Accions i projectes de gestió assistencial 2011 - Hospital ...

Hospital Universitari de Bellvitge
Accions i Projectes de
Gestió Assistencial
2011

Ín dex
2
1. Introducció
Í n d e x
2. Integració territorial
— Sistemes d’informació (online)
— Projecte d’integració de la gestió de l’atenció
especialitzada
— Projecte de coordinació mèdica de Radiologia
— Productes intermedis: Projecte d’integració
de la ressonància magnètica de Viladecans,
internalització APA
— Realització de proves de “Can Brians”
— Acords de Terciarisme
— Elements de coordinació de la Regió
Metropolitana Sud: HUB/HV/AP
— Projecte Delta: organigrama directiu/gestió de
pacients.
— Implantació Direcció Assistencial GTMS
— Projecte territorial del SAOS
— Codi pacient politraumàtic
— Projecte Terciarisme Unitat Insufi ciència Cardíaca
Avançada (HUB/HUVH)
— Reordenació de l’Atenció Oncològica d’Alta
Especialització
— Formació territorial: residents de Salut
Comunitària
— Esterilització territorial
— Reordenació del circuit d’accessos venosos per
hemodiàlisi
3. Gestió Clínica i Sistemes
d’Organització Assistencial
— Atenció Quirúrgica
- Contracte programa (compra selectiva i temps de
garantia)
- Cirurgia robòtica - Da Vinci
- Neurocirurgia funcional
- Cirurgia major ambulatòria: marcapassos.
- Recordatori telefònic cirurgia programada
- Nou Laboratori d’Hemodinàmica al Bloc Quirúrgic
- Priorització programa quirúrgic
- Reassignació de quiròfans al Bloc Quirúrgic
- Proposta del canvi de la gestió dels zeladors del
Bloc Quirúrgic
Hospital Universitari de Bellvitge 2011
Acc i o n s i P r oject e s A s s i s t e n c i a l s 2 0 1 1
— Atenció Hospitalària
- Projecte d’administratives assistencials: HDD, CGD
- Continuïtat en el desenvolupament del model de
zeladors assistencials
- Nou circuit estudi pretrasplantament hepàtic
- Desenvolupament Projecte ARGOS (Gacela Care,
Silicon)
- Projecte fase III (19, 15, 12-2, 16)
- Integració de l’administrativa assistencial a l’HDD
— Atenció Ambulatòria i Serveis Centrals
- Unitats Funcionals no Oncològiques
- Programa pacient expert en Pneumologia
- Proposta de reorganització dels preoperatoris
- Consulta d’alt risc del càncer del còlon
- Nova estratègia de priorització de colonoscòpies
- Circuit extraccions de peticions ordinàries de
Laboratori a l’Àrea de Crítics
— Altres
- Mesures de reducció de la despesa
4. Gestió de Professionals
— Participació del professionals (juntes, comissions...)
— Redistribució del personal d’infermeria i
comandaments
— Convocatòries d’infermeria
— Convocatòria de places de facultatius, caps de
secció i cap de servei
— Nomenaments
— Nou model organitzatiu dels coordinadors de nit
— Interinitats professionals d’infermeria
5. Qualitat i Seguretat Clínica
— Auditories (Top 20, obesitat mòrbida)
— Implantació Omnicell 13-2
— Pacte anual d’objectius de qualitat i complement de
productivitat variable
— Seguretat Clínica del pacient
— Optimització del procés de cirurgia del còlon
— Revisió del circuit d’estupefaents a l’Àrea Quirúrgica
— Projecte “Prevenció del risc de transmissió sèrica”
— Elaboració del circuit de dosímetres personals
6. Annexos
1. Consultoria online.
2. Proposta de reordenació de l’atenció extrahospitalària.
3. Projecte de coordinació mèdica de radiodiagnòstic.
4. Pla funcional d’incorporació de les peticions del centre penitenciari
Brians.
5. Informe sobre les incidències produïdes per la incorporació
de les peticions dels centres penitenciaris Brians 1 i 2 a l’ octubre
de 2010.
6. Servei de Microbiologia: informe sobre la incorporació de les
peticions dels centres penitenciaris de Brians.
7. Resum Acords HUB / H. Joan XXIII / H. Sant Joan de Reus / H.
Verge de la Cinta.
8. Resum acords HUB / Consorci Sanitari Garraf (H. Residència
Sant Camil)
9. Acords de col·laboració assistencial entre l’Hospital de Bellvitge
i l’Hospital d’Igualada.
10. Conveni de relacions institucionals entre els serveis de Ginecologia
de l’Hospital Universitari de Sant Joan de Déu i
l’Hospital Universitari de Bellvitge. Programa de col·laboració
en cirurgia otològica amb l’Hospital de Sant Joan de Déu.
11. Conveni entre l’Hospital Universitari de Bellvitge, l’Hospital
de Sant Joan Despí – Moisès Broggi i l’Hospital General de
l’Hospitalet per a la creació d’una unitat funcional angiologia
cirurgia vascular.
12. Projecte Delta: gestió de pacients.
13. Procés SAOS. Memòria d’implementació 2011.
14. CatSalut. Instrucció 04/2011. Ordenació i confi guració del model
organitzatiu i dispositius para l’atenció inicial a la persona
pacient traumàtic greu.
15. Cap a un model d’atenció integral i multidisciplinària de la insufi
ciència cardíaca avançada.
16. CatSalut. Instrucció 01/2012. Reordenació de l’atenció oncològica
d’alta especialització.
17. Memòria 2011. Unitat de Formació Continuada.
18. Esterilització territorial 2011.
19. Compra selectiva i temps de garantia quirúrgics.
20. Unitat de l’Epilèpsia i Cirurgia de l’Epilèpsia (UECE) de
l’Hospital Universitari de Bellvitge.
21. Malaltia de Parkinson i altres trastorns del moviment. Informe
de la cirurgia del Parkinson i altres teràpies avançades.
22. Estimulació cerebral profunda en trastorn obsessivocompulsiu.
23. Circuit de derivació dels pacients portadors de marcapassos
per recanvi de dispositiu amb ingrés a CMA.
24. Trucada telefònica 24 hores abans de la intervenció.
25. Laboratori d’Hemodinàmica segona planta.
26. Obres del nou Laboratori d’Hemodinàmica Bloc Quirúrgic de
la segona planta. Mesures addicionals pels treballs al passadís
brut.
27. Vigilància de la bioseguretat ambiental.
28. Assignació de quiròfans.
29. Nou model de gestió dels zeladors a l’Àrea del Bloc Quirúrgic
programat.
30. Model de distribució de tasques dels zeladors a les àrees de
coneixement.
31. Full de registre dels zeladors del canvi de torn.
32. Full de registre de material localitzat pendent de retornar.
33. Circuit estudi pretrasplantament.
34. Implantació de l’Estació de Treball d’Infermeria a hospitalització:
GACELA CARE.
35. Unitat Funcional de la Telangiectàsia Hemorràgica Hereditària.
36. Proposta de reorganització dels preoperatoris.
37. Consulta d’infermeria d’alt risc de càncer colorectal
38. Automatització de l’àrea de premetrològica. CERE.
39. Circuit d’extraccions de les àrees de crítics, diàlisi, psiquiatria
i UDD.
40. Circuit d’extraccions de peticions ordinàries del Laboratori.
41. Pla d’ajustament de la despesa. Mesures assistencials Pla Blau
HUB.
42. Mesures restrictives. Estiu 2011.
43. Pla d’ajustament de la despesa. Mesures assistencials Pla Taronja
HUB.
44. Pla d’ajustament de la despesa. Mesures assistencials Pla Vermell
HUB.
45. Normativa de funcionament de la Junta Infermera.
46. Composició de la Junta Infermera 2011-2013.
47. Nou model organitzatiu del coordinador de nit.
48. Memòria d’activitats 2011. Coordinació mèdica de Qualitat .
49. Informe del sistema de notifi cació i aprenentatge per a la seguretat
del pacient (SiNASP).
50. Protocol de prevenció de les pneumònies relacionades amb
ventilació mecànica en les UCI espanyoles.
51. Llista de comprovació per a la prevenció d’incidents a cirurgia:
pacient, procediment i lloc correcte del cos.
52. Document de consens sobre mesures de control de la infecció
en cirurgia colorectal 2011.
53. Calendari de dispensació d’estupefaents al Servei d’URG i B.
Quirúrgic
54. Ús segur dels injectables.

3
Í n d e x
1. Introducció
L’any 2011 ha vingut marcat per l’extraordinari esforç que tota l’organització professional ha fet per
tal d’ajustar-se a la reducció pressupostària. Les mesures de contenció de la despesa aplicades han
afectat tots el estaments de la nostra institució amb disminució d’hores extres, contractes de substitucions,
contractes eventuals, modifi cacions de solapaments i d’atenció continuada incloent les guàrdies
mèdiques. Però, lògicament, l’impacte més visible ha estat aquell que afecta l’activitat amb la reducció
dels procediments quirúrgics i la menor disponibilitat de llits hospitalaris i de punts d’atenció
continuada a l’atenció primària.
Malgrat aquest escenari tan poc estimulant, hem de ressaltar la feina i els excel·lents resultats obtinguts
aquest any. El treball de decisió compartit de priorització del programa dels quiròfans durant el
darrer trimestre de l’any ens ha permès millorar força la situació de les llistes d’espera dels processos
neoplàstics. Aquesta situació de precarietat econòmica dóna molt més valor i mèrit a l’activitat assistencial
desenvolupada i als nivells de qualitat assolits. La mostra més evident d’aquest fet ha estat la
consecució per tercer any seguit del premi TOP 20 d’excel·lència en gestió hospitalària global dins la
categoria de gran hospitals de referència regional i nacional. També ens ha fet molta il·lusió rebre enguany,
a més, el premi TOP 20 d’excel·lència en una àrea clínica específi ca com és la de malalties respiratòries,
reconeixent així la tasca ben feta d’aquesta àrea en el nostre hospital al llarg dels darrers anys.
Des del punt de vista organitzatiu, l’any 2011 destaquem l’impuls donat a la nostra orientació al territori
amb la posada en marxa de la direcció assistencial territorial dins la Gerència Metropolitana Sud
de l’ICS, que abasta l’Hospital Universitari de Bellvitge, l’Hospital de Viladecans i l’Atenció Primària de
Costa de Ponent . Aquests canvis duts a terme en l’organigrama directiu pretenen facilitar les sinergies
entre els diferents nivells assistencials, potenciant el treball per processos i la gestió de pacients
i fl uxos amb visió d’integració territorial com a eina de millora contínua de la qualitat global. Amb
aquesta fi nalitat s’ha donat operativitat al Comitè Assistencial Territorial constituït per responsables
dels diferents nivells d’atenció. Com a exemples rellevants concrets, podem esmentar les rutes assistencials,
les interconsultes en línia, el Servei de Diagnòstic per la Imatge, el projecte de ressonància
magnètica nuclear i el Laboratori. Finalment, per la seva envergadura, difi cultat en l’execució i grau de
confl ictivitat social, hem de destacar el projecte d’integració de la gestió de l’atenció especialitzada
de les ciutats de l’Hospitalet i el Prat de Llobregat i el trasllat de l’atenció especialitzada des de Rambla
Marina i Amadeu Torner a Just Oliveres i a l’HUB.
Des del punt de vista assistencial, volem signifi car aquest 2011 la consolidació de l’activitat terciària
del nostre centre, com han estat les instruccions del CatSalut referents al codi PPT i a l’atenció oncològica,
i la decidida aposta per continuar amb els projectes que engloben activitat d’alta especialització
i complexitat vinculats a la innovació tecnològica i relacionats també amb models d’innovació en
organització assistencial i aliances hospitalàries.
Hospital Universitari de Bellvitge
Acc i o n s i P r oject e s A s s i s t e n c i a l s 2 0 1 1
Aquest document vol ser un resum de les accions principals prioritzades i portades a terme pel Comitè
Assistencial de l’Hospital Universitari de Bellvitge durant l’any 2011. Està completat amb annexes
on s’expliquen amb més detall els projectes i les accions més importants realitzades. Se’ns fa difícil
ressaltar unes accions per davant d’altres, però per la seva repercussió assistencial tant dins del nostre
centre com en l’àmbit territorial destaquem la construcció del nou Laboratori d’Hemodinàmica cardíaca,
i els acords de terciarisme amb altres hospitals del territori, que inclouen el conveni de cirurgia
vascular i de radiologia intervencionista entre l’HUB i el CSI, el conveni de la cirurgia del recte entre
l’HUB i el Consorci del Garraf, el conveni de cirurgia toràcica entre l’HUB, el Camp de Tarragona i les
Terres de l’Ebre, el conveni entre l’HUB i el Consorci de l’Anoia per a les especialitats de digestiu i
pneumologia, i, fi nalment, els acords en les especialitats de Ginecologia i ORL entre l’HUB i l’Hospital
Sant Joan de Déu d’Esplugues. També remarcar dins de la línia estratègica de terciarisme i innovació
tecnològica els bons resultats del Codi IAM, del Codi ictus, i dels programes de Neurocirurgia Funcional,
Cirurgia Robòtica i de Trasplantament d’Òrgans. La implantació dels sistemes de gestió de
cures infermeres (Gacela) i de gestió farmacèutica (Silicon) dins del context del desenvolupament del
projecte ARGOS ha estat un altre dels avenços d’aquest any.
En la gestió de professionals hem continuat afavorint les convocatòries de places tant d’infermeria
com de facultatius. En l’àmbit de la recerca, cal remarcar un any més els bons resultats dels nostres
investigadors en les diferents convocatòries públiques de projectes d’investigació i en el factor d’impacte
de les publicacions científi ques. Des del Comitè de Recerca de l’HUB s’han atorgat també ajuts
per projectes i estades a l’estranger a facultatius de l’Hospital.
Els reptes del 2012 vindran defi nits pel desplegament del projecte DELTA o projecte d’integració funcional
de serveis clínics de l’HUB i de l’Hospital de Viladecans, una reformulació de les unitats funcionals
d’atenció oncològica entre l’HUB i l’ICO, l’assoliment dels objectius de la farmàcia territorial, la
defi nició dels plans funcionals de la fase II i la continuació de la fase III.
Per acabar volem agrair l’esforç de la tasca realitzada per tots els membres del Comitè i felicitar a
tota l’organització professional pels resultats assistencials, tant d’activitat com de qualitat, obtinguts
aquest any 2011 i encoratjar-vos a continuar en aquesta línia per tal d’encarar plegats amb optimisme
les difi cultats que ens sorgiran durant el proper any 2012.
Albert Salazar Antonia Casado
Director mèdic Directora infermera

4
Í n d e x
2. Integració Territorial
Sistemes d’informació (online)
Hospital Universitari de Bellvitge
Acc i o n s i P r oject e s A s s i s t e n c i a l s 2 0 1 1
La consultoria online en el nostre hospital està basada en la utilització del
correu electrònic, aquesta ens permet mantenir un continuum assistencial
en la pràctica clínica, una accessibilitat de l’assistència primària a l’especialitzada
i evitar exploracions complementàries i desplaçaments innecessaris
dels pacients. En la utilització d’aquest sistema és primordial tenir cura de la
confi dencialitat del pacient.
En aquest moment són diversos els serveis que utilitzen aquesta eina, alguns
utilitzant el correu personal de l’Hospital, i d’altres, i cada vegada més,
una adreça genèrica de servei creada pel Servei d’Informàtica.
Durant l’any 2011 s’han creat 6 noves adreces electròniques en els serveis
següents: Servei d’Urologia, Reumatologia, Digestiu, Nefrologia (àrea de referència
del Prat) i Unitat Funcional de Demències.
(Annex 1)
Projecte d’integració de la gestió de l’atenció especialitzada
En sintonia amb les mesures per a la sostenibilitat del sistema sanitari, es
proposa la reordenació de l’atenció especialitzada (AE) a l’Atenció Primària
(AP) de les ciutats de l’Hospitalet de Llobregat i el Prat de Llobregat.
Durant els mesos d’estiu de 2011, s’han aplicat mesures que implicaven el
tancament total o parcial d’algun d’aquests centres en el període comprès
entre el 18 de juliol i el 16 de setembre. Els pacients han disposat d’un servei
d’atenció alternatiu als dispositius oberts: CAP de Just Oliveras de l’Hospitalet
de Llobregat, Consultes Externes (CE) de l’Hospital Universitari de Bellvitge
(HUB) i CAP Ramona Via del Prat de Llobregat; tot respectant els horaris
habituals de les agendes afectades.
En aquest marc de contenció de la despesa, la proposta és l’ordenació postestiu
de l’oferta territorial i l’aprofi tament dels recursos existents, tot garantint
l’atenció amb el mateixos criteris de qualitat i de resolució previs.
En aquesta línia d’ordenació i aprofi tament dels recursos, es proposa el trasllat
del CAP Rambla Marina i CAP Amadeu Torner a les instal·lacions de l’edifi
ci de Consultes Externes de l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB).
Actualment es disposa de la integració de tots els metges de l’atenció especialitzada
de l’Hospitalet sud i el Prat, així com la gestió centralitzada de les
agendes.
Es proposa una integració no només d’atenció facultativa, sinó també de la
gestió i de la resta de recursos humans (RH) relacionats, buscant la màxima
efectivitat amb el mínim cost.
Les especialitats afectades per aquest trasllat són:
- Aparell Digestiu - Cardiologia
- Cirurgia General i Digestiva - Dermatologia
- Pneumologia - Oftalmologia
- Otorinolaringologia - Traumatologia
- Urologia
Integració Territorial

5
Í n d e x
Hospital Universitari de Bellvitge
Acc i o n s i P r oject e s A s s i s t e n c i a l s 2 0 1 1
Es planteja la proposta de canvi en funció de les disponibilitats d’espai, tant
de l’edifi ci de Consultes externes de l’HUB com de Just Oliveras, i es fa la proposta
de recursos humans i materials que es precisen per tal de fer efectius
els trasllats amb la mínima afectació possible pels professionals i usuaris.
(Annex 2)
Projecte de coordinació mèdica de Radiologia
L’objectiu principal de la nova Coordinació Mèdica del Servei de Radiologia
és el compromís i la voluntat de la coordinació/col·laboració amb totes les
àrees de referència directa de l’Hospital, seguint així un dels pilars d’aquesta
Direcció que és el projecte territorial.
El projecte es basa en la recerca de la coordinació dels recursos tècnics, humans
i de gestió per tal d’aconseguir una sanitat més efi cient, en la qual viatgin
les imatges i els informes i no els pacients, i poder disposar de mitjans
en llocs en els quals no era possible.
Els primers passos ja es van realitzar fa uns anys amb places compartides
Hospital - Primària. Al llarg d’aquest any, s’ha produït una major integració
amb l’objectiu d’una fusió absoluta per al proper any 2012.
La planifi cació actual de la gestió conjunta de l’Àmbit Hospitalari-Primària,
permetrà centralitzar a l’Hospital l’activitat més adient, més complexa, així
com diversifi car, en funció dels recursos existents en la nostra àrea de referència
ambulatòria la realització de les exploracions radiològiques hospitalàries
en els nostres diferents centres de radiologia de l’Atenció Primària.
Des de l’octubre de 2011, la coordinació inclou la gestió dels centres de Radiologia
de Primària de l’Hospitalet, Pura Fernández, i del Prat.
S’han fet reunions periòdiques amb els responsables d’infermeria, de secretaria
i el cap de servei, on s’han aixecat actes dels temes tractats i dels acords.
(Annex 3)
Productes intermedis: Projecte d’integració de la
Ressonància Magnètica de l’Hospital de Viladecans,
Internalització APA
Ressonància magnètica de l’Hospital de Viladecans
Des del mes de desembre del 2011, l’RM de Viladecans funciona en torn
de nit de dilluns a divendres. Aquesta mesura permet portar terme la internalització
d’RM sol·licitades des de l’Hospital de Bellvitge. Si existeix la
possibilitat, al llarg de l’any 2012, es farà el mateix sistema d’internalització
també des de Primària. No es modifi caran signifi cativament les ressonàncies
realitzades per l’IDI.
El cost d’aquest projecte és nul pel que fa al personal d’infermeria i és poc
signifi catiu quant a personal mèdic. Això permet un estalvi en despesa hospitalària
en RM.
Internalització APA
El dia 1 de juliol de 2011 es van convocar els responsables metge i infermer
del Servei d’Anatomia Patològica i el cap d’equip administratiu, conjuntament
amb la responsable mèdic d’Atenció Primària. En aquesta reunió se’ns
va informar que, a partir del 4 de juliol, rebrien les citologies d’escrinning de
la zona del Baix Llobregat Nord. Aquesta zona està constituïda pels centres
d’Atenció Primària de les poblacions següents:
Integració Territorial

6
Í n d e x
- Martorell - Unitat d’Atenció a la Dona
- Abrera
- Esparreguera
- Pallejà
- Gelida
- Sant Esteve Sesrovires
- Sant Llorenç d’Hortons
- Masquefa
- CAP Martorell urbà
- Sant Andreu de la Barca
Hospital Universitari de Bellvitge
Acc i o n s i P r oject e s A s s i s t e n c i a l s 2 0 1 1
Aquests centres no disposen del sistema operatiu “SAP”. Tenen un programa
d’àmbit anomenat “eCAP”. S’ha d’establir un circuit de valisa que diàriament
ens arriba al nostre servei de Citodiagnòstic, situat a l’Hospital “Duran i Reynals”.
En aquests moments tenim establert el circuit de la manera següent:
Els centres de referència d’aquesta nova zona realitzen una petició de manera
electrònica directament en el programa “eCAP”. A nosaltres ens arriba
aquesta petició juntament amb la mostra. Els nostres administratius mitjançant
el “SAP” busquen les dades del pacient i rescaten aquesta petició.
Posteriorment són introduïdes manualment en el nostre programa de gestió
“SIAH”. Altres centres ho fan de manera manual. Això vol dir que hem
d’introduir les dades del pacient dues vegades. Un cop tenim el diagnòstic
formalitzat en el nostre programa automàticament es pot fer la consulta des
de ”SAP”. També imprimim una còpia en format paper i via valisa retornem
el diagnòstic al centre de referència. Cal dir que des dels centres poden consultar
el diagnòstic entrant a la “Història Compartida” del malalt.
Aquesta incorporació de nous centres de referència ens ha comportat un
increment de l’activitat assistencial sobretot en els mesos d’estiu. En el quadre
adjunt poden veure aquest increment, sobretot a partir del mes d’agost.
Aquesta gràfi ca refl ecteix l’augment sostingut durant l’any 2011 fi ns i tot
per sobre de l’any 2010. L’acabament de l’any encara està per determinar,
però a data d’avui podem arribar al nivell del 2009 un dels anys amb més
activitat assistencial.
El quadre adjunt fa referència als increments de percentatges que aquest
any estem assolin. Amb data 20 de desembre la xifra és de 1088.
“E” 2009 2010 2011 Incr.09/10 Incr.10/11
JULIOL 2236 1594 1855 -28,71% 16,37%
AGOST 1114 832 1332 -25,31% 60,09%
SETEMBRE 1429 1362 1669 -4,68% 22,54%
OCTUBRE 1841 1591 1777 -13,57% 11,69%
NOVEMBRE 1878 1494 2084 -20,44% 39,49%
DESEMBRE 1534 1381 1088 -9,97%
Total /percent. 10032 8254 9805 -17,00% 30,00%
Integració Territorial

7
Í n d e x
Realització de proves de “Can Brians”
Hospital Universitari de Bellvitge
Acc i o n s i P r oject e s A s s i s t e n c i a l s 2 0 1 1
El passat mes d’octubre es va incorporar al nostre hospital l’activitat derivada
dels centres penitenciaris de Can Brians, que va comportar l’elaboració
del Pla funcional per la descripció dels circuits de les peticions, de les
mostres i els informes relacionats amb els quatre centres d’extracció (Brians
1, Brians 2, UHRPP-Brians 1 i UHRPP-Brians 2) dels centres penitenciaris de
Brians ubicats a Sant Esteve Sesrovires.
Aquesta activitat incorporada s’ha afegit a la que ja s’estava realitzant els
serveis de Laboratori Clínic i Microbiologia del nostre hospital, que ha suposat
en un mes un total de: 3.267 proves de Laboratori en 300 peticions; 909
proves de microbiologia en 202 peticions.
Arran d’aquesta nova activitat, els 2 serveis han documentat les seves estratègies
de millora per implementar aquesta nova activitat.
(Annex 4; annex 5; annex 6)
Acords de Terciarisme
Amb motiu de l’aprovació del document de terciarisme de l’HUB l’any 2009,
es va establir un calendari de reunions entre els equips directius i professionals
de l’HUB i dels múltiples dispositius hospitalaris de la nostra àrea
d’infl uència. Aquesta tasca va començar al 2010, i aquest any s’amplià als
centres i acords següents:
HUB / H. Joan XXIII / H. S. Joan de Reus / H. Verge de la Cinta. (CTO)
HUB / Consorci Sanitari del Garraf (H. Residència Sant Camil). (CGD, ORL,
CMF, CPL, NRC, CTO, ACV)
HUB / Hospital d’Igualada. (Direcció Clínica Malalties del Cor, Direcció Clínica
Malalties Respiratòries, NRC, GAS)
HUB / H. Sant Joan de Déu (Esplugues). (ORL, GIN)
HUB / CSI (Unitat Funcional Angiologia i Cirurgia Vascular)
(Annex 7; annex 8; annex 9; annex 10; annex 11)
Elements de coordinació de la Regió Metropolitana Sud:
HUB / HV / AP
D’acord amb els objectius de la Gerència Territorial, l’Àrea de Processos
Transversals de la Direcció d’Infermera lidera una sèrie d’intervencions per
millorar la coordinació entre els nivells assistencials i anar avançant cap a
un model d’atenció integrada. La fi nalitat de les accions és garantir la continuïtat
assistencial dels pacients/famílies en el procés clínic i una gestió més
efi cient dels recursos.
En el seu conjunt i desplegament intervenen diferents professionals i equips
d’infermeria, tots ells coordinats des de l’Àrea de Processos Transversals.
Per continuar en aquesta línia i després de fer una anàlisi del desplegament
de les propostes i treball iniciades l’any passat, es continua treballant amb
propostes d’objectius d’infermeria compartits entre l’HUB i AP.
Els objectius plantejats són els següents:
Millorar la continuïtat de cures:
Potenciar el Prealt i l’enllaç amb AP.
Compleció de l’informe de continuïtat de cures d’infermeria a l’alta.
Potenciar la Coordinació amb AP.
Millorar la informació i comunicació entre nivells:
Compartir coneixements.
Resposta a la demanda.
Ampliar els vincles de comunicació de l’Àrea Metropolitana Sud.
Integració Territorial

8
Í n d e x
Hospital Universitari de Bellvitge
Acc i o n s i P r oject e s A s s i s t e n c i a l s 2 0 1 1
Avancem cap a un canvi de cultura entre els professionals amb l’objectiu
d’evitar la compartimentalització i fragmentació dels processos i/o serveis.
S’impliquen diferents responsables d’infermeria de l’HUB i es consensuen
línies de treball conjunt establint un pacte d’objectius que es desenvolupa
en cascada per als diferents processos i professionals d’infermeria implicats.
En referència al programa PREALT, s’han incorporat altres figures d’infermeria,
com supervisores i infermeres clíniques per ampliar la coordinació i continuïtat
de cures a l’alta. També s’avança incorporant altres elements com
les coordinacions amb AP de pacients ambulatoris de programes concrets
(ICC, ELA, risc vascular) i dels pacients ingressats a la UCEU i que cal oferir un
seguiment a l’alta.
Es realitzen 2 cicles de sessions clíniques d’infermeria compartides (HUB-AP)
per fer difusió dels programes d’atenció a pacients crònics de l’HUB (insuficiència
cardíaca crònica, MPOC i risc vascular) i que lideren infermeres de
programes i la incorporació d’aquestes infermeres referents com interconsultores
per tota l’àrea per donar resposta a la demanda.
També es treballa conjuntament el procediment de cures del pacient portador
de drenatge toràcic i el procediment de les cures del pacient traqueotomitzat,
tots dos adaptats a les necessitats a domicili.
Amb aquesta nova proposta de treball hi ha una expansió en el nombre
d’infermeres expertes/referents de l’HUB en el projecte de coordinació territorial,
amb un total de 32 professionals el 2011.
Document Coordinació i integració territorial 2011 (intranet)
(Accés a l’enllaç a la intranet de l’HUB. Mida de l’arxiu: 25 MB)
Projecte Delta: Organigrama directiu / Gestió de pacients
Organigrama directiu
En el marc del Pla de mesures urgents per a la sostenibilitat del sistema sanitari
determinat pel Govern de la Generalitat de Catalunya, el dia 10 de març,
el nou Consell d’Administració de l’ICS va demanar a cada Gerència Territorial
una proposta d’accions que permetessin traslladar aquest Pla de mesures
a nivell dels seus territoris.
La Gerència Territorial Metropolitana Sud ha portat a terme la reducció del
30 % dels directius a través de: 1) la unificació dels equips de Direcció dels
dos hospitals per constituir-ne un de sol (HUB-HV); 2) la concentració dels
Serveis d’Atenció Primària (SAP), que passen de cinc a tres, i 3) la unificació
de les diferents direccions de suport de cada àmbit (Recursos Humans, Gestió
Economicofinancera i Serveis Generals/Infraestructures) en direccions
úniques i compartides per a tot el territori.
Aquesta simplificació directiva ha continuat amb una disminució gradual
del 20 % del nombre total de comandaments intermedis, a través de la integració
d’estructures, serveis i equips, tant a nivell de cada centre o àmbit
com a nivell territorial.
Aquesta nova estructura té com a base només dues grans àrees de responsabilitat:
1) la Direcció Assistencial Territorial, sota la direcció del Dr. Albert
Salazar, responsable, amb la Sra. M. Antònia Casado, directora infermera territorial,
de planificar i organitzar l’atenció sanitària tant d’atenció primària
com especialitzada, i 2) la Direcció de Gestió Territorial, sota la direcció del
Dr. Alfredo García, responsable de planificar i organitzar els recursos i les
àrees de suport que necessita l’atenció sanitària de tot el nostre territori.
Dins de la Direcció Assistencial Territorial, tant el director mèdic territorial
com la directora infermera territorial disposen d’un referent en cadascun
Integració Territorial

9
Í n d e x
Hospital Universitari de Bellvitge
Acc i o n s i P r oject e s A s s i s t e n c i a l s 2 0 1 1
dels tres àmbits (Atenció Primària, Hospital de Viladecans i HUB) i, de manera
anàloga, dins de la Direcció de Gestió Territorial, els directors territorials de
Serveis Generals, Recursos Humans, i Economicofi nancer tenen el seu propi
referent en cadascun dels àmbits, en un organigrama d’estructura matricial.
Gestió de pacients
Dins de la unifi cació dels dos equips directius HUB-HV (Projecte Delta) amb
l’objectiu d’establir línies de treball comunes, aquest any ambdues Direccions
Assistencials han treballat per posar en marxa tot una sèrie de dispositius
que han contribuït a crear un model de gestió comú:
1. Elaboració dels quadres de comandament de les reunions matinals d’urgències
i hospitalització.
2. Gestió de la variabilitat mitjançant la sistematització dels circuits d’ingrés
i alta d’hospitalització.
3. Ubicar l’administrativa al control de les unitats d’hospitalització per a una
major integració de l’administrativa en la gestió de pacients a l’hospitalització.
4. Redefi nició del circuit d’ingrés del malalt urgent, millorant l’indicador de
reingressos a Urgències.
5. Centralització de la programació quirúrgica i de la gestió de la llista d’espera.
(Annex 12)
Integració Territorial

1 0
Í n d e x
Implantació Direcció Assistencial GTMS
Hospital Universitari de Bellvitge
Acc i o n s i P r oject e s A s s i s t e n c i a l s 2 0 1 1
La Gerència Territorial Metropolitana Sud (GTMS) planteja com a objectiu
clau la integració funcional de les tres estructures directives de l’Hospital
de Bellvitge (HUB), Hospital de Viladecans (HV) i Atenció Primària Costa de
Ponent (APCP), en un sol equip directiu, sota el comandament del gerent
territorial.
La línia estratègica que cal seguir a nivell hospitalari (atenció especialitzada)
serà només la d’un grup hospitalari Bellvitge-Viladecans, PROJECTE DELTA, i
a nivell de l’atenció primària la concentració administrativa de les 5 SAP en 3.
A aquest efecte, es proposa una única estructura directiva territorial que es
responsabilitzi de les tasques de gestió, tant de la vessant assistencial com
de la dels recursos de suport.
A principis del 2011 i coincidint amb aquesta nova organització territorial,
es constitueix la Direcció Assistencial Territorial, que engloba l’Hospital Universitari
de Bellvitge, l’Hospital de Viladecans i l’Atenció Primària de Costa
de Ponent.
L’objectiu de la direcció assistencial és establir una línia estratègica comuna
que ens permeti la integració dels diferents processos assistencials, amb un
únic model de gestió.
Amb aquesta fi nalitat s’ha donat operativitat al Comitè Assistencial Territorial,
presidit pel director mèdic assistencial i la directora infermera territorials,
que es reuneix mensualment i que està constituït per responsables mèdics i
infermers dels diferents àmbits: Divisió d’Atenció Primària (DAP), l’HUB, l’HV,
SAP Baix Llobregat Litoral – L’Hospitalet - El Prat (Delta), SAP Baix Llobregat
Nord Centre - Sant Boi, SAP Alt Penedès - Garraf; i de la Gestió de Pacients
de l’àmbit hospitalari.
De manera paral·lela i centralitzada, en el Projecte Delta a l’àmbit de l’HUB-
HV i l’Atenció primària corresponent, es consoliden les reunions de subdirectors
mèdics de la Direcció Assistencial, dels diferents nivells d’atenció.
La reunió directiva Infermera del projecte Delta, inicia el seu desplegament
amb reunions periòdiques quinzenals amb els responsables de l’HUB i de
l’HV, i, posteriorment, amb l’àmbit de l’atenció primària. A l’actualitat estan
consolidades les reunions Delta amb la integració completa de tots els
membres responsables.
La periodicitat d’aquestes reunions operatives assistencials és quinzenal a
l’Hospital de Viladecans.
A l’àmbit hospitalari, HUB i HV, la funcionalitat d’aquestes reunions assistencials
ens ha dirigit a establir línies de treball comunes que han permès posar
en marxa una sèrie de dispositius assistencials que han afavorit la gestió de
pacients i l’atenció directa al pacient hospitalitzat i que han facilitat la tasca
dels diferents professionals:
- Reunions canvi de guàrdia mèdica i valoració situació global de l’Hospital
(Urgències i Hospitalització, ”morning”).
- Activació Comitè de Quiròfans.
- Centralització de la gestió de la programació quirúrgica des d’Admissió.
- Creació del circuit de preparacions quirúrgiques a les butaques de preparació.
- Constitució del Comitè Assistencial.
- Projecte de l’Administrativa Assistencial.
A nivell assistencial territorial, en tots els seus àmbits, es prioritzen els processos
assistencials que afecten els pacients fràgils amb patologia crònica
complexa, amb l’objectiu d’optimitzar l’atenció sanitària específi ca i augmentar
l’efectivitat en la seva assistència i qualitat de vida.
Integració Territorial

1 1
Í n d e x
Hospital Universitari de Bellvitge
Acc i o n s i P r oject e s A s s i s t e n c i a l s 2 0 1 1
Es considera molt important, posar en valor l’alt nivell professional i l’alta
implicació personal de tots i cadascun dels membres de la Direcció Assistencial
Territorial que està fent fàcil i àgil un procés d’integració assistencial
comú, que ofereixi al pacient la màxima i millor atenció assistencial, independentment
de l’àmbit en què es trobi .
Projecte territorial del SAOS
Durant l’any 2011 s’han acomplert les fases d’implementació previstes en el
procés SAOS.
La infermera de procés necessària per dur a terme el projecte territorial
SAOS, s’incorpora a la Unitat del Son al febrer de 2011 (quatre dies a la setmana,
quan prèviament en dedicava dos). Això ha permès endegar les dues
primeres fases del projecte, consistents en:
- Redefi nir la consulta monogràfi ca d’infermeria per pacients amb SAOS.
- Començar el contacte amb l’àrea sanitària i la detecció de necessitats de
formació dels metges i infermeres referents.
- Consensuar els canals de derivació de pacients en els dos sentits (primària
- HUB i HUB - primària).
S’han fet cursos de formació tant per a metges com per a infermeres, que
han estat valorats com a molt positius.
A fi nal d’any, la infermera del procés s’ha incorporat a temps complet, per fer
el desplegament complet del projecte. S’ha previst començar amb el desplaçament
de les infermeres de cadascuna de les àrees bàsiques a l’HUB,
per consolidar el procés i assegurar la continuïtat assistencial en aquesta
patologia.
(Annex 13)
Codi pacient politraumàtic
Després de més de 2 anys d’anàlisi i disseny per al grup de treball per a
l’atenció al pacient politraumàtic greu, proposat pel CatSalut, per a la implementació
del Codi Pacient Politraumàtic (Codi PPT) i feta la prova pilot del
registre al 2010 on va participar de forma activa l’HUB. Aquest any es publica
la instrucció: 04/2011 “Ordenació i confi guració del model organitzatiu i dispositius
per a l’atenció inicial a la persona pacient traumàtica greu”.
Aquesta estableix els nivells assistencials i l’ordenació de l’atenció inicial als
pacients traumàtics greus d’acord amb les seves necessitats assistencials,
garantint una atenció contínua, adequada i de qualitat des del punt on es
produeix la urgència fi ns a l’atenció hospitalària inicial.
La fi nalitat és donar una resposta òptima, en termes de resolució i qualitat,
tant a l’àmbit prehospitalari com hospitalari, tenint en compte els criteris de
proximitat territorial i complexitat assistencial de cada cas.
Atès que l’atenció requerida és, per una banda, d’alta especialització i, per
altra es requereix facilitar la màxima accessibilitat possible dels serveis a la
població afectada, cal defi nir en el territori els hospitals d’atenció al pacient
traumàtic greu segons el nivell i tipus d’atenció que poden prestar per a així
establir els fl uxos de preferència en els trasllat dels pacients
L’àmbit d’aplicació és el SISCAT, hospitals de referència per a l’atenció a la
persona pacient traumàtica, SEM, altres sistemes d’emergència que traslladin
pacients a centres SISCAT, CatSalut. L’entrada en vigor va ser el 21 de
novembre de 2011.
(Annex 14)
Integració Territorial

1 2
Í n d e x
Projecte de Terciarisme Unitat Insufi ciència Cardíaca
avançada (HUB / HUVH)
Hospital Universitari de Bellvitge
Acc i o n s i P r oject e s A s s i s t e n c i a l s 2 0 1 1
La Unitat d’Insufi ciència Cardíaca i Trasplantament Cardíac es va crear fa 19
anys després de la realització del primer trasplantament cardíac al nostre
Hospital. En aquests anys s’ha fet una important labor assistencial i s’han
obert nous camps terapèutics, especialment l’assistència ventricular mecànica.
S’havia establert un bon programa en termes de resultats, però havia
de seguir caminant. Fa quatre anys, s’inicià la Unitat Multidisciplinària d’Insufi
ciència Cardíaca (UFIC) amb la implicació del Servei de Medicina Interna.
Aquesta unitat s’ha enfrontat en l’últim any a dos reptes:
- Desenvolupar i implementar el procés d’IC i la seva integració amb l’Atenció
Primària.
- La posada en marxa de l’Àrea de Malalties del Cor que va obligar al disseny
d’un pla funcional d’integració a l‘àrea.
S’ha treballat un acord amb l’Hospital de la Vall d’Hebron per donar continuïtat
al pacient pediàtric cardiològic que evoluciona a la ICC avançada a
l’edat adulta.
(Annex 15)
Reordenació de l’Atenció Oncològica d’Alta
Especialització
A partir del Pla director d’oncologia del Departament de Salut es considera
necessari concentrar en un nombre limitat de centres l’atenció de determinats
tumors de baixa freqüència, l’atenció durant les fases de la malaltia en
les quals l’atenció és més complexa i també aquells procediments diagnòstics
i terapèutics d’alta especialització per tal de garantir una atenció multidisciplinària,
un grau d’expertesa adequat i l’avaluació de resultats clínics.
Es considera que l’organització assistencial s’ha de basar en una xarxa assistència
integrada per unitats expertes establertes en centres hospitalaris de
referència amb les quals interaccionen els centres hospitalaris propers als
pacients i l’atenció primària. Es considera necessari que l’atenció sanitària es
faci d’una forma multidisciplinària, integrada i coordinada, a la vegada que
cal optimitzar els mitjans disponibles si concentra l’expertesa.
La concentració de serveis d’alta especialització té, per tant, com a objectius
la millora de la qualitat i dels resultats clínics, així com l’efi ciència en la prestació
d’aquests procediments diagnòstics i terapèutics.
Amb aquest model de reordenació del procés d’atenció i de xarxa coordinada
de serveis i d’atenció d’acord amb el nivell de complexitat requerit, es
contribueix al repte de la sostenibilitat del sistema sanitari públic, a la millor
racionalització i adequada utilització dels recursos, a la millora del nivell de
qualitat assistencial i a la millora de l’equitat en els resultats. També ha de
facilitar la millora en la transferència de coneixement i d’innovació.
(Annex 16)
Integració Territorial

1 3
Í n d e x
Formació territorial
Hospital Universitari de Bellvitge
Acc i o n s i P r oject e s A s s i s t e n c i a l s 2 0 1 1
Actualment la Unitat de Formació Continuada (UFC) de l’HUB està unifi cada
per a tots els professionals que treballen al centre, assumeix també les funcions
de coordinació de la Docència tant de pregrau com de postgrau de
tots els ensenyaments, excepte les especialitats mèdiques les quals són
coordinades per la Comissió de Docència, s’encarrega de donar suport a Recerca
als professionals d’infermeria i a tots els que estan adscrits a aquesta
Direcció. Aquest ha estat el primer pas de cara a la unifi cació de les diferents
Unitats de Formació Continuada del Territori de l’Àrea Metropolitana Sud
(HUB-HV). Per facilitar aquesta unifi cació s’han dissenyat tots els processos
que es duen a terme a la unitat, editant el Manual de procediments de la
Unitat de Formació Continuada de l’HUB, i s’ha creat un espai propi a la intranet
com a sistema de comunicació amb els nostres professionals.
Aquests elements han estat importants i poden ser de gran ajuda i la base
per poder desenvolupar el “Projecte d’unifi cació territorial de la Unitat de
Formació” que en una primera fase pretén unifi car les unitats d’ambdós hospitals
HUB-HV.
Al mes de juliol es va presentar el “Projecte d’unifi cació territorial de la Unitat
de Formació” a la Direcció de Recursos Humans Territorial.
(Annex 17)
Esterilització territorial
Seguint la iniciativa arrencada el passat dia 5 de novembre de l’any 2008 i en
el marc d’un projecte de Pla estratègic territorial, que consisteix a posar en
pràctica un circuit de recollida de material usat en els diferents dispensaris
de l’àrea, per procedir a realitzar el Procés d’esterilització en el nostre Hospital
(HUB). Pla concebut per incentivar les diferents actuacions de millora de
base conjunta en el territori (Metropolitana sud).
Seguint doncs aquesta iniciativa, s’han anat incorporant les diferents ABS
de cadascuna de les àrees que conformen la SAP 3 de la GTMS (L’Hospitalet
de Llobregat, el Prat de Llobregat i Baix Llobregat Litoral). És així com a l’any
2009 ja esterilitzàvem el material d’11 centres, seguint al 2010 amb el Baix
Llobregat Litoral donant servei a 25 centres; l’Hospitalet 17 centres i el Prat
a partir del juny de 2011 a 7 centres més.
(Annex 18)
Integració Territorial

1 4
Í n d e x
Reordenació del circuit d’accessos venosos per
hemodiàlisi
Hospital Universitari de Bellvitge
Acc i o n s i P r oject e s A s s i s t e n c i a l s 2 0 1 1
Durant el 2011 es treballa, juntament amb el CatSalut, la reordenació de la
realització d’accessos vasculars primaris de l’àrea d’infl uència dels hospitals
de Sant Boi i Viladecans.
S’ha arribat a l’acord que els pacients tributaris de realitzar un accés vascular
primari per a Hemodiàlisi i que pertanyin a l’àrea d’infl uència de l’Hospital
de Sant Boi i de l’Hospital de Viladecans, una vegada valorat pel Servei
de Nefrologia es derivaran per realització de l’accés vascular a l’Hospital de
Sant Boi.
Un cop es visita pel Servei de Nefrologia de l’Hospital Universitari de Bellvitge,
si el pacient és tributari d’un accés vascular i pertany a l’àrea de referència
indicada es remetrà a l’Hospital de Sant Boi, per tal que el Servei de
Cirurgia Vascular d’aquest centre realitzi la visita i la intervenció.
El nombre calculat de fístules arteriovenoses a indicar per any procedents
d’aquesta àrea són d’uns 20 pacients.
Integració Territorial

1 5
Í n d e x
Hospital Universitari de Bellvitge
Acc i o n s i P r oject e s A s s i s t e n c i a l s 2 0 1 1
3 Gestió clínica i sistemes d’organització assistencial
3 . 1 A t e n c i ó q u i r ú r g i ca
Contracte programa (compra selectiva i temps de garantia)
Un any més, s’ha fet la planifi cació i el seguiment de l’activitat quirúrgica i
les accions adients, així com la depuració de les llistes d‘espera quirúrgiques,
tenint en compte les difi cultats pressupostàries d’aquest any que han obligat
a fer una negociació i el pacte en el nombre de procediments de compra
selectiva de forma particular.
Tot i així s’han complert els compromisos amb el CatSalut i amb l’Acord de
Gestió pel que fa a aquest aspectes.
(Annex 19)
Cirurgia robòtica – Da Vinci
Aquest any, el programa de cirurgia robòtica ha estat de continuïtat en les
especialitats d’Urologia i Ginecologia, on s’han realitzat 48 procediments
urològics en la seva totalitat prostatectomies radicals, dins del estudi de
validació del cost benefi ci d’aquesta indicació. En ginecologia s’han fet 33
procediments tots ells per càncer (carcinoma endometri i de cèrvix, i estadifi
cacions del carcinoma d’ovari).
També ha suposat la consolidació en el Servei de Cirurgia General i Digestiva
en la secció colorectal que ha practicat 10 procediments, tots per càncer de
recte que sembla la indicació que més es pot benefi ciar d’aquesta tecnologia.
Per últim s’ha fet la formació i fase d’aprenentatge en cirurgia bariàtrica, on
s’han fet 4 procediments de gastroplàstia plicada.
Neurocirurgia funcional
Els programes de neurocirurgia funcional a l’HUB han adquirit rellevància
fi ns a ser unitat de referència més enllà de la nostra àrea dins de les activitats
de terciarisme. Quelcom en funcionament des de l’any 2004 com el de
la cirurgia de l’epilèpsia refractària, totalment consolidat quant a activitat i
infraestructures en aquest últims tres anys. Una vegada feta la corba d’aprenentatge
de l’equip multidisciplinari (neuròleg, neurocirurgià, anestesiòleg)
aquest any podem donar per consolidat el projecte de cirurgia de la malaltia
de Parkinson, a la vegada que som l’únic centre del país en l’abordatge quirúrgic
del trastorn obsessivocompulsiu (TOC).
L’activitat d’aquest any consisteix en:
- Cirurgia funcional de l’epilèpsia: 9 cirurgies ablatives i 9 estimuladors vagals.
- Cirurgia funcional del Parkinson: 8 estimuladors profunds
- Cirurgia funcional del TOC: 3 estimuladors profunds
Dins del concepte neurofuncional resta tota un activitat relacionada amb el
monitoratge neurofi siològic de múltiples procediments quirúrgics i de l’estatus
epilèptic:
- Monitoratge neurofi siològic intraoperatori: un total de 160 intervencions
que enclouen tumors cerebrals (mapping), malformacions vascular espinals,
nervis perifèrics i pars cranials (128 NRC, 23 COT, 6 ACV, 3 CPL).
- El monitoratge continu vídeo-EEG de l’estatus epilèptic a les unitats de
MIV, amb una durada de 95 dies (d’1 a 20 dies per pacient).
(Annex 20; annex 21; annex 22)
Gestió Clínica i Sistemes d’Organització Assistencial

1 6
Í n d e x
Cirurgia Major Ambulatòria: Marcapassos
Hospital Universitari de Bellvitge
Acc i o n s i P r oject e s A s s i s t e n c i a l s 2 0 1 1
Des de fa uns anys, els pacients portadors de marcapassos són, de forma habitual,
seguits a la consulta externa d’infermeria del nostre hospital. Són les
infermeres responsables de la Consulta les que informen el pacient i posen
en marxa el circuit quan es detecta la necessitat de recanvi del seu dispositiu.
Donada la possibilitat d’efectuar aquest procediment quirúrgic durant un ingrés
de CMA es planteja la revisió del circuit i dels criteris d’inclusió dels pacients.
Està indicat el recanvi de dispositiu amb CMA a tots els pacients excepte
aquells que no compleixin els criteris d’inclusió per CMA, aquesta valoració
del pacient es realitza a la consulta externa d’infermeria de seguiment dels
pacients portadors de marcapassos.
Aquest circuit es va posar en marxa al febrer de 2011 i fi ns l’actualitat s’han
fet 109 procediments, més del 95 % són recanvis de generadors. Això suposa
una taxa de substitució del 36,4 % (taxa esperada de 14 %. IASIST).
(Annex 23)
Pacient amb
necessitat de
recanvi d’MCP
Criteris CMA
SÍ
Ingrés CMA
NO
Ingrés
convencional
Consentiment informat CMA Sol·licitud de recanvi
Consentiment informat
Sol·licitud de recanvi
Recordatori telefònic cirurgia programada
L’Hospital Universitari de Bellvitge ha buscat el compromís dels professionals
en intentar fi xar com a norma una estada prequirúrgica de 0 dies, fomentant,
en tots aquells casos que sigui possible, l’ingrés dels pacients en el
mateix dia de la intervenció. A canvi, la Direcció es compromet a garantir que
tots els pacients que estiguin programats tinguin llit d’hospitalització i es
cancel·lin el mínim nombre d’intervencions quirúrgiques per manca de llit.
D’altra banda, reduint l’estada mitjana en un dia de molts dels pacients programats
afavorirà que s’incrementi la capacitat d’ingressar pacients procedents
d’urgències a les tardes, sempre que no s’incrementi la demanda, reduint
el nombre de pacients ingressats a Urgències que a les 8:00 h del matí
encara no tenen llit assignat.
L’estada prequirúrgica 0 té, però, el risc que el pacient no es presenti a l’Hospital,
per causes justifi cables o no, i que això suposi que el servei no tingui
capacitat de reprogramar a l’últim moment, bé amb pacients de la llista
d’espera o bé amb pacients que estan hospitalitzats esperant intervenció.
Per aquest motiu, l’equip d’admissions d’hospitalització va incorporar en la
seva dinàmica diària la trucada a tots els pacients que ingressaven el mateix
dia de la intervenció, amb l’objectiu d’evitar incidències d’última hora i de
no perdre temps de quiròfan.
Per tant, l’objectiu de fer el recordatori telefònic és garantir el procés quirúrgic,
informar correctament al pacient sobre l’hora de l’ingrés i detectar qualsevol
incidència que s’hagi de tenir en compte a l’hora d’ubicar el pacient en
els espais d’hospitalització i de preparació quirúrgica.
(Annex 24)
Gestió Clínica i Sistemes d’Organització Assistencial

1 7
Í n d e x
Nou Laboratori d’Hemodinàmica al bloc quirúrgic
Hospital Universitari de Bellvitge
Acc i o n s i P r oject e s A s s i s t e n c i a l s 2 0 1 1
Amb la posada en marxa del codi IAM al any 2009 es va fer més evident la obsolescència
dels dos laboratoris de hemodinàmica cardíaca situats a la planta
baixa, amb mes de 10 anys d’antiguitat i repetides averies que feien difícil donar
resposta a les necessitats assistencials del moment. Davant d’aquesta situació de
fragilitat durant el any 2010 es treballaren distintes opcions de ubicació i fi nançament
d’un nou laboratori, que es descartaren per costoses i poc operatives.
Al 2011 i dins de les distintes accions i mesures d’estalvi davant la important
reducció pressupostaria d’aquest any, que ens portava a una reducció i modulació
de la nostra activitat quirúrgica dins del aprimament global de l’hospital.
Es va estudiar la possible ubicació d’un laboratori nou d’hemodinàmica dins del
bloc quirúrgic central a la planta segona, ja que aquesta seria la planta i els espais
on s’instal·laria la Direcció clínica de malalties del cor de l’HUB en la futura
Fase III com inversió de futur, es va fer una proposta de reconvertir l’espai de dos
quiròfans (2-6A i 2-6B) en un nou laboratori d’hemodinamica i que a la vegada
permetés el manteniment sufi cient d’activitat amb els 23 quiròfans restants de
matí i els quiròfans de tarda que la situació pressupostaria permetés.
Paral·lelament la Direcció econòmica i Gerència va anar a la recerca de fòrmules
de fi nançament en aquests dos anys que va cristal·litzar en un acord amb
la indústria que permet la seva instal·lació a cost cero, fi ta molt important en el
context d’aquest any, motiu pel qual va ser aprovada la proposta en Comitè de
Direcció al juny.
Al mes de juliol – agost es varen fer las visites als espais i el pla funcional del nou
laboratori, per a fi nals de setembre es van iniciar les obres i la nova assignació
de quiròfans es posar en marxa el primer d’octubre. L’entrega d’obra va tenir lloc
el 22 de desembre de 2011 sense incidències destacables, iniciant l’activitat la
segona quinzena de gener de 2012
(Annex 25; annex 26; annex 27)
Priorització programa quirúrgic
Aproximadament el 60% de los ingressos hospitalaris comporten una visita
a un servei quirúrgic i una posterior intervenció quirúrgica, donat que això
implica l’ús de recursos escassos i cars, és primordial que la seva gestió sigui
efi cient per a maximitzar la seva productivitat.
El bloc quirúrgic és sovint considerat com una planta de producció en la
qual els processos estan sotmesos a certa incertesa: bé degut a situacions
d’emergència que comporten intervencions quirúrgiques urgents, la duració
de les cirurgies i la disponibilitat de recursos. Al igual que altres departaments
que formen part de l’entramat hospitalari, és un error centrar-se
solament en el bloc quirúrgic per entendre i poder resoldre la seva problemàtica.
El recurs de quiròfan és escàs i, per tant, la seva assignació ha de ser meditada
i en funció del model d’hospital que es vol assolir. Els factors estratègics
que determinen el volum de treball potencial per a la cirurgia programada
estan ben estudiats: el nombre de pacients potencials de la comunitat de referència,
el nombre de llits disponibles a l’hospital, el nombre d’especialitats
quirúrgiques del centre i el fet de ser o no un hospital docent.
L’activitat quirúrgica té quatre colls d’ampolla destacables:
el temps quirúrgic entès com a recurs,
disponibilitat d’equipament en tecnologia quirúrgica especialitzada,
llits de cures intensives postquirúrgiques, i
llits d’hospitalitzac ió convencional.
En la nostra intervenció, degut a la tipologia de procediments que volíem
potenciar, havíem de tenir en ment aquests quatre colls de d’ampolla ja que
tots podien potencialment infl uir en el resultat fi nal.
Gestió Clínica i Sistemes d’Organització Assistencial

1 8
Í n d e x
Hospital Universitari de Bellvitge
Acc i o n s i P r oject e s A s s i s t e n c i a l s 2 0 1 1
Les principals decisions a prendre en el bloc quirúrgic són l’assignació del
temps quirúrgic en forma de sessions quirúrgiques als serveis i quines són
les claus per a incrementar la productivitat quirúrgica. En aquest cas, l’objectiu
de la nostra intervenció va ser el d’establir una priorització de certes
patologies dins del programa quirúrgic de l’hospital, a través de dues estratègies
operatives, sota el paraigües del comitè de quiròfans:
Assignació de mes recurs de quiròfan (sessions) a aquelles especialitats quirúrgiques
“propietàries” d’aquestes patologies.
Consensuar amb els responsables de servei que aquesta dotació addicional
i la preexistent s’haurien destinar en gran mesura a aquests procediments
prioritzats.
Quinzenalment, s’establirà un seguiment de l’estat de les llistes d’espera en
qüestió, compartint-ho amb els responsables de servei i amb el comitè de
quiròfans.
D’aquesta forma, varem començar durant el mes d’octubre amb la priorització
de la patologia oncològica maligna de l’hospital. La situació de partida
en forma de nombre de pacients en espera de més de 45 dies pendents
d’intervenció:
CGD: 4 pacients
CPL: 3 pacients
CTO: 9 pacients
GIN: 8 pacients
URO: 49 pacients
En el mes de gener de 2012, la situació d’estabilització de la demora es va
situar en:
CGD: 8 pacients
CPL: 3 pacients
CTO: 0 pacients
GIN: 1 pacients
URO: 14 pacients
Reassignació de quiròfans al bloc quirúrgic
La creació del nou laboratori de Hemodinàmica cardíaca a la planta segona
del Bloc quirúrgic central, va suposa la pèrdua de dos quiròfans en aquesta
planta, fet que suposa una capacitat instal·lada per l’activitat quirúrgica programada
de 23 quiròfans centrals.
Els criteris que es van seguir van ser, el context pressupostari actual a la
baixa, las llistes d’espera quirúrgiques dels serveis, la priorització del programa
quirúrgic, l’operativitat d’algunes cirurgies en altres ubicacions fi ns
aleshores, i les línees estratègiques de l’HUB. Es va fer una reassignació dels
quiròfans per serveis, que va començar al octubre de 2011 i que va requerir
d’algunes modifi cacions, consensuades amb el serveis per qüestions funcionals
i d’operativitat, que van permetre treballar en les millors condicions i
mantenir un bon nivell d’activitat quirúrgica.
(Annex 28)
Proposta del canvi de la gestió dels zeladors del bloc
quirúrgic
Aquest any s’ha treballat una proposta de canvi organitzatiu i de gestió dels
zeladors de l’àrea del bloc quirúrgic, d’acord al model organitzatiu i de gestió
desenvolupat a la resta de les àrees assistencials per tal de millorar el nivell
de suport d’aquests professionals en l’àmbit d’atenció assistencial dels
pacients quirúrgics
Fins l’actualitat, el col·lectiu de zeladors de l’àrea quirúrgica depenen jeràrquicament
de la Direcció Infermera i funcionalment de les supervisores de
cada àrea.
Gestió Clínica i Sistemes d’Organització Assistencial

1 9
Í n d e x
Amb aquesta nova reorganització el que es pretén és:
1. Centralitzar la gestió i organització del col·lectiu dels zeladors.
2. Millorar l’atenció continuada.
3. Optimitzar els recursos i dinamitzar la cobertura de necessitats.
Per tal d’assolir aquests tres darrers objectius es proposa:
Hospital Universitari de Bellvitge
Acc i o n s i P r oject e s A s s i s t e n c i a l s 2 0 1 1
- Transferir dependència jeràrquica al Cap de Zeladors i mantenir la dependència
funcional de la Direcció infermera, concretament dels responsables
d’infermeria de l’àrea del bloc quirúrgic. D’aquesta manera, la gestió,
planifi cació i contractació dependrà del responsable jeràrquic tot consensuant
amb la Direcció Infermera els ajustaments de plantilla davant
els tancaments de quiròfans.
- Adequar l’horari d’entrada a l’àrea a l’inici de l’activitat.
- Possibilitar el compliment de la jornada laboral adherint-se a l’opció mes
òptima (recuperació dissabtes, tardes).
- Mantenir la coordinació i mobilitat dels zeladors segons necessitats amb
el mateix nivell de funcionament que fi ns ara.
- S’ha de contemplar la cobertura els divendres a la tarda per realitzar el
drenatge dels pacients a les àrees assistencials, de la programació quirúrgica
del matí.
- Valorar les càrregues de treball amb l’entrada del laboratori d’Hemodinàmica
i sobretot s’ha de tenir en compte l’activitat dels divendres a la
tarda.
- Establir i mantenir canals de comunicació entre ambdues direccions.
- Compromís de coresponsabilitat en l’optimització de recursos. En aquest
sentit, establir que quan el zelador de l’equip complementari de quiròfan
no hagi de cobrir cap incidència al quiròfan, consergeria podrà disposar
del mateix, per cobrir un altre àrea.
- Clarifi car als professionals la dependència en qüestions de peticions de
festes, vacances etc.
(Annex 29)
Gestió Clínica i Sistemes d’Organització Assistencial

2 0
Í n d e x
3 . 2 A t e n c i ó H o s p i t a l à r i a
Continuïtat en el desenvolupament del model de zeladors
assistencials
Hospital Universitari de Bellvitge
Acc i o n s i P r oject e s A s s i s t e n c i a l s 2 0 1 1
A l’octubre del 2010 es va posar en marxa aquest nou model organitzatiu
d’integració dels zeladors dintre de l’equip assistencial de les diferents àrees,
les 24 hores del dia, d’acord al Model Organitzatiu d’Infermeria (MOI), per tal
de millorar el nivell de suport d’aquests professionals, en l’àmbit d’atenció
assistencial dels pacients.
Aquest fet va ser possible gràcies a l’optimització del pool de zeladors de
consergeria, què es va a distribuir a les diferents unitats d’hospitalització,
tant al torn de tarda com al torn de nit, mantenint sempre 1 mínim de pool a
consergeria per poder donar resposta davant l’activació d’una aturada cardíaca
i/o codi infart i d’altres situacions d’emergència que puguin sorgir.
Però encara quedava pendent treballar la distribució dels zeladors els caps
de setmana, així com altres accions que s’han treballat al llarg d’aquest any.
Al primer trimestre del 2011, van fer una primera avaluació a nivell funcional
i de satisfacció dels professionals. Van mantenir, conjuntament amb el
cap de zeladors, varies reunions amb les diferents caps d’àrea d’infermeria i
també amb els zeladors, en les que es va concloure:
• Necessitat d’elaborar 1 document amb la descripció de les tasques generals
i específi ques a desenvolupar el zelador del àrea, distribuïdes per
torn. Aquest document facilitaria al zelador el coneixement de les tasques
que haurà de desenvolupar i poder establir prioritats
• Elaboració del full de canvi de torn, per tal de contribuir a millorar la
continuïtat assistencial entre els zeladors
• Elaboració del full de recollida del material pendent de retornar, per tal
de contribuir a l’ordre i manteniment del material i aparellatge de l’HUB
• S’ha creat un vincle de pertinença a un àrea específi ca i a un equip assistencial.
Els document de descripció de tasques generals i específi ques per àrees
han estat treballats per les caps d’àrea i presentats al zeladors. Resta pendent
fi nalitzar la seva validació, a primers de l’any 2012 amb la incorporació
defi nitiva de la distribució de les unitats assistencials per àrees de coneixement.
(Annex 30)
Els altres 2 fulls, es van treballar i elaborar de manera consensuada amb les
caps d’àrea i cap de zeladors.
(Annex 31; annex 32)
La posada en marxa d’aquest 2 fulls ( canvi de torn i recollida de material)
ha estat a partir del mes d’octubre, coincidint amb l’obertura de les unitats,
passat el període de tancament d’estiu.
Finalment, a l’últim trimestre de l’any, es va fer també la distribució dels
zeladors a les diferents àrees assistencials, els caps de setmana, aplicant la
mateixa gestió d’optimització del pool de consergeria.
Gestió Clínica i Sistemes d’Organització Assistencial

2 1
Í n d e x
ÀREA TORN
TELÈFONS
HOSPITALITZACIÓ Matí Tarda
Plantes: Zeladors
8964 16 a 12 11
8962 10 i 9 11
8959 8 -7 - 3.3 11
8961 6 -5 .1 – 5.21 1
8960 4.1 –4 .2 - 4.3 -3 .1 11
Psiquiatria1 1
Unitats de Crítics: Zeladors
5016 3.21 1
5015 2.11 1
5014 1.11 1
5018 RPQ 1 Ds
Nou circuit estudi pretrasplantament hepàtic
Hospital Universitari de Bellvitge
Acc i o n s i P r oject e s A s s i s t e n c i a l s 2 0 1 1
La creació d’aquest circuit correspon a una doble necessitat, per un costat
l’optimització de la gestió de llits amb la potenciació de l’ intervencionisme
sense ingrés i per un altre la confortabilitat dels nostres pacients.
Partint d’aquestes 2 premisses, es van realitzar vàries reunions coordinades
per la responsable d’Admissions i la responsable d’infermeria del procés assistencial,
amb els responsables metge i infermera del Servei de l’Aparell
Digestiu i la infermera clínica del trasplantament, per tal de defi nir un circuit
de l’estudi pretrasplantament hepàtic que no requereixi l’ ingrés.
Amb aquest circuit es pretén realitzar les mateixes proves que fi ns ara s’estaven
fent durant 2 dies consecutius, amb una única diferència, que el pacient
pot marxar a casa seva sense necessitat de passar la nit ingressat a l’hospital.
Amb data 2 de desembre aquest circuit ja està operatiu i s’ha elaborat un full
informatiu com a eina de suport d’informació per al pacient.
(Annex 33)
Desenvolupament Projecte ARGOS (gacela care, silicon)
En el marc del desenvolupament del Projecte ARGOS durant tot el primer
semestre de l’any s’ha desenvolupat i completat el procés d’implantació a
tota la hospitalització, de l’estació de treball d’infermeria a hospitalització:
GACELA CARE.
El projecte té com a objectiu ser un instrument de garantia de la qualitat i
seguretat en la planifi cació de les cures i en la utilització d’estàndards de cures
en les quuals els professionals d’aquest hospital han estat part activa en
la seva elaboració i validació. També proporciona una millora en la quantitat
i la qualitat de la informació clínica que genera l’aportació infermera.
Amb el suport de la Direcció del Projecte ARGOS i de la Direcció Infermera
des del departament de Qualitat i Seguretat Clínica s’han coordinat tots
els preparatius previs a aquest projecte d’implantació i que ha implicat la
participació i col·laboració de molts serveis i unitats: Informàtica, Formació
continuada, RRHH, Admissions, Direcció econòmica i de personal, Unitats
assistencials, etc.
L’estació de treball d’infermeria Gacela Care, ha estat implantada a 38 Unitats
de l’HUB (33 unitats d’hospitalització convencional, 7 unitats de cures intermèdies,
la unitat d’hospitalització a domicili i la unitat de suport a Urgències).
En total 778 llits d’hospitalització convencional (50 llits d’intermedis).
El compliment del cronograma d’implantació, aprovat pel Comitè de Direcció,
ha estat estricte i sense cap desviació de les dates proposades. Això ha estat
possible gràcies a l’esforç de coordinació de tos els serveis compromesos.
Prèviament a la implantació la Unitat de Formació Continuada ha coordinat
tota la formació presencial dels professionals (12 hores per infermeres i 5
hores per auxiliars d’infermeria.
Gestió Clínica i Sistemes d’Organització Assistencial

2 2
Í n d e x
També s’han realitzat sessions per tots els equip mèdics del serveis involucrats
amb molt bona acollida i resposta d’assistència.
Cal remarcar que el procés d’implantació s’ha realitzat sense cap disminució
de l’activitat assistencial a les unitats implicades.
Hospital Universitari de Bellvitge
Acc i o n s i P r oject e s A s s i s t e n c i a l s 2 0 1 1
L’avenç del projecte ha estat possible gràcies a l’esforç de tots els professionals
d’infermeria de les unitats assistencials i a l’alt grau d’implicació en el
projecte per part del grup de referents d’infermeria que juntament amb el
suport del Grup ARES HUB han fet l’acompanyament a tots els professionals.
L’acompanyament ha estat molt integral, abordant des dels aspectes
més tècnico-pràctics de l’aplicatiu, de la metodologia infermera així com de
suport emocional per l’enrenou que ha suposat la integració del l’estació de
treball a la pràctica assistencial quotidiana, les 24 hores del dia els 365 dies
de l’any.
Paral·lelament a la implantació de l’estació de treball d’infermeria a hospitalització
s’ha efectuat la implantació del departamental SILICON en què els
referents d’infermeria i el GRUP ARES han donat suport en la formació als
professionals d’infermeria impartida per la supervisora de Farmàcia i han assumit
les tasques d’acompanyament als professionals durant la implantació
així com la resolució o canalització de les incidències detectades a les unitats
d’hospitalització amb estreta col·laboració amb Informàtica i Farmàcia.
Aquesta formació presentava tot el procés farmacoterapèutic de PEA/REAM,
el menú d’administració de Silicon, selecció de pacients, detalls de la prescripció,
visualització, confi rmació i consulta de les preses, pautes personalitzades,
seroteràpia, missatgeria amb un canal de comunicació entre infermeria-farmacèutic-metge,
registre avançat d’infermeria i catàleg d’infermeria.
El calendari de formació va fi nalitzar al juny del 2011. Però encara es formen
grups aïllats de professionals que ho necessiten. Desprès de la implantació
l’adaptació al programa ha estat molt bona. El registre d’administració ha
presentat algunes incidències, sobre tot informàtiques, i algunes carències
que s’han comunicat per tal de resoldre-les
El nou registre electrònic d’administració es senzill i ha representat una innovació
i una millora tecnològica important per l’avanç de la infermeria. El
medicament quan el prescriu el metge surt directament pautat al registre
d’infermeria i indica amb diferent colors l’estat de la confi rmació i validació
del tractament pel farmacèutic, la data d’inici i fi nalització de cada fàrmac, i
a sota, la dosi prescrita, la freqüència d’administració, la via d’administració
i consells per a infermeria d’administració.
Existeix un codi de colors per visualitzar les presses, i ens informa si estan
planifi cades, administrades, anul·lades, pendents o en procés d’administració.
(Annex 34)
Gestió Clínica i Sistemes d’Organització Assistencial

2 3
Í n d e x
Projecte fase III (19, 15, 12-2, 16)
Hospital Universitari de Bellvitge
Acc i o n s i P r oject e s A s s i s t e n c i a l s 2 0 1 1
Com a conseqüència de la decisió del tancament de la planta 19 com a unitat
assistencial i seguint les línies estratègiques pel desenvolupament del
projecte de la FASE III de l’HUB, aquest any s’ha avançat en la reorganització
estructural i funcional d’algunes àrees assistencials què a continuació es detallen:
Unitat 15-1
L’Hospital de Dia que estava ubicat a la planta 19, es traslladada a la unitat
15 amb la següent distribució d’habitacions / llits:
Hab. 1514: Zona terapèutica
Hab. 1513: Consulta de MPOC
Hab. 1512: Butaques MPOC
Hab. 1511-1507: Llits HDD
Hab. 1506-1503: Llits NML /CTO Pla d’Hivern
Hab. 1502: Despatx metges
Hab. 1501: Offi ce
Unitat 12-2
La nova assignació dels llits d’hospitalització dels Serveis de Ginecologia i
Oftalmologia a la unitat 12-2, conjuntament amb les especialitats d’Endocrinologia
i Malalties Infeccioses, suposa també, realitzar reformes en aquesta
unitat per acabar de reubicar (de la planta 19) els espais assistencials
d’aquestes especialitats (sales d’exploracions de GINE i OFT)
A l’últim trimestre es van executar 2 moviments més, per motius d’agrupament
de patologies i processos dins del nou model d’organització per àrees
de coneixement:
• La Cirurgia Toràcica (unitat 8-1) se unifi ca amb la unitat 16-1 dintre de
l’Àrea de Malalties Respiratòries
• Trasllat de la unitat de CMA (11-2) a la unitat 8-1
Integració de l’administrativa assistencial a l’HDD
En el marc de desplegament de la Fase III, i havent realitzat el trasllat físic de
l’HDD mèdic de la planta 19, a l’espai de la unitat de la planta 15, s’inicia la
integració de la fi gura de l’administrativa dintre de l’equip assistencial responsable
del pacient ingressat.
La integració de la fi gura de l’administrativa assistencial ha precisat l’adaptació
física del lloc de treball, taulell del control de la unitat, ajustant-lo a la
normativa vigent.
L’experiència ha estat molt positiva, per tots els membres de l’equip assistencial
multidisciplinari.
Gestió Clínica i Sistemes d’Organització Assistencial

2 4
Í n d e x
3 . 3 A t e n c i ó A m b u l a t ò r i a i S e r veis Centra l s
Unitats Funcionals no Oncològiques
Hospital Universitari de Bellvitge
Acc i o n s i P r oject e s A s s i s t e n c i a l s 2 0 1 1
Unitat funcional de la Telangiectàsia Hemorràgica Hereditària
La telangiectàsia hemorràgica hereditària (HHT), o malaltia de Rendu-Osler-
Weber, és una malaltia genètica amb transmissió autosòmica dominant, penetrància
relacionada amb l’edat i amb una important variabilitat clínica,
inclús entre pacients de la mateixa família. La seva prevalença varia segons
la regió geogràfi ca. Dades espanyoles (Morales et al) estimen una prevalença
de 8,2 per 100.000 a Cantàbria.
Per la seva raresa, és necessari concentrar aquests pacients del nostre territori,
sota el concepte de massa crítica i terciarisme. Per altra banda i atesa
l’afectació sistèmica de la malaltia, cal una visió multidisciplinar i coordinada
d’aquesta pacients. De fet, habitualment aquests pacients son atesos per
múltiples facultatius d’Atenció Especialitzada, realitzant-se exploracions i
derivacions d’una forma descoordinada i innecessària.
La creació d’una Unitat per a l’atenció d’aquests pacients, respondria a una
necessitat de la població, que tan sols hospitals de tercer nivell poden oferir.
El possible volum màxim esperat de pacients, d’acord amb els diferents
estudis de prevalença, seria entre 80 i 100 pacients, si considerem la nostra
població de referència d’un milió de pacients. Actualment s’atenen un total
de 20 pacients de forma activa. A Catalunya no existeix cap Unitat específi ca
de HHT. Això faria del nostre centre, pioner en aquest terreny i alhora milloraria
l’atenció a aquests pacients, en quant a adequació, qualitat assistencial
i efi ciència.
(Annex 35)
Programa pacient expert Pneumologia
Partint de la premissa, que els professionals de la salut nomes interactuen
amb el pacient crònic unes poques hores a l’any i la resta del temps és el
pacients el que te cura de si mateix .
Seguint la línea estratègica del Programa del pacient expert de l’ICS iniciat
l’any 2010 a l’àrea de malalties del cor de l’HUB, des de la Unitat funcional
obstructiva crònica (UFOC) de l’àrea de malalties respiratòries, es proposa
començar aquest programa amb pacients amb MPOC.
La infermera de la UFOC, ha estat la responsable i la organitzadora del programa.
Els mesos de febre i març, amb la documentació facilitada des de l’ICS, va
formar el pacient escollit per dirigir les sessions. El mes d’abril s’inicia la primera
de les 10 sessions del Programa que van durar fi ns la última setmana
de juny amb la participació de 10 pacients.
Aquests son els resultats que s’han assolit desprès d’aquesta primera intervenció,
resta pendent valorar de nou els resultats als 6 i12 mesos.
100,00%
90,00%
80,00%
70,00%
60,00%
50,00%
40,00%
30,00%
20,00%
10,00%
0,00%
80,00%
89,09%
IniciF inal 6 mesos1 2 mesos
Coneixements Hàbits i estils de vida
100,00%
90,00%
80,00%
70,00%
60,00%
50,00%
40,00%
30,00%
20,00%
10,00%
0,00%
74,00%
67,00%
Inic iF in al 6 mesos1 2 mesos
Gestió Clínica i Sistemes d’Organització Assistencial

2 5
Í n d e x
Proposta de reorganització dels preoperatoris
Hospital Universitari de Bellvitge
Acc i o n s i P r oject e s A s s i s t e n c i a l s 2 0 1 1
Arran de l’obtenció del premi professor Barea 2011 “preoperatori on-line”,
rebut per l’Hospital de Viladecans que pertany a la Gerència Territorial Metropolitana
Sud, i amb l’impuls del Centre Corporatiu es porta a terme a
l´Hospital Universitari de Bellvitge una reorganització del circuit dels preoperatoris.
Aquest projecte està afavorit per:
1. Incorporació d’un administratiu/va i un/a infermera per aquesta tasca
2. Existència de la història compartida (SAP i e-CAP)
3. Defi nició de processos quirúrgics de circuit ràpid
4. Creació d’agendes informàtiques virtuals mèdiques i d’infermera
En el desenvolupament d’aquests punts es basa el projecte, que ens permetrà
la realització d’ una visita òptima, assolint el doble objectiu d’estalviar
proves complementàries innecessàries i desplaçaments igualment innecessaris
dels usuaris.
Aquest projecte té com a objectius:
5. Implantar el preoperatori sense pacient
6. Selecció de pacients per part de la infermera, una vagada valorat el preoperatori
7. Realització de visites telefòniques
8. Sol·licitud selectiva de proves complementàries
9. Anàlisi dels indicadors cost/benefi ci
(Annex 36)
Consulta d’alt risc del càncer del colon
La llista d’espera dels pacients diagnosticats de pòlips avançats per ser atesos
a la Clínica d’Alt Risc de Càncer Colorectal (CAR-CCR) ha augmentat considerablement
al llarg del 2011 per diverses circumstàncies:
• Gran augment del nombre de pacients que es realitzen una colonoscòpia
en el programa de cribratge de l’Institut Català d’Oncologia (ICO) amb la
utilització del test immunològic de sang oculta en femta, molt més sensible
per detectar pòlips o càncer. Aquest fet ha suposat un increment de la
demanda de colonoscòpies setmanals.
• Pèrdua d’una consulta divendres per necessitats organitzatives del servei.
La funció de la CCA-CCR és atendre només i exclusivament als pacients afectats
de pòlips avançats o problemàtics. Així, només s’haurien de visitar els
següents pacients:
- Reseccions incompletes de pòlips.
- Múltiples pòlips (> 10).
- ADK infi ltrant.
- Múltiples antecedents familiars de càncer o poliposi.
La incorporació d’una infermeria en la CAR-CCR suposa poder donar un servei
adequat als pacients amb pòlips amb l’aplicació de les mesures preventives,
l’avaluació dels resultats i el seguiment de les persones i/o famílies
amb predisposició al CCR i participar en la identifi cació de aquestes famílies.
Així mateix, realitzarà educació sanitària informant la persona o família que
consulta sobre la seva predisposició al CCR i promovent estils de vida saludables.
(Annex 37)
Gestió Clínica i Sistemes d’Organització Assistencial

2 6
Í n d e x
Nova estratègia de priorització de colonoscòpies
Hospital Universitari de Bellvitge
Acc i o n s i P r oject e s A s s i s t e n c i a l s 2 0 1 1
El Càncer colorectal (CCR) és la neoplàsia més freqüent en el nostre medi
quan es consideren ambdós sexes, amb la fi nalitat d’incrementar el número
de neoplàsies colorectals diagnosticades de forma precoç s’han avaluat
diferents mètodes de cribatge. A pesar de tot això en el nostre mitjà, encara
no està establert el cribatge de CCR.
Es conegut que el rendiment diagnòstic dels símptomes digestius per predir
la presència de CCR i adenoma avançat i què en conseqüència, les estratègies
de priorització i gestió de la llista d’espera per la colonoscòpia basades en
els mateixos són poc efi cients.
El test immunològic quantitatiu de sang oculta en femta és més sensible i
específi c per predir la presència de neoplàsia colorectal rellevant (adenoma
avançat o CCR), que la valoració de símptomes i signes clínics. Fins ara la indicació
i priorització d’un recurs limitat com la colonoscòpia per la detecció
d’aquestes neoplàsies es fa en funció de la clínica. S’entén que la pràctica
d’un test immunològic de sang oculta en femta previ a la colonoscòpia sigui
una eina útil (sensible, efi cient i objectiva) per gestionar les llistes d’espera
endoscòpiques, podent prioritzar la colonoscòpia segons el resultat de l’inmunotest
i per valorar l’adequació de les indicacions de colonoscòpia.
El 16/09/2011 es posà en marxa una consulta per l’inmunotest, que inclou
totes les colonoscòpies sol·licitades per símptomes i/o signes clínics, vigilància
d’adenomes o cribatge del CCR procedents de les consultes externes
de l´HUB, així com les sol·licitades per metges de l’Atenció Primària o
especialistes de l’ambulatori. S’exclouen les colonoscòpies sol·licitades com
a vigilància postoperatòria de CCR o seguiment d’una malaltia infl amatòria
intestinal coneguda, també exclouen els pacients ingressats a l´HUB.
La validació prospectiva de l’inmunotest permetrà la seva implantació a
l´Atenció Primària facilitant la presa de decisions i millorant l’adequació de
les derivacions per colonoscòpia.
Circuit extraccions peticions ordinàries de laboratori a
l’àrea de crítics
Aquest any, s’ha continuant treballant amb Laboratori la identifi cació d’unitats
assistencials amb capacitat per ser incloses dintre del nou circuit d’extraccions
de peticions ordinàries.
Els objectius amb els quals el Servei de Laboratori persegueix la inclusió
d’aquestes unitats són:
- La disminució d’errors
- L’augment de la seguretat
- L’optimització del nombre de tubs
Seguint aquestes premisses, els supervisors dels Serveis de Laboratori i Microbiologia
van identifi car que les unitats de cures intensives (1-1, 2-1, 2-2,),
MICA i Coronàries havien de ser incloses en aquest circuit.
Es van fer les reunions amb les Caps d’Àrea i supervisores d’aquestes unitats
per explicar el nou circuit i planifi car les reunions amb els equips d’infermeria.
Els supervisors de Laboratori i Microbiologia van realitzar la formació als
professionals d’infermeria d’aquestes unitats.
(Annex 38; annex 39; annex 40)
Gestió Clínica i Sistemes d’Organització Assistencial

2 7
3 . 4 A l t r e s
Í n d e x
Mesures de reducció de la despesa
Hospital Universitari de Bellvitge
Acc i o n s i P r oject e s A s s i s t e n c i a l s 2 0 1 1
Amb la fi nalitat d’apropar-se a la reducció del 10% del pressupost per l’any
2011, el Comitè Assistencial de l’HUB proposa a la resta de membres del Comitè
de Direcció de l’HUB les següents mesures d’ajustament de la despesa,
que afecten a diferents àmbits d’actuació assistencial.
Aquest ajustament ha estat aplicat en 3 fases diferenciades i d’acord a l’apropament
dels requeriments de contenció de la despesa:
Pla Blau. Àmbits d’actuació:
• Contractes laborals, eventuals, temps parcials i substitucions.
• Complements salarials.
• Jubilacions.
• Direcció assistencial.
• Atenció Continuada, hores extres, Cos de guàrdia i programes especials.
• Programes de tarda d’atenció ambulatòria i de gabinets d’exploració.
• Programes de tarda del bloc quirúrgic central.
• Despesa farmacèutica.
La data d’inici de la major part d’aquestes mesures va ser l’1 d’abril de 2011
(Annex 41)
Proposta d’activitat quirúrgica i tancaments d’unitats d’hospitalització,
CCEE, gabinets i serveis centrals, a l’estiu 2011
(Annex 42)
Pla Taronja. Accions:
• Tancament defi nitiu de la unitat d’hospitalització 8-1.
• Tancament dels 4 llits de MICI de la unitat 7-1
• Tancament de la UDD i reubicació dels 4 llits d’hospitalització, a la unitat
de Psiquiatria per donar continuïtat al programa de deshabituació.
• Finalització del programa d’Illots Pancreàtics
• Tancament defi nitiu de la unitat d’hospitalització 11-1
(Annex 43)
Pla Vermell. Accions:
Reducció Activitat
• No obertura 1 unitat medicina intensiva (unitat 2.2: 10 llits)
• No obertura 1 unitat hospitalització (CGD: 5.3)
• No obertura 3 quiròfans programa tarda (resten funcionant 23 matí +
6 tarda)
Reducció salarial
• Nombre de comandaments direcció infermera (convocatòria desembre
2011)
• No renovació contractes eventuals mèdics
• Modifi cacions cos de guàrdia
Altres
• Gestió i Reordenació funcional i física Atenció Especialitzada (Rambla
Marina i Amadeu Torner)
• Internalització proves IRM- Viladecans
(Annex 44)
Gestió Clínica i Sistemes d’Organització Assistencial

2 8
Í n d e x
4 Gestió de professionals
Participació del professionals (juntes, comissions)
Hospital Universitari de Bellvitge
Acc i o n s i P r oject e s A s s i s t e n c i a l s 2 0 1 1
S’ha complert amb el programa de reunions obligatòries de la Junta Clínica
i s’ha continuat amb les reunions mensuals i treballs de la Junta Directiva
Mèdica i Infermera.
Al Juny van tenir lloc les eleccions per la renovació de la Junta Clínica per
el període 2011-2013. També s’ha procedit a la renovació de les Comissions
Clíniques de l’HUB que depenen de la Junta Clínica. La Coordinació Mèdica
de Qualitat va organitzar tot el procés de renovació, amb la recollida de sollicituds
i la defi nició, conjuntament amb la Direcció Mèdica i de forma consensuada
amb els diferents presidents, la composició defi nitiva dels grups.
Pel que fa al personal mèdic, es van presentar 51 sol·licituds de les quals
es van acceptar 50. Comparativament amb anys anteriors, i encara que la
tendència és a la baixa, no hi ha hagut molta diferència en el nombre de sollicituds.
El que si s’observa és un canvi en el perfi l de les mateixes. Mentre
que en l’any 2007, només el 45% corresponien a renovacions d’antics membres,
en l’any 2009 va augmentar al 70% i en l’actual renovació s’ha arribat
a la xifra del 83%.
Aquest any també s’ha produït la renovació de la Junta Infermera, com òrgan
col·legiat de participació que té com a funció principal vetllar per la
qualitat de les cures infermeres que es realitzen a l’Hospital, així com assessorar
la Direcció Infermera en la planifi cació, organització, i gestió dels plans
de cures, docents, d’investigació i de formació continuada i en les funcions
derivades de l’activitat assistencial, dels processos i dels recursos humans, i
també assessorar en les DPO.
Les funcions especifi ques consisteixen en:
• Es tractaran només temes de l’àmbit assistencial, de formació, docència i
investigació, ja que no és un òrgan de representació sindical, per la qual
cosa no s’abordaran assumptes laborals, que tenen altres fòrums legals
per fer-ho.
• Actuar com a un vincle de comunicació entre els professionals i les direccions
assistencials.
• Assessorar en la qualitat assistencial de les cures infermeres de l’Hospital,
per a la qual cosa establirà el nombre de comissions que consideri oportunes.
• Fer propostes en la fi xació dels objectius, i fer-ne el seguiment, així com
informar del grau d’assoliment per a les unitats assistencials i el personal
infermer.
• Detectar, plantejar i assessorar en tots aquells temes que li són propis.
• Potenciar, a través d’aquest fòrum, la participació i motivació del personal
infermer.
Així mateix, s’ha fet una revisió i actualització de la normativa de funcionament
de la Junta Infermera
(Annex 45; annex 46)
Gestió de Professionals

2 9
Í n d e x
Redistribució del personal d’infermeria i comandaments
Hospital Universitari de Bellvitge
Acc i o n s i P r oject e s A s s i s t e n c i a l s 2 0 1 1
Aquest ha estat un any especialment marcat pels tancaments d’unitats que
s’han produït (8.1, 11.1, 5.3, MICI, UDD i UCI 2.2) així com la reconversió dels
horaris de 12 hores a 7-7-10h (Laboratori, radiologia i quiròfan d’urgències)
i eliminació del solapament de 2 hores al torn de nit, en les unitats de Cures
Intensives, Coronàries, Urgències (Nivell 1, Nivell 2 de cirurgia, Reanimació)
i en les unitats d’hospitalització (9-3, 5.2).
Totes aquestes accions han desencadenat un moviment total de 242 professionals
d’infermeria, distribuïts per categories en :
• 147 infermeres
• 70 auxiliars
• 25 tècnics
Igualment, i de manera paral·lela, això ha desencadenat un nou replantejament
en la redistribució dels comandaments d’infermeria. En una primera
fase han estat distribuïts a altres torns per garantir la cobertura en període
d’estiu als torns de tarda i nit. Aquesta acció ha afectat a 9 supervisors de dia.
I en una segona fase i defi nitiva serà la nova distribució, d’acord al desplegament
fi nal del Model organitzatiu d’Infermeria, publicada a la convocatòria
ofi cial de l’ICS, al novembre de 2011
ÀREA DE
CONEIXEMENT
COMANDAMENTS
CONVOCATS
SUPERVISORS
HORARI
BLOC QUIRÚRGIC: PROGRAMAT I URGENT -
ESTERILITZACIÓ 4 MATÍ/TARDA
CRÍTICS i URGÈNCIES 5 MATÍ/TARDA
ÀREA D'HOSPITALITZACIÓ
MALALTIES DIGESTIVES 3 MATÍ/TARDA
MALALTIES DE CAP i COLL, C. PLÀSTICA I C. VASCULAR 2 MATÍ/TARDA
MALALTIES RESPIRATÒRIES i MÈDIQUES 3 MATÍ/TARDA
MALALTIES DEL COR 3 MATÍ/TARDA
MALALTIES APARELL URINARI 3 MATÍ/TARDA
MALALTIES NEUROLÒGIQUES I TRASTORNS DE LA
CONDUCTA
3 MATÍ/TARDA
APARELL LOCOMOTOR 1 MATÍ/TARDA
ÀREES DE SUPORT
A. AMBULATÒRIA(2) DIAGNÒSTIC I
TRACTAMENT(3) i FARMÀCIA(1)
6 MATÍ/TARDA
SERVEIS CENTRALS: APA, LABORATORI I MICRO 3 MATÍ/TARDA
A. TRANSVERSAL: REHABILITACIÓ (2)
SUBMINISTRAMENT(1), COORDINACIÓ PRIMÀRIA
- ENLLAÇ – HAD (1)
SISTEMES D’INFORMACIÓ: GABINET TÈCNIC (1)
A. GESTIÓ I SUPORT PROFESSIONALS
INFERMERIA
4 MATÍ/TARDA
1
TOTAL 51
MATÍ/TARDA
3 MATÍ/TARDA
3
TARDA
4
NIT
Gestió de Professionals

