establert
un secretariat internacional.
Sobre el terreny, a Split i a Bósnia, la
coordinadora havia funcionat només de
manerarudimentària: al segon dianomés
s'hi reunien els francesos i els italians,
mentre que les altres delegacions no hi
eren invitades. Arran de la retirada
d'Equilibre, els de Beativan anar agafant
la batuta progressivament. Un cop
completada l'acció a Mostar, Mir Sadava
ser oficialment declarada "acabada" i
totes les altres accions van fer-se sota la
bandera de l'acció italiana originària:
"Compartim una pau".
La meva impressió, compartida per un
bon nombre d'altres persones, és que
aquest cercle intern d'organitzadors va
manipular el consell de portaveus i els
participants normals. Eren els
únics amb tota la informació,
i molt sovint semblava que
només ens donessin aquells
bocins d'informació que
fossin útils per a prendre una
determinada decissió.
Per als organitzadors
representava un gran
problema el sentir-se
responsables del projecte. Com a
iniciadors, es sentien més responsables
que aquells que vingueren responent a la
seva crida. De manera que serien ells els
culpables si alguna cosa anava
malament. En quedar clar que es corria
un alt risc si s'anava més enllà de Prozor,
va semblar que eren incapaços de fer
se'n responsables. Penso que això és
fruit d'una estructura organitzativa que
no garanteix una igualtat real entre els
participants.
PARLANT DE MULTITUDS AMB ELS
MITJANS DE COMUNICACIÓ
Hi ha altres problemes que es poden
resumir sota l'epígraf de comunicació.
En primer lloc, el domini numèric dels
participants italians va posar en
desavantatge els participants que no
parlaven italià. Toti que, a diferència del
que havia passat el desembre, es va
organitzar un servei de traducció
simultània en les reunions plenàries i les
del consell de portaveus, la fluidesa
informativa no va funcionar. Els rumors
corrien sense destorbs i les respostes a
algunes de les nostres preguntes encara
són una incògnita.
Un error encara més greu va tenir a
veure amb la relació amb els mitjans de
comunicació. Equilibre havia anunciat
que una multitud de 100.000 persones
aniria a Sarajevo. A la primera reunió de

14 EL MOVIMENT PER LA PAU DAVANT LA GUERRA MOCADOR 27
la coordinadora, encara deien que hi
esperaven 20.000 persones; dues
setmanes abans de Mir Sada en van
preveure 7.000. Al final, de França en
vingueren uns quants centenars.
Potser sí que és útil això d'anunciar
grans quantitats a fi i efecte d'aconseguir
grans donatius quan es tracta de recollir
diners per a accions humanitàries. Però
les accions per a la pau es preparen de
manera diferent: no hi ha res més
desastrós que
sobreestimar el teu
recolzament.
També es van cometre
errorspel quefa a la relació
amb els grups per a la pau
a l'antiga lugoslàvia. Amb
els de Croàcia no si va ni
contactar, malgrat que
l'acció havia de començar en territori
croat. Per altra banda, la cooperació
amb el Centre Internacional per a la Pau
de Sarajevo potser vaser massa estreta.
Quan aquest grup va criticar els plans de
Beatid'instal.lar campaments en territori
controlats pels croates i pels serbis, Beati
no va intentar exposar la seva visió
independent de solidaritat amb totes les
víctimes de la guerra als seus companys
de Sarajevo.
ORIENTACIONS PER A LA PROPERA
VEGADA
Com es podia haver fet d'una altra
manera? Alguns elements ja han estat
identificats:
Cal formular de manera clara i sense
ambigüitats els objectius de l'acció i
comprovar que aquests objectius
siguin reals;
Cal tenir una visió clara i conjunta
d'una base comuna, com la no
violència, abans de l'acció;
Cal fer que tothom sigui conscient
dels riscos de l'acció;
Cal admetre només aquells
participants que comparteixin els
objectius i les bases de l'acció;
Cal fer plans per a tots els problemes
que se'ns puguin ocórrer abans
d'hora, per exemple, què fer en cas
de forts combats pel camí (qui torna
i qui continua), què fersi ens paren en
Exemples d'accions militars que acaben en
fracàs n'hi ha a dojo, però els pacifistes encara
hem de demostrar que tenim una alternativa a
la violència.
un control, possibles accions
alternatives si el pla original no es pot
portar a terme, i d'altres;
Cal organitzar una estructura
democràtica que garanteixi a tothom
l'accés a tota la informació i reparteixi
un grau de responsabilitat igual per a
tots. Cal adjudicar papers específics
quan calgui (per exemple, no tothom
pot negociar amb els comandaments
o en els controls) però s'ha de tenir ja
acordat abans d'hora quins seran els
límits (tal com fan aquells qui tracten
amb la policia i amb els mitjans de
comunicació al seu país). Formem
un grup de suport que s'encarregui
dels mitjans de comunicació, de la
infraestructura, etcètera, tant abans
com en el transcurs de l'acció;
S'ha de regular l'ús del transport i de
la logística.
Tot el que s'esmenta aquí no pot ser, per
si mateix, una garantiad'èxit per a l'acció.
Aquestes suggeriments es basen no tan
S'estàtirant endavant un projecte per treballaren la resolució
no-violenta de conflictes i la protecció dels Drets Humans a
l'antiga lugoslàvia a càrrec de diverses organitzacions
internacionals. S'anornena The Balkan Peace Team i es basa
en la presència permanent de voluntaris internacionals en
zones de crisi. Els principis en que es basa són la no
violència, la independència, la imparcialitat i una forta
sensibilitat pels drets humans. Els membres de l'equip
hauran de cercar vies de diàleg entre les parts confrontades;
servir de canal d'informació independent i imparcial; treballar
en benefici de totes els parts o actuar com a terceres parts
en situació d'incidents. Es requereix disponibilitat per una
estada entre sis mesos i un any.
Per col.laborar poseu-vos en contacte amb: Balkan Peace
Team, cio Christine Schweitzer. Lützowstr 22. 0-506741«iln.
Alemanya. Fax +49 221 240 1819
sols en els errors de Mir Sada, sinó
també en l'experiència de moltes altres
accions no-violentes. Un cop s'ha creuat
el llindar d'una acció com aquesta, una
interposició directa no-violenta en una
guerra regional no és tan diferent
d'aquelles altres accions. Mir Sada va
ser una prova que això és possible: hi va
haver 3.000 persones disposades a
arriscarles seves vides per la pau, no per
la guerra.
Alguns crítics poden voler
veure en el fracàs de Mir
Sada una prova que els
pacifistes no hi tenen res a
fer un cop ha esclatat una
guerra, i que en aquest cas
és millor deixar el tema de
la intervenció en mans
militars. No obstant, això
no n'és pas cap, de prova,
ja que Mir Sada havia estat preparada
massa deficientment com per sortir bé.
Exemples d'accions militars que acaben
en fracàs n'hi ha a dojo, però elspacifistes
encara hem de demostrar que tenim una
alternativa a la violència. Mentre ens
acomiadàvem els uns dels altres a Split
i a Ancona, teníem la certesa que ens
tornaríem a trobar, més ben preparats i
disposats a evitar els errors que van
frustraraquest darrer intent d'intervenció
no-violenta.
Christine Schweitzer.
Peace News n2 2370, setembre 1993.
Traducció: Xavier Torruella.
(1) Podeu comprovar, llegint lescol.laboracions
sobre lamarxaen aquestMOCADORiranterior,
que també i havia presència espanyola i
catalana; com, és de suposar, d'altres països
noesmentats per l'autora. N. de la R.
La revista En pié de Paz, en el
seu número 30 de tardor, ha
publicat un dossierde gairebé
40 pàgines sobre la guerra a
l'antiga lugoslàvia.ArtícIes de
Mujeresen negrodeZaragoza,
de J.L. Gordillo, de Mariano
Aguirre, d'Anna Bastida i una
valoració -una altra- sobre la
Marxa a Sarajevo del mes
d'agost, són alguns dels
textos que hi podeu trobar.
En pié de Paz.
Carrer Gran de Gràcia, 126-
130, pral. •
tfn.: 93-217.95.27
08012 Barcelona

MOCADOR 27 EL MOVIMENT PER LA PAU DAVANT LA GUERRA 15
RESOLUCIÓ SOBRE ELS DESERTORS
APROVADA PEL PARLAMENT
EUROPEU
(presentada per SAKELLARIOU i FORD, en nom del grup del
Partit dels Socialistes europeus; OOSTLANDER, en nom del
grup del Partit Populareuropeu; BERTENS iSenyora NIELSEN,
en nom del grup liberal, democràtic i reformador; LANGER, en
nom del grup dels Verds al Parlament europeu en substitució
de les proposicions de resolució presentades per KOFOED i
NIELSEN, en nom del grup liberal, democràtic i reformador
(B3-1440/93); FORD, en nom del grup del Partit dels Socialistes
europeus (B3-1501/93); TARADASH, en nom del grup dels
Verds al Parlament europeu (B3-1515/93) sobre els desertors
de lesforces armades dels Estats originaris de l'ex-lugoslàvia)
EL PARLAMENT EUROPEU,
A. conscient que entre els centenars de milers de refugiats de
l'ex-lugoslàvia hi ha nombrosos desertors i insubmisos,
B. alarmat per les informacions segons les quals el reclutament
i el constrenyiment són a dretcient usats com a mesura de
represàlia contra persones que es mostren crítiques als ulls
del govern, i s'autoritza el constrenyiment igualment per a
certs grups ètnics, com els albanesos de Kosovo i els
hongaresos de VoNodine, i per a d'altres com els gitanos,
que ni tan sols posseeixen la ciutadania dels Estats que
apliquen el constrenyiment,
C. preocupat per les informacions segons les quals desertors
i insubmisos refugiats en els Estats membres de la Comunitat
Europea corren el risc d'ésserexpulsats, violant flagrantment
la Convenció Europea de Drets Humans, cap a llurs països
d'origen, on seran exposats a greus conseqüències,
D. conscient que la Direcció danesa d'immigració ha decidit
que desertar de les forces armades a Sèrbia o Montenegro
o no sotmetre's al constrenyiment no constitueixen un
motiu justificat de reconeixement del dret d'asil,
E. recordant ladeclaració de l'UNHCR, segons la qual qualsevol
que refusi de prendre part en una acció de guerra
condemnada per la comunitat internacional té el dret de
beneficiar-se d'una protecció internacional,
F. jutjant que les crides en favor de la deserció i la insubmissió
s'emmarquen perfectament dins la línia de la política
portada a terme per la Comunitat i els seus Estats membres
en contra de la política agressiva de Sèrbia i Montenegro,
G. considerant que els desertors i els insubmisos podrien, a la
vista de la seva resposta a les crides de pau llançades per
la comunitat internacional, fer un paper important en la
reconstrucció de lugoslàvia a la fi del conflicte,
1. convida la comunitat internacional a definir normes de
protecció de desertors i insubmisos que no vulguin participar
en guerres nacionalistes que la pròpia comunitat
internacional ha denunciat sense cap dubte;
2. demana al Consell i als Estats membres que acordin les
mesures adients per a l'acolliment de desertors i objectors
de consciència que abandonin les diferents forces armades
que combaten sobre territori de l'ex-lugoslàvia;
3. convida els Estats membres a reconèixer als desertors als
insubmisos un estatut legal i a no autoritzar llur expulsió;
4. demana al ministre danès de l'Interior que permeti als
serbis i montenegrins desertors o insubmisos residir sobre
territori danès fins que puguin tornar al seu país amb total
seguretat;
5. convida els Estats membres a afeblir, a l'ex-lugoslàvia, la
potència militar dels agressors, tot encoratjant la deserció
i la insubmissió, és a dir, manifestant clarament llurintenció
d'atorgar el dret d'asil als desertors de les forces armades
de països agressors i a aquells que refusin de sotmetre's
al constrenyiment;
6. convida els Estats membres i la Comissió a desenvolupar
programes i projectes encaminats a oferir possibilitats de
formació i perfeccionament professionals als desertors i
insubmisos;
7. encarrega al seu President detransmetre lapresent resolució
a la Comissió, al Consell, al President del Folketing i al
Consell danès per als refugiats.
(Aprovada per unanimitat el 28 d'octubre del 1993)
CAMPANYA EUROPEA D'ACOLLIDA I
SUPORT ALS DESERTORS DE
L'ANTIGA IUGOSLÀVIA.
Arrel de l'aprovació per part del Parlament Europeu d'una
resolució sobre els desertors i els insubmisos, el Fòrum
Cívic Europeu a iniciat una campanya a 16 països del
continent per aconseguir suport als refugiats que han
marxat dels fronts de guerra.
La iniciativa gira alvoltant de dues propostes. Per una part
iniciar una recollida de signatures per aconseguir que els
governs dels estats siguin conseqüents amb la resolució
del Parlament Europeu i regulin la concessió de l'asil
polític pels desertors de l'antiga lugoslàvia. L'objectiu és
arribar a un milió de signatures pel juny de 1994.
Una altra de les fites marcades és la d'arribar a constituir
un centenar de comitès d'acollida i de suport als desertors
per facilitar aspectes com l'allotjament, l'assistència
jurídica, la formació...
A mitjans de desembre va tenir lloc una reunió informativa
amb membres del Fòrum que van venir al Casal de la Pau
per presentar la campanya. Així mateix es van tenir
contactes amb grups de la resta de l'Estat. De moment hi
ha un manifest per signar.
Per més informació. MOC (Campanya desertors antiga
lugoslàvia) c/Cervantes, 2, pral., 12. 08002 Barcelona.
tfn: 93-3183994
'

16 EL MOVIMENT PER LA PAU DAVANT LA GUERRA MOCADOR 27
ELS VERDS ALEMANYS
I LA QÜESTIÓ DE LA INTERVENCIÓ
ALS BALCANS
El tema de la guerra i la neteja ètnica a
l'antiga lugoslèvia ha portat al si dels Verds
el debat entorn a la intervenció humanitària
i/o militar. Aquest debat, que ja ve de lluny,
ha agafat una altra vegada força arrel d'una
resolució aprovada el passat 12 de juny per
part del Consell d'Estats Federalsdels Verds,
en la que es posicionaven en favor de la
intervenió militar com a mesura última.
Aquesta resolució va ser durament criticada
a diferents nivells del partit.
Recollim en aquest article tant la resolució
C
EI final de la Guerra Freda i la caiguda del
"teló d'acer" han despertat moltes
esperances que entretant han deixat pas
a un desencant àmpliament extès.
Després de decenis de confrontació de
blocs han quedat obertes més preguntes
que respostes. Totes les idees, models
d'ordenació, institucions, mecanismes
de regulació i projectes polítics que han
sorgit en el curs i
arrel de la
confrontació Est
Oest han de ser
revisats. Encara
que gairebé no
s'hagin produït
canvis a l'agenda
dels problemes
mundials més imperiosos, s'han
transformat totalment el conjunt de
condicions de la seva ordenació i les
seves possibilitats de solució.
A conseqüència de la disolució de l'ordre
bipolar, a Europa ha tornat a
desencadenar-se una guerra sagnant
per primer cop des de la Segona Guerra
Mundial. Alterritori de l'antiga lugoslàvia
començà fa ara més de dos anys una
guerra civil que ha acabat convertint-se
en una guerra despiadada de conquesta.
La guerra persisteix amb una brutalitat
que no remet. Per raó de consideracions
ètnico-racistes, s'arrosega i s'assassina
de manera sistemàtica a persones en
camps de concentració, es viola de
manera massiva a lesdones i esdevasten
RESOLUCIO DEL CONSELL D'ESTATS FEDERALS
pobles i ciutats senceres.
El governfederal aprofitadescaradament
aquesta guerra per a una militarització
de la políticaexterioralemanyai assegurar
els seus interessos qüestionables, com
es pot deduir clarament de les noves
directrius en política de defensa.
Independentment d'això, la guerra a
com una de les veus crítiques, la de Jürgen
Trittin, ministrede medi ambient de la Baixa
Saxtonia. Si creiem interessant recollir al
MOCADOR aquesta polèmica és perquè
pensem que és representativa del mateix
debat portat a terme dins del moviment
pacifista/antimilitarista a l'Estat espanyol.
Per últim, només afegir que la resolució del
12 de juny va ser rebutjada per tant,
anul•lada- a la Conferència de Delegats
Federals del Partit, el novembre passat, per
un 80% dels vots en contra.
El govern federal aprofita descaradament aquesta
guerra per a una militarització de la política exterior
alemanya i assegurar els seus interessos
qüestionables.
l'antiga Iugoslàvia posa davant de
desafiaments nous -i de nou tipus-també
la política pacifista dels Verds. Això no
afecta només a l'exterior, sinó també a la
creixent disposició a la violència a
l'interior.
Cada vegada és més clar que una
comunitat mundial interrelacionada
necessita duna base comú de valors,
d'uns fonaments ètics vinculants per a
tots, que regulin els principis bàsics de
convivència i facin possible, a la vegada,
una pluralitat cultural. Els drets humans
es podrien convertir en aquest pilar
essencial duna ètica de caràctermundial.
Aliança 90/Els Verds(2) es declara, per
aquest motiu, en favor d'una política
activa d'ingerència internacional per a la
3
protecció dels drets humans. No ens pot
ser indiferent que parts d'Europa siguin
forçades a una regressió cap a formes
socials repressives o que les guerres es
converteixin en normalitat, "atès que cap
estat o comunitat d'estats pot persistir, si
els ciutadans es tornen indiferents a la
injustícia que afecta els altres" (Carl
Jaspers).
El principi de la no
violència, que continua
orientant l'actuació, es
posat al mateix nivell
que un altre principi del
mateix rang: el de la
protecció dels drets
humans. Ambdós
principis es condicionen i influencien
mútuament i poden arribar a tenir
friccions. Amb el rerafons d'aquestes
orientacions principals, Aliança 90/Els
Verds continuen essent de l'opinió que
les forces militars i d'intervenció mai
estan en condicions de solucionar
políticament els conflictes. Això també
és d'aplicació expressa a la guerra a
l'antiga lugoslàvia. Ara com abans, cal
una estratègia civil que intercedeixi en
favor duna resolució no violenta dels
conflictes i d'un arbitratje pacífic dels
enfrontaments.
En els casos com el de Bòsnia
Herzegovina. on domina la més horrorosa
fúria etnocentrista-imperialista pròpia
d'una política de gran potència, no es pot

MOCADOR 27 EL MOVIMENT PER LA PAU DAVANT LA GUERRA 17
excloure totalment, des d'un principi,
qualsevol ús de laforça o de la violència,
per tal d'assegurar la pura
supervivència de persones
en el sentit (també justificat
des d'una òptica pacifista)
de la legítima defensa o
ajuda d'emergència. En
aquest context, l'ús de la
força no només pot obligar
a les parts en conflicte a
deixar de trencar-se
mutuament els caps, sinó obrir també un
espai a l'arbitratje pacífic dels
enfrontaments. (No pot existir una opció
general d'acció per a l'exèrcit federal,
però malgrattot la intervenció humanitària
en el marc de les Nacions Unides ha de
ser possible, en casos excepcionals,
prèvia aprovació parlamentària. -
Observació d'Anne Nilges: aquestafrase
va ser retirada pels ponents després de
la votació. S'haurà de continuar amb la
seva discussió. Els ponents consideren
important subratllar que ha de continuar
essent objectiu de la política dels Verds
la defensa de l'abolició de l'exèrcit
federal.)
ciacions són d'utilitat a l'agressor, el qual
adopta una posició pacífica només quan
Aliança 90/Els Verds es declara, per aquest
motiu, en favor d'una política activa d'ingerència
internacional per a la protecció dels drets
humans.
L'agent actiu d'una intervenció
internacional només pot ser un sistema
de seguretat col•ectiva mútua, en el que
entren o del 'que formen part els estats
per a buscarprotecció respecte els altres.
Malgrat totes les crítiques,
en l'actualitat això només
ésd'aplicació a les Nacions
Unides. La intervenció
internacional no militar per
a la protecció dels drets
humans és un concepte
civil amb un ventall de
possibilitats d'actuació que
va des de mesures
preventives, passant per
mitjans clàssics
d'influència, fins a l'ús de la
força. En cas d'ingerència
s'ha d'assegurar, en primer
lloc, que s'han esgotat, de
manera creïble i amb la
intenció de tenir exit, tots els mitjans i
procediments no violents, no dirigits a
l'ús de la força; i, en segon lloc, que està
garantida la proporcionalitat dels mitjans
empleats. Per a acabar amb la guerra a
l'ex-lugoslàvia no hi ha cap alternativa a
la intervenció enèrgica per part de les
Nacions Unides -malgrat la crítica que
pugui merèixer la seva concretització-.
Constatem: no són les consideracions
sobre una ingerència internacional per a
la protecció dels drets humans les que
condueixen a una relegitimació de
l'exèrcit, sinó la persistència de la guerra
de conquesta dels serbis. Si aquesta
continua essent acceptada de fet, les
persones aprendran que la guerra és un
mitjà eficaç per a laimposiciód'ambicions
territorials i hegemonistes, ique les nego
li serveix per assegurar els seus guanys.
Aquestes lliçons són d'una importància
enorme, sobretot vist des del rerafons de
les més de 40 guerres actualment en
curs. Si es manté l'actual inactivitat a
Beisnia-Herzegovina, en el futur
augmentaran les guerres per a la
imposició d'interessos territorials i
hegemonistes. El model serbi de solució
farà escola pel que fa a la resolució de
conflictes a Europa.
El fracàs dels esforços de les Nacions
Unides per a acabar amb la massacre a
Bòsnia-Herzegovina seria, a mès, una
derrota per a la idea d'una política interior
mundial i tindria, segurament, efectes
negatius sobre la disposició dels estats a
cedir sobirania nacional. Els estats i les
societats podrien treure d'aquí la
conclussió fatal que, certament, només
un exèrcit propi garanteix una seguretat
En els casos com el de Elósnia-Herzegovina, on
domina la més horrorosa fúria etnocentrista
imperialista pròpia d'una política de gran
potència, no es pot excloure totalment, des
d'un principi, qualsevol ús de la força o de la
violència, per tal d'assegurar la pura
supervivència de persones en el sentit (també
justificat des d'una òptica pacifista) de la
legítima defensa o ajuda d'emergència.
suficient. Les alegres proclamacions
d'una casa europea comú, que s'hauria
de construir sobre la base dels drets
humans, valen menys que el paper sobre
el que estan escrites, si Europa no troba
una resposta conjunta a aquest conflicte.
Ha començat ja la lluita entorn a les
últimes ciutats i pobles de Beisnia
Herzegovina que encara no estan sota
control serbi o croat. Sèrbia sembla que
aviat aconseguirà els seus objectius de
guerra més importants: el territori bosni
estroba a un pas de la sevafragmentació.
El pla Vance-Owen no va ser acceptat
per l'auto-proclamat parlament dels serbis
de Bòsnia. Ja no es tracta tan sols de la
protecció abstracta dels drets humans,
sinó de la preservació de la vida humana.
En vista de l'alarmant situació a Bòsnia,
Aliança 90/Els Verds, com a mesures
d'urgent aplicació per tal
d'evitar la catàstrofe
definitiva, exigeixen de
l'ONU:
- assegurar
l'aprovissionament de la
població,
- protegir
d'atacs
terroristes els convois
humanitaris
d'aprovissionament i, en la mesura
en què això pugui conduir a riscos
imprevisibles d'una escalació militar,
intervenir políticament i obligar al
Consell de Seguretat de l'ONU a
posicionar-se,
declarar zona de seguretat la resta
del territori de Bòsnia-Herzegovina,
encara sota la influència del govern
bosni, i la seva protecció per part de
l'ONU, com a punt de sortida per a
una solució política que garanteixi
l'estat multi-ètnic de 13òsnia
Herzegovina,
fer cumplir l'embargament i boicot a
les fronteres, en cas necessari fins i
tot amb l'aplicació de mesures de
força de caràcter policial,
impedir qualsevol subministrament
d'armes a la zona de crisi,
per tal d'alliberar els presos i dones,
posar sota control internacional de
les Nacions Unides i
disoldre els camps
d'extermini i violació,
donant una garantia per
l'acolliment dels seus
ocupants,
- per
tal de portar a
terme un procès contra
els criminals de guerra,
portar un registre on es
recullin les violacions dels
drets humans i crims de
guerra,
- aplicar
de manera
conseqüent totes les
possibilitats a l'abast
(suport actiu a les forces
d'oposició, acollida de tots els
refugiats de guerra, crida a l'objecció
de consciència, embargament
econòmic, sancions de dret
internacional públic i sancions
culturals, sancions monetàries, fons
d'ajut desancions, intercepció electrò
nica de les emissions de propaganda
i política activa de mitjans de
comunicació, projectes de mediació i
altres activitats-d'arbitratge),
esgotar, de maneraconseqüent i amb
finalitat d'exit, totes les possibilitats
pacífiques, no militars i no violentes,•
en el marc de lesNacions Unides, per
a la solució política del conflicte
(negociació, estudi, mediació,
comparació, arbitri, decissió judicial,
aplicació d'instàncies/acords o a
travès d'altres mitjans).

18 EL MOVIMENT PER LA PAU DAVANT LA GUERRA MOCADOR 27
Diumenge, 13 de juny de 1993: Des del
terrat d'un hotel uns soldats disparen
amb armes automàtiques contra els
manifestants. Dones, homes i nens
cauen acribillats, filmats en directe per
les càmeres, mentres es rebolquen ferits
de gravetat a la seva pròpia sang. Els
autors dels trets: soldats paquistanís de
l'ONU. Les víctimes: civils somalís.
Diumenge, 13 de juny de
1993: El Consell
(provissional) d'Estats
Federals de Aliança 90/Els
Verds es declara "per
aquest motiu enfavord'una
política activa d'ingerència
internacional per a la
protecció dels drets
humans". Respecte a això, "no es pot
excloure totalment, des d'un principi,
qualsevol ús de la força i de la violència".
Així mateix, es decideix de manera tan
majoritària com embolicada que els
alemanys també tindran dret a disparar
en el futur: "... la intervenció humanitària
en el marc de les Nacions Unides ha de
ser possible en casos excepcionals,
prèvia aprovació parlamentària".
Espantats per la pròpia actitud tan
conseqüent, els ponents retiren aquesta
frase, una vegada guanyada l'aprovació
de la moció.
Les reaccions i debats
provocats per la resolució
del Consell d'Estats
Federals mostren
clarament que alguns,
sembla ser, no s'han
adonat, fins passat el moment, que en
comptes d'una resolució sobre Bósnia,
el que s'havia acordat era una revisió
global de les posicions polítiques
pacifistes del Partit. Per aquest motiu i
per causa de l'absència(3)de tot un seguit
de delegats, els danys causats per
aquesta resolució a les pròpies files fan
necessari despatxar el tema en una
Conferència extraordinària de delegats
federal&4).
La resoluciódel Consell d'Estats Federals
obra la porta -dins dels càlculs evidents
d'alguns- a una legitimació, de principis,
de la guerra com a mitjà de la política dels
Verds. Això no és conciliable amb el
programa vigent dels Verds ni amb el
consens de base d'Aliança 90/Els Verds.
La resolució del Consell planteja la
pregunta de si en alguns sectors del
partit l'acceptació del pensament
militarista ha guanyat tant terreny que ja
només es pot moure en la lògica pròpia
d'aquest. Pel que fa a això, per cert, és
d'aplicació allò que qui diu que sía l'acció
militar a lugoslàvia, no podrà dir
lògicament que no a la de Somàlia, encara
que el Consell hagi intentat obviar-ho.
L'afirmació que es tracta de dues coses
completament diferents no es dedueix,
en qualsevol cas, del text aprovat. La
resoluciótracta Bosnia-Herzegovinacom
POSICIONAMENT DE JÚRGEN TRITTIN SOBRE EL DEBAT DE BOSNIA 3
a exemple per a una nova orientació
política que pretén haver posat el principi
de la no violència, que continua orientant
l'actuació política, al mateix nivell que un
altre principi del mateix rang: el de la
protecció dels drets humans".
Certament hi ha sols una diferència de
grau entre la justificació d'una
La resolució del Consell d'Estats Federals... en
comptes d'una resolució sobre Bòsnia, el que
s'havia acordat era una revisió global de les
posicions polítiques pacifistes del Partit.
anomenada intervenció humanitària a
Bòsnia-Herzegovina i laintervenció militar
realment practicada a Somàlia.
Predominen les similituts estructurals.
En tots dos casos es tracta d'una
intervenció militar des de fora per a
forçar la pau sota el sostre de les Nacions
Unides, que ni estan lliures de les
polítiques de domini de les grans potèn
cies, ni se senten obligades a respectar
"una base comú de valors" ni "uns
fonaments étics vinculants per a tots". A
diferència de les operacions de
La resolució del Consell d'Estats Federals obra
la porta... a una legitimació, de principis, de la
guerra com a mitjà de la política dels Verds.
preservació de la pau realitzades
tradicionalment pels cascos blaus, que
es porten a terme amb la conformitat de
totes les parts en conflicte, aquestes
intervencions es dirigeixen contra una o
vàries de les parts en conflicte.
L'ONU no actua a Somàlia com a àrbitre,
GROGAN
CAPE TIMES
Cape Town
SOUTH AFRICA
sinó com a part en guerra ella mateixa,
amb totes les conseqüències d'escalada
bèl.lica. Una operació d'aquesta mena
produeix, gairebé forçosament,
situacions en les quals s'intenta imposar
l'objectiu de la intervenció fins i tot
comptant amb la possibilitat de
massacres. Qui, com exigeix la majoria
del Consell d'Estats Federals, es proposa
fer arribar els convois
d'ajuda no a través de la
via de les negociacions,
com fins ara, sinó fer-los
arribar a trets, aquest és
una part en guerra. Qui vol
declarar zona de seguretat
tota Bósnia-Herzegovina,
com fa la majoria del
Consell, aquest també
haurà de posar els centenars de milers
de soldats necessarisper garantiraquesta
protecció en una guerra de (com a mínim)
dos fronts.
En aquests moments ja no hi ha cap
diferència esencial entre la decissió del
Consell d'Estats Federals i la posició del
govern federal. Hi ha consens pel que fa
a la legitimitat fonamental de la guerra
com a mitjà de la política. Només canvien
elscasos d'aplicació. El Consell assegura
que "no són les consideracions sobre
una ingerència
internacional per a la
protecció dels drets
humans les que condueixen
a una relegitimació de
l'exèrcit,sinó lapersistència
de la guerra de conquesta
dels serbis." Ni el senyor
Schuble(5) hagues aconseguit
expressar-ho millor. Mentre que Aliança
90/Els Verds, de manera eurocen
tristament estúpida, s'oposa a que "el
model serbi de solució" faci "escola pel
que fa a la resolució de conflictes a
Europa"; el govern federal justifica, de
manerainternacionalista, amb l'argument
14ffijr:1-1,
MV't

MOCADOR 27 EL MOVIMENT PER LA PAU DAVANT LA GUERRA 19
dels conflictes creixents a tot el món,
especialment al Tercer Món, la
reconversió militar de l'exèrcit federal en
unes forces armades d'intervenció. I
mentre que els Quistorps, Fücks, Becks
i Wollenbergers(6)volen que altrespuguin
guerrejar a Europa, Helmut Kohl fica als
seus xicots i xicotes de caqui entre els
més pobres dels pobres, a les terres de
Pol Pot i al Corn d'Africa.
És a aquest tipus de política que han de
dir sí els Verds, segons la
voluntat de la majoria del
Consell d'Estats Federals. Ja és pro
"L'ús de laforça" en el marc el fet qu
de la protecció dels drets
aplicade
humans només es fa
-■
dependre ja de la propor
cionalitat dels mitjans
emprats, amb la qual cosa el Partit s'ha
apropat molt als punts de vista de
l'inspector general de l'exèrcit federal
alemany, Klaus Dieter Neumann, segons
els quals les intervencions militars poden
ser "I'última ratio, el que no vol dir l'últim
mitjà".
A l'hora de valorar la resolució, pot servir
de petitaconsolació el fet que esrebutgés
(encara) per clara majoria una moció de
Wollenberger, Morawe i altres, presen
tada al Consell d'Estats Federals. La
moció preveia fer una enviada massiva
d'armes a la zona de guerra perquè els
musulmans, com a mínim, puguessin
"morir amb dignitat (en paraules literals
de Marieluise Beck). Es perseguia,
d'aquesta manera, una solució segons el
model d'Afganistan (o Somàlia), on una
vegada expulsat l'agressor (dictador),
després les més diverses bandes
enfrontades es disputen de manera
sangnant l'hegemonia. La moció exigia
una acció militar a gran escala per a la
destrucció de l'artilleria sèrbia i croata, el
que equival a una irrupció completa i a
tots nivells. També exigia fer ús de "tots
els mitjans" per a aturar l'agressió de
Sèrbia (,perquè no també la de
Croàcia?).
Pel que això fa referència,
s'oculta que ja és prou
argument contra les
mesures militars el fet que
les mesures no militars no
van ser aplicades,
precisament, per aquells
que ara un antic partit
pacifista crida a actuar al
front. El boicot de Sèrbia,
els embargaments d'armes
contra Croàcia i Bósnia no han fracasat
perquè aquests mitjans no seveixin per a
res, sinó perquè hi havia í hi ha forts
interessos polítics i econòmics en recolzar
una o l'altre de les parts en conflicte: des
dels interessos de la Unió Soviètica i
certament també de Gran Bretanya en
una Sèrbia estable fins a la política de
reconeixements d'Alemanya respecte a
Eslovènia i Croàcia. Aliança 90/Els Verds
fan una crida als coresponsables de la
continuació de la guerra a provocar la
seva fi mitjançant la força militar des de
fora. Quina ingenuïtat.
No serveix absolutament de res, en vista
de la resolució, lamentar-se de la utraició"
dels propis principis. La polèmica sobre
la concepció pacifista dels Verds, com a
partit, només es podrà resoldre
positivamentdonant proves que el principi
d'actuació aufolimitat durant els anys de
laconfrontació de blocs, aporta les millors
u argument contra les mesures militars
e les mesures no militars no van ser
s.
solucionstambé en un món de conflictes
cada vegada més aguditzats dels set rics
contra la resta pobre. A la política de la
majoria del Consell d'Estats li manca, en
canvi, el més important: el subjecte de la
seva política. A aquells que tenen armes
i mitjans per a les intervencions, els drets
humans els interessen, com a molt, d'una
manera molt selectiva. Aquells que els
mou la preocupació per les persones no
disposen d'aquests mitjans. Dit d'una
altra manera: No es pot guanyar cap
guerra amb Eva Quistorpm.
Precisament qui vulgui ajudar a les
persones a Bósnia hauria d'evitar tot el
que pogués portar a la interrupció, d'un
diaperl'altre, de l'ajuda i accesos pràctics.
La reacció de serbis i croates a una
proposta d'aquesta mena no només
convertiriaen ostatges,d'un diaper l'altre,
els cascos blaus estacionats, sinó que
acabaria amb tota l'ajuda i accés públic
que pogués restar. L'única resposta
correcta al'ofensiva delsfeixistescroates
de la HVO contra els musulmans ha de
ser la ruptura radical de les relacions
amistoses amb la República de Croàcia.
(:,Quan pensa obrir acta la República
Federal per tal d'iniciar un bloqueig total
El boicot de Sèrbia, els embargaments d'armes
contra Croàcia Elósnia no han fracasat perquè
aquests mitjans no serveixin per a res, sinó
perquè hi havia hi ha forts interessos polítics
i econòmics en recolzar una o l'altre de les
parts en conflicte
delseu (segon) aliat més propera l'antiga
lugoslàvia, i pasar d'un embargament
d'armes sense gaire convenciment a un
boicot, en comptes de comportar-se com
Grècia respecte a Sèrbia?
Per a laconcepció que té de si mateix el
partit i per al seu paper polític a la nova
Alemanya reunificada la moció ara
aprovada té, objectivament, la mateixa
funció que l'acord delCongrès del SPD(8)
d'acabar amb el dret d'asil. Les dones i
homes del partit es mostren encara
avergonyits i reservats, però en veritat ja
han aprovat la deixada dels principis
centrals de la identitat pròpia. Pel que fa
a aquesta concepció, el que està en joc
no és una adhessió abstracta a un
pacifisme de motivació ètica, al qual se li
retreu amb un despreci injust ser una
ètica partidista. El principi desenvolupat
en les discussions entorn al rearmament
va ser el de l'autolimitació política
d'Alemanya en política
exterior. L'exigència d'aquí
derivada va ser la del
desarmament unilateral
fins arribara una República
Federal sense Exèrcit.
Com ha passat amb el
compromís sobre l'asil, aquí no hi ha
perill al final de la inconseqüencia lògica
del sí-però-no de l'actual resolució, sinó
que als postulats es diusía la guerracom
a mitjà de la política. Aquesta acceptació
jugare un paper molt més important,
certament, que qualsevol declaraciód'un
Kohl, un Rühe i un Kinkel(9), per a la
relegitimació social de l'exèrcit al nou
ordre mundial. El Verds hi podrien jugar
un paper decissiu com a testimonis
principals en contra de les seves pròpies
conviccionsanteriors. No espotpermetre
que s'arribi a aquest punt. I és per això
que la resolució del Consell d'Estats
Federals ha de ser rebutjada.
Traducció del alemany i notes:
Patric
(1) Tant la resolució com la crítica de Jürgen
Trittin han estat recollidesd'un articlepublicatal
diari"FrankfurterRundschau", eldia 1-9-93,ala
pàg. 12.
(2) Aliança 90 és l'organització eco-pacifista
que es vacrear a les postr-imeries de l'história
de l'antiga RDA i que en l'actualitat estan en
procès de fusió amb Els Verds a la RFA.
(3) Atès queencarano haviaconcluitel procès
defusiód'Aliança 90iEls Verds,
nohaviadonattempsalaconsti
tució de totes les federacions
de cada estat federal, per la
qual cosa no podien estar
presents al Consell d'Estats
Federals. El Consell, doncs,
només tenia un caràcterprovis
sional fins que totes les
federacions estiguessin
constituides i presents al
Consell.
(4) La conferencia es va
celebrarel mes de novembre, talcom s'explica
a la introducció del present article.
(5) Ministre de Defensa de la RFA.
(6) Ponents verds de diferents mocions
favorablesalaintervenció militar, presentades
al Consell d'Estats Federals.
(7) Una ponent d'una de les mocions
intervencionistes.
(8) El Partit Socialdembcrata.
(9) Canceller i ministres del govem federal,
respectivament.