3 0
Í n d e x
Convocatòries d’infermeria
Hospital Universitari de Bellvitge
Acc i o n s i P r oject e s A s s i s t e n c i a l s 2 0 1 1
Amb data 29 de novembre es va fer pública la convocatòria de 51 llocs de
comandament de supervisors/es d’infermeria de la Direcció Infermera de
l’Hospital Universitari de Bellvitge.
Pendent de resolució
Convocatòria de places de facultatius, caps de secció i cap
de servei
Aquest any s’han resolt les següents places:
• Places interines: 19 facultatius i 7 caps de secció
• Places fi xes: 36 facultatius i 11 caps de secció
Nomenaments
Els nomenaments aprovats per el ICS a sol·licitud de l’HUB al llarg del 2011
són els següents:
• Coordinador mèdic de Radiodiagnòstic
• Coordinador mèdic de Consultes externes
• Subdirector mèdic
• 2 consultors emèrits
I en relació als nomenaments de la Direcció Infermera han estat:
• Cap d’Àrea de malalties digestives
• Cap d’Àrea de Recursos Humans
• Supervisora d’Urgències
• Supervisor de tarda-nit
• Supervisora de malalties digestives
Nou model organitzatiu dels coordinadors de nit
Fins al mes maig, l’equip de coordinadors del torn de nit ha estat format per
3 supervisors en cada torn.
Les funcions que havien d’exercir bàsicament eren les de planifi cació i gestió
de lliurances i la d’acompanyament, seguiment i suport dels professionals.
Aquest nou model neix, com a conseqüència, de les demandes tant dels
equips professionals, com dels propis supervisors, que veien minvat el
temps que podien dedicar als professionals, degut al volum important de
tasques administratives.
L’objectiu principal d’aquest nou plantejament ha estat bàsicament per alliberar
als supervisors de nit, de les tasques mes administratives (gestió de
lliurances, planifi cació de vacances i propostes de contractació), per una tasca
mes d’apropament als professionals d’infermeria, i poder fer així l’acompanyament,
el seguiment i el suport en la planifi cació de les cures infermeres.
En el marc d’aquest nou escenari, es va a portat a terme una nova distribució
en el nombre de coordinadors de nit, passant a ser 2 per torn i incorporant
un supervisor en horari de tarda de 15’40 a 23 hores i un administratiu, per
tal de realitzar la planifi cació i gestió de les lliurances, períodes vacacionals,
propostes de contractació... alliberant d’aquestes tasques als supervisors de
nits.
Gestió de Professionals

3 1
Í n d e x
Al següent quadre s’especifi ca les principals funcions de responsabilitat:
SUPERVISOR DE TARDA
1. Planificació dels equips professionals del torn nit de 10 h i 12 h.
2. Revisió de les absències, incapacitats laborals i posterior proposta de la contractació de la cobertura al
supervisor de dia.
3. Gestió de les incidències no planificades en els torns: absències, sortides...
4. Actualització del WP amb la introducció de les lliurances planificades, les incidències diàries i la ubicació
dels professionals.
5. Gestió de la planificació de les vacances programades i proposta dels contractes
6. Els divendres deixarà planificat el cap de setmana i facilitarà els noms de les possibles persones
candidates a treballar en cas d’absències no planificades i urgència de cobertura.
7. Facilitarà als torns de nit (cada dia) i caps d’àrea de dia (només en cas de cap de setmana i festius
intersetmanals), la plantilla amb la distribució dels professionals del torn de nit.
SUPERVISORS DE NIT
1. Acompanyament, seguiment i suport dels professionals de l’equip de nit
2. Seguiment i suport als equips professionals durant la consolidació de l’aplicació de cures d’infermeria
Gacela Care, Silicon, SAP
3. Gestió de conflictes i gestió de les reclamacions.
4. Avaluacions professionals de nit de la carrera professional i personal nova incorporació (Borsa ICS).
5. Comunicació de la ubicació (nit prèvia) i confirmació de l’assistència dels equips professionals torn nit de
10 h i 12 h.
6. Reforçaran la informació en relació amb l’organització dels grups i la sol·licitud de VA I festes
7. Comunicar al supervisor de tarda les incidències en els recursos humans, ocorregudes durant la resta de
la nit i les possibles absències pel torn següent, mitjançant correu electrònic.
8. Canvi de guàrdia amb els caps d’àrea del torn de dia a les 7.30 h a 8 hores del matí.
(Annex 47)
Interinitats professionals d’infermeria
Hospital Universitari de Bellvitge
Acc i o n s i P r oject e s A s s i s t e n c i a l s 2 0 1 1
Aquest any i degut a les mesures aplicades per la contenció de la despesa,
la contractació dels professionals d’infermeria s’ha vist afectada no només
per la disminució del Nº total de contractes, sinó també en temps de contractació
(1 mes)
Tot i així, aquest any hem pogut oferir 43 interinitats d’infermera, 32 d’auxiliar
d’infermeria i 2 dietistes que ens ha permès poder mantenir la fi delització
d’una part del nostre personal suplent .
Gestió de Professionals

3 2
Í n d e x
5 Qualitat i seguretat clínica
Auditories (Top 20, Obesitat mòrbida)
Hospital Universitari de Bellvitge
Acc i o n s i P r oject e s A s s i s t e n c i a l s 2 0 1 1
Durant aquest any l’HUB a superat les següents auditories externes:
• Top 20 d’hospitals de referència nacional i regional (IASIST)
• Top 20 a l’àrea especifi ca de malalties respiratòries (IASIST)
• Acreditació per el Surgical Rewiew Corporation com centre d’excel·lència
de cirurgia bariàtrica
Implantació omnicell 13-2 (Curta Estada)
S’ha instal·lat un nou armari de dispensació de medicaments robotitzat a la
unitat de curta estada de la 13-2.
Abans de l’arrencada del aparell a la unitat es va tenir que confeccionar tota
la informació necessària per la posada en marxa. Es va fer un anàlisis dels
consums de la unitat on s’instal·lava, es va proporcionar un llistat amb els diferents
perfi ls d’usuaris i es van organitzar conjuntament amb la cap d’àrea
del servei, grups de formació pels professional de diferents torns, supervisions,
tècnics i farmacèutics.
Implantació unidosi a la unitat 7.1 (UGA)
Al mes de Maig, es va iniciar la dispensació en dosi unitària a la Unitat de
Medicina Interna (UGA), amb un total de 14 llits.
Per la posada en marxa d’aquesta unitat s’ha donat a conèixer el funcionament
del circuit establert a l’hospital, tant al personal mèdic, com d’infermeria.
Conjuntament amb la supervisora de la unitat, s’ha organitzat i s’ha fet un
càlcul del nou estoc de la Farmàcia
Pacte anual d’objectius de qualitat i complement de productivitat
variable
Com cada any i des de l’any 2006 es manté la mateixa línia metodològica en
relació al treball en cascada, de tot el procés del pacte anual d’objectius de
qualitat i CRVs, d’acord als marcats per l’Acord de Gestió Territorial.
Al mes de febrer, al Comitè de Direcció Infermera es van consensuar les fórmules
de ponderació, tant per els professionals d’infermeria, com per els
comandaments, seguint les pautes marcades per l’ICS.
Igualment com anys anteriors, al Comitè de Direcció Assistencial es van
consensuar els objectius comuns clínics de les diferents àrees, per aplicar
els mateixos indicadors als professionals específi cs de cada àrea (mèdica,
quirúrgica, ambulatòria...)
Qualitat i Seguretat Clínica

3 3
Í n d e x
Hospital Universitari de Bellvitge
Acc i o n s i P r oject e s A s s i s t e n c i a l s 2 0 1 1
Per tal de millorar la qualitat de les cures d’infermeria i l’optimització dels
recursos hem continuat la monitorització de les activitats més rellevants,
fent èmfasi en l’avaluació dels indicadors generals comuns a tots els serveis,
els específi cs de cada un dels nuclis funcionals i els que corresponen a carrera
professional i DPO-CRV’s (Direcció participativa per objectius – Complement
de retribució variable).
Cal destacar, que aquest any hem incorporat indicadors i resultats que ens
oferta l’explotació de l’informació de l’aplicatiu d’infermeria “estació de treball
d’infermeria a hospitalització: GACELA CARE” a traves del mòdul de gestió
de l’AIR-CARE.
Seguretat Clínica del pacient
SiNASP
L’HUB va formalitzar la seva adhesió al sistema SiNASP (Sistema de Notifi cación
y Aprendizaje para la Seguridad del Paciente) promogut pel Departament
de Salut, Ministeri de Sanitat en el mes de desembre de 2010. A partir
d’aquesta data, el Comitè de Seguretat de l’HUB va dissenyar tota l’estratègia
d’implantació del sistema a l’HUB.
Qualitat i Seguretat Clínica

3 4
Í n d e x
Hospital Universitari de Bellvitge
Acc i o n s i P r oject e s A s s i s t e n c i a l s 2 0 1 1
Durant l’any 2011 s’han realitzat les següents accions per a la posada en
marxa del sistema:
- Disseny del projecte d’implantació va consistir en la defi nició d’àrees, professionals,
calendari i estratègia. Els punts principals del programa d’implantació
SiNASP a l’HUB varen ser:
• Nivells assistencials: tots (hospitalització, ambulatori i urgències)
• Àmbit d’aplicació: àmbit assistencial (col·lectiu metges, infermeres,
auxiliars, tècnics i altre personal adscrit a la direcció infermera)
• Responsables: Comitè de Seguretat de l’HUB
• Tipus de formació: mixta (presencial i on-line). El contingut de les
sessions multidisciplinàries presencials va consistir en:
- Presentació del Pla de Seguretat de l’HUB i del sistema SiNASP
- Informació bàsica per a la realització dels curs on-line
- Presentació del projecte i del Pla de Seguretat al Comitè Assistencial, Comissió
de Qualitat, Junta Directiva Mèdica, Junta Infermeria i Junta Clínica
- Disseny i realització de les sessions formatives/informatives a tot el personal
sanitari de l’HUB
- Creació de l’espai de seguretat i accés directe al sistema de notifi cació a la
intranet de l’HUB
- Suport als professionals del l’HUB en la realització de la formació “on-line”,
proposades com a CRV’s a tot el personal sanitari.
- Gestió conjunta de les notifi cacions rebudes.
- Coordinació accions de millora i Anàlisi Causa Rel (ACR) des del Comitè de
Seguretat, de les notifi cacions en les que ha estat necessari.
Els resultats obtinguts en el tancament d’any després de la implantació del
sistema són els següents:
- Professionals que han realitzat la formació on-line SiNASP: 2503
• Metges: 404
• Metges residents: 34
• Infermeres: 1.162
• Auxiliars d’infermeria: 639
• Tècnics de laboratori: 76
• Fisioterapeutes: 31
• Tècnics de Radiodiagnòstic: 28
• Auxiliars de Farmàcia: 14
• Altres professionals sanitaris: 48
• Altres professionals: 51
• Farmacèutics: 16
Notifi cacions rebudes des de que es va implantar el sistema a fi nals del mes
de maig de 2011, s’han fet (tancament desembre 2011) 61 declaracions. Totes
les declaracions han estat analitzades i tancades dins el període previst
(Annex 48; annex 49)
Qualitat i Seguretat Clínica

3 5
Í n d e x
Hospital Universitari de Bellvitge
Acc i o n s i P r oject e s A s s i s t e n c i a l s 2 0 1 1
Es continua treballant en els projectes associats a la seguretat clínica en els
quals l’HUB participa adherit a l’Aliança per a la Seguretat dels Pacients:
- Prevenció de caigudes
- Rentat de mans
- Identifi cació inequívoca de malalts
- Infecció quirúrgica
- Complicacions anestèsiques
Aquest any ens hem adherit a dos nous projectes:
Pneumònia zero
Amb la fi nalitat de millora la taxa de pneumònia associada a la ventilació
mecànica (NAV) en les unitats de crítics, per la implementació de totes les
mesures que han demostrat efi càcia per prevenir l’aparició de pneumònia
associada a la ventilació mecànica.
El objectiu principal és reduir la taxa mitja estatal a menys de 9 episodis de
NAV per 1000 dies de ventilació mecànica que representa una reducció del
25% respecte als anys 2009-2010. Com objectius secundaris: 1. té la fi nalitat
de promoure i millora la cultura de la seguretat a les unitats de crítics; 2.
mantenir i reforçar la ret d’unitats de crítics que apliquen practiques segures
d’efectivitat demostrada.
(Annex 50)
Cirurgia segura
A l’últim trimestre de l’any es treballen les estratègies per la implantació
d’un projecte de cirurgia segura amb l’aplicació d’un llistat de verifi cació
(check-list). Aquest es desenvolupa dins del si del Comitè de Seguretat i
posteriorment es consensua amb els professionals. Es redissenya el full de
registre adaptat al nostre centre per iniciar la seva implementació a partir de
febrer de 2012.
(Annex 51)
Altres projectes que l’HUB a desenvolupat de forma independent. per iniciativa
interna aquest any son:
- Transmissions sèriques
- Descontaminació d’endoscopis
Per últim, mitjançant el Comitè de Seguretat de l’HUB s’ha fet l’adhesió al
projecte de “Practiques Segures de Medicaments en els Hospitals Espanyols”
proposat per el Departament de Salut, en el que es vol avaluar la implantació
de pràctiques segures de medicaments als hospitals i comparar la
informació obtinguda amb un estudi anterior fet al any 2007
Qualitat i Seguretat Clínica

3 6
Í n d e x
Optimització del procés de cirurgia del colon
Hospital Universitari de Bellvitge
Acc i o n s i P r oject e s A s s i s t e n c i a l s 2 0 1 1
A la gran majoria dels procediments, la cirurgia colorectal (CCR) és per defi -
nició cirurgia neta contaminada i es caracteritza per un alt índex d’infecció
postoperatòria. S’ha proposat a diversos fòrums uns estàndards de qualitat
que incloent taxes d’infecció de ferida quirúrgica menor del 10% i de dehiscència
de sutura menor al 5% per el càncer de colon i menor al 10% para
càncer de recte. Aquestes xifres porten un cert grau de controvèrsia a la
literatura, actualment s’han publicat en sèries grans taxes d’ infecció postoperatòria
superiors.
En qualsevol cas, la infecció postoperatòria representa un problema clínic
important i d’impacte a la despesa sanitària que requereix d’una atenció
particular i d’especial vigilància per minimitzar les seves conseqüències. Davant
les taxes elevades d’infecció al lloc quirúrgic (ILQ) en cirurgia colorectal
a la monitorització del programa VINCAT del any 2010, es crea un grup de
treball interdisciplinari amb els següents objectius:
1. Revisió de las mesures proposades amb anterioritat (any 2006) per el control
de la infecció postoperatòria en CCR.
2. Grau d’implementació actual de les mateixes i reactivar el seu compliment.
3. Posar en marxa noves mesures per optimitzar el procés quirúrgic del CCR
al preoperatori i fer una aproximació a circuits de rehabilitació multimodal
o fastrack en el postoperatori
4. Mesurar l’impacte de la implementació progressiva de les accions propostes
i com infl ueix a la taxa d’ILQ
Desprès de l’anàlisi i fetes les propostes d’accions es varen implementar a
partir del juny de 2011.
(Annex 52)
Revisió circuit estupefaents a l’àrea quirúrgica
Aquest circuit ha estat creat en col·laboració amb els responsables de Farmàcia
i les responsables del Bloc Quirúrgic.
L’objectiu és garantir la seguretat en la reposició de les caixes dels estupefaents
a l’àrea del bloc quirúrgic i establir un calendari per optimitzar els
temps.
A l’any 2012 està previs fer-lo extensible també al servei d’Urgències
(Annex 53)
Projecte “Prevenció del risc de transmissió sèrica”
Dins del context de millora de la seguretat clínica del pacient en el nostre
hospital, recentment s’ha engegat una línia de treball específi ca dirigida a
la prevenció del risc de transmissió sèrica de malalties infeccioses. A aquest
efecte, i a instàncies del Comitè de Seguretat Clínica del Pacient, aquest any
2011 s’ha constituït un grup de treball específi c que té com a fi nalitat promoure
les pràctiques segures en l’ús d’injectables.
Amb l’objectiu, de minimitzar el risc de transmissió sèrica als pacients atesos
a l’HUB mitjançant la difusió de pràctiques segures i la introducció de nous
procediments de treball. El programa és d’abast transversal per tot l’HUB.
Per encàrrec del comitè de Seguretat Clínica de l’HUB, es constitueix el Grup
de treball de prevenció de risc de transmissió sèrica, multiprofessional i
multidisciplinari. Segons les tasques a realitzar, des del Grup es treballarà
amb altres professionals relacionats.
Qualitat i Seguretat Clínica

3 7
Í n d e x
Hospital Universitari de Bellvitge
Acc i o n s i P r oject e s A s s i s t e n c i a l s 2 0 1 1
Des de la seva constitució el mes de maig de 2011, i fi ns al mes de juliol,
el Grup ha estat l’encarregat d’analitzar les pràctiques relacionades amb el
risc de transmissió sèrica (mitjançant observació in situ amb qüestionaris
estructurats a les diferents àrees assistencials) i de identifi car les línies de
treball derivades:
Línia de treball1: Difusió de pràctiques segures per minimitzar el risc de
transmissió sèrica.
Línia de treball 2: Salinització i heparinització dels catèters vasculars.
Línia de treball 3: Medicaments i tècniques d’especial consideració
CRONOGRAMA 2011- 2012
Els professionals del Grup de treball de prevenció del risc de transmissió
sèrica estan treballant actualment en tres àrees:
elaboració i difusió de material educatiu dirigit al personal sanitari;
directrius en la permeabilitat de vies intravenoses, i
anàlisi i introducció de formes de presentació de medicaments o productes
sanitaris que minimitzin el risc de transmissió sèrica.
(Annex 54)
Elaboració circuit dosímetres personals
El dosímetre personal és un sistema pel monitoratge del risc radiològic que
assumeixen els treballadors exposats a radiacions ionitzants.
Tota persona professionalment exposada a radiacions ionitzants ha de dur
un dosímetre personal per tal de mesurar les dosis de radiacions rebudes i
evitar la possible sobreexposició a radiacions ionitzants i per tant els seus
possibles efectes en la salut.
El dosímetre es considera com un element de protecció i seguretat que té
cada treballador en el seu lloc de treball.
Per tant, cada treballador és el responsable de la custodia del seu dosímetre
i de realitzar el canvi mensualment per la seva correcta lectura.
Qualitat i Seguretat Clínica

3 8
Í n d e x
Hospital Universitari de Bellvitge
Acc i o n s i P r oject e s A s s i s t e n c i a l s 2 0 1 1
S’ha dissenyat un nou circuit per tal de facilitar l’intercanvio de dosímetres
i minimitzar l’endarreriment i les pèrdues i que es detalla en el quadre següent
:
Entrega dels dosímetres
per part dels tècnics de Física al
Servei de Radiologia, última
setmana/mes
Dosímetres Rotatoris i fixes
Totes les categories
Serveis: MNU, RAD, ARD, NTAC
Revisió de la llista dels
dosímetres rebuts per part del
zelador del Servei de Radiologia
Lliurament i recollida dels
dosímetres al personal del
Servei de Radiologia i signatura del
corresponent document
Revisió i seguiment per part de
supervisió d’infermeria del
tancament del circuit.
Lliurament dels dosímetres al
Servei de Física i d’una còpia de
la llista signada
(Data límit dia 5 de cada mes)
La seva implantació es va iniciar al setembre del 2011
Qualitat i Seguretat Clínica

Annex 1
Consultoria online.

Consultoria online 2011
La consultoria online en el nostre hospital està basada en l´utilització del correu
electrònic, aquesta ens permet mantenir un continnum asistencial en la pràctica clínica,
una accesibilitat de l´assistència primària a l´especialitzada, i evitar exploracions
complementàries i desplaçaments innecessaris dels pacients. En l´utilització d´aquest
sistema és primordial tenir cura de la confidencialitat del pacient.
En aquest moment són varis els serveis que utilitzen aquesta eina, alguns utilitzant el
correu personal de l´hospital, i d´altres i cada vegada més una adreça genérica de
servei creada pel servei d´informàtica.
Durant l´any 2011 s´han creat 6 noves adreces electròniques en els següents serveis:
servei d´urologia, reumatologia, digestiu, nefrologia (àrea de referència del Prat) i Unitat
funcional de demències.
Altres serveis que ja feien servir la consultoria via e-mail des de fa més temps son:
servei de neurologia, servei d´endocrí, servei de nefrologia (per ABSs com santa
Eulalia Nord i Sud), servei de pneumologia, servei de cardiologia, servei de digestiu
(consulta d´hepatitis) i la unitat funcional de la SIDA.
A continuación es detalla l´activitat de les adreces creades al 2011.

Neurologia
Adreces: udt@bellvitgehospital.cat
Metge responsable: Dr. Reñé
Inici febrer-2011
100
80
60
40
20
Urologia
0
Unitat de
demències
Adreces: consultaurologiahospitaletdellobregat@bellvitgehospital.cat
consultaurologiaprat@bellvitgehospital.cat
2 adreces genèriques per l´hospitalet i una altre pel Prat. Inici febrer 2011
Metges responsables: Dr. Camps i el Dr. Castells respectivament.
25
20
15
10
5
0
2
Urologia
Hospitalet
21
Urologia El
Prat

Reumatologia
Adreça: consultadereumatologia@bellvitgehospital.cat
Inici: Març 2011
Metge responsable: Dr. JM. Nolla
100
80
60
40
20
0
12
Aparell Digestiu
CAE El Prat CAE
L´Hospitalet
Adreces: digestiuhospitalet@bellvitgehospital.cat
Inici: 14 novembre 2011
digestiuprat@bellvitgehospital.cat
Metges responsables: Facultatius que relitzen els CAEs
100
80
60
40
20
0
12
CAE
Hospitalet
1
CAE Prat
4

Nefrologia
Consulta nefrologia per el Prat
Adreça: consultanefrologiaprat@bellvitgehospital.cat
Inici juny-2011
100
80
60
40
20
0
26
Nefrologia
Hospitalet
20
Nefrologia
El Prat

Annex 2
Proposta de reordenació de l’atenció
extrahospitalària.

INTRODUCCIÓ.
PROPOSTA DE REORDENACIÓ DE L’ATENCIÓ
EXTRAHOSPITALÀRIA
Ambulatoris Rambla Marina i Amadeu Torner
Dra. Cristina Capdevila. Dr. Jordi Monedero
Comitè de Direcció Territorial. 18 d’Octubre de 2011.
Davant de les mesures de contenció de la despesa aplicades per la Gerència
Metropolitana Sud, es proposa, entre d’altres i durant l’estiu 2011, mesures de
canvis horaris i ordenació de l’atenció primària, urgent i especialitzada.
Aquests canvis d’estiu han afectat els nostres especialistes dels ambulatoris de
Rambla Marina i Amadeu Torner, ambdós de l’Hospitalet de Llobregat de la
SAP Delta del Llobregat.
La mesura aplicada ha implicat el tancament total o parcial d’aquests dos
centres, durant el període del 18 de juliol al 16 de setembre.
Durant aquest període, els pacients han disposat d’un servei d’atenció
alternatiu i s’han visitat a l’ambulatori de Just Oliveras de l’Hospitalet de
Llobregat, tot respectant els horaris habituals de les agendes afectades.
En aquest marc de contenció de la despesa, la proposta de la Gerència
Metropolitana Sud respecte als centres d’atenció primària, urgent i/o
especialitzada, és la ordenació post estiu de l’oferta territorial i l’aprofitament
dels recursos existents.
Amb aquest procés de reordenació del territori, es garanteix l’atenció amb el
mateixos criteris de qualitat i de resolució.
En aquesta línia d’ordenació i aprofitament dels recursos, es proposa el trasllat
del CAP Rambla Marina i CAP Amadeu Torner a les instal.lacions de l’edifici
de Consultes Externes de l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB).
Actualment es disposa de la integració de tots els metges de l’atenció
especialitzada de l’Hospitalet sud i el Prat, així com la gestió centralitzada de
les agendes.
1

Es proposa una integració no només d’atenció facultativa sinó també de la
gestió i de la resta de recursos humans (RRHH) relacionats, buscant la màxima
efectivitat amb el mínim cost.
Les especialitats afectades per aquest trasllat són:
Aparell Digestiu
Cardiologia
Cirurgia General i Digestiva
Dermatologia
Pneumologia
Oftalmologia
Otorinolaringologia
Traumatologia
Urologia
Es planteja la proposta de canvi en funció de les disponibilitats d’espai, tant de
l’edifici de Consultes externes de l’HUB com de Just Oliveras, i es fa la proposta
de recursos humans i materials que es precisen per tal de fer efectius els trasllats
amb la mínima afectació possible pels professionals i usuaris.
2

OBJECTIUS.
Objectiu principal
Reordenació de l’activitat especialitzada extrahospitalària.
Canvi de dependència funcional.
Objectius secundaris
Adequació dels RRHH existents :
• Aplanament de l’estructura Directiva
• Adequació de tasques a categoria professional.
• Adequació de llocs de treballs segons càrregues.
• Reordenació de tasques entre Atenció primàira i Atenció
especialitzada.
Disminució de despesa en lloguers de centres :
• Estalvi de 72.000 euros anuals + subministraments, per l’alliberament
de l’actual local de la Direcció de la SAP.
Projectes Assistencials :
• Circuit de glaucoma crònic.
• Simplificació de procediments administratius i assistencials: protocol
densitometries, electromiogrames...
• Realització del projecte impulsat pel Centre Corporatiu de
preoperatoris virtuals.
ORDRE CLINICA DE IQ
ADMINISTRATIU
SOL.LICITUD DE PREOPERATORI
SEGONS CRITERIS ESTABLERTS
Visita virtual / telefònica
Facultatiu / DUI
3
Visita presencial
Facultatiu/DUI
Visita presencial DUI

ACCIONS.
Trasllat físic
En primer lloc s’han hagut de valorar la disponibilitat d’espais en l’edifici de
consultes externes de l’HUB i a Just Oliveras per tal de reordenar les consultes
afectades pel trasllat.
Es realitza la següent proposta:
Hospital Universitari de Bellvitge:
1. Servei d’Aparell Digestiu ( R. Marina ) 2 dies/setmana matí.
2. Servei de Cardiologia. ( R. Marina i A. Torner ) 5 dies/setmana matí.
3. Servei de Pneumologia. ( R. Marina ) 5 dies/setmana matí.
4. Servei d’Otorinolaringologia ( R. Marina ) 2 dies/setmana matí.
5. Servei de Traumatologia. ( R. Marina i A. Torner ) 7 dies/setmana matí
6. Servei de Cirurgia ( Just Oliveras ) 4 dies/setmana tarda fins les 17:00 hores*
*El trasllat de tota l’activitat de Cirurgia a l’HUB suposa crear un circuit
alternatiu per a la visita pediàtrica.
L’atenció primària disposa en l’equip de pediatria d’un cirurgià pediàtric que
serà l’encarregat de realitzar aquestes visites
Ambulatori Just Oliveras
1. Servei de Dermatologia.( A. Torner ) 3 dies/setmana matí.
2. Servei d’Oftalmologia. ( A. Torner i R. Marina ) 8 dies/setmana matí.
3. Servei d’Otorinolaringologia ( A. Torner ) 4 dies setmana matí.
4. Servei d’Urologia. ( A. Torner i Rbla. Marina) 5 dies/setmana tarda fins les
20:00 hores
4

PLANNING ACTUAL DE CONSULTES A JUST OLIVERAS. Octubre 2011
Versió: 1 SETEMBRE 2011
AMBULATORI JUST OLIVERAS
Especialitat DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES
8:30-14:00 15:00 - 20:30 8:30-14:00
CARDIOLOGIA STAFF Dr. Roura Dr. Roura
15:00 - 20:30 8:10-9:55
( BECX3630 ) Infermeria Infermeria
12:00 - 13:15 10:15 - 13:45 11:30 - 13:30 10:15 - 13:45
ELECTROCARDIO. Electrocardiograma Electrocardiograma Electrocardiograma Electrocardiograma
15:00 - 17:00
( BEGA4001) Electrocardiograma
16:30 - 20:00
Electrocardiograma
15:00 - 17:00 15:00 - 17:00 15:00 - 17:00
CIRURGIA Just Oliveras Torn rotatori - Staff Torn rotatori - Staff Torn rotatori - Staff
( BECX3620 )
08:30-13:16 08:30-13:16 08:30-13:16 08:30-13:16
DERMATOLOGIA Dr. Molinero (HUB1) Dr. Molinero (HUB1) Dr. Sánchez (HUB1) Dr. Ferreres (HUB1)
Dr. Molinero (HUB1)
9:30-13:52 8:30-12:52 8:30-12:52
( BECX3621 ) Dr. Sánchez (HUB2) Dr. Sánchez (HUB2) Dr. Sánchez (HUB2)
8:00 - 13:10 8:00 - 13:10 8:00 - 09:40 8:00 - 13:45 8:00 - 13:10
ENDOCRINOLOGIA Dr. Caballero Dr. Caballero Infermeria END1 Infermeria END1 Dr. Caballero
8:00 - 11:45 8:00 - 11:45 8:00 - 13:40 15:00 - 17:55 8:00 - 11:45
( BECX3622 ) Infermeria END1 Infermeria END1 Infermeria END2 Dr. Caballero Infermeria END1
8:30 - 13:01 8:30 - 13:01
GASTROENTEROLOGIA STAFF Dr. Vilar
8:30 - 13:01 8:30 - 13:01 11:00 - 13:00
( BECX3623 ) Dr. Pons Dr. Pons Infermeria
8:30 - 13:01 8:30 - 13:01 15:00 - 19:31 15:00 - 17:00
Dra. Maisterra Dra. Maisterra Dra. Maisterra Infermeria
8:45 - 9:45 8:45 - 9:45 8:45 - 9:45
TEST UREA
( BEGA4002 )
Test Urea Test Urea Test Urea
8:30 - 12:40 8:30 - 12:40 10:15 - 13:10 10:15 - 13:10 10:15 - 13:10
NEUROLOGIA
( BECX3624 )
Dr. Prat Dr. Campdelacreu Dr. Prat Resident Dr. Prat
8:30 - 9:00 8:30 - 9:00
PSICOMETRIA
( BEGA4003 )
Prova d'estudi Prova d'estudi
8:15 - 14:00 8:15 - 14:00 8:15 - 14:00 8:15 - 14:00
OFTALMOLOGIA
( BECX3625 )
Dra. García Dra. Sanz Dra. García Dra. Barnils
8:20 - 10:30 8:20 - 10:30 8:20 - 10:30 8:20 - 10:30
GRADUACIÓ ULLERES Graduació ulleres Graduació ulleres Graduació ulleres Graduació ulleres
( BEGA 4004 )
10:38 - 13:28 10:38 - 13:28 10:38 - 13:28 10:38 - 13:28
O.R.L. Dr. Amilibia Dr. Skufca Dra. Izquierdo Dra. Farré
12:00 - 12:45
( BECX3626 ) Infermeria
8:30 - 13:30 8:30 - 10:45 8:30 - 13:30
REUMATOLOGIA Dra. Romera Dra. Romera Dra. Romera
( BECX3627 ) 8:30-11:00 8:30-13:30 8:30-11:00
Dr. Rozadilla Dr. Rozadilla Dr. Rozadilla
8:30 - 13:30 8:25 - 14:05
Dra. C. Gomez Dra. C. Gomez
8:30 - 13:30
Dr. Rodríguez 8:30 - 14:00 18:00 - 18:45
BE_REUMA HUB BE_INF MTX
15:00 - 20:15 15:00 - 20:15 15:00 - 20:15
BE_INF REUMATO BE_INF REUMATO BE_INF REUMATO
11:45 19:00
FERULES DESCÀRREGA Fèrules descàrrega
( BEGA4016 )
8:30 - 13:30 8:30 - 13:30
TRAUMATOLOGIA Dr. Hachem Dr. Gonzalez Cañas
15:30-20:24 15:30-20:24 15:30-20:24 15:30-20:24 15:30-20:24
( BECX3628 ) Dr. Séculi Dr. Séculi Dr. Séculi Dr. Séculi Dr. Séculi
9:45-13:57 9:45-13:57 9:45-13:57
UROLOGIA Dr. Castells Dr. Camps Dr. Contreras
( BECX3629 )
5

PLANNING DE CONSULTES A JUST OLIVERAS. Novembre 2011
Versió: 1 NOVEMBRE 2011
AMBULATORI JUST OLIVERAS
Especialitat DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES
CARDIOLOGIA 8:30-14:00 15:00 - 20:30 8:30-14:00
( BECX3630 ) STAFF Dr. Roura Dr. Roura
ELECTROCARDIO 12:00 - 13:15 10:15 - 13:45 11:30 - 13:30 10:15 - 13:45
( BEGA4001) Electrocardiograma Electrocardiograma Electrocardiograma Electrocardiograma
15:00 - 17:00
Electrocardiograma
16:30 - 20:00
Electrocardiograma
DERMATOLOGIA 9:28 - 13:24 08:30-13:16 08:30-13:16 08:30-13:16 08:30-13:16
( BECX3621 ) Dr. Ferreres Dr. Molinero Dr. Molinero Dr. Sánchez Dr. Ferreres (altern)
Dr. Molinero (altern)
9:30-13:52 8:00 - 11:56 8:30 - 12:52 8:00 - 11:56 8:30-12:52
Dr. Sánchez (HUB2) Dr. Ferreres Dr. Sánchez Dr. Ferreres Dr. Sánchez (HUB2)
ENDOCRINOLOGIA 8:00 - 13:10 8:00 - 13:10 8:00 - 13:10
( BECX3622 ) Dr. Caballero Dr. Caballero Dr. Caballero
15:00 - 17:55
Dr. Caballero
GASTROENTEROLOGIA 8:30 - 13:01 8:30 - 13:01 8:30 - 13:01 8:30 - 13:01 8:30 - 13:01
( BECX3623 ) Dra. Maisterra Dr. Pons Dra. Maisterra STAFF Dr. Vilar
8:30 - 13:01
Dr. Pons
15:00 - 19:31
Dra. Maisterra
NEUROLOGIA 8:30 - 12:40 8:30 - 12:40 10:15 - 13:10 10:15 - 13:10 10:15 - 13:10
( BECX3624 ) Dr. Prat Dr. Campdelacreu Dr. Prat Resident Dr. Prat
OFTALMOLOGIA 8:15 - 14:00 8:15 - 14:00 8:15 - 14:00 8:15 - 14:00
( BECX3625 ) J. Oliveras Dra. García Dra. Sanz Dra. García Dra. Barnils
( BECX3664 ) R. Marina 8:00-10:00 8:00-10:00 8:00-10:00 8:00-10:00 8:00-10:00
Dra. Labrador Dra. Labrador Dra. Labrador Dra. Labrador Dra. Labrador
( BECX3644 ) A. Torner 15:00-20:24 08:15-14:00 08:15-14:00
Staff rotatori Torn rotatori - Staff Torn rotatori - Staff
OTORINOLARINGOLOGIA 8:00 - 9:35 8:00 - 9:35 8:00 - 9:35 8:00 - 9:35
(BECX3626) Dr. Cruellas Dr. Cisa Dra. Girons Dr. Nogués
10:38 - 13:28 10:38 - 13:28 10:38 - 13:28 10:38 - 13:28
Dr. Amilibia Dr. Skufca Dra. Izquierdo Dra. Farré
REUMATOLOGIA 8:30 - 13:30 8:30 - 10:45 8:30 - 13:30
( BECX3627 ) Dra. Romera Dra. Romera Dra. Romera
8:30-11:00 8:30-13:30 8:30-11:00
Dr. Rozadilla Dr. Rozadilla Dr. Rozadilla
8:30 - 13:30 8:25 - 14:05
Dra. C. Gomez Dra. C. Gomez
8:30 - 13:30
Dr. Rodríguez 8:30 - 14:00
BE_REUMA HUB
TRAUMATOLOGIA 8:30 - 13:30 8:30 - 13:30
(BECX3628) Dr. Hachem Dr. Gonzalez Cañas
15:30-20:24 15:30-20:24 15:30-20:24 15:30-20:24 15:30-20:24
Dr. Séculi Dr. Séculi Dr. Séculi Dr. Séculi Dr. Séculi
UROLOGIA 9:45-13:57 9:45-13:57 9:45-13:57
( BECX3629 ) J. Oliveras Dr. Castells Dr. Camps Dr. Contreras
(BECX3643) A. Torner 15:30-19:54 15:30-19:54 15:30-19:54
Dr. Douri Dr. Douri Dr. Douri
(BECX3663) R. Marina 16:50-20:03 15:00-19:49
Dr. Douri Dr. Douri
6

EDIFICI DE CONSULTES EXTERNES HUB. Novembre 2011
Versió: 1 NOVEMBRE 2011
MÒDUL B1
Servei Box
MÒDUL B2
2 8:30 - 13:32 9:00 - 13:45 9:00 - 15:00 9:00 - 14:29 9:00 -14:29
BE_Traumatologia Dr. González Dr. Pedrero Dr. Coscojuela Dr. Sánchez
A. Torner
( Dr. Casañas )
Cañas
4 9:00 - 14:29 9:00 - 14:29 10:00 - 14:30 9:00 - 14:29 8:30 - 13:32
Dr. Cabot Dr. Pablos Dr. Armengol Dr. Hachem BE_Traumatologia
A. Torner
( Dr. Pablos )
8 9:00 - 13:28 9:00 - 13:28 9:00 - 13:28 8:30 - 13:32 9:00 - 13:28
BE_Tramatologia BE_Tramatologia BE_Tramatologia BE_Traumatologia BE_Tramatologia
Rambla Marina Rambla Marina Rambla Marina A. Torner Rambla Marina
( Dr. Hernández ) ( Dr. Hernández ) ( Dr. Hernández ) ( Dr. Hernández ) ( Dr. Hernández )
1 15:00 - 17:00
BE_CIRURGIA
15:00 - 17:00
BE_CIRURGIA
15:00 - 17:00
BE_CIRURGIA
15:00 - 17:00
BE_CIRURGIA
PRIMARIA PRIMARIA PRIMARIA PRIMARIA
Servei Box Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres
8:15 - 14:00 8:15 - 14:00 8:15 - 14:00 10:00 - 13:45 10:45 - 13:55
5
CAE Pneumologia
Rambla Marina
CAE Pneumologia
Rambla Marina
CAE Pneumologia
Rambla Marina
CAE Pneumologia
Rambla Marina
CAE Pneumologia
Rambla Marina
Dra. Cubero Anul.lada fins
30.11.2011
Dr. Valldeperes Dra. López Dra. Padrones
MÒDUL 12
11
12
MÒDUL 22
9:00 - 13:28 09:00 - 13:22 09:00 - 13:22 9:00 - 13:28 09:00 - 13:22
Be_Cardiologia Be_Cardiologia Be_Cardiologia Be_Cardiologia Be_Cardiologia
RAMBLA MARINA A. TORNER A. TORNER RAMBLA MARINA A. TORNER
08:00 - 14:00 08:00 - 14:00 08:00 - 14:00 08:00 - 14:00 08:00 - 14:00
Gabinet Gabinet Gabinet Gabinet Gabinet
Electrocardiogrames Electrocardiogrames Electrocardiogrames Electrocardiogrames Electrocardiogrames
Servei Box Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres
08:15 - 14:25 09:15 - 11:55 08:15 - 11:00 08:45 - 14:25 09:00 - 14:00
Dra. Berrozpe Dr. Aranda Be_GASC-Resident Dr. Guardiola BE_CIRURGIA
5
12:15 - 14:45
Be_GASC-Resident
dimecres
11:45 - 14:30
08:15 - 11:00
Be_UFCCRCGD
PRIMÀRIA
(dimarts) Be_GASC-Resident
dimecres 2on mòdul
08:15 - 11:00 09:00 - 13:25 10:00 - 14:35 08:15 - 11:00 09:00 - 13:25
Be_GASC-Resident Be_Aparell digestiu Dra. Casanovas Be_GASC-Resident Be_Aparell digestiu
10
(dilluns)
11:45 - 14:45
Rbla. Marina
PRIMARIA
(dijous)
11:45 - 14:30
Rbla. Marina
PRIMARIA
Dra. Girbau Be_GASC-Resident
(dijous) 2n mòdul
MÒDUL 24
Dilluns
Servei Box Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres
8:30 - 12:30 8:30 - 12:30 8:00 - 11:30 8:00 - 11:30 9:45 - 12:00
8
Gab_ Orl Estrobo Gab_orl Estrobo BE_ORL
Rambla Marina
BE_ORL
Rambla Marina
BE_UFCCORL
11:45 - 14:45 11:45 - 14:45
7
Traumatologia
Cirurgia General i Digestiva ( tarda )
Dimarts Dimecres Dijous
Divendres
Pneumologia
Cardiologia
Servei Box Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres
Aparell Digestiu
Cirurgia General i Digestiva
Otorinolaringologia

TRASPÀS JERÀRQUIC DELS RECURSOS HUMANS EXISTENTS.
1. Comandaments.
2. Personal administratiu.
3. Personal d’infermeria.
1. Comandaments: aplanament de l’estructura directiva:
La proposta és un aplanament de l’estructura directiva sense doblar, en cap cas,
càrrecs.
El responsable de l’atenció especialitzada serà, com fins ara, la Subdirecció
Mèdica de l’Àrea ambulatòria de l’HUB.
A nivell mèdic existirà un sol responsable, el coordinador mèdic d’atenció
ambulatòria de l’HUB, en lloc dels dos actuals, que mantindrà una estreta
relació amb els responsables d’AP dels dos municipis.
A nivell d’infermeria es mantindrà una responsable que es farà càrrec del
personal tant de l’àrea de l’Hospitalet com la del Prat.
A nivell administratiu el comandament serà a càrrec de l’actual responsable de
AP de l’Hospitalet, però se li afegirà, igual que en els altres estaments, la gestió
del Prat.
Personal FACULTATIU
Resum d’actuacions
Llocs de treball
Coordinador mèdic d’atenció ambulatòria
Hospital Universitari de Bellvitge
(L’H + PRAT)
Responsable d’atenció especialitzada
SAP L’Hospitalet (L’H)
8
Situació
actual
(n)
1 de novembre
2011
(n)
2012
(n)
1 1 1
1 0 0
TOTALS 2 1 1

2. Personal administratiu:
Personal ADMINISTRATIU
Resum d’actuacions
Llocs de treball
vinculats a atenció especialitzada
9
Situació
actual
(n)
1 de novembre
2011
Referent Gestió i Serveis (L’H) 1 1 (L’H + PRAT) 1
Programació horari matí (L’H) 6 6 5
Programació horari tarda (L’H) 2 1 1
Back office (L’H) 4 2 (L’H + PRAT) 2
Atenció a l’usuari/backoffice (L’H) 0 1 1
Programa preoperatoris 0 1 1
Programació horari matí (PRAT) 1 2 2
(n)
2012
TOTALS 14 14 13
(n)

3. Personal d’infermeria:
Personal d’INFERMERIA
Situació actual
Llocs de treball
Vinculats a atenció
especialitzada
Just Oliveras, Rambla Marina,
Amadeu Torner
DUI (n)
Aux. Infermria
(n)
10
Totals DUI +
Aux.
Infermeria (n)
22 17 39
1 novembre
2011 (n)
Ramona Via 7 7 7
TOTALS 29 17 46 46
Personal d’INFERMERIA
Situació 1 de novembre 2011
Llocs de treball
Vinculats a atenció
especialitzada
DUI (n)
Aux. Infermria
(n)
Totals DUI +
Aux.
Infermeria (n)
1 novembre
2011 (n)
Just Oliveras 7 7 (+2)* 14 (+2)* 14
Consultes HUB 4 1 5 5
Programa preoperatoris HUB 1 1 1 1
Ramona Via 7 7 7 7
Referent d’infermeria 1 1 1 1
TOTALS 20 10 30 28 28-30
* 2 Auxiliars d’infermeria en l’actualitat de baixa i pendent d’invalidesa que no es cobririen.
2012 (n)
2012 (n)
TOTALS
TOTALS
39
19

RESUM GLOBAL DEL TOTAL DE PLACES AMORTITZADES POST
ORDENACIÓ
Just
Oliveras
Rambla
Marina
Amadeu
Torner
11
Ronda
Torrassa
HUB Altres
ubicacions
Ara 1/11 Ara 1/11 Ara 1/11 Ara 1/11 1/11 1/11
Total 2012
DUI 15 8 4 3 1 - 2 - 5 6 22 2
Aux. Inf. 7 9 3 4 2 - 5 - 1 3 17 3
GIS 16 12 3 2 - - 2 - 3 4 21 1
Cosidora 1 1 - - - - - - - - 1
Optometrista 1 1 1 - - - - - 1 2
Facultatiu 1 - - - - - - - 1 1
Total 41 29 11 10 3 - 9 - 10 15
23,5%
64 21
32,8%

TRASLLAT.
La data prevista de trasllat és el proper 1 de novembre de 2011.
La reordenació de l’activitat extrahospitalària està dintre del Pla Novembre de
mesures de contenció de la despesa que s’inicia en aquesta data.
REQUERIMENTS A LA DIRECCIÓ DE SERVEIS GENERALS.
Obres
1) Reconversió de la Sala “SAP” de la primera planta de l’edifici de
consultes externes de l’HUB en Sala unificada de gabinet per ECG.
La Sala “SAP” estava prevista reconvertir-la en despatxos assistencials.
Buscant la màxima efectivitat i aprofitant la reordenació de l’activitat
extrahospitalària es decideix convertir aquest espai en una sala diàfana
amb 4 punts d’assistència per poder centralitzar tots els ECG de la
consulta ( pre-operatoris, cardiologia i CAE’s).
Necessitats
1. 4 taules d’aula “SAP”
2. 4 aparells ECG ( 1 de trasllat d’AP).
3. 4 camilles ( del trasllat d’AP).
4. Connexions informàtiques i endolls per a 4 punts de treball.
5. 4 cadires ( del trasllat d’AP).
6. 4 PC ( del trasllat d’AP).
7. Suports per a dossificadors de esterilitzant.
8. Telefonia.
9. Megafonia.
2) Redistribució dels espais de Pneumologia de la planta 17 per recolocar
l’agenda d’infermeria de la Unitat del Son que actualment s’ubica al
mòdul B2 els dimarts i dijous.
12

Trasllat de material
L’activitat assitencial als centres d’atenció especialitzada serà fins l’últim dia
hàbil del mes d’octubre, que és el proper divendres 28 d’octubre.
El dia 2 de novembre ja es realitzarà l’activitat traslladada a Just Oliveras o a
l’HUB, la qual cosa vol dir que durant el pont del dia 31 d’octubre s’hauria de
fer efectiu el trasllat del material necessàri.
Material per traslladar a l’HUB:
1. 4 camilles ( Sala ECG )
2. 8 cadires per infermeria ( Sala ECG )
3. 10 ordinadors ( als boxes de consulta externa i sala ECG )
4. 1 aparell d’EGC ( Sala ECG )
5. 1 espiròmetre ( Mòdul B2, box 6 )
6. Petit material ORL de Rbla. Marina ( Mòdul 24, box 8 )
7. Petit material de Traumatologia ( Mòdul B1, box 8 )
Material per traslladar a Just Oliveres:
1. Sales d’Oftalmologia d’Amadeu Torner i de Rbla. Marina.
2. Petit material ORL d'Amadeu Torner.
3. Petit material de Dermatologia d'Amadeu Torner.
13

REQUERIMENTS A SERVEIS INFORMÀTICS
Resum d’actuacions (*) Informàtica AGA
Canvis descriptius d’Unitats de tractament (UT)
traslladades.
Inserció de noves ubicacions a les UT traslladades. X
Modificacions d’ubicacions a agendes traslladades. X
Modificacions de logos dels centres dels avisos de
citació i reprogramació.
Inserció de nous controls d’admissió als centres de
programació HUB i Just Oliveras.
Modificacions de diferents preconfigurats
( laboratori, espirometries, ECG... )
Modificacions i reordenació d’agendes. X
Reprogramació de pacients a noves agendes. X
Modificació de mapeig. X X
Anul.lació d’alguns gabinets dins dels controls
d’admissió.
Reprogramació dels pacients de gabinets anul.lats. X
* Existeix un document de treball més elaborat i detallat, dins del qual consten
totes les actuacions a realitzar per a cadascun dels Serveis afectats pel trasllat.
Aquest document ja s’ha lliurat als responsables d’informàtica i s’està treballant
conjuntament amb ells.
14
X
X
X
X
X

REQUERIMENTS A CALL CENTER CORNELLÀ
El Call Center de Cornellà realitzarà avís telefònic dels canvis d’ubicacions a
tots els pacients afectats pels trasllats del període del 2 de novembre fins el 30
de novembre, ambdós inclosos.
A partir de l’1 de desembre, serà l’Àrea de Gestió Administrativa de Consultes
Externes qui s’encarregarà de fer l’avís per correu ordinari.
15

Annex 3
Projecte de coordinació mèdica de
radiodiagnòstic.

PROYECTO DE COORDINACIÓN MEDICA DE RADIODIAGNOSTICO
AÑO 2011
L’objectiu principal de la nova coordinació del Servei de Radiologia, a càrrec del Dr.
Fernando Fernandez Alarza, té com objectiu principal el compromís i la voluntat la
coordinació/col.laboració amb totes les àrees de referència directa de l’Hospital, seguint
així un dels pilars d’aquesta direcció que és el projecte territorial.
El projecte es basa en la búsqueda de la coordinació del recursos tècnics, humans i de
gestió per tal d’aconseguir una sanitat més eficient, en la qual viatgin les imatges i els
informes i no els pacients, i poder disposar de mitjans en llocs en els quals no era
possible.
Els primers passos ja es varen realitzar fa uns anys amb places compartides Hospital-
Primària. Al llarg d’aquest any, s’ha produït un major integració amb l’objectiu d’una
fusió absoluta pel proper any 2012.
La planificació actual de la gestió conjunta de l’Àmbit Hospitalari- Primària,
previsiblement, permetrà centralitzar a l’Hospital l’activitat més adient, més complexa,
així com diversificar, en funció dels recursos existents en la nostra àrea de referència
ambulatòria, la realització de les exploracions radiològiques hospitalàries en els nostres
diferents centres de radiologia de Primària.
Des de l’Octubre d’enguany, la coordinació inclou la gestió dels Centres de Radiologia
de Primària de L’Hospitalet, Pura Fernandez, i del Prat.
S’han fet reunions periòdiques amb els responsables d’infermeria, de secretaria i el Cap
de Servei, on s’han aixecat actes dels temes tractats i dels acords.
Activitat compartida SPDI Pura Fernandez.
En contracte del Dr. De Albert el passa a ocupar la Dra. Aja. Aquest contracte és
d’Atenció Primària amb uns acords d’activitat en ambdós centres.
Ecografia
Es continuen realitzant 4 jornades en torn matí a càrrec de la Dra. Carreño i Dr. De
Albert.
S’ha increat 1 jornada d’ecografia de matí a càrrec del Dr. Hernàndez els divendres, 10 /
febrer / 2012.
S’han suspès les jornades “extres” d’ecografies que es pagaven en concepte d’hores
extres (2/ setmana).

Reorganització de l’activitat dels facultatius adscrits a AP: aquells que prèviament
disposaven d’agendes mixtes de radiologia convencional/ecografia es dedicaran
exclusivament a fer activitat ecogràfica.
Augment de l’activitat per agenda: es passarà de realitzar 20-14 exploracions.
TAC
S’han aportat les jornades laborals necessàries per tal de donar cobertura al TC en horari
de matí i de tarda, excepte en períodes vacacionals que no s’ha pogut donar cobertura a
ambdós torns.
Productes Intermedis
S’ha realitzat l’estudi d’internalització de 900 TACs d’AP i de 400 Ecografies que en
l’actualitat s’estaven enviat fora dels nostres centres, cosa que permetrà un estalvi de
100.000 euros pel proper 2012.

Annex 4
Pla funcional d’incorporació de les
peticions del centre penitenciari Brians.

Laboratori Clínic Territorial
PLA FUNCIONAL INCORPORACIÓ DE PETICIONS DEL C.P. BRIANS
PLA FUNCIONAL
INCORPORACIÓ DE LES PETICIONS DEL
CENTRE PENITENCIARI BRIANS
Agost 2011 1

Laboratori Clínic Territorial
ÍNDEX
PLA FUNCIONAL INCORPORACIÓ DE PETICIONS DEL C.P. BRIANS
ÍNDEX ............................................................................................................................................................................... 2
0 INTRODUCCIÓ .......................................................................................................................................................... 3
1 CRONOGRAMA ......................................................................................................................................................... 3
2 LES PETICIONS ......................................................................................................................................................... 4
3 CIRCUIT ...................................................................................................................................................................... 5
4 INSTRUCCIONS PER A L’ÀREA ADMINISTRATIVA I PREMETROLÒGICA .............................................. 5
5 PREANALÍTICA EN BRIANS .................................................................................................................................. 6
6 INFORME DE RESULTATS ...................................................................................................................................... 7
7 PERSONES DE CONTACTE .................................................................................................................................... 7
8 ANNEX I. PETICIÓ DISSENYADA PER A BRIANS ............................................................................................. 9
9 ANNEX II. LES CAPSES AMB ELS TUBS ........................................................................................................... 10
Agost 2011 2

Laboratori Clínic Territorial
0 INTRODUCCIÓ
PLA FUNCIONAL INCORPORACIÓ DE PETICIONS DEL C.P. BRIANS
Aquest document descriu els circuïts de les peticions, de les mostres i els
informes relacionats amb els quatre centres d’extracció (Brians 1, Brians 2,
UHRPP-Brians 1 i UHRPP-Brians 2) dels Centres Penitenciaris de Brians
ubicat a Sant Esteve Sesrovires. A partir d’ara en aquest text es referirà com a
Brians.
1 CRONOGRAMA
√ Reunió amb el Laboratori Clínic de l’Hospital per tal de conèixer els circuïts
actuals de les mostres, del transport, dels informes: 2011-06-29.
√ Reunió amb el Laboratori Clínic de l’Hospital per tal de conèixer els circuïts
actuals de les peticions i la informàtica: 2011-06-30.
√ Reunió amb Elisabet Turú, en representació del Institut Català de la Salut, i
Rafael Guerrero i Valentina Mª Mejías en representació del Departament de
Justícia: 2011-07-06.
√ Reunió amb el transportista Linda Vista per tal de comunicar el nou circuït i
horari (Logística de l’Àrea): 2011-07-22.
√ Contactes amb Logística de l’HUB per tal de comunicar a Logaritme el nou
material d’extraccions necessari: juliol de 2011.
√ Elaboració, juntament amb Audiovisuals, del nou full de petició: 2011-07-22.
√ Contactes amb Informàtica per tal d’intentar solucionar els problemes
relacionats amb la incorporació de determinades dades al SAP: unitats
productives dels Centre Penitenciaris Brians 1 i 2, el número d’intern (NIS), el
metge sol·licitant: juliol i agost 2011.
√ Contactes amb Informàtica per tal de col·lacionar els problemes relacionats
amb les vistes SAP: juliol i agost de 2011.
√ Contactes amb Roche per tal de col·lacionar els problemes relacionats amb
els informes de resultats: juliol i agost de 2011.
Agost 2011 3

Laboratori Clínic Territorial
PLA FUNCIONAL INCORPORACIÓ DE PETICIONS DEL C.P. BRIANS
√ Reunió amb Elisabet Turú, Rafael Guerrero i Valentina Mª Mejías per
presentar les possibles solucions als problemes sorgits a la reunió anterior del
dia 6 de juliol: 2011-07-25
√ Visita al Centre Penitenciari Brians 2 per fer una reunió informativa amb el
personal sanitari de Brians 1 i 2 i determinar la data d’inici del nou de circuït de
les peticions, les mostres, els informes de resultats i comunicació dels valors
alarmants: 2011-08-04.
2 LES PETICIONS
Data prevista d’inici: 2011-10-03
Brians realitza la sol·licitud mitjançant la petició elaborada per l'Hospital de
Bellvitge (HUB), en format pdf, en la qual figuren les magnituds més
sol·licitades i els perfils elaborats per Brians (vegeu Annex I).
També hi ha espai per a la sol·licitud d’altres magnituds, que s'han d'escriure tal
com figuren en els catàlegs de proves del Laboratori Clínic i del Servei de
Microbiologia. Per demanar proves microbiològiques que no figurin en la petició
s'ha de consultar prèviament per telèfon al Servei de Microbiologia.
A més, s’han de completar les dades del sol·licitant i del pacient, incloent-hi el
nombre d'intern (NIS), la data d'extracció i la procedència (Brians 1 o Brians 2).
La petició es pot imprimir i omplir-la a mà o omplir-la a l’ordinador i després
imprimir-la.
Les peticions programades s’han de trametre al laboratori com a mínim dos
dies abans del dia en què està programada l’extracció (si l’extracció està
programada per al dilluns les peticions s’han d’enviar el dimecres). Les
peticions no programades s’envien el mateix dia que s’ha obtingut la mostra.
La prova de coagulació Temps de protrombina (INR) s’ha de demanar en una
petició independent per garantir que Brians pugui disposar del resultat sense
demora.
Agost 2011 4

Laboratori Clínic Territorial
3 CIRCUIT
PLA FUNCIONAL INCORPORACIÓ DE PETICIONS DEL C.P. BRIANS
A les 11:00 hores, de dilluns a dijous, el servei de missatgeria Linda Vista
recull, del Laboratori, les neveres preparades per a Brians 1 i Brians 2
(probablement dues neveres per centre) amb:
• Les capses, que contenen els tubs etiquetats i les etiquetes extres.
• La llista de pacients per a les extraccions del dia següent.
• Els sobres amb els informes de resultats finalitzats.
A les 12:30 hores el missatger torna de Brians al Laboratori per deixar les
neveres amb:
• Les capses amb els tubs obtinguts aquest dia.
• La llista de pacients d’aquest dia.
• Les peticions amb la data d’extracció de, almenys, dos dies després.
4 ÀREES ADMINISTRATIVA I PREMETROLÒGICA DEL LABORATORI DE
L’HUB
Les peticions s'introdueixen en el SAP amb els codis de centre 5822 per a
Brians 1 i 4830 per a Brians 2. A l'apartat "Motiu de consulta" s'ha d'introduir el
nombre d'intern (NIS). Com a data preferent s'introdueix la data d'extracció. Les
peticions introduïdes queden en l'apartat "Sol·licituds Brians Pendents". Les
peticions introduïdes es guarden.
Per a l’obtenció de les capses (vegeu Annex II) es segueix el procés següent:
• L'operació es realitza primer per a les peticions de Brians 1 i després per a
les de Brians 2:
• Les peticions amb data d'extracció de dos dies després se seleccionen en
la vista de SAP " Sol·licituds Brians Pendents " i s'envien al Sistema VIP.
• S'obtenen les capses amb els tubs i etiquetes, i s’han de tapar.
• Se selecciona la informació de SAP, i dels pacients dels quals s'ha
obtingut capsa, i es copia en un full d’Excel dissenyat amb el títol "Activitat
diària d'extracció". En aquest full s'ha de canviar el nom que apareix en
l'apartat centre pel de Brians 1 (quan s'associï a 5822) o Brians 2 (quan
s'associï a 4830).
• Les capses i la llista es col·loquen en les neveres de Brians.
Les peticions s’introdueixen en el sistema Omega llegint els codis de barres de
les etiquetes col·locades en el full "Activitat diària d'extracció". Les peticions,
Agost 2011 5

Laboratori Clínic Territorial
PLA FUNCIONAL INCORPORACIÓ DE PETICIONS DEL C.P. BRIANS
una vegada llegides, passen a la vista de SAP " Sol·licituds Brians Enviades".
Les no conformitats que es produeixin es tracten com en el cas dels pacients
hospitalitzats.
Els informes de resultats, tant els del Laboratori Clínic com de Microbiologia,
s'imprimeixen cada dia i s'introdueixen en dos sobres, un per a Brians 1 i un
altre per Brians 2. Els sobres es col·loquen a les neveres preparades per a
portar-les a Brians.
Les peticions urgents arriben en una capsa VIP juntament amb els tubs
identificats per Brians. Les mostres urgents per al Servei de Microbiologia
s’envien en una bossa de plàstic conjuntament amb la petició. La petició i s'han
d'introduir en SAP i etiquetar els tubs amb les etiquetes del full d'extracció.
5 PREANALÍTICA EN BRIANS
Brians ha de disposar del material necessari per a l'obtenció de les mostres,
subministrat per Logaritme, excepte tubs molt poc utilitzats, que subministra el
laboratori de l'HUB.
Per a les peticions programades, el laboratori de l'HUB envia a Brians 1 i 2, el
dia abans de l'extracció (dijous si es tracta d'extraccions per al dilluns), una
capsa per pacient amb els tubs ja etiquetats i, si és el cas, etiquetes per a tubs
que no s'aporten etiquetats en la capsa. Les etiquetes inclouen el nombre de
laboratori, que és diferent per a les mostres del Laboratori Clínic i Microbiologia.
A més, a la capsa hi ha una etiqueta d'identificació i una etiqueta extra, per si
cal repetir alguna extracció.
Juntament amb les capses, Brians rebrà un full amb la "Activitat diària
d'extracció" de cada centre, que conté la identificació de cada pacient i un espai
per posar l'etiqueta d'identificació subministrada a la capsa quan s'hagi efectuat
la extracció, encara que sigui parcial i falti alguna mostra per obtenir (en aquest
cas cal deixar el tub buit en la capsa, juntament amb els plens). Si no s'obté
cap mostra del pacient, no s'ha de posar l'etiqueta en el full.
Les capses amb els tubs i el full de "Activitat diària d'extracció" es col·loquen en
les neveres corresponents per ser transportades al HUB aquest dia.
Les peticions programades de, com a mínim, dos dies abans de la data de
l'extracció (si l'extracció està programada per al dilluns les peticions s'han
d'enviar el dimecres) també s'han d'incloure en les neveres, juntament amb les
capses i el full d'activitat d'extracció.
En el cas de les peticions urgents, com no es disposa de capses amb tubs
etiquetats, s’han d'utilitzar els tubs que Brians disposa, identificar-los de forma
Agost 2011 6

Laboratori Clínic Territorial
PLA FUNCIONAL INCORPORACIÓ DE PETICIONS DEL C.P. BRIANS
inequívoca i enviar-los a l’HUB en una capsa de les utilitzades per a les
mostres programades juntament amb la petició.
6 INFORME DE RESULTATS
Els informes de resultats s'envien en paper a Brians quan estan finalitzats.
Inclouen el NIS (identificació) i la procedència (Brians 1 o Brians 2). S’envien
dos tipus d'informes, el del Laboratori Clínic i el de Microbiologia. Els informes
s'envien diàriament en sobres, un per a cada centre.
Els resultats alarmants es comuniquen telefònicament al metge de guàrdia i
l'informe de resultats s'envia per fax.
7 PERSONES DE CONTACTE
7.1 Centres penitenciaris
Brians 1
Centraleta 937758000
Fax Servei Sanitari 937714250
Coordinadora Sanitària: Núria Teixidó Pérez 937713599 ext.1350 nteixido@gencat.cat
Cap d’infermeria: Josep Lluís Ariño Sorribas
937758000 ext.1351
620342692
jlarino@gencat.cat
Brians 2
Centraleta 936935000
Fax Servei Sanitari 936935032
Coordinadora Sanitària: Rosalia Ramon
936935029
620731713
Cap d’infermeria: Josefina Mangues Bafalluy
936935031
639088547
rramonf@gencat.cat
jmangues@gencat.cat
Centres penitenciaris
Responsable de l’ICS: Elisabet Turú Santigosa 607071504 eturu@gencat.cat
Responsable de Justícia: Rafael A. Guerrero
Moreno
932140163
607070080
rguerrero@gencat.cat
Coordinadora d’infermeria de Justícia: Valentina
Mª Mejías Sánchez
610288908 vmejias@gencat.cat
Agost 2011 7

Laboratori Clínic Territorial
PLA FUNCIONAL INCORPORACIÓ DE PETICIONS DEL C.P. BRIANS
7.2 Hospital Universitari de Bellvitge
Laboratori Clínic
Telèfon 93 260 75 49
Fax 93 260 75 46
Supervisor del Laboratori Clínic: Ferran Baltuille Peirón fbaltuille@bellvitgehospital.cat
Àrea administrativa: Mercedes Sanz Sanz msanz@bellvitgehospital.cat
Responsable Unitat de Suport Assistencial José Valero Politi jvalero@bellvitgehospital.cat
Responsable de l’Área de Bioquímica i
Biologia Molecular
Pedro Alía Ramos palia@bellvitgehospital.cat
Responsable de l’Àrea de
Hemostasiologia
Pere Domènech
Santasusana
pdomenechs@bellvitgehospital.cat
Responsable del Laboratori General Dolors Dot Bach d.dot@bellvitgehospital.cat
Responsable de l’Àrea d’Immunologia Mariona Mestre Playà mmestre@bellvitgehospital.cat
Servei de Microbiologia
Telèfon 93 260 79 30
Fax 93 260 75 47
Supervisora Laura Gavaso Navarro lauragavaso@bellvitgehospital.cat
Àrea administrativa
Montserrat Sánchez
Cano
msanchez@bellvitgehospital.cat
Facultatiu Especialista Lab. Micobacteri
Fernando Alcaide
Fernández de Vega
falcaide@bellvitgehospital.cat
Facultatiu Especialista Lab. Serologia
Aurora Casanova
Rituerto
acasanova@bellvitgehospital.cat
Facultatiu Especialista Lab.Virologia Jordi Niubó Bosch jniubo@bellvitgehospital.cat
Coordinació Josefina Ayats j.ayats@bellvitgehospital.cat
7.3 Empresa transportista
Linda Vista, S.L. Miguel Ángel Blas Garrido 687 898 140
Agost 2011 8

Laboratori Clínic Territorial
PLA FUNCIONAL INCORPORACIÓ DE PETICIONS DEL C.P. BRIANS
8 ANNEX I. PETICIÓ DISSENYADA PER A BRIANS
Agost 2011 9

Laboratori Clínic Territorial
PLA FUNCIONAL INCORPORACIÓ DE PETICIONS DEL C.P. BRIANS
9 ANNEX II. LES CAPSES AMB ELS TUBS
Agost 2011 10

Annex 5
Informe sobre les incidències produïdes
per la incorporació de les peticions dels
centres penitenciaris Brians 1 i 2 a l’
octubre de 2010.

INFORME SOBRE LES INCIDÈNCIES PRODUÏDES PER LA
INCORPORACIÓ DE LES PETICIONS DELS CENTRES PENITENCIARIS
BRIANS 1 I 2 EN OCTUBRE DE 2010
Laboratori Clínic de Bellvitge novembre de 2011
Al mes d’octubre es van incorporar al nostre laboratori les peticions dels Centres
Penitenciaris Brians 1 i 2. En general, el circuït ha funcionat correctament i la
comunicació amb el personal de Brians ha estat fluïda, la qual cosa facilita la detecció i
correcció dels errors.
• Durant aquest primer mes s’han produït freqüents incidències relacionades amb el
procés manual d’introducció de peticions: peticions deficientment complimentades,
per duplicitat de les proves o noms de pacients incorrectes, la qual cosa obliga a
trucar constantment a Brians per aclarir els dubtes. A més, s’han produït els lògics
errors en la creació manual de la petició en SAP, que confiem anar corregint poc a
poc.
• Des de la incorporació de les mostres procedents de Brians ens trobem que, degut a
la configuració dels analitzadors d’hematologia i del sistema informàtic els
hemogrames procedents de Brians es comportant, informàticament, com si fossin
hemogrames especials la qual cosa provoca importants inconvenients tècnics,
informàtics i de validació de resultats, tal com ha quedat reflectit a la sol·licitud
realitzada als responsables del SAP a l’HUB i a on es demana que els dos Centres
Penitenciaris Brians no estiguin enquadrats dins del servei Centres Externs, sinó
que es considerin com un servei a part. D'aquesta manera, els hemogrames
provinents dels C.P.Brians seguirien el circuït habitual i ens evitaríem desajustos,
complicacions i possibles errors.
• Durant el mes d’octubre, s’han introduït 221 peticions procedents de Brians 1 i 79
procedents de Brians 2. Cal remarcar que, tenint en compte que moltes peticions
tenen proves del Laboratori Clínic i del Servei de Microbiologia, s’han de crear
dues peticions per pacient.
• Durant el mes d’octubre, s’han sol·licitat un total de 3.267 proves (que representen
un increment del 73% en les proves realitzades pel nostre laboratori per a altres
centres).
• El procés administratiu de creació de les ordres clíniques en SAP, obtenció de les
caixes amb els tubs etiquetats, registre de les no conformitats i impressió
d’informes de resultats de Brians suposa unes 6 hores de treball administratiu al dia.
• La comprovació de las mostres rebudes, la introducció de les peticions en el sistema
Omega y el tractament preanalític de les mostres suposa una hora més de treball al
dia per al personal.

• És a dir, tot el procés relacionat amb Brians representa unes 7 hores més de treball
de les àrees administrativa i preanalítica del Laboratori.
• Des dels C.P.Brians sol·liciten dues proves que el Laboratori Clínic no realitza: la
prova de l’alè, per diagnosticar la presència de l’Helicobacter Pylori (123 proves al
2010), i el cribatge neonatal (5 proves al 2010). En tots dos casos nosaltres enviem
la mostra al Laboratori Clínic de l’Hospitalet.
• El cribatge neonatal el realitzen al Laboratori Clínic de l’Hospitalet.
• La prova de l’alè, s’envia a un laboratori en Madrid. S’hauria de considerar la
possibilitat de realitzar-lo al Servei de Medicina Nuclear de l’HUB.
• Durant aquest primer mes hem rebut les següents sol·licituds per part de Brians:
a) Una ampliació de la petició amb la incorporació de dos nous perfils, que ja
s’han incorporat al SAP i a la petició de Brians, amb la composició següent:
• Perfil preoperatori: hemograma, ions, cretinina, glucosa i proves de
coagulació.
• Perfil estudi bàsic de salut: hemograma, ions, creatinina, glucosa, alaninaaminotransferasa
i colesterol.
b) Que s’informin els limfòcits CD4 en concentració, a més d’en percentatge, la
qual cosa ja estava previst realitzar-la pròximament.
c) Que l’HUB, a més de les anàlisis de coagulació, que ja estem fent (el resultat
s’envia el mateix dia), donéssim també la pauta del tractament anticoagulant
oral, encara que quan es realitzaven les anàlisis a primària no es donaven les
pautes.
Propostes de millora
1. Es demana que els dos Centres Penitenciaris Brians no estiguin enquadrats dins
del servei Centres Externs, sinó que es considerin com un servei a part (petició
ja cursada als responsables del SAP a l’HUB).
2. Es torna a demanar que se sol·lucioni el problema que crea la duplicitat de
peticions ja que en aquest cas, i tenint en compte que moltes peticions tenen
proves del Laboratori Clínic i del Servei de Microbiologia, s’han de crear dues
peticions per pacient.
3. Se sol·licita que es reconsideri la política de reducció de personal tècnic/auxiliar
de l’Àrea de recepció de mostres ja que a l’increment degut a les peticions de
Brians s’ha de sumar l’increment molt important de les peticions procedents del
Laboratori Clínic de l’Hospitalet des de setembre de 2011.

4. En el cas de la prova de l’alè, nosaltres enviem la mostra al Laboratori Clínic de
l’Hospitalet i aquest l’envia a un laboratori en Madrid. S’hauria de considerar la
possibilitat de realitzar aquesta prova al Servei de Medicina Nuclear de l’HUB.
5. Respecte a la petició que donéssim també la pauta del tractament anticoagulant
oral, hem de dir que el Dr. Pere Domènech, responsable de l’Àrea de Trombosi i
Hemostàsia, no te inconvenient en fer les pautes, sempre que el metge
responsable del pacient faci un informe on s’indiqui el motiu del tractament
anticoagulant, el fenomen comòrbid o terapèutic amb relació directa amb la
anticoagulació i la pauta anticoagulant que el pacient està realitzant.

SERVICIO DE MICROBIOLOGÍA
INFORME SOBRE LA INCORPORACIÓN DE LAS PETICIONES DE LOS
CENTROS PENITENCIARIOS DE BRIANS
Àrea Administrativa
El personal del área administrativa interviene directamente en la tramitación de las
peticiones generadas en los centros penitenciarios de Brians.
Las peticiones remtidas desde estos centros pueden ser programadas o no programadas.
Las peticiones a programar solicitadas llegan al área administrativa del CER para su
introducción manual en SAP con el fin de generar las etiquetas y cajas con los tubos
necesarios para realizar la extracción en función de las pruebas solicitadas, que se
enviarán a Brians al día siguiente para realizar las extracciones.
En el caso de las peticiones no programadas, nos remiten la hoja de solicitud
desarrollada para ellos con la muestra extraída. Dicha petición se introduce también en
SAP para generar la orden clínica y permitir el traspaso al sistema informático de
laboratorio, en el caso del Servicio de Microbiología, el SIAH.
Se ha calculado que para la gestión administrativa de las peticiones de Brians se
requiere una administrativa a jornada completa.
Los problemas detectados a este nivel son:
1. Número considerable de peticiones. En el mes de han llegado un total de 202
peticiones, que corresponden a 919 pruebas de Brians.
2. A pesar de adoptamos los perfiles utilizados previamente por los facultativos de
estos centros, no es despreciable el número de peticiones que solicitan pruebas
simples ya incluidas en los perfiles
3. Dificultades, en ocasiones, para la trascripción de los datos administrativos del
paciente.
4. Riesgo de error en la entrada manual de las peticiones
Actividad Servicio de Microbiología
La incorporación de las peticiones de los centros penitenciarios de Brians ha supuesto
un aumento de la actividad del servicio de Microbiología del HUB, que a continuación
se describe.

Durante el mes de octubre de 2011, hemos detectado un incremento de la actividad
global del Servicio del 12,11% en relación a octubre de 2010 (29.010 pruebas vs
25.876). Este aumento de la actividad se ha relacionado a:
1. Aumento de la actividad solicitada por facultativos del área del 37,91% (2011:
4.380 vs 2010:3.176)
2. Incorporación de las solicitudes realizadas por facultativos de Brians. Total
determinaciones realizadas en 2011: 919.
3. Incremento de las pruebas procedentes del LCH en un 22,57%. Durante octubre
de 2010, se procesaron 607 pruebas derivadas de LCH frente a las 749 de
octubre de 2011. A considerar que entre las pruebas derivadas por LCH al
Servicio de Microbiología durante el año 2010, estaban incluidas las pruebas
solicitadas por los facultativos de los centros penitenciarios de Brians como
cultivos de microbacterias o estudio de la carga viral para virus de la hepatitis C,
entre otras, y que en la actualidad nos remiten directamente a nosotros.
Posibles mejoras
• Identificación de los pacientes por CIP: con esto se evitaría la introducción
manual errónea de datos, muestras del mismo paciente con “alias”…
• Conexión “on line” o mediante página web con Brians que permitiera la
solicitud de peticiones directamente en SAP evitando así el registro manual a su
llegada al HUB.
• Revisión y formación sobre el contenido de los perfiles para evitar la repetición
de pruebas simples ya incluidas en los perfiles.
• Conexión on line o mediante página web que permitiera la consulta de
resultados para evitar así la impresión de los mismos y su posterior clasificación
para el envío.

Annex 6
Servei de Microbiologia: informe sobre la
incorporació de les peticions dels centres
penitenciaris de Brians.

SERVICIO DE MICROBIOLOGÍA
INFORME SOBRE LA INCORPORACIÓN DE LAS PETICIONES DE LOS
CENTROS PENITENCIARIOS DE BRIANS
Àrea Administrativa
El personal del área administrativa interviene directamente en la tramitación de las
peticiones generadas en los centros penitenciarios de Brians.
Las peticiones remtidas desde estos centros pueden ser programadas o no programadas.
Las peticiones a programar solicitadas llegan al área administrativa del CER para su
introducción manual en SAP con el fin de generar las etiquetas y cajas con los tubos
necesarios para realizar la extracción en función de las pruebas solicitadas, que se
enviarán a Brians al día siguiente para realizar las extracciones.
En el caso de las peticiones no programadas, nos remiten la hoja de solicitud
desarrollada para ellos con la muestra extraída. Dicha petición se introduce también en
SAP para generar la orden clínica y permitir el traspaso al sistema informático de
laboratorio, en el caso del Servicio de Microbiología, el SIAH.
Se ha calculado que para la gestión administrativa de las peticiones de Brians se
requiere una administrativa a jornada completa.
Los problemas detectados a este nivel son:
1. Número considerable de peticiones. En el mes de han llegado un total de 202
peticiones, que corresponden a 919 pruebas de Brians.
2. A pesar de adoptamos los perfiles utilizados previamente por los facultativos de
estos centros, no es despreciable el número de peticiones que solicitan pruebas
simples ya incluidas en los perfiles
3. Dificultades, en ocasiones, para la trascripción de los datos administrativos del
paciente.
4. Riesgo de error en la entrada manual de las peticiones
Actividad Servicio de Microbiología
La incorporación de las peticiones de los centros penitenciarios de Brians ha supuesto
un aumento de la actividad del servicio de Microbiología del HUB, que a continuación
se describe.

Durante el mes de octubre de 2011, hemos detectado un incremento de la actividad
global del Servicio del 12,11% en relación a octubre de 2010 (29.010 pruebas vs
25.876). Este aumento de la actividad se ha relacionado a:
1. Aumento de la actividad solicitada por facultativos del área del 37,91% (2011:
4.380 vs 2010:3.176)
2. Incorporación de las solicitudes realizadas por facultativos de Brians. Total
determinaciones realizadas en 2011: 919.
3. Incremento de las pruebas procedentes del LCH en un 22,57%. Durante octubre
de 2010, se procesaron 607 pruebas derivadas de LCH frente a las 749 de
octubre de 2011. A considerar que entre las pruebas derivadas por LCH al
Servicio de Microbiología durante el año 2010, estaban incluidas las pruebas
solicitadas por los facultativos de los centros penitenciarios de Brians como
cultivos de microbacterias o estudio de la carga viral para virus de la hepatitis C,
entre otras, y que en la actualidad nos remiten directamente a nosotros.
Posibles mejoras
• Identificación de los pacientes por CIP: con esto se evitaría la introducción
manual errónea de datos, muestras del mismo paciente con “alias”…
• Conexión “on line” o mediante página web con Brians que permitiera la
solicitud de peticiones directamente en SAP evitando así el registro manual a su
llegada al HUB.
• Revisión y formación sobre el contenido de los perfiles para evitar la repetición
de pruebas simples ya incluidas en los perfiles.
• Conexión on line o mediante página web que permitiera la consulta de
resultados para evitar así la impresión de los mismos y su posterior clasificación
para el envío.

Annex 7
Resum Acords HUB / H. Joan XXIII / H. Sant
Joan de Reus / H. Verge de la Cinta.

RESUM ACORDS HUB/H. JOAN XXIII/H. SANT JOAN DE REUS/H. VERGE DE
LA CINTA
En dates 13/09/11 i 24/11/11 s’han realitzat les reunions previstes entre els quatre centres
hospitalaris per tal d’arribar a acords en els fluxos de pacients en l'especialitat de Cirurgia
Toràcica, abordant específicament el procés del Càncer de Pulmó.
En aquestes reunions hi ha assistit el Dr. Miquel Carbonell (director mèdic de l’Hospital Joan
XXIII de Tarragona), el Dr. Albert Salazar (director mèdic de l’HUB), la Dra. Pilar Closa
(directora mèdica de l’H. de Sant Joan), el Dr. Salvador Pallejà (director mèdic de l’H. Verge de
la Cinta) i els responsables assistencials dels hospitals de les especialitats corresponents (Dr.
Canalís, Dr. Dorca, Dr. Moya, Dr. Baeta i Dr. Manresa, respectivament).
S’acorda com a primer punt principal des del punt de vista organitzatiu la creació d’una Unitat
Funcional Territorial única de Cirurgia Toràcica en el Camp de Tarragona (Reus/Tarragona)
amb la referència terciària del Servei de Cirurgia Toràcica de l’HUB i de la Unitat Funcional de
Càncer de Pulmó de l’HUB/ICO.
LLISTAT DE CARTERA DE SERVEIS DE CIRURGIA TORÀCICA
EXPLORACIONS INSTRUMENTALS (Totes a la UF del Camp de Tarragona)
• Toracoscòpia
• Mediastinoscòpia
• Mediastinotomia paraesternal
• Biòpsia preescalènica
• PET
• EBUS
CIRURGIA DEL COLL
• Glàndula Tiroides (UF Camp de Tarragona)
• Tràquea (HUB)
CIRURGIA DE PARET TORÀCICA
• Pectus excavatum/carinatum (UF Camp de Tarragona)
• Tumors de paret i diafragma, principalment sarcomes (HUB)
• Patologia vertebral, complicada amb NCR i/o COT (HUB)
CIRURGIA DE PLEURA
• Pneumotòrax (UF Camp de Tarragona)
• Embassament/empiema (UF Camp de Tarragona)
Hospital Universitari de Bellvitge
Feixa Llarga s/n
08907 L’Hospitalet de Llobregat
Tel. 932 607 500
www.bellvitgehospital.cat

• Metàstasi (UF Camp de Tarragona)
• Mesotelioma (HUB)
CIRURGIA DE PULMÓ
• T. Pancoast (HUB)
• Cirurgia oncològica avançada, amb afectació vascular (HUB)
• Altre Cirurgia de Pulmó oncològica i no oncològica (UF Camp de Tarragona)
• Cirurgia de TBC (UF Camp de Tarragona)
CIRURGIA VÍDEOTORACOSCÒPICA
• Biòpsia Pulmonar (UF Camp de Tarragona)
• Malaltia Pulmonar Intersticial Difusa (HUB)
• Simpatectomia toràcica superior (UF Camp de Tarragona)
• Timectomia endoscòpica (HUB)
• Escissió de nòduls toràcics (UF Camp de Tarragona)
• Pericardiectomia (UF Camp de Tarragona)
CIRURGIA DE MEDIASTÍ
• Inflamacions/Infeccions (UF Camp de Tarragona)
• Tumors Germinals (HUB)
• Timectomia sobretot per miastènia gravis (HUB)
• Altres neoplàsies (UF Camp de Tarragona)
TRAUMATISME TORÀCIC (segons instrucció del Codi PPT)
• Osteosíntesi esternal i costal
• Cirurgia d’urgències
MALALT CRÍTIC (segons protocol derivació SEM)
Dr. Albert Salazar Dr. Miquel Carbonell
Director mèdic Director mèdic
Hospital Universitari Bellvitge Hospital Joan XXIII
Dra. Pilar Closa Dr. Salvador Pallejà
Directora mèdica Director mèdic
Hospital Sant Joan de Reus Hospital Verge de la Cinta
Desembre de 2011
Hospital Universitari de Bellvitge
Feixa Llarga s/n
08907 L’Hospitalet de Llobregat
Tel. 932 607 500
www.bellvitgehospital.cat

Annex 8
Resum acords HUB / Consorci Sanitari
Garraf (H. Residència Sant Camil)

RESUM ACORDS HUB/CONSORCI SANITARI GARRAF (H. Residència Sant
Camil)
En data 21/11/11 s’ha realitzat la reunió prevista entre els dos centres hospitalaris per tal
d’arribar a acords en els fluxos de pacients de les diferents especialitats, abordant
específicament els processos de terciarisme.
En aquesta reunió hi ha assistit el Dr. Prat (director mèdic de l’Àrea d'Aguts del Consorci
Sanitari Garraf), el Dr. Salazar (director mèdic de l’Hospital Universitari de Bellvitge) i els dos
caps de servei dels dos hospitals de l'especialitat de Cirurgia General (Dr. Errando i Dr. Biondo,
respectivament).
LLISTAT DE CARTERA DE SERVEIS TERCIARIS QUE OFEREIX L’HUB
CGD
Càncer de Recte
Un cop s’hagi diagnosticat un pacient (biòpsia +) a l’Hospital Residència Sant Camil i es
consideri que és potencialment curable (TAC + colonoscòpia < 12 cm), el servei de cirurgia
general es posarà en contacte amb la Unitat Funcional de Càncer Colorectal de l’HUB-ICO que
immediatament es fa responsable del procés.
Des de la Unitat Funcional es posaran en contacte amb el pacient per tal de dur a terme l’estudi
d’extensió de la malaltia (Ressonància) i seguir tot el protocol habitual (preoperatori, ...). En cas
que es descarti seguir el procés, el pacient seria retornat a l’Hospital Residència Sant Camil.
En cas d’indicar intervenció quirúrgica, aquesta es practicarà a l’HUB.
Si requereix Radioteràpia complementària, es realitzarà a l’ICO.
Si s’indica tractament complementari quimioteràpic, l’ICO valorarà si s’ha de fer a l’HDiR o si es
pot fer a l’Hospital Residència Sant Camil.
Tot aquest circuit descrit fins ara s’aplicarà en la majoria de pacients que són ambulatoris.
En cas que el pacient estigui ingressat a l’Hospital Residència Sant Camil i no es preveu l’alta
ràpida per motius clínics, serà traslladat a l’HUB seguint el circuit habitual de contacte
interhospitalari mitjançant els serveis d’admissions dels dos centres.
Tractament TEM
Hospital Universitari de Bellvitge
Feixa Llarga s/n
08907 L’Hospitalet de Llobregat
Tel. 932 607 500
www.bellvitgehospital.cat

Patologia sol pèlvic
Malaltia Inflamatòria Intestinal
Col·locació de reservoris
Unitat Funcional Esofagogàstrica HUB/ICO (Ca. Esòfag; Gastrectomies Totals)
Patologia Hepatobiliopancreàtica
Ca. Tiroides
Patologia suprarrenals
Obesitat mòrbida
Protocol derivació pacients especialitats quirúrgiques des de l’Hospital Residència
Sant Camil a l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB)
ORL
Ca. Laringe, excepte corda
Càvum
Base de llengua
SERVEI DE CIRURGIA ORAL I MAXIL·LOFACIAL (URGÈNCIES)
• Pacients Oncològics: UFCC Agenda de CMF (Remetre programació de CCEE
7889/2899), temps estimat real d'atenció mateixa setmana o pròxima setmana.
• Pacients Traumàtics: Metge de guàrdia. Hospitalització mateix dia (per part del nostre
Servei).
• Pacients Infeccions greus: Metge de guàrdia. Hospitalització mateix dia (per part del
nostre Servei).
• Pacients patologia oral, facial o cervical (terciària i urgent):Metge de guàrdia.
Hospitalització o CCEE, de manera ordinària o si escau, preferent.
• Pacients patologia oral, facial o cervical (ordinària o no terciària*): Remetre a
programació ordinària a CCEE o remetre a l’ambulatori, CAP o Hospital d'origen, per
atendre per part del Odontòleg (si procedeix) o Metge de Família o Metge Especialista
referent, i ells de forma ambulatòria remetre al pacient de forma ordinària a
Programació de CCEE del Servei de Cirurgia Oral i Maxil·lofacial de l'HUB. **
* Aquests pacients o aquestes patologies ordinàries, poden demorar per a la primera visita
fins a 1 any .
CIRURGIA PLÀSTICA
DERIVACIONS URGENTS
FRACTURES FACIALS.
PÈRDUES DE SUBSTÀNCIA DE PARTS TOVES. Lesions traumàtiques greus de qualsevol part del
cos en les que la cirurgia plàstica hagi d’intervenir, per donar la cobertura.
Hospital Universitari de Bellvitge
Feixa Llarga s/n
08907 L’Hospitalet de Llobregat
Tel. 932 607 500
www.bellvitgehospital.cat

DERIVACIONS NO URGENTS, NO DEMORABLES
COMPLICACIONS EN CIRURGIA ORTOPÈDICA, concretament les que deixen exposades
estructures com pròtesis, tendons, i altres teixits. Les més freqüents són les complicacions per
necrosi cutània de pròtesi de genoll.
ALTRES EXPOSICIONS PROTÈSIQUES I DE TEIXITS NOBLES, com os, articulacions, pròtesi
vasculars, etc.
ONCOLOGIA, pell, tumors de parts toves, càncer de cap i coll, ja sigui via unitats funcionals o
derivacions urgents (no immediates) al Servei de Plàstica, el qual les conduirà a la unitat
funcional corresponent.
ÚLCERES I NAFRAS Malformacions vasculars i limfàtiques en fase de complicacions (ulceració) i
qualsevol mena de nafra que es consideri pugui ser subsidiària d’un procediment reconstructor.
Per qualsevol consulta al Servei de Plàstica es pot fer via telefònica (EXT 2798), trucant a
consultes externes (EXT 2047/2048/7513) que és potser el millor lloc per trobar sempre un
metge del Servei. Fora de l’horari de CCEE Metge de guàrdia.
NEUROCIRURGIA
Tota consulta que qualsevol facultatiu consideri necessiti de valoració-tractament urgent per
neurocirurgià ha de ser remès al nostre centre.
Tot pacient que no precisi de valoració urgent, s’aconsella remetre informe-fax nº 93-2607864,
per tal de segons refereixi l’informe sigui valorat pel Dr. Acebes i concedir-li el grau de
preferència i el nom del facultatiu que atendrà el pacient, així com el termini en que serà visitat
el pacient.
INDICACIONS DE VALORACIÓ URGENT PER PART DE CIRURGIA TORÀCICA, HUB
1.- Pacient amb pneumotòrax recidivat amb indicació de drenatge toràcic.
2.- Pacient traumàtic que requereix drenatge toràcic donat la potencial gravetat i necessitat de
proves complementàries tipus Angio TC, Radiologia amb intervencionisme.
3.- Pacient amb procés sèptic pleural que requereix drenatge toràcic.
4.- Pacient amb emfisema subcutani sense origen clar.
INDICACIONS DE VALORACIÓ NO URGENT PER PART DE CIRURGIA TORÀCICA DE HUB
1.- Ca. Pulmó a la UFCP de l’HUB/ICO.
2.- Qualsevol pacient amb o sense drenatge toràcic que no presenta bona evolució de la seva
patologia toràcica.
Aquests pacients són comentats directament al cirurgià toràcic consultor de l’Hospital
Residència Sant Camil, tant els urgents com els no urgents. Segons el tipus de patologia i
característiques del pacient es decideix:
Hospital Universitari de Bellvitge
Feixa Llarga s/n
08907 L’Hospitalet de Llobregat
Tel. 932 607 500
www.bellvitgehospital.cat

· Consulta al cap de la guàrdia per trasllat en mateix dia
· Ingrés programat els dies següents
CIRURGIA VASCULAR
DERIVACIONS URGENTS
1- Sospita isquèmia crítica (Dolor en repòs i lesió tròfica)
2- Sospita isquèmia aguda, excepte amputació
3- Complicacions derivades de cirurgia
4- Sospita d’aneurisma aòrtic dissecant
5- Processos cerebro-vasculars AIT i Ictus no incapacitant
DERIVACIONS NO PERTINENTS A URGÈNCIES
1- Úlceres Venoses
2- Edemes extremitats sense sospita TVP
DERIVACIONS NO URGENTS NO DEMORABLES
Es realitza petició de visita preferent a través de FAX CCEE 2607672 on cal especificar el motiu
de consulta. El criteri de preferència el marca el Cap de Servei d’Angiologia i Cirurgia Vascular.
Dr. Albert Salazar Dr. Jaume Prat
Director mèdic Director mèdic
Hospital Universitari Bellvitge Àrea d'Aguts del Consorci Sanitari Garraf
Desembre de 2011
Hospital Universitari de Bellvitge
Feixa Llarga s/n
08907 L’Hospitalet de Llobregat
Tel. 932 607 500
www.bellvitgehospital.cat

Annex 9
Acords de col·laboració assistencial
entre l’Hospital de Bellvitge i l’Hospital
d’Igualada.