20
L
INTERVENCIONS INTERNACIONALS MOCADOR 27
LES FORCES ARMADES ESPANYOLES
EN MISSIONS DE PAU
(València, 8-17 de novembre de 1993)
Aquest mes de Novembre han tingut lloc a
l'IVAM (Institut Valencià d'Art Modern) unes
jornades sobre missions de manteniment de
pau organitzades per la Capitania de la Regió
Militar de Llevant i la Generalitat Valenciana.
Las jornades han inclòs una exposició
fotogràfica, un concert homenatge a "los
boinas y cascos azules de Espafia"i un cicle
de conferènciessobre operacions militars de
manteniment de pau. L'entrada a aquestes
conferències "públiques" requeria
invitacions, les quals sols eren en mans de
periodistes polítics de la rodalia del poder
persones properes al món militar. Fent-nos
passar per periodistes puguerem fer algunes
preguntes alsconferenciants. Aixòsí,sempre
en privat doncs les xerrades noeren seguides
de cap debat públic ni roda de premsa.
ENTREVISTA A AGUSTÍN QUESADA GÓMEZ. Cap de la
missió de l'ONU a Centreamèrica els anys 1989-1990.
General en cap de la Regió Militar de llevant.
- Quin és l'objectiu d'aquestes
jornades?
- Donar
a conèixer a l'opinió pública el
que són les operacions de manteniment
de pau. Mitjançant la premsa i altres
canals lagentjaconeix molt al respecte
però, potser, cal que se'ls parle des
del punt de vista de l'experiència, que
és el que importa.
- ¿No
pensa que s'ha desaprofitat
una ocasió per al debat, en aquest
recinte cultural, entre una opció de
resolució militar de conflictes i
l'opció pacifista que plantegen
altres grups com ara la IRG, el
MOC, CEOSALA i altres moviments
amb presència a Centreamèrica?
• Jo
no sé si haguera estat convenient
o no. El que sí sé és allò que ha estat.
Aquestes són unesjornades en relació
amb operacions de manteniment de
pau on es parlaràdes delpunt de vista
de la defensa. Tres persones que
saben molt. Jo, que he manat una
operació de manteniment de pau; no
el contingent espanyol, sinó la missió
completa: 1 0 països i tota la força de
les Nacions Unides recolzant
l'ONUCA. El coronel Zorzo, cap de
l'agrupació "Màlaga" vindrà demà.
Contrastar amb altres opinions no fa
al cas, perquè l'únic que ací està
donant-se és, precisament, la militar.
Després, l'altre senyor és un diplomàtic
del Ministeri d'Assumptes Exteriors
encarregat d'operacions de
manteniment de pau. l tot açò prenent
com a base una exposició de fotografies
de totes les operacions de manteniment
de pau, i recolzat per un concert per
llançar una cinta i una composició que
FUERZAS ARMADAS
ESPA-N1OLAS
EN MISIONES DE PAZ
s'anomena "Boinas y cascos azules".
- Respecte a la legitimitat de l'ONU
com organisme interventor...
- La
legitimitat de l'ONU està recolzada
per tots els països membres, que
són tots els països que conten al
món,...
-
- Jo
crec que anem a donar per
finalitzada l'entrevista. Jo pensava
que tindria altra orientació. Has
esgotat el teu temps! Que em
preguntes per la legitimitat de l'ONU
és compreguntar-se per la legitimitat
de que estem ací ara. La legitimitat,
tota!; representa a totes les nacions
civilitzades. l jo espere, i confie, que
a través de l'ONU aconseguim una
cosa difícil: que en un termini el més
curt possible tots els països
gaudeixquen de la pau que es
mereixen.
(Donat el tancament del general,
una companya pren la paraula
diguent que és d'un altre mitjà)
- Una
- Però
pregunta...
com siga d'aquest tipus no et
vaig a contestar.
-Quan acaba lafunció d'un exèrcit
pacificador?
-
Les operacions de manteniment de
pau responen a una resolució de
5
6
7
8
12
13
14
15
16
18
r4

NOSALTRES
"Mai no s'ha fet res en aquest món sense acció directa" Gandhi.
"És mitjançant la desobediència que es progressa Oscar Wilde.
"Sota un govern que empresona injustament qualsevol, el lloc adient per a un home just és també la presó" Henry
D. Thoreau.
"No crearem un món bo tractant de fer submisos i tímids els homes" B. Russell.
"Una de les nostres millors maneres de complir el nostre deure de donar suport a lesinstitucionsjustes és desobeir
a les lleis i polítiques injustes" Eusebio Fernández, professor universitari.
"L'acte de desobediència, com a acte de llibertat, és el principi de la raó" Erich Fromm.
"Els insubmisos estan protagonitzant l'enfrontament civil més important amb l'exèrcit des de 1939, i la seva lluita
no acabarà mai, perquè hauria de desaparèixer la guerra, aquesta gran institucifio dels estats" Francesc Arnau,
advocat.
ABRIL MAIG JUNY
:gi: 1989: Es posen enfuncionament lesprimeres
,... PSS 1 1992: Judici a vuit insubmisos a Pamplona.
2 2 2
3 3
.•.:;4É;, 1989: Els autoinculpats es presenten davant
del jutge perratificar la sevapostura. 4
1977: Es presenten elsobjectors en situació de
0 pròfugs i són tancats a Figueres.
6 1989: Barcelona Es presenten els dos primers
insubmisos a la PSS.
7 7
8
6
,,,,, 1991: 8 ajuntaments bascos són denunciats
per no fer els reclutaments. 8
•
9 9 9
110.,
10
11
10
„ 1989: En Serraafirma enel Congrés: "Lamili
11 obligatoria es una conquista democrótica".
in 1989: 50 aturats reclamen a Barcelona les
.1L, places dels objectors.
13 13
14 14 1992: El Fiscal General ordena que
15
16
£.- 1990: Segons dades oficials hi ha 10 objectors
0 empresonats per objecció sobrevinguda.
1977: Comença la manca de 100persones cap
a Figueres per la llibertat dels empresonats.
12 1992: Fiscals de tot l'estat demanen al Fiscal
Generalqueretiri l'ordre contraelsinsubmisos.
s'empresoni als insubmisos. 14
,-:
1991: Josep Maria Moragriega ingressaa la
..: Presó• 15 1990: La zifra d'insubmisos arriba a 500.
,‘ 1985: ManuelMaría Odriozola és el primer
1.13 objector a mitja mili després de la Llei. 16
17 •.......
17 17
18
19
1992: Els fiscals catalans demanen al Fiscal
18 General que reconsideri Fordre.
20 oLi 1. i
21 14 P■l
22
..,#
23 Ph 23
zif
25
27
2S
29
P i
1"
IP
oP.:
1992: Lluís Llach s'autoinculpad'haverindull
,
41, a l'Anselm Díaz a la insubmissió.
I 1
1C
7
,..ry 1990: Es"segresten" dues ensenyesfranquistes
G/ del Museu Militarde Monjulic.

- MOC
Algemessí
c/ Cervantes, 30, 2, 4.
46680 Algemessí.
- Grup d'Objectors de
Consciència.
ci Escoles, 14.
43870 Amposta.
(Montsià)
• MOC
Badalona.
Casal de Joves. Datt la Vila.
ci Germà Bemavé s/n.
08911 Badabna.
(Barcelonès)
- MOC
- Coordinadora
Barcelona.
Mili-kk.
- IDS (Informació per la De
fensa del Soldat).
- CDDT (Coordinadora pel
Desarmament i la
Desnuclearitració Totals).
- Amics de l'Arca.
Casal de la Pau.
ci Cervantes, 2, pral., 14.
08002 Barcebna.
(Barcelonès)
93-318.39.94
- CAMPI
(Col.lectiu
Antimilitarista per la
Insubmissió).
c./ Elkano, 48.
08004 Barcebna.
(Barcelonès)
- Mili-kk
- Collectiu
Sants.
per la Pau del
Barri de Sants.
- Col.lectiu dePares Mares
Antiservei MilitarObligatori.
c./ Olzinelles, 30, babcos.
08014 Barcebna
(Barcelonès)
- Mili-kk
Sant Andreu.
d Arc del Mercat, 4
08030 Barcebna.
(Barcelonès)
- Assemblea
Antimilitarista
del Berguedà.
Apartat 30.
08600 Berga.
(Berguedà)
- MOC
Bebd.
c./ Sant Ferran, 7
12549 Betxi.
(Plana Baixa)
- Comissió
GRUPS ANTIN
d'Objecció de
Consciència.
Apartat 88.
25200 Cervera.
(La Segarra)
- MOC
de Petrer-Elda.
c./ Menéndez Pelayo, 11, 34.
03600 Elda.
tfn: 96-5399794
- MOC
Alt Empordà.
Apartat 337.
17600 Figueres.
(Alt Empordà)
- MOC
Gandia
c./ Cases Blaves, 4.
46700 Gandia.
(La Safor)
- Mili-içk
Girona.
ci Portal Nou, 27.
17004 Girona.
(Gironès)
- MOC l'Hospita
Llobregat.
Avg. Europa, 176, lr
08907
Llobregat.
l'Hospital
(Baix Llobreg )
- MOC
Anoia.
Apartat 466.
08700 igualada.
(L'Anoia)
JuLIOL, AGOST SETEMBRE
2 1986: Miquel Rodríguez és empresonat. 2 2
1991: ElParlament basc aprovaunaproposició
no de llei que demana la supressió de la mili. 3 3
4
1
4 .,...:: 4.
4
5 5 5
6 6 6 6
7
.'
1976: Surten enllibertat els7 objectorsdeCan
Serra gràcies a un decret d'indult. 7 7
8 8 8 8
9 9 9 ..9.:
10 10 10
10
11 11 n 11
12 12 12
13 13 13 13
14 14 14 14
15
16 16 16
17 17 17
.., 1988: Objectors ocupen la seu del Consejo
1., Nacional de la Objeción de Conciencia.
18 18 18
19 19 19
2 4 21
22 22 22 22
23 23 23
24 24 24 24
1988: Amnistia Internacional declara pres de
consciència José Manuel FielTO.
25 25 25
26 26 261,
27 27
27 i
28 2S 28 28
29 29 29
30 30 30 30
31
20
5
16
172
19

IMILITARISTES
l'Hospitalet de
gat.
iropa, 176, 1r.
l'Hospitalet de
kat.
Anoia.
466.
Igualada.
a)
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
Consejo
ncia. 15
pres de
16•
18
19
20
22
23
24
25
- MOC Ponent.
Apartat 850.
25080 Lleida.
(El Segrià)
- Casal
de la Pau.
d Companyia, 1.
25002 Lleida.
(El Segrià)
oCTUBRE
1977: Amb l'amnistia els objectors són
alliberats.
oi‘ 1989: Presentació a Barcelona del Manifest
‘.1./ contra la mili amb més de 500 signatures.
1987: El Tribunal Constitucional espronuncia
4/ a favor de la Llei d'obje,cció.
28
29
30
31
- MOC Menorca.
Apartat 178.
07700 Maó.
(Menorca)
- MOC
Ontinyent.
c/ Toms Valls, 35 baixos.
46870 Ontinyent.
(La Vall d'Albaida)
NOVEMBRE
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
1989: A Berga 6 insubmisos realitzen una
acció davant la Jura de Bandera.
E• 1989: Accions contra elsjudicis a Barcelona,
Tarragona,València, Girona..
1989: Jutgen els primers insubmisos: Josep
Maria Moragriega i Carles Hinojosa
10
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
2
10
- Grup
d'Objectors de Ma
llorca.
Apartat 1566.
07080 Palma de Malbrca.
(Malbrca)
- MOC
- Ateneu
Baix Camp.
Llibertari de Reus.
c/ St. Vicenç, 3.
43201 Reus.
(Baix Camp)
DESEMBRE
1989: S'aprovael decret queeximeixdelaPSS
a 19.818 objectors d'abans de 1988.
12
131993: 45 dels insubmisos empresonatsinicien
la campanya de desobediència al tercer grau.
14
15
16
17
19 1986: CescAlexandri quedaexclós del servei
I militar i ésalliberat.
27
28 1984: El BOE publica la Llei d'Objecció
29
30
31
- Mili-kk
Santa Coloma.
d Masfonollar, 1.
08921 Santa Coloma de
Gramanet.
(Barcelonès)
- Assemblea Antimilitarista
i d'Objecció.
c/ Sant Just, 1, 22.
08500 Vic.
(Osona)
- MOC València.
-Associacióperla Defen
sa Objecció de
Consciència.
Pça Manisses, 2, 3r., por
ta 15.
46003València.
(l'Horta)
- Mili-kk
- Coordinadora
València.
Pacifista.
d Cura Femenia, 15, 2n.
46008València.
(L'Horta)
96-374.57.37
Assemblea
Antimilitarista del
Garraf.
Apartat 236.
08800VilanovailaGeltrú.
(El Garraf)
- MOC Villena.
Pç. Mercat, 18.
03400 Villena.
(Alt Vinalopó)

ELLS
"A tníestosnifiatos no se me suben a las barbas" (referint-se als insubmisos). JutgeTogat Militar de la Corunya.
"Hemde criticar elrecolzamentil.limitati sonor quedes d'alguns sectorsde lasocietat rebenelsinsubmisos,desertors
i pacifistes" Manuel Lara Cimadevilla, Coronel en Cap de la Base de les Forces Aeromelbils de l'exèrcit de
terra espanyol.
"La desercióno ésmotiu d'orgull, sinódevergonya, ielsque lidonen suportincitenaun delicte" RicardoIzquierdo,
jutge togat militar de Catalunya.
(Referint-se als objectors)"... es conveniente que las FuerzasArmadaspuedan librarse legalmente de esa tropa de
ciuclailanos, diríamos de bajo nivel de bravura" Gabriel Elorriaga, d'Alianza Popular.
... no tenen altre objectiu que impedir fenfortiment d'Occident fronta la força militar soviètica" Angel Liberal,
Cap d'Estat Major de la Defensa.
'Tots els partits pseudopolítics, extraparlamentaris o 'izquierdas unidas que donen suport a lainsubmissió, són gent que
es mou per interessos, en molts casos bastards" Miguel Angel Gonthlez, Fiscal en cap de l'Audiència de Toledo.
GENER FEBRER MAR
1. 1 1
2 2
3 3 3
4 4 4
5 5
.6::::
. .....
7 7 7
8 1976: Detenció dels objectors de Can Serra.
.
. .:6: 1992: L'insubrnís Inald Arredondo García és
:. ,::. absolt. El fiscal recorre la sentència.
dr% 1990: Concert per la insubmissi6 al Palau
d'Esports de Barcelona. 9 1989: Segona presentació d'insubmisos.
10 10 10
n n
1990:E1 Tribunal Suprem declara nul el u
I2 reglament de la PSS
13 13::
I4
1971: Pepe Beúnza, primer objector no
Testimonide Jehovà, es presenta a la caserna.
-11= 1985: Es presenta al Parlament Europeu una
1,0 moció contra la Llei d'Objecc16 espanyola.
14
15
J6:: 16 16
17 17 17
18 18 18
19 19 19
20
,:.:.:::.::::: 1989: Els primers 57 insubmisos espresenten
.. alsjutjats militars d'arreude IF ar
1979: Albert Pujol,objector durant lamili, és
41 el primer empresonat després de l'amnistia. JI 21
rn 1991: Manuel Blazquez i Josep Antoni Esca-
4,/./ ladadeserten quan havien d'anar cap el Golf.
...'''''.
8
i, 1992: Responsables militars qualifiquen de
I 1 "preocupants" l'absolució d'insubmisos.
12
1985: El Defensor del Poble anuncia que
,,;:,,,; presentarà recurs contra la Llei d'Objecció.
14
15
.9 22
ii.
23
, 24
25 .. 25
26 •1 26
27
28 28
29
30
31
I

MOCADOR 27 INTERVENCIONS INTERNACIONALS 21
l'ONU on es marca la missió, els mitjans
i els comandaments. Legalment les
operacions acaben quan s'ha complert
el mandat de l'ONU. Ara bé, de vegades
hi ha circumstàncies que fan pensar que
una missió ha de continuar per consolidar
la pau, encara que raons econòmiques o
d'altre tipus fan que es retiren les forces.
-Pertal d'assoliraquestaconsolidació
- Com
de la pau, s'arriba a fer complir les
promeses que un govern fa a un poble
que deixa les armes?
- Quan
es signen una acords de pau
existeix voluntat de complir-los. Però
sempre ressulta difícil, tant per a l'altra.
Per exemple, alspaïsos centreamericans
un. dels punts més importants és el
repartiment de terrer, doncs l'agricultura
és la base de la subsistència. Però, que
passa si la terra no existeix? I si la terra
es troba en altres mans, a més a més
legalment? Aquest. problema el podem
veure a Nicaragua i també pot succeir,
esperem que no, a El Salvador.
ENTREVISTA A MIGUEL ANGEL FERNANDEZ
Santi Almiííana i Conxa Galdon
València, 8 de novembre de 1993
MAZARAMBROZ. Ambaixador del govern espanyol a
l'ONU per a operacions de manteniment de pau.
Ambaixador a Angola entre 1985 i 1987, fou
posteriorment ambaixador a Nicaragua.
afecta l'objecció deconsciència
al volum del contingent espanyol en
operacions de manteniment de pau?
- Pel
moment no està afectant massa. En
el cas espanyol ha hagut 5.000 homes
en operacions de manteniment de pau al
llarg d'un any, contingent que no s'ha vist
afectat.
Per altra banda, crec que el Ministeri de
Defensa està analitzant la possibilitat
de que els objectors de consciència
ocupen alguns treballs en ONG's que
facen la tasca humanitària que
acompanya les operacions de
manteniment de pau.
- Alguns
sectors opinen que la
legitimitat de l'ONU es veu
qüestionada degut al poder que
tenen els EUA a l'hora de decidir
intervencions, veient-se que el dret
d'intervenció humanitària podria
convertir-se en una excusa que
permet al ric exercir el poder sobre
el pobre.
La idea general de les operacions de
pau és que la gestió dels conflictes és
millor fer-la per via multilaterial per tal
d'evitarque un policia mundial impose
la seua voluntat. Ara bé, en el cas de
l'ONU hi ha 5 membres permanents
amb dret a vet, la qual cosa els dona
efectivament una situació superior a
la resta de països. També és cert que
els EUA és el major contribuient, el
país que més forces té sense
comparació. És cert que per als EUA
l'ONU és un cosset on es sent un poc
incòmode, però tenim l'esperança de
que poc apoc elvaja acceptant, i cada
vegada amb major fidelitat.
Dins d'allò possible, creguemque avui
en dia és millor que existeixin
operacions de pau. Als EUA hi ha un Nord sobre el Sud?
corrent que no està dispost a posar els
seus soldats baix el comandament de -
Els
conflictes estan sorgint a paIsos
ningú que no siga americà. Actualment pobres o a països que s'han despenjat
s'està fent un esforç per tal que els EUA de l'antic bloc comunista. Als països rics
es convencen que és millor anar via en pro feines si s'han produit. Açò pot
ONU. Però a poc a poc i amb molta cura. donar la impressió que el Nord ric imposa
Cal te r:ir en compte que es tracta d'un una manera de pensar. Jo crec que el
estat amb una força enorme. que succeeix és que la fam és una
consellera molt dolenta. Els paisos
- I
què hi ha de l'exercici del poder del pobres tenen unes diferències socials
tremendes i la gent passa gana. Açò
no sol succeir a països desenvolupats
perquè no hi ha fam i les diferències
EXTRAIIRI)INARIO
1// t í(ts 10)15 15 I CIV'llS
1/1111111111.1\ t
PROGRAMA
Boinas y Cascos Azules en Espaiia.
(marcha Militar. Versión instrumental) B. ADAM FERRERO.
Poutpurri de Marchas Militares
El Sitiu de Zaragoza
(fantasía Militar) C. OUDRID
Espalla Catií
(pasocloble) P. MARQUINA
Dolia Francisquita
(íandango) A. VINES
Valencia
(marcha) J. PADILLA
La 114,1oreN
(Jota) T. BRETON
1S1ON (*nitaria.
(Pasodoble) J.M. TARRIDAS
El Gato Montés
(pasodoble) M. PENELLA
Poutpurri Himnos
RetretaR A. -ERON
Boinas y Cascus Azules de Espalla
(marcha militar. Versión cantada)
Himno Regional
Himno Nacional
MUSICA DE Ls DINISIONDE INFANTERIAMAESTRAZGO Nf 3
Comandante Director: B. ADAM FERRERO.
Tenor Solista: CTE. JOSE LUIS TRAPERO
Miercoles 10 de noviembre de 1993 alas 19:30 h.
SALON DEL TRONO DE CAPITANIA GENERAL
solen ser menors. Els països
desenvolupatsanem aconseguint un
enteniment mitjanament raonable,
tot el món menja i menja bé.
- Respecte a la selecció de
conflictes on s'intervé. Què fa que
hi hagi una resposta contundent
atacant l'Irak i que no existeixi
resposta envers altres annexions:
el Sàhara pel Marroc, els Alts del
Golan per Israel...?
- Quan
succeeix la crisi de l'Irak la
Unió Soviètica s'absté de vetar la
resolució de l'ONU que autoritzava
qualsevol mesura per a restablir la
pau i tornar Kuwait als kuwaitians.
Estem en una època on no s'utilitza
el vet.
Els problemes del Sàhara i el Golan
es donen molt abans, en contextos
completament diferents, on un vet
dels EUA, per exemple, en la qüestió
d'Israel, fa que s'acabe la història i no
hi hagi operacions de pau. Les
operacions de pau, com ara les
coneguem, comencen el 88-89.
- Pel que fa alconflicte als Balcans.
Quanesclata la guerraa Eslovènia
la Conferència de Seguretat i

22 INTERVENCIONS INTERNACIONALS MOCADOR 27
Cooperació Europea planteja un vet
immediat al comerç d'armes. Per
contra l'ONU tarda 2-3 mesos en fer el
mateix. Mentre tant entraren a
lugoslèvia més armes que en els 10
anysanteriors. Armes procedentsdels
EUA, Gran Bretanya, Alemanya,
Espanya...) A què es degué la lentitud
de l'ONU?
- Desprès
de l'acceptació de la
independènciad'Eslovènia, Alemanya es
va empenyorar en el reconeixement
accelerat de Croàcia i la CE acceptà
finalment. Aleshores es pensava que
protegint les krajines(1) s'aturava el
conflicte. Ningúno suposava que després
es complicaria l'assumpte tan
tremendament.
- Als
conflictes de Nicaragua i El
Salvador, els EUA jugaren un paper
alimentant la contra i l'exèrcit
respectivament. Per altra banda els
cinc membres permanentsdel ConselI
de Seguretat de l'ONU controlen el
85% del comerç d'armes... Com
s'entén la política preventiva de l'ONU
sota aquestes condicions?
- Doncs,
no ho sé home... El recolzament
a la contra és una cosa prèvia a que les
operacions de manteniment de pau
anSISRV.41:0KS
siguen acceptades i es monten bé...
(L'ambaixador veu una amiga, va
saludar-la i s'acaba l'entrevista)
Noemí Canelles, Santi Almiñana i
Eugènia Roda
ADRIA (Agrupació De Recolzament
a la Insubmissió Antimilitarista)
Apartat 265. 46080 València (l'Horta)
(1) Zones de població sèrbia dins Croàcia.
AGRUPACIÓ DE RECOLZAMENT A LA INSUBMISSIÓ
ANTIMILITARISTA (ADRIÀ).
DECLARACIÓ IDEOLÒGICA
El Grup de Recolzament Adrià neix al context d'una
campanya de desobediència civil que s'oposa a la
"
"lògica de la violència com mitjà de resolució de
"
conflictes, "lògica
encarnada en l'existència dels
exèrcits. Aquesta campanya es materialitza en la
negativa a col.laborar de cap manera amb la institució
militar, rebutjant tant el servei militar com la prestació
substitutória, prestació que es crea no per a satisfer
necessitats socials sinó per a que el rebuig a l'exèrcit,
expressat amb l'objecció de consciència, no es
manifeste no creixi.
Com excusa original prenem l'existència d'un
desobedient civil concret, Santi Almifiana. l a partir de
la seua situació particular organitzem les nostres
accions. Trobem injust que l'insubmís siga jutjat,
considerant-lo delinqüent, per l'única raó de defensar
uns valors considerats positius per la societat.
El nostre objectiu principal és promoure la reflexió en
el seuvoltantdelfet icontingutd'aquesta desobediència
en el seu significat immediat de no col.laboració amb
l'exèrcit i en el seu contingut exemplificador més
general: la societat es pot organitzar per a desobeir
aquelles normes injustes que els poders imposen,
aprofundint en el principidemocràtic deque la sobirania
resideix en el poble.
Volem fer saber que la insubmissió no és una actitud
aïllada; és la cara més cridanera d'un ampli moviment
social que entén la democràcia no com una actitud
d'obediència cega, sinó com la participació contínua i
activa de l'individu en les decisions polítiques.
Per tal d'aconseguir els objectius abans esmentats
emprem tots els procediments al nostre abast: mitjans
de comunicació, xerrades, debats, accions directes no
violentes i tots aquells que considerem útils per a
estimular el debat social sobre l'ordre establert.
Us convidem a enjudiciar les normes imperants i a
desobeir totes aquelles que vagen en contra dels
principis de justícia social, dels drets humans i de la
dignitat de la persona.

MOCADOR 27 OPINIÓ 23
El moviment antimilitarista, o els lectors
del MOCADOR, són constituïts per una
launa" molt diversa. Hi ha des del punk
anarko al cristià compromès, des del
"peque" de 16 anys fins al iaio de 35 o
més anys, N'hi ha que es diuen anti
mili, altres antimilitaristes, altres no
violents, altres pacifistes,... Aquestarticle
vadirigit a aquells que, malgrattot, encara
es vulguin anomenar pacifistes.
Anomenar-se pacifista no està gaire de
moda entre els grups antimilitaristes,
probablement perquè molts personatges
amb molt poder s'anomenen a ells
mateixos pacifistes, fins i tot l'exèrcit en
ocasions diu que és pacifista. Estic
convençutque els lectors del MOCADOR
són prou intel ligents per no deixar-se
entabanar i saber distingir els uns dels
altres.
Als pacifistes a quiva dirigit aquestarticle
són uns que encara aspiren a canviar el
món, encara que sigui a pas de formiga,
són aquells que entre altres coses
somnien l'acabament del reclutament
obligatori (sigui mili o PSS), o l'abolició
dels exèrcits, o.... Aquest article vadirigit
als pacifistes somniadors i no als que
s'anomenen pacifistes i únicament són
uns entabanadors.
El nostre somni és que s'assoleixi la Pau
i que s'assoleixi fins a l'últim racó del
planeta Terra.
"Pau" és un mot de significat confús. Si
hi ha absència de violència hi ha qui parla
ANNEX: Els fets, no són paraules.
PACIFISTES?
En aquest annex hi trobareu alguns fets que afecten infants
(Font: INTERMÓN). Nota: llegiu aquesta annex almenys
dues vegades.
de pau. Per exemple quan ja no sesentin
trets a absnia hi haurà qui dirà que ha
arribat la pau. Però els somniadors quan
parlem de Pau no ens agrada parlar
únicament d'absència de violència, sinó
de presència de condicions dignes de
vida, condicions devida que facin possible
1. Durant els anys 90 naixeran 1500 milions de nens i
nenes. I d'aquests, nou de cada deu ho faran als països
del Sud. Ells i elles formen un dels col.lectius més
vulnerables: més d'un milió de nens mor cada mes a
conseqüència de la pobresa.
2. En un món que pot alimentar, ara com ara, tota la
població, la malnutrició afecta 150 milions de nenes i
nens, menors de cinc anys.
3. L'esclavatge de nens en alguns països del Tercer Món
o les xarxes de prostitució infantil, finançades des dels
països rics, afecten directament milions de nenes i nens
del Sud.
estar content de viure. Per això lanostra
Pau exigeix la presència de coses molt
variades, exigeix un plat a taula, exigeix
que els nens no treballin, que els nens
juguin i descobreixin el món, la nostra
Pau necessita que les dones no siguin
esclaves dels homes, a aquesta Pau li
calen dentistes que ajudin a curar un mal
de queixal, i sales de parts, i aigua
potable, i un sostre que cobreixi per la nit,
Evidentment quan a Bòsnia ja no se
sentin més trets moltes d'aquestes coses
no hi seran presents. Totes aquestes
condicions, i moltes més, les gaudeixen
bona part dels habitants d'Europa, i
d'Amèrica del Nord, del Japó i d'alguns
altres racons del món. Però
lamentablement a la majoria de nenes,
de nens, d'homes, de dones els hi
manquen moltes d'aquelles coses.
Entreteniu-vos a llegir l'annex d'aquest
article com a exemple d'això darrer.
4. Gairebé dos terços dels 14 milions de morts infantils
anuals es deuen a diarrees, infeccions respiratòries,
xarampió i tètanus neonatal. La major part d'aquestes
morts poden evitar-se a un cost molt baix.
5. Milions de nenes i nens han de viure amb minusvalies.
Molts d'ells les pateixen de naixement i, sovint, com a
conseqüència de la manca de vitamines de la mare.
Altres són conseqüència de les guerres: hi ha 4 milions
La Pau que volem els pacifistes està molt
lluny, massa lluny. Tot i així si ens volem
dir pacifistes cal que treballem durament
per acostar-nos al nostre somni, a la
nostra utopia. Us proposo alguns "petits"
objectius per anar començant:
a) L'abolició dels exèrcits. Aquest és un
objectiu fonamental, l'exèrcit és un
malbaratament de recursos i una font
inesgotable de conflictes.
b) El desenvolupament econòmic dels
països pobres. Cal un desenvolupament
que permeti que arreu arribin condicions
dignes de vida.
c) Un desenvolupament social de tots els
països. A alguns països pobres els hi cal
fer un llarg camí per aprendre a respectar
als nens, per comprendre que les dones
tenen elsmateixos drets que els homes,...
A tots els països rics els hi cal aprendre
que no són els reis de la creació, els cal
aprendre que tenen moltes coses per
aprendre, els cal descobrir la necessitat
de reduir el consum d'energia i de
matèries primeres,....
Per apropar-nos a objectius cal començar
atreballar ara mateix. Cal que continuem
amb lalluita antimilitarista.Cal que l'esforç
de cada un de nosaltres faci possible
millorar la situació d'algun racó concret
del Tercer Món. Cal que el treball al
nostre poble o a la nostra ciutat serveixi
per fer conèixer la trista realitat del món
on vivim, pertalde fercréixer la solidaritat.
Una forma de fer-ho pot ser integrar-se
en algun grup que jatreballi amb aquests
objectius. Una altra forma pot ser crear
ne un de nou a partir d'un grup de
pacifistes utòpics.
La Pau és lluny, però la violència, la
pobresa és massa a prop: a Bòsnia, a la
riba sud del Mediterrani,...
Daniel López i Codina.
Pacifista. Caldes de Montbui.
de nens mutilats per la guerra i uns 10 milions amb greus
trastorns psicològics, de resultes dels conflictes armats.
6. Dels 560 milions de nenes i nens, menors d'll anys, que
haurien d'estar escolaritzats, n'hi ha 120 milions que no
van a l'escola. I dels 440 milions que inicien els estudis,
308 milions no acabaran ni tan sols els estudis primaris.
7. Centenars de milions de nens viuen als grans suburbis
de les ciutats del Tercer Món, on la manca de serveis
públics i la precarietat de les cases són causa de
malalties, sovint mortals. D'altra banda, l'atur i el
desarrelament esdevenen les condicions idònies per a la
violència.
8. Uns 150 milions de nenstreballen per sobreviure. I hofan
sense cap tipus de protecció. Morts per accident laboral
i per insalubritat en els llocs de treball són el tràgic final
de milers de nens treballadors.
9. Al món, es calcula que 85 milions de nens viuen al carrer.
D'aquests, 75 milions als països del Tercer Món. I d'ells,
45 milions a l'Amèrica Llatina, on 10 milions de nens
viuen 24 hores al dia al carrer.
10. Uns 25 milions de nens i nenes s'han vist obligats a
abandonar les seves cases amb els seus familiars, i de
vegades sols, coma conseqüència directadels conflictes
armats.

24
INTERNACIONAL
MOCADOR
LES RESTES DE L'URSS: UN BALANÇ
A finals de 1991 cada una de les
repúbliques que integraven la Unió
Soviètica va buscar el seu propi camí.
L'única estructura comuna que va
sobreviure, a partir de desembre, va ser
la Comunitat d'Estats Independents
(CEI), on no s'hi afegiren les repúbliques
bàltiques i Georgia. Dos anys més tard,
i desprès de la recent incorporació de
l'esmentada Georgia, la CEI en prou
feines ha realitzat cap progrés. El seu
comandament militar ha estat dissolt, i
les seves estructures polítiques i
econòmiques són molt dèbils. No falten,
finalment, els enfrontaments entre les
repúbliques que la integren.
Com era inevitable degut a la pertinença
comuna a la URSS, en les diferents
repúbliques s'han fet sentir trets similars.
Les tendències autoritàries són a l'ordre
del dia, la divisió de poders no acaba de
guanyar terreny i institucions i partits són
molt dèbils. En l'àmbit econòmic la situació
és delicada a tot arreu; conjuntament a
un agressiu capitalisme salvatge
romanen moltes relacions pròpies del
vell ordre. El mateix règim de relacions
exteriors dels nous estats queda, gairebé
, Litu
POLONIA
SÍRIA
ARÀBIA
SAUDITA
IRAO
Mar Bàltica
nius
Blelorússia
Minsk
•
Tallin
s Ma
nia
Mar
Càspia
IRAN
Z40S0311
Turkmenistan
Mar
d'Ara
• Aixkhaba
sempre, per perfilar. Més enllà d'aquests
elements generals, i deixant de cantó el
que succeeix en la Federació Russa,
hem de fer referència, tot i així, a
situacions inequívocament singulars.
EL BÀLTIC
A Estónia, Letónia i Lituània el cicle
polític ha estat més ràpid que en el resta
de repúbliques i s'han fet notar realitats
similars a les de diversos països de
l'Europa central i oriental. Així, desprès
de l'ascens dels governs nacionalistes,
forces polítiques nascudes del vell ordre
-els "ex comunistes" han aconseguit el
poder, mitjançant les urnes, a Letónia i
Lituània.
Les repúbliques bàltiques són les que
disfruten dels majors suports econòmics
occidentals. Pateixen, però, els efectes
d'agudes pressions d'una Federació
Russa que proporciona gairebé tot el
petroli i el gas natural que consumeixen.
Tot sovint aquestes pressions han tingut
relació amb lleis recents que restringeixen
els drets de les minories forànies, i en
Uzbekistan
AFGANISTAN
LES REPÚBLIQUES EX-SOVIÈTIQUES
REPÚBUCA DE RÚSSIA
Taixken
Kazakhstan
Tad ikitan
PAKISTAN
J
Frunze
Alma-Ata
XINA _
I I
particular dels russos; la situació ha estat
molt tensa a Esteinia, on el govern,
finalment, s'ha avingut a retirar una
conflictiva llei de ciutadania. Un element
més de pressió de la Federació Russa ha
estat la retirada de les seves tropes:
concluïda a Lituània -on els russos són
una reduïda minoria-, queda pendent de
negociacions a Estónia i Lituània.
UCRAÏNA
La situació política ucrainiana és força
semblant a la que ha caracteritzat la de
Rússia els 1992 i 1993. Tot i que amb un
enfrontament menys accentuat, el
president Kravchuk ha hagut d'afrontar
una dura oposició parlamentària. Ucraina
pateix, per altra part, una aguda crisi
econòmica de la qual són senyals el
creixement del deute, els problemes de
subministrament energètic i l'augment
d'una activa oposició laboral.
Element decisiu en la vida ucrainiana
recent han estat les relacions tibants
amb la Federació Russa. En virtut d'un
acord subscrit el setembre de 1993, i a
MONGÒLIA
Repúbliques independents
Repúbliques integrants de la CEI
Repúbliques no reconegudes com a independents
3Lx Zones en conflicte
EL PUNT

MOCADOR 27 INTERNACIONAL 25
canvi de la condonació del seu deute
amb Rússia, Ucraïna ha renunciat al
gruix de la flota del mar Negre i s'ha
avingut a lliurar totes les seves armes
nuclears. Encara a expenses de nous
retrocessos en la negociació, Kravchuk
sembla cada cop més inclinat a una
confederació eslava amb Rússia i
Bielorússia. Ha d'afrontar, de totes
maneres, tendències secessionistes en
un territori on la seva meitat occidental i
la seva meitat oriental segueixen camins
diferents.
BIELORÚSSIA
La política bielorussa sembla més
plàcida. El presidentShuskièvich no hagut
d'afrontar conflictes extrems, tot i que la
situació econòmica és molt dolenta.
Bielorússia ha satisfet meticulosament
els seus compromisos de
desnuclearització i manté relacions
cordials amb tots els estats de l'àrea;
bona part dels seus interessos externs
apunten a enfortir la confederació eslava
a la que fèiem referència. Això no ha
impedit, però, que assumís alguns
comportaments díscols al si de la CEI.
MOLDAVIA
La integritat territorial de Moldavia es
troba clarament en qüestió. En el seu si
hi ha un estat internacionalment
reconegut, presidit per Snegur, i dos
territoris independents de fet: les
repúbliques del Transdniestr i dels
Gagauses. El primer d'ells és la font
principal de conflictes, en un marc de
guerra latent. La presència militar russa
en el Transdniestr, amb suposades
funcions pacificadores, és molt poderosa;
configura tal vegada el millor exemple
d'una Rússia convertida en una
autèntic "gendarme regional". Una
part significativa de les forces
polítiques moldaves preconitza una
reintegració, que podria ser prou
conflictiva, a Romania.
EL CAUCAS
Les majors tensions militars que es
fan sentir en l'antiga URSS són les
del Caucas. Paradoxalment, la
república que previsiblement podia
tenir una consolidació més difícil,
Armènia, es avui la més estable;
això es resultat, sobretot, dels seus
èxits militars a Nagorno-Karabakh i
voltants, en territori d'Azerbaidjan.
Georgia, en canvi, ha d'afrontar
problemes pertotes parts. El control
governamental és escàs o nul a
Abkhàzia i Ossètia del Sud; en la
primera les acusacions de
connivència russa amb els rebels és a
l'ordre del dia. En un país controlat per
autèntics "senyors de la guerra es fa
seatir també el pes de la resistència
protagonitzada pels partidaris de l'ex
president Gamsakhurdia. L'antic ministre
d'Assumptes Exteriors de la URSS,
Sheverdnadze, té, en conseqüència,
greus dificultats per apuntalar el seu
poder.
A l'Azerbaidjan s'ha esgotat també un
ràpid cicle polític, tot i que de perfils
diferents als del Bàltic. Encara que la
convulsió de 1991 va permetre l'accés al
poder a una força de predomini islàmic,
el Front Popular,aquest estiu s'ha produït
el retorn d'un antic brezhnevià: Alíyev.
En el rerafons hi ha l'esmentada
catàstrofe militar a Nagorno-Karabakh.
Totes leseconomies del Caucas estroben
en bancarrota per efecte de la guerra i de
l'esforç bal.lic afrontat (tot i que no
existeixen, en propietat, exèrcits
regulars). En la regió, conjuntament a la
inequívoca presència russa, s'observen
pressions de Turquia i Iran, que poden
apuntar a una internacionalització de
diversos dels conflictes apuntats.
ÀSIA CENTRAL
Les repúbliques de l'Àsia central -
Kazakhstan, Kirguizistan, Turkmenistan
i Uzbekistan- han ratificat de forma
general els seus llaços de dependència
amb la Federació Russa, invitada a
participar en la gestació de les diverses
forces armades.
Turkmenistan i Kirguizistan han estat les
repúbliques que amb major claredat han
apostat per una sòlida relació bilateral
amb Rússia, tot i que la primera també ha
ampliat sensiblement les seves relacions
amb Turquia. AUzbekistan lesamenaces
externes han accelerat els esforços per
vincular a la Federació Russa en la
defensa de la república. Més complicada
és la situació a Kazakhstan, que tot i fruir
d'una certa estabilitat política a mans del
president Nazarbaiev, ha de fer front a
una delicada situació econòmica i s'ha
convertit en camp de conflicte pel
contenciós sobre les armes nuclears
presents en el seu territori; els russos
segueixen essent majoria a Kazakhstan.
La situació méstensa és, detotesformes,
la de Tadjikistan. Desprès de la creació,
la primavera de 1992, d'un govern de
coalició de majoria "comunista" s'inicià
una guerra civil. Unitats russes
col.laboraren amb les autoritats en la
seva lluita contra una oposició entre la
que es trobaven forces islàmiques amb
suport des d'Afganistan. Al llarg de 1993
s'ha fet evident l'estricta dependència
militar que el govern, ara monocolor,
exhibeix cap el gendarme regional rus.
Són pocs els avenços realitzats pel que
fa a una eventual unió regional entre
aquestes repúbliques, que per altra part
han mostrat voluntat de mantenir-se en
la zona del ruble i són escenari de
reformes económiquestal vegada menys
traumàtiques que en altres llocs. Moltes
de les estructures polítiques delvell ordre
sobreviuen inalterades. Entre les
repúbliques asiàtico-centrals no falten,
en fi, contenciosos fronterers diversos.
Carlos Taibo.
Professor de Ciència Política i
Director del Programa d'Estudis
Rusos a l'Institut de Sociologia de
la Universitat Autònoma de Madrid.