ACORDS DE COL.LABORACIÓ ASSISTENCIAL ENTRE
HOSPITAL DE BELLVITGE I HOSPITAL D´IGUALADA
( 1 )
Reunides prèviament les direccions assistencials d´ambdós
centres sanitaris, determinem en primer lloc les especialitats
mèdiques subjecte d´atenció especial en una primera fase de
l´acord de col.laboració, així com relacionar les carteres de
servei específiques de cadescún dels centres sanitaris, establir
prioritats de col.laboració i convocar, de manera inmediata,
una primera reunió amb els corresponents responsables
clínics que es fixa per el dia 6/05/2010.
Especialitats identificades en una primera fase:
• Cardiologia (i les adscrites a la D.C de Malalties del Cor)
• Neurologia (especialitats i unitats funcionals relacionats)
• Digestiu (i unitats funcionals relacionades)
• Pneumologia (i les adscrites a la D.C. M. Respiratòries)
Assistents:
Hospital de Bellvitge (a partir d´ara HUB)
Albert Salazar. Director Mèdic.
Enric Esplugas. Cap Servei Cardiologia.
Francisco Rubio. Cap Servei Neurologia.
Francesc X.Xiol. Cap Servei Digestiu.
Jordi Dorca. Director Clínic Malalties Respiratòries
Hospital d´Igualada (a partir d´ara CSA)
Josep Ballester. Director Assistencial.
Pere Comas. Director Servei Medicina Interna
Isabel Romeo. Cardiologia
Teresa Bernal. Neurologia
Jordi Zapater. Pneumologia
1 Redactat per Josep Ballester CSA(versió 22/05/10)
Pendent validar Dr. Albert Salazar HUB
1

CARDIOLOGIA
1.Cartera de serveis activa entre CSA i HUB
• Hemodinàmiques: 2 agendes reservades/setmana i
una extra en menys de 24h
• Revascularitzacions: resposta inmediata per telèfon o
fax amb adjunts d´UCI d´HUB, inmediata.
• Electrofisiologia (Dr. Sabaté) d´Ablació i Síncopes no
hi há reserva d´agenda atès que la demanda és menor
però funciona la programació i la resposta per fax.
• Codi IAM: funciona OK. Cap problema amb HUB.
• Unitat d´ICC: El CSA disposa d´una Unitat d´ICC i
s´hauria de millorar la capacitat de derivació a l´HUB
dels pacients seleccionats al CSA:
o Dra. Isabel Romeo i Dra. Dolors Arnau (CSA) es
reuniran amb la Dra. Jou Gonzalez i Dr. Nicolas
Manito per prioritzar les derivacions.
• Arritmies i Resincronitzacions: Els pacients estudiats
per resincronitzar del CSA NO haurien d´entrar a la
roda de Iª visita a l´HUB, si que que han d´entrar
DIRECTAMENT a programa. Actualment molts pacients
van a l´Hospital de Sant Pau desde el CSA.
o Dra. Romeo i Dra.Arnau contactaran amb Magda
Nebot (Unitat Funcional) per prioritzar aquestes
derivacions directes a programa.
• Marcapassos: Actualment els pacients del CSA
demoren un mínim d´un mes per a 1ª visita a l´HUB.
Si és urgent, s´ingressen i es fa el trasllat “llit a llit”,
aleshores la demora és “només” d´1 setmana.
o Aquesta activitat depèn del Servei de C.Cardíaca. Amb
la creació de la Direcció Clínica de Malalties del Cor
(Dr. Fontanilles), l´HUB integrará serveis clínics i ens
proposaran una millora organitzativa.
2

o S´estudiarà també reduïr la variabilitat dels models
dels marcapassos per tal de facilitar que desde el
CSA, més endavant, es pugui fer el seguiment amb
els programadors adequats.
• Cirurgia Cardíaca: El CSA veu 2 o 3 cassos /any de
valvulopaties que passen a llista d´espera global. Els
pacients greus aòrtics reben resposta molt lenta.
o L´HUB creu que amb la nova Direcció Clínica
millorarà el temps de resposta.
o Es convida a l´equip del CSA tots els divendres a
sessió de presentació dels nous cassos de C.Cardíaca
(contactar amb Dr. Fontanilles)
• Derivacions per proves complementàries
o Cateterismes: El CSA encara deriva alguns
cateterismes a l´Hospital del Mar per sobreiximent de
l´HUB. S´intentarà reconduïr aquesta pràctica.
o Medicina Nuclear: l´HUB pot millorar la resposta dels
malalts ingressats al CSA. Actualment son derivats a
CETIR.
o Ergometries amb consum d´O2: Es parlarà amb el Dr.
Mañas per millorar el temps de resposta de l´estudi
de pacients amb miocardiopaties del CSA.
o TAC-DMD: Es parlarà amb el Dr. Gerard Roure
(hemodinamica) per agilitar l´estudi no invasiu de
pacients joves a l´HUB per estalviar-los el
cataterisme.
2. Ampliació i millora de la Cartera de Serveis
• Cobertura professional de cardiologia al CSA
La Dra. Mireia Blè (R4) retrassarà la finalització de la
residència a l´HUB encara uns 4-6 mesos. A la fí
d´aquest període, l´HUB estudiarà la seva continuïtat
laboral amb una proposta contractual que garanteixi
un part time (20h/set) assistencial de cardiologia al
CSA i la resta a l´HUB.
• Garantir el 100% del terciarisme cardiològic al CSA
El servei de Cardiologia (en el futur Direcció Clínica de
Malalties del Cor) de l´HUB vol garantir al CSA la
totalitat de l´activitat terciaria de l´especialitat en
tant que centre de referència de l´Anoia. Aquest
compromís evitarà la derivació innecessària desde el
3

CSA a d´altres hospitals de l´àrea metropolitana de
Barcelona per a realitzar exploracions o procediments
intervencionistes dels pacients cardiologics.
NEUROLOGIA
1. Cartera serveis activa de Neurologia entre CSA i HUB
• Circuit ICTUS: No hi ha problemes destacables en el
temps de resposta de l´HUB en el circuit d´Ictus,
Ictus del despertar, Ictus Minor i hemorràgies
subaracnoidees.
• Tele-Ictus: No funciona encara a l´HUB. La guardia
compartida de Neurologia entre l´HUVH i l´HUB ha
de permetre, quan es posi em marxa el Programa
Tele-Ictus a l´Anoia desde el Departament de Salut,
la conexió telemàtica simultània entre el CSA i
l´HUVH, però sense que l´HUB deixi de ser
l´hospital de referència dels pacients d´Ictus del
CSA.
• Cirurgia Carotídea: La nova Unitat Funcional
Neurovascular (Dra. Cardona) de l´HUB proposarà
solucions de millora per a les demores que pateix
actualment el circuit assistencial de pacients
susceptibles d´intervenció diagnosticats al CSA.
• Esclerosi Múltiple: Actualment la majoria de
pacients amb E.M de la comarca d´Anoia, son
atèsos al CSA (Dra. Bernal i Dr. Baguñà). Només es
deriven a l´HUB els cassos més complexes.
• Es detecten algunes disfuncions com ara la derivació,
sense H.Clínica, desde l´HUB de pacients amb E.M per
a tractar amb bolus de corticoides directament a
Hospital de Dia. S´acorda establir contactes prèvis
via e-mail/fax per tal d´informar al CSA.
• Tractaments Toxina Botulínica: sense incidències
• Bombes de L Dopa (Duodopa): 14 cassos sense
incidències
4

2. Ampliació i millores de la C.Serveis de Neurologia
DIGESTIU
• La nova Unitat Funcional de Cirurgia del Pàrkinson,
Epilèpsia i TOC´s (Drs. Acebes i Plans) ofereix al
CSA noves possibilitats d´atenció directe a aquells
pacients susceptibles d´atenció neuroquirùrgica.
• L´HUB oferirà cobertura de Potencials Evocats als
pacients del CSA que actualment son derivats a
l´Hospital del Mar desde Igualada.
1. Actual Cartera de Serveis de Digestiu entre CSA i HUB
• Endoscòpia digestiva: El CSA assumeix tota
l´activitat diagnòstica i terapèutica actual amb el
suport del Servei de Digestiu de l´Hospital del Mar.
• Cirurgia Digestiva Oncològica: El Servei de Cirurgia
del CSA assumeix la totalitat de la cirurgia
oncològica disgestiva de l´Anoia.
• Patologia Inflamatòria Crònica: L´HUB ha posat en
marxa la nova Unitat Funcional de Malaltia
Inflamatòria Intestinal i la Unitat de
Transplantament. El Dr. Xiol (HUB) es posará en
contacte amb CSA per establir els protocols de
derivació corresponents.
• Derivacions Proves diagnòstiques i terapèutiques
o Càpsula Endoscòpica: El CSA fins ara deriva els
cassos susceptibles d´estudi a l´Hospital del Mar.
L´HUB ha incorporat aquesta tècnica i s´ofereix
per a realitzar-la pels pacients del CSA que ho
necessitin.
o Pròtessis endoscòpiques: es podem assumir a HUB
o Ecoendoscòpia digestiva: també es podem assumir
o Arteriografia d´Ucies i embolitzacions: es podem
assumir a l´HUB.
5

o Fibro-Scan: es pot assumir
• UCI Hepàtica i Unitat de Sagnants: L´HUB no disposa
d´UCI Hepàtica ni Unitat de Sagnats però pot assumir
perfectament:
o Hepatitis Fulminants
o Pacients hepatorrenals per a transplantar
2. Ampliació i millora de la Cartera de Serveis de Digestiu
PNEUMOLOGIA
• L´HUB està disposat a garantir tot el terciarisme
hospitalari que s´en derivi de l´activitat del
Servei de Digestiu del CSA.
• L´HUB estudiarà amb els residents de MIR que
finalitzin el seu període de formació, la
possibilitat d´oferir al CSA una cobertura mínima
de 20h/setmana (2 dies). Aquesta fòrmula de
col.laboració es traslladaria, em el seu moment, a
les clausules de l´Acord Marc de Col.laboració
Assistencial.
1. Actual C. de Serveis de Pneumologia entre CSA i HUB
Excel.lent relació entre ambdós serveis desde sempre.
• Necessita millorar l´atenció desde l´HUB dels
pacients amb Vessament Pleural susceptibles de
mediastinoscòpia en lloc de punció i biopsia. La
solució proposada pel Dr. Jordi Dorca és l´ingrés
directe al Servei de Pneumologia del HUB i
posteriorment es passará el pacient a Cirurgia
Toràcica (Dr. Moya)
• Ecobroncoscòpia: l´HUB pot assumir tots els
pacients atès que ha doblat els recursos.
• Unitat Funcional d´Hipertensió Pulmonar: l´HUB
ha organitzat recentment aquesta nova oferta
assistencial.
6

• Unitat de Son: El CSA assumeix actualment els
pacients amb SAOS complexes (Dr. Zapater i Dra.
Cardona). Els pacients greus son derivats a
l´HUB.
• Hemoptisis: Un problema no resolt.
o Els pacients urgents derivats pel CSA son
atèsos per l´HUB inmediatament.
o Els NO urgents demoren de 2 a 3 setmanes.
Devant d´aquesta demora, el CSA há optat
per derivar a UDIAT (C.Parc Taulí) que son
atèsos inmediatament.
2. Millora de la cartera de Serveis:
• L´HUB estudiarà la manera de millorar el circuit
d´atenció dels pacients amb Vessament Pleural del
CSA susceptibles de mediastinoscòpia.
• L´HUB estudiarà la manera de millorar l´oferta
d´atenció als pacients amb Hemoptisi No urgent
procedents del CSA i evitar la derivació a d´altres
centres terciaris no referents.
• L´HUB estudiarà la manera de millorar el circuit de
les consultes de pacients amb Sepsis Bronquial
susceptibles de tractaments sustitutius per Dèficit
sel.lectiu d´IGG.
Bellvitge, 6 de maig de 2010
7

Annex 10
Conveni de relacions institucionals
entre els serveis de Ginecologia de
l’Hospital Universitari de Sant Joan de
Déu i l’Hospital Universitari de Bellvitge.
Programa de col·laboració en cirurgia
otològica amb l’Hospital de Sant Joan de
Déu.

Conveni de relacions institucionals entre els Serveis de Ginecologia de
l’Hospital Universitari de Sant Joan de Déu (HSJD) i l’Hospital Universitari de
Bellvitge (HUB)
Objectius estratègics
1. Establir convenis concrets de relació bidireccional en els àmbits assistencial, docent i de
recerca.
2. Assegurar una correcta orientació al pacient que garanteixi l’equilibri eficient entre la
proximitat de l’atenció i l’accés immediat a l’alta complexitat quan es requereixi.
3. Facilitar l’intercanvi de professionals per tal de millorar les competències d’ambdós
centres dintre de la cartera de serveis establerta i alhora incrementar la satisfacció
docent i científica dels mateixos.
Línies d’actuació
1. Assistencial
1.1. Agilitar l’accessibilitat.
Intercanvi d’informació i comunicació ràpida per correu electrònic.
Retorn d’informació mitjançant actes de Comitè Multidisciplinar (UGO-UFM).
1.2. Cartera de serveis. Ginecologia Oncològica
Tumor Sant Joan de Déu Bellvitge Observacions
Mama Procés complet Cirurgia reconstructiva
Alta incidència.
complexe (CPL)
Complexitat assumible
Cèrvix Inicialment descentralitza Concentra el procés Baixa incidència.
Alta complexitat
quirúrgica i QMT-RDT
Cir. Robòtica
Endometri Tipus 1 de baix risc
Tipus 1 alt risc i tipus 2 Possibilitat de cir. Robòtica
(fins linf.pelviana)
(linf.aórtica o comorbiditat) i publicacions d’impacte
Vulva Variable segons complexitat Factible concentrar Baixa incidència
Gangli sentinella validat a HUB
Ovari Tumoració annexal per a Cirurgia d’estadificació
Actuació conjunta en protocol
diagnòstic diferencial
Cirurgia citorreducció primària de QMT neoadjuvant.
Tumors border-line
Cirurgia d’interval post-QMT QMT intraperitoneal primària
Laparoscòpia de resecabilitat
en estadis avançats
Cirurgia de les recurrències i d’interval (estudi GEICO.NCIC)
1.3. Cartera de Serveis. Cirurgia del sòl pelvià.
Incorporació en Unitat Multidisciplinar compartida amb protocol·lització consensual
única.
Possible descentralització de processos cap a HSJD donada la seva idoneïtat
de complexitat i factibilitat de CMA/curta estada (fins a 350 processos any).
Hospital Universitari de Bellvitge
Feixa Llarga s/n
08907 L’Hospitalet de Llobregat
Tel. 932 607 500
www.bellvitgehospital.cat

2. Docència i formació continuada
2.1. Participació activa en els comitès UGO-UFM multidisciplinars.
2.2. Docència de pregrau en assignatura unificada de 6è curs Medicina UB (Obstetrícia i
Ginecologia) amb dotació de professorat (Catedràtic, Titular i associats) vinculats
íntegrament al Campus de Bellvitge.
2.3. Docència MIR amb rotacions compartides i complementàries.
Rotació de 3 mesos, preferencial i prefixada, dels MIR de HSJD a HUB per a
oncologia pelviana i mamària.
Rotació de 18 mesos, prefixada, dels MIR de HUB a HSJD per a la formació
obstètrica.
2.4. Màster Oficial gestionat per la UB en Competències Clíniques Avançades en
l’especialitat de Ginecologia Oncològica i Patologia Mamària. Dirigit des de l’HUB però
amb participació activa de la càtedra i tot el professorat de l’HSJD.
2.5. Professorat compartit i accés preferent als cursos i tallers realitzats a ambdós centres.
HUB: Curs Internacional, taller de cirurgia vaginal...
HSJD: Cursos obstètrics, tallers de patologia del sol pelvià...
2.6. Participació activa en la elaboració i actualització dels protocols oncològics o de sòl
pelvià d’àmbit territorial.
3. Recerca i innovació
3.1. Col·laboració bilateral en els estudis clínics i bàsics desenvolupats en el marc de
l’IDIBELL.
3.2. Participació en el desenvolupament de la línia de robòtica mitjançant la derivació de
possibles casos tributaris o bé la realització de casos controls, respecte als protocols
aprovats i vigents.
3.3. Col·laboració activa en les tasques caracteritzades per a la representació i lideratge en
Societats Científiques d’àmbit nacional i internacional (SCOG, SEGO, ESGE,
SERGS...).
Hospital Universitari de Bellvitge
Feixa Llarga s/n
08907 L’Hospitalet de Llobregat
Tel. 932 607 500
www.bellvitgehospital.cat

Garanties de viabilitat
1. Es responsabilitat dels Caps de Servei corresponent, facilitar els medis assistencials i
personals per al desenvolupament dels acords recollits en el present conveni.
2. Les Direccions es comprometen a facilitar els medis suficients per l’intercanvi de
professionals i medis docents i de recerca.
3. Les Direccions facilitaran els recursos professionals i de quiròfans addicionals, suficients
per assumir el flux bidireccional d’intercanvi de pacients quirúrgics, sotmès a un pla
“extraordinari” de provisió i sense detriment de l’assignació actual de recursos.
Dr. Rubén Díaz Dr. Albert Salazar Soler
Director Mèdic Director Mèdic
Hospital Universitari Sant Joan de Déu Hospital Universitari de Bellvitge
Dr. Josep M. Lailla Vicens Dr. Jordi Ponce i Sebastià
Cap del Servei de Ginecologia Cap del Servei de Ginecologia
Hospital Universitari Sant Joan de Déu Hospital Universitari de Bellvitge
Esplugues de Llobregat, 13 d’octubre del 2011 (3 pàgines)
Hospital Universitari de Bellvitge
Feixa Llarga s/n
08907 L’Hospitalet de Llobregat
Tel. 932 607 500
www.bellvitgehospital.cat

Annex 11
Conveni entre l’Hospital Universitari de
Bellvitge, l’Hospital de Sant Joan Despí
– Moisès Broggi i l’Hospital General de
l’Hospitalet per a la creació d’una unitat
funcional angiologia cirurgia vascular.

1. Objectiu
Conveni entre
l’Hospital Universitari de Bellvitge,
l’Hospital de Sant Joan Despí – Moises Broggi
i l’Hospital General de l’Hospitalet
per a la creació d’una
Unitat Funcional Angiologia Cirurgia Vascular
Coordinar l’assistència de la patologia vascular dels territoris del GTS Baix Llobregat
Centre, Fontsanta, Hospitalet i el Prat.
2. Pautes a seguir
o Direcció única:
Correspondrà al Cap de Servei de l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB) amb el
suport d’un coordinador responsable de l’operativa diària a designar per la Direcció
Mèdica de l’HUB
o Cartera de Serveis
Inclourà tota aquella derivada de l’atenció a l’activitat de Patologia Vascular i es
distribuirà en clau territorial entre els tres centres a excepció de la patologia
anomenada terciària i altres especificacions (veure punt 3), que correspondran a
l’HUB.
o Sobre els pacients de l’àrea de referència
- Evitar desplaçaments innecessaris(veure circuits de derivació).
- Promocionar accions que millorin l’accessibilitat dels nostres usuaris als
centres.
o Sobre els professionals
- Facilitar la mobilitat reciproca de facultatius entre els diferents, sempre que
sigui possible i que no s’alteri significativament l’activitat dels centres.
- Tenir horitzons comuns i coordinats respecte la formació externa dels Metges
de l’ Unitat.
- Afavorir la presentació conjunta de comunicacions i publicacions.
o Secretaria conjunta
Accessible des dels tres centres. Aquesta responsabilitat serà assumida per la
secretària del Servei de C. Vascular de l’HUB.
o Protocols assistencials
Realització de protocols d’actuació per patologies consensuats entre l’HUB i els
hospitals del Consorci Sanitari Integral (CSI).
o Sessions clíniques conjuntes
1

Es realitzaran sessions clíniques conjuntes per a la presentació de casos i unificació
de criteris, segons protocols. Aquestes sessions es faran periòdicament, segons
calendari i de forma rotatòria en els diferents centres.
Es farà un acta de cada reunió.
o Circuits de derivació
- Es redactaran protocols de derivació d’acord amb equipaments i capacitats.
- Es facilitaran, per part dels caps de servei dels tres centres, circuits clars de
derivació interserveis, tant des del punt de vista logístic com administratiu,
per a aquells casos en els que s’hagi de contemplar el desplaçament de
pacients.
- Hi haurà una línea ràpida pels pacients que, degut a la seva gravetat, no
puguin esperar a la sessió clínica programada, i es fixarà un temps de
resposta/actuació per a la urgència diferida, segons criteri del Centre
responsable on estigui ingressat el pacient.
- En el cas de les derivacions ja decidides conjuntament, l’hospital de referència
serà el responsable, en cas de retràs, de les implicacions que puguin produirse
en el seu tractament.
- En cas de que, a criteri del metge responsable, la derivació del pacient pugui
empitjorar el seu pronòstic, aquest decidirà si es trasllada o no. Posteriorment
haurà de justificar las seva decisió en la sessió clínica conjunta.
o Registre de patologies i dades assistencials
S’adequaran bases de dades conjuntes per tal de saber en tot moment què es fa,
on es fa i com es fa.
o Línees de recerca conjuntes
Es facilitarà la realització d’estudis epidemiològics, publicacions, etc
o Infermeria vascular
Contemplar l’intercanviï de protocols d’infermeria / aprenentatge de noves
tècniques per part de la infermeria especialitzada del Bloc Quirúrgic.
o Sobre els altres equipaments assistencials del territori:
- Apropament a les ABS de l’àrea: política de portes obertes dels centres, vies
de contacte immediates, protocols de derivació, donar suport assistencial en
la nostre especialitat.
- Establiment de criteris conjunts de cures i col·laboració en la formació de les
infermeres dels centres d’atenció primària (seguiment de les cures dels
pacients d’alta hospitalària i cures de les nafres).
o Homologació i acreditació docent
- Assoliment de l’acreditació docent en tots tres centres.
- Es valorarà la possibilitat de establir rotacions de Metges Residents pels tres
hospitals de la Unitat Funcional d’Angiologia i Cirurgia Vascular.
o Stocks, material fungible i protètic
Afavorir a mig termini la compra conjunta dels diferents materials fungibles per
aconseguir millors ofertes en el mercat.
2

3. Cartera de Serveis
o Troncs supraòrtics (TSA):
- Patologia extra-craneal proximal: HUB
- Estenosi carotídia complexa: HUB
Coll hostil
Bifurcació alta
Reintervencions
Stenting carotidi
- Estenosi carotídia no complexa: a l’hospital de proximitat, segons
sectorització.
- Aneurismes de TSA de qualsevol localització: HUB
- Síndrome del furt de la subclàvia: HUB
- Cirurgia de la síndrome costo-clavicular: HUB
- Fístules arteriovenoses: HUB
o Aorta Toràcica:
- Aneurismes: HUB
- Disseccions: HUB
- Endopròtesis: HUB
o Aorta Abdominal:
- Aneurismes suprarenals: HUB
- Aneurismes yuxtarenals: HUB
- Aneurismes viscerals: HUB
- Aneurismes anatòmicament desfavorables: HUB
- Aneurismes anatòmicament favorables: a valorar en sessió prèvia
conjunta la possibilitat de fer-ho a l’hospital de proximitat.
o Ilíaca
- Aneurismes complexes: HUB
- Endopròtesi o stents per obliteracions llargues i complexes: a valorar
prèvia sessió la realització en l’Hospital de proximitat.
o Sector femoro-popliti i distal
A l’Hospital de proximitat, caldrà posar en comú (comentar en sessió) aquells casos
plurisectorials.
o Isquèmia crítica
A l’Hospital de proximitat.
o Peu diabètic
A l’Hospital de proximitat.
o Accessos vasculars per a hemodiàlisi
A l’HUB i a l’HSJDMB
o Patologia venosa
A l’Hospital de proximitat.
Aquesta cartera de serveis queda subjecte en cada cas concret al millor criteri clínic,
sempre segons les característiques del pacient i valorant el risc-benefici assistencial de
les diferents decisions.
3

4. Atenció continuada
o Presencia Física
Es realitzaran a l’ HUB per metges amb disponibilitat i capacitats de tota la Unitat
Funcional.
o Localitzables
Es realitzaran a l’HUB. A valorar disponibilitat i capacitat per tots els membres
disponibles de la Unitat Funcional.
o Atenció urgent durant l’horari laboral
Els metges especialistes de cada centre atendran i resoldran totes les consultes
del propi Servei de Urgències dels seus respectius Hospitals i tan sols derivaran
previ contacte telefònic les que no puguin assumir per necessitats del pacient i/o
per ser considerades de nivell Terciari.
5. Indicadors
S’establiran indicadors consensuats de seguiment i avaluació en els diferents
centres, entre ells:
- Estada mitjana
- Estada preoperatòria
- Mortalitat
- Readmissions
- Complicacions
- Satisfacció usuaris
- Reclamacions
6. Inici activitat
El funcionament de la Unitat Funcional de Cirurgia Vascular s’iniciarà el dia 1 de juny
del 2011.
L’Hospitalet, 23 de maig de 2011
Xavier Corbella Miquel Arrufat
Gerent HUB Gerent CSI
4

Annex 12
Projecte Delta: gestió de pacients.

Projecte Delta: Gestió de Pacients
Índex:
1. Elaboració dels quadres de comandament de les reunions matinals d’urgències i
hospitalització.
2. Gestió de la variabilitat mitjançant la sistematització dels circuïts d’ingrés i alta
d’hospitalització.
3. Ubicar l’administrativa al control de les unitats d’hospitaltizació per una major
integració de l’administrativa en la gestió de pacients a l’hospitalització.
4. Redefinició del circuït d’ingrés del malalt urgent, millorant l’indicador de
reingressos a urgències.
5. Centralització de la programació quirúrgica i de la gestió de la llista d’espera
6. Futures actuacions.
Hospital Universitari de Bellvitge
Feixa Llarga s/n
08907 L’Hospitalet de Llobregat
Tel. 932 607 500
www.bellvitgehospital.cat

1. Elaboració dels quadres de comandament de les reunions matinals d’urgències i
hospitalització.
Els quadres de comandament que s’han començat a elaborar amb l’inici de les
reunions a primera hora del matí són:
‐Indicadors d’activitat del dia anterior al servei d’urgències, hospitalització i bloc
quirúrgic.
‐Indicadors d’hospitalització i gestió de llits del dia en concret.
Aquests quadres de comandament s’elaboren diàriament cada matí, entre les 7:30
i les 9:00h, pel personal administratiu d’admissions, en dies laborables. Aquesta
documentació s’aporta a la reunió de la direcció assistencial a les 9:15, moment
que es fa també el canvi de guàrdia.
2. Gestió de la variabilitat mitjançant la sistematització dels circuïts d’ingrés i alta
d’hospitalització:
- A l’ingrés del pacient programat, amb les butaques de preparació quirúrgica i la
unitat de curta estada quirúrgica. Els pacients ingressen el mateix dia de la
intervenció i sense necessitat de bloquejar llits d’hospitalització. Aquest fet és
rellevant perquè incrementa la dotació de llits d’hospitalització convencional
pels pacients que ingressen a través del servei d’urgències. Conseqüentment,
el nombre de pacients ingressats que quedarien sense llit a urgències hauria de
ser menor.
- A l’alta, mitjançant el foment del preavís d’alta amb l’objectiu de que tots els
estaments que participen en l’alta del pacient, així com el propi pacient i els
seus familiars‐cuidadors, puguin planificar les seves actuacions i l’alta del
pacient es realitzi amb seguretat i agilitat. És desitjable que l’alta d’un pacient
no es produeixi de forma improvisada.
El preavís del pacient que serà intervingut d’un procediment que requereix
hospitalització del tipus curta estada (em prevista ≤ a 72h) hauria d’introduir‐se
en el sistema en el moment en que es planifica l’ingrés mitjançant l’opció de
dies esperats d’ingrés que figura en el formulari SAP d’aquesta ordre clínica.
D’altra banda, el pacient que ingressa a través del servei d’urgències o bé de
forma programada amb una estada mitja prevista superior a 72 hores és
preferible que el preavís d’alta es realitzi un dia/es previs a l’alta. Els pacients
Hospital Universitari de Bellvitge
Feixa Llarga s/n
08907 L’Hospitalet de Llobregat
Tel. 932 607 500
www.bellvitgehospital.cat

que procedeixen d’urgències tenen sovint un curs imprevist en el moment de
l’ingrés i, en el cas dels pacients programats de major estada mitja, aquests
tenen una cirurgia i una evolució post‐quirúrgica amb elements de variabilitat
que dificulten la previsió de l’alta amb certesa en el moment de l’ingrés.
3. Ubicar l’administrativa al control de les unitats d’hospitalització per una major
integració de l’administrativa en la gestió de pacients a l’hospitalització.
El model administratiu que es proposa per l’hospital de Viladecans és de proximitat
a l’hospitalització. Aprofitant que l’administrativa dóna suport a un grup de serveis,
es proposa la ubicació de l’administrativa als controls de les unitats
d’hospitalització. Aquesta nova ubicació té avantatges i inconvenients.
Els avantatges:
L’administrativa està ubicada més a prop d’on es prenen les decisions i per
tant es facilita la transmissió d’informació del personal assistencial a
l’administrativa: altes i planificació de les altes, proves per programar,
sol∙licitud de transport sanitari, atenció telefònica, etc.
Major integració del personal administratiu en l’equip assistencial.
Major accessibilitat del pacient/familiars a l’administrativa ja que és una
persona visible des de la porta de l’habitació.
Disminuir les interrupcions degudes a les trucades telefòniques o
presencials del control al personal d’infermeria, d’aquesta forma hi haurà
una major garantia de la seguretat clínica així com una major capacitat
resolutiva.
Els inconvenients:
L’administrativa tindrà un major nombre d’interrupcions i la seva efectivitat
disminuirà.
La cartera de serveis que realitzarà l’administrativa serà la següent:
ATENCIÓ PACIENT DURANT L’HOSPITALITZACIÓ:
o Revisió i conciliació de dades mestres del pacient.
o Gestió de proves complementaries a altres centres (derivacions).
o Gestió de les peticions de transport associades a derivacions a altres
centres.
o Gestió de proves complementàries a serveis centrals i gabinets.
Hospital Universitari de Bellvitge
Feixa Llarga s/n
08907 L’Hospitalet de Llobregat
Tel. 932 607 500
www.bellvitgehospital.cat

o Tramitació d’oxigenoteràpia i PAOS.
o Tramitació de rehabilitació domiciliària.
o Emissió de justificants tant de pacient com familiars.
o Informació al pacient i a familiars.
PREPARACIÓ A L’ALTA:
o Planificació de l’alta (preavís d’alta).
o Programació de les citacions post‐alta.
o Gestió de les peticions de transport del pacient hospitalitzat.
o Impressió i lliurament de l’informe d’alta al pacient, juntament amb
l’avís de citació de visites post‐alta, impressió de receptes.
o Informació a pacient i familiars sobre el procés alta.
TASQUES GESTIÓ DE LLITS:
o Contacte directe amb la Gestora de Llits d’admissions.
o Revisió de llits lliures i estat del llit (pendent de neteja, llit preparat).
o Revisió i informació a SAP d’altes preavisades del dia en curs, de dies
posteriors i altes de cap de setmana.
o Preparació de la documentació a lliurar al pacient d’altes de cap de
setmana.
ALTRES TASQUES PRÒPIES DEL LLOC DE TREBALL
o Recollida fulls d’infermeria i documentació clínica per a la posterior
digitalització, comprovar que tot document tingui informat el
número de pacient; ordenació d’aquests i posterior lliurament a la
Unitat d’Arxius per a l’escaneig de la documentació.
o Revisió de pacients èxitus: anul∙lació de les ordres clíniques
pendents de programar i/o programades.
o Revisió de proves pendents de programar dels pacients que són alta
de l’hospital perquè restin en el sistema les que realment siguin
pendents.
o Sol∙licitud i revisió de material per Logaritme.
Seguiment material avariat.
Tasques de suport al servei mèdic
Tasques de suport a l’equip d’infermeria
Es va implementar una prova pilot amb l’objectiu de detectar incidències i corregir‐
les en les futures unitats d’hospitalització.
4. Redefinició del circuït d’ingrés del malalt urgent, millorant l’indicador de
reingressos a urgències.
Hospital Universitari de Bellvitge
Feixa Llarga s/n
08907 L’Hospitalet de Llobregat
Tel. 932 607 500
www.bellvitgehospital.cat

Introducció:
Es decideix incidir en aquest circuït ja que es té la sospita de que les dinàmiques de
treball adquirides en el moment del canvi de sistema d’informació SIAH a SAP
causen un fals increment dels reingressos a l’hospital. Amb l’objectiu de complir
amb el temps de permanència a urgències el més baix possible alhora que generar
una acció positiva a nivell de facturació s’afavoria l’ingrés de pacients a urgències
que es preveia una necessitat clínica d’observació superior a 12 hores. Aquest fet
implicava que molts d’aquests pacients fossin donats d’alta des d’urgències sense
necessitat d’una hospitalització convencional real. En aquest sentit, la sobrecàrrega
que generaven aquests pacients en el cos facultatiu relacionada amb la
obligatorietat d’escriure un informe d’alta de tot ingrés hospitalari era també
considerable.
Anàlisi de la situació
Unitats d’Hospitalització d’urgències
‐ UH0: pacients hospitalitzats a urgències (episodi d’hospitalització) que estan
pendents d’ingrés a unitats d’hospitalització convencional.
‐ UHURG, pacients hospitalitzats a urgències (episodi d’hospitalització) que no
resten pendents d’ingrés a unitats d’hospitalització convencional.
Descripció del circuït actual:
- El pacient és admès a urgències per a ser visitat (episodi d’urgències).
- Quan el pacient està en observació (més de 12 hores) o es preveu que
pernoctarà, és ingressat a la unitat d’hospitalització UHUrg. El servei
assistencial pot ser, tant medicina d’urgències, com la resta de serveis
assistencials.
- Quan el pacient requereix d’ingrés a una unitat d’hospitalització convencional
el pacient és ingressat a la unitat d’hospitalització virtual UH0, al seu servei.
Ús actual de la UHURH:
- Observació >12h o que fan nit. Quan aquests pacients són donats d’alta,
han de realitzar l’informe d’assistència a urgències i l’informe d’alta
d’hospitalització.
- Com una forma d’assignar els pacients per especialitats.
Hospital Universitari de Bellvitge
Feixa Llarga s/n
08907 L’Hospitalet de Llobregat
Tel. 932 607 500
www.bellvitgehospital.cat

- Pacients que són d’ingrés, però encara no estan estabilitzats per a pujar a
planta.
- Pacients pendents de valoració d’ingrés a hospitalització domiciliària. En el
cas de no ser tributaris a hospitalització domiciliària, queden ingressats a
MIR.
- Trasllats des de plantes d’hospitalització de pacients que estan inestables.
Dades referents a UHURG:
Mes
ENE
2011
FEB
2011
MAR
2011
ABR
2011
MAY
2011
JUN
2011
ALTAS EXT. HOSP. CONVENCIONAL 212 165 164 144 152 158
EM altas externas 0,99 0,94 1,02 0,89 0,83 0,81
ALTAS INTERNAS 286 209 203 192 196 199
EM altas internas 0,83 0,78 0,88 0,77 0,74 0,71
INGRESSOS 352 281 297 303 272 265
Relació d’altes des de la UHURG respecte la resta d’altes Convencionals:
Mes
Hospital Universitari de Bellvitge
Feixa Llarga s/n
08907 L’Hospitalet de Llobregat
Tel. 932 607 500
www.bellvitgehospital.cat
ENE
2011
FEB
2011
MAR
2011
ABR
2011
MAY
2011
JUN
2011
ALTAS EXT.
UHURG
HOSP. CONVENCIONAL
212 165 164 144 152 158
TOTAL ALTAS EXT. HOSP. CONVENCIONAL 653 621 648 611 610 573
% ALTES UHURG 32% 27% 25% 24% 25% 28%
Impacte de la intervenció:
Amb
UHURG
Sense
UHURG
Altas ext.
hosp.
convencional
y hosp.
domiciliaria
Reingr.

5. Centralització de la programació quirúrgica i de la gestió de la llista d’espera:
Fins llavors, la planificació de la programació quirúrgica es fa de forma descentralitzada a
cada servei, i de forma heterogènia segons les pautes definides pel metge en concret. A
més a més, aquesta planificació es fa amb poca antel∙lació, i per tant, dificulta la
programació del preoperatori, que idealment hauria d’anar associat a una previsió
d’intervenció a curt termini per evitar‐ne caducitats i altres ineficiències.
La gestió de la llista d’espera és una tasca que tot i estar assignada al servei, no es viu com
una prioritat donat que històricament la insistència en la millora de la gestió i la depuració
s’ha liderat des d’admissions, segons els objectius estratègics definits per la direcció del
centre.
La finalitat de la llista d’espera és ser un cens real dels pacients que estan pendents
d’intervenció quirúrgica alhora que ha de ser una eina de gestió per a ordenar l’activitat
quirúrgica d’un procés en concret. Les llistes d’espera són pròpies d’un sistema nacional de
salut però cal gestionar‐les i, en aquest sentit, la programació quirúrgica ha d’anar lligada a
la gestió de la llista d’espera.
Objectius:
Millorar la gestió de la llista d’espera
Incrementar el temps en la planificació de la programació quirúrgica.
Disminuir el nombre d’anul∙lacions de programació quirúrgica per incidències
relacionades amb el pacient.
Millorar l’eficiència en la gestió de la demanda de visites d’anestèsia i proves
complementàries vinculades al preoperatori.
Incrementar la concordança entre l’activitat dels diferents serveis de l’hospital i els
objectius estratègics de la direcció.
6. Futures actuacions:
a. Centralització de la gestió de llits a la Unitat d’Admissions.
b. Sistematització de la gestió de la llista d’espera i del bloc quirúrgic.
Hospital Universitari de Bellvitge
Feixa Llarga s/n
08907 L’Hospitalet de Llobregat
Tel. 932 607 500
www.bellvitgehospital.cat

Annex 13
Procés SAOS. Memòria d’implementació
2011.

PROCÉS SAOS
MEMORIA D’IMPLEMENTACIÓ 2011
Dra. Carmen Monasterio Ponsa
Facultatiu Responsable Unitat del son
Direcció Clínica de Malalties Respiratòries
DESEMBRE 2011

INDEX
RESUM
FASES D’IMPLEMENTACIÓ PREVISTES EN EL
DOCUMENT PROCES SAOS
IMPLEMENTACIÓ FASE 1
IMPLEMENTACIÓFASE 2
IMPLEMENTACIÓ FASE 3
FORMACIÓ ESPECIFICA DE LA INFERMERA DEL
PROCES
ANNEXES
o PROGRAMA DEL CURS DE FORMACIÓ CONTINUADA EN
PATOLOGIA RESPIRATORIA PER METGES D’ATENCIÓ
PRIMARIA: I i II
o ACTA PRIMERA REUNIO AMB ELS METGES DE CAPCELERA
REFERENTS
o PROGRAMA DEL CURS REALITZAT PER FORMACIO
D’INFERMERES DE MEDICINA PRIMARIA
o VALORACIO DEL CURS FETA PER LES INFERMERES DE LA
MEDICINA PRIMARIA
2

RESUM
Durant l’any 2011 s’han acomplert les fases d’implementació
previstes en el procés SAOS.
La Infermera del procés necessària per dur a terme el procés
territorial SAOS, s’incorpora a la Unitat del son al febrer del 2011
(quatre dies en setmana, quan prèviament es dedicava dos). Això ha
permès endegar les fases de implementació 1 i 2, consistents en
redefinir la consulta monogràfica d’infermeria per pacients amb SAOS
i fixar les bases per poder completar en procés, començant el
contacte amb l’àrea sanitària i la detecció, i formació dels metges i
infermeres referents, així com consensuar els canals de derivació de
pacients en els dos sentits (primària-HUB i HUB –primària).
S´han fet cursos de formació tant per metges, com per infermeres,
que han estat valorats com a molt positius.
A final d’any, en concret a partir del 21 de novembre la infermera del
procés s´ha incorporat a temps complet, de manera que estem
preparats per al desplegament complet del procés, que tenim previst
començar amb el desplaçament de la infermera a cadascuna de les
àrees bàsiques, per consolidar el procés i assegurar la continuïtat
assistencial en aquesta patologia.
3

FASES D’IMPLEMENTACIÓ PREVISTES EN EL
DOCUMENT PROCES SAOS
Fase inicial, de preparació:
A partir de la incorporació de la infermera de programa es
començaria la preparació de tota la documentació per tal de poder
desenvolupar posteriorment la implementació del procés.
En aquesta fase els objectius serien:
• Incorporació de la infermera de programa
• Ubicació i integració de la infermera programa
• Elaboració i preparació dels cursos de formació teòrics i
pràctics tant per infermeria com del metges de la medicina
primària
• Elaboració de la documentació per la medicina primària
• Preparació de la documentació per la formació de les
infermeres de les àrees bàsiques: elaboració de guies,
maneig dels pacients, resolució de efectes secundaris,
criteris de derivació de nou al centre terciari.
• Preparació dels circuits interns pera tal de gestionar els
casos remesos de la medicina primària. Obertura d'agendes
especials per pacients ja tractats tant en les agendes de
visites mèdiques, com creació de primeres visites
d’infermera.
4

Fase 2, de redacció de la trajectòria: de contacte amb la
medicina primària i centres comarcals:
• Iniciar els contacte amb les ares bàsiques per tal de
seleccionar els metges MAP referents i les infermeres
referents.
• Formació de les infermeres i dels metges referents
mitjançant cursos i sessions, així com reunions conjuntes.
Fase 3, de posada en marxa:
Inici de tot el procés amb centres pilots, de manera que es puguin
anar corregint i millorant les incidències i la qualitat del procés, per la
seva extensió progressiva a tota l’àrea.
5

IMPLEMENTACIÓ FASE 1
La Infermera necessària per dur a terme el procés territorial SAOS,
s’incorpora a la unitat del son al febrer del 2011. De fet ja duia la
consulta monogràfica d’infermeria dos dies a la setmana i el que es
sol·licitava era la seva incorporació a temps complet per tal de poder
dur a terme la implementació completa del procés (veure document
territorial procés SAOS). A principis de febrer s’ incorpora de manera
parcial: 4 dies en setmana. Això ha permès endegar les fases de
implementació 1 i 2, i a partir del 15 de novembre s’incorpora amb
dedicació completa, per tal de dur a terme el procés en la seva
totalitat, donada la envergadura del projecte.
Això ha permès:
1. Augmentar el nombre de vistes de la consulta monogràfica
d’infermeria, tal com estava previst, per tal de poder donar
millor resposta als pacients que iniciaven el tractament amb
CPAP
2. Reorganitzar la consulta separant en primeres visites, per tal
d’assegurar una atenció ràpida en els pacients que iniciem el
tractament, i segones visites
3. Dotar d’un telèfon mòbil per tal de solucionar consultes a
distancia dels pacients.
S’han assolit ,en la seva totalitat , els objectius compresos en la
primera fase del procés:
• Incorporació de la infermera de procés:
Inicialment a temps parcial ( febrer 2011). A partir del 15 de
novembre 2011 la dedicació és completa.
• Ubicació i integració de la infermera de procés:
6

eparteix la seva activitat entre la consulta externa (c. ext. NML,
mòdul 15) i la Unitat del Son (planta 17).
Elaboració i preparació dels cursos de formació teòrics i
pràctics per infermeres i metges de la atenció primària:
a partir de la incorporació de la infermera del procés, s´ha elaborat la
documentació necessària per dur a terme els cursos.
• Elaboració de la documentació per la medicina primària.
S´ha iniciat la elaboració de documentació especifica: S´ha fet
entrega del document territorial procés SAOS als metges referents
per atenció primària, i als responsables tant mèdics com d’infermeria.
La documentació relativa al curs de formació per infermeres es
penjarà a la intranet.
• Preparació de la documentació per la formació de les
infermeres de les àrees bàsiques: elaboració de guies,
maneig dels pacients, resolució de efectes secundaris,
criteris de derivació de nou al centre terciari.
La documentació es penjarà a la intranet.
• Preparació dels circuits interns pera tal de gestionar els
casos remesos de la medicina primària. Obertura d'agendes
especials per pacients ja tractats tant en les agendes de
visites mèdiques, com creació de primeres visites
d’infermera.
En ampliar i reestructurar la consulta monogràfica d’infermeria
s´han creat el concepte de primera visita amb capacitat per ,
d’una banda atendre ràpidament les primeres visites dels pacients
que comencen el tractament i , d’altra banda, atendre les
sol·licituds externes de revaloració de pacients ja en tractament.
S´ha confirmat la utilitat de les primeres visites SON.INF. Han
permès:
7

Donar una resposta ràpida als problemes que apareixen al
inici del tractament amb CPAP, millorar l’adhesió del pacient
al tractament.
Disposar de mes temps a la consulta per atendre al pacient
fa mes efectiva la intervenció. Pactar objectius amb el
pacient i fixar agenda de visites ens permet que les visites
successives puguin ser espaiades, en quan al temps, i el
nivell d’absentisme injustificat, per part del pacient, reduït.
La revaloració, per part d’infermeria, del pacient que es
seguit a la nostra àrea d’influència i presenta problemes
amb el tractament, fa que aquest rebi una cura experta i
només continuï essent tractat al servei si la indicació és molt
clara.
El nombre total de visites s’ha incrementat considerablement.
Tenim les dades disponibles fins a octubre 2011:
- 189 primeres visites
- 690 segones visites, que representa un increment respecte al
mateix període de l’any anterior de 55%
- El total de visites representa un increment respecte al mateix
període de l’any anterior del 97%.
- També s´han registrat les consultes telefòniques, que han estat
69 en aquest període.
8

Des de la incorporació de la infermera el calendari de treball respecte
als aspectes organitzatius dels procés ha estat el següent:
Preparació suport
informatiu per l’ABS
Preparació full d’alta
conjunta
Preparació del taller
Pràctic ( juny 2011)
Preparació base de
dades
Planificació formació
infermeres ABS
24.01.2011 28.02.2011
02.03.2011 31.03.2011
06.04.2011 02.06.2011
15.06.2011 14.07.2011
15.11.2011 22.12.2011
9

IMPLEMENTACIÓ FASE 2
A continuació es repassen els objectius previstos en la segona fase i
es seu estat de implementació:
• Iniciar els contacte amb les ares bàsiques per tal de
seleccionar els metges MAP referents i les infermeres
referents.
S´ha procedit a identificar els metges referents. Aquest han estat els
mateixos ja contactes per al procés MPOC; degut al seu interès en la
pneumologia i que hi ha aspectes formatius i organitzatius
compartits.
La primer reunió per establir plans d’actuació en relació ja al procés
SAOS s´ha efectuat a l’abril del 2011. S’adjunta l’acta de la reunió a
l’apartat dels annexes.
La segona reunió, s´ha dut a terme el dia 14 de desembre del 2011.
La valoració feta per els metges referents quant a l’inici de la
implementació del procés ha estat molt favorable.
S’ha previst la propera reunió per al maig 2012 per tal de continuar
aprofundint en el desenvolupament del procés.
La primera reunió per establir plans d’actuació de Infermeria en
relació al procés SAOS s´ha efectuat al maig del 2011. També s´han
identificat les infermeres referents de les mateixes àrees bàsiques, i
s´han iniciat els cursos de formació com s’explica al següent apartat.
• Formació de les infermeres i dels metges referents
mitjançant cursos i sessions, així com reunions conjuntes.
10

Prèviament ja s’havia iniciat les accions per la formació dels
metges d’atenció primària. En aquest sentit es va realitzar un
primer curs adreçat a tal efecte al novembre del 2009. I al
novembre del 2010 es va realitzar el segon curs , aquesta vegada,
ja adreçat als possibles metges referents, la majoria dels quals
han estat confirmats en aquest sentit.
El primer curs destinat a les infermeres referents es va realitzar al
juny 2011. Els detalls del curs es mostren a l’apartat de annexos.
La valoració d’ aquests cursos per part dels metges i infermeres d’AP
ha sigut molt positiva.
Adjuntem als annexos els qüestionaris d’avaluació de satisfacció fets
per les infermeres que van assistir al curs.
11

IMPLEMENTACIÓ FASE 3
Aquesta fase contemplava l’inici de tot el procés amb centres pilots,
de manera que es puguin anar corregint i millorant les incidències i la
qualitat del procés, per la seva extensió progressiva a tota l’àrea.
En aquest moments, a partir de la incorporació de la infermera del
procés, un cinquè dia (que ha estat al 21 de novembre) es podrà
iniciar el ple desenvolupament de tot el procés. S´ha considerat
oportú, que la infermera del procés es desplaci als diferents centres
atenció primària, per tal de garantir la consolidació dels coneixements
i la continuïtat del procés assistencial. Els objectius concrets són
completar la formació de les infermeres i fer de consultora en el
seguiment dels pacients remesos a l’atenció primària.
S’iniciarà el pla en un centre pilot a consensuar amb els responsables
d’atenció primària. Un cop dut a terme i avaluat el resultat s’estendrà
a la resta de centres amb les modificacions oportunes, en cas de que
es consideri necessari.
La formació és farà a l’ABS. Es consensuarà amb l’AP les pautes del
treball que es durà a terme amb les infermeres de l’ABS, que han de
integrar, dins de les seves tasques, la cura del pacient amb SAOS.
El desplegament de la agenda comportarà dedicar-li dos mesos al
centre a on iniciem el procés. La experiència pilot ens facilitarà
coneixements i habilitats que ens permetran ajustar el temps que li
dedicarem en els següents ABS. Sempre es contempla la possibilitat
de variar aquets terminis si la acció formativa ho requereix.
12

Paral·lelament hem iniciat el circuit d’altes a ABS dels
pacients controlats a la consulta monogràfica de infermeria.
Prèviament s´ha preparat un document d’alta conjunta mèdic i
d’infermeria.
El nombre d’altes ha estat ja de 70 pacients.
S´ha elaborat una base de dades especifica per tal de poder registrar
els pacients remesos als ABS i poder fer un seguiment posterior del
procés.
També s´ha elaborat una guia específica per al pacients tractats amb
CPAP, que pot ser de gran utilitat a atenció primària.
13

FORMACIÓ ESPECIFICA DE LA INFEMERA DEL PROCES
-FORMACIÓN DE FORMADORES. (RED AULA RESPIRA.SEPAR)
-Curs COM PARLAR EN PÙBLIC :Tècniques de Presentació.
-Curs formació en ENTREVISTA MOTIVACIONALS de Nivell I
-Postgrau CURS AUTOFORMATIU PER A DIPLOMATS DE
INFERMERIA (CADI)
-Curs ELABORACIÓ I PRESENTACIÓ DE TREBALLS CIENTIFICS I
RECERCA BIBLIOGRÀFICA
14

ANNEXOS
15

PROGRAMA DE FORMACIÓ CONTINUADA EN
PATOLOGIA RESPIRTORIA PER METGES D’ATENCIÓ
PRIMARIA
CURS TEÒRIC-PRÀCTIC DE PATOLOGIA
RESPIRATORIA DEL SON
(PRIMERA EDICIÓ)
HOSPITAL UNIVERSITARI DE BELLVITGE
DATES: Dies 17 i 18 de Novembre de 2009
16

PROGRAMA PRIMER DIA:DIMARTS
9.00h. Benvinguda i presentació del curs Dr Jordi Dorca
9.15h SAHS Fisiopatologia i prevalença. Dra. Monasterio
10.00h SAHS: Clínica i exploració física Dra Salord
Conseqüències fisio-patològiques.
10.45h Café
11:15h SAHS: Criteris de Derivació Dra . Monasterio
Diagnòstic
12.00h Tractament del SAHS Dra Gasa
12:45h Patologia Respiratòria del son no SAHS Dra Salord
13.30h: DINAR
15.00h: SEMINARI PRÀCTIC:
Proves diagnostiques, equipament i lectura de registres
LLOC: LABORTORI D’ESTUDIS RESPIRATORIS DEL SON
Fins a les 17.OOH
PROGRAMA SEGON DIA:DIMECRES
9.00h. Mètodes de regulació de CPAP. Sr Tomas Brinquis
9.45h Seguiment dels pacients amb CPAP
Seguiment inicial
Seguiment a llarg termini Sra Carme Rodriguez
10.30h Café
11.00h: SEMINARI PRÀCTIC:
11.00 H TALLER: TRACTAMENT AMB CPAP
12.00 H TALLER: SEGUIMENT A LLARG TERMINI
LLOC: LABORTORI D’ESTUDIS RESPIRATORIS DEL SON
13.00h FINALITZACIÓ DEL CURS.
17

PROGRAMA DE FORMACIÓ CONTINUADA EN
PATOLOGIA RESPIRATORIA PER METGES D’ATENCIÓ
PRIMARIA
CURS TEÒRIC-PRÀCTIC DE PATOLOGIA
RESPIRATORIA DEL SON
(SEGONA EDICIÓ)
HOSPITAL UNIVERSITARI DE BELLVITGE
DATES: 11 de Novembre de 2010
18

PROGRAMA PRIMER DIA: dijous
9.00h. Benvinguda i presentació del curs Dr Jordi Dorca
9.15h SAHS Fisiopatologia i prevalença. Dra. Monasterio
10.00h SAHS: Clínica i exploració física Dra Salord
Conseqüències fisio-patològiques.
10.45h Café
11:15h SAHS: Criteris de Derivació
Diagnòstic Dra Salord
12.00h Tractament del SAHS Dra Gasa
12.45 h Seguiment dels pacients amb CPAP
Seguiment inicial
Seguiment a llarg termini Sra Carme Rodriguez
13.30h: DINAR
15.00h: SEMINARI PRÀCTIC:
- PROVES DIAGNÒSTIQUES, EQUIPAMENT I LECTURA DE
REGISTRES
Dra. Monasterio, Dra Salord
- TRACTAMENT AMB CPAP
Tomas Brinquis, Pilar Garriga, Sandra Perez
LLOC: LABORATORI D’ESTUDIS RESPIRATORIS DEL SON
Fins a les 17.OOH
19

ACTA de la PRIMERA REUNIÓN DE MÉDICOS REFERENTES DE
ATENCIÓN PRIMARIA.
Lugar: Hospitalet de Llobregat.
Fecha: 23 de marzo-2011.
ASISTENTES:
Direcció Clínica de Malalties Respiratòries. Hospital Universitari de Bellvitge
Dra. Salud Santos. Responsable Unidad Funcional de EPOC
Dra. Carmen Monasterio. Responsable de la Unidad del Sueño
Dr. Jordi Dorca. Director Clínic
Atención Primaria:
Dra. Noelia Daza. EAP Centre
Dra. Elisabeth Serra. EAP Centre
Dr. Alex Trepat. EAP Sant Josep
Dra. Rita Vidal. EAP Can Serra
Dra. M José Verea. EAP Santa Eulàlia Nord
Dra. Sandra Albamonte. EAP Santa Eulàlia Sud
Dr. Antonio Siurana. EAP Gornal
Dra. Carme Carreres. EAP Bellvitge
Dra. Yolanda Sanz. EAP Pujol i Capçada
Dr. Ferran Ferrer. EAP San Cosme
Ausentes: Dra. Dolors Peleato. EAP Ramona Via. En situación de baja maternal.
PROGRAMA
13:30: Bienvenida y presentación. Dr. Jordi Dorca
13:35: Propuestas de actuación conjunta UFOC-AP. Dra. Santos
13:45 Propuestas de los médicos referentes AP
14:00: Presentación del proceso SAOS. Dra. Monasterio
14:15: Comentarios, sugerencias y discusión
14:30: Comida de trabajo.
20

ORDEN DEL DÍA
Siguiendo la orden del día se realiza una presentación de los objetivos planteados según la Ruta
Asistencial diseñada para el proceso EPOC y el proceso SAOS, en relación a la figura del
referente como interlocutores directos para ambas unidades hospitalarias.
Se decide formalizar el grupo de trabajo, compuesto por los médicos referentes de Atención
Primària, la Dra. Santos como responsable de la UFOC y la Dra. Monasterio como responsable
de la Unidad de Sueño. Este grupo de trabajo se reunirá dos veces al año, una en marzo-abril y
otra en octubre-noviembre, con el objetivo de planificar estrategias a seguir que mejoren las
comunicaciones entre los dos niveles asistenciales y mejoren la calidad asistencial para los
pacientes con EPOC y SAOS.
Dentro de estas reuniones de trabajo se realizará una puesta al día de las novedades terapeúticas
y diagnósticas en el campo de la EPOC y de manera similar se plantearán actualizaciones en el
proceso SAOS.
Los médicos referentes exponen su interés en mejorar los espirómetros (muchos son antiguos y
no están informatizados), para poder integrarlos en la plataforma informática (eCAP-SAP), lo
que facilitaría su consulta a través de la historia clínica.
Según la última reunión de Referentes de Enfermería, sería conveniente la realización de
sesiones directas de la enfermera de programa en cada EAP, con el espirómetro que tienen en
cada centro y con las enfermeras encargadas de su realización (idealmente una fija, que sería la
enfermera referente, y otra suplente que también debería ser formada de manera adecuada en la
realización de la técnica).
Los Médicos exponen lo complicado de la situación porque los cambios en las plantillas de
enfermería suelen ser más frecuentes.
Respecto al proceso SAOS, tras esta primera toma de contacto, los médicos referentes exponen
su interes en participar en su desarrollo, así como participar en cursos de formación
,especialmente en forma de talleres practicos, ya que la mayoria realizaron un taller teoricopractico
en noviembre 2010. Tambien estan de acuerdo en la importancia de iniciar la
formación especifica de las enfermeras referentes y se muestran interesados a colaborar en
ello.
21

Se actualizan el nombre de las enfermeras referentes en el EAP de Pujol i Capçada, EAP Santa
Eulàlia Nord y Centre, que algunas de ellas han cambiado con respecto al año previo.
Se hace entrega a los médicos referentes de un Pulsioximétro de dedo donado a la Unidad
Funcional de EPOC por Astra Zeneca.
La disposición de Médicos y Enfermería Referente en el área asistencial directa del HUB queda
actualizada de la siguiente manera:
CENTROS DE HOSPITALET
EAP
Centre
EAP
Sant
Josep
EAP
Can
Serra
EAP
Santa
Eulàlia
Nord
EAP
Santa
Eulàlia
Sud
EAP
Gornal
MÉDICO ENFERMERÍA
Noelia
Daza
Macaya ndaza@ambitcp.catsalut.net
Elisabeth
Serra
Sbert eserra@ambitcp.catsalut.net
Alejandro
Trepat
González atrepat@ambitcp.catsalut.net
M Rita
Vidal
Biosca rvidalb@ambitcp.catsalut.net
M Jose
Verea
Vazquez mjverea@ambitcp.catsalut.net
Laura
Mestre
Boleda lmestres@ambitcp.catsalut.net
MARTA mblanc@ambitcp.catsalut.net
BLANC
Adela
Gejo
Bartolome agejo@ambitcp.catsalut.net
Enric
Garcia
Gomila egarciago@ambitcp.catsalut.net
Nuria
Surroca
Coll nsurroca@ambitcp.catsalut.net
Lidia
Rubio
Perez lrubio@ambitcp.catsalut.net
Maria
Ramos
Sánchez
ROSA VERDÚ
mramoss@ambitcp.catsalut.net
Jordi
Fernandez
Ruiz jfernandez@ambitcp.catsalut.net
Sandra
Ines
Albamonte
Sanchez
Navarro salbamonte@ambitcp.catsalut.net Urdiales misanchez@ambitcp.catsalut.net
Antonio
M Rosa
Siurana
Gutierrez
Vila asiurana@ambitcp.catsalut.net Lengua mgutierrez@ambitcp.catsalut.net
EAP Carme ccarreres@ambitcp.catsalut.net Adela agonzalezsi@ambitcp.catsalut.net
22

Bellvitge Carreres
Molas
CENTROS DEL PRAT.
Gonzalez
Sierra
Ana
Comabella
Cueco acomabella@ambitcp.catsalut.net
EAP
Carmen Mendez Galeano (hace
espiros)
Pujol i Yolanda sanzyolanda@hotmail.com Noelia Rodríguez Bailón
Capçada Sanz
EAP
ysanz@ambitcp.catsalut.net (ref.resp)
Ramona Dolors
Montse
Via
EAP
Peleato mpeleato@ambitcp.catsalut.net Prat mprat@ambitcp.catsalut.net
Sant Ferran
Roser
Cosme Ferrer fferrercpics@gencat.cat Torta rtorta.cp.ics@gencat.cat
Mª
Isabel
Suarez isuarez.cp.ics.@gencat.cat
La próxima reunión se convocará por email en el mes de octubre-2011.
23

PROGRAMA DEL CURS REALITZAT PER FORMACIO
D’INFERMERES DE MEDICINA PRIMARIA
24

Curs/Taller: Síndrome d’apnea del son (SAOS)
Objectius:
Aprofundir en el concepte sobre la Síndrome d’apnea del son (SAOS)
Saber aplicar els coneixements per poder dispensar una correcta atenció als
pacients amb la síndrome d’apnea
Aportar eines i estratègies de treball per tal de fer el seguiment del malalt
dins de l’àmbit de l’atenció primària de salut.
Dia: 8 de juny de 2011
Horari: 9 h a 14 h
Lloc: Aula Clínica del servei de malalties respiratòries de l’HUB
Dies 10, 14, 17, 21 i 28 de juny de 2011 (Taller pràctic)
Horari: 8 h a 15 h
Lloc: Consultes externes
Total d’hores: 12h
Dirigit a: Infermeres de l’àmbit d’atenció primària de salut (Centre,Sant
Josep, Can Serra, Santa Eulàlia Nord,Gornal, Bellvitge, Pujol i Capçada, Sant Cosme i
Ramona Via)
Contingut:
Presentació del curs.
- Sra Anna Fàbregas. Cap d’àrea del servei de malalties respiratòries
9.00 h Presentació del procés territorial SAOS.
- Sra. Carmen Monasterio. Metgessa del servei de Pneumologia.
9.30 h La Síndrome d’apnees obstructives del son: conceptes generals
- Sra. Neus Salord. Metgessa del servei de Pneumologia.
10.00 h Tractament amb CPAP i altres alternatives.
- Sr. Tomás Brinquis Infermer del servei de malalties respiratòries
10.30 h Seguiment del pacient en tractament amb CPAP:
25

• valoració d’infermeria
• Connexió entre infermeria d’atenció primària i Unitat del son
-Sra. Carme Rodriguez Infermera del servei de malalties respiratòries
11.30 h Cafè
12.00 - 14 h Taller pràctic:
• Tractament amb CPAP:
• coneixement dels equips i el seu funcionament.
- Sra. Carme Rodriguez, Sr.Tomás Brinquis Infermers del servei de
malalties respiratòries
-
Dies : 10, 14, 17, 21 i 28 de juny de 2011 (Taller pràctic)
Horari: 8 h a 15 h
Lloc: Consultes externes
Docent: Sra. Carme Rodriguez Infermera del servei de malalties
respiratòries
Organitza:
Sra. Carme Rodriguez Infermera de programa i Dra. Carme Monasterio
Responsable de la Unitat del Son. Sra. Anna Fàbregas Cap d’Àrea de Malalties
Respiratòries. Sra. Maite Anguix. Supervisora i Coordinadora amb l’AP. Sra.
Lourdes Pastor .Cap d’Àrea Processos Transversals.
Coordina:
Unitat de Formació Continuada
26

VALORACIO DEL CURS FETA PER LES INFERMERES DE LA
MEDICINA PRIMARIA
27

Formació continuada presencial - Informe final de l'avaluació de la satisfacció
Títol acció formativa Edició Codi
Taller Pràctic Síndrome d'apnea del son 1 I06009
Data inici Núm. hores Horari
08 DE JUNY DE 2011
Núm. de qüestionaris contestats Núm. d'admesos
15
16
Organització
1 El centre ha proporcionat tots els serveis /
materials necessaris (pissarra, projector, TV...)
2 Els serveis / materials han estat suficients i
adequats
3 La ubicació de l'aula i les condicions ambientals
són confortables
Materials didàctics
4
El contingut del material està ben estructurat i
ben presentat
12
08 a 14 hores
1 2 3 4 5 6 ns nc Total Mitjana Bloc Nota global
0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 40,00% 60,00% 0,00% 0,00% 100,00%
0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 53,33% 46,67% 0,00% 0,00% 100,00%
0,00% 0,00% 6,67% 26,67% 40,00% 26,67% 0,00% 0,00% 100,00%
0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 46,67% 53,33% 0,00% 0,00% 100,00% 5,53
5,29
5,44

5
6
7
8
9
10
11
12
13
El material lliurat constitueix una ajuda per al
seguiment de l'acció
Objectius i continguts
Els objectius de l'acció formativa estan clarament
definits
Els continguts impartits són coherents amb els
objectius de l'acció formativa
Els continguts impartits han estat clars i
estructurats
Els objectius de l'acció formativa s'assoleixen
adequadament
Metodologia
La metodologia emprada és la més adequada
per assolir els objectius
La teoria i la pràctica contribueixen eficaçment a
l'aprenentatge
Aplicabilitat
Els coneixements adquirits són aplicables al meu
lloc de treball
Els coneixements adquirits són útils pel meu
desenvolupament professional
Avaluació global
0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 46,67% 53,33% 0,00% 0,00% 100,00%
0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 46,67% 53,33% 0,00% 0,00% 100,00%
0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 26,67% 73,33% 0,00% 0,00% 100,00%
0,00% 0,00% 0,00% 6,67% 26,67% 66,67% 0,00% 0,00% 100,00%
0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 33,33% 66,67% 0,00% 0,00% 100,00%
0,00% 0,00% 0,00% 13,33% 40,00% 46,67% 0,00% 0,00% 100,00%
0,00% 0,00% 0,00% 13,33% 20,00% 66,67% 0,00% 0,00% 100,00%
0,00% 0,00% 0,00% 20,00% 53,33% 26,67% 0,00% 0,00% 100,00%
0,00% 0,00% 0,00% 6,67% 53,33% 40,00% 0,00% 0,00% 100,00%
14 La durada de l'acció formativa és suficient 0,00% 0,00% 0,00% 13,33% 46,67% 40,00% 0,00% 0,00% 100,00%
15
16
17
L'acció formativa ha satisfet les meves
expectatives
La meva implicació / participació en aquesta
acció formativa ha estat activa
El meu grau de satisfacció global amb l'acció
formativa és positiu
0,00% 0,00% 0,00% 6,67% 40,00% 53,33% 0,00% 0,00% 100,00%
0,00% 0,00% 0,00% 6,67% 46,67% 46,67% 0,00% 0,00% 100,00%
0,00% 0,00% 0,00% 6,67% 33,33% 60,00% 0,00% 0,00% 100,00%
5,63
5,41
5,17
5,47
29

18
Recomanaria aquesta acció formativa a un/a
company/a
0,00% 0,00% 0,00% 6,67% 33,33% 60,00% 0,00% 0,00% 100,00%
Títol acció formativa Edició Codi
Taller Pràctic Síndrome d'apnea del son 1 I06009
Docent: Carme Rodriguez
1 2 3 4 5 6 ns nc Total
1 Assisteix puntualment a la classe 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 13,33% 73,33% 0,00% 13,33% 100,00%
2 Domina la matèria 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 6,67% 80,00% 0,00% 13,33% 100,00%
3
4
Les explicacions/ exposicions són clares i
estructurades
Respon amb precisió les preguntes i dubtes dels
alumnes
0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 86,67% 0,00% 13,33% 100,00%
0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 6,67% 80,00% 0,00% 13,33% 100,00%
5 Manté l'atenció i l'interès de l'alumne 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 6,67% 80,00% 0,00% 13,33% 100,00%
6
El meu grau de satisfacció amb el docent és
positiu
0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 86,67% 0,00% 13,33% 100,00%
Mitjana
Docent
5,95
30

Docent: Carme Monasterio
1 2 3 4 5 6 ns nc Total
1 Assisteix puntualment a la classe 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 6,67% 73,33% 0,00% 20,00% 100,00%
2 Domina la matèria 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 80,00% 0,00% 20,00% 100,00%
3
4
Les explicacions/ exposicions són clares i
estructurades
Respon amb precisió les preguntes i dubtes dels
alumnes
0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 80,00% 0,00% 20,00% 100,00%
0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 6,67% 73,33% 0,00% 20,00% 100,00%
5 Manté l'atenció i l'interès de l'alumne 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 6,67% 73,33% 0,00% 20,00% 100,00%
6
El meu grau de satisfacció amb el docent és
positiu
Docent: Neus Salord
0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 6,67% 73,33% 0,00% 20,00% 100,00%
1 2 3 4 5 6 ns nc Total
1 Assisteix puntualment a la classe 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 6,67% 73,33% 0,00% 20,00% 100,00%
2 Domina la matèria 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 80,00% 0,00% 20,00% 100,00%
3
4
Les explicacions/ exposicions són clares i
estructurades
Respon amb precisió les preguntes i dubtes dels
alumnes
0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 80,00% 0,00% 20,00% 100,00%
0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 6,67% 73,33% 0,00% 20,00% 100,00%
5 Manté l'atenció i l'interès de l'alumne 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 6,67% 73,33% 0,00% 20,00% 100,00%
6
El meu grau de satisfacció amb el docent és
positiu
0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 6,67% 73,33% 0,00% 20,00% 100,00%
Mitjana
Docent
5,95
Mitjana
Docent
5,95
31

Docent: Tomas Brinquis
1 2 3 4 5 6 ns nc Total
1 Assisteix puntualment a la classe 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 6,67% 73,33% 0,00% 20,00% 100,00%
2 Domina la matèria 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 80,00% 0,00% 20,00% 100,00%
3
4
Les explicacions/ exposicions són clares i
estructurades
Respon amb precisió les preguntes i dubtes dels
alumnes
0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 80,00% 0,00% 20,00% 100,00%
0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 6,67% 73,33% 0,00% 20,00% 100,00%
5 Manté l'atenció i l'interès de l'alumne 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 6,67% 73,33% 0,00% 20,00% 100,00%
6
El meu grau de satisfacció amb el docent és
positiu
0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 80,00% 0,00% 20,00% 100,00%
Títol acció formativa Edició Codi
Taller Pràctic Síndrome d'apnea del son 1 I06009
Mitjana
Docent
5,97
32

Annex 14
CatSalut. Instrucció 04/2011. Ordenació
i configuració del model organitzatiu
i dispositius para l’atenció inicial a la
persona pacient traumàtic greu.

Àmbit
Sistema sanitari integral d’utilització pública
de Catalunya (SISCAT).
Hospitals de referència per a l’atenció a la
persona pacient i traumàtica greu.
Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM).
Altres sistemes d’emergències que traslladin
pacients a centres del SISCAT.
Servei Català de la Salut (CatSalut).
Assumpte
Ordenació i configuració del model
organitzatiu i dispositius per a l’atenció inicial
a la persona pacient amb trauma greu adulta
i pediàtrica.
Índex
1. Exposició de motius
2. Àmbit d'aplicació
3. Objecte
4. Marc organitzatiu. Nivells assistencials i
model de sectorització
4.1. Agents principals
4.2. Codi d’activació per a l’atenció de la
persona pacient traumàtica greu (Codi
PPT)
4.3. Nivells assistencials. Hospitals de
referència per a l’atenció al o a la persona
pacient traumàtica greu adulta i
pediàtrica.
4.4. Sectorització
5. Procediment
5.1. Activació del Codi PPT
5.2. Criteris de classificació de pacients
(triatge)
5.3. Comunicació
6. Formació en atenció inicial al trauma
7. Implantació
8. Seguiment i avaluació
8.1. Registre de pacients amb traumatisme
greu
8.2. Avaluació
9. Verificació dels requisits d’assegurament,
CatSalut. Instrucció 04/2011
Ordenació i configuració del model organitzatiu i dispositius
per a l’atenció inicial a la persona pacient traumàtica greu
1/15
de residència i de cobertura pel CatSalut
10. Disposició addicional
11. Entrada en vigor
Annexos
Annex I. Centres d’atenció al trauma greu.
Nivells assistencials i requeriments
Annex II. Algoritme de decisió per a
l’activació del Codi PPT
Annex III. Informació codificada per a la
transferència de la persona malalta amb
trauma greu
Annex IV.
Hospitals de referència per a l’atenció de la
persona pacient traumàtica greu adulta i la
seva sectorització
Hospitals de referència per a l’atenció de la
persona pacient traumàtica greu pediàtrica i
la seva sectorització

1. Exposició de motius
I. La planificació sanitària del Departament
de Salut és un dels eixos fonamentals de la
política de Govern i té com a objectiu marcar
les directrius estratègiques per continuar
avançant en la millora de l’estat de salut, la
disminució de les desigualtats i l’eficàcia dels
serveis de salut.
L'article 62 de la Llei 15/1990, de 9 de juliol,
d'ordenació sanitària de Catalunya, va crear
el Pla de salut de Catalunya com a
instrument indicatiu i el marc de referència
per a totes les actuacions públiques en la
matèria en l’àmbit de la Generalitat de
Catalunya. El Pla de salut de Catalunya és
l’eina amb què es dota el Govern per marcar
prioritats en matèria de salut. El Govern de
la Generalitat, fomentant el rol directiu del
Pla de salut, el reforça creant instruments
com el Mapa sanitari, sociosanitari i de salut
pública de Catalunya, que estableix criteris
de planificació de serveis per a les polítiques
marcades en el Pla de salut.
El Departament de Salut incorpora en el marc
de la planificació estratègica i operativa
l’atenció a la persona pacient amb trauma
greu, per desenvolupar juntament amb el
CatSalut i les regions sanitàries en el conjunt
de Catalunya.
Els traumatismes són la principal causa de
mortalitat i discapacitat en persones entre 1 i
44 anys d’edat. El Pla de salut de Catalunya 1
assenyala l’impacte que tenen sobre la salut
de la població les lesions no intencionades i
menciona com a principals mecanismes
responsables de les lesions mortals les
col·lisions de vehicles a motor seguides de
les caigudes. Les morts derivades
d’accidents de trànsit afecten especialment
els grups de població més jove, representant
prop d’un terç de les defuncions entre la
població d’1 a 34 anys.
II. Es coneix com a sistema de trauma el
conjunt de recursos per a l’atenció integral de
la persona pacient amb traumatisme greu o
potencialment greu que permet assolir els
millors resultats possibles en termes
d’equitat, qualitat assistencial, eficiència i
satisfacció ciutadana i professional. Es
compon de: cadena de supervivència al
trauma, registres de trauma i formació
1 Pla de salut de Catalunya a l’horitzó 2010.
http://www20.gencat.cat/portal/site/pla-salut
CatSalut. Instrucció 04/2011
Ordenació i configuració del model organitzatiu i dispositius
per a l’atenció inicial a la persona pacient traumàtica greu
2/15
específica en trauma.
L’atenció inicial al trauma greu adult i
pediàtric comporta una assistència urgent
que requereix del treball pluridisciplinari i una
atenció ràpida, eficaç i precisa en cada punt
de la cadena assistencial que s’ha de
configurar en forma de xarxa, amb hospitals
classificats segons la seva capacitat de
resolució, en funció de la cartera de serveis i
els criteris de qualitat que s’estableixin, cosa
que determina els perfils dels pacients que
poden atendre.
El Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM)
actua en la xarxa d’atenció a la persona
pacient traumàtica greu mitjançant el Centre
de Coordinació Sanitària (CECOS), entès com
a instrument del Departament de Salut i del
Servei Català de la Salut per portar a terme la
coordinació, la gestió, el control de fluxos i la
canalització de la demanda d’assistència
sanitària, en cas d’urgència o emergència,
dins el territori de Catalunya.
El SEM té la capacitat de classificar la
gravetat dels pacients i assignar el recurs més
adient per la seva atenció prehospitalària, així
com la destinació hospitalària en funció de la
gravetat, d’acord amb la organització i
ordenació de fluxos que es deriven d’aquesta
Instrucció. Aquests criteris són igualment
aplicables al trasllat en les primeres hores del
procés des d’un centre hospitalari emissor que
no pot assumir la resolució de la patologia i el
trasllat de pacients per realitzar procediments
específics urgents (per exemple:
angioradiologia), o per procedir, si escau, al
seu retorn a un hospital de menor complexitat
o més proper al lloc de residència de la
persona pacient.
En determinats casos l’atenció requerida és
d’alta especialització, tecnològica i
d’expertesa clínica. Per raons de qualitat
s’ha de donar de forma concentrada en pocs
centres i els malalts hi han d’arribar el més
aviat possible. El Mapa sanitari, sociosanitari
i de salut pública de Catalunya 2 recull els
criteris de planificació de l’atenció d’alta
especialització i concentració d’acord amb
les propostes de la Comissió de Terciarisme.
Concretament, inclou els criteris de
planificació dels centres de màxima
especialització en l’atenció a la persona
2
Mapa Sanitari, sociosanitiari i de salut pública de
Catalunya:
http://www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/dir488/ms001
.pdf

pacient traumàtica greu.
El CatSalut té competències plenes en
relació amb l’organització dels serveis per
portar a terme les prestacions incloses en la
cartera de serveis. En aquest sentit, l’annex
IV de la cartera de serveis comuns de
prestació d’atenció d’urgència del Reial
decret 1030/2006, de 15 de setembre, pel
qual s’estableix la cartera de serveis comuns
del Sistema Nacional de Salut i el
procediment per a la seva actualització,
preveu que el procediment i el model
organitzatiu per a l’atenció d’urgència, els
han d’establir les administracions sanitàries
competents.
Mitjançant la Comissió Assessora en l’Atenció
al Pacient Traumàtic Greu, creada al
novembre de 2007 i formada per professionals
referents en la seva especialitat i avalats per
les respectives societats científiques, s’han
determinat actuacions i propostes
consensuades en referència a la configuració
del model organitzatiu i dispositius per a
l’atenció a la persona pacient traumàtica greu
adulta i pediàtrica.
III. L’objectiu d’aquesta Instrucció és ordenar
l’atenció inicial a les persones amb
traumatisme greu d’acord amb la distribució
territorial, les comunicacions i els serveis
disponibles per atendre els pacients segons la
seva gravetat.
La finalitat és donar una resposta òptima, en
termes de resolució i qualitat, tant en l’àmbit
prehospitalari com hospitalari, tenint en
compte els criteris de proximitat territorial i
complexitat assistencial de cada cas, de forma
que s’aconsegueixi una equitat en els resultats
en el si de tot el CatSalut i, per tant,
independentment de l’origen i de la regió
sanitària.
Els aspectes organitzatius i d’ordenació que
estableix aquesta Instrucció volen millorar
l’accessibilitat i efectivitat dels serveis sanitaris
prestats moltes vegades en situació tempsdepenent
pels pacients afectats. També inclou
àmbits específics del model organitzatiu com
l’atenció pediàtrica i l’atenció en unitats
especialitzades per pacients adults i
pediàtrics.
Per tant, atès que l’atenció requerida és, per
una banda, d’alta especialització i, per l’altra,
es requereix facilitar la màxima accessibilitat
CatSalut. Instrucció 04/2011
Ordenació i configuració del model organitzatiu i dispositius
per a l’atenció inicial a la persona pacient traumàtica greu
3/15
possible dels serveis a la població afectada,
cal definir en el territori els hospitals d’atenció
a la persona pacient traumàtica greu segons
el nivell i tipus d’atenció que poden prestar per
així establir una sectorització que orienti els
fluxos de preferència en el trasllat dels
pacients.
Vista la proposta del director general de
Regulació, Planificació i Recursos Sanitaris,
en virtut de les competències que li són
conferides per l’article 7, lletres e i g, del
Decret 37/2011, de 4 de gener, de
reestructuració del Departament de Salut.
D’acord amb l’article 9 del Decret 66/2010, de
25 de maig, pel qual es regula l'establiment
dels convenis i contractes de gestió de serveis
assistencials en l'àmbit del Servei Català de la
Salut, que preveu les instruccions del Servei
Català de la Salut i que estableix que les
entitats proveïdores de serveis sanitaris han
de complir les instruccions que el Servei
Català de la Salut dicti en el marc de les seves
competències
D'acord amb el Departament de Salut i en
exercici de les funcions que m'atorguen els
articles 16 i 17 de la Llei 15/1990, de 9 de
juliol, d'ordenació sanitària de Catalunya, dicto
aquesta Instrucció.
2. Àmbit d'aplicació
Sistema integral sanitari d’utilització pública
de Catalunya (SISCAT).
Hospitals de referència per a l’atenció a la
persona pacient traumàtica greu.
Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM).
Altres sistemes d’emergències que traslladin
pacients a centres del SISCAT.
Servei Català de la Salut (CatSalut).
3. Objecte
L'objecte d'aquesta Instrucció és establir els
nivells assistencials i l’ordenació de l’atenció
inicial als pacients traumàtics greus d'acord
amb les seves necessitats assistencials amb
la finalitat de donar una resposta adequada a
la seva patologia.
Així mateix, també ha de garantir una atenció

contínua, adequada i de qualitat en el
transcurs de tot el procés assistencial des del
punt on es produeix la urgència fins a l’atenció
hospitalària inicial.
A efectes d’aquesta Instrucció, el trauma
greu inclou tant el trauma de caràcter greu,
determinat pel tipus de lesions o la seva
repercussió fisiològica, com el trauma
potencialment greu considerat així per raons
biomecàniques, de comorbiditat o de la seva
edat.
4. Marc organitzatiu. Nivells assistencials i
model de sectorització
4.1. Agents principals
Els agents principals són el Sistema
d’Emergències Mèdiques (SEM) i els hospitals
de referència per a l’atenció a la persona
pacient traumàtica greu adulta i pediàtrica.
D’acord amb les directrius i els criteris del
Departament de Salut i del CatSalut, el SEM
ha de fer la valoració inicial de la persona
pacient i, si escau, activar el codi per a
l’atenció a la persona pacient traumàtica greu i
ordenar tot el procés amb el mínim temps
possible.
Els diferents serveis d’urgències i
emergències que atenen pacients amb trauma
greu es regiran pels criteris especificats en
aquesta Instrucció a l’hora d’activar el codi
d’atenció al trauma greu i traslladar la persona
pacient. Per aquest motiu, hauran de posar-se
en contacte amb el CECOS per coordinar els
fluxos de pacients.
4.2. Codi d’activació per a l’atenció de la
persona pacient traumàtica greu (Codi
PPT)
El Codi PPT 3 és l’instrument de coordinació
entre dispositius assistencials, que s’utilitzarà
per activar un seguit d’accions que cerquen la
màxima qualitat i eficiència en l’atenció a la
persona malalta traumàtica coordinant
l’actuació prehospitalària i hospitalària.
El Codi s’ha d’activar tant en la persona adulta
com en l’infant atenent fonamentalment a:
signes vitals, anatomia de la lesió, aspectes
3 Protocol malalt amb politraumatisme pàg. 12 i 13
http://www.gencat.cat/salut/botss/pdf/6politrauma.pdf
CatSalut. Instrucció 04/2011
Ordenació i configuració del model organitzatiu i dispositius
per a l’atenció inicial a la persona pacient traumàtica greu
4/15
biomecànics i antecedents mèdics. El SEM o
dispositiu que faci la primera assistència ha de
procedir a la classificació de la persona
pacient d’acord amb l’algoritme de l’Annex II.
No es consideren tributaris d’activació del
Codi PPT els pacients que no es troben en
fase inicial de l’atenció aguda. En aquest cas,
el seu trasllat serà gestionat a través de la
taula de trasllat interhospitalari del SEM.
4.3. Nivells assistencials. Hospitals de
referència per a l’atenció de la persona
pacient traumàtica greu adulta i pediàtrica.
El hospitals receptors de referència per a
l’atenció a la persona pacient traumàtica greu
adulta i pediàtrica han de complir uns
requeriments lligats al nivell assistencial
segons complexitat. Els requeriments
s’estableixen a l’annex I. Qualsevol canvi en el
compliment dels requeriments que pugui
afectar el nivell i la capacitat assistencial de
l’hospital haurà de ser comunicat al gerent de
la regió sanitària corresponent.
Els hospitals de referència han d’acceptar els
pacients traslladats mitjançant l’activació del
Codi PPT feta pel CECOS. Només en casos
suficientment justificats que puguin posar en
qüestió la correcta atenció, i d’acord amb el
CECOS, es traslladarà la persona pacient a
un altre dispositiu assistencial.
4.4. Sectorització
L’atenció adequada s’ha de donar en el nivell
assistencial que correspongui a les
necessitats de la persona pacient i en el
temps més ràpid possible. La sectorització ha
de facilitar l’ordenació dels fluxos seguint els
criteris de complexitat de la persona pacient i
nivell assistencial adequat.
Així doncs, s'estableix una sectorització
territorial, en funció del lloc d'activació del
procés que orienta els fluxos de preferència
en el trasllat i atenció dels pacients traumàtics
greus adults i pediàtrics.
Els hospitals de nivell 3 són de referència per
al conjunt de Catalunya, tot i que amb caràcter
de preferència de fluxos se seguirà la
sectorització establerta d’acord amb aquesta
Instrucció.
A l’annex IV, hi consten els hospitals de
referència per a l’atenció de la persona

pacient greu adulta i pediàtrica i la
corresponent sectorització
En casos de concurrència en la demanda, el
CECOS assignarà el centre o centres de
destinació, d’acord amb la complexitat del cas
i el nivell assistencial adequat, tenint en
compte la capacitat instal·lada i disponible
dels diversos centres del nivell corresponent.
5. Procediment
5.1. Activació del Codi PPT
Després de ser alertat, el SEM ha de fer-se
càrrec de la persona pacient en els diversos
escenaris —via pública, lloc de treball,
domicili, centre assistencial i altres—, I'ha
d'avaluar i, si és el cas, ha d'activar el Codi
PPT.
Per les circumstàncies de la urgència
(intervenció dels cossos de rescat i salvament,
llunyania de centres hospitalaris, dificultat
d’accés dels recursos del SEM, etc.), la
persona pacient pot ser atesa inicialment per
altres dispositius. En tot cas, aquests recursos
sanitaris han d’activar el Codi PPT a través de
la comunicació amb el CECOS i seguir les
seves indicacions pel que fa al destí de la
persona pacient.
En el cas d'una persona pacient amb criteris
d’activació del Codi PPT, la unitat assistencial
l’ha de traslladar a l’hospital que determini el
CECOS segons criteris de capacitat de
resolució dels centres, proximitat geogràfica i
disponibilitat de recursos.
Immediatament després d’haver rebut
l’activació d’un Codi PPT des d’una unitat
assistencial, el CECOS activarà l’hospital
designat com a receptor de la persona
pacient.
En el cas que durant l’atenció inicial per
alguna de les raons ja exposades en
l’Exposició de motius sigui necessari un
trasllat interhospitalari, el CECOS ho
gestionarà com un trasllat prioritari i es farà
responsable del dispositiu logístic.
En funció de l’estat clínic la persona pacient
pot necessitar en un curt termini de temps ser
atesa directament en un hospital d’alta
complexitat o de més nivell assistencial que
on ha estat atesa inicialment, per la qual cosa
pot requerir un trasllat aeri a l’hospital de
destinació. En aquestes circumstàncies i en
CatSalut. Instrucció 04/2011
Ordenació i configuració del model organitzatiu i dispositius
per a l’atenció inicial a la persona pacient traumàtica greu
5/15
funció de les necessitats immediates de la
persona pacient el desplaçament i
l’assistència es realitzarà en el mateix hospital
receptor del trasllat aeri.
5.2. Criteris de classificació de pacients
(triatge)
Els criteris de triatge estan directament
relacionats amb els criteris d’activació del Codi
PPT.
Aquests criteris i la seva ordenació mitjançant
l’algoritme de decisió permeten definir el perfil
clínic de gravetat de la persona pacient i, en
funció dels recursos que pugui necessitar,
valorar a quin hospital ha d’anar.
5.3. Comunicació
Una adequada comunicació és clau per a l’èxit
del procés tant des dels equips d’atenció
prehospitalària cap al CECOS com des del
CECOS cap als hospitals receptors.
La informació serà estructurada, concisa i
codificada (annex III).
Els hospitals receptors disposaran en els seus
serveis d’urgències algun dispositiu que
permeti rebre l’activació del Codi PPT feta des
del CECOS.
6. Formació en atenció inicial al trauma
La formació és un dels elements claus per al
sosteniment d’un sistema de trauma. La
finalitat és millorar els coneixements i les
habilitats dels professionals necessaris per a
l’atenció inicial dels pacients amb trauma greu
en la seva assistència prehospitalària i
hospitalària.
El Departament de Salut i el CatSalut,
comptant amb la participació dels diferents
agents amb trajectòria reconeguda en suport
vital en trauma (Consell Català de
Ressuscitació, Societats Científiques, SEM,
centres amb programa de trauma reconegut i
d’altres), determinaran el corresponent model
de formació.
7. Implantació
L’organització del CatSalut en regions
sanitàries facilita la gestió de serveis de la
xarxa sanitària pública, i així mateix.