26 INTERNACIONAL MOCADOR 27
Guatemala és territori torturat País de
somnis maleïts, d'esperances truncades
tanmateix, sempre renovades, terra de
sols que són déus i de panolles que són
homes, fills de la terra, fills del blat.
Guatemala també és terra d'indis sense
drets i camperols sense terres. Dels nou
-
-
milions d'habitants que té el país més
poblat d'Amèrica Central el 65% són
indígenes i el 67% camperols, i, amb
Perú i Bolívia, és el país amb majoria
indígena d'Amèrica Llatina.
Són 22 ètnies que disposen del seu propi
idioma dividit en cinc grups lingüístics:
quitxé, mam, pocoman, txol, maia i carib.
Primera paradoxa: la llengua de
comunicació entre les diferents ètnies és
la del primer opressor, el castellà. I és
que els indis veneren les paraules, quasi
tant com els somnis -
designis
dels déus.
Però el 85% de la població indígena és
analfabeta. De la població total, ho és el
65%.
Guatemala ni tan sols és terra fèrtil ni
prolífica Només el 24% del seu territori
és apte per al conreu i mig país és
muntanyós o selvàtic. Tot i així, pertany
a aquella confosa categoria de països
agroexportadors, perquè, amb l'excepció
-
el 44% dels
camperols viu en aquest estat beatífic
no hi ha res més per exportar. Convé
de l'extrema pobresa -
aclarir el terme agroexportador: qui
exporta -
un lucratiu negoci amb infinites
exempcions fiscals, avantatges tributaris
- i la resta és aquest ínfim 0,25% de
finques que detenen el 40% de la
superfície conreable del país, segons
dades de CEPAL. Els terratinents,
oligarques i latifundistes són gent feliç i
ventruda, aliena al drama que pateix la
indiada. Entre ells hi ha, fins itot, cognoms
anglesos, garantia de qualitat i bona
estirp:la United Fruit Co., per exemple,
que és la més voraç de tots ells.
Guatemala també és terra d'impius i
d'heretges. Però les seves heretgies són
molt particulars. Ho és, entre totes , la
paraula reforma: reforma tributària,
-
reforma fiscal... I per castigar semblants
abusos, el poder establert governs
successius, militars, oligarquies criolles,
no han dubtat a recórrer
empresaris... -
als recursos més expeditius. Aquests
edificants mètodes van ésser catalogats
pels bisbes de Guatemala com a
"genocidis", i d'això no en fa gaire. I és
que la història de Guatemala -
i
em
refereixo a la història immediata, perquè
seria una tasca prou complexa remuntar
- se a l'altre genocidi: el colonial es
resumeix en un enfilall d'abusos
institucionals i les consegüents
resistències. Perquè l'indi és tossut i
GUATEMALA
obstinat per naturalesa.
Fa poc més de 50 anys governava
Guatemala un excels general, Jorge
Ubico, admirador dels feixismes
rampants a Europa, i de passada direm
juntament amb un altre
dictador, el salvadorenc Hernández
- Martínez en reconèixer el Generalísimo
espanyol, fins i tot abans que Mussolini.
Ubico tenia unagran hisenda: Guatemala,
que era administrada amb duresa i amb
mètodes esclavistes.
que el primer -
1944 va ésser l'any en què s'inicià el
somni, un somni que va durar deu anys.
Una revolució va enderrocar el dictador
i va donar pas a una etapa en la qual
esmentar les paraules -
els
somnis -
reforma, sindicat, educació, seguretat
social o justícia no era penat per la llei.
Juan José Arévalo i Jacobo Arbenz, els
dos presidents mentre durà el somni,
van posar en marxa un seguit de mesures
socials i econòmiques que eren,
essencialment, la gosadia d'anar massa
lluny en els afers de la sacrosanta
propietat privada. La seva tímida reforma
agrària afectava ni més ni menys que a
la United Fruit Co. I allò va ésserconcebut
per l'Administració nord-americana com
una "amenaça als interessos polítics,
econòmics i de seguretat dels Estats
Units".
Mentrestant, una eficaç aliança s'havia
teixit entorn als sempiterns valors patris
i morals. La croada contra el comunisme
ateu" de monsenyor Roselly Arellano, el
"respecte a la propietat privada"
d'empresaris i terratinents, la CIA, la
companyia fruitera, el propi exèrcit
guatemalenc -
l'alta
oficialitat es negà a
resistir la invasió -, els exèrcits veïns
(CONDECA) amb l'entusiasta Somoza
al capdavant, i el general Eisenhower,
president dels Estats Units, van ordir la fi
del somni. Jacobo Arbenz va caure
després de la invasió de Guatemala
portada aterme pel coronel Carlos Castillo
Armos.
El que va venir després va ésser,
senzillament, la revocació de totes
aquelles lleis i normatives aprovades
durant aquells deu anys de somnis
perversos. Els sindicats van ésser
clausurats, les lleis laborals abolides, els
partitspolítics prohibits, la reforma agrària
abrogada, les organitzacions populars
declarades il.legals, l'exèrcit depurat
d'elements "subversius". No va faltar
tampoc lacrema pública de Ilibres. S'inicià
el cicle de malsons a Guatemala. Es
renovaren l'expoli i la impunitat. Es renovà
el genocidi. Durant els règims militars
que es van succeir els següents trenta
anys, més de cent mil guatemalencs han
estat assassinats i al voltant de cinquanta
mil han desaparegut.
Però també sorgeix la callada però
tossuda resistència. El 1961, un grup
d'of icials formats durant la dècada
revolucionària inicia la guerra de
guerrilles. El Partit Guatemalenc del
Treball (PGT) decideix adoptar la via
armada un any després. Sorgeixen les
Forces Armades Rebels (FAR).
Paral.lelament, les classes dominants
no disposen d'un projecte socio-polític
alternatiu i, el que és pitjor, temen que les
ja properes eleccions no els siguin del tot
propícies. Solució: cop d'estat del 1963 i
militarització absoluta de l'Estat
guatemalenc. Aquest procés es
consolidarà amb Arana Osorio (1970-
74), general amb un curiós sobrenom: "el
carnisser de Zacapa". L'alta oficialitat no
només s'enquistarà en totes les esferes
de la societat civil, sinó que s'incorporarà
de ple dret en el Club dels Oligarques.
Deixen d'ésser gelosos guardians dels
interessos de les classes dominants per
convertir-se en els seus socis.
Guatemala ha estat, des de llavors, un
constant i idoni laboratori de proves per
als Estats Units. A Guatemala s'han
assajat les més delirants estratègies
contrainsurgents, de promoció social (el
tradicional "guanyar-se la ment i els
cors"), de guerra psicològica... I els
resultats han estat, invariablement,
devastadors per als successius governs
-
-
militars majoritàriament i els seus
mentors del departament d'Estat.
De la Doctrina de Seguretat Nacional,
passant per l'estratègia de "terra
arrasada", fins als Conflictes de Baixa
Intensitat, els generals guatemalencs
han estat alumnes destacats i devots
fervorosos d'aquestes estratègies per a
la defensa del món lliure. Tant que el seu
excés dezelvafer que el 1977 el president
Carter s'alarmés davant els nombrosos
informes que relataven algunes atrocitats
comeses pels militars i suspengués l'ajut
a Guatemala. Però això no inquietà el
més mínim als uniformats. Taiwan i.
especialment, Israél van agafar el relleu
nord-americà, de manera que
l'ensinistrament d'unitats-elit,
l'assistència militar, l'assessoria
tecnològica i les necessitats
armamentístiques no esvan interrompre.
Ríos Montt, per citar un dels moits
espadatxins, va prendre el poder a
començaments dels anys 80, via "cop
-
d'estat":curióssistema usat pels generals
emparentats amb un o altre poder
econòmic del país: empresarial,

MOCADOR 27 INTERNACIONAL 27
agroexportador,
financer, agrícola
- tradicional... per
alçar-se amb el
poder.
L'estratègia
contrainsurgent
que va emprar
s'aplicà
fonamentalment
a les zones
rurals, "refugi de
la subversió". La
terra arrasada"
significà, entre el
1980 i el 1984,
més de 400 poble s calcinats, 150 mil
refugiats, més de 40 mil vídues i 200 mil
orfes, 40 mil desapareguts i al voltant
d'un milió de persones que van patir el
desplaçament intern cap a d'altres àrees
del país. També en aquest temps van
aparèixer el que es va anomenar Poblets
Model i els Pols de Desenvolupament,
còpiafidel de l'estratègiacontrainsurgent
portada a terme a Vietnam.
El terror i la repressió de Ríos Montt
posaran fi a un silenciós procés
- organitzatiu camperol catequistes,
cooperativistes, líders comunals,
delegats de la paraula... que s'havia
gestat al llarg dels anys 70. A més, era un
intent de desmantellar el moviment
revolucionari URNG (Unitat
Revolucionària NacionalGuatemalenca),
que acabava de sorgir el 1982 després
d'un procés unitarien el qual van participar
-
-
-
-
-
quatre organitzacions: Exèrcit Guerriller
dels Pobres EGP Forces Armades
Rebels FAR Organització del Poble
en Armes ORPA i Partit Guatemalenc
del Treball PGT.
GUATEMALA
Colin
Quezaltenango
Puerto Barrios
Retalhuleu Mazatenango oclUDAD DE GUATEMALA
L'elecció el 1985 del democristià Cerezo
no canviarà massa les coses. S'obre,
això si, una nova fase amb algunes
expectatives de canvi. Un canvi
tremendament complex, caldria afegir
-
- estructures
hi, donades les especials
decimonòniques
i
de poder
assentades a Guatemala. De fet, hi havia
pressions persistents dels Estats Units i
de sectors empresarials i agroindustrials
o
Escuintla
Chiquimula
- més
100 km
dinàmics i modernitzants que els
per
sectors oligàrquics tradicionals -
"civilitzar" els governs i adoptar noves
estratègies més acords amb els "nous
temps" que ja s'intuien. Tanmateix, la
guerra va continuar a les muntanyes, i
sota Vinicio Cerezo els "esquadrons de
la mort" van conèixer esplendorosos
moments en la més absoluta impunitat:
durant aquest quinquenni es van fer més
de 5500 execucions extrajudicials van
haver-hi més de 1500 detinguts
desapareguts. La violència fa un paper
determinant en el sistema de dominació
guatemalenc, sigui quina sigui la seva
denominació d'origen. D'altra banda, es
repren l'ajut nord-americà suspès des
del 1977: el govern Cerezo rep un donatiu
de cinc milions de dòlars per a la compra
d'equip bèl.lic.
La signatura dels acords d'Esquipulas
aporta a la regió d'Amèrica Central un
nou context que oferia, a més, moltes
lectures segons els ulls lectors. Per a
Guatemala, per exemple, significaria
abordar el dramàtic tema dels refugiats.
Els acords establien el "dret dels refugiats
a tornar a la seva terra de forma
voluntària". En els campaments de
refugiats delsud de Mèxicno es va tardar
en escollir un òrgan representatiu. A
començaments del 1988 són elegides
les Comissions Permaments de
Representants dels refugiats
guatemalencs a Mèxic (CCPP). Cincanys
després d'aquesta elecció, i després de
nombroses indecisions, moments difícils
i , fins i tot, greus diferències en el si dels
refugiats, decideixen tornar malgrat la
negativa del llavors president Jorge
Serrano. Això era
començaments del 93.
Però és en el Diàleg Nacional
sorgit a l'abric d'Esquipulas -
on
comencen a gestar-se moviments
determinants en l'interior dels
diversos sectors socials. Les
converses inicials amb la guerrilla
(Madrid, Oslo...) reflectiren les
postures no només
contradictòries, sinò
irreconciliables entre les parts. Allò
era un diàleg de sords. La principal
virtut, però, era l'obertura d'un
-
-
debat al principi sorneguer en el
si de l'exèrcit sobre laconveniència
d'establir una ronda de
negociacions amb l'URNG o, pel
contrari, aplicar mètod.es
expeditius en la lluita
contrainsurgent.
Pocs anys després, alguns
processos interns han donat fruit.
Eldiàleg entre el govern i la guerrilla,
conciliat per monsenyor Guezada
Toruho, no conserva el mateix
format que temps enrere.
L'exemple salvadorenc ha fet pensar als
militars guatemalencs. Una altra llei de
- punt final una altra vergonya a Amèrica
-
Llatina a canvi de la fi de la impunitat i
l'esclariment de La Veritat. Potser molts
generals es retirin a las seves
-
confortables finques del nord del país
aquesta regió coneguda com la "zona
dels generals" -
i,
probablement, mai no
arribin a llegir l'infome que es desprengui
de les investigacions: per què recordar
l'horror que tan bé coneixen.
Paral.lelament, un home procedent de
l'elit econòmica del país, conservador
tanmateix, profundament honest, porta
a terme una de les més dràstiques
"neteges" institucionals que hagi conegut
Guatemala. Ramiro de León Carpio,
actual president, es un home valent. Ja
-
es va enfrontar amb els generals als
qui
coneix personalment molt bé des de la
- joventut durant la seva permanència a
la Comissió de Drets Humans. I ara
s'enfronta a la corrupta classe política.
Una cosa inconcebible.
Quelcom es mou a Guatemala...
Gabriela Serra
EntrePobles
c/ Feliu Casanova, 19, 1r.
08028 Barcelona
Tel./Fax.: 93-4228562
-

28 INTERNACIONAL MOCADOR 27
UN PAIS ANOMENAT RWANDA
- Parlant d'Àfrica hom té la sensació
que la seva realitat actual és una
conseqüència directa de l'herència
colonial.
I a més és un fet que s'ha volgut
expressament. És el que es coneix com
la balcanització d'Àfrica: s'han partit les
llengües i les ètnies posant fronteres
absolutament arbitràries. Un exemple és
el cas de Rwanda amb Uganda. En la
frontera ugandesa tu pots demanar a la
gent que és i et responen que rwandesos.
Ara, els hi demanes pel seu president i et
contesten que és en Museweni, que és el
d'Uganda. Això crea una inestabilitatque
permet una manipulació des de fora i
l'afebliment del país i, de retruc, de tot el
continent. N'hi ha prou amb mirar els
mapes: hi ha ratlles rectestraçades sobre
el paper. Un cas paradigmàtic és el del
Mont Kilimanjaro: En un sopar la reina
Victòria d'Anglaterra el varegalar al kàiser
d'Austria. El repartiment d'Africa, en la
Conferència de Berlín(1), es va fer com
si no existissin persones.
- Tu
has estat la major part de la teva
vida a Rwanda, un paísdel que gairebé
no arriba informació i que molts no
sabríem situarenel mapa. Quin procés
ha viscut la historia recent del país?
ENTREVISTA A JOAQUIM VALLMAJOR
Rwanda va ser colònia Alemanya. Però,
imagineu-vos les bestieses de la guerra:
arribes al país i t'ensenyen un cementiri
de soldats alemanys i belgues que
resultar ser on van ser enterrats las
víctimes dels enfrontaments entre els
dos bàndols durant la primera guerra
mundial. Una guerra que s'inicià i es
decidia a milers de quilòmetres. No es
estrany que els negres d'allà ens
prenguessin pel que som: uns grillats.
Els alemanys van perdre i llavors va
quedar sota el protectorat belga(2).
Vaser un cop finalitzada la segona guerra
mundial que aparegué la consciència
africana. I hi ajudaren dos elements
importants. Per una part en la guerra, tot
just acabada, molts africans van lluitar
per la independència de països com
França o Bèlgica. Llavors, un cop acasa,
evidenciaven la mateixa situació
d'ocupació per part dels països als quals
havien col.laborat per alliberar-se de
Hitler.
Al mateix temps les missions a Àfrica
havien iniciat un procés d'escolarització
i la gent accedia a la història on es feia
referència als processos d'independència
dels EUA i Bèlgica, per exemple. Tot
plegat va fer néixer un sentiment
Fill de pagès a Navata (Alt Empordà), va fer
un tros d'escola primària i posteriorment
començava afer el batxiller lliure. Durant els
anys que van del 55 al 57 va haver de fer de
criat en el Cullell, el centre on estudiava. En
aquells moments els que hi treballaven no
podien anar vestits igual que els interns que
pagaven. Volia ser agrònom, però va
començar teologia. Al cap de dos anys va
marxar a França, on el van declarar desertor.
Va acabar estudiant a Bèlgica tres anys i
d'allà a Àfrica, a Rwanda, on hi és des de fa
28 anys. Tansols durant tres anys va tornar
a Europa pel 68 per treballar en un grup que
es deia "Els Testimonis del Tercer Món".
Vanser els que demanaren que es comencés
a parlar una mica més del Tercer Món i
menys de les missions. La qual cosa, en
temps de Franco, no deixà de portar-los
problemes quan parlàvem del Socialisme
Africà, de les implicacions econòmiques de
la guerra del Vietnam en la investigació
militar o de l'urbanisme a Amèrica Llatina.
independentista.
A Rwanda, concretament, abans de la
independència era una monarquia que
descansava sobre una ètnia, els tutsis,
que són el 14% de la població. Es va
iniciar un procés de conscienciació
democràtica que finalment, en un
referèndum, va comportar la desaparició
de la monarquia i la implantació d'un
República per, finalment, accedir a la
independència l'any 1962. Els problemes
van venir en veure's desplaçats els tutsi
delpoder i recórrer aquests a laviolència.
De totes formes les relacions entre els
tutsi i els hutu -que són majoria- no són
el factor determinant dels conflictes del
país. De fet els matrimonis mixtes són
habituals i una de les fórmules que
utilitzen els tutsi per aproximar-se al
poder.
- I
l'inici de la guerra?
El fet és que amb la desaparició de la
monarquia es va provocar una revolta
que va comportar l'exili d'una part de la
població. En un primer moment hi havia
la voluntat de tornar, però el govern del
país ho va impedir. D'aquesta manera
els exiliatsvan prendre l'opció de retornar
perla viaarmada, creant una força militar

MOCADOR 27 INTERNACIONAL 29
molt preparada. Tan reconeguda era la
seva capacitat armada que van ajudar a
l'actual president d'Uganda, Yowari
Museveni, a prendre el poder. l no tan
sols això, sinó que ells mateixos
s'instal.laren en els òrgans de decissió
ugandesos. D'aquesta manera,
aconseguir que Uganda col.laborés en
l'inici de la guerra a Rwanda no va ser
gaire difícil.
-Quin ha estat el paperdelacomunitat
internacional?
El govern belga, amb la guerra, ha estat
el país que més s'ha compromès a nivell
de drets humans. Tot just iniciats els
enfrontaments va declarar un
Contrariament,
embargament d'armes .
els francesos ham mercadejatvenent tot
tipus d'armament. Elis afirmaven que no
intervenien, però instal.laven i preparaven
el material, deixant-lo a punt pel seu ús.
França està buscant una influència en la
regió recorrent a qualsevol mitjà. Per
exemple, a Zaire va instal.lar la televisió
amb la condició que poder explotar
minerals estratègics, comel cobalt, sense
cap intervenció per part de ningú del
país. l és que de fet, qualsevol país que
parli més o menys francès París el
considera de la seva àrea d'influència
amb la idea darrera de poder reemplaçar
als anglesos com a potència diplomàtica
mundial després dels EUA.
- Com
evolucionà la guerra?
La guerra s'inicià des d'Uganda el primer
d'octubre de 1990, amb l'atac d'uns 7.000
guerrillers seguint l'estratègia de
Museveni a Uganda: sense presses i
respectant i convencent la gent, sense
saquejar. L'exèrcit rwandès era poc
important, uns 4.000 homes que no
havien fet mai cap guerra. El govern de
Rwanda es va veure obligat a demanar
ajut al Zaire. Elseu President, en Mobutu,
els hi va enviar la Guàrdia Presidencial.
Però al cap de vuit dies els van haver de
retornarpels abusos que cometien de tot
tipus: robatoris, violacions, mals
tractaments... Tot i així van aconseguir
repel.lir l'atac de la guerrilla; fins fa un
any que s'inicià l'atac definitiu.
- Comentaves
que la guerrilla no
atacava la població civil. Però, en
canvi, hi ha un important flux de
refugiats.
Hi ha hagut alguns casos d'atacs a la
població civil, tot i que algun cop sembla
atribuïble al mateix exèrcit de Rwanda
per desprestigiar la guerrilla. Altres cops
són els mateixos mitjans de comunicació
que informen de matances que mai han
existit. Amb això aconsegueixen que les
comunitats es desplacin cap a les zones
-controlades pel govern.
- I
dedicar-se a rebatre la manipulació
dels mitjans de comunicació ha de ser
perillós...
És perillós i a més cal temps. l no ho pots
fer perquè no és la teva feina. Jo ho puc
fer perquè, en certa manera, treballem
conjuntament un grup de gent que
formem part d'un equipque ens dediquem
a avaluar les notícies i els fets posant
nos en contacte amb les ambaixades i la
premsa internacional. Tot i així, a mi
m'han amenaçat dues vegades de mort,
un cop per un governador i un altre per la
policia. Però el més greu va ser ladifusió,
per part de membres del partit únic en el
govern, d'un full on m'acusaven de ser
un portaveu dels rebels. Que hi ha perill
és indubtable: han assassinat una monja
de la nostra parròquia i dos monjos més
en altres.
- De totes formes si s'ha firmat la pau
lesespectatives deuen sermés bones.
El problema és la manipulació que hi pot
haver de cara a les eleccions. Un cop
aturada la guerra poden començar els
assassinats polítics per part dels
esquadrons de la mort. I de fet ja han
mort dirigents polítics i periodistes. A
nivell personal l'única garantia és el fet
de treballar en equip. Els acords de pau
és un pas endavant, gairebé un miracle.
Però queda molt per fer. L'esperança
està en el poble: tot i els intents de les
parts enfrontades d'implicar-lo en una
guerra civil que hagués pogut resultar
dramàtica aquest s'ha negat a ser
manipulat. Pensem que a l'any 1988, en
una situació semblant, a Burundi hi van
haver 200.000 morts.
- En quins termes s'ha arribat als
acords de pau?
Les converses es van iniciar l'agost de
1992 i els acords a que s'ha arribat
comporten diversoscompromisos: aturar
la guerra; desarmar els dos exèrcits;
facilitarel retorns dels desplaçats i exiliats
i constituir un govern provisional que
englobi les diverses tendències
polítiques. Un cop coberts aquests
objectius s'ha de constituir un Comitè
Nacional que prepari unes eleccions
lliures i plurals.
Un tema delicat és la constitució del
govern. No es gaire fàcil repartir unes
obligacions entre uns grups polítics que
no s'han contrastat en unes eleccions.
Però on hi pot haver més problemes és
en les forces armades. S'ha arribat al
compromís de constituir un nou exèrcit
compost en un 50% de cada part. Però
el que és molt greu és el fet de que no es
sap laxifra desoldatsquehi ha actualment
mobilitzats. Es calcula que entre 45.000
i 55.000, i un nou exèrcit hauria de tenir
un màxim de 20.000. Això comportaria
deixar 30.000 persones que es dediquen
a les armes "sense feina", amb el risc
d'increment de la violènciai el terrorisme
pel país. O fins i tot de que esclati una
nova guerra.
- En
els països, com en el cas de
Rwanda, que viuen situació de guerra
la intervenció exterior per intentar
trobar una solució o per alleugerir les
seves conseqüències pot ser
important. Com han actuat els
organismes internacionals?
L'Organització d'Unitat Africana (OUA),
per exemple, no serveix per res. En el
seu interior hi pot haver gent de bona
voluntat, però no tenen cap mena de
força. A més la informació que arriba i
que ha de servir per treballar es filtrada
en benefici dels governs implicats.
De l'ONU puc parlar dels organismes
que tenen una influència de cara al
desenvolupament, els altres no els conec
tant. Ara, dels primers, cal dir que són
d'una ineficàcia remarcable, mai vist;
amb gent d'una incapacitat tècnica prou
reconeguda que no acostumen a sortir
de la capital, des d'on treballen sense
conèixer el país.
En canvi l'Alt Comissionat de Nacions
Centre de Nutrició de Kiyombe-Rushaki. 5.000 nens de menys de 6 anys, 920 mares lactants,
210 orfes i diversos malalts i gent gran.

30 INTERNACIONAL
iljnom RWANDA
11119Ruhengeri
Cyangugu
Gisenyi
Nyahisindu
Butare.
Unides pels Refugiats (ACNUR)són molt
ben organitzats i eficaços, però no
protegeixen les persones. 0 sia: munten
molt bé les tendes o la logística però no
entre en temes de protecció humanitària
o política.
Dels altres organismes internacionals no
governamentals (ONG) la crítica que els
hi faig és que tenen gent molt capaç
tècnicament, però la majoria d'aquests
projectes no es preparen abans de venir.
La gent arriba allà i es troben que volen
ser eficaços sense tenir prou informació.
Una altra cosa que haurien d'analitzar és
l'unificar serveix per disminuir costos,
per evitar repetir despeses. l un problema
greu és el de la no ingerència política.
Això, en un país no democràtic, vol dir
actuar a favor del que mana contra el
poble.
Per a mi, tot el que és ajuda s'hauria de
replantejar. Una cosa que em fa
reflexionar molt ésAmnistia Internacional.
Ells no actuen per alliberar directament
el presoner, sinó que ho fan sobre el
sistema perquè el deixin en llibertat o
perquè no s'empresoni. En canvi els
organismes pel desenvolupament no
toquen el sistema, que anirà reproduint
la situació, i es limiten a actuar en compte
gotes sobre els símptomes. Al meu
entendre, l'objectiu últim no és fer sortir
el presoner; és que no n'hi hagi. l quan
parlo del sistema a modificar no em
refereixo tant al dels països
subdesenvolupats com, sobre tot, el dels
països rics. Per exemple: França envia
coKIGALI
•
25 km
ajut pel desenvolupament i al mateix
temps l'armament que perpetua la
situació d'injustícia. Això és una forma
d'hipocresia molt gran. Es parla molt
d'ajut al Tercer Món. Però per un 0,3%
que representa l'ajut mundial al Tercer
Món els països rics en treuen un 5%.
Les ONG representen poc a nivell
econòmic, però són molt importants a
nivell de consciència de la gent. l en
aquest sentit és important la millora de la
seva eficàcia i de l'esperit crític abans
d'entrar a reflexionar sobre les possibles
reformes d'institucions com l'ONU, que
es troben molt lluny de la realitat.
Un cas paradigmàtic és el de Metges
Sense Fronteres, que ha crescut
sobtadament d'una manera
espectacular. Crec que això es deu en
gran part a que no són crítics. Ells de fet
no van a ajudar: van a assistir. Ajudar,
per mi, vol dir afrontar els diversos
problemes del país on es treballa.
- Però
en termes semblants podríem
parlar d'organitzacions religioses que
en el Tercer Món es limiten a fer un
treball confessional.
Certament que hi ha grups de tot.
Nosaltres, en el nostre, intentem afrontar
els diversos aspectes de l'assistència: la
litúrgica, el tracte personal i l'alimentació.
Però en general els missioners marquen
la diferència en el tipus de relació que
estableixen amb la gent: aprenen la seva
llengua, viuen amb ells -mentre d'altres
MOCADOR 27
s'estan als hotels de la capital-, hi passen
anys i molts hi deixen la vida -hi ha una
mitjana de dos morts per mes-. l això vol
dir alguna cosa.
Però, oposadament, hi ha els
exemples dels grups religiosos amb
contingut específicament sectari que
actuen en aquestspaïsos i que arriben,
fins i tot, a controlar el poder.
D'acord. Però personalment no he viscut
el tema perquè a Rwanda no hi ha la
presència d'aquests grups.
- La
guerra a Rwanda ha coincidit en
el temps amb la de l'antiga lugoslàvia.
Mentre que en aquest cas hi ha hagut
una sensibilització important, del de
Rwanda ningú en tenia coneixement.
Com es viu aquest fet?
A cops tinc la sensació que Àfrica és un
continent maleït. Començant pel
llenguatge, amb els significats pejoratius
de l'adjectiu negre: "estic negre", "mercat
negre", "ho veig negre",... Desprès ha
estat l'únic continent que ha sufert un
esclavatge sistemàtic. Finalment el
colonialisme és molt recent. l tot plegat
agreujat per la devaluació de lesmatèries
primeres, la qual cosa comporta que la
seva economia representi menys del 2%
del Mercat Mundial. En total, hi ha molts
deutes pendents del Nord cap a l'Africa.
Àfrica, a tots nivells, està desapareixent
i les poques notícies que surgeixen són
referents a guerres i desgràcies. Tot
plegat és molt frustrant. El racisme esviu
d'una manera molt aguda i és un trauma
viure entre dos mons: el de la realitat
quotidiana i el que arriba a través de
mitjans com la televisió, amb grans
avençostecnològics ipn nivell de consum
inabastable. Allà esperfectament factible
rebre un canal viasatèl.lit dels països del
Nord, mentre que és impossible aquí
tenir accés a mitjans d'informació
africans. Un exemple és el cas de Sudan,
amb una guerra civil que dura trenta anys
i de la que ningú parla.
- I
no és previsible una rebel.lió a
Àfrica?
La rebel.lió no serà allà, sinó aquí. Anirà
arribant gent dels TercerMón, amb patera
o sense, a buscar una feina que no
existeix. Els anirem reduint en ghetos,
perquè no ens volem barrejar, i de tant en
tant aniran esclatant. Amb quatre dies es
viurà aquí l'enf rontament de negres
contra blancs que es vivia als EUA als
anys 50.
MOCADOR
Agost 1993
(1) Quan es va començar a explorar l'Africa
negrainteriorcadapaíscolonitzadoresquedava
allóque ocupava. Finalment, a lesacaballes del
s. XIX, els diversos països que més interessos
tenien es van reunir per repartir el continent.
(2) Els protectorats tenien unacerta autonomia
respectala metropoli, adiferénciadeles colónies.

MOCADOR 27 ECONOMIA DE DEFENSA 31,
INDONÈSIA: EL JOC DE LA
HIPOCRESIA.
Els tractes polítics i econòmics que l'anomenat Món Occidental
manté amb el govern d'Indonèsia, constitueixen un excel.lent
mostrari del joc d'interessos que envolta a les relacions
internacionals i esdevenen una clarificadora lliçó d'hipocresia
massa sovint acceptada.
En efecte, el règim del general Suharto, en el poder a Indonèsia
des de 1968, ha demostrat sobradament a la comunitat
internacional quines són les seves "virtuts":
- l'any
1975 va ocupar i es va annexionar Timor Oriental,
practicant des d'aleshores i en front de tots els grups
independentistes de l'Illa, una política de repressió que les
mateixes Nacions Unides han qualificat sovint de genocida i
que es repeteix també respecte dels grups activistes d'Irian
Gaya (Nova Guinea) i d'Aceh (Nord de Sumatra).
- els
informes anyals d'Amnistia Internacional ens parlen
reiteradament de tortures i maltractaments fets per la policia a
detinguts polítics, d'homicidis realitzats per grups paramilitars,
d'execucions de
presoners processats
més de vint anys abans,
de persecucions de
centenars de milers de
membres del PKI (Partit
Comunista Indonesi), i
de la descoberta de gran
quantitat de cadàvers no identificables i fruit d'assassinats
massius.
• les
subministrament continuat d'armes cap a Indonèsia, armes
que sens dubte serviran per seguir matant i reprimint a la
població i quina venda és autoritzada per governs que es
qualifiquen de democràtics i de respectuosos amb els drets
humans.
Segons les dades del darrer anuari del SIPRI (Stockholm
International Peace Research Institute), durant el període
1988-1992 Indonèsia va adquirir grans sistemes d'armes (no
s'hi conten les petites ni el municionament) per un total de 1.174
milions de dòlars, essent els Estats Units, Holanda, Gran
Bretanya, la República Federal Alemanya i Françaels principals
venedors.
Espanya no és en absolut aliena a aquesta situació ja que des
de 1976 existeix un contracte pel subministrament de peces i
materials per a la construcció, sota Ilicència espanyola, de 80
avions de transport militar del tipus CN-212 Aviocar. Aquest
contracte ha donat lloc a una estreta col.laboració de l'empresa
espanyola Construcciones Aeronauticas (CASA) amb d'altres
d'Indonèsia, en especial
amb la concessionària
La reconversió de la indústria i la limitació del
comerç d'armes són, per tant, dos elements
indissolubles
dades extretes de l'Informe sobre Desenvolupament
Humà del PNUD ens expliquen com a Indonèsina, amb una
població total de 187 milions de persones, 108 milions no
disposen de serveis de salut, 110 milions es troben sense aigua
potable i 31 milions viuen en situació d'absoluta pobresa.
Mentrestant les despeses militars equivalen al 143% de
l'educació i de salut juntes.
No sembla, però, que aquest esfereïdor conjunt d'injustícies
sigui el que més preocupi als governs occidentals que veuen
més aviat als gairebé 200 milions d'habitants d'Indonèsia com
un immens mercat, i jutgen que del seu ritme de creixement
econòmic en sorgirà un "partenaire" adequat en el que poder
situar-hi determinats negocis. Fins i tot quan l'antiga potència
colonitzadora, és a dir Holanda, pretén condicionat l'ajut
internacional a Indonèsia al respecte dels drets humans, el
Banc Mundial assumeix el protagonisme i lidera la concessió
de crèdits sense exigir però els comportaments que Holanda
demanava.
Llunyqueda, per altra banda, el "respecte peldret internacional"
que per tal de convèncer a l'opinió pública es va dir que es volia
establir amb motiu de la Guerra delGolf. El govern de Djakarta
ha ocupat Timor Oriental causant moltes més morts que les
d'Irak sobre Kuwait, però amb Timor no hi ha el mateix interès
estratègic (llegeixis petroli i Orient Mitjà) que el que hi havia en
aquella ocasió.
L'aspecte escandalós de tota aquesta qüestió és, però, el
Nusantara Aircraft
Industries. Com a
conseqüència de tot
això, Indonèsia ha
constituït en els darrers
deu anys el principal
mercat de les armes espanyoles en la zona d'Àsia i d'Extrem
Orient. Aquests lligams han mediatitzat, a més, les relacions
oficials entre els dos països i han fet prevaldre per part del
govern espanyol una postura no condemnatòria envers dels
crims comesos pel govern indonesi.
Amb tots aquests antecedents no és d'estranyar que el passat
mes de novembre la Xarxa Europea Contra el Comerç
d'Armaments (ENAAT), de la que forma part la Campanya
Contra el Comerç d'Armaments (C3A), reunida a Sant Cugat
del Vallès es proposés com a prioritat conjunta l'embargament
perpartdels diferents governs europeus detotsubministrament
d'armes a Indonèsia. A més a més de la justificació intrínseca
en el cas indonesi, l'embargament hauria d'esdevenir un
referent envers el creixement accelerat que en el mercat de les
armes està adquirint l'àrea d'Extrem Orient, fins el punt de que
d'acord amb el darrer informe del Congrés Nordamericà durant
l'any 1992 dels 10 primers compradors d'armes mundials, 5
pertanyien a la zona.
Cal dir però i com a reflexió final que mentre els interessos
econòmics es situin per damunt de les poblacions, mentre es
pensi que poden existir soltrcions militars las conflictes, i
mentre la producció d'armes es continua entenent com un
negoci justificable, elsembargaments seran de difícil realització
com a molt, originaran desviacions cap a nous mercats. La
reconversió de la indústria i la limitació delcomerç d'armes són,
per tant, dos elements indissolubles i alguns dels passos que
s'ofereixen al pacifisme si es vol endagar un intent de
transformació en les relacions internacionals.
Arcadi Oliveres.

32 ECONOMIA DE DEFENSA MOCADOR 27
PROLIFERACIÓ NUCLEAR I
SUBMINISTRADORS NUCLEARS:
EL PROBLEMA DEL CONTROL DE LES EXPORTACIONS NUCLEARS.
Al Ilarg de les dues últimes dècades la
preocupació internacional per la no
proliferació d'armes nuclears estava
centrada en la consecució d'acords de
desarmament i control d'armaments
nuclears entre les dues superpotències:
USA i la URSS. El focus d'atenció
internaciónal era doncs el control de la
proliferació nuclear vertical (aquella que
es refereix a l'increment de la quantitat,
complicació i millora tècnica de
l'armament nuclear en mans dels països
ja nuclears) i amb aquest
esperit es negocia el 1972
el Tractat sobre la
Limitació de Sistemes de
Míssils Antibalístics o
Tractat ABM, que
conduirà posteriorment
als Acords SALT I i SALT
II (Converses sobre la
limitació de les armes estratègiquesentre
USA i l'ex URSS). Més tard, el 1987
arribaria el Tractat INF per a l'eliminació
dels míssils de curt i mitjà abast entre
ambdues potències.
Tot i això, la fi de la Guerra Freda i la
desintegració política de la Unió Soviètica
ha originat una paradoxa més de lafi del
segle. Davant de la disminució dels
arsenals nuclears de les dues
superpotències s'ha produït un increment
considerable del nombre de països que
podrien comptar a curt-mig termini amb
capacitat nuclear pròpia per fabricar
armes nuclears, de tal manera que el
conflicte est-oestpel control de les armes
nuclears ha esdenvingut un potencial
conflicte nord-sud pel control d'aquestes
armes. Això ha estat possible per diversos
motius, entre els quals:
La fragilitat dels tractats i acords
internacionals que configuren
l'anomenat "règim de no proliferació
nuclear", que ha establert una política
de doble raser, una per als països
nuclears i una altra per als no nuclears.
La manca d'un organisme
internacional amb poder sancionador
efectiu, més enllà de l'OlEA/IAEA
que, com a organisme de les Nacions
Unides ha hagut de sol.licitar sempre
el "plàcet" del seu Consell de
Seguretat per sancionar un país
sospitós de violar el TNP (i tot i així,
només en el cas d'Irak el Consell de
Seguretat va autoritzar a l'IAEA
l'aplicació de sancions, com a única
excepció).
L'escassa eficàcia dels controls a
l'exportació d'armes nuclears i
tecnologia de míssils, com ara el
MTCR, incapaços d'establir criteris
comuns per prohibir que els països
subministradors nuclears no exportin
determinats materials nuclears i
tecnologies de doble ús a països en
el llindar nuclear, o bé no dispostos a
S'ha produït un increment considerable del
nombre de països que podrien comptar a curt
mig termini amb capacitat nuclear pròpia per
fabricar armes nuclears.
acceptar les salvaguardes totals de
l'IAEA.
Malgrat tot, en els últims anys la intenció
per la proliferació nuclear s'ha situat
entre les prioritats de seguretat en la fi
del segle. El desmantellament de la
capacitat nuclear iraquiana; la
desintegració política de l'URSS i com a
conseqüència el sorgiment de noves
potències nuclears, com ara Ucraïna,
reàcia a renunciar al seu estatus de país
nuclear mentre no obtingui les
necessàries garanties de seguretat; la
possibilitat de tenir un Sudest Asiàtic
nuclearitzatsiCoreadel Nordesconsolida
com a potència nuclear de la regió; i per
sobre de tot, el desencadenament d'una
carrera d'armaments a Orient Mitjà per
aconseguir armes de destrucció massiva
que desestabilitzaria totalment la regió,
fa necessari que comencem a pensar en
mesureseficaces que serveixin perfrenar
la proliferació d'armes de destrucció
massiva en general, i nuclears en
particular. Això s'ha de fer
no només a través de
mesures d'aplicació
regional, sinó en un marc
global, i tenint en compte
no només el cantó de
l'oferta d'aquest tipus
d'armes, sinó sobretot la
demanda, ja que lamajoria
dels països en el llindar nuclear han
accedit a l'arma nuclear gràcies a
l'assistènciafacilitada per empreses dels
anomenats països subministradors
nuclears, agrupats sota el NSG. Els
controls a l'exportació han de ser més
estrictes i les llistes dels països
subministrador nuclears han d'estar
totalment harmonitzades.
E3,~773/M4/
PREUS ,
,5:4Z2)0 -
Vicente Garrido Rebolledo.
Centro de Investaçión para la Paz.