l’ordenació i configuració del model d’atenció a
la persona pacient traumàtica greu necessita
una implantació territorial per aconseguir els
seus objectius.
Les regions exerciran funcions de direcció,
coordinació i seguiment per implantar aquest
model, i es dotaran d’un pla de regió que
permeti, entre d’altres, valorar i acreditar els
nivells dels centres d’atenció al trauma greu,
implantar el codi PPT com a instrument de
coordinació assistencial i triatge de pacients,
implantar el registre de pacients traumàtics
greus i disposar d’un pla de formació que
asseguri la millor atenció possible als
pacients.
8. Seguiment i avaluació
8.1. Registre de pacients amb traumatisme
greu
El CatSalut crearà un registre per tal de
recollir l’activitat realitzada des de l’atenció
prehospitalària i hospitalària per poder fer el
seguiment de l’atenció i resolució.
Tots els ens i centres que porten a terme
aquestes actuacions han de registrar i facilitar
la informació relativa als pacients traumàtics
greus atesos d’acord amb el que estableixin
el Departament de Salut i el CatSalut.
8.2. Avaluació
S’estableix un sistema d’avaluació i seguiment
del procés assistencial dels pacients en les
fases prehospitalària i hospitalària i la seva
qualitat, a l’efecte de detectar possibles
millores i proposar les corresponents mesures
correctores.
L’avaluació es portarà a terme mitjançant
l’anàlisi periòdica de les dades registrades i
els corresponents indicadors que s’estableixin,
a mes a mes dels prèviament acordats. 3
9. Verificació dels requisits d’assegurament,
de residència i de cobertura pel
CatSalut
Cal que es verifiqui el compliment dels
requisits d’assegurament, de residència i de
cobertura pel CatSalut.
En tot cas caldrà documentar la situació o
contingència així com l’entitat responsable
CatSalut. Instrucció 04/2011
Ordenació i configuració del model organitzatiu i dispositius
per a l’atenció inicial a la persona pacient traumàtica greu
6/15
de l’atenció, de forma que el CatSalut només
sigui responsable de l’atenció que li
correspongui.
10. Disposició addicional
En cas que altres sistemes d’emergències
traslladin pacients a centres del SISCAT, els
protocols d’actuació, d’atenció i trasllat
s’ajustaran al que preveu aquesta Instrucció,
així com al que prevegin els protocols
d’actuació establerts pel Centre de
Coordinació Sanitària en els àmbits de la
coordinació, gestió, control de fluxos i
canalització de la demanda d’assistència
sanitària, en cas d’urgència o emergència,
dins del territori de Catalunya.
11. Entrada en vigor
Aquesta Instrucció entra en vigor el 21 de
novembre de 2011.
Barcelona, 15 de novembre de 2011
El director
Josep Maria Padrosa i Macias

CatSalut. Instrucció 04/2011
Ordenació i configuració del model organitzatiu i dispositius
per a l’atenció inicial a la persona pacient traumàtica greu
Annex I
Centres d’atenció al trauma greu. Nivells assistencials i requeriments
I.a) Nivells assistencials per a pacients adults
Centre d’Atenció al Trauma nivell 1 (CAT-1)
Hospital
Funció
Serveis
Requeriments
Hospital comarcal
Persona pacient adulta
Atenció urgent, estabilització i derivació a un centre d’atenció al trauma
de nivell superior.
Cirurgia General 24 h
COT 24 h
Radiologia convencional amb/sense TC 24 h
Equipament del centre i formació suficient dels professionals per
estabilitzar i tractar la persona pacient prèviament al trasllat.
Centre d’Atenció al Trauma nivell 2 (CAT-2)
Hospital
Funció
Serveis
Requeriments
Hospital referent territorial
Atenció urgent, estabilització, ingrés i, si escau, derivació a un centre
d’atenció al trauma de nivell superior.
Cirurgia general 24 h
COT 24 h
Radiologia convencional amb TC 24 h
Nivell 2a :
Unitat de crítics
Nivell 2b:
Unitat de crítics
Neurocirurgia 24 h
Equip assistencial organitzat per donar atenció al trauma greu durant 24 h
Quiròfan d’urgències disponibles 24 h
Els centres CAT 2b:
- han de tenir experiència en el tractament de pacients amb
ISS>15 (nombre de pacients desitjable 100/any);
- han de tenir programa de formació de residents i recerca
científica en l’àmbit del trauma greu.
7/15

-
Centre d’Atenció al Trauma nivell 3 (CAT-3)
CatSalut. Instrucció 04/2011
Ordenació i configuració del model organitzatiu i dispositius
per a l’atenció inicial a la persona pacient traumàtica greu
Persona pacient adulta
Hospital Hospital amb activitat terciària
Atenció urgent, estabilització, ingrés i atenció especialitzada.
Funció
Eventualment, derivació a unitat especialitzada CAT3e o
derivació de retorn al CAT de nivell inferior corresponent.
Cirurgia general 24 h
COT 24 h
Radiologia convencional i intervencionista, i TC 24 h
Unitat de crítics
Serveis*
Cirurgia del raquis
Neurocirurgia 24 h
Cirurgia toràcica 24 h
Cirurgia vascular 24 h
Cirurgia maxil·lofacial 24 h
Experiència en el tractament de pacients amb ISS>15
(nombre de pacients desitjable 100/any).
Equip assistencial organitzat per donar atenció al trauma greu
Requeriments
durant 24 h.
Quiròfan d’urgències disponibles 24 h.
Existència d’un programa d’atenció al trauma greu, amb un
coordinador, i que inclogui formació de residents, la formació
continuada i la recerca en l’àmbit del trauma greu.
* L’existència en els hospitals d’aquest nivell de serveis altament especialitzats com l’atenció a
cremats, atenció a lesionats medul·lars (24 h), reimplantació de membres (24 h) o d’altres,
determinen la seva catalogació com a centre d’atenció al trauma especialitzat (CAT 3e).
8/15

I.b) Nivells assistencials per a pacients pediàtrics
CatSalut. Instrucció 04/2011
Ordenació i configuració del model organitzatiu i dispositius
per a l’atenció inicial a la persona pacient traumàtica greu
Persona pacient pediàtrica
Centre d’Atenció al Trauma Pediàtric nivell 1 (CAT-P1)
(seria equivalent a CAT 1 i 2a per a pacients adults)
Hospital
Hospitals de la xarxa d’hospitals de Catalunya
Funció
Serveis
Requeriments
Atenció urgent, estabilització i derivació a un centre d’atenció al trauma pediàtric
de nivell superior.
Cirurgia general 24 h
COT 24 h
Radiologia convencional amb/sense TC 24 h
Equipament del centre i formació suficient dels professionals per estabilitzar i
tractar el pacient previ al trasllat.
Centre d’Atenció al Trauma Pediàtric nivell 2 (CAT-P2)
S’estableixen dos nivells:
- CAT-P2a (recursos especialitzats d’adults: UCI amb o sense neurocirurgia; inclou centres de nivell CAT-2a
i alguns CAT-2b per a pacients adults);
- CAT-P2b (recursos especialitzats pediàtrics; només inclou alguns centres de nivell CAT-2b per a pacients
adults).
CAT-P2a
Hospital
Funció
Serveis
Requeriments
CAT-P2b
Hospital
Funció
Serveis
Requeriments
Hospital referent territorial d’adults amb possibilitat d’atenció a l’infant crític.
Atenció urgent, estabilització, ingrés i, si escau, derivació a unitat de nivell
superior.
Cirurgia general 24 h
COT 24 h
Radiologia convencional amb TC 24 h
Unitat de crítics (per a pacients adults)
Equipament del centre i formació suficient dels professionals per tractar la
persona pacient pediàtrica de baixa o mitja complexitat.
Hospital referent territorial amb possibilitat d’atenció especialitzada a l’infant
crític.
Atenció urgent, estabilització, ingrés i, si escau, derivació a unitat de nivell
superior.
Cirurgia general pediàtrica 24 h
COT 24 h
Radiologia convencional amb TC 24 h
Unitat de crítics pediàtrics
Neurocirurgia 24 h
Equipament del centre i formació suficient dels professionals per tractar la
persona pacient pediàtrica de baixa o mitja complexitat.
9/15

Centre d’Atenció al Trauma nivell 3 (CAT-P3)
(seria equivalent a CAT 3 i CAT 3e per a pacients adults)
CatSalut. Instrucció 04/2011
Ordenació i configuració del model organitzatiu i dispositius
per a l’atenció inicial a la persona pacient traumàtica greu
Hospital Hospitals amb activitat terciària per a pacients pediàtrics amb trauma greu.
Atenció urgent, estabilització i ingrés i atenció especialitzada.
Funció
Eventualment, derivació de retorn al CAT-P de nivell inferior corresponent.
Cirurgia general pediàtrica 24 h
COT 24 h
Radiologia convencional i intervencionista i TC 24 h
Unitat crítics pediàtrics
Serveis*
Cirurgia del raquis
Neurocirurgia 24 h
Cirurgia toràcica 24 h
Cirurgia vascular 24 h
Cirurgia maxil·lofacial 24 h
Experiència en el tractament de pacients amb ISS>15.
Equip assistencial organitzat per donar atenció al trauma greu durant 24 h.
Requeriments
Quiròfan d’urgències disponibles 24 h.
Existència d’un programa d’atenció al trauma greu, amb un coordinador, i que
inclogui formació de residents, formació continuada i recerca en l’àmbit del
trauma greu.
* L’existència en els hospitals d’aquest nivell de serveis altament especialitzats com l’atenció a cremats,
atenció a lesionats medul·lars (24 h), reimplantació de membres (24 h) o d’altres, determinen la seva
catalogació com a centre d’atenció al trauma pediàtric especialitzat (CAT-P3e)
10/15

Annex II
Algoritme de decisió per a l’activació del Codi PPT
CatSalut. Instrucció 04/2011
Ordenació i configuració del model organitzatiu i dispositius
per a l’atenció inicial a la persona pacient traumàtica greu
11/15

CatSalut. Instrucció 04/2011
Ordenació i configuració del model organitzatiu i dispositius
per a l’atenció inicial a la persona pacient traumàtica greu
Annex III
Informació codificada per a la transferència de la persona malalta amb trauma greu
Criteris de comunicació en el Codi PPT
El pacient amb criteris d’activació del Codi PPT és per definició complex. La seva atenció és un
contínuum assistencial, s’inicia amb l’alerta prehospitalària i continua fins el desplaçament
hospitalari. Per tal de millorar la coordinació entre nivells assistencials, es considera òptim que
l’hospital receptor disposi d’un nivell d’informació que li permeti organitzar els recursos propis
per tal d’oferir la millor atenció al pacient des del mateix moment en què aquest arriba a
l’hospital. Per aquest motiu, es considera que el CECOS del SEM comuniqui aquests 9 ítems
en el moment de l’activació del Codi PPT:
1. Sexe (dona/home)
2. Edat (en anys o mesos/dies en nens)
3. Prioritat (0, 1, 2, 3)
4. Tipus d’accident (Alfa)
5. Zona del cos (Charlie)
6. Respiració (Romeo)
7. Estat hemodinàmic (Hotel)
8. Nivell de consciència (GCS) (Golf)
9. Temps previst d’arribada
Descripció dels ítems
1. Sexe (home/dona)
2. Edat (en anys o mesos/dies en nens)
3. Prioritat
$ L’opció de destí es decidirà en funció de la gravetat del pacient i les isòcrones als centres receptors
segons criteris de coordinació.
Els nivells hospitalaris inclouen funcionalment els nivells inferiors (exemple, un CAT 3 és alhora CAT 2
i CAT 1 per la seva població de referència), en canvi un hospital no podrà ser mai funcionalment d’un
nivell superior.
*Adult: si inestabilitat hemodinàmica i isòcrona de CAT 3/CAT 2b > CAT 2a/CAT 1, considerar
hospitals més propers (preferentment CAT 2a).
Nen: si inestabilitat hemodinàmica i isòcrona de CAT P3/CAT P2b > CAT P2a/CAT P1, considerar
hospitals més propers (preferentment CAT P2a).
** L’hospital de referència pot ser de qualsevol nivell.
# En els casos de derivació al CAT 3 o CAT P3, considerar els criteris de derivació al nivell CAT 3e o
CAT P3e.
12/15

4. Tipus d’accident (Alfa)
0. Desconegut
1. Accident de trànsit
2. Atropellament (inclou vianant i ciclista)
3. Precipitació/Caiguda
4. Agressió per arma blanca o de foc
5. Agressió per altres mecanismes
6. Cremat
7. Ofegat (aigua dolça, salada o altres)
8. Accident al metro o ferroviari
9. Altres
5. Zona del cos afectada (Charlie)
0. Sense lesions aparents
1. Cap
2. Cara
3. Coll
4. Tòrax
5. Abdomen
6. Pelvis (òssia)
7. Raquis (columna vertebral)
8. Extremitats (superiors/inferiors)
9. Lesions externes (inclou cremades)
6. Respiració (Romeo)
CatSalut. Instrucció 04/2011
Ordenació i configuració del model organitzatiu i dispositius
per a l’atenció inicial a la persona pacient traumàtica greu
0. Maneig invasiu de via aèria (IOT, mascareta laríngia, cricotirotomia, etc.)
1. Dificultat respiratòria
2. Normal
7. Estat hemodinàmic (Hotel)
Adult
0. Sense pols o TA 90 mmHg
Nen
0. PC (No) PP (No)
1. PC (Sí) PP (No)
2. PC (Sí) PP (Sí) mala perfusió
3. PC (Sí) PP (Sí) bona perfusió
PC: pols central; PP: pols perifèric
8. Nivell de consciència (GCS) (Golf):
Escala de coma de Glasgow (xifra total, no desglossada)
9. Temps previst arribada (hora prevista d’arribada hh:mm)
13/15

CatSalut. Instrucció 04/2011
Ordenació i configuració del model organitzatiu i dispositius
per a l’atenció inicial a la persona pacient traumàtica greu
Annex IV
Hospitals de referència per a l’atenció de la persona pacient traumàtica greu
adulta i la seva sectorització
14/15

CatSalut. Instrucció 04/2011
Ordenació i configuració del model organitzatiu i dispositius
per a l’atenció inicial a la persona pacient traumàtica greu
Hospitals de referència per a l’atenció de la persona pacient traumàtica greu
pediàtrica i la seva sectorització
15/15

Annex 15
Cap a un model d’atenció integral i
multidisciplinària de la insuficiència
cardíaca avançada.

Hospital Universitari de Bellvitge
F i Ll /
1

ÍNDEX
1. INTRODUCCIÓ 4
2. DEFINICIÓ DE MISSIÓ , VISIÓ I VALORS 5
3. ESCENARI ACTUAL EXTERN I INTERN 6
3.1. ESCENARI ACTUAL EXTERN 6
3.2. ESCENARI ACTUAL INTERN 7
3.2.1. HOSPITAL UNIVERSITARIO DE BELLVITGE (HUB) 7
3.2.2. ÀREA DE MALALTIES DEL COR DE L’HUB 7
3.2.3. UNITAT D’INSUFICIÈNCIA CARDÍACA I
TRASPLANTAMENT CARDÍAC DE L’HUB 7
4. PROGRAMA DE TRASPLANTAMENT CARDÍAC 14
5. PROGRAMA D’ASSISTÈNCIA VENTRICULAR 18
6. ANNEXES 50
Hospital Universitari de Bellvitge
F i Ll /
2

Hospital Universitari de Bellvitge
F i Ll /
3

1. INTRODUCCIÓ
La Unitat d’Insuficiència Cardíaca i Trasplantament Cardíac es va crear fa 19 anys després de la realització
del primer trasplantament cardíac (TC) al nostre Hospital. Durant aquests anys, s’ha dut a terme una
important labor assistencial i s’han obert nous camps terapèutics, especialment el de l’assistència
ventricular mecànica. Havíem establert un bon programa en termes de resultats, però calia continuar
avançant. Fa quatre anys es va posar en marxa la Unitat Multidisciplinària d’Insuficiència Cardíaca (UFIC)
amb la implicació del Servei de Medicina Interna.
La nostra Unitat s’ha enfrontat aquest últim any a dos reptes:
‐ Desenvolupar i implementar el procés d’insuficiència cardíaca (IC) i la seva integració a l’Atenció Primària.
‐ La posada en marxa de l’Àrea de Malalties del Cor (AMC), que ens va obligar a dissenyar un pla funcional
d’integració a l’Àrea.
Des de la modèstia, però amb la il∙lusió d’un nou projecte, espero que aquest treball aporti la informació
necessària que ens serveixi de guia per avançar en l’assistència, la docència i la investigació.
Hospital Universitari de Bellvitge
F i Ll /
4

2. DEFINICIÓ DE MISSIÓ, VISIÓ I VALORS
MISSIÓ
La Unitat d’Insuficiència Cardíaca i Trasplantament Cardíac, integrada a l’Àrea del Cor de l’Hospital
Universitari de Bellvitge, està orientada al pacient i dedicada a la prevenció, al diagnòstic i al tractament
de la insuficiència cardíaca en totes les seves vessants, amb una avaluació i maneig assistencials segons
l’evidència científica actual i en la qual, amb el màxim nivell d’eficiència i qualitat, s’integren l’assistència,
la docència i la investigació.
VISIÓ
Ser una unitat d’excel∙lència assistencial que estigui a l’avantguarda nacional i internacional del
coneixement científic i dels avenços terapèutics sobre la IC i el TC, i que posi a l’abast dels seus
professionals la docència, la formació i el progrés científic en el marc de projectes d’investigació
innovadors i d’alta qualitat.
VALORS
1. Respecte i comprensió al pacient.
2. Accessibilitat del pacient al medi hospitalari.
3. Vetllar per la seguretat del pacient.
4. Garantir la continuïtat del procés assistencial.
5. Qualitat assistencial.
6. Rigor i exigència.
7. Eficàcia i eficiència global del procés d’atenció al pacient.
8. Màxima ètica professional.
9. Avenç continu en l’excel∙lència assistencial, docent i investigadora.
10. Enfocar aquests valors en la complexitat assistencial (terciarisme) i en la innovació.
Hospital Universitari de Bellvitge
F i Ll /
5

3. ESCENARI ACTUAL EXTERN I INTERN
3.1. ESCENARI ACTUAL EXTERN
3.1.1. IMPORTÀNCIA SANITÀRIA DE LA INSUFICIÈNCIA CARDÍACA
No és exagerat afirmar que la IC és, en el nostre medi, una de les patologies amb repercussió més
negativa en la població i en el sistema sanitari per la seva morbimortalitat i per l’important cost sanitari
que representa. Cal remarcar que la prevalença d’aquesta síndrome en la població general oscil∙la al
voltant del 2 %; aproximadament, un 5 % en la població major de 45 anys, i pot arribar al 10‐17 % en la
població de més de 70 anys. Representa la causa d’ingrés més freqüent a Espanya en persones de més de
65 anys i el cost sanitari que comporta s’aproxima al 2 % de tot el pressupost dedicat a sanitat en els
països desenvolupats, despesa produïda fonamentalment (un 70 %) pels ingressos sanitaris. A Catalunya,
hi ha una incidència del 0,82 % de la població amb una prevalença esperada de l’1,08 %. La IC representa
un total de 3.697 ingressos anuals (1,8 % de totes les altes). L’estada mitjana és de 7,1 dies, i la
mortalitat, del 7,9 %. La taxa de reingressos és del 15,5 % (que representa un 5,2 % en el conjunt de les
altes).
3.1.2. NOVES LÍNIES D’ACTUACIÓ SOBRE LA IC
L’atenció a la IC s’ha de fonamentar en la creació de programes específics des de la situació més propera
als ciutadans, com és l’Atenció Primària, fins a l’atenció més especialitzada de les unitats específiques en
l’àmbit hospitalari, passant per l’atenció especialitzada dins del sistema d’Atenció Primària (cardiòlegs de
zona).
L’evidència científica publicada posa de manifest que el model més eficient per gestionar aquesta
patologia és el de les unitats multidisciplinàries d’IC. Per això, la prioritat dels professionals de la salut
que es dediquen a la IC és posar a l’abast de tota la població la possibilitat d’accedir al millor model de
maneig en qualsevol àrea del territori. Per tant, els principis d’equitat i d’accessibilitat han de ser la base
de qualsevol proposta que pretengui millorar l’atenció del pacient amb IC al nostre país. Les unitats
multidisciplinàries d’IC en l’àmbit hospitalari pretenen també assentar les bases per millorar l’atenció
dels pacients amb IC a l’Àrea d’Atenció Primària, fonamentalment, amb la creació de la figura de la
infermeria especialitzada en IC, així com dibuixar les possibles vies de fluxos de pacients entre els
diferents nivells d’atenció. La coordinació de les unitats d’IC amb els altres nivells d’atenció és essencial
per aconseguir la continuïtat assistencial en el procés del pacient amb IC.
Hospital Universitari de Bellvitge
F i Ll /
6

3.2. ESCENARI ACTUAL INTERN
3.2.1. HOSPITAL UNIVERSITARI DE BELLVITGE (HUB)
L’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB) és un centre hospitalari i universitari de titularitat pública que
pertany a l’Institut Català de la Salut (ICS). L’HUB està situat geogràficament al terme municipal de
l’Hospitalet de Llobregat. La Gerència Territorial de l’ICS a l’Àrea Metropolitana Sud s’integra a la Regió
Sanitària de Barcelona (RSB) i inclou les estructures següents: la Direcció d’Atenció Primària Costa de
Ponent, l’Hospital de Viladecans i l’Hospital Universitari de Bellvitge. L’HUB està acreditat com a entre
hospitalari de tercer nivell (terciarisme) i disposa de totes les especialitats medicoquirúrgiques, excepte
pediatria i obstetrícia. És el centre de referència de tots els hospitals de la XHUP (Xarxa Hospitalària
d’Utilització Pública) de la Regió Sanitària Barcelona inclosos en els sectors sanitaris, Baix Llobregat Nord;
Alt Penedès i Garraf; Baix Llobregat Litoral, Baix Llobregat Centre, Fontsanta; el Prat de Llobregat, i
l’Hospitalet de Llobregat, amb una població d’1.345.953 habitants. També és l’hospital de referència per a
algunes especialitats per a pacients de les regions sanitàries de Tarragona, Tortosa i Lleida. Per tant, actua
com centre de referència per a processos d’alta complexitat per a una població que supera els dos milions
d’habitants.
3.2.2. ÀREA DE MALALTIES DEL COR DE L’HUB
L’AMC es va constituir funcionalment el desembre de 2010 amb l’objecte d’integrar els serveis de
Cardiologia i de Cirurgia Cardíaca. Els objectius més importants d’aquest projecte són: constituir un àrea
de referència i d’alta qualitat per a l’assistència de pacients amb problemes cardíacs, desenvolupament
de l’AEC sota el model de gestió clínica orientat al pacient i a aconseguir la total i harmònica integració
dels Serveis de Cardiologia i de Cirurgia Cardíaca en les vessants assistencials, docents i d’investigació.
3.2.3. UNITAT D’INSUFICIÈNCIA CARDÍACA I TRASPLANTAMENT CARDÍAC DE L’HUB
El programa de TC es va iniciar amb el primer procediment d’aquesta tècnica quirúrgica el 24 de
novembre del 1991. Prèviament, es va fer una formació per part de l’equip cardiològic (Dr. N. Manito) a
l’Hospital de la Pitié de París i a l’Hospital de Loyola University de Chicago. Als pocs mesos de l’inici del
programa, s’hi va incorporar el Dr. Josep Roca, que havia fet la seva residència en Cardiologia, igual que el
Dr. Manito, a l’Hospital de Sant Pau, on havia rebut formació en TC. Des de llavors, la Unitat ha estat un
punt de referència de pacients amb insuficiència cardíaca avançada candidats a TC. El desenvolupament
de la Unitat ha comportant nous avenços en el tractament de la IC. De tal manera que al novembre de
1992 es va implantar, amb èxit, la primera assistència ventricular (ABIOMED BVS 5000) com a pont al TC a
Hospital Universitari de Bellvitge
F i Ll /
7

Catalunya. Posteriorment, van ser dels primers centres en Catalunya en la implantació dels marcapassos
tricamerals. L’any 2007 es va implantar la primera assistència ventricular de llarga durada (INCOR) a
l’Estat espanyol.
Els objectius principals de les unitats d’IC són reduir la mortalitat, la morbiditat –especialment
l’hospitalització‐ i millorar la qualitat de vida dels pacients amb IC, a través d’una gestió de la IC
especialitzada.
PROFESSIONALS
La IC s’ha convertit en una de les patologies més prevalent en l’àmbit de la salut de la nostra població,
cada vegada més envellida, i, per tant, amb un augment en la incidència d’aquesta greu malaltia. La IC és
el segon motiu d’ingrés mèdic al nostre Hospital, considerant només el GRD 127, però passa a ser el
primer si se sumen el GRD 127 i el 544. La Unitat ha incrementat els últims anys la seva plantilla
professional gràcies a l’augment de l’activitat assistencial, tant en el camp del TC com de la IC. En un
futur, el creixement lentament progressiu de malalts amb TC, juntament amb el major nombre de malalts
amb IC, farà necessari mantenir el creixement de professionals que treballen a la Unitat. El major
creixement qualitatiu, i possiblement quantitatiu, serà en el programa d’assistències ventriculars
mecàniques de mitjana i llarga durada. El potencial creixement en aquest camp obligarà a incorporar
nous professionals: d’infermeria, psicologia, fisioteràpia i especialistes en Hemostàsia.
Davant la major demanda assistencial de malalts amb IC i de la creació de les unitats multidisciplinàries
d’IC, el mes de gener del 2008 es va posar en marxa la Unitat Funcional d’Insuficiència Cardíaca (UFIC)
amb la incorporació del Dr. José González Costello i la infermera Magdalena Nebot. El juny del 2009, s’hi
va incorporar una nova infermera: Maria José Barbosa.
En aquesta unitat funcional d’IC, hi participa el Servei de Medicina Interna, amb el Dr. Chivite en el
control dels pacients geriàtrics, i també el Servei de Fisioteràpia i Rehabilitació dins del programa de
Rehabilitació Cardíaca des d’octubre de 2008.
Hospital Universitari de Bellvitge
F i Ll /
8

ORGANITZACIÓ I INFRAESTRUCTURA
L’estructura organitzativa de la Unitat es basa en tres àrees: Hospitalització, Consultes Externes i Gestió‐
Administració. A Consultes Externes, hi ha la UFIC, amb tota la seva organització transversal, i la consulta
de trasplantament cardíac, entre les dues aporten el major nombre de visites fetes per la unitat.
HO S PITALIZACIÓ N :
U n id a d e s 4 .1 – 4 .3
U. Coronaria – UCI 3.2
H. de Día (planta 19)
Hospital Universitari de Bellvitge
F i Ll /
U N IDAD de IC y TC
GESTIÓN Y
AD M IN ISTRA CIÓN
TRASPLANTE
CA RD IAC O
UN ID AD FUNCIO N AL IC (U FIC )
CONSULTAS
EXTERNAS
ACTIVITAT ASSISTENCIAL DE LA UNITAT D’IC I TC
El progressiu augment de l’activitat farà, a la vegada,
dimensionar els nous espais de la futura Unitat. Hem
d’avançar en l’obtenció d’àrees pròpies amb personal
qualificat tant en l’hospitalització com en l’externalització
de la nostra activitat en la creació de l’Hospital de Dia de
la nostra unitat.
Un avenç important en els últims anys en el tractament de la IC avançada ha estat el desenvolupament de
la teràpia de resincronització cardíaca (TRC) mitjançant la implantació de marcapassos tricamerals
associats o no a un desfibril∙lador automàtic implantable (DAI). Tot i que el nostre va ser dels primers
hospitals de Catalunya que va aplicar aquesta tècnica, l’augment d’activitat en aquest camp no s’ha
correlacionat amb les expectatives creades arran de la publicació d’importants assaigs clínics. Un dels
motius principals ha estat l’econòmic i l’altre, fins fa uns pocs mesos, va ser la manca de concreció de les
guies de pràctica clínica. Des que es va implantar el primer marcapassos tricameral l’any 2002, s’han
realitzat un total de 113 procediments. L’any 2010 es van implantar 27 dispositius.
ACTIVITAT DEL PROGRAMA DE TRASPLANTAMENT CARDÍAC DE L’HUB (1991‐2010).
Com s’observa en la figura annexa, el registre d’activitat anual de trasplantament de cor en el nostre
centre, des de la primera intervenció practicada el 24 de novembre de l’any 1991, mostra un augment
progressiu en el nombre de procediments practicats fins a l’any 1998, i una baixada posterior que
reflecteix la incorporació d’un nou centre a Catalunya: l’Hospital Clínic. Encara així, aquesta reducció de
trasplantaments cardíacs és una tendència nacional i internacional provocada per la disminució tant dels
donants òptims com dels candidats a trasplantament que, finalment, s’inclouen en llista d’espera. Des de
l’inici del programa de TC s’han realitzat 306 TC en 302 pacients. L’any 2010 es van fer 15 trasplantaments
cardíacs, cosa que representa un 25 % més de l’activitat respecte de l’any 2007.
9

30
25
20
15
10
5
0
2
Unidad de Insuficiéncia Cardíaca y Trasplante Cardiaco - HUB
Supervivencia trasplante cardíaco. 1991-2010
0,8
0,6
0,4
0,2
12
13
10
1991
1992
1993
1 Probabilitat
0
0 2 4 6 8 10 12
Hospital Universitari de Bellvitge
F i Ll /
20
21
18
H.U.B.
I.S.H.L.T
R.N.T.C.
25
19 20
Anys
3 mesos 0,84
1r any 0,82
3r any 0,77
5è any 0,75
10è any 0,60
QUALITAT ASSISTENCIAL DEL PROGRAMA DE TC
13
18 18
14 12 12 12
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
18
14 15
2007
2008
2009
2010
En la figura següent queda representada una comparació curosa dels resultats del trasplantament cardíac
en el nostre programa amb altres registres, com l’espanyol i l’internacional. S’hi pot observar l’excel∙lent
supervivència del nostre programa comparat amb el Registre Nacional de Trasplantament Cardíac (RNTC)
i amb el de la Internacional Society for Heart and Lung Transplantation (ISHLT). Una altra dada que cal
considerar dins d’aquest apartat és que el nombre de procediments practicats anualment al nostre centre
no ha estat pràcticament mai per sota de 12, xifra considerada com a mínim acceptable a la Conferència
de Consens dels Grups de Treballs de Trasplantament Cardíac de la Sociedad Española de Cardiología de
l’any 2006. En aquest context, és interessant remarcar que, segons l’últim informe de la ISHLT, el 42 %
dels centres del món que envien les seves dades practiquen menys de 10 operacions a l’any. En els últims
anys, hi ha hagut menys incorporacions a la llista d’espera de TC, fet que no solament ha passat en el
nostre grup, sinó que ha estat generalitzat a tots els grups espanyols de TC. Hi ha diverses explicacions
per a això, una és l’optimització del tractament farmacològic de la IC, l’altra és l’ampliació de les
indicacions de desfibril∙ladors implantables i marcapassos tricamerals, i, l’última, la pròpia restricció que
fem els equips de TC davant l’escassedat de donants òptims. En els últims anys, gran part dels
trasplantaments s’han realitzat d’urgència, essent especialment important l’any 2010 amb més del 50 %
dels pacients en situació d’urgència.
10

ACTIVITAT DE LA UNITAT FUNCIONAL D’INSUFICIÈNCIA CARDÍACA (2008‐2010)
La Unitat Funcional d’Insuficiència Cardíaca (UFIC) de l’Hospital Universitari de Bellvitge es va posar en
marxa el gener de 2008. La justificació, l’objectiu, els components, l’organització, els criteris
d’inclusió/exclusió i el protocol d’actuació van ser exposats en el document previ d’octubre de 2007
titulat: “Programa de seguiment al malalt crònic amb insuficiència cardíaca i trasplantament cardíac”. En
el document esmentat també es definien uns paràmetres d’avaluació del programa i uns indicadors
d’activitat i qualitat. En aquests dos anys, la UFIC ha posat en marxa una sèrie de projectes i ha establert
uns objectius funcionals:
1. Reunions operatives setmanals del grup de professionals de la UFIC.
2. S’ha establert un circuit amb Dietètica, Unitat de Deshabituació Tabàquica, Unitat de Curta Estada,
Hospital de Dia i Hospitalització a Domicili (HAD).
3. S’ha posat en marxa un programa de rehabilitació en col∙laboració amb el Servei de Fisioteràpia i
Rehabilitació per a pacients amb IC i TC.
4. S’ha creat una guia del pacient d’Insuficiència Cardíaca.
5. S’ha dissenyat i implementat la base de dades de la UFIC.
INDICADORS D’ACTIVITAT I QUALITAT DE LA UFIC
L’activitat realitzada a Consultes Externes des del 08/01/2008 fins al 31/12/2010 queda reflectida a la
gràfica, encara que les visites de malalts amb TC van començar l’1/11/2008.
La qualitat assistencial de la intervenció de la Unitat ha estat avaluada en termes de reducció de les
visites a Urgències i de reingressos, cosa que s’ha aconseguit d’una manera significativa. També s’han
aconseguit altres paràmetres com millorar el tant per cent de malalts correctament tractats amb
betablocadors i inhibidors de l’eix renina‐angiotensina. També s’han millorat significativament la
capacitat global d’exercici en l’avaluació del test dels 6 minuts, els test de qualitat de vida i l’autocura dels
pacients.
El benchmarking (IASIST) de l’AEC mostra que la nostra unitat ocupa el segon lloc en el rànquing en
nombre d’episodis d’IC. Els nostres indicadors en termes d’estada mitjana són excel∙lents i en
readmissions segons la norma. No obstant això, tenim una major mortalitat que s’hauria de valorar si està
en relació amb el fet de ser un centre de referència en IC avançada i xoc cardiogènic.
Hospital Universitari de Bellvitge
F i Ll /
11

La UFIC es va crear com una unitat multidisciplinària, amb especial participació del Servei de Medicina
(Geriatria). Es van protocol∙litzar uns criteris d’inclusió pels quals els malalts majors de 75 anys, fràgils o
amb morbiditats serien controlats pel geriatra de la Unitat. L’activitat de la UFIC ha estat eminentment a
Consultes Externes. Podem afirmar, després de l’anàlisi de les altes per IC el 2010, que la majoria dels
malalts amb IC en el nostre centre es controlen a la Unitat de Curta Estada i a Medicina Interna.
Hospital Universitari de Bellvitge
F i Ll /
2010
2009
2008
0 200 400 600 800 1000 1200 1400
2008 2009 2010
Dr. Chivite 61 96 118
Dr. González 392 536 823
Enfermeras 834 1016 1263
12

ACTIVITATS DE COOPERACIÓ AMB ALTRES SERVEIS
Des dels seus inicis, el programa de TC ha estat un programa multidisciplinari, on han participat molts
serveis de l’Hospital. La capacitat d’integració i la intensa coordinació han estat factors clarament
relacionats amb l’èxit del programa. La base del programa l’han constituït els Serveis de Cardiologia,
Cirurgia Cardíaca i Infermeria. Tots els serveis implicats en el TC van col∙laborar amb els seus propis
protocols que es van integrar en el Protocol General de TC que va finalitzar l’any 1992. A les figures es
mostren els principals serveis implicats en el procés del TC i de la UFIC. Des de l’any 2008, tenim la Unitat
Funcional d’IC que és un altre exemple de programa multidisciplinari, on la integració i la transversalitat
són la base de la seva activitat assistencial clínica.
Hospital Universitari de Bellvitge
F i Ll /
13

INDICACIONS I CONTRAINDICACIONS PER
A LA INCLUSIÓ EN EL PROGRAMA DE
TRASPLANTAMENT CARDÍAC DE PACIENTS
AMB INSUFICIÈNCIA CARDÍACA AVANÇADA
DEFINICIÓ D’INSUFICIÈNCIA CARDÍACA AVANÇADA
La insuficiència cardíaca (IC) avançada o refractària es caracteritza per la persistència de símptomes que
limiten la vida diària (classe funcional III o IV de la New York Heart Association [BYHA]) malgrat un
tractament mèdic considerat òptim amb fàrmacs que han mostrat la seva eficàcia en la IC com els
inhibidors de l’enzima de conversió de l’angiotensina (IECA), antagonistes dels receptors de l’angiotensina
II (ARA‐II), betablocadors, diürètics o digoxina. Són pacients afectats d’una cardiopatia estructural
avançada i amb signes severs d’IC en repòs, que serien candidats –en absència de contraindicacions‐ a
altres alternatives terapèutiques no farmacològiques com la resincronització cardíaca, el trasplantament
cardíac (TC), la cirurgia de remodelat ventricular, l’assistència ventricular mecànica o el cor artificial.
Existeixen una sèrie de recomanacions de les societats científiques per al tractament de pacients amb IC
avançada (Tabla I). En casos totalment refractaris al tractament farmacològic i que no són candidats a
altres opcions terapèutiques, resta l’opció de l’administració de fàrmacs inotròpics intravenosos de
manera contínua o intermitent. Dins de la IC avançada, i en l’últim esglaó, es troba la IC terminal, que és
la situació en què hi ha una mala resposta a tot tipus de tractament (per definició, ja no està indicat el
TC), amb un deteriorament important de la qualitat de vida, hospitalitzacions freqüents i una esperança
de vida molt curta. 3 Les alternatives terapèutiques per a pacients amb IC avançada es poden dividir en
tractaments farmacològics com l’inotròpic per via endovenosa i no farmacològics, essencialment
quirúrgics (Tabla II). En aquest capítol ens centrarem en el trasplantament cardíac com una de les
alternatives quirúrgiques més acceptades en el maneig de la insuficiència cardíaca avançada.
Hospital Universitari de Bellvitge
F i Ll /
14

TRASPLANTAMENT CARDÍAC
El trasplantament cardíac (TC) ha deixat de ser un procediment quirúrgic experimental i s’ha convertit, en
els últims anys, en una clara opció terapèutica per al maneig dels pacients afectats d’una cardiopatia en
fase terminal. La indicació de TC se centra, majoritàriament, en pacients amb miocardiopatia dilatada,
isquèmica o valvular. Existeix una miscel∙lània d’indicacions com són les miocardiopaties restrictives,
hipertròfiques, miocarditis, tumors cardíacs, i certes cardiopaties congènites.
CRITERIS GENERALS DE SELECCIÓ DE PACIENTS PER A TRASPLANTAMENT CARDÍAC
Les indicacions actuals del TC (Tabla III) es realitzen en pacients amb: fallada cardíaca terminal en classe
funcional III i/o IV de la NYHA, pobra qualitat de vida, risc de mort sobtada, absència de resposta a un
tractament mèdic màxim o a una opció quirúrgica estàndard i una expectativa de vida inferior al any.
En la valoració de TC de pacients amb IC es consideren una sèrie de factors predictius de mortalitat:
‐ Dades clínics: diagnòstic de cardiopatia isquèmica, hipotensió arterial sistèmica mantinguda que no
permet l’ús dels fàrmacs per tractar la IC, o classe funcional IV de la NYHA.
‐ Dades de disfunció biventricular i hemodinàmiques: fracció d’ejecció inferior al 20 %, hipertensió arterial
pulmonar i venocapil∙lar, despesa cardíaca baixa i taquicàrdia sinusal.
‐ Capacitat funcional: reducció del consum culminant de O2 < a 14 ml/kg/min tot i el tractament mèdic
òptim. Encara que aquesta xifra està qüestionada amb l’ús dels betablocadors.
‐ Estat neuroendocrinològic i analítc: augment dels nivells de pèptids natriurètics (BNP, NT‐proBNP) i de
noradrenalina, hiponatrèmia i anèmia.
‐ Arítmies: taquicàrdia/fibril∙lació ventricular i extrasistòlia ventricular complexa…
Hospital Universitari de Bellvitge
F i Ll /
15

CONTRAINDICACIONS PER A TRASPLANTAMENT CARDÍAC
L’estudi de trasplantament cardíac ha d’excloure totes aquelles condicions que comportin un excessiu risc
de morbimortalitat per aquesta terapèutica. Els factors de risc poden estar en relació amb les actuacions
pròpies del trasplantament, com ara la immunosupressió o una limitada esperança de vida del receptor
per la coexistència de malalties d’evolució maligna. Entre les contraindicacions més importants, tenim les
següents:
1. Hipertensió arterial pulmonar (HAP): la severitat d’HAP és un dels factors que, amb major freqüència,
s’ha correlacionat amb la mortalitat operatòria. Els valors que es consideren de risc són: pressió
arterial pulmonar sistòlica ³ 50 mm Hg, resistències vasculars pulmonars (RVP) ³ 3 Unitats Wood, i
gradient transpulmonar (GTP) ³ 12 mm Hg. Els pacients amb valors superiors als descrits són candidats
a realitzar un test farmacològic mitjançant la infusió esglaonada d’inotrops (dobutamina, milrinona,
levosimendan) i vasodilatadors (nitroprussiat, milrinona, sildenafil i prostaglandines). L’objectiu del
test és discernir quins pacients presenten una reversibilitat de l’HAP per sota dels nivells descrits i, per
tant, són candidats a TC, o, en cas contrari, plantejar noves opcions terapèutiques com la infusió
perllongada de vasodilatadors o el trasplantament de cor i pulmó.
2. Malalties sistèmiques amb afectació cardíaca: les malalties autoimmunes o de dipòsit (col∙lagenosi,
sarcoïdosi i amiloïdosi) no són aptes per a TC per la recidiva de la malaltia sobre l’empelt, l’afectació
multiorgànica i la propensió a infeccions.
3. Infecció activa: és una contraindicació relativa mentre dura el procés.
4. Neoplàsies: la immunosupressió facilita una major incidència de neoplàsies especialment limfomes i
tumors cutanis. Per tant, només podrà existir alguna excepció quan els oncòlegs considerin realment
curat el procés tumoral.
5. Úlcera gastroduodenal activa: és una contraindicació relativa, ja que existeix el risc de la seva formació
i de sagnat per la teràpia amb corticoides.
6. Infart pulmonar recent (< 2 mesos) és una contraindicació relativa.
7. Proves funcionals respiratòries amb VEMS o CVF inferior al 60 % del valor teòric.
8. Insuficiència hepàtica: és necessari excloure patologia orgànica hepàtica i això comportaria la pràctica,
en casos seleccionats, d’una biòpsia hepàtica.
9. Insuficiència renal irreversible: cal descartar patologia orgànica renal si existeixen valors de creatinina
plasmàtica superiors a 200 mg/dL o un aclariment de creatinina menor de 50 mL/min. En aquests
casos s’ha de valorar el trasplantament cardiorenal.
10. Diabetis mellitus insulinodependent: no es consideren aptes per a TC els pacients amb afectació
orgànica (nefropatia, neuropatia, retinopatia) o vasculopatia arteriopàtica difusa.
11. Malaltia vascular perifèrica simptomàtica.
12. Obesitat (IMC >.35 kg/m 2 ).
13. Història psiquiàtrica greu o tòxic dependències. 14. Edat > 70 anys. S’acceptaran pacients entre 70 i 72 anys
d’edat sense cap altre patologia a excepció de la cardíaca.
Hospital Universitari de Bellvitge
F i Ll /
16

A la taula següent es concreten les indicacions de TC segons l’ACC/AHA de l’any 2005.
INDICACIONS PER AL TRASPLANTAMENT CARDÍAC. ACC/AHA PRACTICE GUIDELINES, 2005
I. INDICACIONS ABSOLUTES
Per deteriorament hemodinàmic a causa de la insuficiència cardíaca.
Xoc cardiogènic rebel al tractament.
Dependència demostrada de suport inotròpic intravenós per mantenir la perfusió adequada dels òrgans.
VO2màx. < 10 ml/kg/min un cop assolit el llindar anaeròbic.
Isquèmia miocàrdica greu amb limitació de l’activitat normal i no susceptible de cirurgia de
revascularització o angioplàstia percutània.
Arítmies ventriculars simptomàtiques, recurrents i resistents a totes les modalitats terapèutiques.
II. INDICACIONS RELATIVES
VO2màx. 11‐14 ml/kg/min (o el 55 % del previst) i limitació important de l’activitat funcional.
Isquèmia inestable i recurrent no susceptible d’altra intervenció.
Inestabilitat recurrent de l’equilibri hídric/funció renal no atribuïble a incompliment del règim terapèutic.
III. INDICACIONS INSUFICIENTS
Baixa fracció d’ejecció del ventricle esquerre.
Història de classe funcional prèvia III o IV de l’NYHA.
Arítmies ventriculars prèvies.
VO2màx. > 15 ml/kg/min (> 55 % del previst) sense altres indicacions.
ACC: American College of Cardiology; AHA: American Heart Association; FE: fracció d’ejecció; NYHA: New
York Heart Association; VO2màx.: consum màxim d’oxigen obtingut.
En ergometria amb anàlisi d’intercanvi de gasos.
Hospital Universitari de Bellvitge
F i Ll /
17

CRITERIS DE SELECCIÓ I MANEIG DELS
PACIENTS CANDIDATS A LA IMPLANTACIÓ
D’UNA ASSISTÈNCIA VENTRICULAR
MECÀNICA
1. INTRODUCCIÓ I JUSTIFICACIÓ
Els pacients amb disfunció ventricular severa i insuficiència cardíaca refractària al tractament mèdic
presenten una elevada morbimortalitat 1 . El tractament d’aquests pacients mitjançant revascularització
precoç, en el cas de l’infart agut de miocardi, o amb marcapassos tricamerals o desfibril∙ladors en
pacients amb insuficiència cardíaca quan està indicat, així com el seu maneig en unitats d’insuficiència
cardíaca multidisciplinàries és fonamental per aconseguir reduir mortalitat i reingrés, i també per millorar
la qualitat de vida d’aquests pacients 3 . Encara que el trasplantament cardíac és l’únic tractament que pot
millorar el pronòstic en aquests casos, solament es pot aplicar a un nombre reduït de pacients 4 . A més,
com que ha augmentat el temps en llista d’espera els últims anys, molts d’aquests pacients es deterioren
i requereixen ingressos repetits 5 . Cal ressaltar que la major part dels pacients amb insuficiència cardíaca
terminal tenen una edat avançada, i, per tant, no són susceptibles de trasplantament cardíac, i que en la
majoria de casos s’han exhaurit totes les opcions alternatives de tractament. L’aparició d’assistències
ventriculars (AV) des de fa anys permet mantenir l’hemodinàmica d’aquests pacients amb insuficiència
cardíaca refractària i disfunció ventricular esquerra que, d’altra manera, presentarien un pronòstic
infaust. La indicació fonamental d’aquest suport mecànic ha estat temporal com a pont al trasplantament
o a la recuperació en pacients en xoc cardiogènic després d’un infart agut de miocardi, postmiocarditis o
postcardiotomia. Això va permetre millorar la supervivència al trasplantament i els resultats després del
trasplantament 6, 7 .
Posteriorment, s’ha estès l’ús d’assistències ventriculars com a teràpia de destinació en pacients amb
insuficiència cardíaca en classe D, que, tot i seguir un tractament òptim farmacològic i no farmacològic
dins d’una unitat d’insuficiència cardíaca multidisciplinària, persisteixen en classe funcional IV de l’NYHA, i
que no són candidats a trasplantament cardíac. Els resultats de l’estudi REMATCH van demostrar un
augment de la supervivència en els pacients tractats amb una assistència ventricular esquerra respecte al
tractament mèdic 8 . Malgrat la millora en supervivència, problemes en relació amb la durabilitat del
dispositiu, infeccions, hemorràgies, una qualitat de vida limitada i el cost econòmic han limitat la
generalització de la implantació d’AV 9 . Actualment, l’ús d’AV de flux continu i la major experiència dels
Hospital Universitari de Bellvitge
F i Ll /
18

centres implantadors han permès augmentar la supervivència d’aquests grups de pacients fins al 56 % el
1r any amb AV pulsatives 10 i el 68 %, el 1r any, amb AV de flux continu 11 en pacients que, si no, tindrien
una supervivència del 25 % el 1r any 8 . Així mateix, l’ús d’AV de flux continu s’ha demostrat com clarament
superior a les AV pulsatives com a teràpia de destinació en pacients amb contraindicacions al
trasplantament cardíac i ha permès una reducció de les complicacions i una millora de la qualitat de vida.
La teràpia de destinació amb AV de flux continu permet, actualment, una supervivència del 67 % l’any i
del 58 % als 2 anys de seguiment 12 .
L’ús d’una AV de manera perllongada descarrega el miocardi i permet millorar el perfil neurohormonal,
disminueix l’expressió de citocines inflamatòries a nivell miocàrdic i reverteix alguns aspectes del fenotip
miocàrdic de la insuficiència cardíaca 13, 14 . Aquests canvis celul∙lars van acompanyats d’una millora clínica
important, amb una millora de la funció renal i de la hipertensió arterial pulmonar que permet convertir
pacients amb contraindicacions relatives al trasplantament cardíac en candidats al trasplantament
cardíac 15 .
En casos de miocardiopaties no isquèmiques i sense evidència histològica de miocarditis activa, l’ús d’una
AV pulsativa o contínua, conjuntament amb un tractament mèdic intensiu, va permetre una reversió
mantinguda de la insuficiència cardíaca a una recuperació de la fracció d’ejecció del ventricle esquerre,
que va permetre l’explant de l’AV 16, 17 .
El nostre centre té un programa de trasplantament cardíac des de 1991, i, des de 1992, es disposa de l’AV
pulsativa pneumàtica paracorpòria de curta durada tipus Abiomed BVS‐5000. S’ha utilitzat com a pont al
trasplantament o a la recuperació, i ha estat l’experiència acumulada més important a Espanya amb
aquest sistema i una de les més rellevants a nivell internacional. Al nostre centre, s’ha utilitzat aquest
sistema en 46 pacients i han pogut ser donats d’alta de l’Hospital 20 pacients (43 % del total).
L’any 2005 es va diposar del sistema Impella Recover, que és una bomba axial centrífuga totalment
implantable. El model que aporta fins a 5 l/min requereix inserció quirúrgica i s’ha implantat en una
ocasió postcardiotomia. El model percutani, que aporta fins a 2,5 l/min, s’ha implantat en 27 ocasions 18 .
Tots els casos van ser angioplàsties de risc, excepte 3 casos de xoc cardiogènic. L’ús del dispositiu ha
permès realitzar amb èxit angioplàsties d’alt risc en pacients amb disfunció ventricular esquerra severa;
no obstant això, en pacients amb xoc cardiogènic establert no aporta el suficient cost cardíac com per
revertir el mateix. En la nostra experiència, els 3 casos amb xoc van ser exitus.
L’any 2007 s’han renovat les consoles del sistema Abiomed, que, actualment permeten l’ús de dos
dispositius diferents: el sistema BVS‐5000, utilitzat fins ara, i el sistema uni o biventricular AB‐5000 que
permet un temps d’assistència mecànica de mesos i es considera un sistema de durada intermitja. El
sistema AB‐5000 ha estat utilitzat 2 vegades. En un dels casos, el pacient va morir per motius aliens a
l’AV, i, en l’altre cas, es va poder explantar el dispositiu després de la recuperació de la funció ventricular.
Hospital Universitari de Bellvitge
F i Ll /
19

A partir de l’any 2009, vam començar a utilitzar l’ECMO (Extracorporeal membrane oxygenator)
venoarterial en pacients en situació de shock cardiogènic. Els avantatges d’aquesta assistència ventricular
són: 1) Porta incorporat un oxigenador en el circuit, fet que permès la recuperació del pulmó en
situacions de distrès respiratori. 2) Es pot implantar de forma perifèrica canulant l’artèria i la vena
femorals, copa que permet no realitzar esternotomia. Hem implantat 17 ECMO, i se’n pot explantar el
dispositiu després del trasplantament o recuperació en 5 casos (30 %). Cal tenir en compte que aquest
dispositiu de baix cost s’utilitza com a rescat en pacients en situació de xoc cardiogènic avançat i, fins i
tot, en 2 ocasions després de l’aturada cardíaca, fet que explica els pitjors resultats.
Des de l’any 2010, disposem d’una nova assistència ventricular axial amb levitació magnètica de curta
durada (Levitronix Centrimag®) els avantatges de la qual respecte dels sistemes previs és que permeten
donar fluxos de fins a 10 l/min, necessiten un nivel d’anticoagulació menor, generen menys hemòlisi i
permeten la deambulació del pacient. S’ha implantat en 7 pacients i en 3 casos (43 %) s’ha pogut
explantar després de la recuperació de la funció ventricular o després del trasplantament cardíac.
A més, hem estat pioners a Espanya a l’any 2007 en l’ús de la primera assistència ventricular de flux
continu totalment implantable de llarga durada (BerlinHeart‐INCOR), la qual es va poder explantar 4
mesos després de l’implant després de la recuperació de la funció ventricular esquerra 19 .
Donada l’experiència del nostre centre en el maneig d’AV i el presumible increment d’implants
d’assistències ventriculars, donades les evidències científiques, les millores tècniques i la disminució del
nombre i qualitat de donants, considerem necessari crear un programa d’assistència ventricular de llarga
durada que s’englobi dins del programa d’insuficiència cardíaca i trasplantament cardíac que ja existeix
en el nostre centre. És per això que el Dr. J. González‐Costello va estar 1 any com a becari de recerca a
Columbia University Medical Center, Nova York, als Estats Units, des de juliol de 2010 fins a juliol de 2011.
Durant la seva estada en aquest centre amb una àmplia experiència en assistències ventriculars es va
formar en el maneig d’AV de curta i llarga durada com a pont al trasplantament cardíac, recuperació i
com a teràpia de destinació.
A més, cada 2 anys fem un curs internacional d’assistències ventriculars, que és el curs de referència en
aquest tema en l’àmbit estatal. La tercera edició va ser l’any 2010 i va tenir un gran èxit de participació
amb 300 inscrits. Al febrer 2012, celebrarem el quart curs, que esperem que tingui tan d’èxit com les
últimes edicions.
A continuació, es detallaran les necessitats i els protocols que cal seguir per a la valoració, implantació i
posterior seguiment de les AV.
Hospital Universitari de Bellvitge
F i Ll /
20

2. NECESSITATS D’UN PROGRAMA D’ASSISTÈNCIA VENTRICULAR
(Modificat a partir de: The evolving role of mechanical circulatory support in advanced heart failure, per
Lynne Warner‐Stevenson en ISHLT Monograph Series 1 (2006) 181‐203).
1. Equip multidisciplinari experimentat en l’avaluació i el maneig de pacients amb insuficiència cardíaca
terminal i xoc cardiogènic. S’ha d’optimitzar el tractament neurohormonal i valorar opcions
d’implantació de marcapassos tricamerals/DAI, revascularització quirúrgica o percutània, cirurgia de la
vàlvula mitral i restauració miocàrdica, trasplantament cardíac, assistència ventricular fins a mesures
pal∙liatives.
2. L’equip multidisciplinari ha de constar dels següents components per ordre d’aparició:
A) Cardiòlegs especialitzats en insuficiència cardíaca avançada i trasplantament cardíac dins d’un Servei
de Cardiologia de tercer nivell amb els següents components clau:
Unitat d’Insuficiència Cardíaca (UIC) multidisciplinària amb un paper clau de la infermera
d’Insuficiència Cardíaca.
Unitat Coronària especialitzada en el maneig de la insuficiència cardíaca aguda.
Unitat d’Hemodinàmica amb experiència en maneig de pacients en xoc cardiogènic i pacients amb
trasplantament cardíac (biòpsies endomiocàrdiques).
Gabinet d’Ecocardiografia motivat per la valoració ecocardiogràfica pre i postimplantació de les AV.
Programa de Rehabilitació Cardíaca per a pacients amb insuficiència cardíaca abans i després de la
implantació de la AV.
B) Cirurgians cardíacs especialitzats en cirurgia de la insuficiència cardíaca avançada, trasplantament
cardíac, implantació d’AV i maneig de possibles complicacions.
C) Perfusionistes.
D) Anestesistes especialitzats en cirurgia cardíaca i maneig de l’ecocardiografia transesofàgica
intraoperatòria.
E) Metges intensivistes especialistes en el maneig de pacients postcirurgia cardíaca i postAV.
F) Hematòlegs especialitzats en Hemostàsia motivats en el maneig de l’antiagregació i anticoagulació
postimplantació de l’AV.
G) Rehabilitadors i fisioterapeutes motivats en la rehabilitació pre i postimplantació de l’AV.
H) Dietistes i nutricionistes per a una optimització de l’estat nutricional pre i postimplantació de l’AV.
Hospital Universitari de Bellvitge
F i Ll /
21

I) Infermeria de planta i, posteriorment, la de la UIC per al maneig ambulatori de pacients amb AV.
3. Protocol per a avaluar, seleccionar i seguir els pacients amb AV.
4. Recollida de dades en relació amb pacients valorats, risc basal, resultats perioperatoris i a mitjà‐llarg
termini incloent una valoració específica d’efectes adversos i qualitat de vida a intervals regulars.
5. Consulta ambulatòria de seguiment i control de pacients amb AV que inclouria personal mèdic,
d’infermeria, psicologia, fisioteràpia i tècnics.
3. INDICACIONS D’IMPLANTACIÓ D’AV ESQUERRA DE FORMA URGENT
La decisió d’implantar un sistema d’AV esquerra i el moment de fer‐ho ha de ser presa conjuntament per
l’equip de Cardiologia (Unitat d’Insuficiència Cardíaca i Trasplantament Cardíac, Unitat Coronària) i l’equip
de Cirurgia Cardíaca.
Abordarem les situacions següents:
1. En un xoc cardiogènic postinfart agut de miocardi o en un pacient amb disfunció ventricular esquerra
severa crònica que presenta una descompensació aguda s’han de complir tots els paràmetres següents:
Criteris hemodinàmics:
‐ Índex cardíac inferior a 2 l/min/m².
‐ Pressió arterial sistòlica inferior a 90 mm Hg o mitjana inferior a 60 mm Hg.
‐ Pressió capil∙lar pulmonar superior a 20 mm Hg.
‐ Oligúria (diüresi < 30 ml/h) malgrat el tractament diürètic.
Implantació de baló de contrapulsació intraòrtic o impella 2,5 si no contraindicacions.
Màxim tractament inotròpic (dobutamina i dopamina a >10 ug/Kg/min si no arítmies ventriculars).
Revascularització màxima percutània o quirúrgica.
Candidat a trasplantament cardíac. En el moment de la indicació d’una AV, pot ser que el pacient tingui
alguna contraindicació a causa de fallida funcional d’altres òrgans (ronyó, fetge, pulmó). En aquests
casos es recomana una AV de curta durada per a veure si existeix reversibilitat.
Hospital Universitari de Bellvitge
F i Ll /
22

2. En una insuficiència cardíaca aguda (10 ug/Kg/min si no arítmies ventriculars)
5 Rebuig sever posttrasplantament cardíac sense resposta al tractament immunosupressor
Criteris hemodinàmics abans esmentats.
Màxim tractament inotròpic (dobutamina i dopamina a >10 ug/Kg/min si no arítmies ventriculars)
En tots aquests casos d’implantació d’una AV de forma urgent, s’han de valorar els factors següents:
A) Edat biològica menor de 65 anys.
B) Funció ventricular dreta:
La presència d’hipertensió arterial pulmonar irreversible (PAP>50 mm Hg, gradient transpulmonar >12
mm Hg, RVP>3 Unitats Wood) obligaria a valorar la indicació d’una AV de durada mitjana o canvi a una
AV de llarga durada fora de la fase aguda.
La presència de PAP sistòlica baixa conjuntament amb una pressió d’aurícula dreta >16 mm Hg i un
índex de treball sistòlic del ventricle dret < 4 g*m/m² implicaria l’ús d’una assistència ventricular dreta.
Hospital Universitari de Bellvitge
F i Ll /
23

Valorar la mida i la funció sistòlica del ventricle dret mitjançant ecocardiograma (DTD del ventricle dret
a nivell de l’anell tricúspide >35 mm i TAPSE

G) Valoració de dany multiorgànic:
Renal: la creatinina no és el millor indicador de la funció renal en pacients aguts perquè triga a elevar‐se.
Una creatinina superior a 300 umol/L indicaria un pitjor pronòstic, però després d’un període de
suport amb AV pot millorar, per la qual cosa, als pacients amb contraindicació al trasplantament
cardíac per insuficiència renal aguda, se’ls indicaria la implantació d’una AV de curta durada per
aconseguir una millora de la funció renal amb vista a un trasplantament cardíac posterior. Una
creatinina superior a 500 umol/L o pacients en diàlisi contraindicaria la implantació d’una AV.
Hepàtic: una perllongació del temps de protrombina > 16 segons, indicaria una deficiència de factors de
la coagulació i un increment del risc. S’ha de tractar amb vitamina K endovenosa i administració de
plasma fresc congelat abans de la implantació de l’AV.
L’elevació de ALT o AST > 3 vegades el valor normal, o una elevació de la bilirubina indiquen un pitjor
pronòstic.
En presència de disfunció hepàtica cal plantejar‐se un suport biventricular.
Cirrosi hepàtica i hipertensió portal contraindiquen la implantació d’una AV.
H) Infecció:
Un focus actiu d’infecció contraindica la implantació d’una AV.
Leucocitosi >15000/ul és un factor de pitjor pronòstic.
Temperatura >38ºC és un factor de pitjor pronòstic.
I) Funció pulmonar:
Disfunció pulmonar severa prèvia (FEV1 < 1), tromboembolisme pulmonar recent, infiltrats pulmonars
inflamatoris o un distrès respiratori de l’aldult contraindica la implantació d’una AV. En aquests 2
últims casos es podria valorar ECMO.
La ventilació mecànica augmenta el risc de l’AV.
J) Trombocitopènia induïda per heparina contraindica la implantació d’una AV (comentar amb
hemostàsia).
K) Score de risc: el grup de la Universitat de Columbia ha elaborat un score preoperatori predictiu de
mortalitat després de la implantació d’una AV, que inclou les variables següents:
Suport ventilatori mecànic (RR=5,3; pes=4)
Estat postcardiotomia (RR=3,3; pes=2)
PVC >16 mm Hg (RR=2,1; pes=1)
TP >16 seg. (RR=2,1; pes=1)
La mortalitat postoperatòria és del 46 % per a un score > I d’un 12 % per a un score

4. INDICACIONS DE AV POSTCARDIOTOMIA
INTRODUCCIÓ:
El shock postcardiotomia es presenta en aproximadament un 1.5% dels pacients intervinguts en cirurgia
cardíaca (1,5 % entre els, aproximadament, 400.000 pacients operats als EUA). Les causes de shock
postcardiotomia son diverses, habitualment per seqüeles d’un IAM perioperatori, o degudes a problemes
de preservació miocàrdica o complicacions valvulars.
La mortalitat d’aquests casos es elevada i tan sols un 20‐40% sobreviuen i podent donar‐se d’alta malgrat
la utilització de diferents dispositius d’assistència circulatòria mecànica. Els resultats depenen més de
l’edat del pacient, el temps fins a la seva implantació i la extensió de l’àrea infartada, que del tipus de
dispositiu utilitzat. Les complicacions son freqüents amb un 25‐45% de problemes hemorràgics, un 20‐
30% d’insuficiència renal, un 20‐25% de fallida multiorgànica, un 4‐20% de tromboembolisme, un 5‐20%
de dèficit neurològic i un 35‐60% d’infeccions de les quals solament el 5‐10% son relatives al dispositiu.
Una petita part d’aquests pacients en els que no existeix recuperació miocàrdica poden esser trasplantats
amb una supervivència que s’apropa al 40‐60%.
DISPOSITIVOS:
En aquests casos els dispositius d’assistència mecànica estan indicats per a poder tractar habitualment
una disfunció ventricular de caràcter reversible. Generalment es tracta de pacients operats en cirurgia
cardíaca i que posteriorment presenten baix cabdal cardíac o que han sofert desordres cardíacs aguts
amb gran inestabilitat hemodinàmica.
L’objectiu del tractament amb aquests sistemes és proveir suport circulatori per tal de restaurar la
hemodinàmica normal, reduir el treball ventricular i proporcionar un temps per la recuperació del
miocardi i la seva funció mecànica adient.
Es tracta en general de sistemes externs i per tant dissenyats per a un suport de curta durada(< 1mes).
Hospital Universitari de Bellvitge
F i Ll /
26

Els sistemes d’assistència circulatòria mes simples son les ECMO que consisteixen en un circuit de
circulació extracorpòria compacte amb canulació veno‐arterial a nivell femoral o intra‐toràcica. Permeten
un suport circulatori i al mateix temps la oxigenació, però tenen una limitació important que es la seva
curta durada degut als components i als problemes derivats. A causa dels problemes relacionats amb la
anticoagulació i tromboembolisme el seu us es limita a 1‐2 setmanes. Recentment s’han introduït millores
tant en el recobriment dels tubs com en el tipus d’oxígenadors i bombes centrífugues autoritzant temps
d’assistència de fins a 1 mes. Un altre problema d’aquest sistemes veno‐arterials es que no sempre
s’aconsegueix un bon drenatge del ventricle esquerre, un principi fonamental per a la seva recuperació.
En aquest cas es necessari la utilització de concomitant cànules de descompressió ventricular (Vent), que
per tant afegeixen complexitat al circuit. L’avantatge d’aquests dispositius seria la seva menor invasivitat
ja que es factible la seva utilització en canulació perifèrica.
Actualment també disposem de la AV Levitronix Centrimag que es una bomba axial amb levitació
magnética i qu’es pot implantar uni o biventricular. Les avantatges d’aquesta AV es que permet un fluxe
de fins a 10 l/min i un nivell d’anticoagulació inferior a la ECMO i al sistema ABIOMED. En el moment
actual es la AV d’elecció com recuperació del shock cardiogènic i com pont al trasplantament cardiac.
Un altra dispositiu poc invasiu es el sistema Impella, es tracta d’una bomba axial que s’introdueix a nivell
de l’aorta entre el VE i l’aorta i permet un dèbit diferent en funció del tipus utilitzat. En cas de implantació
per via trans‐femoral el dèbit màxim aconseguit es de 2.5l/min i per tant sovint insuficient. En les de
implantació trans‐toràcica el dèbit arriba als 5.0l/min. Un inconvenient es la seva tendència a produir
hemòlisi i la seva durada limitada (màxim 2 setmanes).
Quan la disfunció ventricular post‐cardiotomia es considera poc reversible i per tant es tractarà molt
probablement d’un pont al trasplantament, es preferible la implantació de dispositius mes potents i de
major duració. Existeix un munt de models d’aquest tipus entre els quals disposaríem de l’Abiomed BVS‐
5000 i AB‐5000 i del BerlinHeart Excor.
El sistema Abiomed BVS‐5000 permet una assistència mecànica uni o bi‐ventricular de duració limitada a
1 mes. Per contra tant l’Abiomed AB‐5000 com el BerlinHeart Excor permeten suports de llarga durada i
fins i tot arribar a permanents en el cas del BerlinHeart Excor.
Hospital Universitari de Bellvitge
F i Ll /
27

INDICACIONS:
El grup de pacients que trobarem amb aquesta indicació inclouran els que disposin de miocardi amb
capacitat de recuperar la seva funció amb el repòs durant l’assistència ventricular. Especialment en:
• Pacients amb dificultats de sortir de circulació extracorpòria desprès de cirurgia cardíaca
(postcardiotomia).
• Pacients amb disfunció primària post‐trasplantament.
• Pacients amb assistència circulatòria esquerre (LVAD) que requereixen suport ventricular dret (RVAD).
CRITERIS:
Els candidats per a la implantació d’un dispositiu d’assistència mecànica han d’acomplir amb els següents
criteris:
• Superfície corporal amb una area > 1.3 m’
• Edat ≤ 75 anys
• Pacient en relativament bona salut apart del problema cardíac pel que han estat intervinguts
quirúrgicament.
• Totes les mesures apropiades han estat realitzades per tal de corregir pH arterial baix, anomalies en la
gasometria arterial, en els electròlits, hipovolemia, hipervolemia, freqüència cardíaca inadequada,
arítmies, i hipotèrmia residual.
• S’han empleat agents farmacològics per tal d’aconseguir una ressucitació de la funció cardíaca.
• Us de la Contrapulsació Intra‐Aortica (IABP) encara que no sempre recomanada (ex., fibril∙lació
auricular, aterosclerosis perifèrica).
• En pacients post‐cardiotomia la incapacitat per a mantenir una hemodinàmica acceptable en el
període postoperatori immediat (< 6 hores després del primer intent de desconnexió de la CEC).
• En pacients incapaços de mantenir una hemodinàmica acceptable desprès d’haver sofert un
esdeveniment cardíac significatiu.
Hospital Universitari de Bellvitge
F i Ll /
28

CONTRAINDICACIONS:
• Catàstrofes majors tant cardíaques com extracardiaques durant l’operació o en el període
postoperatori que comprometin la supervivència tal com la hemorràgia, l’embòlia massiva d’aire,
hemorràgia pulmonar intersticial amb incapacita per a mantenir una ventilació adequada, les dificultats
amb la bomba d’oxigenació o els defectes de perfusió, les reaccions post‐transfusionals massives,
l’hemòlisi durant el bypass, or una canulació incorrecte.
• Els danys neurològics centrals amb pupil∙les dilatades, fixes i no reactives.
OBSERVACIONS:
Els pacients que no poden esser considerats com a candidats al trasplantament nomes tenen dues
possibilitats per poder sobreviure: recuperar la seva funció cardíaca o la implantació d’un dispositiu
d’assistència circulatòria mecànica de tipus permanent o definitiu. Aquesta ultima opció sol ser de difícil
execució ja que en aquests casos existeixen gran quantitat de factors que condicionen un resultat molt
mes pobre i per tant la seva implantació.
PREDICTORS DE RISC:
Molts pacients amb insuficiència cardíaca greu per patologies cardíaques conegudes sovint desenvolupen
diferents graus de disfuncions sistèmiques i d’origen no cardíac. Aquest tipus de disfunció de diferents
òrgans representen un risc suplementari en cas de la implantació d’un dispositiu de suport circulatori
amb un increment de les complicacions. Malgrat que la experiència actual no es prou gran per a poder
analitzar‐ne els factors de risc en estudis multivariables, si que existeixen alguns predictors de mal
resultats:
Hospital Universitari de Bellvitge
F i Ll /
29

Hospital Universitari de Bellvitge
F i Ll /
Insuficiència renal amb creatinina sèrica elevada i
oligúria (Diüresi < 30 ml/h)
Coagulopatia: (Incapacitat per corregir el TP 16seg)
Disfunció hepàtica
Risc de Mortalitat
Pressió venosa central >16 mmHg 3.1
Reoperació 1.8
Leucocitosi > 15000/mm3 1.1
3.9
2.4
30

5. INDICACIÓ D’IMPLANTACIÓ D’AV ESQUERRA DE LLARGA DURADA COM A TERÀPIA DE
DESTINACIÓ O PONT AL TRASPLANTAMENT CARDÍAC
A tots els pacients se’ls farà un estudi pretrasplantament cardíac convencional.
CRITERIS D’INCLUSIÓ:
• Pacient amb insuficiència cardíaca terminal en CF IIIB o IV no candidat a trasplantament cardíac per
raons d’edat (70‐75 anys), neoplàsia recent, nivells elevats d’anticossos en PRA, obesitat o
hipertensió arterial pulmonar no reversible. Els pacients amb neoplàsies recents, obesitat o amb
hipertensió arterial irreversible, amb el temps poden ser candidats a trasplantament cardíac si no
recidiva la neoplàsia, perden pes o si disminueix la pressió arterial pulmonar, per la qual cosa en
aquests pacients l’AV de llarga durada pot ser un pont al trasplantament cardíac.
• Tractament mèdic òptim segons tolerancia amb betablocadors, IECA/ARA‐II, espironolactona, digoxina
i titulació de dosis altes de diürétics segons les necessitats.
• Compliment d’una dieta restringida en sal i líquids dins d’una Unitat d’Insuficiència Cardiaca
multidisciplinària.
• Fracció d’ejecció del ventricle esquerre 1 intent de destete: documentación d’hipotensió
arterial, deteriorament de la funció renal o empitjorament de la clínica d’insuficiència cardiaca.
o Consum d’oxigeno pic < 12 mL/kg/min amb demostració de limitació de causa cardiaca (haver arribat
al metabolisme anaeròbic, indicat per un quocient respiratori d’1,1 o major).
CONTRAINDICACIONS:
• Shock cardiogènic agut. L‘ideal és implantar aquestes AV de llarga durada en pacients en INTERMACS
II‐IV 20 .
• Comorbilitats:
o Insuficiència renal amb creatinina > 250 umol/L o diàlisi
o Fallida hepàtica: ALT, AST > 3 vegades el normal, TP>2,5, cirrosi hepàtica
o Suporte ventilatori prolongat o FEV1< 1
o Malaltia vascular perifèrica severa (nafres en extremitats, amputació)
Hospital Universitari de Bellvitge
F i Ll /
31

o Neoplasiao una altra malaltia amb expectativa de vida inferior a 2 anys
• Condicions agudes:
o Sagnat digestiu
o Infecció activa
• Obstacles tècnics:
o Malaltia de l’aorta ascendente, de troncs supraaòrtics
o > 2 cirurgies cardiaques previes
o Una superficie corporal lleugera requería correcció d’aquesta
o Valorar la mida i la funció sistòlica del ventricle dret mitjançant ecocardiograma (DTD del ventricle dret
a nivell d’anell tricúspide >35 mm i TAPSE 16 mm Hg i un índex de treball
sistòlic del ventricle dret < 4 g*m/m2 contraindicaría la implantació d’una AV esquerra únicament. A
plantear una AV biventricular.
• Valoració nutricional:
o IMC

TIPUS AV
6. SISTEMA ABIOMED BVS 5000®
A) DESCRIPCIÓ DEL SISTEMA ABIOMED®
El sistema Abiomed BVS 5000® es un aparell de suport circulatori extern que permet una assistència uni o
biventricular. El sistema es capaç de proporcionar suport circulatori total de forma temporal, tant al
ventricle dret com a l'esquerre, com a ambdós al mateix temps. Es tracta d'un sistema pulsatiu de
regulació totalment automàtica que tendeix a simular el mecanisme fisiològic de la funció cardíaca.
El sistema està constituït per la unitat central, les bombes pneumàtiques i les cànules. La unitat central,
controlada per un microprocessador, proporciona l'energia pneumàtica necessària per aconseguir el
suport hemodinàmic adient. Aquesta unitat ha estat dissenyada per permetre el control independent de
les bombes de suport de ventricle dret i de ventricle esquerre respectivament. El control del cabdal
sanguini s'ajusta automàticament en relació a la freqüència de batecs i la raó de duració sístole/diàstole
basant‐se en les variacions de flux d'aire comprimit que entra i surt del sistema de bombes
pneumàtiques. Les duracions de sístole i diàstole de les bombes pneumàtiques son calculades
automàticament pel microprocessador optimitzant l'emplenat de les bombes i mantenint un volum
d'ejecció de 82 ml. En cap moment s'utilitzen pressions negatives activades amb aquest sistema, doncs
l'emplenat es realitza exclusivament per gravitació. La unitat central posseeix diferents nivells d'alarmes
en funció de la gravetat dels problemes detectats. També ha estat dissenyada per funcionar amb bateries
o si necessari de forma manual.
Les bombes pneumàtiques estan constituïdes unitàriament per dues cambres i dues vàlvules de poliuretà
ultrapur (Angioflex®). La primera cambra, de compliança, actua d'aurícula, encara que omplint‐se i
buidant‐se de forma totalment passiva. Aquesta cambra està connectada amb una segona cambra o
cambra d'activació, que de forma pneumàtica activa, gràcies als canvis de pressió procedents de la unitat
central, permet l'ejecció del volum de sang determinat i actua a manera de ventricle. Per tal de mantenir
la unidireccionalitat del flux, el sistema posseeix dues vàlvules trivalves d'Angioflex®, l'una entre ambdues
cambres i l'altre a la sortida de la cambra d'activació.
Hospital Universitari de Bellvitge
F i Ll /
33

Les bombes pneumàtiques es
connecten mitjançant les línies de
circulació a les cànules de sortida i
d'entrada. Les cànules de sortida es
col∙loquen a nivell de l'aurícula
esquerre (en cas de suport esquerre)
i/o dreta(en cas de suport dret). La sang
que es recupera per aquestes cànules omplirà les cambres de compliança, posteriorment passarà a les
cambres d'activació on serà ejectada vers les cànules d'entrada. Aquestes cànules es suturen en
anastomosis término‐lateral amb les artèries aorta(suport esquerre) o pulmonar(suport dret)
respectivament. Aquest sistema es pot camviar pel sistema AB‐5000 (veure a continuació) amb les
mateixes cànules si el malalt requeriex un suport més llarg.
B) EXPERIÈNCIA PRÈVIA ABIOMED®
El novembre de 1991 es va iniciar el programa de trasplantament cardíac a l'Hospital de Bellvitge. Durant
el primer any de programa es varen realitzar 10 trasplantaments amb un 90% de supervivència. Amb
l'afany de poder oferir la millor suport terapèutic i tecnològic al programa de trasplantament cardíac i al
mateix temps amb l'objectiu de permetre ampliar les indicacions, vàrem començar durant l'any 1992 un
programa d'assistència circulatòria mecànica. Inicialment els malalts acceptats en aquest programa ho
van ésser com a pont al trasplantament i així doncs, des de el novembre de 1992 fins el desembre de
1993, el sistema Abiomed BVS 5000® es va utilitzar en 7 pacients en shock cardiogènic per a poder
mantenir‐los hemodinàmicament en espera d'un trasplantament cardíac. Els bons resultats de la sèrie,
72% de supervivència (per damunt de l'estadística mundial), van permetre iniciar l'ús d'aquest sistema de
circulació de suport en un nou grup de pacients, en els quals l'assistència circulatòria temporal permetria
la recuperació de la seva funció cardíaca. Així, durant els anys següents s'ha anat utilitzant el sistema fins
a un total de 41 pacients amb les següents indicacions: 14 casos en shock post‐cardiotomia, 13 en shock
post infart agut de miocardi, 9 amb miocardiopatia terminal i 4 en fallo primari post‐trasplantament. Hi
ha hagut 15 pacients que han mort en assistència circulatòria, 8 han estat desconnectats i 18 han estat
Hospital Universitari de Bellvitge
F i Ll /
34

trasplantats. Del total, 17 pacients han estat donats d'alta de l'hospital el que representa un 41,46%. Es
tracta d'uns resultats que poden considerar‐se prou bons si es té en compte que sense aquesta ajuda la
mortalitat d'aquests pacients hauria estat del 100%.
7. SISTEMA ABIOMED AB‐5000®
A) DESCRIPCIÓ DEL SISTEMA ABIOMED®
El sistema Abiomed AB‐5000® es un aparell de suport circulatori extern que permet una assistència uni o
bi ventricular. El sistema es capaç de proporcionar suport circulatori total de forma temporal, tant al
ventricle dret com a l'esquerre, com a ambdós al mateix temps. Es tracta d'un sistema pulsatiu de
regulació totalment automàtica que tendeix a simular el mecanisme fisiològic de la funció cardíaca.
El sistema està constituït per la unitat central, les bombes pneumàtiques i les cànules.
La unitat central, controlada per un microprocessador, proporciona l'energia pneumàtica necessària per
aconseguir el suport hemodinàmic adient. Aquesta unitat ha estat dissenyada per permetre el control
independent de les bombes de suport de ventricle dret i de ventricle esquerre respectivament. El control
del cabdal sanguini s'ajusta automàticament en relació a la freqüència de batecs i la raó de duració
sístole/diàstole basant‐se en les variacions de flux d'aire comprimit que entra i surt del sistema de
bombes pneumàtiques. Les duracions de sístole i diàstole de les bombes pneumàtiques son calculades
automàticament pel microprocessador optimitzant l'emplenat de les bombes i mantenint un volum
d'ejecció de 100 ml.
El sistema a diferència del BVS‐5000® utilitza pressions negatives actives millorant l'emplenat (‐30 a ‐100).
La unitat central posseeix diferents nivells d'alarmes en funció de la gravetat dels problemes detectats.
També ha estat dissenyada per funcionar amb bateries o si necessari de forma manual.
Les bombes pneumàtiques estan constituïdes unitàriament per una cambra ventricular amb una
membrana que divideix les interfases sang i aire comprimit. La membrana es desplaça gràcies als canvis
de pressió procedents de la unitat central a la qual està connectada de forma pneumàtica i permet
Hospital Universitari de Bellvitge
F i Ll /
35

l'ejecció del volum de sang determinat actuant a manera de ventricle, omplint‐se i buidant‐se
seqüencialment.
Per tal de mantenir la unidireccionalitat del flux, el sistema posseeix dues vàlvules trivalves de poliuretà
ultrapur (Angioflex®), l'una a la entrada i l'altre a la sortida de la cambra d'activació. La entrada i la sortida
de les bombes pneumàtiques es connecten directament a les cànules de entrada i de sortida. Les cànules
de sortida es col∙loquen a nivell de l'aurícula esquerre o ápex del ventricle esquerre (en cas de suport
esquerre) i/o aurícula dreta(en cas de suport dret). La sang que es recupera per aquestes cànules omplirà
les cambres ventriculars i posteriorment gràcies a l’activació el volum contingut serà ejectat cap a les
cànules d'entrada. Aquestes cànules es suturen en anastomosis término‐lateral amb les artèries
aorta(suport esquerre) o pulmonar(suport dret) respectivament.
Hospital Universitari de Bellvitge
F i Ll /
36

8. SISTEMA IMPELLA®
A) DESCRIPCIÓ DEL SISTEMA IMPELLA RECOVER LD®
El sistema Impella Recover LD® es un aparell d'assistència circulatòria implantable que permet una
assistència bàsicament univentricular esquerre. Existeixen diferents models que en funció del seu cabdal
(5 o 2,5 l/min) poden proporcionar suport circulatori total de forma temporal del ventricle esquerre. Es
tracta d'un sistema axial de turbina amb regulació semiautomàtica.
El sistema està constituït per la unitat central i la bomba axial centrífuga. La unitat central, controlada per
un microprocessador, gestiona l'energia elèctrica necessària per aconseguir el suport hemodinàmic
corresponent. Aquesta unitat permet regular les funcions de la bomba a traves d'un complet menú
visualitzat en una pantalla de LCD.
La alimentació elèctrica es fa mitjançant un sistema de bateries recarregables amb una autonomia de 1
hora. Existeix una connexió pel control d'un sistema de xeringa elèctrica necessari per la lubrificació de la
bomba. El cabdal sanguini de la bomba s'ajusta automàticament independentment de la freqüència
cardíaca. Existeix un complet sistema d'alarmes per tal de prevenir qualsevol circumstància d'anomalia.
La bomba centrífuga axial està constituïda per un cilindre tubular a l'interior on es troba instal∙lada una
turbina accionada per un micromotor elèctric.
El sistema de bomba centrífuga s'implanta a nivell de la vàlvula aòrtica amb la part de entrada a nivell del
ventricle esquerre i la part de sortida a nivell de l'aorta ascendent.
Existeixen dues diferents possibilitats per la implantació, la quirúrgica a través d'una incisió a nivell de
l'aorta ascendent (5 l/min) i la percutània a través d'una punció o dissecció de l'artèria femoral (2,5
l/min).
Hospital Universitari de Bellvitge
F i Ll /
37

B) EXPERIÈNCIA PRÈVIA IMPELLA®
A nivell experimental, el sistema Impella® ha estat utilitzat en dues ocasions pel Servei de Cirurgia
Cardíaca de la HUB. La primera experiència fou el novembre de 2001 quan es va implantar una
d’aquestes turbines en un animal d’experimentació a la URE. La següent fou en un curs de formació
organitzat conjuntament amb l’Hospital Clínic de Barcelona el 24 d'octubre de 2002.
L'any 2005, fou possible incorporar definitivament aquest sistema per al seu ús clínic i durant l'any 2006
l’Impella de implantació quirúrgica fou utilitzat en un pacient amb disfunció ventricular post‐cardiotomia
amb un bon resultat inicial, malgrat que a causa de la seva situació neurològica no va sobreviure.
L’Impella de 2,5 l/min d’implantació percutánia a la Sala d’Hemodinàmica...
9. DISPOSITIU IMPLANTABLE INCOR® DE BERLIN‐HEART
A) DESCRIPCIÓ DEL SISTEMA INCOR®
El sistema Incor® de Berlin‐Heart, es un aparell d'assistència circulatòria implantable que permet una
assistència exclusivament univentricular esquerre. El seu disseny ofereix la possibilitat de implantar‐lo
com a sistema de suport definitiu. Es tracta d'un sistema axial de turbina amb regulació semiautomàtica.
El sistema està constituït per la unitat central i la bomba axial con levitació electromagnética. La unitat
central, controlada per un microprocessador, gestiona l'energia elèctrica necessària per aconseguir el
suport hemodinàmic corresponent. Aquesta unitat permet regular les funcions de la bomba a traves de la
seva connexió a un ordinador portàtil mitjançant un complet menú.
La alimentació elèctrica es fa mitjançant un sistema de dues bateries recarregables amb una autonomia
de 3.5 hores. Existeix una connexió pel control d'un sistema de xeringa elèctrica necessari per la
lubrificació de la bomba. El cabdal sanguini de la bomba s'ajusta automàticament independentment de la
Hospital Universitari de Bellvitge
F i Ll /
38

freqüència cardíaca. Existeix un complet sistema d'alarmes per tal de prevenir qualsevol circumstància
d'anomalia.
La bomba centrífuga axial està constituïda per un cilindre tubular a l'interior on es troba instal∙lada una
turbina accionada per un micromotor elèctric. El mecanisme de rotació no presenta cap tipus de fricció ja
que
funciona per levitació magnètica. La velocitat de rotació va de les 5000 rpm fins a les 10000 rpm
aconseguint un flux de fins a quasi 6 L/min.
El sistema de bomba centrífuga s'implanta a nivell de la cavitat mediastínica connectat a l’àpex del
ventricle esquerre mitjançant una cànula de entrada i la part de sortida a nivell de l'aorta ascendent. El
cable d’alimentació i control surt per la paret abdominal transcutaniament i es connecta a la consola
central.
El sistema permet una mobilitat total amb la possibilitat de que els pacients puguin anar al seu domicili i
efectuar les seves tasques habituals.
Hospital Universitari de Bellvitge
F i Ll /
39

DISPOSITIU Impella
2.5
Hospital Universitari de Bellvitge
F i Ll /
Impella
5.0
Abiomed
BVS5000
Abiomed
AB5000
BerlinH
INCOR
ECMO
ECLSMaquet
Flux Màxim 2.5 l/min 5.0 l/min 6.0 l/min 6.0 l/min 6 l/min 7.0 l/min
AV Esquerre SI SI SI SI SI SI
AV Dreta NO NO SI SI NO SI
AV Biventricular NO NO SI SI NO SI
Canulació
Perifèrica
SI NO NO NO NO SI
Canules Inflow 9F 9F 42F‐32F 42F‐32F 22 mm 15F‐23F
Canules
Outflow
12F 21F 10 mm 10mm 18 mm 15F‐21F
Esternotomia SI/NO SI/NO SI SI SI SI/NO
Periode de
suport
4‐6 dies 10 dies 1 mes mesos‐
anys
anys 1 mes
Duració Bateria 1 hora 1 hora 1 hora 1 hora 7 hores 1 hora
Mobilització NO NO NO PARCIAL SI NO
Alta
Domiciliària
Protocol
Anticoagulació
ACT
NO NO NO SI/NO SI NO
Heparina Heparina Heparina
ACO
160 seg 160 seg 180‐200
seg
Heparina
ACO
180‐200
seg
Heparina
ACO
Aspirina
170‐190
seg
INR ‐ ‐ 2.5‐3.0 2.5‐3.0 2.8‐3.2 ‐
Hemòlisi ++++ +++ ++ + + +
Heparina
180 seg
Preu disponible 8000€ 8000€ 8000€ 24000€ 80000€ 2500€
Preu cònsola 60000€ 60000€ 20000€
40

10. MANEIG ANTICOAGULACIÓ POST‐IMPLANT ASSISTÈNCIA VENTRICULAR
Maneig anticoagulació Maneig antiagregació
Hospital Universitari de Bellvitge
F i Ll /
Temps des d'implant AV
8 h sense sagnat >10 dies, sense vessament

ANTICOAGULACIÓ SISTEMA ABIOMED
CEC:
• Heparina Na 60 mg/kg (manteier ACT > 400 seg.)
• Àcid tranexàmic si el necessita.
POST‐CEC:
• S.Protamina neutralitzación al 100% d’heparina
• (Transfusions mínimes requerides)
POSTOPERATORI:
Iniciar anticoagulació amb heparina abans de les:
• 24 hores si implantat amb CEC
• 6‐12 hores si implantat sense bomba
• Iniciar heparinització quan el drenatge sigui < 50 cc/hora, durant 2‐3 hores i les proves de coagulació
s’hagin normalitzat. Iniciar amb bolus d’1 U/kg i després perfusió a 100 U/h augmentant progresivamente
fins a 8 U/Kg/h amb infusió máxima que no sobrepassi 1.200 U/h per a menors de 65 años i 1000 U/h per
a majors de 65 anys. El nivell òptic d’anticoagulació és un ACT de 180‐200 segons a assolir en 12‐48 hores
de la implantació. Quan les proves de coagulació persisteixin alterades, continuï sagnant i/o el flux sigui
alt un ACT ≥ a 160 seg pot considerar‐se suficient.
• Si el drenatge de sang (no serós) es >150 cc/h i persistent malgrat corregir factors de coagulació
procedir a revisió quirúrgica.
• Augmentar l’ACT a 300 seg si el flux és < 3 l/min o si es produeix fibrilació auricular o ventricular.
En el cas de l’ ABIOMED AB5000:
Després de retirar els drenatges:
• AAS
12.5 – 500 mg/dia
Iniciar 100 mg/dia fins a conseguir test Agregación ARA

Al 6‐7 día:
• Iniciar anticoagulació oral:
• Warfarina per a conseguir un INR: 2.5 – 3.5
o Si INR>5 Ingrés, donar plasma fresc i control d’INR en 2 hores
o Si INR 2.0 ‐2.5 Afegir heparina baix pes molecular a dosis terapèutiques
o Si INR < 2.0 Ingrés i heparina Na ev (TTPA entre 60‐80 seg)
INCOR BERLIN HEART
PROTOCOL ANTICOAGULACIÓ
CEC:
• Heparina Na 60 mg/kg (mantenir TCA > 400 seg.)
• Acid Tranexàmic si precisa.
POST‐CEC:
• Dipiridamol 100 mg/dia i.v. continua
• S.Protamina neutralització a 100% de heparina
• (Transfusions mínimes requerides)
POST‐OPERATORI:
• Dipiridamol 100 mg/dia i.v.
>12h
• Heparina Na per aconseguir TTPa entre 1.9‐2.2 (55‐65 seg.)
o si drenatge inferior a 60 ml/h
o si R.Plaquetes > 80.000
• Heparina Na per aconseguir TTPa entre 70‐90 seg. (ACT: 170‐190 seg.)
o si R.Plaquetes > 100.000
• Heparina Na per aconseguir TTPa entre 50‐70 seg. (ACT: 150‐170 seg.)
o si R.Plaquetes < 50.000
• Dipiridamol 200 mg/dia v.o.
600‐1000 mg/dia v.o. Si R.Plaquetes > 300.000
Hospital Universitari de Bellvitge
F i Ll /
43

Controls:
Antitrombina III >70%
TEG
Test Agregació
Després de retirar els drenatges:
• ASA
12.5 – 500 mg/dia
Iniciar 100 mg/dia fins aconseguir un Test Agregació ARA

Hospital Universitari de Bellvitge
F i Ll /
Assistència Ventricular en post-IAM
IAM Killip IV
ICP 1ª + BCIAO + Inotrops +/- Impella 2,5
AV Abiomed BVS 5000/AB5000
o ECMO en < 6 hores
Criteris shock cardiogènic
persistent amb FEVIIII
Recuperació neurològica
Si
Si
Retirada exitosa
No
No
Suspendre suport
Si
TCO o INCOR
No
Tract mèdic
Candidat a TCO
Si
TCO Emergència O
No
INCOR (AV esq)
AB-5000 (AV dreta)
Criteris shock cardiogènic a la
Pág. 5
45

Hospital Universitari de Bellvitge
F i Ll /
Assistència Ventricular en Miocarditis
aguda
Insuficiència cardíaca aguda 3
hores amb FEVI

Hospital Universitari de Bellvitge
F i Ll /
Assistència Ventricular en ICC descompensada
Inotròps + BCIAO
Estabilitzaciò mèdica
Candidat a TCO No Tract paliatiu
Si
Criteris shock cardiogènic* persistent amb FEVI

AV POSTCARDIOTOMIA
BIVAD
RECUPERACIÓ MIOCARDICA
PROBABLE
No
AB 5000
BiVAD
EVOLUCIÓ
?
Hospital Universitari de Bellvitge
F i Ll /
BVS 5000
BiVAD
TPL
“0”
INSUF.CARDIACA.
1er INTENT WEANING
CEC
IABP + ASISTENCIA
CEC
30-40 min
2on INTENT WEANING
CEC
Si
WEANING
ASSISTÈNCIA
MECÀNICA
DISFUNCIÓ
VENTRICLE DRET
DESCONNEXIÓ
ALTA
Si
Si Si
No
CEC
No
WEANING
Si Si No
DESCONNEXIÓ
DESCONNEXIÓ
RECUPERACIÓ MIOCARDICA
PROBABLE
TPL
“0”
BVS 5000
o
IMPELLA
5
LVAD
ALTA
No
LVAD
CONTRAINDICACIÓ
TPL
BVS 5000
BVS 5000
o
CONTRAINDICACIÓ
Si
No
BiVAD
IMPELLA 5
LVAD
No
Si
No
No
AB 5000
LVAD
LLARGA
INCOR
LVAD
48

BIBLIOGRAFÍA:
1) Roig E, Pérez‐Villa F, Cuppoletti A et al. Programa de atención especializada en la insuficiencia cardiaca terminal. Experiencia
piloto de una unidad de insuficiencia cardiaca. Rev Esp Cardiol. 2006; 59(2):109‐16.
2) Vardas PE, Auricchio A, Blanc JJ et al. Guidelines for cardiac pacing and cardiac resynchronization therapy: the task force for
cardiac pacing and cardiac resynchronization therapy of the European Society of Cardiology. Developed in collaboration with
the European Heart Rhythm Association. Eur Heart J 2007; 28:2256.
3) Swedberg K, Cleland J, Dargie H et al. Práctica Clínica sobre el diagnóstico y tratamiento de la insuficiencia cardiaca crónica.
Versión resumida. Rev Esp Cardiol. 2005; 58:1062‐92.
4) Almenar L. Registro Español de Transplante Cardiaco. XVII Informe Oficial de la Sección de Insuficiencia Cardiaca, Transplante
Cardiaco y otras alternativas terapeúticas. Rev Esp Cardiol. 2006; 59:1283‐91.
5) Upayada S, Lee F, Saldarriaga C et al. Home continuous positive inotropic infusion as a bridge to cardiac transplantation in
patients with end‐stage heart failure. J Heart Lung Transpl. 2004; 23:466‐72.
6) Aaronson KD, Eppinger MJ, Dyke DB et al. Left ventricular assist device therapy improves utilization of donor hearts. J Am Coll
Cardiol 2002; 39:1247‐54.
7) Castells E, Calbet JM, Saura E et al. Acute myocardial infarction with cardiogenic shock: Treatment with mechanical
circulatory assistance and heart transplantation. Transplant Proc 2003; 35:1940.
8) Rose EA, Gellijns AC, Moscowitz AJ et al. for the Randomized Evaluation of Mechanichal Assistance for the Treatment of
Congestive Heart Failure (REMATCH) group. Long‐term use of a left ventricular assist device for end‐stage heart failure. N Engl
J Med. 2001; 345:1435‐1443.
9) Hunt S. Mechanichal circulatory support, new data, old problems. Circulation 2007; 116:461‐462.
10) Lietz K, Long J, Abdallah K et al. Outcomes of left ventricular assist device implantation as destination therapy in the post‐
REMATCH era. Implications for patient selection. Circulation 2007; 116:497‐505.
11) Miller LW, Pagani FD, Russell SD et al. Use of a continuous‐flow device in patients awaiting heart transplantation. N Engl J
Med. 2007; 357:885‐96.
12) Slaugther MS, Rogers JG, Milano CA et al. Advanced heart failure treated with continuous‐flow left ventricular assist device.
N Engl J Med. 2009; 361:2241‐51.
13) Young JB. Healing the heart with ventricular assist device therapy: Mechanisms of cardiac recovery. Ann Thorac Surg 2001;
71:S210‐9.
14) Maybaum S, Mancini D, Xydas S et al. Cardiac improvement during mechanical circulatory support. A prospective Multicenter
Study of the LVAD working group. Circulation 2007; 115:2497‐2505.
15) Young JB, Rogers JG, Portner PM et al. Bridge to eligibility: LVAS support in patients with relative contraindications to
transplantation. J Heart Lung Transplant 2005; 24:S75.
16) Birks E, Tansley P, Hardy J et al. Left ventricular assist device and drug therapy for the reversal of heart failure. N Engl J Med.
2006; 355:1873‐84.
17) Birks EJ, George RS, Hedger M et al. Reversal of severe heart failure with a continuous‐flow left ventricular assist device and
pharmacological therapy: a prospective study. Circulation 2011; 123:381‐90.
18) Ferreiro JL, Gómez‐Hospital JA, Cequier AR et al. Use of Impella Recover LP 2.5 in elective high risk percutaneous coronary
intervention. Int J Cardiol 2010; 145:235‐7.
19) Castells E, Roca J, Miralles A et al.Recovery of ventricular function with a left ventricular axial pump in a patient with end‐
stage toxic cardiomyopathy not a candidate for heart transplantation: first experience in Spain. Transplant Proc 2009;
41:2237‐9.
20) Stevenson LW, Pagani FD, Young JB et al. INTERMACS profiles of advanced heart failure: the current picture. J Heart Lung
Transplant 2009; 28:535‐41.
Hospital Universitari de Bellvitge
F i Ll /
49

ANEXO 1: RUTA DE IC ÀREA METROPOLITANA BARCELONA SUD
Insuficiència Cardíaca de nuevo diagnóstico
Hospital Universitari de Bellvitge
F i Ll /
50

ANEXO 2: RUTA DE IC ÀREA METROPOLITANA BARCELONA SUD
Insuficiencia Cardíaca diagnosticada descompensada
Hospital Universitari de Bellvitge
F i Ll /
51

Annex 16
CatSalut. Instrucció 01/2012. Reordenació
de l’atenció oncològica d’alta
especialització.