MOCADOR 27 ECONOMIA DE DEFENSA 33
LA VIABILITAT ECONÒMICA DEL DESARMAMENT.
TESI DOCTORAL D'ARCADI OLIVERES.
L'antimilitarisme s'ha d'enfrontarsovint amb qüestions delicades
i incòmodes. Una de les més delicades i alhora fascinants és
el problema de la reconversió de la indústria militar en civil.
Arcadi Oliveres, professor d'economia a la UAB, fa anys que hi
treballa. Sovint ha explicat que no és cert que la indústriamilitar
sigui un dinamitzador econòmic i un factor de desenvolupament;
que a igual inversió en producció civil hi ha major ocupació; que
els resultats delprogréstecnológic són globalment més eficients
si la recerca es fa per la via civil... Ara ha presentat la seva tesi
doctoral: La viabilitat econòmica deldesarmament: el cas de la
indústria militar espanyola. No sabem si serà publicat o què. Si
més no, sapigueu que ja existeix i que a la UAB el tenen.
Mentrestant en reproduïm el sumari i una petita bibliografia
sobre el tema que hem tret d'un full informatiu de la Fundació
Jaume Bofill:
I INTRODUCCIÓ.
II ECONOMIA I DEFENSA.
Els efectes econòmics del cicle armamentístic.
La política econòmica del desarmament.
Els plans de reconversió de la indústria d'armaments.
III EL CAS ESPANYOL.
El marc polític.
Les dotacions pressupostàries.
La promoció científica i tecnològica.
IV LA INDÚSTRIA ESPANYOLA D'ARMAMENTS.
Recorregut histèric.
Els període dels vuitanta. La consolidació del complex
militar-industrial.
Subsectors. Ocupació. Producció i vendes. Resultats i
finançament.
Exportacions. Importacions. Programes conjunts.
La panoràmica empresarial en els darrers anys.
V CONCLUSIONS.
Les implicacions econòmiques del cicle armamentista
espanyol.
Les opcions de desarmament. Seguretat i nous
paradigmes.
BIBLIOGRAFIA I REFERÈNCIES DOCUMENTALS.
ANNEXOS.
• Petita bibliografia
•
ei
• Arcadi Oliveres. "El problema de la
•
•
reconversión •
• económica de las industrias de armamento", dins Actas •
• del VII Congreso Mundial de Economía, Madrid, 1983.
•
1N•
• Vicenç Fisas. Les armes de la democràcia. Exportacions •
• espanyoles d'armament 1980-1987. Barcelona: e
• FundacióJaumeBofill, 1988.
•
w
Vicenç Fisas. Defensa 2000. Una proposta de defensa no •
•
• ofensivaper a Espanya. Barcelona: FundacióJaumeBofill, .
•
• 1990.
•
al
•
e
Vicenç Fisas. Mesures per a controlarel comerç d'armes. ,
e
• Barcelona: Centre Unesco de Catalunya, 1991. •
••••••••••••••••••••••••••••••
XII Meeting of the European Network against arms
trade (ENAAT)
El darrer encontre de la Xarxa Europea Contra el Comerç
d'Armes (ENAAT) es vafer a Sant Cugat del Vallès (Vallès
Occidental) el cap de setmana del 19 al 21 de novembre. La
trobada, en la qual van participar representants
d'organitzacions membres de la xarxade Suècia, Anglaterra,
Holanda, Alemanya, França, Bèlgica, Euskadi, Cantàbria,
Madrid i Catalunya, se celebra cada sis mesos en una ciutat
diferent i aquest cop estava organitzada per C3A.
En primer lloc els diferents representants feren un balanç de
la situació en els diferents estats. Dues notescomunes; una:
hi ha una forta crisi industrial que mena a fer perdre llocs de
treball en la indústria d'armes, però a la vegada han
augmentat les exportacions, probablement de productes en
estoc; i dues: l'augment d'exportacions molt especialment al
sud-est asiàtic i en concret a Indonèsia. Una dada curiosa
pel que fa a Espanya: l'any 1992 fou el 7è. principal
exportador d'armes, per culpa de les compres de Tailàndia
i per la construcció d'un portaavions per a Filipines.
Els temes específics d'aquesta edició foren:
La situació a Turquia, un gran importador d'armament
que està creant el seu propi complex industrial de guerra,
justificat perlasevaposició estratègicaque elfaconsiderar
a l'OTAN comla policia de la zona, hereva del paper que
-
- Proliferació
antigament havia fet l'Iran del Xa.
Descripció de campanyes contra les exhibicions
d'armament, amb vídeos de suport informatiu.
La seguretat a la Mediterrània occidental, conferència
de V. Fisas on resumí les tesis del seu llibre Ecología y
seguridad en el Mediterràneo (superinteressant i que
també podeu comprar al Casal de la Pau)
Conversió de la indústria d'armament a Europa, una
difícil tasca que està tota per fer i que presenta molts
problemes per la seva relació amb problemes d'atur,
etcètera.
nuclear i armament de destrucció massiva.
Una sèrie de comunicacions curtes: Guerra a l'antiga
lugoslàvia (a càrrec del nostre company de la CDDT
Jordi Foix); Defensa europea; Assemblea HCY; i Registre
d'Armes de les Nacions Unides.
C3A (Campanya Contra el Comerç d'Armes).
c/ Rivadeneyra, 6, 10. 08002 Barcelona.
tfn: 93-317.62.77
•
ia
•
•
e
a

34 CUL DE SAC MOCADOR 27
La insumisión
( uadrrolo,
LA INSUMISIÓN. León Tolstoi. 34
pàgines. Editorial Madre Tierra.
Parque Vosa, 12.28933 Móstoles. 1991.
Imagino que no seran gaires els que
creguin que la insubmisió és un invent de
finals del nostre segle; o que la no
violència té els seus orígens en Ghandi.
Pels casos aïllats que puguin haver i pels
que volguin repassar el pensament d'un
dels principals ideòlegs de l'anarquisme
en el segle passat, caldrà recomenar el
text -gairebé un article- recollit per Madre
Tierra en la col.lecció Cuadernos
Libertarios. Un escrit clarificador sobre el
paper del reclutament obligatori en l'Estat
modern, intimament lligada l'existència
del primer en la supevivència de
LLIBRES
toc de ficció 4
La neu i els gossos
L'horror de la guerra viscut l narrat
per ungran novel.lista serbi
Vidosav Stevanovié
• •■•ffieie—m—% .
LA NEU l ELS GOSSOS. Vidosav
Stevanovic. 352 pàgines. Edicions La
Campana. c/ Balmes, 65. 08007
Barcelona. 1993.
Segons la contraportada del volum és la
primera novel.la que es publica al món
inspiradaen la guerra a l'antiga iugoslàvia.
Ho sigui o no, tal vegada la millor
referència sobre l'obra vingui del mateix
règim de Milosevic que a prohibit que
sigui publicada a Sèrbia, amb tota la
resta del treball de Stevanovic.
Al llarg del llibre es succeeixen
descripcions d'escenes viscudes per
diversos personatges que afronten la
situació de guerra des de diverses
perspectives: exiliats; combatents;
assetjats; etc... Tot i la cruesa de la
narració hom acaba sospitant/convençut
que "la realitat supera la ficció".
JUAN GOYTISOLO
Cuaderno
de Sarajevo
Af101açiolwdntíri1 iaje
la harharie
IZWITIII ;5Y, WEC1 :=1
EL PAIS
Ç,ZXIM
CUADERNO DE SARAJEVO.
Anotacions de un viaje a la barbarie.
Juan Goytisolo. 136 pàgines.
Ediciones El País. c/ Juan Bravo, 38.
28006 Madrid. 1993.
L'estiu passat en Goytisolo va viatjar a
Sarajevo. A diferència de la mama amb
3.000 participants que infructuosament
ho intentava per terra, ell afrontava el
desplaçament amb la seguretat
d'arribada gràcies al pont aeri Split
Sarajevo. El resultat és un llibre amb un
missatgecontundent que no dóna ocasió
a equívocs. En un moment on posicionar
se amb claredat no es precisament una
actitud de moda entre cercles
intel.lectuals, Goytisolo es situa delcantó
dels assetjats en aquest immens camp
de concentració en que s'ha convertit la
capital de Bòsnia. És d'agrair,
especialment, la referència al decret
espanyol de 1609 d'Expulsión de jueus i
moriscs com a antecedent de la neteja
ètnica de la que som testimonis. El repàs
als antecedents histórico-ideològics
àmpliament explotats per sectors teòrics
i polítics serbis; la denúncia del paper
hipòcrita de la comunitat internacional,
caricaturitzada oferint una cigarreta al
condemnat a mort; o dels mateixos
intel.lectuals, incapaços de prendre un
paper de compromís, són el rerafons del
paisatge cru descrit per l'escriptor.

MOCADOR 27
AFIRMACIÓN Y RESISTENCIA: LA
COMUNIDAD COMO APOYO. Carlos
Martín Beristain i Francesc Riera. 226
pàgines. 1200 ptes. Edita Virus
Editorial. C/ de la Cera 1 bis. 08001
Barcelona.
Aquest llibre és en realitat la segona
edició del que inicialment es va publicar
amb el títol Salud mental. La comunidad
como apoyo. El motiu d'aquesttítol inicial
era fer possible la seva distribució entre
nombrosos grups de drets humans i
moviment populars d'Amèrica i alguns
d'Europa. Aquella primera edicióva rebre
el reconeixement i suport del Fondo
Ignacio Martín-Baró per a projectes de
salut mental i drets humans de la Funding
Exchange de Nova York. El pròleg del
llibre ha estat escrit per Adolfo Pérez
Esquivel, premi Nobel de la Pau de 1980.
Els autors han treballat des del
començament en la lluita per l'objecció
de consciència i en els moviments
antimilitaristes i contra la tortura i pels
drets humans en les presons de l'estat
espanyol. A Amèrica Llatina han treballat
en els projectes que Brigades
Internacionals de Pau porten a terme a
Guatemala i El Salvador des de 1988.
Tambéhan col•aborat en la investigació
de diferents casos de tortura,
especialment en suport d'investigacions
d'Amnistia Internacional i de la Comisión
de la Verdad de El Salvador.
A Guatemala han treballat en la
Campanya Continental dels 500 anys de
Resistència Indígena, Negra i Popular i
en nombroses organitzacions populars.
La seva feina s'ha dedicat especialment
a laformació de professionals de la salut,
educació, dret, etc. de diferents grups de
drets humans i organitzacions populars
sobre el tema de salut mental i repressió
política.
LLIBRES
AFIRMACIÓN
Y RESISTENCIA
la comunidad como apoyo
Carlos Martín Beristain
Francesc Riera
V.145
La repressió d'aquells que s'oposen al
sistema és una pràctica generalitzada a
tot el món. En uns llocs adopta formes
més subtils i en altres, formes més
brutals, però hi ha un aspecte que les
uneix: la seva voluntat d'emmudir les
veus crítiques, de fer passar inadvertides
les queixes contra els abusos, l'ús de la
por, de l'acorralament, per intentar athar
les socialment.
Afirmación y resistencia recull els
testimonis de persones que han hagut
d'afrontar persecució, tortura,
empresonament o "desaparició" a
Centramèrica i Sudamèrica; però no se
centra tant en relatar els mètodes
repressius emprats, sinó en analitzar el
que persegueixen i les seves
conseqüències psicològiques: el
trencament de la identitat, tensions en
l'entorn familiar i afectiu, problemes de
comunicació i aïllament, ruptura dels
projectes vitals i polítics.
En la nostra societat, les situacions
d'empresonament i repressió policial, els
desplaçaments de població i refugiats,
l'apogeu del racisme, són també distintes
formes de repressió política que
impliquen desafiaments similars.
Els autors, tot i aixà, no es queden aquí.
L'objectiu del llibre és proposar una
metodologia que, prenent la comunitat
com a suport, permeti contrarestar i
35
afrontar els problemes originats per la
repressió, així com enfortir les
organitzacions populars.
Com diu Adolfo Pérez Esquivel a la
introducció al llibre: "Quienes hayan
pasado por estas experiencias
traumàticas, no pueden olvidar aunque
lo intenten; tanto en lo personal como
social y político, son vivencias que es
necesario canalizar y dar contenidos y
descubrir para "reconstruirse" (...)
Potenciar los procesos de ayuda,
reconstruir el tejido social, familiar, los
afectos, la memoria histórica, la ayuda
sicológica, el sentido comunitario, es un
camino complejo, difícil y doloroso."
El llibre parteix d'una opció, escoltar la
gent, i té un objectiu, augmentar el poder
d'acció de la gent. Potser dels
mecanismes i experiències que aquí es
parla, totes i tots hem d'aprendre'n molt.

36 CUL DE SAC MOCADOR 27
BREUS
QUICO I EL SEU "ROTLLO". Francesc Rico, Quico de insubmís jutjat a Castelló. Quan aquestes línees arriben a tu,
Bocairent (la Vall d'Albaida), es va declarar insubmís el ja s'haurà el nostre company de Borriana. Es va presentar
desembre de l'any 1989. Va estar u delquatre primers objectors públicament com insubmís el 10 d'abril de 1992. En octubre del
"reconeguts" que feien insubmissió a la prestació substituthria mateix any se li comunicava el seu processament. Actualment
a la mili al País Valencià. A més de reconeixer-li aquesta ínclita li demana el ministeri fiscal els 2 anys, 4 mesos i 1 dia. Conta
dada, Quico pugna per entrar en el."Guiness" per les seves el Toni entreels seues batalletes, que en el ple de l'Ajuntament
ventures i desventures amb les persones que es varen del seu poble, la UPV va demanar el recolzament delconsistori
autoinculpar amb ell. Conten els annals moqueros que aquell per la seva postura. Aquestgrup polític es va quedar tot sol. Els
dia, Joan Beses (Els Verds), Joan Sifre (CC00), Ernest membres del PSOE van al.ludir a "l'estat de dret i les
Garcia (UPV) i Pedro Zamora (EUPV) van iniciar amb el incompatibilitats per botar-se la llei. Als del PP els va caure
Quico una sèrie de diligències que els ha portat des d'aquell simpàtic-en unclar èxtasixovinista-queforaborrianés l'insubmís
desembre del 89 fins a aquestes darreres setmanes: el fiscal en qüestió, però que estava bé el que deia el PSOE. 1 Unió
de la ciutat històrica de Zamora va començar aquesta història Valenciana? -"Estic d'acord amb ells". Sense més. (És que es
particular. El jutge, tanmateix, va remetre la causa al Suprem, podia esperar més?).
donada la qualitat de diputat de Pedro Zamora, que li convertís
en aforat. D'ahí al Tribunal Superior valencià. Intents de JORNADES ANTIMILITARISTES INTERCOMARCALS. Durant
tornar la pilota a Madrid... el mes de novembre i en les comarques de la Costera, la
Finalment a principis de setembre es dona a conèixerla notícia. Ribera Alta, la Ribera Baixa i la Vall d'Albaida han
El Tribunal Superior assenyalava: "De las díligencías transcorregut diversos actes emmarcats en unes Jornades
practicadas se desprende de modo claro que el serior Rico ya Antimilitaristes. El centre de les quals va tenir lloc a Alberic el
eldía 26 de diciembre de 1986 había manífestado supropósito 12 de novembre en un concert amb Lluís Llach, Joan Amèric,
de objetar a laprestación social sustitutoría del servício militar Primera Nota i Nestor Mont. Per pobles de totes aquestes
y que el dia 11 de diciembre de 1989 comunicó su negativa a comarques s'han vist exposicions; s'han obert debats sobre la
realizar dicha prestacíón. Teniendo esas fechas por firmes, es solidaritat, l'objecció de consciència; pel.lícules com"Rebelión
evidente que la actívidad realizada por el seflorZamora, y que en la Granjar,"Johny cogió su fusil'... i s'ha donat a conèixer
se fecha el 13 de díciembre de 1989, no pudo suponer una una "Guia de l'objecció de consciència" on, si bé està
inducción a cometer delíto". editada per diferents consells locals de la joventut i patrocinada
Simultàniament les declaracions de Ricardo Peralta, diputat per la Diputació Provincial de València, no eludís el capítol
d'Esquerra Unida en el Congreso, que ha assistit jurídicament "de l'objecció de consciència a la insubmissió". Amb tot, el curro
a Pedro Zamora: "S'ha arxivat una causa que no haguera que s'han donat el Josep i el Joano no purga per a res tanta
tingut d'iniciar-se". A més vacomparar la decisió dels magistrats penitència que li resta a Diputació, consells de la joventut i
amb les últimes mesures del Govern lendents a evitar que els succedanis per tantes ofenses comeses a la causa de
insubmisos entren en presó". l'antimilitarisme.
Després de tota aquesta peregrina crònica, els quatre
autoinculpats unànimament mostren la seua satisfacció de I ARA: JORNADES NO, JORNADA. D'això es tractava. D'un
lliurar-se de l'imperi de la llei. Quan el transcurs dels dies i les dissabte, el 27 de novembre. A Ontinyent s'han congregat
nits ens porte remors d'eleccions... més. grups de MOC de Villena, Elda-Petrer, Rafelbunyol, València,
I el Quico (que ja està fart de tanta "K" en la transcripció del seu Ontinyent, Algemesí, Alacant, Betxí i Bocairent. Si m'he
nom... entre altres coses) sense fer cas al Peralta quan va deixat algun grup ha estat pel meu rampell davant d'aquest
confiar en que, si finalment es dicte una sentència esdeveniment. Coordinació, situació econòmica, el present i
condemnatòria, el Quico "pot evitar ser empresonat". I és que futur de l'ADOC (Associació per la Defensa de l'Objecció de
el nostre company ens ha assegurat que ell no està pendent de Consciència)... les coses de sempre que s'intenten plantejar
cap discurs programàtic, que no es deu a les bases electorals de diversa forma. Continuarà.
ni està obligat a jugar amb les paraules.
Això per si algú o alguna pensava que estava tancat el debat Amand
sobre les estratègies de la insubmissió... MOC València
Pça Manisses, 2, 3r, porta 15
CONTINUEM AMB MÉS D'INSUBMISSIÓ. Toni Roig, primer 46003 València (l'Horta)
• • • • • ********** •************************** • • • • • • • • • • • •• • • • • • • •
LES CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA DEL GOLF. El 1991 i per exposar. Per altra part han editat un ALMANAC
segons un estudi realitzat per un equip de la Universitat ANTIMILITARISTA de 1984 amb el lema DESARMA LA
d'Harvard, 55.000 nens i nenes de menys de cinc anys van TEUA MENT. Les mesures són de 50x70 cm. en paper setinat
morir només per les condicions que hi havia desprès del i diversos colors. Hi ha un preu per grups que demanin més de
conflicte. L'any 1992, la mateixa universitat calculava que 10 exemplars (195 pta. c/u més correus) i un altre de venda al
aquest nombre havia passat a 170.000. carrer (300 pta.). Per connectar amb ells: MOC Petrer-Elda.
c/ Menéndez Pelayo,11, 3r. 03600 ELDA (Vallsde Vinalopó).
PRESTACIONISTES, COM SI FOSSIN LEGIONARIS. La matinada
del dimarts 21 de setembre el forner de Ripoll, Josep Selva, Qui AFIRMA QUE L'EXÈRCIT CATALÀ NO HA GUANYATCAP
va ser apallissat mentre treballava per quatre nois que exigien BATALLA? No fa falta recular a la creuada çontra l'infidel per
que els servís pa. Tres deljoves feien -o fan- la PSS a la Creu rememorar gestes glorioses de les forces quatribarrades.
Roja de la població. Com a resultat de la pallissa el forner va L'Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana (sic)
haver de ser atès a l'Hospital de Campdevànol. Ara podríem es dedica a commemorar dates glorioses com el 3-4 de
deixar anar una frase enginyosa com: "Els prestacionistes setembre de 1285 a Roses i a les Illes Formigues o la del 30
semblen disposats a imitar la legió en tots els terrenys: en de setembre i 1 d'octubre, al coll de Panissars. Intentar
zones de conflicte, treballant en camps de refugiats; i en els explicar el qui, el com i el perquè seria llarg i carragós. De totes
llocs d'origen, sembrant el terror entre la població civil". formes qui tingui interès que es posi en contacte amb els de
l'IPECC (Hotel Entitats. c/ Empordà 33, planta 8. 08020
LA GENT DEL MOC DE PETRER-ELDA (VALLS DEL Barcelona). I, si de cas, que s'informi si hi ha intenciód'af rontar
VINALOPÓ) NO PAREN. Estan preparant una setmana alguna de les batalles encara pendents.
antimilitarista pel febrer vinent en commemoració del Vé.
Aniversari de la Insubmissió i demanen material audiovisual EL PARLAMENT CATALÀ RECLAMA LA DESPENALITZACIó