Annex 17
Memòria 2011. Unitat de Formació
Continuada.

Memòria 2011
Unitat de Formació Continuada
de l’HUB
www.bellvitgehospital.cat
Gemma Martinez Estalella. Cap de la Unitat de Formació
Continuada.
Dolors Carbonell Ribalta. Infermera clínica Formació
Continuada.
Myriam Domínguez Domínguez. Infermera clínica Formació
Continuada .
Ana Juan Navarrete. Auxiliar Administrativa.
Paloma Sanchéz Martín. Auxiliar Administrativa.
Dr. Rafael Mañez Mendiluce. Representant Formació
Continuada Mèdica
Memòria Unitat de Formació Continuada. 19 de gener de 2012 1

Índex Pag
Introducció. 4
Definició de l’activitat. 5
Planificació de la formació. 7
- Detecció de necessitats. 7
- Pla de formació 2011: 7
o Acollida alumnes ciències de la salut. 7
o Acollida professionals. 7
o Actualització i Llengües. 7
o Bioètica. 8
o Comunicació i Habilitats interpersonal. 8
o Control de la infecció. 8
o Docència I Recerca. 8
o Manteniment i millora de les competències. 9
o Prevenció i actuació davant una emergència. 10
o Projectes estratègics. 10
o Qualitat i millora continua. 11
o Reanimació Cardiopulmonar. 11
o Salut laboral. 12
o Tecnologies de la Informació. 12
Indicadors d’activitat 13
Pla d’orientació als nous professionals adscrits a la Direcció Infermera21
Docència: 21
o Accions a nivell Territorial de la Unitat de Docència. 22
o Alumnes diplomats en pràctiques adscrits a la Direcció
Infermera. 24
o Professors associats i col·laboradors. 26
o Alumnes en pràctiques de cicles formatius de grau mig i
grau superior. 27
Formació realitzada en el territori. 30
- Estades formatives. 35
- Cursos d’àmbit territorial en la Metropolitana Sud. 37
Participació amb les visites de professionals a l’HUB i de professionals de
l’HUB a d’altres centres. 39
Altres activitats de la Unitat de Formació Continuada en l’any 2011. 42
Acreditació d’hospitals. Pla de millora HUB. 44
Seguiment del pressupost i despesa 46
Memòria Unitat de Formació Continuada. 19 de gener de 2012 2

Annexes
1. Document de Detecció de necessitats 2012. 49
2. Pla de formació 2011. 51
3. Llistat de cursos i tallers per àrea de
coneixement/acreditació. 56
4. Cronograma de seguiment de cursos 2011. 74
5. Proposta Pla la de formació 2012 HUB. 80
6. Proposta Pla la de formació 2012 H. Viladecans. 87
7. Indicadors d’activitat global 2011. 91
Memòria Unitat de Formació Continuada. 19 de gener de 2012 3

Introducció
La formació és un dret i un deure dels empleats públics, alhora que una
responsabilitat compartida entre l’organització i el propi treballador.
La formació ha de ser un instrument facilitador dels objectius de l’organització,
alhora que és un benefici compartit ja que afavoreix la promoció professional
horitzontal i vertical, així com l’accés a la carrera professional.
L’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB) té una àmplia trajectòria en la
formació continuada dels professionals i això li permet tenir una visió clara no
només del compliment del pressupost sinó també del sistema d’organització i
de prioritats en funció de les demandes assistencials i no assistencials que es
requereixen continuadament.
La formació continuada pretén ajudar a desenvolupar les competències
professionals per dur a terme eficaçment les funcions pròpies del lloc de treball,
contribuint així a l'assoliment dels objectius organitzatius i estratègics, i a la
millora del servei al ciutadà.
La formació continuada la podem classificar en Formació d’Acollida, Formació
Estratègica i Formació d’Actualització i Aprofundiment, pot ser interna o externa
i alhora pot desenvolupar-se de forma presencial, semipresencial (Blended) o
online.
Formació interna. És la formació organitzada per l’HUB amb la finalitat d’oferir i
garantir les competències necessàries pel desenvolupament del lloc de treball.
Els àmbits de formació interna prevista i els professionals a qui va dirigida
queda constituïda en el Pla de Formació Anual, la planificació del qual pot ser
bi o trianual.
Memòria Unitat de Formació Continuada. 19 de gener de 2012 4

Dins d’aquest concepte s’organitzen entre altres activitats cursos, tallers,
jornades i sessions formatives.
Formació externa. És la formació organitzada per altres entitats, les activitats
formatives externes incloses en el Pla de Formació seran impartides per
entitats acreditades per a la formació.
Actualment, la Unitat de Formació Continuada (U.F.C.) esta formada per 5
professionals, tot l’equip manté una relació directa amb tots els professionals
que treballen a l’HUB.
Definició de l’activitat
Les activitats que es desenvolupen des de la Unitat de Formació Continuada
són, entre d’altres:
• Detectar necessitats de formació relacionades amb la competència
professional.
• Dissenyar el pla formatiu en funció de la detecció de necessitats, els
requeriments legals, les noves estratègies i l’equilibri entre benefici i cost.
• Planificar, dissenyar, organitzar i avaluar les activitats formatives.
• Avaluar l’eficàcia dels programes de formació d’acord amb els resultats de
qualitat assistencial i la competència dels professionals.
• Buscar proveïdors de formació externs, que s’ajustin a les necessitats
formatives, al col·lectiu a qui va dirigida l’activitat i al pressupost assignat.
• En el cas de grans projectes, fer la convocatòria pública de proveïdors
externs i el seu negociat.
• Un cop escollits nous proveïdors externs realitzar el document de nou
creditor de l’ICS.
• Realitzar la gestió i tramitació dels recursos econòmics del FFC i del fons
propi.
• Confeccionar el dossier de resultats dels indicadors d’activitats formatives,
docents i científiques.
• Confeccionar la memòria anual de la Unitat de Formació Continuada.
• Confeccionar la memòria anual de Recerca i Suport Metodològic.
Memòria Unitat de Formació Continuada. 19 de gener de 2012 5

• Col·laborar en l'elaboració, disseny i revisió anual del Manual d'acollida al
personal d’infermeria de nova incorporació.
• Avaluar i gestionar els permisos graciables per a activitats de formació
realitzades fora de l’HUB.
• Coordinar juntament amb la Secretaria Tècnica de l’ICS, tots aquells
convenis de col·laboració docent que es facin a l’HUB.
• Coordinar els diferents ensenyaments d’infermeria de pre i postgrau, així
com els ensenyaments tècnics de diferents branques que realitzen les
pràctiques a l’HUB.
• Coordinar les estades i visites de professionals d’infermeria d’altres
centres.
• Realitzar informes tècnics de suport a la gestió.
• Elaborar procediments de la Unitat de Formació Continuada, Docència i
Recerca.
• Proporcionar coneixements i habilitats que millorin la formació i les
aptituds de les infermeres en la metodologia de la recerca.
• Col·laborar en la Projecte de tutoratge.
• Participar en els projectes de formació territorial.
• Realitzar el seguiment de l’acreditació de la Unitat de Formació
Continuada.
• Col·laborar en els Projectes Corporatius.
• Elaborar, revisar i consensuar els procediments, els protocols, les fitxes de
medicaments, i altres eines de suport a la pràctica assistencial.
• Revisar l’evidència científica per a l’actualització dels estàndards de cures.
• Elaborar les eines documentals per tal de facilitar el registre infermer del
procés assistencial.
• Assessorar els professionals d’infermeria sobre qüestions de la pràctica
clínica.
• Col·laborar en el Projecte estandardització de cures.
• Dissenyar el projecte d’unificació territorial de la Unitat de Formació
Continuada: HUB-HV.
• Elaborar el Pla de Formació de l’Hospital de Viladecans.
Memòria Unitat de Formació Continuada. 19 de gener de 2012 6

Planificació de la formació
Detecció de necessitats
El Programa de Formació Continuada s’ha definit a partir de la detecció de
necessitats formatives de realitzada al juny 2010, de les derivades de
necessitats estratègiques, i d’aquelles que són un requeriment legal.
Document de detecció de necessitats formatives per 2011 (Annex 1)
Pla de formació 2011
Les activitats de formació desenvolupades al llarg de l’any 2011 estan
agrupades en relació amb els aspectes que milloren o reforcen (Annex 2):
• Acollida alumnes ciències de la salut: formació que té com objectiu
l’adaptació de l’estudiant a l’ HUB.
o Formació per a l’acollida dels alumnes de formació pregraduada,
dirigida als professionals que tutoritzaran les pràctiques hospitalàries.
Inclou pla docent, objectius de pràctiques, seguiment i avaluació.
o Acollida dels alumnes a les unitats/ llocs de pràctiques per part dels
professionals.
• Acollida professionals: formació que té com objectiu l’adaptació del nou
professional a l’HUB.
o Sessió de benvinguda als residents d’infermeria Familiar i
Comunitària.
o Tutoratge del l’Estació de Treball d’Infermeria (Gacela).
o Acollida a les unitats/serveis.
o Català per a nouvinguts I00987.
o Curs d’urgències medicoquirúrgiques dirigit als nous residents.
I06095 – I06096 - I06103.
• Actualització i Llengües
o Anglès bàsic. I05611
Memòria Unitat de Formació Continuada. 19 de gener de 2012 7

• Bioètica
o Anglès d'atenció al ciutadà. I05896.
o Català per a nouvinguts. I00987.
o Terminologia Mèdica. I04740.
o Bioètica aplicada a la urgència. I05613.
o Introducció a la Bioètica. I06030.
• Comunicació i Habilitats interpersonal
o Com parlar en públic: tècniques de presentacions I04134.
o Comunicació i lideratge emocional I05615.
o Eines per a la comunicació assertiva. I05619.
o Entrevista Motivacional I0345.
o Estratègies bàsiques de comunicació i relació amb l’equip. I06032.
o Estratègies de comunicació. I05497.
o Ètica en l'atenció al ciutadà. I05887.
o Presentacions eficaces: com parlar en públic. I00240.
o Relació d’ajuda en l’atenció d’infermeria. La comunicació conceptes
bàsics. Introducció al Counselling. I0715.
• Control de la infecció: Formació dirigida a tots als professionals amb la
finalitat de prevenir l’increment de les taxes d’infecció nosocomial.
o Sessions de Prevenció d’infecció nosocomial en serveis
d’hospitalització, bloc quirúrgic i àrea de malalt crític. Rentat de
mans I03864, Neteja i desinfecció del material i equips sanitaris I
05989, Hemocultius I05922, Mesures de prevenció de pneumonia
associada a ventilació mecànica I05551, Prevenció de la Infecció
I06005, Cura d'inserció i manteniment de catèters vasculars I06164.
• Docència I Recerca
o Elaboració i presentació de treballs científics i recerca bibliogràfica.
I04981.
o Introducció a l'aprenentatge basat en problemes (ABP). I01016.
Memòria Unitat de Formació Continuada. 19 de gener de 2012 8

o Anglès per a la recerca. I05586.
o De la Idea al mercat. Creativitat, eficiència i assertivitat. (Inno.vació).
I06444.
• Manteniment i millora de les competències
o 1a Ampliació del procés de la codificació assistencial amb la CIM-9-
MC. Introducció a la CIM-10. I06258.
o Actuació i cura dels malalts neurològics. I05608.
o Actualització anestèsia i reanimació I I04927.
o Actualització anestèsia i reanimació II I06514.
o Actualització davant malalts en situacions especials. I04774.
o Actualització en Infeccions de Transmissió Sexual (ITS). I05795.
o Actualització en medicina d'Urgència i Emergències I04922.
o Alliberament miofascial. I05673.
o Aplicació Web d'incidències en compres. I06244.
o Atenció d’Infermeria al malalt amb Ventilació Mecànica No Invasiva
(VMNI) al servei d’urgències. I05490.
o Contractació pública i gestió econòmica. I05886.
o Curs sobre malalties Reumatològiques. I05343.
o Documents del Fons de Maniobra. I06031.
o Ecografia aplicada al pacient crític avançat. I03775.
o Ecografia aplicada al pacient crític, aspectes bàsics. I03509.
o Ecografia a Urgències. Mòdul teòric. I06443.
o Eines de millora professional a per a zeladors. I04741.
o El procés de codificació assistencial amb la CIM-9-MC. I05614.
o El Procés de Dol. Metodologia bàsica per el procés d’adaptació a la
pèrdua. I02748.
o El zelador al bloc quirúrgic. I06388.
o Embenats a malalts amb amputació d’EEII. I05629.
o Fonaments d’Hematologia i la seva aplicació al laboratori Clínic.
I06147.
o Gasos medicinals Mòdul II. I06425.
o Gasos medicinals. I06290.
o Gestió de documents electrònics. I05620.
Memòria Unitat de Formació Continuada. 19 de gener de 2012 9

o Gestió eficaç del temps. I05647.
o Interpretació d’Electrocardiogrames. I02764.
o Les canals protectores en el Reglament Electrònic de Baixa Tensió
(REBT).I05885.
o Maneig de la via aèria II. I06260.
o Manteniment del donant d’òrgans. I05548.
o Monitorització de la relaxació neuromuscular i ús clínic del fàrmacs
amb acció sobre la placa motor. I06047.
o Programa Lightroom. I06262.
o Sedació a malalts sotmesos a Endoscòpia Digestiva I06048.
o Sessions clíniques d’Oftalmologia. I06494.
o Síndrome d'apnea del son (SAOS). I06009.
o Teórico-pràctica de Maneig de la via aèria. I01739.
o Tramitació de la despesa pressupostària en entorn SAP. I05463.
o Traqueotomia: cures i problemes més freqüents en un canvi de
cànula. I05500.
o Urgències medicoquirúrgiques I. I06095.
o Urgències medicoquirúrgiques II. I06096.
o Urgències medicoquirúrgiques III. I06103.
o Ventilació Mecànica No Invasiva (VMNI) a l'àmbit d'urgències.I05621.
o Vitreo i Retina I06286.
• Prevenció i actuació davant una emergència
o Evacuació en cas d’emergència I05739.
o Pla d’emergències/ Equips de Bombers. I03782.
• Projectes estratègics: formació que té com a propòsit fonamental donar
suport a una prioritat organitzava i que contribueix a la consecució dels
objectius dins del marc de la pròpia estratègia.
o Aplicació de Gestió de l’administració de medicaments (SILICON):
registre electrònic de l’administració de medicaments PEA. I05454.
o D'introducció al programa Gacela.CARE. I03009.
o Estació de treball "Gacela Care". I0 5305.
Memòria Unitat de Formació Continuada. 19 de gener de 2012 10

o Estació de Treball d'Auxiliar d’Infermeria d’hospitalització (GACELA-
CARE). I05180.
o Estació de Treball d'Infermeria d'hospitalització (GACELA-CARE i
SILICON). I05175.
o Línies bàsiques de la protecció de dades personals on –line . I05884
o LOPD. I04990.
o Mètode per a l'elaboració de plans de cures estàndard/trajectòries
clíniques. Taxonomies NANDA, NOC i NIC. I02103.
o Pla de seguretat i sistemes de notificació (SiNASP) on-line, Sistema
de Notificació y Aprendizaje para la Seguridad del Paciente
Programa de Seguretat Clínica promogut pel Ministerio de Sanidad,
Política social i Igualdad.
o SAP. Funcionalitats de l’Estació de Treball Intervencionista (ETI)
I06406.
o SAP. Funcionalitats de l’ETQ. Unitat de CMA I06358.
o Tramitació de la despesa pressupostària en entorn SAP. I05463.
o Validació farmacèutica ( aplicatiu Silicon®). I06018.
• Qualitat i millora continua: Formació impartida amb la finalitat d’impulsar
la cultura de la qualitat i ajudar a definir, implantar i avaluar un model de
gestió que cerqui la qualitat del centre per aconseguir: orientar de manera
permanent el funcionament del centre cap a la millora continua assistencial i
aconseguir els objectius per a l’obtenció dels resultats claus del centre.
o Avaluació i elaboració de documents per a pacients: comprensibilitat
de l'entorn sanitari. I04853.
o Conceptes metrològics i semiològics útils per a l'acreditació segons la
norma ISO 15189. I05616.
o Gestió del procés administratiu a l’àrea de Radiodiagnòstic (mòdul I).
I06386.
• Reanimació Cardiopulmonar
o Aturada cardíaca. I0993.
o Suport Vital Avançat. I01352.
o Suport Vital Bàsic i Desfibril·lació Extern Automàtic (DEA). I01337.
Memòria Unitat de Formació Continuada. 19 de gener de 2012 11

• Salut laboral
o Bàsic de manipulació i bones pràctiques. Restauració Hospitalària
I04824.
o Contenció de l'agressivitat a Urgències. I05370.
o Educació gestual i escola de l'esquena. I01741.
o Metodologia bàsica per la prevenció de l'estrès i desgast emocional.
I05341.
o Prevenció de riscos laborals on-line. I02779.
o Salut laboral, pràctiques correctes en la utilització de la maquinària
en la bugaderia. Mòdul II. I06261.
o Identificació i prevenció dels riscos específics a la cuina. I06046.
• Tecnologies de la Informació
o Aplicació de Gestió de l’administració de medicaments (SILICON):
registre electrònic de l’administració de medicaments PEA. I05454.
o D'introducció al programa Gacela.CARE. I03009.
o Estació de treball "Gacela Care". I0 5305.
o Estació de Treball d'Auxiliar d’Infermeria d’hospitalització (GACELA-
CARE). I05180.
o Estació de Treball d'Infermeria d'hospitalització (GACELA-CARE i
SILICON). I05175
o Gestió de documents electrònics. I 05620.
o Línies bàsiques de la protecció de dades personals on –line . I05884.
o LOPD. I04990.
o Mètode per a l'elaboració de plans de cures estàndard/trajectòries
clíniques. Taxonomies NANDA, NOC i NIC. I02103.
o Pla de seguretat i sistemes de notificació (SiNASP) on-line, Programa
de Seguretat Clínica promogut pel Ministerio de Sanidad, Política
social i Igualdad.
o SAP. Funcionalitats de l’Estació de Treball Intervencionista (ETI)
I06406.
o SAP. Funcionalitats de l’ETQ. Unitat de CMA I06358.
o SPSS Nivell I. I06264.
Memòria Unitat de Formació Continuada. 19 de gener de 2012 12

o Tramitació de la despesa pressupostària en entorn SAP. I05463.
o Validació farmacèutica ( aplicatiu Silicon®). I06018.
Cursos i tallers per Àrees de coneixements ( Annex 3)
Cronograma de seguiment de cursos. (Annex 4)
Indicadors de l’activitat
Total d’hores de formació realitzades 2011
180000
160000
140000
120000
100000
80000
60000
40000
20000
0
51990 hores
PRL online
74781
166132
114760 112819
11508 hores
online PRL
83309 hores
online SAP +
24936 hores
online PRL
74804
2007 2008 2009 2010 2011
Memòria Unitat de Formació Continuada. 19 de gener de 2012 13

Total d’hores de formació realitzades 2011
180000
160000
140000
120000
100000
80000
60000
40000
20000
0
74781 74781
0
51990
hores
online PRL
114760
62770
51990
166132
108245 112819
Memòria Unitat de Formació Continuada. 19 de gener de 2012 14
57887
10311 11508
74804
68028
2007 2008 2009 2010 2011
total hores de formació
total hores de formació presencial
total hores formació on line
Total activitats formatives
1200
1000
800
600
400
200
0
121
552 528
83309 hores
online SAP+
24936 hores
online PRL
11508 hores
online PRL
1112
6776
588
2007 2008 2009 2010 2011

Total d’hores de formació realitzades per
àrees temàtiques 2009-2011
830
Gestió económica 0
350
Processos administratius
Recursos humans
Comunicació i atenció a l'usuari
Comunicació
Assistencial
Recerca i Docència
Qualitat i millora contínua
960
360
980
0
1640
1600
2392
2460
1860
1056
1480
800
Directiva i comandaments 0
2640
2508
1110
1240
890
875
2880
1500
Processos claus 40
1500
5344
Memòria Unitat de Formació Continuada. 19 de gener de 2012 15
23383
2011
2010
2009
26636
30730
0 5000 10000 15000 20000 25000 30000 35000
Total d’hores de formació realitzades per
àrees temàtiques 2009 -2011
Reanimació Cardio-Pulmonar
Plans d'emergències
Prevenció i control de la
infecció
Drets i bioètica
Llengua catalana
1976
3584
2176
400
1760
920
750
925
1452
1445
1209
1680
1600
540
Llengües estrangeres 300
0
Manteniment i ofici
Prevenció de riscos laborals
Tecnologies de la informació
1280
300
650
0
Políques socials 400
0
12300
10240
6776
11508
16249
24936
44559
2011
2010
2009
85796
0 20000 40000 60000 80000 100000

Total d’hores de formació per categoria
professional 2009 -2011
23,5
Altre personal no assistencial 36
172
Altres diplomats sanitaris
Auxiliars d'infermeria
Diplomats d'infermeria
Facultatius especialistes
Personal auxiliar
adminstratiu i administratiu
403
587
962
5863
5715
9884
12909
12828
14776
11510
12209
Memòria Unitat de Formació Continuada. 19 de gener de 2012 16
17566
21469
2011
2010
2009
29292
35555
0 5000 10000 15000 20000 25000 30000 35000 40000
Total d’hores de formació per categoria
professional 2009 -2011
Personal tècnic
d'administració
Personal de manteniment i
ofici
Personal de cuina i
bugaderia
Personal subaltern
Residents facultatius
161
243
258
168
Residents d'infermeria 20
0
Tècnics especialistes
906
1219
1536
166
867
1431
252
Treballadors socials 263
69
1497
3320
3040
946
2012
2138
8954
11283
15047
0 2000 4000 6000 8000 10000 12000 14000 16000
2011
2010
2009

Participants formats per categoria i per
formes d’ocupació 2011
80
70
60
50
40
30
20
10
0
65,7
8,1
4,1
19,1
50,6 48,3
Memòria Unitat de Formació Continuada. 19 de gener de 2012 17
43,4
47,42
23,1
16
22,5
20
26,31
17,75
26,34
13,61
5,1 4,5 5,22 5,74
2007 2008 2009 2010 2011
Fixos Interins temporals Eventuals Substituts
Total d’alumnes amb un 80% d’assistència
100
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
97,09%
86,45%
97,15%
91,3
93,08
2007 2008 2009 2010 2011

Taxa d’activitats acreditades i d’aprofitament
respecte al total
120
100
80
60
40
20
0
100 99,33 99,97 98,49 97,9
0 0,67 0,03 0,6 0,98
2007 2008 2009 2010 2011
Assistència Aprofitament
Taxa de participació per tipus de modalitat
100
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
100%
85,87%
89,94%
14,13%
9,45%
0% 0% 0% 0,62%
96,13 97,28
3,51 2,04
0,36 0,34
2007 2008 2009 2010 2011
Presencial On-line Estades
Memòria Unitat de Formació Continuada. 19 de gener de 2012 18

Activitats formatives 2009- 2011 (acreditació)
60
50
40
30
20
10
0
9
56
Reanimació
Cardio Pulmonar
22
15
8 7
Plans
d'Emergències
44
27
Memòria Unitat de Formació Continuada. 19 de gener de 2012 19
41
Prevenció i
Control de la
Infecció
11
8
5
Qualitat i Millora
Contínua
45
2928
Prevenció de
Riscos Laborals
Total d’hores de formació realitzades
2009-2011 (acreditació)
25000
20000
15000
10000
5000
0
3584
2176 1976
Reanimació Cardio
Pulmonar
1760
1452
920
400
925 750 875 8901240
Plans
d'Emergències
Prevenció i Control
de la Infecció
Qualitat i Millora
Contínua
24936
11508
6776
Prevenció de
Riscos Laborals
2009
2010
2011
2009
2010
2011

Total d’alumnes amb 80% d’assistència
2009-2011 (acreditació)
2000
1500
1000
500
0
142
870
99
Reanimació
Cardio Pulmonar
355
278
111
Plans
d'Emergències
2191
275
Memòria Unitat de Formació Continuada. 19 de gener de 2012 20
610
Prevenció i
Control de la
Infecció
245
153
112
Qualitat i Millora
Contínua
1074
474
462
Prevenció de
Riscos Laborals
2009
2010
2011

Pla d’orientació als nous professionals adscrits a la
Direcció d’Infermeria
Enguany la Direcció d’Infermeria, seguint el pla d’ajustament pressupostari, no
ha fet contractacions de personal per al període estiuenc, des de la UFC s’ha
organitzat i s’ha fet el seguiment, conjuntament amb el Grup ARES, del
Programa de Tutoratge GACELA implementat per aquelles persones que
treballen a l’hospital i que per raons de reestructuració estivalo d’altres han
desenvolupat la seva tasca a les unitats assistencials.
Docència
En aquest apartat s’inclou l’organització, coordinació i seguiment dels alumnes
que realitzen pràctiques a l’HUB, tant de grau com de postgrau de diferents
disciplines de l’àmbit de la salut i tots els alumnes de formació professional tant
de grau mig com de grau superior .
• Organització dels períodes de pràctiques, distribució i informació al
personal de les unitats/serveis.
• Acollida dels estudiants en sessió general per cada, ensenyament,
escola o Universitat i període de pràctiques. S’han fet 47 sessions
d’acollida
• Seguiment dels alumnes que tenen dificultats o no assoleixen els
objectius d’aprenentatge.
• Col·laboració en l’avaluació dels alumnes.
• Seguiment tots ensenyaments.
• Acreditació aspectes docència. Realització e implantació del “Document
drets i deures dels estudiants en formació pràctica”.
• Elaboració de la memòria 2011 de docència, pròpia i territorial.
• Reunió amb els càrrecs de comandaments informació objectius i
resultats. S’han fet dues reunions.
• Adaptació dels calendaris d’estades clíniques al Pla de Bolonia.
Memòria Unitat de Formació Continuada. 19 de gener de 2012 21

Accions a nivell Territorial de la Unitat de Docència (no Formació
especialitzada mèdica)
Al mes de maig es decideix que Infermeria de l’HUB formi part de la Comissió
Docència, la participació en la primera Comissió va ser el dia 28 de juny en la
que la Sra. Gemma Martínez, cap de l’Àrea de Formació, Docència i Recerca,
és la persona que representa la Direcció Infermera dins de la Comissió de
Docència de l’HUB.
Aquest any els hospitals de la Gerència Territorial Metropolitana Sud acullen la
Iª Promoció d’Infermeres Residents d’infermeria Familiar y Comunitària,
formada per 4 residents.
Amb data de 17 de juny de 2010 s’ha aprova i es publica el programa formatiu
de l’especialitat de “Enfermería Familiar y Comunitaria” amb una durada de dos
anys.
L’ICS té ofertades i ocupades 8 places ( 4 a l’Àrea de Costa de Ponent i 4 a
Girona).
La Unitat Docent Multiprofessional ubicada a Costa Ponent, te destinades
quatre alumnes i dins del seu itinerari formatiu, s’inclou les rotacions per l’Àmbit
Hospitalari dins de la Gerència Territorial Metropolitana Sud .
Aquests rotatoris es realitzen per les àrees de coneixement amb Pràctica
Clínica Avançada i/o component transversal, i l’atenció continuada (guàrdies)
al servei d’urgències de l’Hospital Universitari de Bellvitge i de l’Hospital de
Viladecans.
El dia 5 de setembre les residents de l’especialitat es van incorporar als dos
hospitals, la benvinguda amb la informació corporativa dels dos centres va
estar a càrrec de la Sra. Gemma Martinez Adjunta de Formació Continuada
Docència i Recerca, i la Sra. María Pardo Supervisora de l’Hospital de
Viladecans, la informació de les rotacions a càrrec de la Sra. Maite Anguix
Tutora responsable dels rotatoris hospitalaris.
També disposem d’una resident amb l’especialitat de Salut Mental.
Memòria Unitat de Formació Continuada. 19 de gener de 2012 22

En aquest moments també estem treballant en la nova versió de la WEB,
l’apartat de Docència on s’ubica tota la informació referent a la docència que
es practica en el nostre centre.
Memòria Unitat de Formació Continuada. 19 de gener de 2012 23

Alumnes de Pràctiques a l’HUB Curs Acadèmic 2010 - 2011
Nº d'alumnes de practiques de grau d'infermeria
Universitat de Barcelona
Escola Universitaria d'Infermeria de Bellvitge
Alumnes
Practicum Introductori 72
Practicum Hospitalari 106
Practicum de Cures Especials 89
Erasmus 5
Universitat Ramon Llull
Escola Universitaria d'Infermeria Blanquerna
Alumnes
Alumnes de 2on 16
Alumnes de 3er 25
Alumnes de 4ar
Total alumnes d'infermeria de grau 316
3
Nº d'alumnes de practiques de Mestratges d'infermeria Curs acadèmic
2010-2011
Universitat de Barcelona
Escola Universitària d'Infermeria de Bellvitge
Màster Infermeria Quirúrgica 37
Màster Malalt Crític 6
Postgrau Atenció i Educació Malalt Diabètic 3
Màster d'Infermeria d'Urgències 46
Màster Anestesia Reanimació i Tractament del Dolor 16
Màster vigilancia y control de les infecciones 34
Màster en oxigenació i tècniques de circulació extracorporea 1
Màster Atenció al Malalt Crític i Emergències 3
Màster cardiologia 11
Universitat Ramon Llull
Escola Universitària d'Infermeria Blanquerna
Postgrau Malalt d'Urgències 6
Universitat Internacional de Catalunya
Escola Universitària d'infermeria
Postgrau de ferides cròniques
Total alumnes d'infermeria de Mestratges 163
Alumna Especialitat Salut Mental
Resident de Salut Mental 1
Memòria Unitat de Formació Continuada. 19 de gener de 2012 24

Nº d'alumnes de practiques Curs acadèmic 2010 – 2011
Diplomatura de Nutrició i Dietetica Alumnes
Universitat de Barcelona 5
Universitat de Vic 2
Universitat de Navarra 2
Universitat Ramon Llull (Blanquerna) 4
Total alumnes de Nutrició i Dietètica 13
Diplomatura de Fisioterapia Alumnes
Universitat Internacional Catalunya 11
Universitat Autònoma de Barcelona (Gimbernat) 23
Universitat Ramon Llull (Blanquerna) 20
Màster de Fisioteràpia del tòrax
Universitat Autònoma de Barcelona (Gimbernat) 5
Total alumnes de Fisioteràpia 59
Diplomatura de Terapia ocupacional Alumnes
Creu Roja de Tarrassa 6
Universitat de Vic 1
Total alumnes de Teràpia Ocupacional 7
Llicenciatura Relacions Públiques Alumnes
Universitat Ramon Llull (Blanquerna) 4
Màster Psicologia Alumnes
Universitat de Barcelona 1
Memòria Unitat de Formació Continuada. 19 de gener de 2012 25

Professors associats i col·laboradors
Professors associats UB Practicum
• Mercedes Lopez Novoa
• Rosa Salvador Villagrasa
• Ramon Montoya Gonzalez
• Juan Manel Verge Monedero
Pràcticum Hospitalari
• Jose Mª Vazquez Moreno
• Belen Guerra Barrero
• Maria Urbano Moyano
• Maribel Gonzalez Samartino
• Marga Maso Serra
• Cristina Serrano
• Rosa Mª Mellado Contreras
• Núria Rodriguez Moreno
Pràcticum Introductori
• Trinidad Salvador Rios
• Concepcion Dominguez Suria
• Albert Gonzalez
• Lia- Tamar Sanchez
Pràcticum de cures especials
• Toni Cuevas
• Celia Julià
• Carmen Fernandez
• Jaume Uya
• Olga Valles
Responsables
• Natividad Gonzalez Fernández
Alumnes de fisioteràpia
• Araceli Merino Ferrer
• Sandra Soler Soto Alumnes de treballadora socials
• Concepció Vilarasau Farré Alumnes de Nutrició i Dietètica
• Coral Navarro Correal
Alumnes de teràpia ocupacional
• Maria Miñana Alvarez
• Emili Jiménez Martinez Alunmes pre i postgrau escola Blanquerna
Responsables Formació Postgraduada
• MªTeresa Fort Bosch Màster Infermeria Quirurgica
• Roser Insa Soria/Alicia Boltaña Postgrau Atenció i Educació al pacient
Lorenzo
amb diabetis
• Susana Ros Màster d'Urgències Hospitalaries
• Gemma Martinez Màster Malalt Crític
• Margarita Olivares Conejero Màster en tècniques de perfusió
• Antonia Castro Perez Màster Anestesia
• Belen Guerra Màster malalt cardíac
• Vinyet Gasolibe Carbonell
(Fisioterapeuta)
Postgrau de fisioteràpia del tòrax
• Piliar Ordoñez
Màster Universitari Oficial Atención
• Victoria Polit
integral al paciente crítico y emergencies.
• Beatriz Ruiz de Pablo
• Gemma Martinez Estalella
• Enrique Limón Máster en gestión de los programas de
Prevención y control de las infecciones
• Concepción Dominguez Suria
(coordinadora Resident Salut Mental)
• Carmen Rodriguez Angulo
• (tutora resident Salut Mental)
Resident de Salut Mental
Memòria Unitat de Formació Continuada. 19 de gener de 2012 26

Alumnes en pràctiques de cicles formatius de grau mig i grau
superior
Curs acadèmic 2010 – 2011
Nº d'alumnes de practiques tècnic de grau mig de cures d'auxiliars
d'infermeria
Escola Alumnes
IES Miquel Marti i Pol 20
Miquel Servet 39
Bonanova 16
IES Joan Oró 2
IES Pedraforca 11
IES Ferrer i Guardia 18
Roger de Lauria 4
Total d'alumnes 110
Nº d'alumnes de practiques tècnic de grau mig de Farmàcia
Escola Alumnes
Miquel Servet 1
IES Pedraforca 1
IES Miquel Marti i Pol 1
Total d'alumnes 3
Nº d'alumnes de practiques tècnic de grau superior de Documentació
Sanitària
Escola Alumnes
IES de Sales 8
Miquel Servet 2
IES Joan Oró 3
Centros de formación DISCED 7
Oscus 4
Total d'alumnes 24
Nº d'alumnes de practiques tècnic de grau superior de Laboratori
Escola Alumnes
IES Pedraforca 3
IES Miquel Marti i Pol 3
Dolmen 13
Roger de Lauria 6
Institut Guineueta 1
Total d'alumnes 28
Nº d'alumnes de practiques tècnic de grau superior Anatomia Patològica
Escola Alumnes
El Pinar de Nuestra Señora 5
IES Miquel Marti i Pol 19
Escola Bonanova 4
Total d'alumnes 28
Memòria Unitat de Formació Continuada. 19 de gener de 2012 27

Nº d'alumnes de practiques tècnic de grau superior de Radiologia
Escola Alumnes
Eixample Clinic 5
Ramon i Cajal 8
Claret 4
Bonanova 7
IES Castellarnau 2
Roger de Lauria 3
Total d'alumnes 29
Nº d'alumnes de practiques tècnic de grau serveis de manteniment
Escola Alumnes
E.P. Salesianes de Sarria 2
Xaloc 3
IES. Can Vilumara 2
IES Illa de Banyuls 4
Institut escola del treball 1
Total d'alumnes 12
Nº d'alumnes de practiques tècnic de grau superior Audiovisuals
Escola Alumnes
Escola Sant Ignasi 1
Total d'alumnes 1
Nº d'alumnes de practiques tècnic de grau superior de prevenció de riscos
professionals
Escola Alumnes
IES Mare de Deu de la Mercè 1
Total d'alumnes 1
DOCÈNCIA PREGRAU
2008/09 2009/10 2010/11
Medicina 304 334 310
Publicitat i relacions
públiques
0 4 4
Infermeria 296 357 316
Fisioterapeutes 51 92 59
Nutrició i dietètica 9 12 13
Terapeutes ocupacionals 5 6 7
Treball social - 5 -
Tècnic de cures auxiliars 85
d’infermeria
109 110
Tècnic de farmàcia 2 1 3
Memòria Unitat de Formació Continuada. 19 de gener de 2012 28

Tècnic de documentació 11
sanitària
13 24
Tècnic de laboratori 15 23 28
Tècnic de grau superior 27
Anatomia Patològica
29 28
Tècnic de Radiologia 23 34 29
Tècnic grau superior en -
Riscos professionals
- 1
Tècnic de grau superior -
en audiovisuals
- 1
Manteniment 9 13 12
Administratius - 2 -
ANY ACADÈMIC
DOCÈNCIA POSTGRAU (FSE)
2009 2010 2011
Medicina 313 331
Infermeria Salut 1
Mental
1 1
Altres
llicenciatures
20 21
DOCÈNCIA POSTGRAU (MASTERS)
Infermeria 115 205 163
Psicologia 1 1 1
2008-
2009
2009-
2010
2010-
2011 Diferències
DOCÈNCIA
PREGRAU
533 666 635 - 31
DOCENCIA
POSTGRAU
115 205 163 - 42
ENSENYAMENTS 13 16 15 -1
Memòria Unitat de Formació Continuada. 19 de gener de 2012 29

Formació realitzada en el territori
Actualment la Unitat de Formació Continuada (UFC) de l’HUB està unificada
per a tots els professionals que treballen al centre, assumeix també les
funcions de coordinació de la Docència tant de pregrau com de postgrau de
tots els ensenyaments, a excepció de les especialitats mèdiques les quals són
coordinades per la Comissió de Docència, i s’encarrega de donar suport a la
Recerca als professionals d’infermeria i a tots els que estan adscrits a aquesta
direcció.
Aquest ha estat el primer pas de cara a la unificació de les diferents Unitats de
Formació Continuada del Territori de l’Àrea Metropolitana Sud (HUB-HV).
Per facilitar aquesta unificació s’han dissenyat tots els processos que es duen a
terme a la unitat, editant el Manual de procediments de la Unitat de Formació
Continuada de l’HUB, i s’ha creat un espai propi a la intranet com a sistema de
comunicació amb els nostres professionals.
Aquests elements han estat importants i poden ser de gran ajuda i la base per
poder desenvolupar el “Projecte d’unificació territorial de la Unitat de Formació”
que en una primera fase pretén unificar les unitats d’ambdós hospitals HUB-
HV.
El mes de Juliol és va presentar el “Projecte d’unificació territorial de la
Unitat de Formació” a la Direcció de Recursos Humans Territorial
Aquest projecte té com objectiu General:
• Crear la Unitat de Formació Continuada Territorial (hospitalari).
• Compartir el coneixement a nivell territorial (hospitalari).
De la mateixa manera te com objectius específics:
• Crear una estructura organitzativa única a nivell territorial
(hospitalari).
• Unificar els criteris d’actuació en els diferents procediments que es
realitzen en la UFC.
• Establir línies estratègiques comuns alhora de portar a terme accions
de formació corporatives. Col·laborar en tots els Projectes
Corporatius impulsats des del Centre Corporatiu.
Memòria Unitat de Formació Continuada. 19 de gener de 2012 30

• Dins de les diferents direccions i/o àrees establir deteccions de
necessitats que afectin ambdós centres, per tal de poder fer
propostes formatives conjuntes.
• Rendibilitzar l’assignació econòmica derivada del pressupost del
FFC.
• Rendibilitzar l’assignació econòmica derivada del pressupost propi (si
s’escau).
• Treballar de forma consensuada tots aquells indicadors que afectin a
l’acreditació d’hospitals, així com d’altres tipus d’auditories (inspecció
de treball...).
• Potenciar la intranet com a eina de comunicació.
• Potenciar la figura del formador intern, compartint professionals
alhora d’impartir la docència en els diferents cursos.
• Compartir el catàleg de proveïdors externs.
• Coordinar les estades formatives internes i externes de tots els
col·lectius i de tots els àmbits territorials (Hospital Sant Boi, Hospital
Moisès Broggi, Atenció Primària...). Aquestes estades s’organitzen
amb programes individuals segons les necessitats i perfils dels
professionals que les sol·liciten, a més estan acreditades tant pel
docent com pel discent.
• Coordinar les estades formatives dels professionals estrangers.
• Organitzar les estades clíniques lligades a cursos de formació.
• Suport des de la Unitat de Formació en l’elaboració d’eines
educatives (vídeos, procediments...).
• Organitzar tallers i sessions compartides entre l’AP, l’HUB i HV.
• Potenciar la creació de suports audiovisuals en formació i creació de
la biblioteca virtual de formació.
• Realitzar informes tècnics de suport a la gestió.
• Planificar el Pla de formació seguint una estructura única:
o Formació estratègica.
o Acollida professionals.
o Acollida alumnes ciències de la salut.
o Qualitat i millora contínua.
Memòria Unitat de Formació Continuada. 19 de gener de 2012 31

o Control de la infecció.
o Reanimació cardiopulmonar.
o Salut laboral.
o Prevenció i actuació davant d’una emergència.
o Comunicació i habilitats interpersonal.
o Manteniment i millora de les competències.
o Recerca i Docència.
o Actualització
Creiem que amb aquesta unificació podrem obtenir els següents beneficis:
1. Increment de la rendibilitat pressupostària.
2. Increment de la rendibilitat de les accions de formació (compartir
places d’organització conjunta, o bé oferir places en cursos
gestionats de manera individual).
3. Cobertura de les necessitats de formació d’aquells col·lectius menys
nombrosos (treball social).
4. Cobertura de necessitats específiques de determinats col·lectius amb
format territorial (fisioterapeutes).
5. Aprofitament dels espais per realitzar la formació.
6. Representació institucional única de la formació continuada territorial
(estalvi de reunions, desplaçaments...).
7. Representació institucional única de la formació continuada projectes
externs (Biopol, ICO...).
8. Transmissió directa de la informació de caràcter general i/o particular
el que permet millor control i gestió.
9. Unificació de criteris.
10. Increment del coneixement dins de l’àrea hospitalària de la
Metropolita Sud.
Memòria Unitat de Formació Continuada. 19 de gener de 2012 32

El projecte té planificat el següent timing:
Detecció de necessitats formatives de l'HUB
Projecte d'unificació territorial de la Unitat de FC
Aprovació del projecte d'unificació
Reunió amb els responsables de FC de l'HV, per consensuar
aspectes organizatius i línies d'actuació i coordinació
Informació i entrega del Manual de procediments de la UFC
de l'HUB
Detecció de necessitats formatives de l'HV
Informació de la UFC a la intranet del HUB
Informació de la UFC a la intranet del HV
Integració de tota la informació de formació continuada a la
intranet HUB-HV (compartida)
Elaboració de proposta del Pla de formació HUB 2012
Elaboració de proposta del Pla de formació HV 2012
Elaboració de proposta del Pla de formació HUB-HV 2012
Aprovació proposta Pla de Formació 2012 per Comité de
Direcció Territorial
Presentació i aprovació de la proposta de Pla 2012
per els agents socials HUB
Presentació i aprovació de la proposta de Pla 2012
per els agents socials HV
Lliurament al centre Corporatiu del Pla HUB-HV 2012
Elaboració de la memòria anual de FC de HUB
Elaboració de la memòria anual de FC de HV
Elaboració de la memòria anual de FC de HUB-HV
Seguiment del Pla de formació 2011 HUB
Seguiment del Pla de formació 2011 HUB-HV
Seguiment del pressupost del Pla de formació 2011 HUB
Seguiment del pressupost del Pla de formació 2011 HUB-HV
Reunió bimensual amb els referents de formació de
l'HUB-HV.
Elaboració de procediments específics HV ( si s'escau)
Inici d'activitats formatives conjuntes HUB-HV
Timing d'Integració de la UFC de l'Hospital de Viladecans amb HUB
Juny - 11 juliol-11 set - 11 oct-11 nov-11 desem - 11 gener - 12
Fins a l’elaboració i implantació d’aquest projecte, la Unitat de Formació
Continuada de l’Hospital Universitari de Bellvitge col·labora a nivell territorial en
els següents aspectes:
• Participació en les reunions territorials dels responsables de Formació i
Recursos Humans de tots els representants del territori (Hospital
Viladecans, Hospital Universitari de Bellvitge, Atenció Primària Costa
Ponent). Aquestes reunions es van iniciar ja fa temps per decidir el
model de treball a seguir i definir línies estratègiques formatives comuns.
Memòria Unitat de Formació Continuada. 19 de gener de 2012 33

D’aquesta manera, compartim informació (intercanviem programes,
compartim docents, compartim experiències amb empreses privades de
formació... ) i organitzem cursos de manera conjunta, desenvolupem
projectes comuns, com poden ser la formació en riscos laborals o en
protecció de dades i les estades i reciclatges dels nostres professionals.
Aquest any hem canviat una mica l’estratègia derivada dels diferents
canvis organitzatius que s’han generat a nivell territorial i pel canvi en els
professionals implicats.
• Accions formatives compartides (compartim places d’organització
conjunta, o bé oferint places en cursos gestionats de manera individual).
• Organització de les estades formatives internes i externes de tots els
col·lectius i de tots els àmbits territorials
• Organització d’estades formatives lligades a cursos de formació.
• Organització de tallers i sessions compartides entre l’AP i l’HUB.
• Difusió de tota la informació a través de la intranet pròpia de la Unitat de
Formació Continuada de l’HUB, així com a eina de comunicació externa
per difondre qualsevol acció docent, formativa i estades. Dins de la
Intranet disposen de tot el suport documental de la Unitat de Formació
(manual de procediments, normativa de formació, guies d’actuació,
apunts de cursos....). A nivell territorial disposem de la connexió de les
diferents intranets per tenir tota la informació a l’abast.
• Col·laboració docent amb el projecte Projecte BIOPOL’H Transforma i
Ocupa, liderat per l’Àrea de Promoció Econòmica i Ocupacional de
l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat, en col·laboració amb el
Consorci BIOPOL’H, els quals han organitzat una acció formativa pilot
anomenada “ Gestió administrativa sanitària” en la que els professionals
de l’HUB han col·laborat en temes de codificació, drets i deures del
pacient, atenció a l’usuari, i una visita a l’HUB.
Memòria Unitat de Formació Continuada. 19 de gener de 2012 34

Estades formatives
• Estada formativa Ecocardiografies, 25 i 26, de gener Hospital
General de l’Hospitalet, 14 hores de formació.
• Estada formativa Servei de Medicina Nuclear, del 1 al 31 de març,
Tècnic superior de Hospital de Bogotá-Colombia, 176 hores de
formació.
• Estada formativa Coordinació de Trasplantaments, 1 al 31 de març
infermera Hospital de Beirut, 115 hores de formació.
• Estada formativa, Insuficiència Cardíaca, 28 i 29 de març de
Infermera A.P, 14 hores de formació.
• Estada formativa, servei Neurociències, cures infermeres al malalt
amb Ictus: Infermera directora Hospital de Mèxic, del 4 al 13 d’abril,
35 hores de formació.
• Estada formativa, Coordinació de Trasplantaments, 1 al 31 de maig,
infermera Hospital de Beirut 115 hores de formació.
• Estada formativa Servei de Radiodiagnòstic Intervencionisme
Vascular 16 de maig al 16 de juny dos infermers del Hospital Moisès
Broggi 70 hores de formació cadascun.
• Estada formativa Àrea aparell digestiu Estomaterapeuta : 2, 9,30 de
juny Estomaterapeuta de l’Hospital Quirúrgico Cirujanos Asociados
18 hores de formació.
• Estada formativa. Servei de Rehabilitació. Reeducació
Neuromuscular Fisioterapeuta del 6 al 10 de juny de l’Hospital La
Paz 35 hores de formació.
• Estada formativa servei Consultes Externes Mòdul d’oftalmologia
Infermera de 1 al 9 de juny A.P. 35 hores de formació.
• Estada formativa. Audiometries dia 2 de desembre Sap L’Hospitalet
7 h de formació.
• Estada formativa. Ecografies endoanals. Consultes externes dia 25
d’octubre Hospital General de l’hospitalet 7 hores.
• Estada formativa. Malalt Diabètic. Consultes externes dies 7,8 i 9 de
novembre Hospital General de l’hospitalet 21 hores
Memòria Unitat de Formació Continuada. 19 de gener de 2012 35

• Estada formativa Ecocardio destrés. Gabinets dia 22 de novembre.
Hospital d’Igualada 4 hores
• Estada formativa, Insuficiència Cardíaca, 12, 13 i 14, 19 i 20 de
desembre Assistència primària. 35 hores
Resum estades formatives 2011
Categoria
Professional/Nº
Qui ho sol·licita Lloc de l’estada Període
1 Infermera Hospital General de
l’Hospitalet
Ecocardiografies 25 i 26 de gener
1 Tècnic Hospital de Bogota -
Colombia
Medicina Nuclear 1 al 31 de març
1 Infermera Hosptal Beyrut Coordinació de
Trasplants
1 al 31 de març
1 Infermera Sra. Isabel Cintero Programa 28 i 29 de març
Adjunta SAP
Insuficiència
l’Hospitalet
cardíaca
1Directora Hospital de Mèxic Àrea de
4 al 13 d’abril
Infermera
Neurociències
1 Infermera Hospital Beyrut Coordinació de
Trasplants
2 Infermers Sra. Isaura Rodriguez Radiodiagnòstic
Hospital Moises Broggi Intervencionisme
Vascular
1 Infermera Hospital Quirúrgic Aparell Digestiu
Medicos Asociados Estomaterapeuta
1 Fisioterapeuta Hospital La Paz Rehabilitació
Reeducació
neuromuscular
1 Infermera CAE Hospitalet Servei Consultes
Externes Mòdul
d’oftalmologia
1 Auxiliar Hospital General de Servei de
l’Hospitalet
consultes
externes
1 Infermera Hospital General de Malalt Diabètic.
l’Hospitalet
Servei de
Consultes
Externes
1 infermera Hospital d’Igualada Ecocardio destres
Consultes
externes
1 infermera Assistència primària de Programa
Gava
Insuficiència
cardíaca
1 al 31 de maig
16 de maig al 16 de
juny
2,9 i 30 de juny
6 al 10 de juny
1 al 9 de juny
25 d’octubre
7,8 i 9 de novembre
22 de novembre
12,13,14,19 i 20 de
desembre
Memòria Unitat de Formació Continuada. 19 de gener de 2012 36

• Cursos d’àmbit territorial en la Metropolitana Sud.
Organitzats per la UFC HUB
o Actualització en Infeccions de Transmissió Sexual (ITS). I05795
o Alliberament miofascial. I05673
o Conceptes metrològics i semiològics útils per a l'acreditació
segons la norma ISO 15189. I05616
o Circuits d’informació i entrega de documentació. I05593
o Ecografia a Urgències. I06443
o Eines bàsiques per a zeladors. I04741
o Elaboració i presentació de treballs científics i recerca
bibliogràfica. Edició per Infermeres i altres Diplomats Sanitaris i
Edició per Tècnics de Cures Auxiliars i altres Tècnics. I04981
o Estratègies de comunicació. I05497
o Gasos medicinals. Modúl 1. I06290
o Gasos medicinals. Mòdul 2. I06425
o Gestió d’acompliment i accessos. I05596
o Gestió de currículum. Mòdul de gestió de mèrits. I05594
o Introducció a la Bioètica. I06030
o Maneig de la Via Aèria. I01739
o Mètode per a l'elaboració de plans de cures estàndard/trajectòries
clíniques. Taxonomies NANDA, NOC i NIC. I02103
o Prevenció de riscos laborals (residents de família)
o Selecció temporal. Mòdul de gestió de la borsa de treball. I05595
o Síndrome d’apnea del son (SAOS) I06009
o SPSS Nivell I. I06264
o Tramitació de la despesa pressupostària en entorn SAP. I05463
o Urgències medicoquirúrgiques II. I06096
o Xarxes socials aplicades a la formació I05178
Organitzats per l’Hospital de Viladecans
o Pronoms febles I00157
o Seguretat Social: afiliació i cotització. I06231
Memòria Unitat de Formació Continuada. 19 de gener de 2012 37

Organitzats per la Direccció d'Atenció Primària Costa de Ponent
o Legislació Sanitària
Estades formatives dins del Curs Síndrome d’Apnea del Son
Infermeria: Del 10 al 28 de juny. 16 professionals d’AP
Taller sobre “Innovació: de la idea al mercat”.
Aquest Taller ha estat organitzat de forma conjunta entre el Biopol, ICO i
HUB amb la finalitat de facilitar eines als assistents per potenciar la seva
capacitat, no sols de generar idees, sinó de saber preparar propostes
concretes d’idees que poden ser comercialitzades. Aquest projecte està
subvencionat pel programa de Projectes Innovadors d’acord amb l’Ordre
TRE/337/2008 i està patrocinat pel Servei d’Ocupació de Catalunya i
cofinançat pel Fons Social Europeu. Novembre 2011 . Hi
assistiran 18 professionals: 10 de l’HUB, 2 HV i 6 ICO.
Taller de Millora de la Qualitat de l’Atenció Pal·liativa Programa
NECPAL-CCOMS ©.
El contingut bàsic del programa és una oferta de formació combinada,
clínica de millora de qualitat i d’avaluació de resultats, dirigit a que els
professionals dels diversos nivells d’atenció del sistema sanitari i social
tinguin competències per a identificar els pacients amb el Test NECPAL,
per a poder oferir l’atenció pal·liativa general i afavorir l’organització dels
serveis per a garantir la continuïtat de l’atenció. La dinàmica
d’implantació del programa requereix de l’avaluació de resultats i la
recerca en serveis com a metodologia d’extensió en el sistema de salut i
social, en base a les millors experiències.
Aquest projecte és un projecte assistencial que se sustenta amb un
ampli programa formatiu que inclou professionals de tot el territori.
Memòria Unitat de Formació Continuada. 19 de gener de 2012 38

Participació amb les visites de professionals a l’HUB i
de professionals de l’HUB a d’altres centres.
Des de la Unitat de Formació es gestionen tant les visites dels nostres
professionals a altres centres sanitaris com de professionals externs que
sol·liciten fer visites a l’HUB.
Coordinació de visites a l’HUB de personal d’infermeria d’altres centres
(gestió de dates, objectiu, rebuda, programa i carta de presentació i
agraïment).
Coordinació de visites de professionals de l’HUB a altres centres (gestió
de dates, objectiu, rebuda, programa).
Visites rebudes 2011
Equips Procedència Lloc de visita
Cap d’Àrea Hospital Vall d’Hebron Neurociencies Ictus
Infermeres /Cap d’Àrea Consorci Sanitari de
Terrasa
Ostomoterapeuta
Infermeres/ers especialistes Hospital de S. Joao del Àrea transtorns de la
en Salut Mental
Porto. Portugal
conducta. Unitat d’aguts. TEC
Responsable de les
pràctiques alumnes de
Nutrició
Universitat de Navarra Servei de Nutrició i Dietètica
Equip Directiu Hospital de Galdakao Direcció d’infermera
Àrea de Neurociencies
Àrea de processos
transversals
Equip Directiu Hospital Verge de la Cinta Direcció d’infermera
Àrea Consultes
externes/gabinets
Àrea recepció quirúrgica /CMA
Equip Directiu Hospital Universitari Unitats malalts crítics i
Virgen de Arrixaca urgències
Adjunt a la Direcció Hospital Universitari Joan Direcció d’infermera
Infermera
XXIII
Àrea Consultes
externes/gabinets
Infermeres/ers Centre Hospitalier
Régional Universitaire de
Lille
Direcció d’infermera
Model organitzatiu
Alumnes del curs Gestió Ajuntament de l’Hospitalet Diferents àrees de l’Hospital
Memòria Unitat de Formació Continuada. 19 de gener de 2012 39

administrativa sanitària de Llobregat
Professores de Teràpia Universitat de Göteborg Servei de Rehabilitació
Ocupacional
Teràpia ocupacional
Alumnes del curs per a Unió consorci de formació Seguretat, instal·lacions
tècnics competents en
plans d’autoprotecció
tècniques
Memòria Unitat de Formació Continuada. 19 de gener de 2012 40

Visites del personal de l’HUB a altres centres 2011
Equips Servei Lloc de visita
Maricel Julve, Montserrat Hereter,
Isabel Moncunill
Conxi Dominguez Suria, Berta
Bujan Abraldes, Carmen Rodriguez
Angulo
Cristina Matud, MJose Ruiz,
Maribel gonzalez
Diàlisi i Trasplantament
Renal
Hospital de Figueres
Servei de
Hemodiàlisi
Servei de Psiquiatria Unitat de psiquiatria
Penitenciaria de Can
Brians
Cirurgia Major
Hospital Germans
Ambulatoria
Tries i Pujol
Hospital Clínic
Lidia Valencia, Montserrat Castellvi Clínica d’alt risc de
càncer colorectal
Berta Bujan Abraldes, Carmen Servei de Psiquiatria Hospital de Sant
Rodriguez Angulo
Joan de Deu, unitat
d’aguts de psiquiatria
Conxi Dominguez Suria, Servei de Psiquiatria Unitat d’ingrés curt.
Unitat polivalent
Benito Menni
Memòria Unitat de Formació Continuada. 19 de gener de 2012 41

Altres activitats de la Unitat de Formació Continuada en
l’any 2011
• Realització/Revisió dels següents procediments del Manual de
Procediments. Us els trobareu penjat a la intranet - Formació continuada-
Documentació.
MANUAL DE PROCEDIMENTS DE LA UNITAT DE FORMACIÓ
CONTINUADA:
ÀREA DE FORMACIÓ
Nom Procediment
Elaboració d’un programa formatiu.
(Des de la detecció de necessitat
fins la difusió del programa)
Procés d’elaboració del Pla de
Formació
Descripció del procés de logística de
les accions formatives
Gestió d’hores per activitats
d’organitzades a la Unitat d e
Formació Continuada de l’HUB
Gestió de la documentació per
pagament de subvencions un cop
aprovades per la comissió de
subvencions.
Certificació de l’assistència i
aprofitament a les activitats de
Formació Continuada
Data
elaboració
Data
revisió
octubre-09 juliol 2011
abril-10 juliol 2011
octubre-09 juliol 2011
Data
revisió
octubre-09 abril-10 feb-11
Juliol-10 juliol 2011
abril-10 maig 2011 juliol 2011
MANUAL DE PROCEDIMENTS DE LA UNITAT DE FORMACIÓ
CONTINUADA:
ÀREA DE DOCÈNCIA
Nom Procediment
Circuits d'incidències per alumnes
en pràctiques a l'HUB
Data
elaboració
maig 2011
Data
revisió
Data
revisió
Memòria Unitat de Formació Continuada. 19 de gener de 2012 42

MANUAL DE PROCEDIMENTS DE LA UNITAT DE FORMACIÓ
CONTINUADA:
ÀREA DE RECERCA
• Actualització continua del espai de comunicació de la Unitat de Formació
Continuada a la Intranet de l’HUB
• Elaboració de la memòria 2011 de formació i docència, pròpia i territorial.
• Seguiment del Pla de Millora 2008-2011 de l’HUB.
• Col·laboració en tots els Projectes relacionats amb la Infermeria impulsat
des del Centre Corporatiu.
• Elaboració, revisió i consens de registre d’infermers, guies informatives,
procediment i fulls informatius.
• Assessorament als professionals d’infermeria sobre qüestions de
recerca.
Nom Procediment
Circuit per la presentació de pòsters i
comunicacions a congressos i actes
Data
elaboració
Data
revisió
octubre-09 abr-11
Data
revisió
• Col·laboració en la Formació del Projecte d’Estandardització de Cures. .
Memòria Unitat de Formació Continuada. 19 de gener de 2012 43

Acreditació d’hospitals. Pla de millora HUB
L’HUB va realitza l’acreditació d’hospitals fa tres anys, d’alguns dels objectius
s’han va establir el Pla de millora que s’està desenvolupant al llarg de l’any
2008-2009-2010-2011.
Actualment i en previsió a passar l’acreditació del HUB a l’any 2012 per part de
la Generalitat de Catalunya s’han treballat tots aquells criteris que afecten a la
Unitat de Formació, Docència i Recerca.
L’any 2009 la Unitat de Formació continuada va assolir 12 objectius ja
especificats en documents anteriors i en la memòria de la unitat la qual es troba
penjada a la intranet de l’HUB.
Per l’any 2010 es van assolir els indicadors d’acreditació plantejats a l’Acord de
Gestió i Pla de Millora del 2010 en tots el punts que fan referència a la Unitat de
Formació Continuada i es va fer el seguiment dels assolits l’any 2009.
A l’any 2011 s’ha treballat els criteris de continuïtat i s’ha elaborat l’informe final
per fer el document de preparació de l’acreditació.
Els criteris treballats han estat els següents:
3a-01-E02 : Hi ha una normativa específica de funcionament i de delimitació
d'atribucions i responsabilitats del personal en formació.
3a-02-E03 La normativa de funcionament intern garanteix per a totes les noves
incorporacions, personal en formació, voluntaris i personal d'altres entitats
vinculades a l'organització el compromís de reserva i confidencialitat de les
dades dels clients i usuaris.
3b-02-E01: L'organització disposa d'un Pla de formació que afecta al conjunt
del personal, hi ha aprovat per la Direcció i inclou un pressupost específic.
3b-02-E02: El Pla de formació inclou la formació per a tot el personal sobre
qualitat i millora contínua.
3b-02-E03: El Pla de formació inclou la formació per a tot el personal en
prevenció i actuació davant de les potencials emergències i específicament en
el cas d'incendi.
La formació inclou la realització de pràctiques i simulacres.
Memòria Unitat de Formació Continuada. 19 de gener de 2012 44

3b-02-E04: El Pla de formació inclou la formació per a tot el personal en
prevenció i control de la infecció.
3b-02-E05: El Pla de formació inclou la formació teòric-pràctica, per a tot el
personal sanitari, de procediments de reanimació cardiopulmonar.
El personal que assisteix a nens la rep específicament en reanimació
cardiopulmonar pediàtrica.
3b-02-E06: El Pla de formació preveu l'avaluació, per part del personal de
l'organització, del grau de satisfacció sobre cada curs formatiu realitzat.
3b-02-E07: L'organització designa als responsables de la formació del
personal.
3b-02-E08: L'organització registra totes les activitats formatives realitzades per
la pròpia organització o adquirides externament i qui les ha rebut.
3b-02-E09: Es realitzen enquestes de satisfacció als receptors de la formació.
3d-01-E01: L'organització té dissenyat un pro gamma d'acollida general (inclou
missió, visió, valors, organigrama, aspectes d'organització general, etc.) dins
del Pla de recursos humans, i d'acord amb el pla de comunicació per al
personal.
7b-01-E02: Es quantifica el grau de compliment de la formació anual en salut
laboral.
7b-01-E03: Es quantifica el grau de compliment de la formació anual en qualitat
i millora contínua.
7b-01-E04: Es quantifica el grau de compliment de la formació anual en
prevenció i actuació davant d'una emergència.
7b-01-E05: Es quantifica el grau de compliment de la formació anual en
prevenció i control de la infecció.
7b-01-E06: Es quantifica el grau de compliment de la formació anual en
reanimació cardiopulmonar
7b-01-E07: Es quantifica el compliment del pla de formació.
8.a/b-01-E03: Es quantifica el nombre d'hores de formació en cursos de
formació per a persones externes a l'organització.
8.a/b-03-E01: Es quantifica el nombre de publicacions en revistes
especialitzades internacionals i nacionals.
8.a/b-03-E02: Es quantifica el nombre de ponències acceptades en congressos
i altres esdeveniments internacionals i nacionals.
Memòria Unitat de Formació Continuada. 19 de gener de 2012 45

Seguiment del pressupost i despesa
El pressupost de formació compta amb dues fons de finançament
• Fons de Formació Contínua (FFC)
• Fons propi de l’HUB
Aquest pressupost es destina a l’organització de cursos interns, sessions
formatives, així com per ajuts econòmics per l’assistència a congressos,
jornades i cursos externs . El resum de la despesa ha estat la següent:
Pla 2011 TOTAL
Despesa FCC 126089,45 €
Despesa del
Fons Propi
Cursos 4637,39 €
Ajuts
econòmics
19907,92 €
Total Despesa 150.634,76 €
TOTAL AJUTS I CURSOS FORMACIÓ CONTINUADA FONS PROPI
Col·lectiu ANY 2009 ANY 2010 ANY 2011
Accions formació 78.630,64 21.941,44 4.637,39
Ajuts personal de suport: 1.844,30 € 1.257,16 € 0
Ajuts personal
d'infermeria: 18.824,04 € 22.691,91 € 11.137,54
Ajuts personal facultatiu: 5.316,04 € 5.127,28 € 6.815,42
Pòsters: 2.659,38 2.123,04 € 1.954,96
Total Ajuts: 28.643,76 € 29.280,07 € 19907,92
Total fons propi 107174,42 53.140,83 24.545,31
Diferencial -54033,17 -28595,52
Evolució despesa anual
FFC+F.Propi
Despesa
2007 2008 2009 2010 2011
174601
249793
270298
207936
150635
Memòria Unitat de Formació Continuada. 19 de gener de 2012 46

Total cost per font de financiació
250000
200000
150000
100000
50000
0
95640
55175
204525
23786 25804
19464
163025
Memòria Unitat de Formació Continuada. 19 de gener de 2012 47
78630
156715
28643 29280
21941
126091
19907
4637
2007 2008 2009 2010 2011
FFC PROPI -cursos Ajuts económics
Número d’activitats per font de
financiació
1200
1000
800
600
400
200
0
84
37
183
369 357
130
2007 2008 2009 2010 2011
FFC PROPI
144
965
119
469

Índex d’hores realitzades per font de
finançament
100,00%
90,00%
80,00%
70,00%
60,00%
50,00%
40,00%
30,00%
20,00%
10,00%
0,00%
21,00%
79,00%
29,00%
71,00%
62,00% 61,03%
39,00% 38,97%
Memòria Unitat de Formació Continuada. 19 de gener de 2012 48
56,77%
43,23%
2007 2008 2009 2010 2011
FFC PROPI

Annex 1
Document de Detecció de Necessitats
2011
Memòria Unitat de Formació Continuada. 19 de gener de 2012 49

Cognoms i nom:
Unitat / Servei:
Identificació del problema
Detecció de necessitats formatives 2011
Dades identificatives
Quin problema o dificultat del teu lloc de treball pot tenir solució mitjançant accions formatives:
Amb quines causes creus que tenen relació aquest problemes / dificultats:
Coneixements procediment □
Coneixements tècnics □
Aspectes d’actitud □
Habilitats □
Aspectes organitzatius □
Aspectes tecnològics □
Seguretat i higiene laboral □
Qualitat □
Acreditació □
Objectius de l’acció formativa
Altres (indicar quins):
Creus que amb l’acció formativa a realitzar assoliràs els següents:
Càrrec:
Memòria Unitat de Formació Continuada. 19 de gener de 2012 50
Data:
Coneixements Habilitats Actituds
Proposta d’activitat formativa:
Indicadors de mesura d’impacte de l’acció formativa:
1.-
2.-
3.-
Número de professionals que han de rebre l’acció formativa:
Comentaris
Signatura del comandament:
Proposta docent (nom i cognoms) :
Signatura del responsable de Formació:

Annex 2
Pla de Formació 2011
Memòria Unitat de Formació Continuada. 19 de gener de 2012 51

Pla de formació 2011
Nom de l'acció/activitat Col·lectiu Estat
1a Ampliació del procés de la codificació assistencial amb la CIM-9-MC. Introducció a la
CIM-10
PDC FET
Actuació i cura del malalts neurològics AI FET
Actualització anestèsia i reanimació PM FET
Actualització anestèsia i reanimació II PM FET
Actualització davant malalts en situacions especials. AI FET
Actualització en malalties de transmissió sexual (ITS) DI Malalties infec. UDD FET
Actualització en medicina d'Urgència i Emergències PM FET
Alliberament miofascial FIS FET
Anglès bàsic PA/HOST FET
Anglès per a recerca. DS que fan recerca FET
Anglès per Atenció al Ciutadà. PA/HOST FET
Aplicació de Gestió de l’administració de medicaments (SILICON): registre electrònic de
l’administració de medicaments PEA. I05454
PM FET
Aplicació Web d'incidències en compres PA FET
Atenció d'Infermeria al malalt amb Ventilació Mecànica No Invasiva (VMNI) al servei
d'urgències
PSI FET
Aturada Cardiaca. PM FET
Avaluació i elaboració de documents per a pacients: comprensibilitat de l'entorn sanitari Tots LAB FET
Bàsic de manipulació i bones pràctiques. Restauració Hospitalària CUI FET
Bàsic d'interpretació d'ECG. DI FET
Bioètica aplicada a la urgència. Tots FET
Bones pràctiques en manipulació d'aliments. CUI FET
Català per a nouvinguts. PM/PSI FET
Com parlar en públic: tècniques de presentació. Tots FET
Comunicació i lideratge emocional (PESCAT). Tots FET
Conceptes metrològics i semiològics útils per a l'acreditació de la norma ISO 15189 PM FET
Confidencialitat de dades (en línia) TOTS FET
Memòria Unitat de Formació Continuada. 19 de gener de 2012 52

Pla de formació 2011
Contenció de l'agressivitat a urgències. TOTS Urgències FET
Contractació pública i gestió econòmica PA gestió econòmica FET
Curs sobre malalties Reumatològiques DI/AI FET
De la Idea al mercat. Creativitat, eficiència i assertivitat. (Innovació) DI FET
Documents del fons de maniobra PA FET
Ecografia aplicada al pacient crític avançat. PM FET
Ecografia aplicada al pacient crític bàsic. PM FET
Ecografia a Urgències PM FET
Educació gestual- Escola de l'esquena. TOTS FET
Eines de millora professional a per a zeladors. ZEL FET
Eines per a la comunicació assertiva Tots FET
El proces de codificació assistencial amb la CIM-9-MC, versió 7 GS DOC CLINICA FET
El Procés de Dol. Metodologia bàsica per el procés d’adaptació a la pèrdua. DI/AI/TS FET
El zelador al Bloc quirúrgic. ZEL FET
Elaboració i presentació de treballs científics AI FET
Elaboració i presentació de treballs científics. DI FET
Embenats i rehabiliatció en malalts amputats DI/AI FET
Entrevista motivacional nivel 1. PM/DI/TS FET
Estació de Treball d'Auxiliar d’Infermeria d’hospitalització (GACELA-CARE) I05180 AUX FET
Estació de Treball d'Infermeria d'hospitalització (GACELA-CARE i SILICON) I05175 DI FET
Estació de treball "Gacela Care" DI FET
Estratègies bàsiques de comunicació i relació amb l'equip (PESCAT). DIR INF FET
Estratègies comunicatives TS FET
Ètica i pressa de decisions en l'atenció al ciutadà. PA/HOST-UAC FET
Fonaments d'Hematologia i la seva aplicació al Laboratori Clínic TEC LAB FET
Gassos medicinals MANT FET
Memòria Unitat de Formació Continuada. 19 de gener de 2012 53

Pla de formació 2011
Gassos medicinals (mòdul II) MANT FET
Gestió de documents electrònics. PA FET
Gestió del procés administratiu a l’àrea de Radiodiagnòstic (mòdul I). PA FET
Gestió del temps (PESCAT). PSI FET
Identificació i prevenció dels riscos específics a la cuina CUI FET
Introducció a la Bioètica PM FET
Introducció a l'aprenentatge basat en problemes (ABP) DI FET
Introducció al programa Gacela.CARE DI FET
Les canals protectores en el Reglament Electrònic de Baixa Tensió (REBT). MANT FET
Llei orgànica de confidencialitat de dades de caràcter personal. DI/AUX/metges FET
Llei orgànica de confidencialitat de dades de caràcter personal. ZEL/cuina FET
Maneig de la Via Aèria II PM FET
Manteniment i donant d'òrgans DI FET
Metodologia bàsica per prevenció de l'estrés i gestió del desgast emocional. (PESCAT). DI/AI FET
Metodologia bàsica per prevenció de l'estrés i gestió del desgast emocional. (PESCAT). PA/HOST/MOYA FET
Metodologia per a l'elaboració de plans de cures/ trajectories clíniques. DI/AI FET
Millorar la Llegibilitat dels documents d'informació als malalts TOTS FET
Monitorització de la relaxació neuromuscular i ús clínic del fàrmacs amb acció sobre la
placa motor
PM FET
Pla d'emergències-Equips de bombers TOTS FET
Presentacions eficaces: com parlar en públic TOTS FET
Prevenció de riscos laborals (en línia) PM FET
Programa Lightroom AUD FET
Relació d'ajuda en l'atenció d'Infermeria. DI/ TS FET
Salut laboral, pràctiques correctes en la utilització de la maquinària en la bugaderia.
Mòdul II
BUG FET
SAP. Funcionalitats de l’Estació de Treball Intervencionista (ETI) PM I DI FET
Memòria Unitat de Formació Continuada. 19 de gener de 2012 54

Pla de formació 2011
SAP. Funcionalitats de l’ETQ. Unitat de CMA DI FET
Sessions clíniques d’Oftalmologia PM FET
Sedació a malalt sotmesos a Endoscòpia Digestiva. PM I DI FET
SINASP on-line TOTS FET
Síndrome d'apnea del son (SAOS) DI FET
SPSS Nivell 1 PM I DS FET
Suport Vital Avançat. DI FET
Suport Vital Bàsic. DI FET
Taller. Evacuació en cas d'emergència. TOS PSQ FET
Teórico-pràctica de Maneig de la via aèria PM I DI FET
Terminologia mèdica. PA/PSI FET
Tramitació de la despesa pressupostària en entorn SAP PA-Comptabilitat FET
Tramitació de la despesa pressupostària en entorn SAP PA FET
Traqueotomia: cures i problemes més freqüents en un canvi de cànula DI FET
Urgències medicoquirúrgiques I. PM FET
Urgències medicoquirúrgiques II. PM FET
Urgències medicoquirúrgiques III. PM FET
Validació farmacèutica ( aplicatiu Silicon®). FAR FET
Ventilació mecànica no invasiva a urgències PM FET
Vitreo i Retina PM FET
Memòria Unitat de Formació Continuada. 19 de gener de 2012 55

Annex 3
Cursos i Tallers 2011
Per àrees de coneixements/acreditació
Memòria Unitat de Formació Continuada. 19 de gener de 2012 56

Codi
aplicatiu
I06258
Nom de l'acció/activitat
1a Ampliació del procés de la codificació assistencial
amb la CIM-9-MC. Introducció a la CIM-10
Nombre
d'edicion
s
Hores
per
edició
Col.lectiu Assistent
s
1 10 PDC 11
I05608 Actuació i cura del malalts neurològics 2 23 AI 43
I04927 Actualització anestèsia i reanimació 1 18 PM 50
I06514 Actualització anestèsia i reanimació II 1 8 PM 40
I04774 Actualització davant malalts en situacions especials. 2 13 AI 64
I05795 Actualització en malalties de transmissió sexual (ITS) 2 15
DI Malalties
infec. UDD
I04922 Actualització en medicina d'Urgència i Emergències 1 38 PM 18
I05673 Alliberament miofascial 1 20 FIS 24
I06244 Aplicació Web d'incidències en compres 1 4 PA 9
I05490
CURSOS ÀREA MANTENIMENT I MILLORA COMPETENCIAL 2011
Atenció d'Infermeria al malalt amb Ventilació Mecànica No
Invasiva (VMNI) al servei d'urgències
Memòria Unitat de Formació Continuada. 19 de gener de 2012 57
39
8 1 PSI 50
I02764 Bàsic d'interpretació d'ECG. 2 20 DI 54
I04824 Bones pràctiques en manipulació d'aliments. 2 4 CUI 40
I05886 Contractació pública i gestió econòmica 1 20 PA G Eco 21
I05343 Curs sobre malalties Reumatològiques 2 20 DI/AI 54
I06031 Documents del fons de maniobra 1 4 PA 13
I03775 Ecografia aplicada al pacient crític avançat. 2 12 PM 16
I03509 Ecografia aplicada al pacient crític bàsic. 2 12 PM 24
I06443 Ecografia a Urgències. Mòdul teòric 1 10 PM 18
I04741 Eines de millora professional a per a zeladors. 2 20 ZEL 20

Codi
aplicatiu
I05614
I02748
Nom de l'acció/activitat
El proces de codificació assistencial amb la CIM-9-MC,
versió 7
El Procés de Dol. Metodologia bàsica per el procés
d’adaptació a la pèrdua.
Nombre
d'edicion
s
Hores
per
edició
2 3
Col.lectiu Assistent
s
GS DOC
CLINICA
Memòria Unitat de Formació Continuada. 19 de gener de 2012 58
10
2 20 DI/AI/TS 33
I06388 El zelador al Bloc quirúrgic. 1 8 ZEL 16
I05629 Embenats i rehabiliatció en malalts amputats 2 3 DI/AI 55
I06147
Fonaments d'Hematologia i la seva aplicació al
Laboratori Clínic
2 8 TEC LAB 33
I06290 Gassos medicinals 2 2 MANT 57
I06425 Gassos medicinals (mòdul II) 2 11 MANT 47
I05647 Gestió del temps (PESCAT). 2 10 PSI 27
I05885
Les canals protectores en el Reglament Electrònic de Baixa
Tensió (REBT).
2 3 MANT 57
I06260 Maneig de la Via Aèria II 2 30 PM 82
I05548 Manteniment i donant d'òrgans 2 10 DI 134
I06047
CURSOS ÀREA MANTENIMENT I MILLORA COMPETENCIAL 2011
Monitorització de la relaxació neuromuscular i ús clínic del
fàrmacs amb acció sobre la placa motor
2 11 PM 13
I06262 Programa Lightroom 1 15 AUD 5
I06048 Sedació a malalt sotmesos a Endoscòpia Digestiva. 1 28 PM I DI 7
I06494 Sessions clíniques d’Oftalmologia 1 45 PM 5
I06009 Síndrome d'apnea del son (SAOS) 1 12 DI 16
I01739 Teórico-pràctica de Maneig de la via aèria 2 30 PM I DI 82
I05463 Tramitació de la despesa pressupostària en entorn SAP 1 15
PA-
Comptabil
itat
17

Codi
aplicatiu
I05500
CURSOS ÀREA MANTENIMENT I MILLORA COMPETENCIAL 2011
Nom de l'acció/activitat
Traqueotomia: cures i problemes més freqüents en un
canvi de cànula
Nombre
d'edicion
s
Hores
per
edició
Col.lectiu Assistent
s
2 3 DI 57
I06095 Urgències medicoquirúrgiques I. 1 62 PM 94
I06096 Urgències medicoquirúrgiques II. 1 57 PM 13
I06103 Urgències medicoquirúrgiques III. 1 56 PM 8
I05621 Ventilació mecànica no invasiva a urgències 2 20 PM 12
I06286 Vitreo i Retina 1 22 PM 20
Memòria Unitat de Formació Continuada. 19 de gener de 2012 59

Codi
aplicatiu
I05974
Nom de l'acció/activitat
Actualització en el tractament de desprendiment de
retina
Nombre
d'edicion
s
Hores
per
edició
Col.lectiu Assistent
s
1 1 PI 5
I05764 Analgèsia Catèter epidural 6 2 PI 91
I04648 Analgesia: Bomba de PCA i catèter paravertebral 1 2 PI 36
I06263 Anomalies palpebrals 1 1 PI 8
I03452
Atenció d'infermeria al pacient amb hemorràgia
digestiva
1 8 PI 112
I02498 Bombes de PCA 1 2 PI 34
I05904 Cirurgia plastica. Cures especifiques 1 3 PI 50
I06463 Cirurgia urologica 1,5 1 PI 8
I06451 Cirurgia vascular 2 3 PI 62
I05553 Codi Ictus:Actuació 1 8 PI 118
I06452 Col·locació d'electròdes 4 1 PI 44
I06408
TALLERS ÀREA MANTENIMENT I MILLORA COMPETENCIAL 2011
Coneixements generals en la dispensació
farmacèutica
2 4 PI 24
I06061 Cossos estranys Extracció endoscòpica 1 1 PI 20
I06354 Cromovitrectomia 1 1 PI 7
I06314 Cura a malalts amb patologia maxil·lofacial 3 2 PI 67
I06003 Cura de ferides agudes i croniques 1 8 PI 108
I06315 Cura de ferides agudes i croniques 1 2 PI 21
I06313 Cures al malalt amb patologia digestiva 1 6 PI 56
I03230 Cures al malalt diabetic 6 2 PI 66
Memòria Unitat de Formació Continuada. 19 de gener de 2012 60

Codi
aplicatiu
Nom de l'acció/activitat
Nombre
d'edicion
s
Hores
per
edició
Col.lectiu Assistent
s
I06003 Cures de ferides agudes i croniques 1 2 PI 36
I05047
TALLERS ÀREA MANTENIMENT I MILLORA COMPETENCIAL 2011
Detecció precoç del malalt amb alcoholisme al servei
d'urgencies
1 8 PI 85
I05751 Dietes i suport nutricional IRC 1 2 PI 26
I06462 Disfagia 1,5 1 PI 8
I06395 Dispensador robotitzat 1 1 PI 13
I02899 Drenatges Toracics 2 9 PI 201
I05374 Drets i Deures de l'usuari 1 2 PI 98
I02754 Endoscopies. Noves tecniques 2 1 PI 19
I06101 Endourologia 1 2 PI 47
I06433 Esterilització del material 1 2 PI 15
I06396 Esternotomia d'urgencies 1 4 PI 60
I06523 Estimulador dels nervis del sacra 1 1 PI 17
I06081 Glucogenosis muscular 1 1 PI 24
I05347 Hemostàtics i segelladors 1 4 PI 32
I06519 Hidrodisecció: Cirurgia hepàtica 1 1 PI 22
I06083 Incubadores cultius biològics 1 2 PI 18
I06098 Laparoscòpia 1 1 PI 35
I06057 Malaltia inflamatoria 1 1 PI 16
I05727 Malalties infeccioses modul 1 3 2 PI 41
Memòria Unitat de Formació Continuada. 19 de gener de 2012 61

Codi
aplicatiu
Nom de l'acció/activitat
Nombre
d'edicion
s
Hores
per
edició
Col.lectiu Assistent
s
I05729 Malaties infeccioses modul 2 3 2 PI 21
I05760 Maneig de la CPAP 1 2 PI 15
I06479 Maneig de la PEG 1 1 PI 11
I06114 Maneig ventilador VISION 2 1 PI 12
I05176 Mesures de prevenció de la infecció 2 1 PI 27
I05551
Mesures de prevenció de pneumonia associada a
ventilació mecànica
1 4 PI 136
I06449 Neoplasia supraglotica 1,5 1 PI 8
I06524 Nou material protèsic 1 1 PI 26
I02432 Nutricio Parenteral 1 9 PI 104
I06394 Nutricio Parenteral nova bomba 1 1 PI 11
I06410 Patologia de cap i coll 3 2 PI 41
I06488 Perforacions del tracte digestiu 1 3 PI 17
I03998 Prealt circuit assistencial 1 4 PI 62
I03998 Prealt circuit assistencial 2 1 PI 12
I05551 Prevenció de la pneomonia 1 8 PI 43
I05403
TALLERS ÀREA MANTENIMENT I MILLORA COMPETENCIAL 2011
Programa educatiu en el tractament de la Pneumonia
adquirida
1 4 PI 33
I05990 Progresio alimentaria post cirurgia urológica 1 2 PI 30
I05987 Protecció de la pell Cavilon 1 6 PI 180
I06010 Protocol de preparacio de colon 1 10 PI 40
Memòria Unitat de Formació Continuada. 19 de gener de 2012 62

Codi
aplicatiu
TALLERS ÀREA MANTENIMENT I MILLORA COMPETENCIAL 2011
Nom de l'acció/activitat
Nombre
d'edicion
s
Hores
per
edició
Col.lectiu Assistent
s
I06478 Proves diagnostiques del servei de Neurofisiologia 1 5 PI 10
I06162 Queratoplastia 1 1 PI 9
I06163 Recomanacions higienico-dietètiques 1 1 PI 5
I06163 Recomanacions higienico-dietètiques 1 1 PI 6
I05696 Robòtica en l'àrea quirúrgica: da Vinci 4 1 PI 2
I05696 Robòtica en l'àrea quirúrgica: da Vinci 4 1 PI 4
I05695 Suplement nutricional. Nutricio enteral 1 1 PI 13
I06007 Tècniques d'exploració en Medicina Nuclear 3 1 PI 16
I05730 Tecnologia ST100S:central d'esterilització 1 2 PI 15
I04819 Terapia VAC 1 6 PI 70
I05559 Test de la Marxa (walking-test) 1 1 PI 5
I06407 Treball Socials als serveis d'urgencies 5 1 PI 60
I06407 Treball Socials als serveis de nefro i uro 2 1 PI 36
I06460 Tractament cirurgia cardiaca 1,5 1 PI 8
I06461 Tractament malalties hepatiques 1,5 1 PI 8
I06458 Tractament post cirurgia bariatrica 1,5 2 PI 16
I05988 Transcripció de la dieta del pacient 1 10 PI 122
I05988 Transcripció de la dieta del pacient 1 2 PI 10
I06438 Tumoracions de la superficie ocular 1 1 PI 12
I03374 Úlceres per pressió 1 1 PI 11
I04675 Ventilació mecanica no invasiva 2 1 PI 17
Memòria Unitat de Formació Continuada. 19 de gener de 2012 63

Codi
aplicatiu
Nom de l'acció/activitat
Nombre
d'edicion
s
Hores
per
edició
Col.lectiu Assistent
s
I04134 Com parlar en públic: tècniques de presentació. 1 16 Tots 14
I05615 Comunicació i lideratge emocional (PESCAT). 1 20 Tots 18
I05619 Eines per a la comunicació assertiva 5 16 Tots 78
I00345 Entrevista motivacional nivel 1. 2 20
I06032
Estratègies bàsiques de comunicació i relació amb l'equip
(PESCAT).
PM/DI/T
S
Memòria Unitat de Formació Continuada. 19 de gener de 2012 64
17
1 16 DIR INF 17
I05497 Estratègies comunicatives 1 16 TS 14
I05887 Ètica i pressa de decisions en l'atenció al ciutadà. 3 10
PA/HOS
T-UAC
I00240 Presentacions eficaces: com parlar en públic 1 8 TOTS 22
I00715 Relació d'ajuda en l'atenció d'Infermeria. 1 30 DI/ TS 10
Codi
aplicatiu
CURSOS ÀREA COMUNICACIÓ I HABILITATS INTERPERSONALS 2011
Nom de l'acció/activitat
Nombre
d'edicio
ns
Hores
per
edició
I05586 Anglès per a recerca. 2 20
I06444
CURSOS ÀREA DOCÈNCIA I RECERCA 2011
De la Idea al mercat. Creativitat, eficiència i assertivitat.
(Innovació)
51
Col.lectiu Assistent
s
DS que
fan
recerca
11
1 20 DI 20
I04981 Elaboració i presentació de treballs científics 2 23 AI 15
I04981 Elaboració i presentació de treballs científics. 2 23 DI 18
I01016 Introducció a l'aprenentatge basat en problemes (ABP) 1 20 DI 8

Codi
aplicatiu
I05454
Nom de l'acció/activitat
Aplicació de Gestió de l’administració de medicaments
(SILICON): registre electrònic de l’administració de
medicaments PEA. I05454
Nombre
d'edicion
s
Hores
per
edició
Col.lectiu Assistent
s
53 2 METGES 513
I05305 Estació de treball "Gacela Care" 3 1 DI 63
I05884 Confidencialitat de dades (en línia) 1 10 TOTS 42
I05180
I05175
Estació de Treball d'Auxiliar d’Infermeria d’hospitalització
(GACELA-CARE) I05180
Estació de Treball d'Infermeria d'hospitalització (GACELA-
CARE i SILICON) I05175
27 5 AUX 406
34 14 DI 723
I03009 Introducció al programa Gacela.CARE 5 4 DI 88
I04990
I04990
I02103
CURSOS ÀREA ESTRATÈGICA 2011
Llei orgànica de confidencialitat de dades de caràcter
personal.
Llei orgànica de confidencialitat de dades de caràcter
personal.
Metodologia per a l'elaboració de plans de cures/
trajectories clíniques.
2 6
3 4
DI/AUX/
metges
ZEL/cuin
a
Memòria Unitat de Formació Continuada. 19 de gener de 2012 65
29
56
2 20 DI/AI 26
I06406 SAP. Funcionalitats de l’Estació de Treball Intervencionista (ETI)3 1,5 PM I DI 44
I06358 SAP. Funcionalitats de l’ETQ. Unitat de CMA 2 2 DI 8
SINASP on-line 1 on-line TOTS 2503
I05463 Tramitació de la despesa pressupostària en entorn SAP 1 12 PA 17
I06018 Validació farmacèutica ( aplicatiu Silicon®). 1 3 FAR 8

Codi
aplicatiu
Nom de l'acció/activitat
Nombre
d'edicion
s
Hores
per
edició
Col.lectiu Assistent
s
I04632 Aplicatiu Silicon 1 1 PI 2
I05593
I05593
Aplicatiu SGRH Circuits d'informació i entrega de
documentació
Aplicatiu SGRH Circuits d'informació i entrega de
documentació
2 1 PA 12
2 2 PA 11
I05596 Aplicatiu SGRH Gestió d'acompliment i d'accessos 2 1 PA 14
I05594 Aplicatiu SGRH gestió de curriculum i de merits 2 1 PA 10
I05594 Aplicatiu SGRH gestió de curriculum i de merits 2 2 PA 12
I05595
Aplicatiu SGRH selecció temporal. Gestió de la borsa
de treball
2 1 PA 13
I06405 Visualització de l'estació de treball 1 1 DI 21
Codi
aplicatiu
TALLERS ÀREA ESTRATÈGICA 2011
CURSOS ÀREA LLENGÜES 2011
Nom de l'acció/activitat
Nombre
d'edicion
s
I05611 Anglès bàsic 2 5
I05896 Anglès per Atenció al Ciutadà. 3 5
Hores
per
edició
Col.lectiu Assistent
s
PA/HOS
T
PA/HOS
T
I00987 Català per a nouvinguts. 2 20 PM/PSI 27
I04740 Terminologia mèdica. 1 30 PA/PSI 16
Memòria Unitat de Formació Continuada. 19 de gener de 2012 66
22
37

Codi
aplicatiu
I04853
I05616
I06386
Codi
aplicatiu
CURSOS ÀREA QUALITAT 2011
Nom de l'acció/activitat
Avaluació i elaboració de documents per a pacients:
comprensibilitat de l'entorn sanitari
Conceptes metrològics i semiològics útils per a l'acreditació
de la norma ISO 15189
Gestió del procés administratiu a l’àrea de
Radiodiagnòstic (mòdul I). I06386
Nom de l'acció/activitat
Nombre
d'edicion
s
Nombre
d'edicio Col.lectiu
ns
Assistent
s
1 Tots LAB 23
1 PM 41
2 PA 11
Hores
per
edició
Col.lectiu Assistent
s
I05640 Aplicabilitat diagnòstica de dues tincions 1 1 PI 31
I05845 Mètode OSNA 1 1 PI 31
I06006
Codi
aplicatiu
TALLERS ÀREA QUALITAT 2011
Sistematització en el proces i enviament de les
imatges
1 1 PI 16
CURSOS ÀREA DE PREVENCIO I ACTUACIÓ EN CAS D'EMERGÈNCIES 2011
Nom de l'acció/activitat
Nombre
d'edicion
s
Hores
per
edició
Col.lectiu Assistent
s
I03782 Pla d'emergències-Equips de bombers 5 4 TOTS 69
I05739 Taller. Evacuació en cas d'emergència. 2 4 TOS PSQ 34
Memòria Unitat de Formació Continuada. 19 de gener de 2012 67

Codi
aplicatiu
Nom de l'acció/activitat
Nombre
d'edicion
s
Hores
per
edició
Col.lectiu Assistent
s
I00993 Aturada Cardiaca. 2 20 PM 27
I01352 Suport Vital Avançat. 3 20 DI 35
I01337 Suport Vital Bàsic. 3 8 DI 36
Codi
aplicatiu
I04824
CURSOS ÀREA RCP 2011
Nom de l'acció/activitat
Bàsic de manipulació i bones pràctiques. Restauració
Hospitalària
Nombre
d'edicion
s
Hores
per
edició
Places
per
edició
Col.lectiu Assistent
s
2 4 CUI 40
I05370 Contenció de l'agressivitat a urgències. 2 16 20
TOTS
Urgèncie
s
i01741 Educació gestual- Escola de l'esquena. 4 15 12 TOTS 39
I05341
I05341
Metodologia bàsica per prevenció de l'estrés i gestió del
desgast emocional. (PESCAT).
Metodologia bàsica per prevenció de l'estrés i gestió del
desgast emocional. (PESCAT).
Memòria Unitat de Formació Continuada. 19 de gener de 2012 68
31
2 20 20 DI/AI 28
2 20 20
PA/HOS
T/MOYA
I02779 Prevenció de riscos laborals (en línia) 1 9 500 PM 150
I06261
CURSOS ÀREA SALUT LABORAL 2011
Salut laboral, pràctiques correctes en la utilització de la
maquinària en la bugaderia. Mòdul II
33
2 4 25 BUG 63
I06046 Identificació i prevenció dels riscos específics a la cuina 3 3 25 CUI 91
Codi
aplicatiu
TALLERS ÀREA SALUT LABORAL 2011
Nom de l'acció/activitat
Nombre
d'edicion
s
Hores
per
edició
Col.lectiu Assistent
s
I06270 Reeducació del sòl pelvià 2 2 PI 95

Codi
aplicatiu
I04853
Codi
aplicatiu
CURSOS ÀREA SEGURETAT CLÍNICA 2011
Nom de l'acció/activitat
Millorar la Llegibilitat dels documents d'informació als
malalts
Nombre
d'edicio
ns
Hores
per
edició
Col.lectiu Assistent
s
1 4 TOTS 23
SINASP on-line 1 on-line TOTS 2503
TALLERS ÀREA SEGURETAT CLÍNICA 2011
Nom de l'acció/activitat
Nombre
d'edicion
s
Hores
per
edició
Col.lectiu Assistent
s
I06250 Cures infermeres durant la contenció 1 4 PI 54
I06393 Dispensació segura dels medicaments 1 4 PI 18
I02379 Farmacovigilancia 2 2 PI 37
I05141 Interacció farmacs i NE 2 1 PI 10
Memòria Unitat de Formació Continuada. 19 de gener de 2012 69

Codi
aplicatiu
I05454
Nom de l'acció/activitat
Aplicació de Gestió de l’administració de medicaments
(SILICON): registre electrònic de l’administració de
medicaments PEA. I05454
Nombre
d'edicion
s
Hores
per
edició
Col.lectiu Assistent
s
53 2 METGES 513
I05305 Estació de treball "Gacela Care" 3 1 DI 63
I05180
I05175
Estació de Treball d'Auxiliar d’Infermeria d’hospitalització
(GACELA-CARE) I05180
Estació de Treball d'Infermeria d'hospitalització (GACELA-
CARE i SILICON) I05175
27 5 AUX 406
34 14 DI 723
I05620 Gestió de documents electrònics. 2 10 PA 30
I03009 Introducció al programa Gacela.CARE 5 4 DI 88
I05884 Línies bàsiques de la protecció de dades personals 1 10 TOTS 42
I04990
I04990
I02103
CURSOS ÀREA TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ
Llei orgànica de confidencialitat de dades de caràcter
personal.
Llei orgànica de confidencialitat de dades de caràcter
personal.
Metodologia per a l'elaboració de plans de cures/
trajectories clíniques.
2 6
3 4
DI/AUX/
metges
ZEL/cuin
a
Memòria Unitat de Formació Continuada. 19 de gener de 2012 70
29
56
2 20 DI/AI 26
I06406 SAP. Funcionalitats de l’Estació de Treball Intervencionista (ETI)3 1,5 PM I DI 44
I06358 SAP. Funcionalitats de l’ETQ. Unitat de CMA 2 2 DI 8
SINASP on-line on-line 1 TOTS 2503
I06264 SPSS Nivell 1 1 20 PM I DS 7
I05463 Tramitació de la despesa pressupostària en entorn SAP 1 12 PA 17
I06018 Validació farmacèutica ( aplicatiu Silicon®). 1 3 FAR 8

Codi
aplicatiu
Nom de l'acció/activitat
Nombre
d'edicion
s
Hores
per
edició
Col.lectiu Assistent
s
I04632 Aplicatiu Silicon 1 1 PI 2
I05593
I05593
Aplicatiu SGRH Circuits d'informació i entrega de
documentació
Aplicatiu SGRH Circuits d'informació i entrega de
documentació
2 1 PA 12
2 2 PA 11
I05596 Aplicatiu SGRH Gestió d'acompliment i d'accessos 2 1 PA 14
I05594 Aplicatiu SGRH gestió de curriculum i de merits 2 1 PA 10
I05594 Aplicatiu SGRH gestió de curriculum i de merits 2 2 PA 12
I05595
Aplicatiu SGRH selecció temporal. Gestió de la borsa
de treball
2 1 PA 13
I06405 Visualització de l'estació de treball 1 1 DI 21
Codi
aplicatiu
TALLERS ÀREA TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ
CURSOS ÀREA DE BIOÈTICA
Nom de l'acció/activitat
Nombre
d'edicion
s
Hores
per
edició
Col.lectiu Assistent
s
I05613 Bioètica aplicada a la urgència. 1 4,5 Tots 57
I06030 Introducció a la Bioètica 1 6 PM 82
Memòria Unitat de Formació Continuada. 19 de gener de 2012 71

Codi
aplicatiu
TALLERS ACOLLIDA PROFESSIONALS 2011
Nom de l'acció/activitat
Nombre
d'edicion
s
Hores
per
edició
Col.lectiu Assistent
s
I06094 Acollida en servei 1 3 PI 3
SESSIONS ACOLLIDA ALUMNES CIÈNCIES DE LA SALUT 2011
Nom de l'acció/activitat Col.lectiu Assistents
Pregrau Infermeria ALUMNES DI 316
Post grau Infermeria ALUMNES DI 168
Altres Diplomatures
ALUMNES
Diplomatures
Formació professional TÈCNICS I ALTRES 236
Memòria Unitat de Formació Continuada. 19 de gener de 2012 72
79

Codi
aplicatiu
TALLERS ÀREA CONTROL DE LA INFECCIÓ 2011
Nom de l'acció/activitat
Nombre
d'edicion
s
Hores
per
edició
Col.lectiu Assistent
s
I04189 Bacteriemies de cateter venos 1 1 Tots 35
I06164 Cura d'insersió manteniment de cateters 1 2 PI 14
I05922 Hemocultius 1 5 PI 93
I05922 Hemocultius 1 4 PI 20
I05922 Hemocultius 1 1 PI 93
I03864 Higiene de mans 1 4 PI 45
I03864 Higiene de mans 1 6 PI 36
I02416 Infecció hospitalària 1 10 PI 68
I05727 Malalties infeccioses modul 1 3 2 PI 41
I05729 Malaties infeccioses modul 2 3 2 PI 21
I05989 Neteja i desinfecció de material i equips 1 4 PI 70
I05176 Precaucions estandard i de contacte 1 4 PI 104
I06005 Prevenció i control infecció 3 1 PI 49
Memòria Unitat de Formació Continuada. 19 de gener de 2012 73

Annex 4
Cronograma de seguiment dels cursos
2011
Memòria Unitat de Formació Continuada. 19 de gener de 2012 74

• Cronograma cursos dirigits als professionals adscrits a la
Direcció d’infermeria
2011 Àrea
GACELA Usuaris finals Infermeres 3-1, 3-1 i, 8-2 i 8-3
GACELA Usuaris finals Infermeres. TUR dll nit
GACELA Direcció i Caps d'àrea
GACELA. INF Clíniques
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28
GACELA Auxiliars 3-1, 3-1I, 8-2 i 8-3 T T
M M M M M M
Memòria Unitat de Formació Continuada. 19 de gener de 2012 75
M
M M
M M
Escola de l'esquena Tots
migdia/ Mati/ni migdia/ Mati/ni
nit t nit t
migdia/ Mati/ni migdia/ Mati/ni
nit t nit t
migdia/ Mati/ni migdia/ Mati/ni
nit t nit t
migdia/ Mati/ni migdia/ Mati/ni
nit t nit t
migdia/ Mati/ni migdia/ Mati/ni
nit t nit t
migdia/
nit
Svbàsic
DI Veure
programa
M/T
Metodologia bàsica per prevenir l'estrés i el
desgast emocional. Edici 1 ( tarda)
Pinf Veure
programa
T T
Actualització davant malalts en situacions
especials
AUX T T T M T
ABP Veure programa M/T M M/T
Relacio d'ajuda Veure programa M M M M
GACELA Usuaris finals Infermeres 3-1, 3-1 i, 8-2 i 8-3
REPESCA M M
Contenció de l'agressivitat a Urgències . Personal URG T T T T T M T M
Reumatologia P. Inf Servei TRA/REU T T T T T M M M M
4-1, 4-3,
GACELA Usuaris finals Infermeres
HAD
M M M M
4-1, 4-3,
GACELA Auxiliars
HAD T T
TUR DLL
GACELA Usuaris finals Infermeres
NIT
M M M
7-3,3-
GACELA Usuaris finals Infermeres 3,12-2
M M M M
Equips
GACELA.
processo
M
7-3,3-
GACELA Auxiliars
3,12-2 T T
TUR II
GACELA.
M M
T. Socials
Estrategies comunicacio
T T
2011 Àrea
Escola de l'esquena Tots
Mati/ni
t
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31
migdia/
nit
Mati/ni
t
Mati/ni
t
migdia/
nit
Mati/ni
t
Reumatologia Edició 2 (matí) P. Inf Servei TRA/REU M
7-1,7-
GACELA Usuaris finals Infermeres 2,12-1
M M M M M M M M
7-1,7-
GACELA Auxiliars
2,12-1 T T
SV Avançat
DI Veure
programa
M/T M/T
Traqueostomies DI T M
ECG
DI Veure
programa
Tarda Tarda Tarda Tarda Tarda
Metodologia bàsica per prevenir l'estrés i el desgast
emocional Edició 1(Tarda)/ Edició 2 (matí)
Pinf Veure
programa
T T T M M M M M
Bioetica aplicada a Urgències
T
10-1,10-
GACELA Usuaris finals Infermeres 2,11-1
10-1,10-
M M M M M M M M
GACELA Auxiliars
2,11-1 T T
Trajectòries clíniques. DI Cardio M/T M/T M/T M
VMNInvasiva URGH M T M T
Actuació i cura dels malalts neurològics Neuroc M
T
M
T
M
T
M M
T
M
Avaluació i elaboració de documents per a
pacients: comprensibilitat de l'entorn sanitari
Veure
programa
M
Estrategies comunicacio
T. Socials
T T
Contenció de l'agressivitat a Urgències . Personal URG M M M M
Actualització davant malalts en situacions especials.
Edició 2 (matí) AUX
14,13-
M M M
GACELA Usuaris finals Infermeres 1,13-2
M M M
14,13-
GACELA Auxiliars
1,13-2 T T
treballa dilluns nit
treballa dimarts nit
Col·lectius:
Infermeres
Auxiliars
P. Infermeria
Tots
Personal de gestió i suport
Metges i Infermeres
Fisios, Logopedas, Terapeutes ocupacionals
Tècnics
Treballadors socials
migdia/
nit
Mati/ni
t
GENER Febrer
Març
migdia/
nit
PERSONAL ADSCRIT A LA DIRECCIÓ D'INFERMERIA

2011 Àrea
GACELA Usuaris finals Infermeres
14,13-
1,13-2
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31
M M M M M
GACELA Auxiliars TUR III T
EXTRA
GACELA Usuaris finals Infermeres
Actuació i cura dels malalts neurològics
Embenats
Gestió del temps
Entrevista Motivacional
S.S
Veure
program
Veure
program
Veure
program
Veure
program
T
M
T
M M
T T M
T
M
M/T M/T
M
M T
Svbàsic
DI Veure
programa
M/T
Manteniment del donant d'òrgans
Veure
programa
T T T M M M
Procés de Dol
Pinf Veure
programa
M M M M M T T T T T
Trajectòries clíniques. DI Cardio
6-1, 6-2,
M/T M/T M/T M
GACELA Usuaris finals Infermeres. 6-1, 6-2, 6-3 6-3
M M M M M M
6-1, 6-2,
GACELA Auxiliars 6-1, 6-2, 6-3
6-3 T T
GACELA Usuaris finals Infermeres TURIII M M
FISIOS I
GACELA FISIOS I ALTRES DIPLO ALTRES
T T
5-1, 5-2,
GACELA Usuaris finals Infermeres 5-1, 5-2, 5-3 5-3
M M M M
5-1, 5-2,
GACELA Auxiliars 5-1, 5-2, 5-3
5-3 T T
9-3, PSQ,
GACELA Usuaris finals Infermeres 9-3, PSQ, UDD UDD
9-3, PSQ,
GACELA Auxiliars 9-3, PSQ, UDD
UDD
LOPD P. INF T M T M
Anglès per Recerca T M T M T M
Incendis i pla d'emergències
tots
T M/T T M/T
Comunicació assertiva P.INF M M M M T T T T
Infeccions de Transmisió sexual
Veure
2011 Àrea
programa M T M T M T M T
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30
DI Veure
SV Avançat
programa
M/T
M/T
9-3, PSQ,
GACELA Usuaris finals Infermeres
UDD
M M M
9-3, PSQ,
GACELA Auxiliars
UDD T
9-1, 9-2,
GACELA Usuaris finals Infermeres
19
M M M M
9-1, 9-2,
GACELA Auxiliars
19 T T
Elaboracio treballs científic AUX M M M M M M
Elaboracio treballs científic DI T T T T T T
Incendis i pla d'emergències
Comandame
nts INF
2011 Àrea
2011 Àrea
Fonaments d’Hematologia i la seva aplicació al
Laboratori Clínic
Presentacions eficaces: com parlar en públic
T T T T
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30
Tècnic
hemat
lab
Equip
M M
Trasplanta
ment
Abril
Juny
PERSONAL ADSCRIT A LA DIRECCIÓ D'INFERMERIA
Juliol Agost
Setembre
Memòria Unitat de Formació Continuada. 19 de gener de 2012 76
M i T
Maig
T
M

Sedació endoscòpia digestiva
Evacuacio en cas d'emergència
2011 Àrea
Fonaments d’Hematologia i la seva aplicació al
Laboratori Clínic
Estratègies bàsiques de comunicacio i relacio equip
ECG
Gabinets
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30
Teòrica T
Taller pràctic M1
Taller pràctic M1
Taller pràctic M1
Taller pràctic M1
Edifici
Antiga
escola M T M/T
Taller pràctic M2
Taller pràctic M2
Taller pràctic M2
Taller pràctic M2
Taller pràctic M3
Taller pràctic M3
Taller pràctic M3
Taller pràctic M3
M/T
Taller pràctic M4
Taller pràctic M4
Memòria Unitat de Formació Continuada. 19 de gener de 2012 77
Taller pràctic M4
Taller pràctic M4
Tècnic
hemat
lab
Comanda
M M M M M
ments INF T T T T
DI Veure
Matí Matí Matí Matí Matí
programa
Com parlar en públic: tecniques presentació veure
programa
Elaboracio treballs científics.
Elaboracio treballs científics.
GACELA Auxiliars
GACELA Usuaris finals Infermeres
SPSS. Nivell I
Entrevista Motivacional
ETQ
Maneig Via Aèria II
ETI
PEA
DI
Tarda Tarda Tarda Tarda
Matí Matí Matí Matí Matí Matí
AUX T T T T T T
AUX M T
Matí Matí Matí Matí
DI
DIET i
Recerc
a T T T T T
Veure
program
a
DI CMA
(8-1)
Veure
program
a
DI i
Metges
Veure
program Mati/Tarda
Anestesi
stes
2011 Àrea
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31
Ecografies a Urgències. Modul teòric PM Urg T T T
GACELA Usuaris finals Infermeres
GACELA Auxiliars
Fonaments d’Hematologia i la seva aplicació al
Laboratori Clínic
treballa dilluns nit
treballa dimarts nit
Col·lectius:
Infermeres
Auxiliars
P. Infermeria
Tots
Personal de gestió i suport
Metges i Infermeres
Fisios, Logopedas, Terapeutes ocupacionals
Tècnics
Treballadors socials
Metges
UCIs M M M M
UCIs T
Tècnic
hemat
lab
M
Octubre Novembre
Desembre
M/T
M/T
Matí/
Tarda
T T T T T T T
T

• Cronograma cursos Àrea mèdica
m/t
PERSONAL ADSCRIT A LA DIRECCIÓ MÈDICA
2011 Àrea
GENER
Febrer
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28
Tots migdia/ Mati/ni migdia/ Mati/ni
migdia/ Mati/ni migdia/ Mati/ni
migdia/ Mati/ni migdia/ Mati/ni
migdia/ Mati/ni
Escola de l'esquena
nit t nit t
nit t nit t
nit t nit t
nit t
Actualització en medicina d'urgències i PM
emergències II
15 a 17
Actualizació en Anestesiologia i
PM
Reanimació II
8 a 9
PM
Maneig de la Via Aèria Difícil
Conceptes metrològics i semiològics útils LAB
per a l’acreditació segons la norma ISO
TOTS
Eines per a la comunicació assertiva
TOTS
Contenció de l'agressivitat a Urgències
t m
Març
2011 Àrea
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31
Escola de l'esquena
Actualització en medicina d'urgències i emergències II
TOTS Mati/ni migdia/ Mati/ni
t nit t
PM
Mati/ni migdia/ Mati/ni
t nit t
migdia/ Mati/ni migdia/ Mati/ni
nit t nit t
migdia/ Mati/ni migdia/ Mati/ni
nit t nit t
migdia/ Mati/ni migdia/
nit t nit
Actualizació en Anestesiologia i Reanimació II
PM
Conceptes metrològics i semiològics útils
per a l’acreditació segons la norma ISO
PM
El procés de codificació assistencial amb
DOC
la CIM-9-MC, 7na edició, en el Sistema
CLI
ATEN
Eines per a la comunicació assertiva
CIU
PM
Maneig de la Via Aèria Difícil
9:00
t2
Aturada Cardiaca
PM
t
Bioètica apliacada a l'urgència
PM
VMNI metges
PM
PM
Actualització semiològica de les propietats biològieques
Contenció de l'agressivitat a Urgències
TOTS
2011 Àrea
Abril
Maig
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31
PM
Actualització en medicina d'urgències i emergències II
PM
Actualizació en Anestesiologia i Reanimació II
Ecografia aplicada pacient crític
PM
Pla emergències-equips de bombers TOTS t
Malalties de transmissió sexual PM I PI
Actualització semiològica de les propietats biològieques PM
Entrevista motivacional (nivell 1) PM I PI
Introducció a la biòtica PM
Monitorització i relaxació muscular PM
Ventilació mecànica no invasiva
PM
Juny
2011 Àrea
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30
PM
Actualització en medicina d'urgències i emergències II
Actualizació en Anestesiologia i Reanimació II PM
Català per a nouvinguts TOTS
Evacuació en cas d'emergència
TOTS
PM
Actualització semiològica de les propietats biològieques
PERSONAL ADSCRIT A LA DIRECCIÓ MÈDICA
2011 Àrea
Juliol
Agost
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31
Català per a nouvinguts
Setembre
2011 Àrea
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30
CIM 10
Lightroom
Actualització en medicina d'urgències i emergències II
T.DOC
CLI
AUD
PM
Actualizació en Anestesiologia i Reanimació II
PM
2011 Àrea
Octubre
Novembre
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30
Prevenció Riscos Laborals
TOTS
Actualització en medicina d'urgències i emergències II
PM
Actualizació en Anestesiologia i Reanimació II
PM
PM
Actualització semiològica de les propietats
biològieques
Aturada Cardiaca
PM
CIM10 T.DOC
CLI
Ecografia aplicada al pacient crític PM
Monitorització i relaxació muscular PM
Pronoms febles
Evacuació en cas d'emèrgències de
TOTS
l'edifici de l'Antiga Escola d'Infermeria TOTS
Com parlar en públic: Tècniques de TOTS
presentació
SPSS. Nivell I
Maneig de la via aèria II
Entrevista motivacional
PM I PI
PM I PI
PM I PI
2011 Àrea
Prevenció Riscos Laborals PM
Actualització en medicina d'urgències i emergències II PM
Desembre
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31
Memòria Unitat de Formació Continuada. 19 de gener de 2012 78

• Cronograma cursos Àrea de gestió i serveis i transversals
PERSONAL DE GESTIÓ I SERVEIS
2011 Àrea
GENER
Febrer
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28
Tots migdia/ Mati/ni migdia/ Mati/ni
migdia/ Mati/ni migdia/ Mati/ni
migdia/ Mati/ni migdia/ Mati/ni
migdia/ Mati/ni
Escola de l'esquena
nit t nit t
nit t nit t
nit t nit t
nit t
Tramitació de la despesa pressupostària PA
en entorn SAP
Conceptes metrològics i semiològics útils LAB
per a l’acreditació segons la norma ISO
TOTS
###
Eines per a la comunicació assertiva
t m
TOTS
Contenció de l'agressivitat a Urgències
Març
2011 Àrea
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31
Escola de l'esquena
El procés de codificació assistencial amb
la CIM-9-MC, 7na edició, en el Sistema
TOTS Mati/ni migdia/ Mati/ni
t nit t
DOC
Mati/ni migdia/ Mati/ni
t nit t
migdia/ Mati/ni migdia/ Mati/ni
nit t nit t
migdia/ Mati/ni migdia/ Mati/ni
nit t nit t
migdia/ Mati/ni migdia/
nit t nit
de Classificació de Pacients AP-GRD CLI 9:00
ATEN
t2
Eines per a la comunicació assertiva
LOPD ZELADORS
CIU
ZEL T M I
T
Aplicació de les bones pràctiques de
manipulació en la restauració hospi.
CUI t m
PA t m
Anglés bàsic
Comunicació i lideratge emocional
LOPD administratius virtual
COM
GIS
PA
Contenció de l'agressivitat a Urgències
TOTS
2011 Àrea
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31
m
m/t
Gestió de documents electrònics PA
LOPD administratius virtual PA
Angles Atenció Usuari PA
Ètica en l'atenció al ciutadà PA
Contractació Pública i Gestió Econòmica PA
Desgast emocional PA
Terminologia mèdica PA
Pla emergències-equips de bombers TOTS t
Les canals protectores en el REBT MANT
2011 Àrea
Català per a nouvinguts TOTS
Ètica a de taulell
PA
Desgast emocional PA
Terminologia mèdica PA
Evacuació en cas d'emergència
TOTS
Fons de maniobra PA
Identificació i prevenció dels riscos
específics de la cuina
Català per a nouvinguts
CIM 10
Lightroom
CUI
2011 Àrea
TOTS
2011 Àrea
Web per a la gestió d'incidències en compres
T.DOC
CLI
AUD
PA
2011 Àrea
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30
Prevenció Riscos Laborals
Salut laboral, pràctiques correctes en la
utilització de la maquinària en la bugaria
TOTS
(mòldul 2) BUG
CIM10 T.DOC
CLI
Gasos medicinals I MANT
Gasos medicinals II
MANT
Pronoms febles
TOTS
Eines bàsiques zel assitencial àmbit
hospitalari ZEL m/ta
Evacuació en cas d'emèrgències de
l'edifici de l'Antiga Escola d'Infermeria TOTS
Com parlar en públic: Tècniques de TOTS
presentació
El zelador al bloc quirúrgic
Gestió del procés administratiu a l'Àrea de
Radiodiagnòstic (mòdul I)
ZEL
PA
Abril
Juny
Juliol
Setembre
Octubre
PERSONAL DE GESTIÓ I SERVEIS
Memòria Unitat de Formació Continuada. 19 de gener de 2012 79
Maig
Agost
Novembre

Annex 5
Proposta Pla de Formació 2012
HUB
Memòria Unitat de Formació Continuada. 19 de gener de 2012 80

Memòria Unitat de Formació Continuada. 19 de gener de 2012 81

Línia de formació Nom de l'activitat
PLA DE FORMACIÓ 2012 - Fons de Formació Contínua
Hospital Universitari de Bellvitge
Nombre
d'edicions
Places
per
edició
Hores
per
edició
Destinataris
Actua i aprof Abordatge del malalt en situació de risc vital. 2 15 4 DI I AI
Actua i aprof
Abordatge psicològic del pacient intervingut de
cistectomia amb derivació urinària. 2 15 1 DI I AI
Actua i aprof Actuació davant de persones no identificades 1 15 10 T. SOCIALS
Actua i aprof Actuació davant d'una situació d'assetjament. 3 20 15 Comandaments
Actua i aprof Actuació en una esternetomia d´urgència 4 25 2 DI
Actua i aprof Anglès bàsic 3 15 5 PA Aten Ciut
Actua i aprof Anglès d'atenció al ciutadà 3 15 5 PA Aten Ciut
Actua i aprof Assaig Clínics amb Medicametns i Normes de Bona pràctica Clínica 1 20 30 PM/DS
Actua i aprof Atenció integral al Malalt de l’Àrea de Neurociències. 2 35 29,5 DI
Actua i aprof Atenció integral al pacient amb Patologia Traumatologica 2 35 20 DI I AI
Actua i aprof Atenció telefónica en situacions conflictives 2 16 15 PA Aten Ciut
Actua i aprof Aturada cardiaca 2 20 20 PM
Actua i aprof Aturada Cardiorespiratoria a Radiologia 2 15 2 PSI
Actua i aprof
Avanç en ofimàtica per a la combinació de
correspondència 2 15 2 PA
Actua i aprof Avançat i pràctic de Lightroom 1 5 21 AUD
Actua i aprof Broncolàser: tècniques i complicacions 2 30 3 DI
Actua i aprof Càcul del tamany mostral 1 16 20 Metges i Dip Sanit
Actua i aprof Català per a nouvinguts 2 20 20 Tots
Actua i aprof Connectors 2 20 16 PA
Actua i aprof Convenis de facturació internacional 2 20 6 PA Aten Ciut
Actua i aprof Counseling. Relació d'ajuda en l'atenció d'Infermeria. 1 20 30 DI I AI
Actua i aprof Cura del pacient amb dolor postoperatori 2 35 12 DI
Actua i aprof Cures al malalt en situació critica Competències 2 35 6 AI
Actua i aprof hipotèrmia induïda 4 25 1 DI
Actua i aprof Cures d'infermeria al pacient portador de MCP
Cures específiques als malalts oncològics i de cures
4 25 1 DI
Actua i aprof pal•liatives. 2 25 10 DI I AI
Actua i aprof Cures infermeres del malalt neurocrític 2 35 9 DI
Actua i aprof Cures intensives respiratòries 2 25 12 DI
Actua i aprof Detectar i abordar situacions de conflicte (contenció mecànica) 2 15 15 Zeladors
Actua i aprof Docència en entorn virtuals. 1 30 20 PDF
Actua i aprof Ecografia aplicada al pacient crític en l’àrea perioperatòria 1 8 40 PM
Actua i aprof Eines bàsiques zeladors 2 20 21 Zeladors
Actua i aprof Eines d'actuació davant malalts en situacions especials 2 25 13 AI
Actua i aprof Elaboració i presentació de treballs científics i recerca bibliogràfica 1 20 22,5 DI
Actua i aprof Elaboració i presentació de treballs científics i recerca bibliogràfica 1
Entrenament en habilitats comunicatives:en situacions de
20 22,5 AI
Actua i aprof crisis 2 20 20 PA Aten Ciut
Memòria Unitat de Formació Continuada. 19 de gener de 2012 82

Línia de formació Nom de l'activitat
PLA DE FORMACIÓ 2012 - Fons de Formació Contínua
Hospital Universitari de Bellvitge
Nombre
d'edicions
Places
per
edició
Hores
per
edició
Destinataris
Actua i aprof Entrevista Motivacional II 2 20 20 PM/DI/TS
Actua i aprof Escola de l'esquena
Exploracions complementaries d’imatge cardíaca i cures
4 14 14 TOTS
Actua i aprof d'infermeria associades 2 35 15 DI
Actua i aprof Facturació a tercers
Fàrmacs fibrinolítics i hematopoiètics, administració
2 20 8 PA Aten Ciut
Actua i aprof d’hemoderivats 2 35 10 DI
Actua i aprof Formació per tutors de residents: avaluació 1 30 38 TR
Actua i aprof Gestió de documents electrònics 1 18 15 PA nòmines
Actua i aprof Gestió del temps
Habilitats comunicatives davant del pacient amb trastorns
1 20 10 PA Dir Eco
Actua i aprof de la conducta. 2 25 15 Tots PSQ
Actua i aprof Higiene postural. Reforç del sòl pélvia 3 25 1 DI I AI
Actua i aprof Immunització i vacunes 2 20 10 DI
Actua i aprof Interpretació d'ECG 2 35 20 DI
Actua i aprof Interpretació dels valors hemodinàmics del PICO i Swan-Ganz. 4 25 2 DI
Actua i aprof Maneig de l’assistència ventricular ECMO 2 35 10 DI
Actua i aprof Maneig de l'aplicatiu SAP 3 20 4 PA Hospitalit
Actua i aprof Maneig de pacients amb tractament a Diàlisi peritoneal 2 35 15 DI I AI
Actua i aprof Maneig del paquet estadístic d’SPSS 1 20 20 PM/DS
Actua i aprof Millora de l'higiene postural en l'atenció al malalt crític 4 12 2 DI I AI
Actua i aprof Millora l'expressió escrita 1 10 20 PA
Actua i aprof Mobilització de pacients 8 12 1 DI I AI
Actua i aprof Nutrició artificial: nutrició perenteral 2 35 9 DI I AI
Actua i aprof Patologies més rellevants a la unitat de Salut Mental 2 25 15 TOTS
Actua i aprof Pla d'emergències - Equips de bombers
Planificació estratègica: seguiment d'objectius, indicadors
8 15 4 TOTS
Actua i aprof i avaluació de resultats 3 15 12 Comandaments
Actua i aprof Prevenció de riscos laborals 1 400 8 a 15 TOTS
Actua i aprof Prevenció de riscos laborals a la bugaderia 2 30 4 Bugaderia
Actua i aprof Prevenció de riscos laborals específics en la cuina 2 30 4 CUI
Actua i aprof Prevenció i abordatge de situacions conflictives 2 20 20 DI I AI
Actua i aprof Procediments zeladors de quiròfan 2 15 10 Zeladors
Actua i aprof Procés del dol 2 20 20 DI I AI
Actua i aprof Programa de Gestió Personal: WP. 2 35 4 Comandaments
Actua i aprof Pronoms febles 2 20 16 PA
Actua i aprof Pronoms relatiu 2 20 16 PA
Actua i aprof Protecció de dades 3 20 6 PA
Memòria Unitat de Formació Continuada. 19 de gener de 2012 83

Línia de formació Nom de l'activitat
Nombre
d'edicions
Places
per
edició
Hores
per
edició
Destinataris
Actua i aprof Psicoteràpia breu 1 20 15 T. SOCIALS
Actua i aprof Redacció correus electrònics 2 16 12 PA aten ciu
Actua i aprof Rehabilitació de l’Extermitat Superior 1 20 15 T. Ocup i Fisios
Actua i aprof SAP ecofinancer i SAP assistent de grans basses de dades 1 10 20 Dir Econ
Actua i aprof Seguretat del pacient en la prevenció de caigudes 8 20 1 DI I AI
Actua i aprof Suport Vital Bàsic + DEA 3 14 8 DI
Actua i aprof Suport Vital Avançat 2 14 20 DI
Actua i aprof Taller Teòric i pràctica de Ventilació Mecànica 2 45 4 DI
Actua i aprof Taules dinàmiques d'excel 3 15 6 PA
Actua i aprof Tècniques de depuració extrarenal continus i de cures infermeres 2 25 10 DI
Actua i aprof Teràpia Neurodinàmica, valoració i tractament 1 25 20 FISIOS
Actua i aprof Terminologia mèdica 1 20 30 PA
Actua i aprof Treball en equip 1 15 8 TOTS APA
Actua i aprof Treball en equip. 2 15 8 DI I AI
TOTAL 2210 1069
Col·lectius
PLA DE FORMACIÓ 2012 - Fons de Formació Contínua
Hospital Universitari de Bellvitge
Audiovisuals AUD
AIiliar d'infermeria AI
Bugaderia BUG
Cuina CUI
DI i altres Diplomats Sanitaris DS
Directius i comandaments DIR
Documnetalistas DOC
Fisioterapèutes FIS
Gestió i Serveis GS
Hosteses HOST
Hoteleria HOT
Infermeria DI
Manteniment MANT
MIR MIR
Personal d'Administració PA
Personal del departament de documentació clínica PDC
Personal docent i de formació PDF
Personal mèdic PM
Personal sanitari adscri Dir Inf PSI
Residents R
Tècnic especialista TE
Tots TOTS
Trebaladores sociañs TS
Tutors dels residents TR
Unitat d'Atenció al Ciutadà UAC
Zeladors ZEL
Memòria Unitat de Formació Continuada. 19 de gener de 2012 84

Línia de formació Nom de l'activitat
PLA DE FORMACIÓ 2012 - Fons Propi HUB
Hospital Universitari de Bellvitge
Nombre
d'edicions
Places per
edició
Hores per
edició
Destinatari
s
Actua i aprof
Administració de citostàtics en patologies
urològiques
Aprofundir en coneixements bàsics de la
2 30 1 DI
Actua i aprof biologia molecular 1 25 1 DI I TEC
Actua i aprof Aspectes bioètics al bloc quirúrgic. 1 50 1 DI i AI
Actua i aprof Aturada cardiorespiratoria. 1 50 1 DI i AI
Actua i aprof Avaluació dels professionals (APLICATIU) 2 35 4 DI
Actua i aprof Avenços en anestèsia i reanimació 1 75 28 PM
Actua i aprof Avenços en medicina d'urgències 1 30 38 PM
Metges
Actua i aprof Avenços en oftalmologia 1 25 20 OFT
Actua i aprof Avenços en Oftalmologia: aspectes mèdics i quirúrgics 1 20 10
Personal
OFT
Actua i aprof Bioètica avançada 1 30 20 Residents
Actua i aprof Codificació CIM9 I CIM10 1 11 20 DOC
Actua i aprof Composició, elaboració i administració NTP 2 15 1 AI I TEC
Actua i aprof Cures al malalt portador de BIPAP 4 25 1 DI
Actua i aprof Cures d’infermeria al pacient portador de Portacath 8 25 1 DI
Actua i aprof Cures d'infermeria al pacient amb CPAP 4 25 1 DI
Actua i aprof postoperatori immediat del pacient 4 25 1 DI
Actua i aprof Dietes hospitalàries pel personal de cuina 2 30 4 CUI
Actua i aprof Ecografia apliada al pacient d'urgències
Estratégies per l'unificació dels carros d'aturada
1 21 40 PM
Actua i aprof de l'UCI 4 25 2 DI
Actua i aprof Extracció de sang per a hemocultius. 8 25 1 DI I AI
Actua i aprof GACELA. Aprofundiment en els plans de cures del malalt cardiològic 4 15 1 DI
Actua i aprof GACELA. Aprofundir en la metodologia infermera
GACELA.Aprofundiment en els plan del malalt amb
4 15 1 DI
Actua i aprof patologia respiratòria 4 15 1 DI
Actua i aprof Habilitats comunicatives 1 30 20 R2
Actua i aprof Higiene postural a angioradiologia
Indicacions i presentacions dels tractaments dispensats
2 15 1 DI I TEC
Actua i aprof a l’àrea ambulatòria 2 15 1 AI I TEC
Actua i aprof Infecció de localització quirúrgica en la cirurgia electiva. 1 50 1 DI I AI
Actua i aprof Iniciació a la Bioètica
Maneig del pacient amb aïllament per infecció
1 90 6 Residents
Actua i aprof nosocomial. 8 25 1 DI I AI
Actua i aprof Maneig del pacient politraumàtic 1 25 20 PM
Actua i aprof Maneig dels residus 1 50 1 DI I AI
Actua i aprof Maneig via aèria II 2 25 21 PM - DI
Actua i aprof Mesures i tècniques d’esterilització i desinfecció 2 15 1 AI I TEC
Actua i aprof Mètodes de tallament de peçes 1 35 1 DI I TEC
Actua i aprof Millora de les imatges radiologiques 2 25 1 DI I TEC
Actua i aprof Monitorització de la relaxació muscular 2 6 11 PM
Actua i aprof Normes de nomenclatura dels fàrmacs 2 15 1 AI I TEC
Actua i aprof Nous protocols d'analgèsia postoperatòria urològica 4 15 1 DI
Memòria Unitat de Formació Continuada. 19 de gener de 2012 85

Línia de formació Nom de l'activitat
PLA DE FORMACIÓ 2012 - Fons Propi HUB
Hospital Universitari de Bellvitge
Nombre
d'edicions
Places per
edició
Hores per
edició
Destinatari
s
Actua i aprof Procediment d´extracció de hemocultius 4 25 1 DI I AI
Actua i aprof Qualitat ISO laboratori 3 15 6 TOTS LAB
Actua i aprof
Sedació per a malalts sotmesos a endoscopia
digestiva
Seguiment del malalts amb la Síndrome d'apnea de la
1 8 28 PM - DI
Actua i aprof son (SAOS). 1 15 12 DI
Actua i aprof hepàtic
Sessió/ns Clíniques sobre transplantament
1 12 1,5 DIETISTES
Actua i aprof renal
Sessió/ns clíniques sobre trasplantament
1 12 1,5 DIETISTES
Actua i aprof cardíac 1 12 1,5 DIETISTES
Actua i aprof Sessions generals d'actualització clínica
Tècniques anestèsiques (Fibroscopi, AIRTRAQ,
15 40 1,5 PM HUB
Actua i aprof Blocador endotraqueal) 2 25 3 DI
Actua i aprof Tractament en el procés del malalt aïllat 3 45 1 DI I AI
Actua i aprof Urgències medicoquirúrgiques I 1 90 62 Residents
Actua i aprof Urgències medicoquirúrgiques II 1 15 57 Residents
Actua i aprof Urgències medicoquirúrgiques III 1 8 56 R no PM
Memòria Unitat de Formació Continuada. 19 de gener de 2012 86

Annex 6
Proposta Pla de Formació 2012
Hospital Viladecans
Memòria Unitat de Formació Continuada. 19 de gener de 2012 87

Memòria Unitat de Formació Continuada. 19 de gener de 2012 88

Línia de
formació
Nom de l'activitat
Nombre
d'edicion
s
Places
per
edició
Hores
per
edició
Destinataris
Actua i aprof Actuació davant l'ull vermell a urgències 1 10 3 MIR
Actua i aprof Anàlisi i estadística de la recerca 1 15 14 PM
Actua i aprof Atenció telefónica 2 16 15 PA UAC
Actua i aprof Avenços assistencials en els malalts crítics
Avenços en el tractament farmacològic i dietètic en malalts
2 20 6 DI
Actua i aprof diabètics 2 20 4 DI I AI
Actua i aprof Avenços en estomoterapia 2 15 4 DI
Actua i aprof Avenços en patologies de Medicina Interna 4 20 2 PM/ MIR
Actua i aprof Citeris d'acreditació 1 15 10 PA D. Econòmica i RRHH
Actua i aprof Contractació pública i Gestió econòmica 1 20 30 PA D. Econ
Actua i aprof Cures de ferides i pressió 2 10 2 DI I AI
Actua i aprof Data Set Visión i EXSIP 1 15 15 PA D. Econòmica i RRHH
Actua i aprof Disseny de projectes d'investigació. 1a Part 1 15 16 DI
Actua i aprof Disseny de projectes d'investigació. 2 a Part 1 15 16 DI
Actua i aprof ECG Bàsica / ECG Avançada 2 20 20 DI
Actua i aprof Eïnes bàsiques de suport al pacient / Esterilització i drenatge 2 20 6 AI
Actua i aprof Eïnes de la comunicació assistencial 1 20 20 DI I AI
Actua i aprof Elaboració d'un projecte de recerca 1 20 15 PM
Actua i aprof Facturació a tercers 1 20 8 PA UAC i D. Ecom
Actua i aprof Farmacologia bàsica 2 20 6 DI
Actua i aprof Farmacovigilància i control d'efectes adversos 2 20 10 DI
Actua i aprof Higiene postural a Traumatologia 2 15 4 DI I AI
Actua i aprof Maneig del paquet estadístic d’SPSS 1 20 20 PM
Actua i aprof Mobilització de pacients 2 15 5 Zel
Actua i aprof Preparació davant del pacient en proves diagnòstiques 2 20 4 DI I AI
Prevenció i abordatge de situacions conflictives
Actua i aprof interpersonals en l'entorn laboral
Procès de dol. Metodologia bàsica per el procès
2 20 12 Tots
Actua i aprof d'adaptació a la pèrdua 1 20 20 DI I AI
Actua i aprof Protecció de dades 1 20 6 PSI
Actua i aprof Protecció de dades 1 20 6 PA
Actua i aprof Protecció de dades 1 20 6 PM
Actua i aprof Reanimació Cardio Pulmonar Bàsica 4 12 4 AI
Actua i aprof Reanimació Cardio Pulmonar Bàsica 1 10 8 MIR
Actua i aprof Reanimació Cardio Pulmonar 2 20 20 DI I AI
Actua i aprof Seguiment del malalt post quirúrgic 2 20 4 DI
Actua i aprof Sessions generals d'avanços en l'assistència clínica 4 30 2 PM/ MIR/ DI
Actua i aprof Taller d'embenatges 1 10 4 MIR
Actua i aprof Urgències - reedició curs urgències 2 20 22 DI
TOTAL 61 638 369
Col·lectius
PLA DE FORMACIÓ 2012 - Fons de Formació Contínua
Hospital de Viladecans
Auxiliar d'infermeria AI
Infermeres DI
Metge Interns Resident MIR
Personal d'Administració PA
Personal mèdic PM
Personal sanitari adscri Dir Inf PSI
Tots TOTS
Unitat d'Atenció al Ciutadà UAC
Zeladors ZEL
Memòria Unitat de Formació Continuada. 19 de gener de 2012 89

Línia de
formació
Nom de l'activitat
Nombre
d'edicion
s
Places
per
edició
Hores
per
edició
Destinataris
Actua i aprof Cures catèters
Drets i Deures de l’Usuari: Decret Segona Opinió i
2 20 2 DI
Actua i aprof Document Voluntats Anticipades 1 1 Tots
Actua i aprof Mesures d'aïllament 2 20 4 DI I AI
Prevenció de riscos per exposició a agents
Actua i aprof Biològics 2 20 5 Tots
Prevenció dels riscos derivats del treball habitual
PA / Treballi amb
Actua i aprof amb ordinador. 2 20 5 ordinador
Actua i aprof Pla d'emergències - Equips de bombers 4 20 4 Tots
Actua i aprof Recollida de mostres microbiològiques 2 20 4 DI I AI
Actua i aprof
Taller de metodologia per a l'elaboració i revisió de
protocols assistencials 2 20 4 DI I AI
Actua i aprof Triatge avançat 2 20 2 DI
Previssió de no assignació de la totalitat de FFC
Ajuts econòmics
TOTAL 100 21
Col·lectius
Hospital de Viladecans
PLA DE FORMACIÓ 2012 - Fons Propi de l'HV
Auxiliar d'infermeria AI
Infermeres DI
Metge Interns Resident MIR
Personal d'Administració PA
Personal mèdic PM
Personal sanitari adscri Dir Inf PSI
Tots TOTS
Unitat d'Atenció al Ciutadà UAC
Zeladors ZEL
Memòria Unitat de Formació Continuada. 19 de gener de 2012 90

Annex 7
Indicadors d’activitat global 2011
Memòria Unitat de Formació Continuada. 19 de gener de 2012 91

2007 2008 2009 2010 2011
Accions formatives 121 552 528 1112 588
Accions on-line 0 1 3 4 12
Places ofertades 4208 16143 59064 22014 11287
Assistents 80% 2003 9189 30394 15972 8415
Total d’hores de formació
realitzades
Total d’hores de formació
presencials
Total d’hores de formació
on –line
Despesa 174601
74781 114760 166132 112819 74804
0 62770 57887 101311 68028
0 51990 108245 11508 6776
249793
270298
207936
150635
La formació on line en sistemes d’informació, en SINASP (Sistema de
Notificació y Aprendizaje para la Seguridad del Paciente) i Ofimàtica no
està comptabilitzada en el còmput d’hores ja que no s’introdueixen a
l’aplicatiu dins del Pla de formació de l’HUB.
PERSONES QUE HAN REALITZART LA FORMACIÓ SINASP
Infermeres 1162
Auxiliars d'infermeria 639
Fisioterapeutes 31
Auxiliars de Farmàcia 14
Tècnics de Laboratori 76
Tècnics de Radiologia 28
Metges 404
Metges residents 34
Altres professionals sanitaris 48
Altres professionals 51
Farmacèutics 16
Total 2503 persones
Memòria Unitat de Formació Continuada. 19 de gener de 2012 92

Annex 18
Esterilització territorial 2011.

SERVEIS GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY JULIOL AGOST SETEMBRE OCTUBRE NOVEMBREDESEMBRE TOTAL
CASTELL EAP-PUNT
ATENCIÓ
CONTINUADA 0
CASTELL
ODONTOLOGIA 0
CASTELL ASSIR 0
BEGUES EAP 61 105 145 67 126 218 158 109 67 87 1143
GAVA-1 EAP-
ODONTOLOGIA 231 279 288 242 231 241 178 128 93 125 2036
GAVA-1 PUNT
ATENCIÓ
CONTINUADA 9 9
GAVA-1 ASSIR 33 81 51 51 56 68 16 35 70 34 495
GAVA-2 EAP-
ODONTOLOGIA 400 673 691 535 608 670 578 616 410 606 5787
GAVA-2 ASSIR 21 79 33 44 26 24 39 46 18 35 365
VILADECANS-1 EAP
ODONTOLOGIA 33 116 88 68 125 167 80 138 165 980
VILADECANS-1 ASSIR
VILADECANS-2 EAP
25 24 19 68
ODONTOLOGIA 233 363 460 197 221 492 212 185 196 181 2740
VILADECANS-2 ASSIR
MONTCLAR EAP-
ODONTOLOGIA-PUNT
ATENCIÓ
48 72 131 74 110 92 46 50 74 86 783
CONTINUADA 24 24 34 48 17 31 19 37 7 46 287
MONCLAR ASSIR
MOLÍ NOU EAP-
37 82 55 34 14 15 3 41 23 15 319
ODONTOLOGIA 58 102 190 88 126 124 168 34 146 104 1140
SANTA COLOMA EAP
SETS DELS SERVEIS DE PRIMARIA SAP LITORAL PER MESOS ANY 2011
14 12 15 25 15 28 30 5 19 163
CAMPS BLANCS EAP
VINYENTS EAP-
36 87 86 36 83 80 69 84 84 58 703
ODONTOLOGIA 203 498 898 481 780 914 169 529 229 578 5279
VINYENTS ASSIR
VILA VELLA EAP-
39 65 69 74 63 84 63 35 62 9 563
ODONTOLOGIA
EL SERRAL EAP-
29 20 19 26 94
ODONTOLOGIA
EL SERRAL
C.URGÈNCIES
83 82 90 46 47 111 21 109 51 97 737
ATENCIÓ PRIMÀRIA 79 81 67 77 83 98 40 80 54 73 732
EL SERRAL ASSIR
SANT CLIMENT DEL
16 10 29 14 20 14 11 23 1 138
LLOBREGAT EAP 12 12
TOTAL 1645 2760 3492 2222 2704 3440 1983 2239 1750 2338 0 0 24573

SETS DELS SERVEIS DE PRIMARIA SAP L'HOSPITALET i EL PRAT PER MESOS ANY 2011
SERVEIS HOSPITALET i PRAT GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY JULIOL AGOST SETEMBRE OCTUBRE NOVEMBREDESEMBRE TOTAL
J.OLIVERAS EAP CENTRE 79 112 86 113 181 127 168 169 173 146 1354
J.OLIVERAS ST.JOSEP 37 64 53 43 27 49 32 42 34 19 400
J.OLIVERAS URGÈNCIES 135 132 307 196 205 282 217 280 161 210 2125
J.OLIVERAS CAE-ASSIR 274 343 362 300 331 370 287 121 321 310 3019
J.OLIVERAS ODONTOLOGIA 776 1115 1047 686 841 899 740 549 847 706 8206
CAP CAN SERRA 273 337 377 235 271 266 263 141 247 358 2768
CAP BELLVITGE 455 472 788 490 563 646 492 247 460 611 5224
CAP RBLA.MARINA 167 45 58 61 43 32 16 0 33 0 455
CAP AMADEU TORNER 477 634 839 661 782 825 551 497 532 587 6385
CAP MOSSEN CINTO 355 473 474 351 401 491 353 136 436 271 3741
CAP RDA.TORRASSA ASSIR 123 158 178 115 126 117 96 52 90 172 1227
CAP PUBILLA CASES 282 415 417 295 301 322 315 141 288 219 2995
CAP FLORIDA EAP NORD 414 573 757 514 413 618 370 101 515 496 4771
CAP FLORIDA EAP SUD 456 631 630 490 480 578 587 118 432 478 4880
CAP FLORIDA URGÈNCIES 16 21 22 23 21 22 12 0 0 6 143
CAP SANFELIU 71 162 158 133 169 117 54 0 77 96 1037
CAP GORNAL 41 39 55 43 82 87 49 47 24 67 534
TOTAL 4431 5726 6608 4749 5237 5848 4602 2641 4670 4752 0 0 49264
CAP RAMONA VIA ASSIR 0
CAP RAMONA VIA EAP 0
CAP RAMONA VIA
ODONTOLOGIA 24 24
CAP RAMONA VIA CAE 0
CAP PUJOL I CAPSADA EAP 189 166 65 136 556
CAP 17 DE SETEMBRE EAP 0
CAP 17 DE SETEMBRE
ODONTOLOGIA 76 76
TOTAL 0 0 0 0 0 189 166 0 65 236 0 0 656
CONCLUSIONS: Al mes de juny s'ha incorporat un centre del SAP del PRAT de LLOBREGAT (CAP PUJOL i CAPSADA EAP)
Els últims dies del mes d'octubre, s'han incorporat dos centres mes del PRAT de LLOBREGAT (CAP RAMONA VIA ODONTOLOGIA i

Annex 19
Compra selectiva i temps de garantia
quirúrgics.

Seguiment dels temps de garantia:
Cuenta de NHC Interval
Grup Procediment
0 - 3 Mesos 3 - 6 Mesos 6 - 9 Mesos 9 - 12 Mesos 12 - 15 Mesos15 - 18 Mesos18 - 24 Mesos 2 - 3 Anys 3 - 4 Anys 4 - 5 Anys > 5 Anys Total general
01 - CATARATA 389 260 162 1 1 813
02 - VARICES 85 61 8 5 159
03 - HERNIORRAFIA INGUINA 68 51 48 29 8 2 3 2 211
04 - COLECISTECTOMÍA 52 33 42 24 8 12 9 180
05 - SEPTOPLASTIA 32 40 67 29 5 173
06 - ARTROSCOPIA 54 52 97 89 35 21 47 16 411
07 - VASECTOMÍA 26 31 33 9 2 101
08 - PROSTATECTOMÍA 51 10 9 3 2 75
09 - LIBERACIÓN CANAL CAR 33 21 19 3 2 78
10 - AMIGDALECT/ADENOIDEC 6 2 10 4 5 27
11 - CIRCUNCISIÓN 26 34 17 4 81
13 - PRÓTESIS DE CADERA 44 39 49 25 32 25 14 228
14 - PRÓTESIS DE RODILLA 88 92 82 49 26 13 15 2 367
15 - HISTERECTOMÍA 19 13 9 9 1 1 1 53
16 - FISTUL AP LACRI CAVI 15 9 13 12 8 17 12 3 89
17 - OPERACIONES OREJA M. 26 20 18 18 9 1 92
18 - EXTR. QUIRÚRG. DENT. 25 31 45 42 5 8 156
19 - INCIS/EXCIS FÍST. AN 22 25 22 20 7 6 5 3 110
20 - PROC. HEMORROIDES 12 8 8 3 4 1 4 4 44
21 - HERN UMBIL. INCISIÓN 53 45 67 36 13 12 16 16 3 1 262
22 - HALLUX VALGUS 58 67 118 120 75 51 115 82 16 1 703
23 - PAT. INTERV. Y RADIC 23 19 19 8 12 8 20 38 23 18 2 190
24 - CIRUGÍA INTRUM. RAQU 77 75 76 54 36 28 37 69 46 32 84 614
25 - OBESIDAD MÓRBIDA 31 51 33 50 26 19 24 3 1 238
26 - OP.MUSC.,TENDÓN, FAS 19 32 51 42 31 18 59 81 42 33 41 449
27 - EXC.PART. BLANDAS AP 1 1 2
28 - INT. QUISTE O SI.PIL 15 15 6 1 1 38
29 - EXCISIÓN LESIÓN CUT. 25 5 10 5 5 7 8 5 7 3 3 83
30 - PROC. INCONTINENCIA 16 11 6 14 5 2 3 57
99 - OTROS 1266 656 619 440 240 161 433 418 326 298 614 5471
Total general 2656 1808 1763 1148 605 412 826 743 464 386 744 11555
Aquestes dades van extreure’s del sistema el dilluns 16 de gener de 2012. Totes aquelles intervencions quirúrgiques que no haguessin marxat d’alta de
l’hospital poden romandre com a pendents en la llista d’espera fins l’alta de l’hospital.

Seguiment de la compra selectiva:
ACTIVIT
AT 2010
OBJECTIU
ACTIVITAT
2010
OBJECTIU
ACTIVITAT
2011*
RESULTAT
ACTIVITAT A
31 de
desembre
2011
% fet
ACT/OBJ
(12/2011)
Cataractes 1.745 1.700 1.450 1.565 107,9%
Varices 335 350 200 193 96,5%
Hèrnies 323 300 200 238 119,0%
Colecistectomies 390 400 300 405 135,0%
Artroscòpies 271 270 250 238 95,2%
Prostatectomia 256 300 200 219 109,5%
Alliberament del canal carpià 168 230 150 141 94,0%
Amigdalectomia 67 80 60 62 103,3%
Implantació pròtesis de maluc 289 320 220 213 96,8%
Implantació pròtesis de genoll 293 285 235 220 93,6%
Histerectomia 207 200 150 162 108,0%
Intervenció d'Hal·lux valgus 272 270 250 228 91,2%
Intervenció de quist pilonidal 50 61 40 43 107,5%
Total Altes Compra Selectiva 4.666 4.766 3.705 3.927 106,0%
*Pendent de confirmar per resultats en el CMBD-AH
Aquestes dades van extreure’s del sistema el dilluns 9 de gener de 2012. Totes aquelles
intervencions quirúrgiques que no haguessin marxat d’alta de l’hospital poden no quedar
reflectides en aquesta estadística. Els procediments que s’introdueixen com a secundaris no es
comptabilitzaran fins que el CMBD‐AH del mes de desembre quedi actualitzat.

Annex 20
Unitat de l’Epilèpsia i Cirurgia de
l’Epilèpsia (UECE) de l’Hospital
Universitari de Bellvitge.

UNITAT D’EPILÈPSIA I CIRURGIA DE L’EPILÈPSIA (UECE)
DE L’HOSPITAL UNIVERSITARI DE BELLVITGE‐IDIBELL
La UECE és una unitat multidisciplinar clínica i de recerca constituïda al 2004, essent la segona unitat a
Catalunya en implementar la cirurgia de l’epilèpsia. Des de llavors ha presentat un augment progressiu
de l’activitat i s’ha consolidat com a segona Unitat d’Epilèpsia amb major activitat i experiència a
Catalunya (veure Figura 1). En la seva trajectòria ha mantingut amb la investigació una relació estreta i
creixent, integrant l’investigació bàsica com a part del seu funcionament i amb múltiples projectes de
recerca translacional en actiu en el moment actual. De forma resumida la seva composició, activitat,
resultats i investigació és la següent:
Equip multidisciplinar format per neuròlegs, neuro‐cirurgians,
neuropsicòlegs, psiquiatres, neurofisiòlegs, neuroradiòlegs i
investigadors bàsics. Tots ells amb àmplia experiència en
valoració i tractament de pacients epilèptics tributaris de
cirurgia.
S’han realitzat 58 cirurgies de l’epilèpsia (curativa, pal∙liativa i
diagnòstica) de diferents complexitats durant aquest període
2004‐2011 (interrupció 12 mesos per problemes tècnics). Amb 12
cirurgies en 2010 i 18 cirurgies en 2011, és el centre amb més
intervencions (en referència exclusiva a cirurgia funcional de
l’epilèpsia, no s’inclouen altres patologies quirúrgiques amb crisis
comicials secundaries) després de l’Hospital Clínic.
La llista d’espera és de 20 pacients per valoració pre‐quirúrgica i
11 pendents de cirurgia curativa/pal∙liativa amb demora de 6 i 3
mesos respectivament. Així com 4 pacients pendents de cirurgia
diagnòstica (registres invasius/ semiinvasius). Els pacients
derivats per valoració pertanyen a l’àrea de l’H. Universitari de
Bellvitge i també d’altres hospitals on no es realitza cirurgia de
l’epilèpsia com l’H. de la Vall d’Hebró i l’H. de la Santa Creu i Sant
Pau.
Els resultats obtinguts són similars als de la literatura amb un
percentatge d’èxit en la cirurgia curativa del 77% (Engel IA:
llibertat de crisis), del 83% en la cirurgia pal∙liativa (disminució de
crisis) i del 100% en la cirurgia diagnòstica (localització zona
epileptògena). Aquests resultats van acompanyats d’un augment
molt significatiu de la qualitat de vida del pacients (familiar,
laboral i psicosocial).
Integració de la recerca clínica i bàsica, amb un augment
important de l’activitat en els darrers 3 anys, tenint 9 projectes
de recerca en actiu (FIS, MICINN, I. Carlos III‐Rio Hortega, GSR, etc.)
vinculats a la cirurgia de l’epilèpsia (Fig 2a, 2b, 2c) i varis projectes
sol∙licitats (2012‐2014). Els projectes inclouen estudis de:
plasticitat cerebral, neuroimatge (llenguatge, vies visuals,
recompensa/ motivació i, memòria) i neuroestimualció. El 90%
dels projectes són realitzats per beques/contractes clínics o
bàsics en el si d’estudis doctorals i finançats per convocatòries
públiques.
Fig.1. Activitat quirúrgica UECE HUB. Període 2004‐2011.
Num_Pacients
20
18
16
14
12
10
8
6
4
2
0
2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011
Interrupció activitat 12 m
Fig 2a i 2b. Exemple d’estudi pre‐operatori: a. tractografia de vies
llenguatge i b. funcional mostrant les regions del cervell activades
per llenguatge. Projecte: “Canvis en les vies de substància blanca
(Difussion Tensor Imaging DTI i ressonància magnètica funcional,
fMRI) post‐cirurgia i la seva implicació en les funcions de
recompensa/motivació, llenguatge i memòria”.
a. b.
Fig. 2c Mapeig de la radiació òptica amb Difusió d’imatge MRI.
Projecte: “Predicció dels efectes de la cirurgia en la tractografia
del Asa de Meynert” (DTI pre i post‐quirúrgic)
Equips responsables: (i) Servei de Neurologia (Unitat Epilepsia: Dr.Falip, Dr.Miró; Neuropsicologia: Dr.Juncadella; Neurofisiologia:
Dr.Moreno,Dr.Veciana), (ii) Servei Neurocirurgia (Dr.Plans, Dr.Aparicio), (iii) Cognition and Brain Plasticity Unit (Dr. Rodriguez‐Fornells,
Health Universitat de Barcelona Campus‐ICREA), (iv) Servei Radiologia (Dr.Castañer), (v) Servei Medicina Nuclear (Dr.Mora), (vi) Servei
Psiquiatria (Dr.Cardoner).
1
Anys

UNITAT D’EPILÈPSIA I CIRURGIA
DE L’EPILÈPSIA
Dra. M Falip
Dra. Julia Miró
HOSPITAL UNIVERSITARI DE
BELLVITGE
-
IDIBELL
2004-2011
2

ÍNDEX
1.INTRODUCCIÓ.............................................................2
2. OBJECTIU.....................................................................4
3. EQUIP............................................................................4
4. INSTAL·LACIONS.......................................................5
5. PROTOCOL D'ESTUDI PRE-QUIRÚRGIC................6
6. ACTIVITAT...................................................................7
7. RESULTATS...............................................................10
8. ACTIVITAT NO QUIRÚRGICA................................10
9. INVESTIGACIÓ..........................................................13
10. FINANCIACIÓ INVESTIGACIÓ.............................14
11. PUBLICACIONS investigadors clínics darrers 5
anys...................................................................................15
12. PUBLICACIONS investigadors bàsics darrers 5
anys...................................................................................22
3

UNITAT D’EPILÈPSIA I CIRURGIA DE L’EPILÈPSIA DE
L’HOSPITAL UNIVERSITARI DE BELLVITGE
1. INTRODUCCIÓ
En els països industrialitzats la prevalença de l’epilèpsia, encara que variable segons
l’edat, és de 0.5-1% habitants amb una incidència de entre 30-50 per 100.000
habitants/any. Aquests valors d’incidència i prevalença aplicats a l’àrea de referència de
l’Hospital Universitari de Bellvitge, corresponent a gairebé 1.300.000 habitants, permet
aproximar-nos a una incidència estimada de 390 a 650 casos nous d’epilèpsia any amb
una prevalència de 6500 a 13000 pacients epilèptics. S’estima que aproximadament un
20-30% d’aquests pacients seran refractaris a tractament mèdic i haurien de ser derivats
a una Unitat d’Epilèpsia i Cirurgia d’Epilèpsia (UECE) per a valoració diagnòstica i
terapèutica.
La cirugia ressectiva, és a dia d’avui, l’única opció amb possibilitats de curació en
pacients amb epilèpsies focals farmacorresistents ( 20-30% dels pacients epilèptics) amb
un percentatge de curació que arriba al 70-80% depenent dels casos. Existeixen 3 grans
tipus de cirurgies ressectives : les reseccions temporals anteriors, les lesionectomies
ampliades tant temporals com extratemporals i les hemisferectomies (casos molt
seleccionats). L’epilèpsia temporal medial és el prototipus de síndrome on el tractament
neuroquirúrgic ha demostrat ser superior al tractament mèdic en un estudi tenint un grau
d’evidència classe I.
La Unitat d’Epilèpsia i Cirurgia de l’Epilèpsia (UECE) de l’Hospital Universitari de
Bellvitge és una Unitat multidisciplinar que va ser constituïda en l’any 2004. L’Hospital
de Bellvitge, va ser el segon centre en iniciar cirurgia de l’epilèpsia a Catalunya, junt
amb l’Hospital Clínic que es trobava saturat amb llista d’espera de fins 3 anys. Durant
aquests anys ha mantingut una activitat creixent juntament amb un increment en la
complexitat dels estudis diagnòstics i tractaments quirúrgics oferts. D’altra banda,
paral·lelament a les tasques clíniques es desenvolupa una activitat investigadora també
creixent, amb diverses línies d’investigació clíniques i bàsiques que incorporen
tècniques de diagnòstic i seguiment punteres en els diferents camps de la
4

neuroestimulació, neuropsicologia, neuroimatge, neuroimmunologia i
neurofarmacologia.
2. OBJECTIU
La finalitat de la UECE és oferir una atenció diagnòstica i terapèutica (medicoquirúrgica)
especialitzada, principalment dedicada als pacients amb epilèpsia refractaria
o farmacorresitent (amb possibilitats de control de crisis amb el tractament mèdic actual
inferior al 5-10%) referits pels neuròlegs d’altres hospitals o ambulatoris d’àrea i en
ocasions de fora d’àrea, on no es realitza cirurgia de l’epilèpsia (Hospital de la Vall
d’Hebró i Hospital de Sant Pau).
Tots els pacients amb epilèpsies farmacorresistents focals derivats a una unitat
d’epilèpsia per a valoració de les possibilitats quirúrgiques han de sotmetre’s a un estudi
pre-quirúrgic que requereix ingrés a la unitat d’epilèpsia.
L’objectiu d’aquest estudi és localitzar l’àrea epileptògena i també valorar quin dèficits
postquirúrgics podria comportar la ressecció d´aquesta àrea, per prendre una decisió
terapèutica final.
3. EQUIP
La valoració del pacient en l’estudi pre-quirúrgic és mixta, amb un equip
multidisciplinar coordinat que implica la neurocirurgia i diferents especialitats mèdiques
en un treball conjunt amb la finalitat comú de permetre un diagnòstic, tractament i
seguiment òptim per al pacient. En la nostra Unitat, actualment estan implicats els
següents Serveis i professionals:
- Servei de Neurologia: Dra Mercè Falip (Coordinadora), Dra. Júlia Miró
- Secció de Neurofisiologia: Dra. Misericòrdia Veciana, Dra. Isabel Moreno
- Secció de Neuropsicologia: Dra. Montse Juncadella
- Servei de Neurocirurgia: Dr. Gerard Plans, Dr. Alberto Aparicio
- Servei de Neuroradiologia: Dra. Sara Castañer
- Servei de Medicina Nuclear: Dr. Jaume Mora, Dra. Laura Rodríguez
- Servei de Psiquiatria: Dr. Narcís Cardoner
5

- Personal tècnic i infermeria: Sra. Mila Santurino, Sra. Mireia Rebolledo amb
col·laboració del personal d’infermeria de la Planta de Neurología amb
cursos de formació específica en epilèpsia, monitorització video-EEG i
cirurgia d’epilèpsia.
- Grup d’Investigació Bàsica (Cognition and Brain Plasticity Group) (Institut
de Recerca Biomèdica (IDIBELL)- Universitat de Barcelona): A. Rodríguez-
Fornells, Lluís Fuentemilla, Pablo Ripollès, Adrià Vilà, David Cucurell.
Fig1. Equip Multidisciplinar
Unitat d’Epilèpsia i Cirurgia de
l’Epilepsia . NRL: neurología,
CBPG: Cognition and Brain
Plasticity Group, NRD:
neuroradiologia, MNC: medicina
Nuclear, NFS: neurofisiología,
PSQ: psiquiatría, NPSC:
neurospicologia, NCR:
neurocirurgia.
4. INSTAL·LACIONS
La UECE disposa d’instal·lacions equipades amb dos llits de monitorització (un en ple
funcionament amb equip video-EEG Deltamed de 64 canals digitals de registre, i el
segon en vies d’instal·lació d’equip Deltamed de 128 canals digitals de registre que
permetrà mapeig cortical) que permeten la realització de monitorització video-EEG
continua de 3 a 5 dies i en casos seleccionats fins a 8 dies, per valoració de pacients
quirúrgics i també no-quirúrgics, amb un volum de 40-44 ingressos/any (60-70% per
valoració quirúrgica). Es disposa d’un estació de registre i lectura contigua a les
habitacions, utilitzada també com a arxiu de la documentació dels registres. La dotació
de personal permet una atenció continuada del pacient amb monitorització video-EEG
24 hores al dia i controls (24 hores al dia) per personal qualificat.
6

5. PROTOCOL D’ESTUDI PRE-QUIRÚRGIC
En la valoració pre-quirúrgica s’aplica un protocol d’estudi amb el següent esquema:
- Anamnesis i exploració amb orientació del tipus d’epilèpsia que presenta el
pacient, realitzat per neuròlegs amb experiència en epilèpsia.
- Estudi monitorització video-EEG continua: ingrés hospitalari amb registre
video-EEG amb montatges seleccionats de forma individual per a cada
pacient amb revisió per neuròlegs i neurofisiòlegs amb experiència en
epilèpsia. Disminució o supressió total de la medicació antiepilèptica
habitual del pacient per tal de registrar les crisis amb finalitat de registre de
crisis similars a les habituals del pacient i per identificar l’origen del focus
epilèptic. Realització de SPECT ictal (durant la crisis) per confirmar l’inici
crític. La realització de l’Spect per personal d’infermeria especialitzat en
epilèpsia redueix el temps d’injecció. Malgrat l’SPECT ictal ha demostrat
una sensibilitat superior al 90% en la localització del focus en l’epilèpsia del
lòbul temporal, la dificultat per la seva realització fa que no es pugui realitzar
en tots els centres, únicament es realitza en dos centre en tot l’Estat Español
(Hospital Universitari de Bellvitge i Hospital Clínic i Provincial de
Barcelona).
- Valoració neuropsciològica: estudis neuropsicològics específics per a
l’estudi pre-quirúrgic per valoració de la disfunció cerebral, realitzat per
neuropsicòleg amb experiència en epilèpsia (valoració de més de 300 estudis
neurposicològics pre i post-quirúrgics en els darrers 5 anys). En funció de la
sospita del focus epileptògen es realitzen diferents protocols (protocol
epilèpsia temporal/parietal/occipital, protocol epilèpsia frontal).
- Estudi de neuroimatge: Ressonància Magnètica (RMI) cranial 1.5 Teslas
amb protocol d’epilèpsia (en casos seleccionats es realitzarà RMI 3 Teslas).
Estudi SPECT ictal /interictal en tots els casos, amb superposició en RMI
(SISCOM) en casos seleccionats. En casos seleccionats en que restin dubtes
diagnòstics, es realitzarà PET interictal. Aquestes proves són realitzades per
un neuroradiòleg i un especialista en medicina nuclear amb experiència en
l’avaluació de pacients epilèptics.
7

- Estudi funcional: en casos seleccionats en que restin dubtes de la localització
del llenguatge, memòria o àrea visual, es realitzarà Ressonància Magnètica
Funcional (RMf) per completar l’estudi
- Valoració psiquiàtrica en tots els pacients que es consideraran bons candidats
a cirurgia de l’epilèpsia
- Estudis amb electrodes invasisus/semiinvasius: en casos seleccionats en que
després d’estudi amb monitoritzaicó video-EEG no haguem pogut precisar
l’origen de les crisis, però tinguem una elevada sospita de la seva
localització.
Posteriorment a l’estudi pre-quirúrgic els pacients són discutits en les sessions
multidisciplinars mensuals per a l’exposició dels resultats en conjunt, discussió del cas i
presa consensuada de decisió terapèutica final.
6. ACTIVITAT
La UECE presenta una activitat d’ aproximadament 150 primeres visites/any i
seguiment de 1500 pacients, amb un percentatge de pacients amb epilèpsia refractària
d’aproximadament el 60-70%. De les primeres visites un 50% (75 pacients/any) seran
tributaris a avaluació pre-quirúrgica, amb un percentatge variable de candidats a cirurgia
o a noves exploracions més invasives entre els pacients avaluats que oscil·la entre el 15-
30% (11-22 pacients/any). Aquest volum important de pacients ha permès a la nostra
UECE adquirir una experiència dilatada en valoració i tractament quirúrgic dels
pacients epilèptics amb la realització des del seu inici de 58 cirurgies de l’epilèpsia
curativa, paliativa i diagnòstica de diferents complexitats. D’altra banda, la llista
d’espera, en l’actualitat, és de 20 pacients per a valoració pre-quirúrgica i 11 pacients
pendents de cirurgia curativa/pal·liativa (6 reseccions temporals, 1 resecció frontal i 4
estimuladors vagals) amb una demora de 6 i 3 mesos respectivament. Així com 4
pacients pendents de registres invasius/semiinvasius (3 elèctrodes subdurals/1 foramen
oval).
L’activitat quirúrgica ha seguit un creixement lineal ascendent, només interromput per
un període de tancament d’un any (2006-2007) per problemes tècnics. En les següents
8

gràfiques s’il·lustra l’evolució de l’activitat quirúrgica en la UECE de l’Hospital
Universitari de Bellvitge durant el període de 2004 a 2011.
Num_Pacients
20
18
16
14
12
10
8
6
4
2
0
2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011
Interrupcióactivitat 12 m
Anys
Fig. 2 Activitat quirúrgica UECE Hospital Universtari de Bellvitge. Període 2004-2011.
Referència exclusiva a cirurgia funcional de l’epilèpsia, no s’inclou patologia quirúrgica
amb epilèpsia secundaria.
9

30%
4%
7%
7%
GLOBAL
52%
CIRURGIA RESECTIVA
TEMPORAL
CIRURGIA RESECTIVA
EXTRATEMPORAL
CIRURGIA PALIATIVA
(VNS)
ESTUDIS
INVASIUS/SEMINVASIUS
ALTRES
Fig.3 Tipus de cirurgia realitzada en la UECE de l’Hospital Universitari de Bellvitge.
Període 2004-2011. VNS: estimulador del nervi vague.
3P
10P
2P
ÚLTIMS 18 MESOS
1P
10P
CIRURGIA RESECTIVA
TEMPORAL
CIRURGIA RESECTIVA
EXTRATEMPORAL
CIRURGIA PALIATIVA (VNS)
ESTUDIS
INVASIUS/SEMIINVASIUS
ALTRES
Fig. 4 Tipus de cirurgia realitzada en la UECE de l’Hospital Universitari de Bellvitge en
els darrers 12 mesos. P: pacient. VNS: estimulador del nervi vague.
10