MOCADOR 27
DE LA INSUBMISSIÓ. El 18 de novembre,
a proposta del grup d'ERC, esva aprovar
una moció, amb l'única oposició delPSC,
que reclama la despenalizació de la
insubmissió i la reforma de la legislació
sobre la PSS. Segons Joan Puigcercós,
d'Esquerra, els insubmisos són els més
demòcrates doncs "han exposat la seva
vida i s'han arriscat a penes de presó".
ABSOLEN L'INSUBMÍS ALBERT
CAPELLA. El magistrat del jutjat penal
número 11 de Barcelona Joan
Francesc Uría -per si mai us el trobeu
va absoldre l'Albert Capella per qui el
fiscal demanava 12 mesos -que és la
seva feina-. L'argumentació del jutge fa
de mal explicar en quatre ratlles. Però el
fet segur que serà de mal pair per segons
qui. Que li aprofiti!
TROBADA DE GRUPS
ANTIMILITARISTES A Vic. Elproppassat
18 de desembre, i als locals de
l'Assemblea Antimilitarista d'Osona,
es reunien més de 30 persones
representant a gairebé una vintena de
grups de tot Catalunya. El motiu de la
trobada era per fer una anàlisi de la
situació del moment, sobretot arrel de la
campanyade desobediència iniciadapels
presos insubmisos en tercer grau -pocs
dies abans 33 d'ells havien estat detinguts
i empresonats a Pamplona-. En definitiva
es tractà de buscar un consens en
l'estratègia pels propers mesos pel que
fa a temes com els judicis a insubmisos;
la defensa; la desobediència al tercer
grau o la campanya contra l'advocat
Francesc Arnau.
ACCIONS DE DESOBEDIENCIA AL
TERCER GRAU. El 13 de desembre
prop de 50 dels insubmisos empresonats
que arrel del decret del mes d'agost
disfrutaven del tercer grau es van tancar
en diversos punts de l'estat. El nucli més
nombrós, elde Pamplona, eradegairebé
34. Els membres d'aquest grup l'endemà
van ser detinguts i tancats de nou a la
presó en situació de segon grau.
Posteriorment, al llarg de la setmana
s'aniria detenint la resta dels
"desobedients".
TANCADA A LA UGT DE GIRONA. El
dijous 23 de desembre 7 insubmisos de
l'Assemblea de les comarques
gironines van ocupari es van encadenar
a la seu de la UGT. L'acció era una
resposta a l'actitud del sindicat pel que fa
a la creació de places per prestacionistes.
Per aquells mateixos dies un insubmís a
la PSS de Banyoles (Pla de l'Estany),
en Carles Jordà, s'havia d'incorporar a
lesoficines delsindicat a Olot (Garrotxa).
L'acció va acanar amb el desallotjament
per part de la policia.
I NSUBMISOS A LES COMARQUES
TARRAGONINES. Des de l'estiu s'han
declarat més insubmisos: Carlos
Tremps, de Reus (Baix Camp); Jordi
Isern, de Valls (Alt Camp); David Sicart
de Calafell (Baix Penedès) i Jordi
Manero de Salou (Tarragonès). Tot
plegat s'han anat acumulant 33
insubmisos.
CUL DE SAC
ECOCONCERN
TDemocràcia Participada. Coordina: Oriol Leira i Stefano Puddu:1
1 febrer: Participació i eficàcia. Assemebleísme i dirigisme.
I 1 març: Els sistemes electorals i els òrgans de decisió. Majories,
minories consens.
5 abril: Finançament: quotes, vendes, subvencions i mecenatges.
I 3 maig: Centralismes, independentismes i xarxes.
juny: Informació, comunicació social i imatge pública.
rModels Socioeconómics. Coordina: Emil Herbolzheimer i equip1
de Contrast.
11 gener: Mesures per a una economia ecològica.
8 febrer: Atur, treball i salari social.
8 març: Impostos i invenció del diner.
12 abril: Capital, empresa i autogestió.
, 10 maig: Propostes de futur en el marc mundial.
Converses Innovadores. Coordina: Martí Olivella.
21 desembre: Vicenç Fisas. La reforma pendent de les Nacions Unides.
I 18 gener: Cristina Carrasco. El treball de les dones: produir i reproduir. I
I 15 febrer: Carles Riera. Les nacions en un món d'Estats.
15 març: M Dolores Juliano. Marginalitat l creativitat social.
I 19 abril: Anna Monjo i Jorge Riechmann. Democràcia participativa.
7 maig: Josep Puig. Condicions d'una societat ecològica.
T TrobadesInterculturals. En col.laboració amb: Associació pel
Diàleg de les Cultures.
l 25 gener: Indis amazònics.
I 22 febrer: Palestins.
22 març: Gitanos.
I 26 abril: Jueus.
124 maig: Marroquins.
TXerrad es a l'Aula Ronda. Els 4ts dimecres de 20 a 22h. Rondan
Sant Pere, 56, lr. 93-2682199
l 26 gener: Dos-cents dies de Govern.
I 23 febrer: Reinserció de presos.
27 abril: L'objecció fiscal.
I 26 maig: El primer de maig.
129 juny: Model cultural d'occident.
Tertúlies al Glacier de la plaça Reial. Totsels dijous a les 21 h. (acabant amb
sopar). Can Bardina 93-4120727
Tertúlia del CIEMEN sobre temes nacionals. Els darrers dimecres de cada
mes, amb sopar. 93-3020144
Debats sobre una Nova Constitució amb Agustí Chalaux. Els primers i
tercers divendres, a partir de les 19,30 h. Estudi General, Avda Mistral, 75,
1r., 2. 93-4243806
Ecofórum. Els dijous, a partir de les 20 h. presenta projectes i experiències
en el camp de l'ecologia. Pça Catalunya, 9, 4rt. 93-3237053
Ecotertúlia a Sabadell. Cada dimecres de 22 a 24 h. Bar Grisbi, La Rambla,
78.
Fòrum de Debats a Vic. Cada tercer divendres a les 22 h. tertúlia al bar de
l'Orfeó Vigatà. Carrer Sant Pere, 9. 93-8890300
1
37
_J
1

38 CUL DE SAC MOCADOR 27
NOTÍCIES DE LA I.R.G. -
EL CONSELL DE LA IRG PREPARA LA TRIENNAL AL
BRASIL. Uns 50 membres de la IRG d'uns vint països es van
reunir al juliol a Verona (Itàlia) per celebrar el Consell de la
IRG (reunió anual de representants de les organitzacions
vinculades). Un dels temes principals fou la Triennal-94, que
tindrà lloc a Sào Leopoldo (sud del Brasil). Un dels objectius
d'aquesta triennal és fernous contactes i enfortir els ja existents
amb els grups sud-americans. També es vol fer una reflexió
sobre les arrels del nostre antimilitarisme: la nostra lluita contra
les guerres es limita a negar-nos a ferel servei militar obligatori?
Les dates provisionals són del 10 al 18 de desembre.
Altres temes tractats al Consell van ser la conferència de
dones 'Dones més enllà de la Violència', el paper de Peace
News i altres publicacions, el debat sobre el paper de l'ONU i
les intervencions militars, i una reunió especial sobre els
Balcans.
Nous AFILIATS A LA IRG. 7 nous grups han estat acceptats
com a membres de la IRG, entre els quals dues noves
seccions: France sans armée pour un monde sans armées;
Swadhina (organització de dones del sud i est de l'India);
Frente Opositor al Servicio Militar Obligatorio -FOSMO
(Argentina); The Brotherhood Church (Nord d'Anglaterra);
Tchad Non-Violence; Pokret za Mir Pancevo (Vojvodina);
Urgences Pacifistes (revista francesa).
REUNIÓ INTERNACIONAL D'OBJECTORS/ES (ICOM)
1993. Enguany, l'ICOM es va celebrar a Oren (Turquia),
amb força participació turca i l'assistència de representants de
grups d'objecció de 15 països més -entre ells per primer cop un
membre del 'Colectivo para la OC' de Colòmbia. Es van
realitzar diversos tallers sobre temes regionals concrets
(Turquia, el Kurdistan, Xipre, els Balcans), i temes
antimilitaristes (deserció, prof essionalització de l'exèrcit,
educació per la pau). Una de les raons principals per la que es
va decidir la celebració d'aquest ICOM a Turquia fou per donar
suport a l'Associació Turca de Resistents a la Guerra (SKD).
Fundada el desembre del 92, comptaamb 300 membres, i seus
a Ankara i Istambul. A Turquia no existeix cap legislació sobre
OC, i hi ha una situació de guerra al territori del Kurdistan
(260.000 soldats turcs participen en aquest conflicte bel.lic). La
feina SKD, que es defineixen com a grup pacifista
radical, se centra bàsicament en lluitar contra la guerra
al Kurdistan i evitar les hostilitats envers els kurds a
altres àrees de Turquia. 13 membres del SKD s'han
declarat públicament insubmisos al servei militar, i fins
ara no han patit represàlies. La insubmissió segueix
essent minoritària atès que, igual que a Grècia, milers
de joves prefereixen fugir del país abans que fer el
servei militar.
Recentment, el 8 de novembre, les autoritats turques
han prohibit el SKD perquè entre els seus objectius es
feia referència al "treball contra el militarisme" la qual
cosa, pel que sembla, no s'accepta.
Contacte: Savas Karsitlari Dernegi, 1468 Sokak No
14, Alsancak, lzmir, Turquia.
OBJECCIÓ DE CONSCIENCIA A AMERICA DEL SUD.
A Argentina 5 nois van declarar-se públicament
objectors a Buenos Aires el passat vint d'agost.
Aquesta presentació col.lectiva (primera que es fa en
aquest país) va ser organitzada pel FOSMO, amb el
suport del SERPAJ, les Madres de la Plaza de Mayo,
ipersonalitats del món de laculturacom Pérez Esquivel
iErnesto Sàbato. Des del 1982 són ja més de 50 els
qui s'han declarat objectors a l'Argentina, però aquest
és el primer cop en què s'ha fet de manera col.lectiva
i pública.
WRI
Per donar suport: FOSMO -
1078 Buenos Aires, Argentina.
NEWS -
C/Solís,
936, Capital Federal,
Al Paraguai, el SERPAJ ha iniciat una campanya per difondre
la idea d'objecció de consciència entre el jovent, analitzant
críticament el militarisme i el SMO. Tot i que el servei militar és
obligatori, només un 15% dels joves el realitza, i la resta se'n
deslliura mitjançant el pagament de 150 dòlars. Tot i això, la
deserció és força estesa.
Contacte: SERPAJ-Paraguay,Azara 313 y c/Iturbe, 32 piso,
Asunción, Paraguay.
A Veneçuela, la 'Red de Apoyo por la Justicia y la Paz i el
'Comité contra el Reclutamiento Forzoso han començat a
treballar el tema de l'objecció de consciència. Han realitzat una
publicació i recullen firmes per canviar la llei de reclutament.
Contacte: Red de Apoyo por laJusticia y la Paz, Apartado
Postal 455, Carmelitas, Caracas 1010-A, Venezuela.
DONA I ANTIMILITARISME. De130 d'octubre al 6 de desembre:
Dies d'acció internacional "Fi a la violència contra les dones".
La violència contra les dones existeix a totes les societats. I a
totes les societats existeixen dones que lluiten contra la
violència. Per la seva difusió, la IRG fa una crida perquè es
realitzin accions coordinades entre el 30 d'octubre i el 6 de
desernbre.
Les accions tenen lloc entorn al 25 de novembre, dia que en els
darrers anys s'han commemorat a Sudamèrica, Àsia i Europa
coma dia de lluita de les donescontra la violència. Fa uns anys,
per exemple, a Alemanya i Tailàndia grups de dones tiraren
endavant campanyes contra el turisme sexual. A Tailàndia pel
canvi de les lleis sobre prostitució, i a Alemanya contra els
alemanys que van a Tailàndia a fer turisme sexual. Aquest any
les activistes asiàtiques tindran una major participació gràcies
a la Xarxa Asiàtica de Dones que es va constituir al Fòrum
celebrat a Tailàndia el 1992.
Contacte >a l'estat espanyol: Michelle, C/Pilar Clavero 6,
bajos D. 28027 Madrid. Telèfon: 91-320.51.21.
Contacte internacional: WRI. 55 Dawes Street. London
SE17 1EL.
4/1

MOCADOR 27 CUL DE SAC
RESISTÈNCIA A LA MILITARITZACIÓ
Perspectives Internacionals
VAOUR (Occitània) del 1 al 4 d'abril de 1994
L'any 1990 va ser a Poutac amb el nom de "Resistència a la militarització a
França i a Europa.... Enguany els companys del COT (Col.lectiu d'Objectors
Tarnesos) -amb la col.laboració de les revistes "Damocles" i "Le journal des
objecteurs"; la Federació Anarquista i la CNT de Tolosa de Llenguadoc i el
MAN d'Albí- tornen a convocar-nos a una trobada de discussió i debat a principis
d'abril.
Pels qui pugueu estar interessats:
C.O.T.: BP 229, 81006 ALBI cedex. Tfn: 63 38 39 55; fax: 63 35 72 11
MOC Alt Empordà: Apartat Correus 337, 17753 FIGUERES.
PROGRAMA
[Divendres I d'abri3
* Des de les 16h:
ACOLLIDA de participants.
* Nit:
PEL.LÍCULES
[Dissabte 2 d'abrd]
* Matí:
EL NOU ORDRE MUNDIAL, amb Eric Remacle, polemóleg belga.
LA POLÍTICA DE DEFENSA FRANCESA, amb la revista "Damocles"
* Tarda:
LES NOVES FORMES DE MILITARITZACIÓ DE LA SOC1ETAT.-
Aspectes econòmics, amb Jean Paul Hebert, economista; -Aspectes polítics i
socials (contactes per confinnar)
ARMAMENT NUCLEAR (contactes per confirmar)
EL PAPER DEL MITJANS DE COMUNICACIÓ DAVANT ELS
CONFLICTES (contactes per confirmar)
* Nit:
ELS AMERINDIS I EL PODER MILITAR A AMÈRICA DEL SUD. -
El govern militar xilè i la seva influència sobre l'economia del país.
Repercussió del sistema político-militar sobre els indis Mapuxe, amb L.
I,anguilef Rerequeo, indi Mapuxe de Xile del "Consell de "Totes les Terres".
- Complex
politico-militar vinculat al narco-tràfic, amb E. Conde Quispe,
indi Aimara.
D. aew wimp ffm
tumeue 3 d'abrz3
* Matí:
INTERVENIR CONTRA LA GUERRA, RESISTIR A LA
mwrrARrrzAcio, amb Bernard Ravanel -president del Moviment pel
Desarmament, la Pau i la Llibertat-, Bernard Dreano -de l'Assemblea
Europea de Ciutadans- i Michel Auvray -historiador-.
* Tarda (en,grups):
OPOSICIÓ A LA CONSCRIPC10, amb el MOC de Catalunya.
DONES I MILITARITZACIÓ (contactes per confirmar)
DESARMAMENT, amb Jean Marc Carite
SUPORT ALS DESERTORS I PACIFISTESDE PAÍSOS EN GUERRA.
L'exemple de l'antiga Iugoslàvia.
* Nit:
FESTA I ES1'ECTACLE.
* Matí:
BALANÇ
AGENDA
(els números de telèfon i fax
consten de diverses xifres: El
prefixe de trucada internacional -
07 des de l'Estat espanyol-; el
símbol "+", que indica que heu
d'esperar senyal de línia; seguit
d'uns dígits que corresponen a
l'indicatiu de l'estat on truqueu; el
prefixe regional i, finalment, el
número telefònic.
2octubre1994.1nici de les accions
contra la celebració de
l'Assemblea del Fons Monetari
Mundial (FMI) i del Banc Mundial
(BM) que tindrà lloc a Madrid entre
el 3 i 7 d'octubre de 1994.
Coordinació: AEDENAT. c/
Campomanes 13, 21. 28013
Madrid.
Cada dimarts.
Educació per la Pau i Objecció de
Consciència a
Sabaté. Ràdio
Mhz. 16-16,30
Programa sobre
càrrec de Dolors
Badalona. 91,4
h.
Guia Anti-mili.
39
Tercera Edició.
Acaba d'aparèixer la darrera
edició actualitzada acàrrecde la
Coordinadora Mili-kk. El preu
dedistribució és de200 ptescada
exemplar.En podeu demanar al
Casal de la Pau. c/ Cervantes, 2,
pral., 12. 08002 Barcelona. tfn.:
93-3183994
•irif
411.

EL KLEENEX
desinformatiu per la lluita anti
militarista
Per què el Kleenex? Perquè el MOCADOR, com s'usa diverses vegades entre rentada i rentada, és una font
constant de contagi. Amb un kleenex, en canvi, els microbis van de cap a les escombraries. Aquest és el principi del
kleenex: tots els seus articles són d'un sol ús, i qualsevol similitud amb personatges de la "moguda" de la insubmissió
no només és pura coincidència sinó que a més a més és casualitat.
* Corren rumors que indiquen que el ministre de Justícia
Alberto Belloch, en la seva línia de disminuir la
penalització de la insubmissió, vol proposar que ja que
l'objecçió de consciència ha passat a ser competència del
Departament d'Assumptes Religiosos, els insubmisos en
lloc de ser jutjats per la jurisdicció ordinària passin per
l'esgléssia a confessar-se. Aviat doncs llegirem notícies
com ara: "Pepet Llopis, insubmís a la prestació social
substitutNia, vaser condemnat ahir a resar 2 parenostres, 4
avemaries i 1 credo."
* Arriba l'escàndol de les escoltes telefòniques al Casal de
la Pau: es confirma que l'equip de redacció del Kleenex,
mitjançant lajut d'un membrejubilat del SIMOC (Servei
d'Intel.ligència del MOC), ha realitzat escoltes il.legals
als domicilis d'alts directius del MOCADOR mitjançant
les quals han averiguat la manera d'introduir-se també
il.legalment a la xarxa telemàtica. Aquest mateix membre
jubilat del SIMOC està intentant ara desxifrar l'article del
Miquel Colomer al darrer MOCADOR per saber de què
serveix haver-se introduït il.legalment a la mencionada
xarxa.
* Es rumoreja que l'advocat Francesc Arnau ha acceptat
un contracte publicitari per a fer un anunci de corbates
Flisfiàs. En el citat anunci apareixerà el citat lletrat lluint
una de les citades corbates i dient: "Em nego a dur corbata
als judicis si no és una corbata Flisfiàs."
* No és veritat que ara es vulgui adoptar l'estratègia de no
presentar-se als judicis perquè els membres de l'assemblea
d'insubmisos se n'hagin adonat finalment que són uns
impresentables.
* Es confirmen els rumors que diuen que eljutge Izquierdo
ha demanat el seu pas a la jurisdicció civil per poder tornar
ajutjar els objectors insubmisos. "És que elsenyoro tant..."
va dir somiquejant al ser preguntat per un dels nostres
intrèpids periodistes.
* Lamentable: la comissió de l'assemblea que havia
d'estudiar les diferents possibilitatsdavant del judici només
han pogut arribara una conclussió; elsadvocats d'ofici són
d'ofici advocats.
* L'equip de redacció del Kleenex, per primera vegada
conjuntamentamb l'equip deredacció del MOCADOR,ha
decidit tirar endavant una investigació per saber què va
passar amb la carta 'amb sorpresa que el Big-Boss del
MOCADOR va enviar al Casal durant el seu viatge a
Bolívia.
* Segueixen sense desmentir-se els rumors que diuen que
davant la poca presència que ha tingut darrerament el
moviment d'insubmissió al carrer el MOC ha decidit
demanar 2.000 prestacionistes per fer accions i manis de
tant en tant.
* L'equip de redacció del Kleenex acceptaria de bon grat
alguna subvenció d'aquestes que per la tele diuen que els
insubmissos reben d'Herri Batasuna. Des d'aquí
demanem que si hi ha algun lector del Kleenex que tingui
contactes amb aquest partit ens faciliti el nom del
responsable d'aquesta qüestió.
* L'equip de redacció del Kleenex, reunit en assemblea
general, dóna tot el seu suport als insubmisos que s'han
plantat al tercer grau, al mateix temps que planteja
obertament als qui han signat la condicional aquesta
pregunta (sobretot a Un en particular): "Tant de piular-la
públicament, per després acabar fent això? Ja us val,
companys..."
Possiblement, estimat lector, convindràs amb la redacció del Kkenex que no espot aprofitar res de la resta
de la revista. Exigeix que alliberint aquesta secció del MOCADOR retallant la pàgina per la línia de punts
ipagal'import proporcional. Finalment elKkenex, no tan sols s'ha convertiten un espaifix, sinó que amenaça
amb editar-se independentment.