7. RESULTATS
Dels pacients intervinguts amb cirurgia de l’epilèpsia curativa (reseccions temporals i
extratemporals) amb seguiment major d’un any (28 pacients):
- el percentatge d’èxit amb categoria Engel IA (llibertat de crisis) és del 78% (22
pacients).
- el 18% tenen una reducció de crisis del 90% (5 pacients) i el 4% (1 pacient) presenta
crisis similars a abans de la cirurgia.
Els pacients sotmesos a cirurgia de l ‘epilepsia paliativa amb col·locació d’Estimulador
del Nervi Vague amb seguiment major a un any (14 pacients) ha presentat:
- bona resposta en el 86% dels casos (12 pacients):
- amb disminució de crisis superior al 50% en 8 pacients
- i superior al 25% en 4 pacients.
Tots els resultats són similars als de la literatura en els temes específics.
La morbilitat global és de l’1’8%, essent inferior a la de la literatura.
8. ACTIVITAT NO-QUIRÚRGICA
En la UECE de l’Hospital Universtiari de Bellvitge, també es realitzen altres activitats
clíniques no-quirúrgiques com són:
- Diagnòstic diferencial d’epilèpsia vs. altres entitats no comicials. Es realitza
monitorització video-EEG per descartar la possibilitat d’altres diagnòstics
que puguin confondre’s amb epilèpsia. És sabut que fins a un 20% dels
pacients diangosticats d’epilèpsia farmacorresistent presentaran pseudocrisis.
En aquests casos es descarta epilèpsia i es reorienten les opcions
terapèutiques de la seva patologia.
- Diagnòstic diferencial de diferents tipus d’epilèpsia per valoració de l’opció
terapèutica més adequada en els pacients amb epilèpsia farmacorresistent o
pacients amb epilèpsia indeterminada.
11

- Diagnòstic, tractament i seguiment d’estatus epilèptics amb realització
conjunta amb neurofisiologia de monitoritzaicó video-EEG continua dels
estatus epilèptics refractaris.
- Centre referència nacional en diagnòstic i tractament dels pacients amb
epilèpsia d’etiologia autoimmune.
9. INVESTIGACIÓ
Per altra banda, l’activitat Quirúrgica de la UECE de l’Hospital Universitari de
Bellvitge, es troba vinculada a diversos projectes d’investigació, tant en l’àmbit clínic
com de recerca bàsica amb vinculació d’investigadors clínics i bàsics de l’Institut de
Recerca Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) (Cognition and Brain Plasticity Group,
www.brainvitge.org). L’activitat investigadora en l’estudi del pacient tributari de
cirurgia de l’epilèpsia tant en el perióde pre-quirúrgic com post-quirúrgic, ha presentat
un creixement important en els darrers 2 anys amb 9 projectes en actiu en el 2011.
L’important volum de pacients que son valorats en la nostra UECE per a estudi prequirúrgic
permet el desenvolupament de diversos projectes en diferents línies
d’investigació. El 90% dels projectes son realitzats per becaris clínics o bàsics en el si
d’estudis doctorals.
Els projectes d’investigació en la UECE vinculats a la cirurgia de l’epilèpsia conclosos
o en elaboració són els següents (s’adjunten protocols-resultats preliminars 2011):
- “Anàlisis del perfil mnèsic d’un grup de 24 pacients diagnosticats d’epilèpsia
del lòbul temporal farmacorresistent, candidats a cirurgia de l’epilèpsia”.
Tesina Màster Neuropsicologia UAB 2006.
- “Avaluació de la percepció i memòria emocional en pacients sotmesos a
lobectomia temporal unilateral”. Tesina Màster Neuropsicologia UAB 2008.
(presentat a la reunió de la SEN: Societat Espanyola de Neurologia,
Barcelona 2010)
- “Anàlisis dels mètodes automatics de normalització espacial per a cervells
amb grans lesions post-quirúrgiques ”. Recollida dades 2009-2011. Article
en revisió: Neuroimage (presentat al Human Brain Mapping, Quebec 2011).
12

- “Canvis en les vies de substància blanca (Difussion Tensor Imaging DTI i
resonancia magnètica funcional, fMRI) post-cirurgia i la seva implicació en
les funcions de recompensa/motivació, llenguatge i memòria”. Estudi de
neuroimatge 2009 (pre- i post-quirúrgic, amb seguiment longitudinal als 18
mesos) en procés final de recollida de dades i inici d’anàlisis de resultats.
- “Predicció dels efectes de la cirurgia en la tractografia del Asa de Meynert”
(DTI pre i post-quirúrgic). Inici 2009 en procés final de recollida de dades i
inici d’anàlisis de resultats.
- “Epilèpsia del lòbul temporal amb afectació amigdalohipocàmpica vs
amigdalina aïllada. Estudi comparatiu”. Tesina Màster en Investigació de
Cìències Clíniques 2011. Inici 2010, en fase d’anàlisis de resultats. (presentat
a la reunió de la AES: American Epilepsy Society, San Antonio, 2010)
- “Valoració neuropsicològica dels pacients amb TLE autoimmune per
determinar els dèficits mnèsics i del llenguatge que presenten abans i després
del tractament”. Tesina Màster de Neuropsicologia 2011. Inici 2010, en fase
d’anàlisis de resultats.
- “Estudi neuropsicològic de pacients amb epilèpsia idiopàtica frontal”. Tesina
Màster de Neuropsicologia 2011. Inici 2010, en fase d’anàlisis de resultats.
- “Conectivitat cerebral anormal asociada a anhedonia en Depressió i
Epilèpsia del Lòbul Temporal”. Convocatoria d’ajudes de Projectes
d’Investigació Fonamental no orientada 2011, pendent de resolució. En
procés de recollida dades.
- “Modulació afectiva de l’efecte de parpelleig atencional en la memòria de
reconeixement”. Inici 2011, en procés de recollida dades.
- “És l’Hipocamp necessari per a la consolidació de la memòria explícita?
Evidència experimental en pacients amb epilèpsia del lòbul temporal”. Inici
2011, en procés de recollida dades.
- “Estudi dels canvis cognitius i neurofisiològics induïts per la cirurgia de
l’epilèpsia del lòbul temporal medial i amigdalina i epilèpsia crònica”.
Contracte d’Investigació Rio Hortega. Convocatòria 2010. Duració 3 anys:
2011-2013. En procés de recollida dades.
13

- “Eficàcia i seguretat de l’estimulació cerebral profunda dels nuclis anteriors
del tàlam en pacients amb epilèpsia refractària temporal bilateral”.
Convocatòria FIS 2011. Pendent de resolució.
Altres línies d’investigació que es desenvolupen en la nostra UECE són:
- Autoimmunitat com a possible etiologia del focus epileptògen:
- “Epilepsia focal d’origen autoimmune”. Projecte d’investigació
-
convocatoria FIS 2010. Duració 3 anys.
“Epilèpsia temporal d’inici en l’edat adulta amb anticossos antitiroideos
positius”. Projecte d’Investigació.
- Tècniques de Neuroimatge en el diagnòstic diferencial de l’estatus epilèptic.
- “SPECT cerebral en el diagnòstic de status epilèptic i encefalopatia”.
Projecte d’Investigació.
- Tractament i farmacocinètica dels estatus epilèptics.
- “Estatus Epilèptics Refractaris i utilitat de la monitorització de nivells
plasmàtics. Assaig clínic aleatoritzat”. Multicèntric. Projecte
-
d’Investigació Clínica Independent del MSPS. Convocatòria 2010.
Duració 1 any. 2011-2012.
“Lacosamida endovenosa en l’estatus epilèptic refractari”. Estudi
observacional independent multicèntric.
- Epilèpsies Generalitzades Idiopàtiques tractament i pronòstic:
- “Valproat a dosis baixes en el tractament de les epilèpsies
generalitzades idiopàtiques juvenils”. Estudi observacional
- També es duen a terme diversos assaigs clínics farmacològics, en
colaboració amb l’indústria farmacèutica, per a l’estudi de fàrmacs de nova
aparició i nous fàrmacs per al tractament de l’epilèpsia farmacorresistent.
14

Estudis UECE (2011)
0 2 4 6 8 10
EGI
Estatus (EE)
Autoimmunitat (EA)
Cirurgia (PTC)
Fig.5 Estudis no vinculats a la indústria farmacèutica a l’UECE de l’Hospital
Universitari de Bellvitge en 2011. EGI: epilèpsia generalizada idiopàtica EE: estatus
epilèptics. EA: Epilèpsia autoimmune. PTC: pacients tributaris a cirurgia de l’epilèpsia.
10. FINANCIACIÓ INVESTIGACIÓ
Total d’ajudes públiques concedides (2010-2013) per a la financiació d’estudis
d’investigació vinculats a la UECE de l’Hospital Universitari de Bellvitge:
- 250.000 euros aprox.
Total d’ajudes públiques sol·licitades 2011 pendents de resolució:
- 480.000 euros aprox.
15

11. PUBLICACIONS investigadors clínics vinculats a la UECE (darrers 5
anys):
- Falip M, Carreño M, Miró J, Saiz A, Villanueva V, Quilez A, Molins A,
Barceló I, Sierra A, Graus F. Temporal lobe epilepsy with antiGAD
antibodies, prevalence and immunological spectrum. En revisió Epilepsia
2011.
- Miró J, Aiguabella M, Veciana M, Juvany R, Climent A, Leiva E, Falip M.
Low-dose sodium valproate in the treatment of juvenile idiopathic
generalized epilepsies. En revisió Seizure 2011.
- Rojo N, Amengual J, Juncadella M, Rubio F, Camara E, Marco-Pallarès J,
Schneider S, Veciana M, Montero J, Mohammadi B, Altenmuller E, Grau C,
Münte TF, Rodríguez-Fornells A. Music-Supported Therapy induces
plasticity in the sensorimotor cortex in chronic stroke: A single-case study
using multimodal imaging (fMRI-TMS). Brain Inj 2011;25(7-8):787-93.
- Martino J, Gabarrós A, Deus J, Juncadella M, Acebes JJ, Torres A, Pujol J.
Intrasurgical mapping of complex motor function in the superior frontal
gyrus. Neuroscience 2011;179:131-42
- Ripollès P, Marco-Pallarès J, Miró J, de Diego-Balaguer R, Falip M,
Juncadella M, Rubio F, Rodríguez-Fornells A. Analysis of automated
methods for spatial normalisation of lesioned brains. En revisió Neuroimage
2011.
- Sierra-Marcos A , Aparicio A, Maestro I, Forcadas M, Pardo J, López
González F, Osorio X, Miró J, Falip M, Carreño M. Successful outcome of
episodes of status epilepticus after implantation of vagus nerve stimulator: a
multicenter study. En revsió Epilepsia 2011.
- Gabarrós A, Martino J, Juncadella M, Plans G, Pujol R, Deus J, Godino O,
Torres A, Aparicio A, Conesta G, Acebes JJ. Intraoperative identification of
the supplementary motor área in neurooncological surgery. Neurocirugia
(Astur) 2011;22(2):123-32.
16

- Miró J, Fortuny R, Juncadella M, Aiguabella M, Veciana M, Castañer S,
Falip M. Late onset temporal lobe epilespy with positive antithyroid
antibodies. Is it an autoimmune epilepsy? En revisió Seizure 2011.
- Aiguabella M, Falip M, Villanueva V, de la Peña P, Molins a, García-
Morales I, Saiz R, Pardo J, Tortosa D, Sansa G, Miró J. Efficacy of
intravenous levetiracetam as an add-on treatment in status epilepticus: a
multicentric observational study. Seizure 2011;20(1):60-4.
- Miró J, Velasco R, Majós C, Gil M, Boluda S, Bruna J. Meningeal
melanocytosis: a possibly useful treatment for a rare primary brain neoplasm.
J Neurol. 2011.
- Radua J, Mataix-Cols D, Phillips ML, El-Hage W, Kronhaus DM, Cardoner
N, Surguladze S. A new meta-analytic method for neuroimaging studies that
combines reported peak coordinates and statistical parametric maps. Eur
Psychiatry. 2011
- Via E, Radua J, Cardoner N, Happé F, Mataix-Cols D. Meta-analysis of gray
matter abnormalities in autism spectrum disorder: should Asperger disorder
be subsumed under a broader umbrella of autistic spectrum disorder? Arch
Gen Psychiatry. 2011;68(4):409-18
- Soriano-Mas C, Hernández-Ribas R, Pujol J, Urretavizcaya M, Deus J,
Harrison BJ, Ortiz H, López-Solà M, Menchón JM, Cardoner N. Cross-
sectional and longitudinal assessment of structural brain alterations in
melancholic depression. Biol Psychiatry. 2011;69(4):318-25
- Pujol J, Soriano-Mas C, Gispert JD, Bossa M, Reig S, Ortiz H, Alonso P,
Cardoner N, López-Solà M, Harrison BJ, Deus J, Menchón JM, Desco M,
Olmos S. Variations in the shape of the frontobasal brain region in
obsessive-compulsive disorder. Hum Brain Mapp. 2011;32(7):1100
- Yagüe S, Veciana M, Pedro J, Campdelacreu J. Importance of
electromyographic studies in the diagnosis of orthostatic tremor. Neurologia.
2011;26(1):53-55.
17

- Aiguabella M, Falip M, Veciana M, Bruna J, Palasí A, Corral L, Herrero JL,
Mora J, Iranzo A, Serrano C. Refractory nonconvulsive status epilepticus in
Creutzfeldt-Jakob disease. Epileptic Disord 2010;12(3):239-42
- Radua J, Pertusa A, Cardoner N. Climatic relationships with specific clinical
subtypes of depression. Psychiatry Res. 2010 Feb 28;175(3):217-20.
- Caño A, Hernández M, Ivanova I, Juncadella M, Gascón-Bayarri J, Reñé R,
Costa A. When one can write SALTO as noun but not as verb: a gramatical
category-specific modality-specific deficit. Brain Lang 2010;114(1):26-42.
- Aiguabella M, Falip M, Veciana M, Climent MA, Miró J, Moreno I, Elices
E. Long term prognosis of juvenile absence epilepsy. Neurología 2010.
- López-Solà M, Pujol J, Hernández-Ribas R, Harrison BJ, Contreras-
Rodríguez O, Soriano-Mas C, Deus J, Ortiz H, Menchón JM, Vallejo J,
Cardoner N. Effects of duloxetine treatment on brain response to painful
stimulation in major depressive disorder. Neuropsychopharmacology.
2010;35(11):2305-17
- Sanchez-Castañeda C, Reñé R, Ramirez-Ruiz B, Campdelacreu J, Gascón J,
Falcón J, Calopa M, Jaumà S, Juncadella M, Junqué C. Frontal and
associative visual areas related to visual hallucinations in dementia with
Lewy bodies and Parkinson’s disease with dementia. Mov Disord
2010;25(5):615-22.
- Martínez-Amorós E, Real E, Barrado PA, Carulla M, Urretavizcaya M,
Cardoner N. Optimizing electroconvulsive therapy in non-suspected
pseudocholinesterase deficiency: laryngeal mask use and neuromuscular
selection. Psychosomatics. 2010;51(6):537-8
- López-Solà M, Pujol J, Hernández-Ribas R, Harrison BJ, Ortiz H, Soriano-
Mas C, Deus J, Menchón JM, Vallejo J, Cardoner N. Dynamic assessment of
the right lateral frontal cortex response to painful stimulation. Neuroimage.
2010;50(3):1177-87.
- Sanchez-Castañeda C, Campdelacreu J, Miró J, Juncadella M, Jaumà S,
Calopa M. Cognitive improvement after duodenal levodopa infusion in
18

cognitively impaired Parkinson’s disease patients. Prog
Neuropsychopharmacol Biol Psychiatry 2010;34(1):250-1.
- Bruna J, González L, Miró J, Velasco R, Gil M, Tortosa A. Leptomeningeal
Carcinomatosis. Prognostic implications of clinical and cerebrospinal fluid
features in 70 patients. Cancer 2009;115:381-389
- Donaire A, Falcon C, Carreño M, Bargalló N, Rumià J, Setoain J, Maestro I,
Boget T, Pintor L, Agudo R, Falip M, Fernandez S. Sequential analysis of
fMRI images: A new approach to study human epileptic networks. Epilepsia
2009;50(12):2526-37.
- Harrison BJ, Soriano-Mas C, Pujol J, Ortiz H, López-Solà M, Hernández-
Ribas R, Deus J, Alonso P, Yücel M, Pantelis C, Menchon JM, Cardoner N.
Altered corticostriatal functional connectivity in obsessive-compulsive
disorder. Arch Gen Psychiatry. 2009;66(11):1189-200.
- Pujol J, López-Solà M, Ortiz H, Vilanova JC, Harrison BJ, Yücel M,
Soriano-Mas C, Cardoner N, Deus J. Mapping brain response to pain in
fibromyalgia patients using temporal analysis of FMRI. PLoS One.
2009;4(4):e5224.
- Carreño M, Donaire a, Falip M, Maestro I, Fernandez S, Gil-Nagel A,
Serratosa J, Salas-Puig J, Viteri C, Llorens J, Baro E. Validation of the
Spanish version of the Liverpool Adverse Events Profile in patients with
epilepsy. Epilepsy Behav 2009;15(2):154-9.
- Falip M, Carreño M, Donaire A, Maestro I, Pintor L, Bargalló N, Boget T,
Raspall A, Rumià J, Setoain J. Postictal psychosis: a retrospective study in
patients with refractory temporal lobe epilepsy. Seizure. 2009;18(2):145-9.
- Pujol J, Harrison BJ, Ortiz H, Deus J, Soriano-Mas C, López-Solà M, Yücel
M, Perich X, Cardoner N. Influence of the fusiform gyrus on amygdala
response to emotional faces in the non-clinical range of social anxiety.
Psychol Med. 2009;39(7):1177-87.
- Sanchez-Castaneda C, Rene R, Ramirez-Ruiz B, Campdelacreu J, Gascon J,
Falcon C, Calopa M, Jauma S, Juncadella M, Junque C. Correlations
between gray matter reductions and cognitive deficits in dementia with Lewy
19

Bodies and Parkinson's disease with dementia. Mov Disord.
2009;24(12):1740-6.
- Martin GE, Junqué C, Juncadella M, Gabarrós A, de Miquel MA, Rubio F.
Olfactory dysfunction after subarachnoid hemorrhage caused by ruptured
aneurysms of the anterior communicating artery. Clinical article. J
Neurosurg. 2009;111(5):958-62.
- Corral L, Herrero JI, Monfort JL, Ventura JL, Javierre CF, Juncadella M,
García-Huete L, Bartolomé C, Gabarrós A. First CT findings and
improvement in GOS and GOSE scores 6 and 12 months after severe
traumatic brain injury. Brain Inj. 2009;23(5):403-10.
- Salillas E, Granà A, Juncadella M, Rico I, Semenza C. Leftward motion
restores number space in neglect. Cortex. 2009;45(6):730-7.
- Sancho J, Peña P, Rufo M ,Palacios G, Masramon X, Rejas J, Lince Study
Collaborative Group. Health and non-health care resources use in the
management of adult outpacients with drug resistant epilepsy in Spain: a cost
of illness study (Lince Study). Epilepsy Res 2008;81(2-3):176-87
- Harrison BJ, Pujol J, López-Solà M, Hernández-Ribas R, Deus J, Ortiz H,
Soriano-Mas C, Yücel M, Pantelis C, Cardoner N. Consistency and
functional specialization in the default mode brain network. Proc Natl Acad
Sci U S A. 2008;105(28):9781-6.
- Hernàndez M, Caño A, Costa A, Sebastián-Gallés N, Juncadella M, Gascón-
Bayarri J. Grammatical category-specific deficits in bilingual aphasia. Brain
Lang. 2008 Oct;107(1):68-80.
- Hernández M, Costa A, Juncadella M, Sebastián-Gallés N, Reñé R.
Category-specific semantic deficits in Alzheimer's disease: a semantic
priming study. Neuropsychologia. 2008;46(4):935-46
- Caño A, Rapp B, Costa A, Juncadella M. Deafness for the meanings of
number words. Neuropsychologia. 2008;46(1):63-81.
- Torres A, Plans G, Martino J, Godino O, Garcia I, Garcia B, Acebes JJ.
Fibrinolytic therapy in spontaneous intraventricular haemorrhage: efficacy
and safety of the treatment. Br J Neurosurg 2008;22(2)269-74
20

- Corral L, Herrero JL, Falip M, Aiguabella M. Status epilepticus. Medicina
Intensiva 2008;32(4):174-82.
- Villanueva V, Codina M, Elices E. Management of epilepsy in oncological
patients. Neurologist 2008;14(6 Suppl 1):S44-54
- Carreño M, Gil-Nagel A, Sánchez JC, Elices E, Serratosa JM, Salas-Puig J,
Villanueva V, Porcel J. Strategies to detect adverse effects of anteipileptic
drugs in clinical practice. Epilepsy Behav 2008;13(1):178-83
- Alonso P, Menchón JM, Segalàs C, Jaurrieta N, Jiménez-Murcia S, Cardoner
N, Labad J, Real E, Pertusa A, Vallejo J. Clinical implications of insight
assessment in obsessive-compulsive disorder. Compr Psychiatry.
2008;49(3):305-12.
- Alonso P, Menchón JM, Jiménez S, Segalàs J, Mataix-Cols D, Jaurrieta N,
Labad J, Vallejo J, Cardoner N, Pujol J. Personality dimensions in obsessivecompulsive
disorder: relation to clinical variables. Psychiatry Res.
2008;157(1-3):159-68.
- Plans G, Torres A, Ferran E, Aparicio A, Acebes JJ. Contralateral hearing
loss after vestibular schwannoma surgery: case report. Neurosurgery
2007;61(4):E878
- Donaire A, Carreño M, Agudo R, Delgado P, Bargalló N, Setoain X, Boget
T, Raspall T, Falip M, Rumià J, Pintor L, Maestro I. Presurgical evaluation
in refractory epilepsy secondary to meningitis or encephalitis: bilateral
memory deficits often preclude surgery. Epileptic Disord 2007;9(2):127:33
- Falip M, Gil-Nagel A, Viteri C, Gómez-Alonso J. Diagnostic problems in the
initial assessment of epilepsy. Neurologist 2007 Nov;13(6 Suppl 1):S2-S10.
- Cardoner N, Soriano-Mas C, Pujol J, Alonso P, Harrison BJ, Deus J,
Hernández-Ribas R, Menchón JM, Vallejo J. Brain structural correlates of
depressive comorbidity in obsessive-compulsive disorder. Neuroimage.
2007;38(3):413-21.
- Soriano-Mas C, Pujol J, Alonso P, Cardoner N, Menchón JM, Harrison BJ,
Deus J, Vallejo J, Gaser C. Identifying patients with obsessive-compulsive
disorder using whole-brain anatomy. Neuroimage. 2007;35(3):1028-37.
21

- Carreño M, Maestro I, Molins A, Donaire A, Falip M, JL Becerra, Castillo J.
Pregabalin as add-on therapy for refractory partial seizures in every day
clinical practice. Seizure 2007;16(8):709-12.
- Corral L, Ventura JL, Herrero JI, Monfort JL, Juncadella M, Gabarrós A,
Bartolomé C, Javierre CF, García-Huete L. Improvement in GOS and GOSE
scores 6 and 12 months after severe traumatic brain injury. Brain Inj.
2007;21(12):1225-31.
- Schestatsky P, Valls-Solé J, Costa J, León L, Veciana M, Chaves ML. Skin
autonomic reactivity to thermoalgesic stimuli. Clin Auton Res.
2007;17(6):349-55
- Carreño M, Donaire A, Barceló MI, Rumià J, Falip M, Agudo R, Bargalló N,
Setoain X, Boget T, Raspall A, Pintor L, Ribalta T. Parry Romberg síndrome
and linear scleroderma in coup de sabre mimicking Rasmussen encephalitis.
Neurolgoy 2007;68(16):1308-10
- Falip M, Artarcoz L, De la Peña P, Perez-Sempere A, Codina M. Clinical
characteristics associated with psychosocial functioning among patients with
uncomplicated epilepsy in Spain. Seizure 2007;16:195-203.
- Veciana M, Valls-Solé J, Schestatsky P, Montero J, Casado V. Abnormal
sudomotor skin responses to temperature and pain stimuli in syringomyelia. J
Neurol. 2007;254(5):638-45.
- Sinnett S, Juncadella M, Rafal R, Azañón E, Soto-Faraco S. A dissociation
between visual and auditory hemi-inattention: Evidence from temporal order
judgements. Neuropsychologia. 2007;45(3):552-60
- Gascón-Bayarri J, Reñé R, Del Barrio JL, De Pedro-Cuesta J, Ramón JM,
Manubens JM, Sánchez C, Hernández M, Estela J, Juncadella M, Rubio FR.
Prevalence of dementia subtypes in El Prat de Llobregat, Catalonia, Spain:
the PRATICON study. Neuroepidemiology. 2007;28(4):224-34.
- Falip M, Carreño M, Amaro S, Donaire A, Delgado R, Toledo M, Maestro I.
Use of levetiracetam in hospitalized patients. Epilepsia 2006;47(12):2186-8
22

- Plans G, Aparicio A, Majós C. Intracranial dermoid cyst rupture with
subarachnoid and intraventricular fat dissemination. Neurology
2006;66(12):1937
- Plans G, Brell M, Cabiol J, Villà S, Torres A, Acebes JJ. Intracranial
retrograde dissemination in filum terminale myxopapillary ependymomas.
Acta Neurochir (Wien) 2006;148(3):343-6.
12. PUBLICACIONS investigadors bàsics vinculats a la UECE (darrers 5
anys):
- Rojo N, Amengual J, Juncadella M, Rubio F, Camara E, Marco-Pallarès J,
Schneider S, Veciana M, Montero J, Mohammadi B, Altenmuller E, Grau C,
Münte TF, Rodríguez-Fornells A. Music-Supported Therapy induces
plasticity in the sensorimotor cortex in chronic stroke: A single-case study
using multimodal imaging (fMRI-TMS). Brain Inj 2011;25(7-8):787-93.
- Poch C, Fuentemilla L, Barnes B, Düzel E. Hippocampal theta-phase
modulation of replay correlates with configural-relational short-term
memory performance. Journal of Neuroscience 2011;11;31(19):7038-7042
- Ripollès P, Marco-Pallarès J, Miró J, de Diego-Balaguer R, Falip M,
Juncadella M, Rubio F, Rodríguez-Fornells A. Analysis of automated
methods for spatial normalisation of lesioned brains. En revisió Neuroimage
2011.
- Lopez-Barroso, D., de Diego-Balaguer, R, Cunillera, T., Camara, E.,
Rodríguez-Fornells, A. Language learning under working memory
constraints correlates with microstructural differences in the ventral language
pathway. Cerebral Cortex
- de Diego-Balaguer, R., Fuentemilla, L., Rodriguez-Fornells, A. Brain
dynamics sustaining rapid rule-extraction from speech. Journal of Cognitive
Neuroscience 2011.
23

- Guitart-Masip M, Fuentemilla L, Bach D, Huys Q, Dayan P, Dolan R, Duzel
E. Disambiguating action and valence representation in human striatum and
dopaminergic midbrain. Journal of Neuroscience 2011;25;31(21):7867-75
- Talmi D, Fuentemilla L, Litvak V, Duzel E, Dolan R. An MEG signature
corresponding to an axiomatic model of reward prediction error. Neuroimage
2011.
- Marco-Pallares, J., Cucurell, D., Münte, TF, Strien, N., Rodriguez-Fornells,
A. On the number of trials needed for a stable medial frontal negativity.
Psychophysiology. 2010.
- Ye, Z., Mestres-Misse, A., Rodriguez-Fornells, A., Münte, TF. Two distinct
neural networks support the mapping of meaning to a novel word. Human
Brain Mapping. 2010.
- Marco-Pallares, J., Nager, W., Krämer, U., Cunillera, T., Camara, E.,
Cucurrell, D., Schüle, R., Schöls, L., Rodriguez-Fornells, A., Münte, T.F,
Neurophysiological markers of novelty processing are modulated by COMT
and DRD4 genotypes. Neuroimage. 2010.
- Schneider, S., Münte, TF., Rodriguez-Fornells, A., Sailer, M., Altenmüller,
E.. Music-Supported Training is more efficient than functional motor
training for recovery of fine motor skills in stroke patients. Music
Perception. 2010. 27, 271–280.
- Cunillera, T., Camara, E., Laine, M., Rodriguez-Fornells, A. Bridging the
gap between speech segmentation and word-to-world mappings: Evidence
from an audiovisual statistical learning task. Journal of Memory and
Language (in press). 2010.
- Mestres-Missé, A., Rodriguez-Fornells, A., Münte, T.F. Neural differences
in the mapping of verb and noun concepts onto novel words. Neuroimage.
2010.49, 2826-2835.
- Camara, E., Krämer, U.M., Cunillera, T., Marco-Pallarés, J., Cucurell, D.,
Nager, W., Mestres-Missé, A., Bauer, P., Schüle-Freyer, R., Schöls, L.,
Tempelmann, C., Rodriguez-Fornells, A., Münte, T.F. Double dissociation
of the effects of COMT and dopamine receptor D4 genotypes on brain
24

activations related to valence and magnitude of rewards. Cerebral Cortex (in
press). 2010. Q1 = Neuroscience
- Marco-Pallares, J., Nager, W., Krämer, U., Cunillera, T., Camara, E.,
Cucurrell, D., Schüle, R., Schöls, L., Rodriguez-Fornells, A., Münte, T.F,
Neurophysiological markers of novelty processing are modulated by COMT
and DRD4 genotypes. Neuroimage 2010.
- Fuentemilla L, Penny WD, Bunzeck N, Cashdollar N, Düzel E. Theta
coupled periodic replay in working memory. Current Biology 2010;20:606-
612.
- De Diego-Balaguer R. Lopez-Barroso D. Cognitive and Neural Mechanisms
Sustaining Rule Learning from Speech. Language Learning (in press). 2010.
- De Diego-Balaguer R., Rodriguez-Fornells, A. Contributions to the
functional neuroanatomy of morphosyntactic processing in L2. Language
Learning (in press). 2010.
- Festman, J., Rodriguez-Fornells, A. & Münte, TF. Individual differences in
control of language interference in late bilinguals are mainly related to
general executive abilities. Behavioral and Brain Functions. 2010.6:5. IF =
2.31 (est)
- Servera, M., Lorenzo-Seva, U., Cardo, E., RODRIGUEZ-FORNELLS, A.,
Burns, G.L. Understanding Trait and Sources Effects in Attention Deficit
Hyperactivity Disorder and Oppositional Defiant Disorder Rating Scales:
Mothers’, Fathers’, and Teachers’ Ratings of Children From the Balearic
Islands. Journal of Clinical Child and Adolescent Psychology.2010;39(1), 1–
11.
- Cunillera, T., Camara, E., Laine, M., Rodriguez-Fornells, A. Words as
anchors: Known words facilitate statistical learning. Experimental
Psychology 2010.
- Rodriguez-Fornells, A., Cunillera, T., Mestres-Misse, A., de Diego Balaguer,
R. Neurophysiological mechanisms involved in language learning in adults.
Philosophical Transactions of the Royal Society B-Biological Sciences.
2009. 364, 3711–3735.
25

- Marco-Pallarés, J., Cucurell, D., Cunillera, T., Krämer, U. M., Càmara, E.,
Nager, W., Bauer, P., Schüle, R., Schöls, L., Münte, T.F., Rodriguez-
Fornells, A.. Genetic variability in the dopamine system (DRD4, COMT)
modulates neurophysiological responses to gains and losses in humans.
Biological Psychiatry. 2009;66, 154-161.
- Fuentemilla, L., Camara, E., Münte, T.F., Krämer, U.M., Cunillera, T.,
Marco-Pallares, J., Tempelmann, K., Rodriguez-Fornells, A.. Individual
differences in true and false memory retrieval are related to white matter
brain microstructure. Journal of Neuroscience. 2009;29, 8698–8703.
- Fuentemilla L, Marco-Pallarés J, Gual A, Escera C, Polo MD, Grau C.
Impaired theta phase-resetting underlying auditory N1 suppression in chronic
alcoholism. Neuroreport 2009;20:337-42
- Mestres-Missé, A., Münte, T.F., Rodriguez-Fornells, A.. Functional
neuroanatomy of contextual acquisition of concrete and abstract words.
Journal of Cognitive Neuroscience. 2009. 21, 2154-71.
- Cunillera, T., Càmara, E., Manuel Toro, J., Marco-Pallares, J., Sebastián-
Galles, N., Ortiz, H., Pujol, J., Rodriguez-Fornells, A.. Time course and
functional neuroanatomy of speech segmentation in adults. Neuroimage.
2009;48, 541–553.
- Kramer, UM., Rojo, N., Schule, R., Cunillera, T., Schols, L., Marco-Pallares,
J., Cucurrell, D., Camara, E., Rodriguez-Fornells, Munte, TF. ADHD
candidate gene (DRD4 exon III) affects inhibitory control in a healthy
sample. BMC Neuroscience. 2009;10:150.
- Camara, E., Rodriguez-Fornells, A., Ye, Z., Munte, TF.. Reward networks in
the brain as captured by connectivity measures. Frontiers in Neuroscience.
2009; 3, 350-362.
- Cunillera, T., Camara, E., Laine, M., Rodriguez-Fornells, A.. Speech
segmentation is facilitated by visual cues. The Quarterly Journal of
Experimental Psychology. 2009;11, 1-15.
- Erdocia, K., Laka, I., Mestres-Misse, A, Rodriguez-Fornells, A.. Syntactic
complexity and ambiguity resolution in a free word order language:
26

ehavioral and electrophysiological evidences from Basque. Brain and
Language.2009;109:1-17.
- Bunzeck N, Doehler C, Fuentemilla L, Dolan R, Düzel E. Reward-
motivation accelerates the onset of neural novelty signals in humans to 85ms.
Current Biology 2009;19:1294-300
- Penny WD, Litvak V, Fuentemilla L, Düzel E, Friston K. Dynamic Causal
Models for Phase Coupling. Journal of Neuroscience Methods 2009;183:19-
30.
- Camara, E., Rodriguez-Fornells, A., Münte, T.F.. Functional connectivity of
reward processing in the brain. Human Frontiers in Neuroscience.
2009;2(19), 1-14.
- Mestres-Missé, A., Camara, E., Rodriguez-Fornells, A., Rotte, M., Münte,
T.F.. Functional neuroanatomy of meaning acquisition from context. Journal
of Cognitive Neuroscience. 2008; 20, 2153 – 2166.
- Fuentemilla L, Marco-Pallarés J, Munte TF, Grau C. Theta EEG activity in
auditory change detection mechanisms. Brain Research 2008;18:93-101
- Rifà X, Fuentemilla L, Viader M, Grau C. Diferencias en la dimensionalidad
del electroencefalograma entre vigilia y sueño profundo. Psicothema
2008;20:964-8
- Ruffini G, Dunne S, Fuentemilla L, Grau C, Farrés E, Marco-Pallarés J,
Watts PCP, Silva SRP. First Tests of a Dry Electrophysiology Electrode
using Carbon Nanotubes. Sensors and Actuators A: Physical 2008.
- Marco-Pallares, J., Camara, E., Münte, T.F., Rodriguez-Fornells, A.. Neural
mechanisms underlying adaptive actions after slips. Journal of Cognitive
Neuroscience. 2008;20, 1595-1610.
- Marco-Pallares, J., Cucurell, D., Cunillera, T., García, R., Andres-Pueyo, A.,
Münte, T.F., Rodriguez-Fornells A.. Human oscillatory activity associated to
reward processing in a gambling task. Neuropsychologia. 2008;46, 241-248.
- Heldmann, M., Markgraf, U., Rodriguez-Fornells, A., Münte, TF. . Brain
potentials reveal the role of conflict in human errorful and erroless learning.
Neuroscience Letters. 2008;444, 64-68.
27

- Cunillera, T., Gomila, T., Rodriguez-Fornells, A.. Beneficial effects of word
initial/final stress in segmenting a new language: evidence from ERPs. BMC
Neuroscience. 2008;9: 23.
- Moreno E.M., Rodriguez-Fornells, A., & Laine M.. Event-Related
Potentials (ERPs) in the study of bilingual language processing. Journal of
Neurolinguistics. 2008;21, 477–508.
- Krämer, U., Cunillera, T.,, Càmara, E., Marco-Pallarés, E., Cucurell, D.,
Nager, W., Bauer, P., Schüle-Freyer, R., Schöls, L., Rodriguez-Fornells, A.,
Münte, TF.The impact of COMT and DRD4 genotypes on
neurophysiological markers of performance monitoring. Journal of
Neuroscience. 2007. 27: 14190 –14198.
- Grau C, Fuentemilla L, Marco-Pallarés J. Functional neural dynamics
underlying auditory N1 and N1 suppression response. Neuroimage 2007;36:
522:31
- Ray C, Ruffini G, Marco-Pallarés J, Fuentemilla L, Grau C. Europhysics
Letters 2007;79:38004
- de Diego Balaguer, R., Toro, J.M., Rodriguez-Fornells, A., Bachoud-Lévi,
A.C. Different neurophysiological mechanisms underlying word and rule
extraction from speech. PLoS ONE. 2007 2(11): e1175.
- Mestres-Misse, A., Rodriguez-Fornells, A., Münte, TF.. Watching the brain
during meaning acquisition. Cerebral Cortex. 2007;17, 1858-1866.
- Möller, J., Jansma, BM, Rodriguez-Fornells, A., Münte, TF.. What the brain
does before the tongue slips. Cerebral Cortex. 2007;17, 1173-1178.
- Camara, E., Bodammer, N., Rodriguez-Fornells, A., Tempelmann, K.. Age-
related water diffusivity changes: a voxel-based approach. Neuroimage.
2007;34, 1588–1599.
- Bahlmann, J., Rodriguez-Fornells, A., Rotte, M., Münte, T.F. An fMRI study
of canonical and non-canonical word order in German. Human Brain
Mapping. 2007;28, 940-999.
28

- Lehtonen, M., Cunillera, T., Hultem A., Rodriguez-Fornells, A., Tuomainen,
J., Laine, M.. Recognition of morphologically complex words in Finnish:
evidence from event-related potentials. Brain Research. 2007;1148, 123-137.
- Lorenzo-Seva, U., Rodriguez-Fornells, A.. Acquiescent Responding in
Balanced Multidimensional Scales and Exploratory Factor Analysis.
Psychometrika. 2007;71, 769-772.
- Rodriguez-Fornells, A., de Diego Balaguer, R., Münte, TF.. Executive
functions in bilingual language processing. Language Learning. 2006;56,
133-190.
- de Diego, R., Rodriguez-Fornells, A., Rotte, M., Bahlmann, J., Heinze, H.J.,
Münte, TF.. Neural Circuits Subserving the Retrieval of Stems and
Grammatical Features in Regular and Irregular Verbs. Human Brain
Mapping. 2006;27, 874-888.
- Fuentemilla L, Marco-Pallarés J, Grau C. Modulation of spectral power and
of phase resetting of EEG contributes differentially to the generation of
auditory event-related potentials. Neuroimage. 2006;30: 909-916.
- Cunillera, T., Toro, JM., Sebastián-Gallés, N, & Rodriguez-Fornells, A.. The
effects of stress and statistical cues on continuous speech segmentation: an
event-related brain potential study. Brain Research. 2006;1123, 168-178.
- Rodriguez-Fornells, A. Unveiling the Mystery of the Brain.
Neurophysiological Investigation of the Brain Function. Authors: Tsuji, S.,
Tobimatsu, S., Kakigi, R., Uozumi, T., & Akamatsu, N. Clinical
Neurophysiology. 2006;117, 693-694 (book review).
- Sebastian-Galles, N., Rodriguez-Fornells, A., de Diego, R., & Díaz, B.. First
and second language phonological representations in the mental lexicon.
Journal of Cognitive Neuroscience. 2006;18, 1277-1291.
- Linares, RE, Rodriquez- Fornells, A., Clahsen, H.. Stem Allomorphy in the
Spanish Mental Lexicon: Evidence from behavioral and ERP experiments.
Brain and Language 2006;97, 110-120.
29

Annex 21
Malaltia de Parkinson i altres trastorns
del moviment. Informe de la cirurgia del
Parkinson i altres teràpies avançades.

Equip de Trastorns del Moviment
Servei de Neurologia
Hospital Universitari de Bellvitge
Malaltia de Parkinson
i altres Trastorns del Moviment
Informe de la cirurgia de la malaltia de
Parkinson i altres teràpies avançades
Dra. M.Calopa, Dr. S.Jaumà, Dr. J.Campdelacreu
Gener 2012

HOSPITAL UNIVERSITARI DE BELLVITGE
Tractament amb Levodopa intraduodenal i Cirurgia de la malaltia de Parkinson
El nostre centre disposa a dia d’avui d’un equip que pot oferir un tractament integral dels pacients amb
totes les tècniques recomanades per la literatura internacional, molt especialment en la malaltia de
Parkinson. Els darrers desenvolupaments de tècniques de tractament d’alta complexitat com l’ús de la
levodopa intraduodenal i la cirurgia d’estimulació profunda en la malaltia de Parkinson, ens ha convertit en
l’únic centre de l’ICS que aplica totes les tres tècniques disponibles.
La Cirurgia Funcional del Parkinson amb
estimulació cerebral profunda (ECP) es realitza des
de l’any 2009 amb un corba progressiva ascendent
del número pacients tractats per any, amb un al
2009, cinc al 2010 i 8 al 2011 amb una previsió de 8
a 10 casos al 2012.
Els resultats obtinguts són similars als presentats
en la literatura internacional amb una reducció de
períodes Off >70%, de discinèsies del 50% i un
consum de fàrmacs dopaminèrgics fins el 54%.
Amb el mateix procediment quirúrgic de cirurgia
funcional, està projectada l’intervenció de 2
pacients amb Tremolor Essencial l’any 2012 i 2
pacients amb Distonia Generalitzada entre el 2012
i 2013.
La llista d’espera actual per cirurgia funcional de
trastorns del moviment és de 10 pacients
corresponents a l’àrea sanitària de l’Hospital de
Bellvitge.
La terapia amb Levodopa Intraduodenal es
realitza des de l’any 2006 i s’ha implantat a més de
24 pacients dels 28 seleccionats amb 6
abandonaments.
Els resultats demostren una millora motora
mantinguda dels períodes On amb reducció de la
discapacitat tant en la fase On com Off, una millora
i/o estabilització cognitiva i conductual i del
trastorns del son amb evident millora de la qualitat
de vida.
S’ha desenvolupat una recerca clínica i bàsica en
col∙laboració amb altres serveis i hospitals, amb la
Universitat, empreses privades o d’altres entitats,
incloent‐hi tasques de tipus docent, amb
finançament per convocatòries públiques o del
món empresarial privat. S’inclouen estudis
immunològics i de bases genètiques del Parkinson,
assaigs clínics de neurofarmacologia, participació
en xarxes nacionals, espanyoles o europees
d’anàlisi de malalties i el seu impacte
socioeconòmic etc.
12
10
8
6
4
2
0
Activitat realitzada i previsió del 2011
núm. pacients intervinguts
2009 2010 2011 2012
Aquestes teràpies es basen en una tasca multidisciplinària de neuròlegs (Dra. Calopa, Dr. Jaumà) neurocirurgians (Dr.
G.Plans, Dr. A.Aparicio), gastroenteròlegs endoscopistes (Dr. Cortés), cirurgians generals (Dr. Alcobendas),
neuropsicòlegs (Dra. Juncadella, Nadia Rodríguez), anestesistes, Servei de UCI i Farmàcia, i personal d’infermeria amb
àmplia experiència en les tècniques emprades.
2

ÍNDEX Pàg
1. Introducció 4
2. Malaltia de Parkinson 4
2.1. Cirurgia Funcional en la malaltia de Parkinson 5
2.1.1. Objectius assolits 6
2.1.1.1. Implantació al nostre centre 6
2.1.1.2. Selecció pacients 6
2.1.1.3. Resultats 7
2.1.1.4. Satisfacció usuari 11
2.1.1.5. Recursos humans implicats 12
2.2. Levodopa Intraduodenal 13
2.2.1. Selecció pacients 13
2.2.2. Població tractada 14
2.2.3. Metodologia 15
2.2.4. Resultats 16
2.2.5. Recursos humans implicats 17
2.3. Altres 18
3. Distonia 18
3.1. Tractament amb toxina botulínica 18
3.2. Tractament amb baclofé intratecal 19
3.3. Cirurgia funcional de la distonia 19
4. Tremolor 20
4.1. Cirurgia funcional en la tremolor 20
5. Malaltia de Huntington 20
6. Altres malalties extrapiramidals 21
7. Activitat de Recerca/Investigació 22
8. ANNEX 1. 25

1 INTRODUCCIÓ
L’atenció als Trastorns del Moviment (les anomenades malalties extrapiramidals) existeix al
nostre centre des de finals dels anys 80, ja aleshores, de forma superespecialitzada.
Actualment, a l’igual que s’observa en altres malalties, la complexitat d’aquests processos ha
portat a un abordatge multidisciplinari amb col∙laboració amb altres equips del mateix servei,
d’altres serveis del nostre centre i amb equips o entitats externes. L’esforç del Servei de
Neurologia per atendre a la població amb la millor atenció mèdica possible ha permès la creació
d’un equip que, a dia d’avui, pot oferir un tractament integral dels pacients amb totes les
tècniques recomanades per la literatura internacional, molt especialment en la malaltia de
Parkinson. Mostra d’això són els darrers desenvolupaments a l’Hospital de Bellvitge de
tècniques de tractament d’alta complexitat com l’ús de la levodopa intraduodenal i la cirurgia
d’estimulació profunda en la malaltia de Parkinson, sent l’únic centre de l’ICS que aplica totes
les tres tècniques disponibles.
Aquest és un informe d’aquesta activitat fent especial èmfasi en els resultats de les dues
teràpies esmentades per la malaltia de Parkinson.
2 MALALTIA DE PARKINSON
La malaltia de Parkinson és una malaltia crònica i progressiva en la que, desprès d’una primera
fase de bona resposta al tractament mèdic (variable entre 8‐10 anys), els pacients inicien
complicacions motores amb fluctuacions, passant per fases “on”, de bona situació motora, i
fases “off”, de severa incapacitat. És molt freqüent que, durant les fases “on”, els pacients
presentin moviments involuntaris del tipus discinèsies. En aquesta etapa de la malaltia, les
possibilitats terapèutiques es van reduint i la resposta als tractaments per via oral acostumen a
ser insuficients per controlar la simptomatologia, o inclús poden agreujar les complicacions
motores (discinèsies) o psiquiàtriques. Actualment, quan fracassen els fàrmacs per via oral,
disposem de tres alternatives terapèutiques, cadascuna amb unes limitacions que determinen
la seva indicació per uns o altres pacients d’acord amb les seves característiques.
4

2.1 Cirurgia funcional de la malaltia de Parkinson
Es basa en unes tècniques assajades a finals del segle XIX i abandonades als anys 70 per
l’aparició de la levodopa i per la seva, aleshores, elevada morbi‐mortalitat. La millora en
el coneixement dels circuits dels ganglis basals, l’existència de models experimentals,
l’aparició d’efectes adversos per l’ús de la levodopa a llarg termini i la millora de les
tècniques de neuroimatge, registre neurofisiològic i localització quirúrgica van determinar
la reintroducció de la neurocirurgia funcional en la malaltia de Parkinson al 1987.
Una de les característiques principals d’aquest nou procediment va ser el seu caràcter
reversible donat que l’efecte terapèutic s’obté per l’acció d’un camp de corrent
modulable sobre les estructures desitjades i no per lesió d’aquestes. Per aquest motiu les
tècniques de cirurgia ablativa no es realitzen en el nostre àmbit en l’actualitat.
A dia d’avui la diana terapèutica d’elecció per l’estimulació és la regió motora dorso‐
lateral del nucli subtalàmic, regió tractada per primer cop a l’any 1994. En alguns casos
amb domini de la simptomatologia de discinèsies o distonia, una diana alternativa a
considerar és el nucli pàl∙lid intern.
L’objectiu d’aquesta tècnica és millorar, reduir o abolir els períodes Off i/o les discinèsies
associades al tractament reduint de forma simultània els nivells de teràpia dopaminèrgica
farmacològica per tal d’obtenir una millora en les activitats de la vida diària i en la qualitat
de vida dels pacients i familiars o cuidadors.
5

2.1.1 Objectius assolits:
2.1.1.2 Implantació de la tècnica al nostre centre.
S’ha fet amb una corba ràpida d’aprenentatge/optimització que ha estat possible
per la avançada tecnologia disponible i el suport de la resta de centres
implantadors del nostre país, l’Hospital de Sant Pau, l’Hospital Clínic i l’Hospital
Trias i Pujol.
Així, a Catalunya formem part, ja des del 2009, dels 4 centres amb una activitat
regular d’implantació de dispositius d’estimulació cerebral profunda (ECP). Des
del nostre inici hem augmentat de forma progressiva la nostra activitat, passant
del primer cas al 2009, a cinc intervencions al 2010 per arribar a 8 casos al 2011,
amb la projecció de 8 a 10 casos en el 2012 incloent pacients afectes de Tremolor
Essencial (veure pàg. 18).
De igual forma, s’ha projectat l’activitat de l’any 2012‐2013 amb una nova diana
terapèutica per el tractament de 2 pacients amb distonia (veure pàg. 16).
La llista d’espera actual és de 6 pacients amb Parkinson i 4 amb TE, amb una
demora actual estimada de 10 mesos aplicant la directriu vigent
d’aproximadament una intervenció mensual.
2.1.1.3 Selecció de pacients.
El desenvolupament de la tècnica s’ha fet amb vocació de servei per l’atenció de
la demanda provinent de l’àrea d’influència del nostre centre. Actualment els
pacients atesos procedeixen de la pròpia consulta hospitalària de Parkinson
havent rebut ja pacients dels hospitals de Viladecans, Sant Boi de Llobregat,
Martorell, Sant Joan Despí, Hospitalet de Llobregat i Tarragona.
Es realitza una pre‐selecció considerant‐se només candidats aquells pacients de
menys de 70 anys i que presenten un número d’hores suficients (amb la
realització de calendaris) de fenòmens off o discinèsies i que aquests símptomes
siguin de caràcter moderat o sever. S’ha d’objectivar una bona resposta a la
levodopa i l’absència de contraindicacions com trastorns axials, de l’equilibri o de
la marxa com freezing‐on. S’explora l’estat cognitiu mitjançant l’escala Mattis i
l’anàlisi de trastorns conductuals o de control d’impulsos. Es realitzen estudis de
neuroimatge previs per descartar atròfia excessiva, lesions que determinin una
possible distorsió en la localització de la diana quirúrgica o altres patologies que
contraindiquin el procediment. S’informa al pacient i la família dels possibles
beneficis, riscs i limitacions del tractament i finalment es sol∙licita el
consentiment informat.
6

2.1.1.4 Obtenció de resultats aproximats als de la literatura:
La lectura dels següents resultats presenta la limitació del temps d’evolució
doncs només una part dels pacients han superat els 12 mesos d’evolució.
2.1.1.4.1 Reducció d’oscil∙lacions motores (fenòmens on‐off).
Tots els pacients presentaven fenòmens on‐off (mitja de 4 al dia)
amb un màxim de 8 i un mínim de 2 per dia.
Als 3 mesos només dos pacients presentaven oscil∙lacions
motores. 2 als 12 mesos i 1 als 2 mesos de seguiment (reducció
68% en Kleiner et al. Mov Disorders 2006).
Prèviament a la cirurgia, tots els offs dels pacients eren de
caràcter moderat a sever. Als 3 mesos, un pacient en presentava
de caràcter lleu i l’altre moderat amb un màxim de 3 al dia.
7

2.1.1.4.2 Reducció dels moviment involuntaris o discinèsies.
El 92% del pacients presentava discinèsies prèvia cirurgia.
A partir dels 3 mesos el 42% del pacients es trobava lliure de
discinèsies. El 58% restant havia evolucionat de discinèsies severes
a moderades a una situació de discinèsies lleus (reducció del 69%
en Kleiner et al 2006).
8

2.1.1.4.3 Reducció de les dosis de teràpia dopaminèrgica.
La dosi pre‐quirúrgica equivalent de levodopa (dosi de levodopa més la
dosi de la resta de dopaminèrgics corregida per el factor de conversió
publicat a la literatura) mitja era de 1016 mg amb un rang entre 2000 i
640 mg.
La dosi post‐quirúrgica mitja és de 490 mg amb un rang entre 980 i 0 mg,
un 52% inferior de la dosis pre‐quirúrgica (reducció entre el 56% i el 70%,
(Kleiner 2006 i Deuchsl en N Eng J Med 2006).
El número de preses de medicació pre‐quirúrgiques es trobaven entre les
8 i 4 dosis al dia. Cap pacient rep més de 4 dosis diàries després del
tractament.
9

2.1.1.4.4 Taxa reduïda de complicacions
AGUDES:
• Episodi en pacient 3 de petita hemorràgia subtalàmica amb
clínica d’hipersòmnia , ecolàlia i labilitat emocional que es va
recuperar en pocs dies.
• Episodi d’hipersòmnia, confusió temporal i bradipsíquia, en
tots 3 casos limitat a 24‐48 hores.
• Pacient 15 amb hemorràgia en territori supratalàmic en
trajecte de l’electrode, assimptomàtica i posterior infecció del
sistema implantat subcutani amb retirada del mateix.
ALS 3 MESOS:
4 pacients van manifestar símptomes d’apatia o astènia amb
millora en reintroduir agonistes dopaminèrgics. Aparició de
freezing‐on per estimulació en pacient sense freezing‐on previ,
amb fractures òssies secundàries, que determina terapies
alternatives.
ALS 12 MESOS:
2 pacients presenten depressió, un d’ells de marcada intensitat.
Un pacient refereix inestabilitat i un pacient ocasional freezing. 2
pacients han presentat fractures vertebrals per desenvolupar una
activitat inapropiada com a resultat de la seva gran millora
simptomàtica que li ho permetia.
10

2.1.1.4.5 Altres beneficis.
La taula següent indica els símptomes pre i post‐cirurgia
Pre‐Q Post‐Q
Al.lucinacions/psicosi 3 0
SDRD 3 0
T.control impulsos 2 0
Alteracions lívido 2 0
Duodopa 1 0
Dolor 5 1 (lleu)
TCSR 4 0
Hipersomnia diurna 1 1
Son fraccionada 6 3
2.1.1.5 Satisfacció de l’usuari
S’observa un grau d’acceptació molt elevat del tractament per
part dels pacients i dels familiars.
11

2.1.2 Recursos Humans Implicats
Equip multidisciplinari format per:
1. Neuròlegs (Dr. S.Jaumà i Dra. Calopa), responsables de la selecció de
pacients clínicament tributaris del procediment, de l’interpretació del registre
intra‐operatori, de la selecció de la diana definitiva i de la posterior
optimització de la neuroestimulació i seguiment mèdic.
2. Neurocirurgians (Dr. G.Plans i Dr. A.Aparicio), co‐responsables de la selecció
del candidat idoni, del procediment quirúrgic i les seves complicacions.
3. Neuroradiòlegs (Dr. C.Majós), responsables de l’obtenció de les seqüències
de neuroimatge per la selecció del pacient i la planificació quirúrgica.
4. Neuropsicòlegs (Dra. M.Juncadella), responsable de l’anàlisi neuropsicòlògic
de pre‐selecció de malalts i del seu seguiment postquirúrgic i en alguns casos
del seu seguiment neurorehabilitador (Nadia Rodríguez, de l’Hospital de Dia
Duran i Reynals).
5. Equips de UCI i anestesia (quirúrgica i post‐quirúrgica).
6. Personal de Medtronic®, empresa subministradora dels dispositius emprats.
Col∙laboració amb assistència als procediments quirúrgics, el seguiment
immediat o a llarg termini dels pacients i amb suport per la formació externa
dels membres de l’equip.
12

2.2 Levodopa Intraduodenal (DUODOPA)
La Duodopa és una combinació de levodopa i carbidopa en un gel per a la perfusió
enteral continuada. Redueix les fluctuacions motores i augmenta el temps “on” .
S’administra a través d’una sonda introduïda directament al duodè i així la levodopa
s’absorbeix ràpidament. Les variacions de concentració plasmàtica en un individu i entre
individus es considerablement inferior amb duodopa que amb la levodopa administrada
per via oral, ja que la velocitat de buidat gàstric no influeix en la taxa d’absorció.
La duodopa és un fàrmac aprovat per la seva utilització pel Ministeri de Sanitat com a ús
hospitalari i està comercialitzat per el laboratori Abbott. En el nostre centre va ser
acceptada la seva utilització per la Comissió Farmacoterapèutica el juliol del 2006.
Actualment aquesta teràpia és l’única alternativa terapèutica en aquells pacients amb
malaltia de Parkinson avançada amb fluctuacions motores que no es poden controlar
amb la combinació de fàrmacs per via oral, o amb apomorfina subcutània (apogo‐pen), i
en els pacients que no tenen indicació quirúrgica.
2.2.1 Selecció de pacients
Criteris d’inclusió
• Parkinson avançada amb resposta a la levodopa
• Fluctuacions motores (fenòmens ON‐OFF) i/o discinèsies malgrat rebre el millor
tractament amb diverses combinacions de medicaments via oral que no han funcionat
• Edat: qualsevol (recomanat fins 80 anys)
• Estat cognitiu: acceptat deterior lleu/moderat . No demència
• Situació psiquiàtrica: acceptat una depressió lleu/severa
acceptat al∙lucinacions lleus
acceptat trastorn conducta
• Situació de l’“ON”. És acceptable un “ON” amb afectació de marxa, equilibri i llenguatge
• Discinèsies. Són acceptades grau lleu/moderat. No severes.
13

Limitacions
• Cal un cuidador per connectar i desconnectar el sistema
• Connotació estètica en joves
• Cirurgia menor: PEG
• Parkinsonisme‐plus amb poca o dubtosa resposta a la levodopa i en una situació de
sever empitjorament motor. Es planteja la duodopa com a test diagnòstic amb la sonda
transitòria i únicament es col∙loca la sonda permanent en aquells casos que obtenen
benefici.
Criteris d’exclusió
• Demència
• Edat superior a 80 anys (relativa)
• Presència de patologia intestinal que contraindiqui la cirurgia
• Parkinsonisme amb manca de resposta a la levodopa
• Patologia cardíaca severa (cardiopatia isquèmica o arítmia severa).
2.2.2 Població tractada (Veure Annex 1, pàg. 20‐21)
Fins a dia d’avui, s’han inclòs en el protocol de tractament del propi Hospital de Bellvitge
a 24 pacients. 4 casos no van tenir bona resposta en el test nasoduodenl (cas nº 6, 8,
20,21) i en 20 la resposta va ser satisfactòria i es va realitzar la PEG . També s’ha realitzat
el seguiment de dos pacients (nº 24 i 25) als que es va col∙locar la PEG en un altre
centre però els varem assumir per ser de la nostra àrea sanitària. Segueixen en actiu 16
dels 22 pacients totals i 6 han abandonat (pàg. 15 i 20).
Per tant, actualment segueixen el tractament en el nostre hospital un total de 16
pacients.
14

2.2.3 Metodologia
La Duodopa és un gel per una administració intestinal continua. Es presenta en
cartutxos de 100 ml i conté 2.000 mg de levodopa / 500 mg carbidopa (levodopa 20
mg/ml) (proporció 4:21). El gel s’administra en una bomba portàtil directament al duodè
a través d’una gastrostomia endoscòpica percutània (PEG) amb una sonda
transabdominal externa i una sonda intestinal interna. Prèviament, cal utilitzar una
sonda nasoduodenal transitòria per tal de comprovar si el pacient respon
adequadament al tractament i per ajustar la dosi abans d’iniciar la teràpia amb una
sonda permanent.
Prèviament a l’ingrés hospitalari es fa una valoració clínica dels pacients a consultes
externes i es passa l’Escala Unificada per la M. Parkinson en la fase “on” i “off”, el Test
mini‐mental. També es realitza una filmació amb vídeo de la situació clínica motora i se
li demana al pacient que, al menys tres dies abans de l’ingrés hospitalari, faci un
calendari de la seva situació al llarg del dia . La instauració del tractament passa per dos
períodes:
1‐ Període de prova: sonda nasoduodenal temporal per provar la resposta
clínica
2‐ Fase PEG o tractament permanent: És una tècnica que realitzen
conjuntament els gastroenteròlegs amb els cirurgians i es realitza amb
sedació amb el control dels anestesistes. Prèviament, el pacient signa el
consentiment informat.
15

2.2.4 Resultats
2.2.4.1 Resultat dels símptomes motors
Globalment els resultat han estat molt satisfactoris. En tots els pacients excepte en
dos (2/20) es va aconseguir l’objectiu de controlar les complicacions motores fins a
una situació de satisfacció tant per al pacient com per a la família:
• Duodopa millora de forma significativa les complicacions motores de la malaltia i
aquest benefici es manté al llarg del seguiment (escala UPDRS part IV).
• Reducció significativa del % del dia en off i aquest benefici es mante en el temps
de seguiment. El pacients passen de un 53% del dia en estat Off a un 10‐15%. Els
pacients poden evitar presentar una fase “off” severa amb l’aplicació d’una dosi
extra i tots ells aconsegueixen sortir d’aquest estat en uns 10‐20 minuts.
• Increment de les hores en fase On sense augmentar el temps amb discinèsies.
• Reducció de l’intensitat de les discinèsies.
• Millora significativa de la discapacitat motora en la fase On i Off (escala UPDRS
part III)
2.2.4.2 Resultat dels símptomes no motors
Millora/ estabilització situació cognitiva i psiquiàtrica tal i com queda reflectit en la
millora significativa de l’escala UPDRS part I.
a) l’evolució del deterior cognitiu dels 7 pacients afectats va ser una millora en 4
casos i en els altres tres després d’una primeres fase de millora el deterior ha
seguit evolucionant al llarg dels anys.
b) Evolució de les al∙lucinacions. De 10 pacients amb antecedent
d’al∙lucinacions, s’ha reduït a 3 casos (els mateixos que han presentat
deterior cognitiu).
C) Millora del trastorn del son nocturn en tots els pacients
16

2.2.4.3 Qualitat de vida
Millora significativa de la qualitat de vida i independència dels pacients. Reducció
significativa de la severitat de la fase on i off tant dels símptomes motors com no
motors (escala UPDRS part II). Aquest benefici es manté en el temps.
2.2.4.4 Abandonaments. Causes. (pàgs.20­21)
Absència de millora del parkinsonisme i increment discinèsies als 4 m (cas nº11)
Èxitus per IAM als 21 mesos (cas nº 3)
Èxitus per broncoaspiració als 22 mesos (nº 13)
Tractament quirúrgic amb ECP per difícil control discinèsies als 28 mesos (cas nº 7).
Èxitus per EPOC sever i aturada cardiorespiratòria als 9 mesos (cas nº 25)
Eficàcia insuficient en pacient amb AMS als 23 mesos (cas nº 16)
2.2.5 Recursos Humans Implicats
Equip multidisciplinar format per:
1. Neuròlegs (Dra. M.Calopa). Selecció de pacients tributaris del tractament,
coordinació de l’implantació de la PEG, introducció de les dosis i pautes de
tractament intraduodenal durant l’ingrés i seguiment ambulatori del pacients a
consultes externes.
2. Digestòlegs (Dr. Cortés), responsables de l’endoscòpia per la col∙locació de la PEG.
3. Cirurgians de Cirurgia General i Digestiva (Dr. Alcobendas), responsables de la
col.locació de la PEG
4. Personal d’Infermeria del Servei de Neurologia amb capacitació en la tècnica pel
maneig durant l’ingrés hospitalari.
5. Personal d’Infermeria de consultes externes de Cirurgia Digestiva per a realitzar el
control posterior de la PEG
6. Personal d’infermeria del laboratori Abbott® que dóna suport tant durant l’ingrés
hospitalari com en el seguiment posterior ambulatori a consultes externes o al
domicili del pacient si és una situació urgent.
7. Servei de Farmàcia que subministra periòdicament la medicació als pacients.
17

2.3 Apomorfina amb bomba d’infusió contínua.
L’apomorfina subcutània en forma d’injecció (Apogo‐pen) o bomba d’infusió contínua
s’està utilitzant al nostre hospital però resulta beneficiós en pocs pacients. Es freqüent
que no s’aconsegueixi una millora clínica satisfactòria, o bé després d’una primera fase
de benefici aquest perd la seva eficàcia. En altres casos l’apomorfina no aconsegueix
controlar les discinèsies o provoca efectes secundaris com són els nòduls subcutanis
degut a que el pacient s’han d’injectar diàriament o efectes secundaris deguts al propi
fàrmac (somnolència diürna, o alteració de conducta).En aquest moment utilitzem
aquest tractament en la fase d’espera de la estimulació cerebral o duodopa.
3 DISTONIA
La Distonia és una síndrome on es produeixen contraccions musculars involuntàries que
generen postures i moviments anormals de l’individu ja sigui en repòs o durant la realització de
moviments voluntaris, alentint, dificultant o arribant a impossibilitar el moviment desitjat. Pot
ser de presentació infantil, juvenil o durant l’edat adulta i el seu origen pot ser hereditari,
secundari a altres processos i en major freqüència d’origen desconegut. Pot arribar a
determinar una severa incapacitat física i social en individus joves amb un estat cognitiu
normal.
El seu tractament és el de la causa si es coneix però en general intenta ser simptomàtic per tal
de millorar el control del moviment del pacient. Inclou l’ús de fàrmacs (amb una habitual
limitada resposta), l’ús d’infiltracions de toxina botulínica, l’infusió de baclofé intratecal i la
cirurgia cerebral funcional (ECP). Totes aquestes teràpies excepte la ECP s’apliquen ja al nostre
centre i esta projectat iniciar el procediment quirúrgic a l’any 2012.
3.1 Tractament amb Toxina botulínica
Es tracta d’una substància d’extrema potencia per produir debilitat muscular per bloqueig
neuromuscular. Utilitzada des del 1978 com a eina terapèutica per via subcutània o
intramuscular, va ser introduïda al nostre centre l’any 1989 amb uns resultats d’alta
efectivitat. La seves limitacions són l’exigència de repetir el tractament amb una
periodicitat de 3‐4 mesos (és el temps aproximat de durada de l’eficàcia) i el consens
mèdic d’unes dosis màximes per aplicació per evitar riscs d’efectes indesitjats i d’una
hipotètica aparició de resistències.
18

3.1.1 Població tractada
Fins dates recents s’han tractat de manera periòdica al nostre centre uns 150 pacients
afectes de distonia procedents de la província de Barcelona, Lleida i Tarragona. Aplicant
la mateixa tècnica es tracten a més 130 pacients amb els diagnòstics d’espasme o
sincinèsia facial, tremolor i espasticitat.
Des de l’any 2008‐2009 es va impulsar el desenvolupament d’aquesta teràpia en centres
amb capacitat per fer‐ho, permetent una progressiva derivació dels pacients menys
complexes a instal∙lacions més properes al seu domicili.
Es manté el tractament al nostre centre dels pacients que corresponguin per àrea
sanitària de referència, els pacients complexos i els pacients remesos per inici fins la
seva adequació de tractament, disposant de totes les toxines A i B disponibles (Botox®,
Dysport®, Xeomin®, Neuroblock®) com alternatives terapèutiques.
3.2 Baclofé intratecal
Tècnica que es basa en l’infusió intratecal amb bomba de , aplicada principalment quan la
simptomatologia predomina en les extremitats inferiors, per el tractament de
l’espasticitat sobre tot en pacients afectes d’esclerosi múltiple o paràlisi cerebral infantil o
adulta de tipus pareto‐espàstica. També s’ha utilitzat en pacients amb distonia
especialment si s’associa a espasticitat i en casos de status distonicus.
3.3 Cirurgia funcional de la Distonia
El tractament quirúrgic de la distonia amb ECP ha presentat un canvi molt important en
els darrers 10 anys. És un tractament efectiu en la població infantil amb distonia
generalitzada primària i en menor mesura en els casos secundaris com les paràlisis
cerebrals infantils distòniques post‐anòxiques. En els adults és una tècnica indicada en
casos de distonia generalitzada idiopàtica, distonia cervical o distonia segmentària però
també s’han demostrat beneficis en els pacients amb distonia tardana. Altres distonies
focals com la síndrome de Meige també estan demostrant beneficis.
La diana terapèutica és en aquest cas el nucli pàl∙lid intern (GPi) i la metodologia és
similar a l’emprada en la malaltia de Parkinson.
Només es consideren tributaris aquells pacients amb una simptomatologia severa
refractaria als tractaments mèdics o amb impossibilitat d’una millora efectiva amb
aplicacions locals de toxina botulínica.
En el moment actual es controlen al nostre centre pacients amb aquestes característiques
dels qual només 2 desitgen aquesta opció terapèutica i han acceptat el procediment per
la seva aplicació al 2012‐2013.
19

4 TREMOLOR
El tractament del tremolor essencial inclou l’ús de fàrmacs com el propranolol i la
primidona i amb eficàcia més reduïda altres molècules. No obstant el benefici global arriba
només al 50% . En alguns casos refractaris als tractaments o amb contraindicació dels
mateixos, si la tremolor es focalitza a les regions mandibulars o cervicals ocasionalment es
beneficien de l’ús de la toxina botulínica.
Malgrat no ser una malaltia de risc vital, la tremolor pot ser molt invalidant amb severa
repercussió social i laboral.
4.1 Tractament amb cirurgia funcional
Des de l’any 1987 la cirurgia amb estimulació cerebral profunda (ECP) reversible sobre el
tàlem ha demostrat un alt grau d’eficàcia amb benefici mantingut de forma crònica.
Actualment es segueixen 6 pacients amb les característiques descrites. 4 pacients han
sol∙licitat l’ús d’aquesta teràpia i està projectada la seva intervenció en el segon semestre
del 2011.
5 MALALTIA de HUNTINGTON
Malaltia degenerativa progressiva d’herència Autosòmica dominant amb gen conegut des del
1993. Inclou la presència de moviments involuntaris de tipus corea, trastorns de conducta i
demència.
5.1 Població atesa.
Presenta una prevalença de 5‐10 casos /100.000 hab. (Metropolitana Sud 65/1.300.000) i
són controlats a l’Hospital Bellvitge entre 46 a 50 pacients.
5.2 Protocol funcional
1. Diagnòstic genètic segons el protocol ètic internacional.
2. Consell genètic
3. Seguiment clínic pacient
4. Rehabilitació neuropsicològica
20

5.3 Recursos humans implicats
COL∙LABORACIÓ MULTIDISCIPLINÀRIA:
• Departament de Bioquímica de l’Hospital de Bellvitge
• Departament de Genètica de l’Hospital de la Maternitat (consell genètic)
• Hospital de Dia Duran i Reynals. Valoració i suport neuropsicològic.
• Servei de Psiquiatria de l’Hospital de Bellvitge
5.4 Altres activitats
1. Participació Xarxa Europea Malaltia Huntington (2005)
2. Participació en la Guia per a l’intervenció integral de la M. Huntington i demència
d’inici precoç ( Cat Salut‐ Corporació Sanitària de Barcelona).
6 ALTRES MALALTIES EXTRAPIRAMIDALS
S’inclou l’atenció d’altres parkinsonismes, tremolors, mioclònies, síndrome de cames
inquietes, corees, tics, manerismes, espasticitat, espasmes hemifacials, distonies
paroxístiques, etc. en col∙laboració amb altres equips mèdics o no en l’àmbit de :
• Demències Servei de Neurologia
• Neurofisiologia “ “ “
• Neuropsicologia “ “ “
• Immunologia “ “ Immunologia
• Neuroradiologia “ “ Radiologia
• Medicina Nuclear “ “ Medicina Nuclear
• Psiquiatria “ “ Psiquiatria
• Genètica Hospital Clínic de Barcelona
• Rehabilitació Hospital de Dia Duran i Reynals
• Associacions: Associació de pacients amb Parkinson
“ “ “ “ Distonia
“ “ “ “ Huntingnton
21

7 ACTIVITAT de RECERCA
De forma paral.lela a la dotació, amb mitjans públics, de recursos humans per l’atenció de
la població afectada per malalties amb Trastorns del Moviment, s’ha desenvolupat una
tasca no assistencial de recerca clínica i bàsica per part dels professionals de l’equip i/o en
col.laboració amb altres serveis de nostre centre, altres hospitals, amb el món universitari,
empreses privades o d’altres entitats, incloïent‐hi tasques de tipus docent. El finançament
d’aquestes activitats prové de convocatòries públiques, del món empresarial privat o be
s’han desenvolupat sense un suport econòmic extern. S’inclouen estudis de mecanismes
inmunològics o bases genètiques en la malaltia de Parkinson, assaigs clínics de
neurofarmacologia, participació en xarxes nacionals, espanyoles o europees d’analisi
poblacional de malalties i les seves repercusions socials i econòmiques etc., en general
considerant sempre la possibilitat d’una projecció dels resultats en un millor maneig de les
malalties.
Descripció resumida:
7.1 Investigació bàsica:
a. Estudi de la patogènia de les malalties neurodegeneratives (Participen la Dra. M. Calopa, i
els Drs. J. Bas i M. Mestre del servei d’Immunologia HUB).
• Projecte d’estudi dels mecanismes immunològics i mort cel∙lular a la malaltia de
Parkinson.
• Projecte d’estudi de apoptosi limfocitària a la malaltia de Parkinson.
• Projecte d’estudi de l’estrès oxidatiu en limfòcits de pacients amb MP i altres
patologies neurodegeneratives.
L’objectiu d’aquests estudis és determinar la presència d'un augment
d'apoptosis limfocitària en la MP, estudiar la susceptibilitat dels limfòcits a
l'apoptosis induïda per estrès oxidatiu, buscar alteracions en el metabolisme
oxidatiu i en mecanismes de protecció davant l'estrès oxidatiu que estan
relacionades amb un augment d'apoptosi i estudiar l'especificitat d'aquestes
troballes en la MP en comparació amb altres malalties neurodegeneratives.
b. Aplicació de la citometria de flux a la determinació de l’expressió del transportador de
dopamina (DAT) a limfòcits en el diagnòstic diferencial de la malaltia de Parkinson.
Aquest projecte pretén quantificar la expressió en membrana del DAT en
limfòcits en pacients amb Parkinson i utilitzar aquesta informació en el diagnòstic
diferencial del Parkinson amb el tremolor essencial amb altres parkinsonismes. A
més, el projecte pretén demostrar la utilitat de la citometria en el diagnòstic
diferencial de la malaltia de Parkinson.
22

7.2 Desenvolupament dels assaigs i estudis clínics en curs
• “Estudio multicéntrico, doble ciego, de inicio randomizado, controlado con
placebo, de grupos paralelos, para valorar rasagilina como una terapia que
modifica la enfermedad de Parkinson en fase temprana.”Codi TVP 1012/500. Laboratori
TEVA. Investigador principal M. Calopa. Col·laboradors: Dr. S. Jaumà, Sta. M. Palomino i Sta. A.
Garcia. 2006- en curs. Codi TVP-1012/500 (Nº Comitè Ètic 150/05).
• “Estudio naturalista, multicéntrico y observacional del parche transdérmico de
rotigotina y otras terapias actualmente prescritas en pacientes con enfermedad
idiopática de Parkinson en estadio inicial.” Schwartz Pharma. Investigadora Principal Dra.
M. Calopa. Col·laboradors: Dr. S Jaumà .
• Desenvolupament del Registre Multicèntric a Catalunya de pacients amb malaltia de
Parkinson tractats amb bomba intraduodenal de Duodopa. Investigadora Principal Dra.
M. Calopa. Col·laboradors: Dr. S Jaumà.
• Estudi neuropsicològic per a valorar els canvis cognitius dels pacients amb MP
tractats amb bomba de duodopa. Investigadora Principal Dra. M. Calopa. Col·laboradors:
Dra. M Juncadella.
• A phase 3, double-blind, placebo and active controlled dose-range finding efficacy
and safety study of preladenant in subjects with early Parkinson’s disease. Estudi
codi PO5664. Schering. 2011.Investigadora principal Dra. M.Calopa. Col.laboradors:
Dr.J.Campdelacreu, Dr.S. Jaumà.
• Registro internacional de pacientes con Parkinson en tratamiento con duodopa.
Còdig de protocol GLORIA. Abbot. 2011.
7.3 Projectes de recerca genètica en malalties neurodegeneratives.
• Genetic and environmental factors influencing disease expression in Parkinson’s
disease caused by LRRK2 mutations. Clinical and imaging studies in LRRK2
mutation carriers without parkinsonism. Projecte concedit per la Marató TV3, amb codi
CEIC 36/07. Investigador Principal del projecte: E. Tolosa (Hospital Clínic de Barcelona).
Investigador Principal a l’Hospital de Bellvitge: Dra. M. Calopa. Col·laboradors a l’HUB: Dr. S.
Jaumà, Dr. J. Campdelacreu, Dr. J. Bas.
El principals objectius del present estudi sobre la Malaltia de Parkinson (MP) associada a
mutacions del gen LRRK2 són: La recerca de factors genètics i ambientals que modifiquin
l´ expressió de la malaltia (edat d´ inici i gravetat del parkinsonisme) i caracteritzar els
símptomes no motors i les alteracions nigroestriatals en la neuroimatge en els portadors
“asimptomàtics” de la mutació.
• Expansion of the ASAP study (ASymptomatic LRRK2 mutation carriers and
Assessment of factors influencing LRRK2-related PD expression study). Projecte
finnçat per la fundació Michel J Fox per l’investigació en le Parkinson . Estudi
multicèntric amb investigadors a l’Hospital de Bellvitge: Dra. M. Calopa, Dr. J. Campdelacreu.
23

Per investigar la malaltia precoçment i els mecanismes de penetrancia reduida en els
Parkinson LRRK2.
• Desenvolupament de la “European Huntington Disease Network” (projecte 120/05
del CEIC). Coordinador General G. Bernhard Landwehrmeyer (Ulm, Alemanya).
Coordinador a Espanya: Dr. J Garcia de Yébenes. Investigador principal a l’hospital de Bellvitge
M. Calopa. Col·laboradors: J. Bas, N. Busquets. Altres centres a Catalunya: Mútua de Terrassa i H.
Clínic de Barcelona. Altres centres a Espanya: Alacant, Badajoz, Burgos, Granada, Madrid,
Múrcia, Palma de Mallorca, Pamplona Saragossa, Sevilla, València.
Registry és un estudi del Grup Europeu d'Huntington (Euro‐HD). La finalitat del
estudi és crear una base de dades de pacients amb malaltia d'Huntington i persones
portadores de la mutació que desitgen participar en assaigs clínics a Europa. L'objectiu
és conèixer millor els portadors de la mutació de l'EH i les característiques fenotípiques
de la malaltia utilitzant instruments d'avaluació estandarditzats. Això permetrà la
identificació i incorporació de participants en assaigs clínics d'una manera més ràpida i la
identificació de participants amb determinades característiques fenotípiques i la seva
incorporació en l’estudi de biomarcadors. L'estudi Registry contribuirà a la comprensió
de la història natural de la malaltia de Huntington ja que estan previstes avaluacions
seriades. També proporciona informació sobre l'impacte que té l'EH sobre els costos
sanitaris (impacte econòmic), sobre la qualitat de vida i sobre els assistents.
7.4 Publicacions
• En l’actualitat s’està formant un Banc de DNA en col∙laboració amb l’Hospital
Clínic de Barcelona i es manté des de fa anys una col·laboració amb el Banc de
teixits neurològics (Hospital Clínic de Barcelona) i Unitat de Neuropatologia
CSUB
En els darrers 10 anys aquesta activitat s’ha reflectit a més en més de 20 publicacions en
revistes internacionals i algunes d’impressió nacional, més de 30 comunicacions a
congressos, col.laboracions en llibres, ponències i activitats docents com a professorat de
l’Universitat de Barcelona o amb la realització de cursos o màsters.
24

ANNEX 1: Tractament amb Duodopa: dades demogràfiques, data d’inici del tractament amb
sonda nasoduodenal i causa de la seva retirada
PACIENT Edat Sexe Data inici Data retirada
1 RPN (Ramona Puigfel
Niubó)HC 212088
2 MAG (Manuel Ayuso
Garcia)HC 516850
3 OER (Oriol Esclaapes Roses
HC 1322880
4 DNC (Diego Navarro Cabes
)HC
5 MAM (Manuela Alvarez
Moreno) HC 838075
6 FGP
Felicidad Jimenez Pertusa
Hc 39181
7 ASD
(Angel Sanchez Donoso) HC
747585
8 TGP (AMS)
Tomasa Gonzalez Perez HC
602421
9 FCB
(Francisco Carnicé Bigas)
HC 1273705
10 JLL
(Juana Lopez Lora)
HC 171562
11 MGV
(Marcelina Garcia del Viso)
HC 1089030
12 FVF
(Francisca Vilas Ferrandiz)
HC 1015581
13 JMM HC 273811
(Joaquim Mayor
Matamoros)
14 JPF
(Josep Mª Pacual Ferre
67 D 30-10-2006
74 H 22-01-2007
No ha passat test
nasoduodenal
Causa retirada
Duodopa
61 H 19-02-2007 6-12-2008 Èxitus per IAM
66 H 30-4-2007
77 D 26-6-2007
78 D 22-07-2007 25-07-2007 Discinèsies severes
67 H 22-10-2007 23-02-2010 Control bo però
no complert. Es
realitza DBS
75 D 21-01-2008 24-01-2008 Resposta nul·la.
Probable AMS
67 H 21-01-2008
75 D 31-3-2008
72 D 21-7-2008 12-11-2008 Falta eficàcia i
discinèsies/distoni
a
75 D 3-11-2008
74 H 19-01-2009 30-11-2010 Èxitus.
Broncoaspiració.
68 H 23-02-2009
Demència severa
25

HC 1170617
15 JCG
(Josep Caritg Guell)
HC866148
16 AOM
(Ascensión Ortega Medina
HC 506633
(Probable AMS)
17 MMB
(Maria Moliner Beltran) HC
84488
18 JAV
(Juan Aparicio Valenzuela)
HC 1343359
19 FMG
Fraancisca Montes
Guerrero) HC 881555
20 GBC (AMS)
Genoveva Benitez Cobos HC
1578832
21 PFCh (Lewy)
Primitivo Fernandez
Chachero HC 1286200
22 LlPI
(Lluis Mª Potrony Insa
HC 1057973
23 GCA
(Gloria Carreras Alonso) SAP
13843288
24 JMA
(Josefina Mas Alles)
SAP 11219951
25 GMA
(Gabariel Moreno
Arance)SAP 13381458
26 CZO
Carmen Zorrilla Oliver
HC 740306
62 H 18-05-2009
56 D 18-05-2009 14-04-2011 Falta de benefici
76 D 1-12-2009
71 H 1-12-2009
73 D 26-4-2010
D 14-06-2010 23-06-2010 Resposta nul.la
Probable AMS
H 16-06-2010 18-06-2010 Resposta nul.la
59 H 18-10-2010
66 Dr 18-10-2010
69 D 2-8-2007
(H. Vall
d’Hebron)
65 H 7-6-2010
(H. Almeria)
78 D 8-2-2011
Psicosis
26

Annex 22
Estimulació cerebral profunda en trastorn
obsessivocompulsiu.

Estimulación Cerebral Profunda en Trastorno Obsesivo­
Compulsivo
J.M. Menchón
Servei de Psiquiatria
Hospital Universitari de Bellvitge.
L’Hospitalet de Llobregat, 28 de juliol de 2011
Resumen
El trastorno obsesivo‐compulsivo (TOC) es un trastorno que afecta a un 2% de la
población. Un pequeño porcentaje (∼5%) de estos pacientes es refractario al
tratamiento estàndard (psicofarmacológico y psicoterápico). En un pequeño
número de estos pacientes con TOC, con una evolución crónica, grave y refractaria,
está indicada la aplicación de la estimulación cerebral profunda (ECP). El
porcentaje de este grupo de pacientes graves, crónicos y refractarios que
presentan una mejoría significativa con ECP es del 60‐70%.
La ECP puede sustituir a la psicocirugía lesional tradicional con la principal ventaja
de no producir lesiones irreversibles. La utilización de la ECP en TOC ha recibido la
marca de Conformite Europeene de la Unión Europea en Julio de 2009 y por la FDA
americana en Febrero de 2009.
En el Hospital Universitario de Bellvitge, en una colaboración conjunta entre varios
Servicios (Neurocirugía, Neurología, Psiquiatría), se ha realizado ECP en TOC en 6
casos y están en fase de evaluación otros 4 casos. La eficacia ha sido de mejoría
muy marcada en 4 casos, mejoría parcial aunque significativa en un caso, y sin
mejoría en un caso. Es previsible una actividad de unos 4 casos nuevos anuales.
El seguimiento de estos pacientes requiere un control inicialmente muy frecuente
así como una alta accesibilidad y coordinación entre los Servicios implicados. En
este contexto, es muy importante la facilidad de comunicación entre los Servicios,
la interacción entre ellos en forma de reuniones periódicas para una adecuada
coordinación y la accesibilidad a poder comentar la evolución de los casos
concretos de manera inmediata y ágil ante situaciones de potencial complejidad
que puedan surgir.

Han sido concedidos a la unidad dos proyectos de investigación de ECP en TOC: un
proyecto de investigación FIS (Instituto de Salud Carlos III) (2007‐2011), y
participación en un estudio multicéntrico internacional.

MEMORIA
1. Descripción del trastorno obsesivo­compulsivo
Características. El trastorno obsesivo‐compulsivo (TOC) es un trastorno mental
caracterizado por la presencia de dos fenómenos clínicos íntimamente
relacionados: obsesiones y compulsiones. Las obsesiones se definen como ideas,
imágenes, temores, representaciones o impulsos de carácter repetitivo e intruso,
egodistónicos y generadores de intensa ansiedad. Las compulsiones son todos
aquellos actos, mentales o manifiestos, habitualmente de carácter repetitivo y
estereotipado, dirigidos a reducir el malestar generado por el pensamiento
obsesivo. Las obsesiones más frecuentes abarcan el temor a la contaminación, la
duda patológica, la necesidad de orden y simetría y los pensamientos de contenido
sexual y religioso. Los rituales asociados más comunes implican conductas de
comprobación, limpieza, orden, acumulación y repetición.
Prevalencia. La prevalencia‐vida del TOC se ha estimado alrededor del 2% en la
población general, con una frecuencia similar para ambos géneros.
Evolución. El TOC suele aparecer en edades jóvenes. Con frecuencia se inicia de
forma insidiosa en la adolescencia o a principios de la edad adulta, aunque no es
raro que se inicie en la infancia. La edad media de inicio se puede situar alrededor
de los 20 años. El 80% de los pacientes con TOC han presentado síntomas antes de
los 35 años.
El curso del TOC es habitualmente crónico con exacerbaciones de la sintomatología
que a veces se relacionan con situaciones ambientales. Sin embargo, en algunos
casos el curso es episódico, con periodos prácticamente asintomáticos durante las
temporadas interepisódicas. Alrededor de un 50‐70% de los pacientes con TOC
presentan mejorías o incluso remisiones significativas de la sintomatología,
mientras que un 5‐10% presenta una evolución crónica con empeoramiento
progresivo. El trastorno suele ocasionar un deterioro en el funcionamiento
sociolaboral en aproximadamente el 50% de los pacientes.
Por ello, el TOC constituye una patología prevalente, de curso crónico que puede
ser altamente incapacitante.
Tratamiento. Para el tratamiento del trastorno obsesivo‐compulsivo se utilizan
piscoterapia en forma de terapia cognitivo‐conductual (TCC) y tratamiento
psicofarmacológico. Sin embargo, en algunos casos de especial gravedad, de curso
crónico y con refractariedad a estos tratamientos anteriores se ha utilizado la

psicocirugía lesional y más recientemente la cirugía funcional en forma de
estimulación cerebral profunda.
2. Estimulación cerebral profunda en el tratamiento del TOC.
La estimulación cerebral profunda se ha ido utilizando de forma más generalizada
en los últimos años y se ha propuesto como alternativa a la psicocirugía.
Aunque la práctica de las intervenciones de cirugía estereotáxica supone un
beneficio contrastado y significativo para los pacientes resistentes
extremadamente graves, no está exenta de inconvenientes como la irreversibilidad
de las lesiones, los riesgos inherentes a la técnica quirúrgica, y la aparición, en
algunos casos, de alteraciones de la personalidad permanentes (distintas formas
de síndrome frontal). La ECP tiene como gran ventaja que es reversible en lugar de
provocar una lesión irreversible como ocurría en la psicocirugía tradicional. La
ECP se basa en influir eléctricamente en la actividad de circuitos cerebrales con la
consiguiente modulación de funciones cerebrales asociadas a estos circuitos.
Consiste en implantar dos electrodos que se sitúan bilateralmente en
determinadas localizaciones cerebrales. La localización más aceptada actualmente
es en cápsula ventral/estriado ventral. Los resultados ofrecen cifras de mejoría
significativa de más del 60%, porcentaje que aumenta en series más recientes
debido a la mayor experiencia adquirida y mejor localización de los electrodos.
La utilidad y seguridad del procedimiento fue avalada con la el reconocimiento de
marca de “Conformite Europeene” por parte de la Unión Europea en Julio de 2009,
para la utilización de la ECP en el TOC grave, crónico y refractario al tratamiento.
Por su parte, la FDA americana ya había aprobado su utilización también en el TOC
en Febrero de 2009.
La principal ventaja de este procedimiento es que no es irreversible como la
cirugía lesional. Además, permite ajustar parámetros de actividad del campo
eléctrico, cambios en la localización de la actividad moduladora a lo largo de los
puntos de contacto del electrodo, y la posibilidad de estudiar de forma controlada
y ciega si es preciso su eficacia.
3. Actividad asistencial de la unidad de TOC
La unidad de TOC del Hospital Universitario de Bellvitge tiene una larga tradición
tanto en el ámbito asistencial como en el investigador. Constituye una unidad de
referencia asistencial en el ámbito de Catalunya así como de referencia
investigadora a nivel del estado esñaol y a nivel internacional, con numerosas
colaboraciones en estudios internacionales activos (ver referencias bibliográficas).
Su actividad anual es de alrededor de 200 primeras visitas, 1500 visitas de
seguimiento, 700 visitas psicoterápicas individuales y 70 sesiones grupales de
psicoterapia. Proporciona de forma integrada y especializada las diferentes

modalidades de tratamiento para el trastorno obsesivo‐compulsivo y trastornos
relacionados: terapia psicofarmacológica, psicoterapia individual cognitivo‐
conductual (exposición y prevención de respuesta), psicoterapia grupal cognitivo‐
conductual, y psicocirugía mediante estimulación cerebral profunda.
En el Hospital Universitario de Bellvitge, en una colaboración conjunta entre varios
Servicios (Neurocirugía, Neurología, Psiquiatría), se ha realizado ECP en TOC en 6
casos y están en fase de evaluación otros 4 casos. La eficacia ha sido de mejoría
muy marcada en 4 casos, mejoría parcial aunque significativa en un caso, y sin
mejoría en un caso. En dos casos se explantaron los electrodos (un caso por
infección subcutánea y en otro caso por ausencia de eficacia) y se reimplantaron
posteriormente con mejoría posterior en ambos casos. Es previsible una actividad
de unos 4 casos nuevos anuales.
El procedimiento de selección de los candidatos a ECP, el acto quirúrgico de
implantación de los electrodos y su posterior seguimiento para ajuste de
parámetros, control de posibles efectos secundarios o complicaciones y evaluación
de eficacia se realiza mediante un detallado protocolo. En el seguimiento de estos
pacientes se precisa al principio un control periódico muy frecuente (inicialmente
semanal, posteriormente quincenal y luego mensual) así como una alta
accesibilidad y coordinación entre los Servicios. En este contexto, es muy
importante la facilidad de comunicación entre los servicios implicados, la
interacción entre ellos en forma de reuniones periódicas para una adecuada
coordinación y la accesibilidad a poder comentar la evolución de los casos
concretos de manera inmediata y ágil ante situaciones de potencial complejidad
que puedan surgir. La colaboración entre estos Servicios implicados ha permitido
un seguimiento completamente adecuado y correcto de los casos de TOC en los que
se ha realizado la ECP.
4. Actividad Investigadora
4.1. Proyectos de investigación concedidos en estimulación cerebral
profunda
La actividad asistencial e investigadora de la unidad de TOC y específicamente en
estimulación cerebral profunda está reflejada por la participación en dos proyectos
de investigación en los que participan el Servicio de Psiquiatría y el Servicio de
Neurocirugía.
En 2007 fue concedido por el Instituto de Salud Carlos III un proyecto de
investigación sobre ECP en TOC:
Título del proyecto: Estimulacion cerebral profunda (ECP) en el trastorno
obsesivo‐compulsivo (TOC) altamente resistente: estudio sobre el perfil de efectos
neurocognitivos en un grupo de 10 pacientes
Empresa/Administración financiadora: Instituto de Salud Carlos III (ISCIII)

Número de proyecto/contrato: PI071044
Duración, desde: 2007 hasta: 2010
Investigador/a Principal: José Manuel Menchón Magriñá
Este proyecto ha tenido una relevancia en la transferencia de tecnología puesto
que permitió iniciar la aplicación de esta técnica en los pacientes con TOC en
nuestra unidad y que se ha constituido como referencia en el tratamiento del TOC
grave, crónico y refractario en que se aplica la ECP.
Esta experiencia en el TOC y en ECP ha permitido participar en un ensayo
internacional, actualmente en curso:
Título del Ensayo Clínico: “Estudio de seguimiento clínico post‐comercialización
de la terapia Reclaim® de estimulación cerebral profunda (DBS, del inglés Deep
Brain Stimulation) para el Trastorno Obsesivo‐ Compulsivo (OCD PMCF)”. Ref. del
promotor: Estudio número 1.02.7003 (Ref. interna del CEIC: protocolo
AC010/10).
Este estudio también está recogido en el website del National Institute of Health:
ClinicalTrials.gov Identifier: NCT01135745 (http://clinicaltrials.gov/): Reclaim®
Deep Brain Stimulation Therapy for Obsessive‐Compulsive Disorder: Post‐Market
Clinical Follow‐up Study (OCD PMCF). Estudio en Fase IV, intervencional, no
randomizado, abierto. Países participantes: Bélgica, Alemania, España, Italia, Suiza.
4.2. Otros proyectos de investigación relacionados con TOC concedidos a la
unidad de TOC como investigador principal en los últimos años:
Título del proyecto: Actividad del eje hipotálamo‐hipofisario‐adrenal como
endofenotipo común en la Depresión Mayor y el Trastorno Obsesivo‐Compulsivo:
Asociación con variables clínicas, neuropsicológicas y genéticas.
Empresa/Administración financiadora: Instituto de Salud Carlos III (ISCIII)
Número de proyecto/contrato: PI10/01753
Duración, desde: 2011 hasta: 2013
Investigador/a Principal: Jose Manuel Menchon Magriña
Título del proyecto: Conectividad funcional cortico‐estriatal y procesamiento de
estímulos emocionales como endofenotipos en el trastorno obsesivo‐compulsivo:
estudio en pacientes y familiares sanos de primer orden
Empresa/Administración financiadora: Instituto de Salud Carlos III (ISCIII)
Número de proyecto/contrato: PI10/01003
Duración, desde: 2011 hasta: 2013
Investigador/a Principal: Mª del Pino Alonso

Título del proyecto: Fenotipos intermedios: estudio de la asociacion entre
variables genomicas de la comt, 5‐htlpr y BDNF y patrones de respuesta cerebral
en paradigmas emocionales complejos en el trastorno obsesivo‐compulsivo
Empresa/Administración financiadora: Instituto de Salud Carlos III (ISCIII)
Número de proyecto/contrato: PI071029
Duración, desde: 2007 hasta: 2010
Investigador/a Principal: Mª del Pino Alonso
Título del proyecto: Estudio mediante Resonancia Magnética Funcional (RMF) del
patrón de respuesta cerebral frente a dilemas morales en pacientes con Trastorno
Obsesivo‐Compulsivo y psicopatía
Empresa/Administración financiadora: Instituto de Salud Carlos III
Número de proyecto/contrato: PI050884
Duración, desde: 2005 hasta: 2008
Investigador/a Principal: Narcís Cardoner Alvarez
4.3. Redes de investigación. Participación en redes de investigación como jefe de
grupo de red:
Título del proyecto: Centro de Investigación Biomédica en Red en Salud Mental
(CIBERSAM)
Código de contrato/Programa: Centro de Investigación Biomédica en Red
(CIBER)
Empresa/Administración financiadora: Instituto de Salud Carlos III (ISCIII)
Número de proyecto/contrato: CB07/09/0022
Duración, desde: 2008 hasta: activo
Investigador/a Principal: Jose Manuel Menchon Magriña
Título del proyecto: Grup Consolidat ‘Grup de Psiquiatria Clínico‐Biològica i
psicològica’
Código de contrato/Programa: Ajuts per potenciar i donar suport als grups de
Recerca
Empresa/Administración financiadora: Agencia de Gestió d’Ajuts Universitaris i
de Recerca
Número de proyecto/contrato: 2009SGR1554
Duración, desde: 2009 hasta: 2013
Investigador/a Principal: Jose Manuel Menchon Magriña
4.4. Publicaciones
4.4.1. Publicaciones de la unidad más relevantes en trastorno obsesivo‐compulsivo
(2009‐actualidad, sólo revistas internacionales indexadas):

‐ Cardoner N, Harrison BJ, Pujol J, Soriano‐Mas C, Hernández‐Ribas R, López‐Solá
M, Real E, Deus J, Ortiz H, Alonso P, Menchón JM. Enhanced brain responsiveness
during active emotional face processing in obsessive compulsive disorder. World J
Biol Psychiatry. 2011 Aug;12(5):349‐63. PMID: 21781000
‐ Segalàs C, Labad J, Alonso P, Real E, Subirà M, Bueno B, Jiménez‐Murcia S,
Menchón JM. Olfactory identification and discrimination in obsessive‐compulsive
disorder. Depress Anxiety. 2011 May 26. doi: 10.1002/da.20836. [Epub ahead of
print] PubMed PMID: 21618671.
‐ Pertusa A, Fernández de la Cruz L, Alonso P, Menchón JM, Mataix‐Cols D.
Independent validation of the Dimensional Yale‐Brown Obsessive‐Compulsive
Scale (DY‐BOCS). Eur Psychiatry. 2011 May 12. [Epub ahead of print] PubMed
PMID: 21570815.
‐ Labad J, Alonso P, Segalàs C, Real E, Menchón JM. Reproductive hormone
sensitivity and obsessive‐compulsive disorder: are there differences in the genetic
predisposition between symptom dimensions? J Clin Psychiatry. 2011
Mar;72(3):417‐8. PubMed PMID: 21450163.
‐ Real E, Labad J, Alonso P, Segalàs C, Jiménez‐Murcia S, Bueno B, Subirà M, Vallejo
J, Menchón JM. Stressful life events at onset of obsessive‐compulsive disorder are
associated with a distinct clinical pattern. Depress Anxiety. 2011 May;28(5):367‐
76. doi: 10.1002/da.20792. Epub 2011 Feb 9. PubMed PMID: 21308889.
‐ Labad J, Vilella E, Reynolds RM, Sans T, Cavallé P, Valero J, Alonso P, Menchón JM,
Labad A, Gutiérrez‐Zotes A. Increased morning adrenocorticotrophin hormone
(ACTH) levels in women with postpartum thoughts of harming the infant.
Psychoneuroendocrinology. 2011 Jul;36(6):924‐8. Epub 2010 Dec 17. PubMed
PMID: 21168281.
‐ Alonso P, Gratacòs M, Segalàs C, Escaramís G, Real E, Bayés M, Labad J, Pertusa A,
Vallejo J, Estivill X, Menchón JM. Variants in estrogen receptor alpha gene are
associated with phenotypical expression of obsessive‐compulsive disorder.
Psychoneuroendocrinology. 2011 May;36(4):473‐83. Epub 2010 Sep 17. PubMed
PMID: 20850223.
‐ Pertusa A, Jaurrieta N, Real E, Alonso P, Bueno B, Segalàs C, Jiménez‐Murcia S,
Mataix‐Cols D, Menchón JM. Spanish adaptation of the Dimensional Yale‐Brown
Obsessive‐Compulsive Scale. Compr Psychiatry. 2010 Nov‐Dec;51(6):641‐8. Epub
2010 Mar 29. PubMed PMID: 20965311.
‐ Pujol J, Soriano‐Mas C, Gispert JD, Bossa M, Reig S, Ortiz H, Alonso P, Cardoner N,
López‐Solà M, Harrison BJ, Deus J, Menchón JM, Desco M, Olmos S. Variations in the
shape of the frontobasal brain region in obsessive‐compulsive disorder. Hum Brain

Mapp. 2010 Jul 6. doi: 10.1002/hbm.21094. [Epub ahead of print] PubMed PMID:
20607751.
‐ Segalàs C, Alonso P, Labad J, Real E, Pertusa A, Jaurrieta N, Jiménez‐Murcia S,
Menchón JM, Vallejo J. A case‐control study of sex differences in strategic
processing and episodic memory in obsessive‐compulsive disorder. Compr
Psychiatry. 2010 May‐Jun;51(3):303‐11. Epub 2009 Jul 9. PubMed PMID:
20399341.
‐ Saus E, Brunet A, Armengol L, Alonso P, Crespo JM, Fernández‐Aranda F, Guitart
M, Martín‐Santos R, Menchón JM, Navinés R, Soria V, Torrens M, Urretavizcaya M,
Vallès V, Gratacòs M, Estivill X. Comprehensive copy number variant (CNV)
analysis of neuronal pathways genes in psychiatric disorders identifies rare
variants within patients. J Psychiatr Res. 2010 Oct;44(14):971‐8. Epub 2010 Apr
15. PubMed PMID: 20398908.
‐ Segalàs C, Alonso P, Real E, Garcia A, Miñambres A, Labad J, Pertusa A, Bueno B,
Jiménez‐Murcia S, Menchón JM. Memory and strategic processing in first‐degree
relatives of obsessive compulsive patients. Psychol Med. 2010 Dec;40(12):2001‐
11. Epub 2010 Mar 10. PubMed PMID: 20214841.
‐ Alonso P, Segalàs C, Real E, Pertusa A, Labad J, Jiménez‐Murcia S, Jaurrieta N,
Bueno B, Vallejo J, Menchón JM. Suicide in patients treated for obsessive‐
compulsive disorder: a prospective follow‐up study. J Affect Disord. 2010
Aug;124(3):300‐8. Epub 2010 Jan 13. PubMed PMID: 20060171.
‐ Labad J, Alonso P, Segalas C, Real E, Jimenez S, Bueno B, Vallejo J, Menchon JM.
Distinct correlates of hoarding and cleaning symptom dimensions in relation to
onset of obsessive‐compulsive disorder at menarche or the perinatal period. Arch
Womens Ment Health. 2010 Feb;13(1):75‐81. Epub 2009 Aug 6. PubMed PMID:
19657706.
‐ Harrison BJ, Soriano‐Mas C, Pujol J, Ortiz H, López‐Solà M, Hernández‐Ribas R,
Deus J, Alonso P, Yücel M, Pantelis C, Menchon JM, Cardoner N. Altered
corticostriatal functional connectivity in obsessive‐compulsive disorder. Arch Gen
Psychiatry. 2009 Nov;66(11):1189‐200. PubMed PMID: 19884607.
‐ Real E, Gratacòs M, Soria V, Escaramís G, Alonso P, Segalàs C, Bayés M, de Cid R,
Menchón JM, Estivill X. A brain‐derived neurotrophic factor haplotype is associated
with therapeutic response in obsessive‐compulsive disorder. Biol Psychiatry. 2009
Oct 1;66(7):674‐80. Epub 2009 Jul 9. PubMed PMID: 19589503.
‐ Muiños‐Gimeno M, Guidi M, Kagerbauer B, Martín‐Santos R, Navinés R, Alonso P,
Menchón JM, Gratacòs M, Estivill X, Espinosa‐Parrilla Y. Allele variants in functional
MicroRNA target sites of the neurotrophin‐3 receptor gene (NTRK3) as

susceptibility factors for anxiety disorders. Hum Mutat. 2009 Jul;30(7):1062‐71.
PubMed PMID: 19370765.
4.4.2. Capítulos de libro de la unidad relacionados con Trastorno obsesivo‐
compulsivo (2009‐actualidad):
‐ Menchón JM, Vallejo J. Trastorno obsesivo‐compulsivo. En: Manual de Psiquiatría,
Palomo T, Jiménez‐Arriero MA (eds). Madrid: Ene Life Publicidad SA y Editores,
2009, 365‐376.
‐ Menchón JM. Síntomas obsesivos en patología orgánica. En: Vallejo J, Leal C
(dirs.), Tratado de Psiquiatría, vol. I (2ª edic.). Barcelona: Ars Medica, 2010, 780‐
785.
‐ Vallejo J, Menchón JM, Alonso MP. Trastorno obsesivo‐compulsivo. En: Vallejo J,
Leal C (dirs.). Tratado de Psiquiatría, vol II. 2ª edic. Barcelona: Ars Medica, 2011.

Annex 23
Circuit de derivació dels pacients
portadors de marcapassos per recanvi de
dispositiu amb ingrés a CMA.

Circuit de derivació dels pacients portadors de Marcapàs per recanvi de
dispositiu amb ingrés a CMA
Des de fa uns anys els pacients portadors de Marcapàs són, de forma habitual,
seguits a la consulta externa d’infermeria del nostre hospital. Son les infermeres
responsables de la Consulta les que informen al pacient i posen en marxa el circuit
quan es detecta la necessitat de recanvi del seu dispositiu.
Donada la possibilitat de efectuar aquest procediment quirúrgic durant un ingrés de
CMA es planteja la revisió del circuit i dels criteris d’inclusió dels pacients.
Està indicat el recanvi de dispositiu amb CMA a tots els pacients excepte aquells
que no compleixin els criteris d’inclusió per CMA, aquesta valoració del pacient es
realitza a la consulta externa d’infermeria de seguiment dels pacients portadors de
Marcapàs.
Seguint els criteris de CMA es decideix que els Criteris absoluts per la indicació de
recanvi amb ingrés CMA són:
1-. Tipus de procediment: es consideren aptes aquelles intervencions que poden
realitzar-se amb anestèsia local, regional, general o amb sedació i que requereixen
cures postoperatòries específiques, però no intensives ni prolongades com per
requerir ingrés hospitalari i l’analgèsia, en cas necessari, pot ser per via oral. El
procediment de recanvi de marcapàs es tributari de CMA.
2-. ASA grau I, II o III sense descompensacions en els últims 3 mesos: els
pacients candidats a CMA han de trobar-se dintre d’aquests grups en la classificació
de l’ASA (Associació Americana d’Anestesiologia).
SISTEMA DE CLASIFICACIÓ ASA
Sistema de classificació que utilitza l’American Society of Anesthesiologists (ASA)
per estimar el risc que planteja l’anestesia pels distints estats del pacient.
Classe I Pacient saludable no sotmès a cirurgia electiva
Classe II Pacient amb malaltia sistèmica lleu, controlada i no incapacitant. Pot o
no relacionar-se amb la causa de la intervenció.
Hospital Universitari de Bellvitge
Feixa Llarga s/n
08907 L’Hospitalet de Llobregat
Tel. 932 607 500
Fax 932 607 561
www.bellvitgehospital.cat
1

Classe III Pacient amb malaltia sistèmica greu, però no incapacitant. Per exemple:
cardiopatia severa o descompensada, diabetis mellitus no compensada
acompanyada d’alteracions orgàniques vasculars sistèmiques (micro y
macroangiopatia diabètica), insuficiència respiratòria de moderada a
severa, àngor pectoris, infart de miocardi antic, etc.
Classe IV Pacient amb malaltia sistèmica greu i incapacitant, que constitueix a
més amenaça constant per la vida, i que no sempre es pot corregir per
mitjà de la cirurgia. Per exemple: insuficiències cardíaca, respiratòria y
renal severes (descompensades), angina persistent, miocarditis activa,
diabetis mellitus descompensada amb complicacions severes d’altres
òrgans, etc.
Classe V Es tracta del pacient del qui l’ expectativa de vida no s’espera sigui de
més de 24 hores, amb o sense tractament quirúrgic. Por exemple:
ruptura de aneurisma aòrtic amb xoc hipovolèmic sever, traumatisme
craneoencefàlic amb edema cerebral sever, embolisme pulmonar
massiu, etc. La majoria d’aquests pacients requereixen la cirurgia como
mesura heroica amb anestesia molt superficial.
3-. Distància del domicili a l’hospital: es valorarà un temps d’accés amb un
vehicle convencional raonable. Es recomana no superior a una hora.
4-. Adult responsable: el pacient ha de tenir el suport d’un adult responsable
durant l’estància de readaptació al medi, el trasllat al seu domicili i com mínim les
primeres 24 hores del postoperatori.
5-. Disposar de telèfon i condicions mínimes d’habitabilitat, accessibilitat,
confort e higiene al lloc de convalescència: per una recuperació adequada.
6-. Acceptació del pacient: després d’una informació adequada. En aquells
pacients que presentin problemes psiquiàtrics i siguin incapaços de comprendre i
respectar les instruccions orals i escrites poden ser programats com CMA si té un
adult acompanyant que assumeixi aquesta responsabilitat.
Els Criteris relatius són:
1-. Disposar de vehicle propi: el pacient a l’alta ha de complir el criteri de
deambulació. Si aquest el compleix correctament pot tornar al seu domicili en
vehicle convencional.
Hospital Universitari de Bellvitge
Feixa Llarga s/n
08907 L’Hospitalet de Llobregat
Tel. 932 607 500
Fax 932 607 561
www.bellvitgehospital.cat
2

2-. L’edat avançada: no es considera criteri d’exclusió. Es valorarà l’edat biològica
i no la cronològica.
3-. Altres: L’obesitat severa, pacients amb tractaments anticoagulants, amb
antecedents de coagulopaties, miopaties, neuropaties o problemes de
drogodependències: es consideraran de forma individualitzada valorant els beneficis
i riscos de l’assistència ambulatòria.
En el cas de portar anticoagulants orals es comunicarà als pacients que se’ls
avisarà de quan han de suspendre el seu tractament durant la trucada telefònica
que rebran per informar-los del dia d’intervenció programat.
Pacient amb
necessitat de
recanvi de MCP
Criteris CMA
SI
Ingrés CMA
Hospital Universitari de Bellvitge
Feixa Llarga s/n
08907 L’Hospitalet de Llobregat
Tel. 932 607 500
Fax 932 607 561
www.bellvitgehospital.cat
NO
Ingrés
convencional
Consentiment informat CMA Sol·licitud de recanvi
Consentiment informat
Sol·licitud de recanvi
3

Annex 24
Trucada telefònica 24 hores abans de la
intervenció.

TRUCADA TELEFÒNICA 24 HORES ABANS DE LA INTERVENCIÓ QUIRÚRGICA.
L’hospital Universitari de Bellvitge ha buscat el compromís dels professionals en intentar fixar
com a norma una estada prequirúrgica de 0 dies, fomentant, en tots aquells casos que sigui
possible, l’ingrés dels pacients en el mateix dia de la intervenció. A canvi, la direcció es
compromet a garantir que tots els pacients que estiguin programats tinguin llit d’hospitaltizació i
es cancel·lin el mínim nombre d’intervencions quirúrgiques per manca de llit.
D’altra banda, reduint l’estança mitja en un dia de molts dels pacients programats afavorirà que
s’incrementi la capacitat d’ingressar pacients procedents d’urgències a les tardes, sempre i
quant no s’incrementi la demanda, reduint el nombre de pacients ingressats a urgències que a
les 8:00h del matí encara no tenen llit assignat.
L’estada prequirúrgica 0 té però el risc de que el pacient no es presenti a l’hospital, per causes
justificables o no, i que això suposi que el servei no tingui capacitat de reprogramar a últim
moment, bé amb pacients de la llista d’espera o bé amb pacients que estan hospitalitzats
esperant intervenció. Per aquest motiu, l’equip d’admissions d’hospitaltizació va incorporar en
la seva dinàmica diària la trucada a tots els pacients que ingressaven el mateix dia de la
intervenció, amb l’objectiu d’evitar incidències d’última hora i de no perdre temps de quiròfan.
Objectiu: Garantir el procés quirúrgic, informar correctament al pacient sobre l’hora de
l’ingrés i detectar qualsevol incidència a tenir en compte alhora d’ubicar el pacient en els
espais d’hospitalització i de preparació quirúrgica.
Començarem a avisar els pacients a les 10 h. del matí. Treballem amb les ordres d’ingrés i amb
el llistat d’intervencions quirúrgiques, comprovant que l’hora d’ingrés sigui correcta d’acord
amb la d’intervenció quirúrgica. Qualsevol modificació en la programació quirúrgica del dia
següent caldrà notificar-la a l’equip d’admissions d’hospitalització perquè ho tingui en compte
alhora de fer les trucades telefòniques.
S’elaboraran dos llistats, un a partir de la informació del programari quirúrgic i l’altre, a partir de
la informació de pacients que han d’ingressar el dia següent, segons figura en el Sistema
d’Informació. En el llistat del programari quirúrgic observem que cada servei quirúrgic té
assignats una sèrie de quiròfans, on hi ha programats més o menys pacients en funció de la
durada de la intervenció, una vegada contrastada la informació amb el llistats de pacients que
han de ser hospitalitzats el dia següent, procedirem de la següent manera:

Informarem de:
Preguntarem:
• Documentació necessària per fer l’ingrés: Targeta sanitària i DNI.
• Hora de l’ingrés: Citarem el pacient a l’hora que estigui programat pel servei,
normalment són dues hores abans de la IQ, excepte els de les 8.30 que els citarem
a les 7 h. Davant de possibles canvis en l’hora de quiròfan, citarem el segon
pacient abans de l’hora de la intervenció per evitar incidències d’última hora que
impliquin la pèrdua de temps de quirofan. Els quiròfans de primera hora (8.30/9)
que fan la preparació quirúrgica en la unitat E112 els citarem a les 7.30, que és
l’hora que s’obre aquesta unitat.
• Mesures:
• El pacient ha d’acudir en dejú de 7 hores, no ha de veure cap líquid, ni tant sols
aigua i no fumar. La cirurgia de tarda podrà doncs, esmorzar aviat (abans de
les 8:00h del matí) i ja no prendre res més.
• Ha de portar la medicació que està prenent actualment.
• El/la pacient haurà de venir a l’hospital amb un acompanyant.
• Es recomana portar sabatilles per la dutxa.
• Si es troba bé (poden tenir algun problema de salut, com un refredat, febre etc.).
Davant del risc de que el pacient no acudeixi a l’hospital ens posarem en contacte
amb el servei implicat perquè valorin clínicament el cas i perquè considerin la
possibilitat de reprogramar.
• Si té problemes de mobilitat, el pacient no podrà preparar-se a la butaca.
• Si es tracta per algun tipus d’infecció (possibles mesures d’aïllament per tal de
garantir la seguretat clínica individual i col·lectiva).
Davant de qualsevol incidència que pugui provocar l’anul·lació del procés quirúrgic, aquesta es
gestionarà amb d’administrativa de programació quirúrgica, amb temps suficient perquè es
puguin fer les modificacions que calguin.
Per altra banda, si detectem incidències que contraindiquin la preparació quirúrgica en una
butaca, s’haurà de tenir en compte en el moment de fer l’assignació d’espai per la preparació,

ja que caldrà ingressar el pacient en un llit de curta estada. La unitat E112 disposa també de
dues habitacions amb llit per donar servei a aquest perfil de pacients.
Alguns tractaments prequirúrgics no es poden preparar a la butaca. (Tractament leucopènia,
Minurin....) Ho han de fer constar en la ordre d’ ingrés. Aquests pacients també es prepararan
en un llit.
En el moment de fer la trucada poden sorgir dubtes al pacient:
- Davant la pregunta si s’han de dutxar abans a casa. No és necessari perquè han de
passar el protocol d’higiene a l’hospital (sabó especial).
- El pacient diabètic no s’haurà de punxar la insulina, ni prendre cap pastilla, si no aguanta
el dejú que es prengui un terròs de sucre.
- Els pacients trasplantats podran prendre la medicació habitual, el més aviat possible i
amb poqueta aigua.
- Els pacients amb tractament per problemes psiquiàtrics (esquizofrènia), s’han de prendre
la medicació amb poqueta aigua.
- Davant de qualsevol dubte que no puguem resoldre consultarem al personal d’infermeria
i/o secretària del servei quirúrgic.
Incidències per serveis.
- Les biòpsies estereotàxiques de NCR han d’ingressar amb més temps d’antel·lació, ja que
primer van a fer-se un TAC i després van a QUIR. Per tant, si el posem en silló hem de
vigilar l’hora.
- Les hidrocefàlies de NCR (ingressaran per a una col·locació de vàlvula), hem d’intentar
col·locar-les en llit de curta estada o en llit de la unitat E112.
- No trucarem els pacients d’oftalmologia d’acord amb el servei/secretària.
- No trucarem els pacients de cirurgia plàstica ni de cirurgia cardíaca, la trucada recordatòria
la fa la secretària del servei.

- No modificarem l’hora d’ingrés en cap servei quirúrgic, sense primer consensuar-ho amb el
servei corresponent per evitar possibles incidències. Davant d’una sol·licitud d’ingrés amb
molta antel·lació respecte l’hora de la cirurgia es demana als serveis que anotin una petita
explicació en el camp de comentaris.

Annex 25
Laboratori d’Hemodinàmica segona
planta.

www.bellvitgehospital.cat
LABORATORI HCA 2ª PLANTA
Susana Asensio Flores
Cap d’Àrea de Malalties del Cor
Direcció Infermera
Hospital Universitari de Bellvitge ‐ IDIBELL
Universitat de Barcelona
L’Hospitalet LHospitalet. Barcelona. Barcelona Spain
ÀÀrea
de Malalties del Cor

www.bellvitgehospital.cat
Estat del projecte
Reunions i visites realitzades:
4‐7‐2011: Visita al quiròfan 2na planta per valorar espais i necessitats d’obra: Marta
Pagés, Dr. Cequier, Vadri, Miriam Pérez (Siemens), Susana Asensio.
19‐7‐2011: Revisió d’aspectes funcionals i circuits de pacients: Dr. Bartolomé, Dr.
Cequier, Susana Asensio
2‐8‐2011: Revisió d’aspectes p funcionals i circuits de pacients, p , equip q p d’infermeria, ,
fungible i espais: Marta Pagés, Susana Boada, Susana Asensio.
3‐8‐2011: Visita al quiròfan 2na planta per valorar espais i necessitats d’obra: Marta
Pagés, Carmen Martinez, José Hernández (Manteniment), Enric Beltran, Miriam Pérez i tres
persones més (Siemens), Susana Asensio.
11‐8‐2011: Reunió revisió de tractament de la imatge al nou laboratori: Dr. Murgui,
Juan Carlos Fajardo, Antonio Casas (Izasa para Siemens), Dr. Cequier, Susana Asensio.
21‐9‐2011: Reunió inici d’obres (Sala de juntes)
26‐9‐2011: Inici d’obres.
6‐10‐2011: Inici visites setmanals periòdiques a la zona d’obres dobres.
23‐12‐2011: Proposta de disponibilitat del laboratori.
ÀÀrea
de Malalties del Cor

www.bellvitgehospital.cat
Estructura del nou laboratori. Ubicació. Circuit habitual.
ÀÀrea
de Malalties del Cor

1‐. 1 . Laboratori
2‐. Sala de màquines
33‐. Control
4‐. Sala d’interpretació
5‐. Magatzem
6‐. Zona d’espera
www.bellvitgehospital.cat
Estructura del nou laboratori. Ubicació
ÀÀrea
de Malalties del Cor

www.bellvitgehospital.cat
Plànols preprojecte
ÀÀrea
de Malalties del Cor

www.bellvitgehospital.cat
Integració funcional del Laboratori al Bloc Quirúrgic
Voluntat d’integració i no disfunció del circuit quirúrgic:
•Equip professional: Respecte i integració al circuit de circulació de
persones al bloc quirúrgic.
•Pacients:
•Hemodinàmicament estables: Circuit habitual d’entrada i sortida
de quiròfan.
•Hemadinàmicament inestables i Codi IAM: Entrada i sortida
directament a/des del laboratori pel passadís brut.
ÀÀrea
de Malalties del Cor

www.bellvitgehospital.cat
Criteris assistencials al laboratori BQ 2ª planta
Priorització de l’activitat lligada a:
•Pacient ingressat.
•Pacient inestable.
•Codi IAM.
De forma esporàdica es podran atendre pacients traslladats des d’altres
centres amb ambulància.
ÀÀrea
de Malalties del Cor

www.bellvitgehospital.cat
Circuit de pacients. Entrada
Pacient Ingressat Pacient NO Ingressat (Ambulància)
Inestable Estable
Llit l dl del pacient Llitera l de d trasllat ll
Passadís brut Trànsfert
Zona d’espera HCA
Laboratori
ÀÀrea
de Malalties del Cor

www.bellvitgehospital.cat
Circuit de pacients. Sortida
Laboratori
Pacient Ingressat Pacient NO Ingressat (Ambulància)
Inestable Estable
Llit del pacient
Llitera de trasllat
Passadís brut Recovery
UPC / Coronàries Hospitalització / UPC
Centre d’origen
ÀÀrea
de Malalties del Cor

www.bellvitgehospital.cat
Recursos necessaris: Espais i condicionament
Necessitats del laboratori d’HCA:
•Magatzem de fungible específic.
•Farmaciola.
•Penjador j d’Equips q p de protecció p individuals ( (davantals p plomats). )
•Equips informàtics.(n) Impressora.
•WC pacients. pacients Es podrà utilitzar el destinat a CMA o material dun d’un sol us. us
•Zona espera (monitors/gasos medicinals??necessaris per assumir
recovery y després p de les 17h) )
ÀÀrea
de Malalties del Cor

www.bellvitgehospital.cat
Recursos necessaris: Recursos humans
El zelador de quiròfan realitzarà el transport d’aquest pacients.
Es manté la mateixa estructura de funcionament de les guàrdies per Codi
IAM.
Es manté la mateixa plantilla existent (5 DUE i 1 AUX), diferenciant:
Laboratori planta 0:
•Activitat programada, pacient estable, pacient ambulatori (2
DUE i 1 AUX).
Laboratori planta 2:
•Activitat urgent i programada, pacient inestable, tècniques
complexes, l pacient i tiingressat ta l’h l’hospital,parking/ it l ki / recovery( ( no
hi ha recovery al bloc quirúrgic després de les 17h)(3 DUE).
ÀÀrea
de Malalties del Cor

www.bellvitgehospital.cat
Recursos necessaris: Recursos Materials (Fungible)
La reposició actual d’HCA es realitza en dos formats: Unidosí i Omnicell.
Proposta:
Revisió dels articles unidosi i comparació per afegir al magatzem de
quiròfan els que manquin.
Valoració de la possibilitat de desdoblar l’armari Omnicell amb el del bloc
quirúrgic (Sr. Peña)Descartada.
Ubicació de armaris Omnicell a l’espai magatzem.
Mantenir el funcionament d’estocatge de seguretat habitual al laboratori
d’HCA d’HCA.
ÀÀrea
de Malalties del Cor

www.bellvitgehospital.cat
Recursos necessaris: Farmàcia
Farmaciola ubicada al laboratori amb la medicació específica del Servei.
Reposició mitjançant comanda programada específica d’aquest espai.
ÀÀrea
de Malalties del Cor

www.bellvitgehospital.cat
Recursos necessaris: Aparatatge
Necessitats del laboratori d’HCA:
•Desfibril∙lador/ Carro d’aturades (Hi ha un per tota la 2na planta)
•Respirador (es pot utilitzar un de quiròfan)
•Consola de baló de contrapulsació. p S’ubicarà la que q tenim a aquest q
laboratori.
•Dispositiu control coagulació. Una de les que tenim a HCA.
•Generador de Marcapasos.
ÀÀrea
de Malalties del Cor

www.bellvitgehospital.cat

Annex 26
Obres del nou Laboratori
d’Hemodinàmica Bloc Quirúrgic de la
segona planta. Mesures addicionals pels
treballs al passadís brut.

OBRES DEL NOU LABORATORI D’HEMODINÀMICA
BLOC QUIRÚRGIC DE LA SEGONA PLANTA
- Mesures addicionals pels treballs al passadís brut -
Acordades pel grup d’obres, el 13 d’octubre de 2011
Motiu de les mesures
Obertura dels sostres amb “cates” a la zona d’entrada al bloc i al passadís
brut, costat Prat.
Calendari previst
Obertura i instal lacions: 14 d’octubre tarda i 15 d’octubre tot el dia
Tancament de les obertures: 21 i 22 d’octubre (per confirmar).
Mesures de bioseguretat ambiental:
1. Sectorització de la zona d’obres per tal de garantir-ne la seva
l’estanqueïtat
• Es farà d’acord amb el plànol adjunt
• Durant els treballs, cal precintar les impulsions de l’aire del
passadís brut per evitar recirculacions
• Totes les cates han de quedar segellades amb material plàstic
fins al seu tancament definitiu
• Els precintes es retiraran el dia 15, després que s’hagi fet la
neteja per part del servei de neteja, per tal d’evitar l’entrada de
pols a les zones netes.
2. Circuit del material d’obra, operaris i runa
• Es minimitzarà el pas pel passadís brut. Per la retirada de
material i runa s’utilitzaran les escales d’emergència
habilitades a la zona d’obres del laboratori
3. Mesures de neteja addicionals
Cal realitzar una neteja de la zona els dies 14 a la nit (un cop
s’hagin acabat els treballs) i el 15 a la tarda (abans de retirar
els precintes; si s’ha generat brutícia després de retirar els
precintes, caldrà fer un repàs).
Les neteges dels dies 21 i 22 d’octubre resten pendents de
confirmar.

10
8
9
8
6
5
7
4
3
2
1
1. Porta tallfocs: TANCADA
2. Transfer: PRECINTE
3. Magatzem/informació:
PRECINTE
4. Graven esterilització:
PRECINTE
5. Porta tallafocs: PRECINTE
6. Porta esterilització: PRECINTE
7. Esterilització:
Muntacàrregues: PRECINTE
Finestra quir 2-4c: PRECINTE
Porta tallafocs: TANCADA
8. Portes quiròfans: PRECINTE
9. Àrea bruta: PRECINT
10. Pladur obra

Annex 27
Vigilància de la bioseguretat ambiental.

Mostres d'aire. Volum aspirat: 500L
QUIRÒFAN LLOC
Bacteris
(UFC/m 3 )
Fongs
(UFC/m 3 )
Identificació fongs Nº persones
HEMODINÀMICA Impulsió d'aire - mostra 1 0 0 0
HEMODINÀMICA Impulsió d'aire - mostra 2 2 0 0
HEMODINÀMICA Voltant taula - mostra 1 2 0 0
HEMODINÀMICA Voltant taula - mostra 2 4 0 0
QUIRÒFAN LLOC
0 0
Bacteris
(UFC/placa)
Fongs
(UFC/placa)
Identificació fongs Nº persones
HEMODINÀMICA Làmpara 2 0 0
HEMODINÀMICA Taula quirúrgica 2 0 0
Valoració
VIGILÀNCIA DE LA BIOSEGURETAT AMBIENTAL
Control Sabouraud
Mostres de contacte
Control TSA
QUIRÒFANS 2ª PLANTA - HEMODINÀMICA
Mostreig de finalització d'obres
Data: 12 DE DESEMBRE DEL 2011
0 0
Les condicions de bioseguretat ambiental són adequades per l’atenció als pacients atès que no
s’observa creixement fúngic a l’aire ni a les superfícies de l’àrea analitzada.
Dra. Laura Gavaldà Sra. Llum Torrens
Servei de Medicina Preventiva Infermera higienista
L'Hospitalet de Llobregat, 12 de desembre del 2011

Motiu del mostreig: tancament final de les obres d'hemodinàmica
QUIRÒFAN LLOC
Bacteris
(UFC/m3)
Fongs
(UFC/m3)
Identificació Temperatura
Nº
persones
2-1 Voltant taula quirúrgica 0 0 0
2-2 Voltant taula quirúrgica 2 0 20º 0
2-3A Voltant taula quirúrgica 4 0 0
2-3B Voltant taula quirúrgica 4 2 no identificat 1
2-4A Voltant taula quirúrgica 14 0 18º 1
2-4B Voltant taula quirúrgica 22 0 1
2-4C Voltant taula quirúrgica 0 0 1
2-5 Voltant taula quirúrgica 0 0 20º 2
HDIN Voltant taula quirúrgica 0 0 1
Passadís
net
VIGILÀNCIA DE LA BIOSEGURETAT AMBIENTAL
Data: 16 DE GENER DE 2012
QUIRÒFANS 2ª PLANTA
Mostres d'aire. Volum aspirat: 500 L (voltant) 200 L (impulsió aire)
Control Sabouraud
Conclusions i recomanacions
Impulsió 20 0
Voltant 8 0
0 0
Les condicions de bioseguretat ambiental són correctes atès que no s’observa creixement fúngic per sobre dels
límits acceptats en cap dels quiròfans estudiats.
Dra. Laura Gavaldà Sra. Llum Torrens
Servei de Medicina Preventiva Infermera Higienista
L’Hospitalet de Llobregat, a 1 de febrer de 2012

Mostres de contacte
QUIRÒFAN LLOC
Bacteris
(UFC/placa)
Fongs
(UFC/placa)
Identificació Temperatura
Nº
persones
2-1 Taula quirúrgica 0 0 0
2-2 Llum 0 0 20º 0
2-3A Taula auxiliar 3 0 0
2-3B Negatoscop 0 0 1
2-4A Taula quirúrgica 0 0 18º 1
2-4B Llum 0 0 1
2-4C Carro anestesia 0 0 1
2-5 Telèfon 0 0 20º 2
HDIN Taula quirúrgica 0 0 1
Passadís
net
Control TSA
Conclusions i recomanacions
VIGILÀNCIA DE LA BIOSEGURETAT AMBIENTAL
Data: 16 DE GENER DE 2012
QUIRÒFANS 2ª PLANTA
Llitera 0 0
Estàndards de qualitat per al Servei de Neteja
Plec de condicions 2007-2008
0 – 10: Òptim
11 – 14: Tolerable
15 – 29: Dolent
30 ó més: No tolerable
0 0
Les mostres de contacte s’obtenen a primera hora del matí abans d’iniciar l’activitat quirúrgica
Els resultats obtinguts indiquen una òptima qualitat dels processos de neteja i desinfecció de superfícies.
Dra. Laura Gavaldà Sra. Llum Torrens
Servei de Medicina Preventiva Infermera Higienista
L’Hospitalet de Llobregat, a 1 de febrer de 2012

Annex 28
Assignació de quiròfans.

QUI assignació variable assignació rebutjada
QUI assignació extra-"condicional" assignació disponible
ASSIGNACIÓ DE QUIRÒFANS qui assignació sense anestesista última incidència
MES
MATÍ
dates
dl dm dmc dj dv dl dm dmc dj dv dl dm dmc dj dv dl dm dc dj dv
quiròfans ASS programats dif %
Q.1.1 CGD CGD CGD CGD CGD CGD CGD CGD CGD CGD CGD CGD CGD CGD CGD CGD CGD CGD CGD CGD 32 ACV 30 -2 94
Q.1.2 CGD CGD CGD CGD CGD CGD CGD CGD CGD CGD CGD CGD CGD CGD CGD CGD CGD CGD CGD CGD 48 CCA 42 -6 88
Q.1.3A CTO CGD CTO CTO CTO CTO CTO CTO CTO CTO CTO CTO CGD CTO CTO CTO CTO CTO CTO CTO 84 CGD 79 -5 94
Q.1.3B CGD GIN CGD CGD CGD CGD GIN CGD CGD CGD CGD GIN CGD CGD CGD CGD GIN CGD CGD CGD 16 CMF 17 1 106
Q.1.4A TRA TRA TRA TRA TRA TRA TRA TRA TRA TRA TRA TRA TRA TRA TRA TRA TRA TRA TRA TRA 37 CPL 33 -4 89
Q.1.4B TRA TRA GIN TRA TRA TRA TRA GIN TRA TRA TRA TRA GIN TRA TRA TRA TRA GIN TRA TRA 19 CTO 18 -1 95
Q.1.5 TRA TRA TRA TRA TRA TRA TRA TRA TRA TRA TRA TRA TRA TRA TRA TRA TRA TRA TRA TRA 26 GIN 25 -1 96
Q.1.6A OFT OFT OFT OFT OFT OFT OFT OFT OFT OFT OFT OFT OFT OFT CGD OFT OFT OFT OFT OFT 40 NCR 38 -2 95
Q.1.6B OFT OFT OFT OFT CGD OFT OFT OFT OFT CGD OFT OFT OFT OFT CGD OFT OFT OFT OFT CGD 2 NML 3 1 150
nºquiròfans 9 9 9 9 9 0 9 9 9 9 9 0 9 9 9 9 9 0 9 9 9 9 9 0 38 OFT 35 -3 92
36 ORL 31 -5 86
Q.2.1 GIN CGD URO GIN GIN GIN CGD URO GIN GIN GIN CGD URO GIN ORL GIN CGD URO GIN GIN 64 TRA 56 -8 88
Q.2.2 ORL ORL ORL ORL ORL ORL ORL ORL ORL ORL ORL ORL ORL ORL ORL ORL ORL ORL ORL ORL ORL 58 URO 53 -55 91
Q.2.3 CPL CPL CPL CPL CPL CPL CPL CPL CPL CPL CPL CPL CPL CPL CPL CPL CPL CPL CPL GIN 0 . 0 0 ####
Q.2.3B CPL NML CPL CPL CPL CPL CPL CPL ORL CPL CPL NML CPL CPL CPL CPL NML CPL ORL CGD 0 . 0 0 ####
Q.2.4A URO URO URO URO URO URO URO URO URO URO URO URO URO URO URO URO URO URO URO URO
Q.2.4B ORL URO GIN URO CGD ORL URO GIN URO GIN ORL URO GIN URO CGD ORL URO GIN URO URO
Q.2.4C URO URO URO URO URO URO URO URO URO URO URO URO URO URO URO URO URO URO URO URO
Q.2.5 CMF CMF CMF CMF ORL CMF CMF CMF CMF CGD CMF CMF CMF CMF CMF CMF CMF CMF CMF ORL
nºquiròfans 8 8 8 8 8 0 8 8 8 8 8 0 8 8 8 8 8 0 8 8 8 8 8 0
Q.3.1A NCR NCR NCR NCR NCR NCR NCR NCR NCR NCR NCR NCR NCR NCR NCR NCR NCR NCR NCR NCR
Q.3.1B NCR NCR NCR NCR NCR NCR ORL NCR NCR NCR NCR NCR NCR NCR NCR NCR ORL NCR NCR NCR
Q.3.2A ACV ACV ACV ACV ACV ACV ACV ACV ACV ACV ACV ACV ACV ACV ACV ACV ACV ACV ACV ACV
Q.3.2B CGD CGD ACV ACV CCA CGD CGD ACV ACV ACV CGD CGD ACV ACV CCA CGD CGD ACV ACV ACV
Q.3.3A CCA CCA CCA CCA CCA CCA CCA CCA CCA CCA CCA CCA CCA CCA CCA CCA CCA CCA CCA CCA
Q.3.3B CCA CCA CCA CCA CCA CCA CCA CCA CCA CCA CCA CCA CCA CCA CCA CCA CCA CCA CCA CCA
nºquiròfans 6 6 6 6 6 0 6 6 6 6 6 0 6 6 6 6 6 0 6 6 6 6 6 0
BLOC BLOC QUIRÚRGIC QUIRÚRGIC (MATÍ) (MATÍ)
total quiròf. 23 23 23 23 23 23 23 23 23 23 23 23 23 23 23 23 23 23 23 23 500 TOT 460 -40 92
25 25 25 25 25 25 25 25 25 25 25 25 25 25 25 25 25 25 25 25 500
% D'OBERTURA 92 92 92 92 92 92 92 92 92 92 92 92 92 92 92 92 92 92 92 92 %OBT 92
QUI-TANCATS 0 0 0 0 quir-tancats 0
INCIDÈNCIES
Bloc Quirúrgic Antonio Vozmediano 28 - Assignació de quiròfans.xls-10/04/2012

QUI assignació variable assignació rebutjada
QUI assignació extra-"condicional" assignació disponible
ASSIGNACIÓ DE QUIRÒFANS qui assignació sense anestesista última incidència
MES
TARDA
dates
dl dm dmc dj dv dl dm dmc dj dv dl dm dmc dj dv dl dm dmc dj dv
quiròfans PROJECTE DE REDUCCIÓ AMB 6 QUIRÒFANS
ASS programats dif %
Q.1.1 7 ACV 4 -3 57
Q.1.2 CGD CGD CGD CGD CGD CGD CGD CGD CGD CGD CGD CGD 17 CCA 12 -5 71
Q.1.3A 20 CGD 12 -8 60
Q.1.3B 0 CMF 0 0 ####
Q.1.4A TRA TRA TRA TRA TRA TRA TRA TRA TRA TRA TRA TRA TRA TRA TRA TRA 4 CPL 0 -4 0
Q.1.4B 0 CTO 0 0 ####
Q.1.5 TRA TRA TRA TRA TRA TRA TRA TRA 0 DOL 0 0 ####
Q.1.6A OFT OFT OFT OFT OFT OFT OFT OFT OFT OFT OFT OFT OFT OFT OFT OFT 8 GIN 4 -4 50
Q.1.6B OFT OFT OFT OFT OFT OFT OFT OFT OFT OFT OFT OFT OFT OFT OFT OFT 0 NCR 0 0 ####
nºquiròfans 5 3 5 4 0 5 3 5 4 0 5 3 5 4 0 5 3 5 4 0 1 NML 0 -1 0
32 OFT 32 0 100
Q.2.1 GIN GIN GIN GIN 8 ORL 0 -8 0
Q.2.2 0 REU 0 0 ####
Q.2.3 36 TRA 24 -12 67
Q.2.3B 10 URO 8 -2 80
Q.2.4A 0 . 0 0 ####
Q.2.4B URO URO URO URO URO URO URO URO 0 . 0 0 ####
Q.2.4C uroc uroc uroc uroc uroc uroc uroc uroc
Q.2.5 ACV ACV ACV ACV
nºquiròfans 1 2 1 2 0 1 2 1 2 0 1 2 1 2 0 1 2 1 2 0
Q.3.1A
Q.3.1B
Q.3.2A
Q.3.2B
Q.3.3A CCA CCA CCA CCA CCA CCA CCA CCA CCA CCA CCA CCA
Q.3.3B
nºquiròfans 0 1 1 1 0 0 0 1 1 1 0 0 0 1 1 1 0 0 0 1 1 1 0 0
B.QUIRÚRGIC B.QUIRÚRGIC (TARDA) (TARDA)
total quiròf. 6 6 7 7 0 6 6 7 7 0 6 6 7 7 0 6 6 7 7 0 143 TOT 96 -47 67
6 6 7 7 0 6 6 7 7 0 6 6 7 7 0 6 6 7 7 0 104
% D'OBERTURA 100 100 100 100 ##### 100 100 100 100 ##### 100 100 100 100 ##### 100 100 100 100 ##### %OBT 92
QUI-TANCATS 0 0 0 0 quir-tancats 0
INCIDÈNCIES
Bloc Quirúrgic Antonio Vozmediano 28 - Assignació de quiròfans.xls-10/04/2012

QUI assignació variable assignació rebutjada
QUI assignació extra-"condicional" assignació disponible
ASSIGNACIÓ DE QUIRÒFANS qui assignació sense anestesista última incidència
MES
MATÍ
dates
dl dm dmc dj dv dl dm dmc dj dv dl dm dmc dj dv dl dm dc dj dv
quiròfans ASS programats dif %
Q.1.1 CGD CGD CGD CGD CGD CGD CGD CGD CGD CGD CGD CGD CGD CGD CGD CGD CGD CGD CGD CGD 32 ACV 30 -2 94
Q.1.2 CGD CGD CGD CGD CGD CGD CGD CGD CGD CGD CGD CGD CGD CGD CGD CGD CGD CGD CGD CGD 48 CCA 42 -6 88
Q.1.3A CTO CGD CTO CTO CTO CTO CTO CTO CTO CTO CTO CTO CGD CTO CTO CTO CTO CTO CTO CTO 84 CGD 79 -5 94
Q.1.3B CGD CGD CGD CGD CGD CGD CGD CGD CGD CGD CGD CGD CGD CGD CGD CGD CGD CGD CGD CGD 16 CMF 17 1 106
Q.1.4A COT COT COT COT COT COT COT COT COT COT COT COT COT COT COT COT COT COT COT COT 37 CPL 33 -4 89
Q.1.4B COT COT CPL COT COT COT COT CPL COT COT COT COT CPL COT COT COT COT CPL COT COT 19 CTO 18 -1 95
Q.1.5 COT COT COT COT COT COT COT COT COT COT COT COT COT COT COT COT COT COT COT COT 26 GIN 25 -1 96
Q.1.6A OFT OFT OFT OFT OFT OFT OFT OFT OFT OFT OFT OFT OFT OFT CGD OFT OFT OFT OFT OFT 40 NCR 0 -40 0
Q.1.6B OFT OFT OFT OFT CGD OFT OFT OFT OFT CGD OFT OFT OFT OFT CGD OFT OFT OFT OFT CGD 2 NML 3 1 150
nºquiròfans 9 9 9 9 9 0 9 9 9 9 9 0 9 9 9 9 9 0 9 9 9 9 9 0 38 OFT 35 -3 92
36 ORL 31 -5 86
Q.2.1 GIN CGD URO GIN GIN GIN CGD URO GIN GIN GIN CGD URO GIN ORL GIN CGD URO GIN GIN 64 TRA 0 -64 0
Q.2.2 ORL ORL ORL ORL ORL ORL ORL ORL ORL ORL ORL ORL ORL ORL ORL ORL ORL ORL ORL ORL 58 URO 53 -5 91
Q.2.3 CPL CPL CPL CPL CPL CPL CPL CPL CPL CPL CPL CPL CPL CPL CPL CPL CPL CPL CPL GIN 0 . 0 0 ####
Q.2.3B CPL NML GIN CPL CPL CPL CPL GIN ORL CPL CPL NML GIN CPL CPL CPL NML GIN ORL CGD 0 . 0 0 ####
Q.2.4A URO URO URO URO URO URO URO URO URO URO URO URO URO URO URO URO URO URO URO URO
Q.2.4B ORL URO GIN URO CGD ORL URO GIN URO GIN ORL URO GIN URO CGD ORL URO GIN URO URO
Q.2.4C URO URO URO URO URO URO URO URO URO URO URO URO URO URO URO URO URO URO URO URO
Q.2.5 CMF CMF CMF CMF ORL CMF CMF CMF CMF CGD CMF CMF CMF CMF CMF CMF CMF CMF CMF ORL
nºquiròfans 8 8 8 8 8 0 8 8 8 8 8 0 8 8 8 8 8 0 8 8 8 8 8 0
Q.3.1A NRC NRC NRC NRC NRC NRC NRC NRC NRC NRC NRC NRC NRC NRC NRC NRC NRC NRC NRC NRC
Q.3.1B NRC ORL NRC NRC NRC NRC NRC NRC NRC NRC NRC ORL NRC NRC NRC NRC NRC NRC NRC NRC
Q.3.2A ACV ACV ACV ACV ACV ACV ACV ACV ACV ACV ACV ACV ACV ACV ACV ACV ACV ACV ACV ACV
Q.3.2B CGD GIN ACV ACV CCA CGD GIN ACV ACV ACV CGD GIN ACV ACV CCA CGD GIN ACV ACV ACV
Q.3.3A CCA CCA CCA CCA CCA CCA CCA CCA CCA CCA CCA CCA CCA CCA CCA CCA CCA CCA CCA CCA
Q.3.3B CCA CCA CCA CCA CCA CCA CCA CCA CCA CCA CCA CCA CCA CCA CCA CCA CCA CCA CCA CCA
nºquiròfans 6 6 6 6 6 0 6 6 6 6 6 0 6 6 6 6 6 0 6 6 6 6 6 0
BLOC BLOC QUIRÚRGIC QUIRÚRGIC (MATÍ) (MATÍ)
total quiròf. 23 23 23 23 23 23 23 23 23 23 23 23 23 23 23 23 23 23 23 23 500 TOT 366 -134 73
25 25 25 25 25 25 25 25 25 25 25 25 25 25 25 25 25 25 25 25 500
% D'OBERTURA 92 92 92 92 92 92 92 92 92 92 92 92 92 92 92 92 92 92 92 92 %OBT 73
QUI-TANCATS 0 0 0 0 quir-tancats 0
INCIDÈNCIES
Bloc Quirúrgic Antonio Vozmediano 28 - Assignació de quiròfans.xls-10/04/2012

QUI assignació variable assignació rebutjada
QUI assignació extra-"condicional" assignació disponible
ASSIGNACIÓ DE QUIRÒFANS qui assignació sense anestesista última incidència
MES
TARDA
dates
dl dm dmc dj dv dl dm dmc dj dv dl dm dmc dj dv dl dm dmc dj dv
quiròfans PROJECTE DE REDUCCIÓ AMB 6 QUIRÒFANS
ASS programats dif %
Q.1.1 7 ACV 3 -4 43
Q.1.2 CGD CGD CGD CGD CGD CGD CGD CGD CGD CGD CGD CGD 17 CCA 14 -3 82
Q.1.3A CGD CGD 20 CGD 14 -6 70
Q.1.3B 0 CMF 0 0 ####
Q.1.4A COT COT COT COT COT COT COT COT COT COT COT COT COT COT COT COT 4 CPL 0 -4 0
Q.1.4B 0 CTO 0 0 ####
Q.1.5 COT COT COT COT COT COT COT COT 0 DOL 0 0 ####
Q.1.6A OFT OFT OFT OFT OFT OFT OFT OFT OFT OFT OFT OFT OFT OFT OFT OFT 8 GIN 0 -8 0
Q.1.6B OFT OFT OFT OFT OFT OFT OFT OFT OFT OFT OFT OFT OFT OFT OFT OFT 0 NCR 0 0 ####
nºquiròfans 5 3 5 5 0 4 3 5 5 0 5 3 5 5 0 4 3 5 5 0 1 NML 1 0 100
32 OFT 32 0 100
Q.2.1 8 ORL 0 -8 0
Q.2.2 0 REU 0 0 ####
Q.2.3 36 TRA 0 -36 0
Q.2.3B NML 10 URO 16 6 160
Q.2.4A 0 . 0 0 ####
Q.2.4B URO URO URO URO URO URO URO URO 0 . 0 0 ####
Q.2.4C uro uro uro uro uro uro uro uro
Q.2.5 ACV ACV ACV
nºquiròfans 1 2 1 1 0 1 2 1 1 0 1 2 1 1 0 1 2 1 1 0
Q.3.1A
Q.3.1B
Q.3.2A
Q.3.2B
Q.3.3A CCA CCA CCA CCA CCA CCA CCA CCA CCA CCA CCA CCA CCA CCA
Q.3.3B
nºquiròfans 0 1 1 1 0 0 1 1 1 1 0 0 0 1 1 1 0 0 1 1 1 1 0 0
B.QUIRÚRGIC B.QUIRÚRGIC (TARDA) (TARDA)
total quiròf. 6 6 7 7 0 6 6 7 7 0 6 6 7 7 0 6 6 7 7 0 143 TOT 80 -63 56
6 6 7 7 0 6 6 7 7 0 6 6 7 7 0 6 6 7 7 0 104
% D'OBERTURA 100 100 100 100 ##### 100 100 100 100 ##### 100 100 100 100 ##### 100 100 100 100 ##### %OBT 77
QUI-TANCATS 0 0 0 0 quir-tancats 0
INCIDÈNCIES
Bloc Quirúrgic Antonio Vozmediano 28 - Assignació de quiròfans.xls-10/04/2012

Annex 29
Nou model de gestió dels zeladors a l’Àrea
del Bloc Quirúrgic programat.

NOU MODEL DE GESTIÓ DELS ZELADORS A L’ÀREA DEL BLOC
QUIRÚRGIC PROGRAMAT
Marta Pagés
Sergio Lopez Muzas
Desembre 2011

Índex:
_. Justificació
_. Objectius
_. Anàlisi de la situació actual
_. Proposta de reorganització i adequació d’horaris
_. Cronograma
Hospital Universitari de Bellvitge
Feixa Llarga s/n
08907 L’Hospitalet de Llobregat
Tel. 932 607 500
www.bellvitgehospital.cat
2

Justificació
Visualitzar al pacient al centre de l’organització, donar una resposta
adequada a les seves expectatives i necessitats de salut és un objectiu
cabdal al nostre hospital. En aquest sentit, es fa necessària l’atenció integral
i coordinada de tots els professionals sanitaris i no sanitaris que de manera
directa i transversal intervenen en el procés d’atenció al pacient.
Amb aquesta visió, es proposa un canvi organitzatiu i de gestió dels zeladors
de l’àrea del bloc quirúrgic, d’acord al model organitzatiu i de gestió
desenvolupat a la resta de les àrees assistencials que ens permeti millorar el
nivell de suport d’aquests professionals en l’àmbit d’atenció assistencial dels
pacients quirúrgics
Hospital Universitari de Bellvitge
Feixa Llarga s/n
08907 L’Hospitalet de Llobregat
Tel. 932 607 500
www.bellvitgehospital.cat
3

Objectius
1. Centralitzar la gestió i organització del col·lectiu dels zeladors
2. Millorar l’atenció continuada
3. Optimitzar els recursos i dinamitzar la cobertura de necessitats
Hospital Universitari de Bellvitge
Feixa Llarga s/n
08907 L’Hospitalet de Llobregat
Tel. 932 607 500
www.bellvitgehospital.cat
4

Situació actual
El col·lectiu de Zeladors de l’àrea quirúrgica depenen jeràrquicament de la Direcció
Infermera i funcionalment de les supervisores de cada àrea.
L’àrea quirúrgica de cirurgia electiva està dividida en tres plantes i ubicades a la
primera, segona i tercera. Disposen en total de 23 quiròfans o espais quirúrgics: 9 a la
primera, 8 a la segona més 1 laboratori d’hemodinàmica i 6 a la tercera.
(Annex 1)
Distribució dels quiròfans al bloc quirúrgic
Plantes Matí Tarda
Quir. 1ª 9 4/5
Quir.2ª 8 1/2
Quir.3ª 6 0/1
Nombre de Zeladors distribuïts per torn / plantes
Plantes Mati Tarda Partit Total
Quir. 1ª 6 +1 4 11
Quir.2ª 6 2 8
Quir.3ª 3 1 1 5
La dotació és d’un zelador per a cada quiròfan i mig, que determina el nombre de 2
zeladors per a 3 quiròfans, en general. A part d’haver d’anar a buscar al pacient i
traslladar-lo a quiròfan, hi ha una feina a la zona neta (interior a quiròfan) en la qual
s’ha d’entrar el pacient i col·locar-lo adequadament a la taula.
Es necessari distribuir adequadament les tasques a la zona neta, ja que mentre la
preparació d’alguns procediments quirúrgics són mes senzilles, d’altres necessiten
una atenció molt ben coordinada per tal de garantir el procés.
Els zeladors els coordinem, en conjunt, per a les tres àrees del bloc quirúrgic, en
funció dels procediments i / o tipologia de pacient a operar.
Distribució horària dels zeladors al bloc quirúrgic
Hospital Universitari de Bellvitge
Feixa Llarga s/n
08907 L’Hospitalet de Llobregat
Tel. 932 607 500
www.bellvitgehospital.cat
5

Quiròfan 1ª
TORN Observacions Horari
04 Vacant 9 90 8 – 15 h
04 8 – 15 h
04 8 - 15 h
04 7 – 14 h
04 7 – 14 h
04 7 – 14 h
EC Vacant jubilació / interina trasllat de tarda 8 – 15 h
Quiròfan 2ª
04 7 -14 h
04 interí 7,40 – 15 h
04 interí 7,40 – 15 h
04 7,40 – 15 h
04 7,40 – 15 h
04 interina 7,40 – 15 h
Quiròfan 3ª
04 7 – 14 h
04 7 – 14 h
04 7 – 14 h
EC eventual 11 a 19 hores
Tarda
13 Primera planta 15 – 22 h
13 Primera planta eventual temps total 14 - 21 h
Primera planta temps parcial (Dll a Dj) 14,30 a 21,30 h
Primera planta temps parcial (Dll a Dj) 14,30 – 21,30 h
13 Eventual segona planta 14,30 – 21,50 h
13 Segona planta interí 14,30 – 21,30 h
Tercera planta temps parcial Dll a Dj 14 – 21h
Quiròfan primera mati 6 Zeladors mati + 1EC Tarda 4 Zeladors
Quiròfan segona mati 6 Zeladors Tarda 2 Zeladors
Quiròfan tercera mati 3 Zeladors + 1 d’11 a 19 h Tarda 1 Zelador
Total : 15 + 1 EC Zeladors mati
7 Zeladors tarda +1 d’11 a 19 hores
El torn del mati és per la majoria de 7 a 14 hores, encara que en l’actualitat ja s’han
anat incorporant alguns d’ells en horaris de 7,30 o inclús de 8 a 14,30/ 15 hores
El torn de tarda en general comença a les 14,30 fins les 21,30, malgrat hi ha 2 d’ells
que comencen a les 15 hores i finalitzen a les 22 hores
Hospital Universitari de Bellvitge
Feixa Llarga s/n
08907 L’Hospitalet de Llobregat
Tel. 932 607 500
www.bellvitgehospital.cat
6

Tasques dels Zeladors a l’àrea quirúrgica
Estan definides les tasques genèriques que ha de realitzar el zelador en aquestes
àrees.
(Annex 2)
Així com també s’han definit la col·locació dels pacients a la taula quirúrgica segons el
procediment a realitzar.
Disposen de 8 telèfons pels zeladors externs (tres primera, tres segona i dos tercera
planta)
Hospital Universitari de Bellvitge
Feixa Llarga s/n
08907 L’Hospitalet de Llobregat
Tel. 932 607 500
www.bellvitgehospital.cat
638686287 5030 Qui 1
638686288 5031 Qui 1
638686289 5032 Qui 1
638686290 5033 Qui 2
638686291 5034 Qui 2
638686292 5035 Qui 2
638686293 5036 Qui 3
638686294 5037 Qui 3
Planificació de les lliurances
El criteri que s’ha anat seguint fins ara ha sigut donar festius tenint en compte la
disponibilitat del zelador complementari i sobretot ajustant-les als tancament periòdics
dels espais quirúrgics relacionades en els períodes de Nadal, Setmana Santa i Estiu.
L’actual anàlisi de l’estructura organitzativa i de funcionament del bloc quirúrgic ens ha
portar a identificar 2 problemes principals:
1. Manca parcial, de l’adequació dels horaris a l’activitat quirúrgica
2. Dificultat per l’optimització de recursos i d’agilització de cobertura de necessitats
Per tant, es fa necessari desenvolupar una nova proposta organitzativa i de funcionament
capaç de donar resposta a aquestes mancances
Propostes de reorganització
7

• Transferir dependència jeràrquica al Cap de Zeladors i mantenir la dependència
funcional de la Direcció infermera, concretament dels responsables d’infermeria de
l’àrea del bloc quirúrgic. D’aquesta manera, la gestió, planificació i contractació
dependrà del responsable jeràrquic tot consensuant amb la Direcció Infermera els
ajustaments de plantilla davant els tancaments de quiròfans
• Adequar l’horari d’entrada a l’àrea en l’inici de l’activitat
• Possibilitar el compliment de la jornada laboral adherint-se a l’opció mes
òptima (recuperació dissabtes, tardes)
• Mantenir la coordinació i mobilitat dels zeladors segons necessitats amb el mateix
nivell de funcionament que fins ara
• S’ha de contemplar la cobertura els divendres a la tarda per realitzar el drenatge
dels pacients a les àrees assistencials, de la programació quirúrgica del matí.
• Valorar les càrregues de treball amb l’entrada del laboratori d’Hemodinàmica i
sobretot s’ha de tenir en compte l’activitat dels divendres a la tarda
• Establir i mantenir canals de comunicació entre ambdues direccions
• Compromís de corresponsabilitat en l’optimització de recursos. En aquest sentit,
establir que quan el zelador de l’equip complementari de quiròfan no hagi de cobrir
cap incidència al quiròfan, consergeria podrà disposar d’ ell per cobrir un altre àrea
• Clarificar als professionals la dependència en qüestions de peticions de
festes, vacances etc.
Proposta adequació horaris
Hospital Universitari de Bellvitge
Feixa Llarga s/n
08907 L’Hospitalet de Llobregat
Tel. 932 607 500
www.bellvitgehospital.cat
8

Distribució horària dels zeladors al bloc quirúrgic - Proposta
TORN
Hospital Universitari de Bellvitge
Feixa Llarga s/n
08907 L’Hospitalet de Llobregat
Tel. 932 607 500
www.bellvitgehospital.cat
HORARI ACTUAL
PROPOSTA
Canvi horari Recuperació
Quiròfan 1ª
horària
04 8 – 15 h 7’40 – 15 h
04 8 – 15 h 7’40 – 15 h
04 8 - 15 h 7’40 – 15 h
04 7 – 14 h 7,40 – 15 h
04 7 – 14 h 7,40 – 15 h
04 7 – 14 h 7,40 – 15 h
EC 8 – 15 h 8 – 15 h Dissabte
Quiròfan 2ª
04 7 - 14 h* (RJ) 7’40 -15 h (RJ)
04 7 - 14 h* (RJ) 7,40 – 15 h (RJ)
04 7,40 – 15 h 7,40 – 15 h
04 7,40 – 15 h 7,40 – 15 h
04 7,40 – 15 h 7,40 – 15 h
04 7,40 – 15 h 7,40 – 15 h
Quiròfan 3ª
04 7 – 14 h 7’40 – 15 h
04 7 – 14 h 7’40 – 15 h
04 7 – 14 h 7’40 – 15 h
EC 11 a 19 hores 10 a 18 hores Cap de setmana
TARDES
13 1ª 15 – 22 h 15 – 22 h Cap de setmana
13 1ª 14 - 21 h 14.30 - 21.30 h Dissabte
1ª 14,30 a 21,30 h 14,30 a 21,30 h
1ª 14,30 – 21,30 h 14,30 – 21,30 h
13 2ª 14,30 – 21,50 h 14,30 – 21,30 h Dissabte
13 2ª 14,30 – 21,30 h 14,30 – 21,30 h Cap de setmana
3ª 14 – 21h 14.30 – 21.30h Dissabte
* Les reduccions de jornada (RJ de 7 a 9’20h) es cobreixen de 8h a 10’20h
Total : 15 + 1 EC Zeladors mati
7 Zeladors tarda +1 d’10 a 18 hores
Cronograma
9

ACCIONS
Reunió Zeladors Bloc Quirurgic
Reunió directora recursos humans
Reunió Adjunta a la Direcció Infermera
Reunió responsables consergeria
Reunió Adjunta a la Direcció Infermera
Reunió Cap de Zeladors
Reunió Zeladors Bloc quirúrgic
Proposta d’implantació model
Inici del canvi
Seguiment i avaluació
Hospital Universitari de Bellvitge
Feixa Llarga s/n
08907 L’Hospitalet de Llobregat
Tel. 932 607 500
www.bellvitgehospital.cat
ANY 2011- 2012
Abril
Dia 8
Set Oct Nov Des Gener Febr
29
17 Dia1
Hospital Universitari de Bellvitge, 15 de desembre de 2011
23
2
12
16
16
10

Annex 30
Model de distribució de tasques dels
zeladors a les àrees de coneixement.

Àrea de les Malalties del Cor
Donada la assignació dels zeladors a les unitats assistencials, les tasques generals que hauria
de desenvolupar el zelador de l’Àrea es podrien classificar en:
Suport a la unitat:
Tasques relacionades amb el Servei d’Esterilització, portar i recollir el material a les
hores pactades a cada unitat.
Tasques relacionades amb el Servei de Farmàcia, portar devolucions de
medicaments, recollir comandes urgents i donar-les a l’equip d’infermeria (zona
terapèutica).
Tasques relacionades amb els Serveis de Manteniment i Electromedicina, portar
els articles espatllats i recollir els reparats i donar-los a l’equip d’infermeria (zona
terapèutica), recollir i reemplaçar els llits espatllats.
Tasques relacionades amb el Servei de laboratori, portar les mostres de les
analítiques urgents.
Recollir materials d’altres unitats o portar-los.
Revisió del nivell de la bala d’oxigen en començar la jornada.
Recollir les ampolles d’aigua del magatzem a la planta -1 (dimarts i dijous) i portar-les a
les unitats.
Tasques assistencials directes:
Col·laboració amb la higiene complerta dels pacients amb dependència, organització a
primera hora del torn per poder planificar l’activitat de la jornada.
Col·laboració per la sedestació dels pacients amb mobilitat limitada.
Realitzar els trasllats interns i externs dels pacients.
Portar els pacients a les exploracions urgents, no programades.
Acompanyar als pacients en el moment de l’alta amb una cadira si tenen limitada la
mobilitat.
Suport a l’Àrea:
Retornar els equipaments i materials que puguin trobar-se als passadissos i replans de
cada planta a la seva unitat d’origen, registrar-lo a la plantilla de seguiment.
Mantenir l’ordre dels equipaments i mobiliari de cada unitat.

AMC
Unitat 3-1
Matí Tarda Nit
Unitat 4-1 i 4-3
Unitat Coronària
Zelador habitual: Juan
Telèfon: 8960
Tasques específiques:
Zelador habitual: Juan
Telèfon: 8960
Tasques específiques:
Zelador habitual: Manel
Tasques específiques:
• Portar els VIPS de les
analítiques al CERE (7-7:30)
de dilluns a divendres.
• Recollir el material
d’esterilització.
• Gestió dels llits d’EEF
Zelador habitual: Santiago
Telèfon:5016
Tasques específiques:
Zelador habitual: Angel
Telèfon: 8960
Tasques específiques:
• Recollir els calaixos de unidosis
a farmàcia i fer el canvi a les
unitats.
Zelador habitual: Angel
Telèfon: 8960
Tasques específiques:
• Portar el material net a
•
esterilització.
Portar a Anatomia Patològica les
mostres de biòpsies EM.
•
(Dimarts a les 17h)
Recollir els VIPS del CERE a les
20:30 (de diumenge a dijous)
Telèfon: 2555-7531
(Consergeria)
Zelador habitual: Santiago
Telèfon:5016

Annex 31
Full de registre dels zeladors del canvi de
torn.

ÀREA D'HOSPITALITZACIÓ PLANTA: XXX
REGISTRE ZELADORS "CANVI DE TORN"
Data:
TORN MATÍ
MATERIAL PENDENT __________________________________________________________________________________________________
ESTERILITZACIÓ __________________________________________________________________________________________________
TRASLLATS / ALTES __________________________________________________________________________________________________
FARMÀCIA __________________________________________________________________________________________________
MOSTRES _________________________________________________________________________________________________-_
ALTRES ___________________________________________________________________________________________________________________
Signat: Codi:
TORN TARDA
_______________________________________________________________________________________________________________
MATERIAL PENDENT ___________________________________________________________________________________________________
ESTERILITZACIÓ ___________________________________________________________________________________________________
TRASLLATS / ALTES _________________________________________________________________________________________________-_
FARMÀCIA ___________________________________________________________________________________________________
MOSTRES ___________________________________________________________________________________________________
ALTRES ________________________________________________________________________________________________________________
Signat: Codi:
TORN NIT
________________________________________________________________________________________________________________
MATERIAL PENDENT ____________________________________________________________________________________________________
ESTERILITZACIÓ ______________________________________________________________________________________________________-
TRASLLATS / ALTES ______________________________________________________________________________________________________
FARMÀCIA ___________________________________________________________________________________________________
MOSTRES ____________________________________________________________________________________________________
ALTRES ________________________________________________________________________________________________________________-
Signat: Codi:
__________________________________________________________________________________________________________________

Annex 32
Full de registre de material localitzat
pendent de retornar.

MATERIAL LOCALITZAT PENDENT DE RETORNAR
Data:
Nom i codi: Torn:
Unitat / Planta Cadires Llits Lliteres Altres Destí Realitzat
Comunicat
a
consergeria

Annex 33
Circuit estudi pretrasplantament.

HUB 079 / 12-2011
Circuit estudi pretrasplantament
Aquesta informació pretén ser una ajuda per tal de realitzar correctament l’estudi pretrasplantament. En aquest estudi
se us realitzaran una sèrie de proves, durant una tarda a la Unitat de Curta Estada Quirúrgica (6-3) i, després,
un 2n dia, haureu de venir a diferents serveis de l’Hospital.
Uns dies abans, us trucaran per telèfon per informar-vos de la tarda que haureu de venir per fer-vos les proves.
Sempre serà en dijous i divendres.
1r dia: DIJOUS
Haureu d’esmorzar abans de les 10 h. A partir d’aquest moment, haureu d’estar en dejú.
Heu d'acudir a la Unitat 6-3 (planta 6) a partir de les 13 hores.
Durant aquest dia, us realitzaran medició de pes i talla, us faran diferents proves diagnòstiques i us administraran
vacunes.
Acabades aquestes proves, podreu anar cap a casa. Abans de marxar, assegureu-vos que la infermera us ha
donat dos tubs per a la recollida d’orina.
2n dia: DIVENDRES
Recordeu-vos de portar els dos tubs d’orina a primera hora del matí per a, posteriorment, entregar-los al Servei de
Laboratori de Consultes Externes, personalment.
Haureu d’acudir a l’Hospital en dejú perquè us realitzaran l’analítica i altres proves diagnòstiques per a les quals
també heu d’estar en dejú, i haureu de dirigir-vos als següents serveis de l’Hospital:
Consultes Externes: a l’hora que us hagin indicat, haureu d’anar a la planta 1, a la sala d’espera d’anàlisis clíniques.
Servei de Radiologia: haureu d’anar a l’hora indicada, i en dejú, a la planta baixa de l’Hospital, al Servei de Rajos
Centrals, on us faran una TC abdominal.
Gabinet de Pneumologia: haureu d’anar a l’hora indicada a la planta -1 de l’Hospital (soterrani), al costat del
Servei d’Endoscòpies, per realitzar les proves funcionals respiratòries.
Si teniu algun dubte, dirigiu-vos al taulell d’Endoscòpies.
Un cop finalitzades totes les proves, podreu marxar cap a casa.
Posteriorment, el vostre metge us informarà dels resultats a Consultes Externes,
És molt possible que l’equip mèdic cregui convenient fer-vos alguna exploració més. Si és així, ja us informaran del
lloc i de l’hora de realització de la prova.
En cas de dubte, podeu trucar a la Secretaria de l’Àrea de l’Aparell Digestiu, als telèfons 933 357 011 / 933
359 011, extensió 2826, de 9 h a 15 h.

Circuito del estudio pretrasplante
Esta información pretende ser una ayuda para realizar correctamente el estudio pretrasplante. En este estudio se
le realizarán una serie de pruebas, primero durante una tarde en la Unidad de Corta Estancia Quirúrgica (6-3) y,
después, un 2º día, tendrá que venir a diferentes servicios del Hospital.
Unos días antes contactarán con Usted telefónicamente para informarle de la tarde que tendrá que venir para
realizarle las pruebas. Siempre será en jueves y viernes.
1er día: JUEVES
Tendrá que desayunar antes de las 10 h. A partir de este momento, deberá estar en ayunas.
Acudirá a la Unidad 6-3 (planta 6) a partir de las 13 horas.
Durante este día, le medirán el peso y la talla, le realizarán diferentes pruebas diagnósticas y le administrarán vacunas.
Acabadas estas pruebas, usted se podrá ir a casa. Antes de marcharse, asegúrese de que la enfermera le ha
dado dos tubos para recogida de orina.
2º día: VIERNES
Recuerde que debe llevar los dos tubos de orina a primera hora de la mañana para, posteriormente, entregarlos
al Servicio de Laboratorio de Consultas Externas, personalmente.
Deberá acudir al Hospital en ayunas porque se le realizará el análisis y otras pruebas diagnósticas que así lo requerirán
y tendrá que dirigirse a los siguientes servicios del Hospital:
Consultas Externas: a la hora que le hayan indicado, tendrá que ir a la planta 1, a la sala de espera de análisis
clínicos.
Servicio de Radiología: tendrá que ir a la hora indicada, y en ayunas, a la planta baja del Hospital, al Servicio de
Rayos Centrales para realizarle una TC abdominal.
Gabinete de Neumología: tendrá que ir a la hora indicada a la planta -1 del Hospital (sótano), al lado del Servicio
de Endoscopias, para realizarle las pruebas funcionales respiratorias.
Si tiene alguna duda, diríjase al mostrador de Endoscopias.
Una vez finalizadas todas las pruebas, podrá irse a casa.
Posteriormente, su médico le informará de los resultados, en Consultas Externas.
Es muy posible que su equipo médico crea conveniente hacerle alguna exploración más. Si es así, ya se le informará
de la prueba, horario y lugar de realización de la misma.
En caso de duda, puede llamar a la Secretaría del Área del Aparato Digestivo, a los teléfonos 933 357 011
/ 933 359 011, extensión 2826, de 9 h a 15 h.

Annex 34
Implantació de l’Estació de Treball
d’Infermeria a hospitalització: GACELA
CARE.

DIRECCIÓ D'INFERMERIA
CRONOGRAMA D'IMPLANTACIÓ DE L'ESTACIÓ DE TREBALL D'INFERMERIA GACELA CARE A L'HUB
Desembre Gener Febrer març abril maig
juny
juliol
9 al 14 15-26 27 a 2 3 al 9 10al 16 17al 23 24al 30 31_01 06_02 07_13 0214_20 0221_27 0228_06 0307_13 0314_20 0321_27 0328_03 0404_10 0411_17 0418_24_0425 -01 0502_08 0509_15 0516_22 0523_29 0530_05 0606_12 0613_19 0620_26 0627_03 074_10 07 11_17 07
Unitat
1 Forma E161
2 Forma E161 i
3 Forma E081
Set 0 Set 1 Set 2 Set 3 Set 4 Set 5 Set 6 Set 7 Set 8 Set 9 Set 10 Set 11 Set 12 Set 13 Set 14 Set 15 Set 16 Set 17 Set 18 Set 19 Set 20 Set 21 Set 22 set22 set23 set24
4 Forma E031
5 Forma E031i
6 Forma E083
7 E082
8 Forma E041
9 Forma E043
10 Forma E043 i
11 Forma HAD
12 Forma E073
13 Forma E033
14 Forma E122
15 Forma E072
16 Forma E071
17 Forma E121
18 Forma E102
19 Forma E101
20 Forma E111
21 Forma E141
22 Forma E141 i
23 Forma E131
24 Forma E132
25 Forma E061
26 Forma E062
27 Forma E063
28 Forma E051
29 Forma E052
30 Forma E053
31 Forma UCEU Forma E093
32 Forma E093 i
33 Forma PSQ
34 Forma UDD
34 Forma E091
35 Forma E092
36
37
38
Forma E191

Annex 35
Unitat Funcional de la Telangiectàsia
Hemorràgica Hereditària.

UNITAT FUNCIONAL de la
TELANGECTÀSIA
HEMORRÀGICA HEREDITÀRIA
- Sol·licitud d’aprovació -
Hospital Universitari de Bellvitge
AA: Direcció Mèdica
De: Drs. F. Cruellas (ORL) i A. Riera-Mestre (MIR)

1.- INTRODUCCIO
La telangiectàsia hemorràgica hereditaria (HHT), o malaltia de Rendu-
Osler-Weber, és una malaltia genètica amb transmisió autosòmica
dominant, penetrància relacionada amb l’edat i amb una important
variabilitat clínica, inclús entre pacients de la mateixa família. S’ha descrit
dos gens implicats en la malaltia en els cromosomes 9 i 12, amb
implicacions clíniques. Està considerada com a malaltia rara. La seva
prevalença varia segons la regió geogràfica. Així, trobem prevalences de
19,4 casos per 100.000 habitants a les Antilles Holandeses, 15,6 per
100.000 a Fyn (Dinamarca), 12,5 per 100.000 a Ain (Franca), 6,1 per
100.00 a Vermont (EEUU) o 2,5 per 100.000 a Newcastle (UK). A Espanya,
Morales et al estimen una prevalença de 8,2 per 100.000 a Cantabria.
El seu diagnostic és clínic, mitjançant els Criteris de Curaçao:
o Epistaxis recidivants
o Antecedents familiars de primer grau afectes
o Telangectàsies cutànees
o Afectació visceral compatible
Si ≥ 3 criteris, diagnòstic DEFINITIU; si 2 criteris, diagnòstic
PROBABLE; si 0-1 criteris, diagnòstic IMPROBABLE
La lesió histo-patològica bàsica és l’alteració de la paret capilar per un
dèficit del seu endoteli i capa muscular. Per aquest motiu es tracta d’una
malaltia sistèmica, amb afectació predominant de lesions a mucosa nasal i
també al tub digestiu. També pot cursar amb malformacions de gran vas,
com fístules arterio-venoses i aneurismes, en qualsevol territori, però
sobretot afecta a la circulació pulmonar, hepàtica i cerebral.

2.- NECESSITAT d’una UNITAT FUNCIONAL
Per la seva raresa, és necessari concentrar aquests pacients del nostre
territori, sota el concepte de massa crítica i terciarisme. Per altra banda i
atesa l’afectació sistèmica de la malaltia, cal una visió multidisciplinar i
coordinada d’aquesta pacients, fins ara atesos de forma inadequada. De
fet, habitualment aquests pacients son atesos per multiples facultatius
d’Atenció Especialitzada, sovint sense un suficient coneixement del maneig
de la malaltia, realitzant-se exploracions i derivacions d’una foma
descoordinada i innecessària. A més, en ocasions aquest pacients
requereixen d’una atenció urgent, que pot provocar també un excés
d’exploracions i unes maniobres inadequades.
La creació d’una Unitat per a l’atenció d’aquests pacients, respondria a una
necessitat de la població, que tan sols hospitals de tercer nivell poden
oferir. El possible volum màxim esperat de pacients, d’acord amb els
diferents estudis de prevalença, seria entre 80 i 100 pacients, si
considerem la nostra població de referència d’un milió de pacients.
Actualment s’atenen un total de 20 pacients de forma activa. Des de fa uns
tres anys, aquests pacients son atesos pels Serveis de ORL i M. Interna,
amb l’esforç i voluntat dels dos facultatius que sol·liciten el reconeixement
d’aquest Unitat. A Catalunya no existeix cap Unitat específica de HHT. Això
faria del nostre centre, pioner en aquest terreny i alhora milloraria l’atenció
a aquests pacients, en quant a adequació, qualitat assistencial i eficiència.
Sol·licitem doncs, la valoració del reconeixement i instauració oficial per
part de la Direcció Mèdica de l’Hospital Universitari de Bellvitge de la
UNITAT FUNCIONAL de la TELANGECTÀSIA HEMORRÀGICA
HEREDITÀRIA.

3.- FUNCIONAMENT
A) Visió
Centre de referència del nostre territori de l’atenció als pacients afectes de
HHT.
B) Missió
Atenció INTEGRAL i amb EXCEL·LÈNCIA des del terciarisme dels pacients
afectes de HHT en una unitat multidisciplinar i coordinada.
C) Objectius
C.1.- Principals
o Oferir una atenció INTEGRAL i COORDINADA als pacients
afectes de HHT. Això permetria reduir exploracions i visites
innecessàries
o Actuacio urgent, davant epistaxis de pacients amb HHT ateses a
Urgències del nostre centre
o Establir un circuit de derivació a la Unitat, de forma àgil i fàcil, tant
des de Urgències com des dels CAPs del nostre territori
o Establir un circuit consensuat per tots els membres de la Unitat,
per a la realització de les exploracions complementaries
o Detecció PRECOÇ de les possibles complicacions associades
o Millora de la qualitat de vida d’aquest pacients
o Prevenció de complicacions
o Creació d’una web informativa
o Suport psicològic

o Tractament de les compliacions d’alta complexitat d’una forma
més eficaç i eficient
C.2.- Secundaris (a mig-llarg plaç)
o Estudi genètic
o Recerca dintre de xarxes europees i mundials de Malalties Rares
o Derivació coordinada de les pacients amb embaràs, considerat
d’alt risc
o Publicacions científiques tant descriptives cliniques com de
D) Organització
resultats terapèutics novedosos (suport psicològic, inhibidors
angiogènics, suport orientatiu i consultiu en una pàgina web,…)
Agenda específica a Consultes Externes amb mig mòdul pel matí cada 15
dies de les especialitats de Medicina Interna i ORL. En les primeres visites,
s’aplicaria el Protocol d’estudi, ja establert des de fa 3 anys, però
actualment millorat i consensuat (Annexe 1). Així mateix, s’entregaria un
full de Consells d’estils de vida i mesures bàsiques a tots els pacients
(Annexe 2). Totes aquestes dades, aixi com les dades clíniques i de
resultats terapeutics i de qualitat de vida, es recollirien en cada visita
successiva en una base de dades de forma prospectiva.
Cada mes o de forma bimensual, segons necessitats, es realitzarien
reunions periòdiques amb tots els membres de la Unitat per a la discussió
de casos complexes i per a la millora continua de la qualitat assistencial.
Donada l’elevada morbilitat de la malaltia, un objectiu prioritari serà fer
difusió i mantenir el coneixement del maneig a Urgències de l’epistaxis en
els pacients amb HHT (Annexe 3).
Els pacients seran atesos a Consultes Externes de Medicina Interna i ORL.
Excepcionalment, aquells pacients que requereixin ingrés hospitalari en

elació a la HHT, aquest es faria a l’HUB. Aquells pacients que no
corresponguin a la nostra àrea de referència, podran ser atesos en aquesta
Unitat Funcional amb el compromís que quan presentin un motiu d’ingrés
no relacionat amb la HHT, aquest es faci en el seu centre de referència.
Responsables assistencials:
ORL: Dr. Cruellas,
MIR: Dr. Riera
Membres col·laboradors de la Unitat:
o ORL: Dr. Cisa, Dr. González
o RAD: Dra. Sancho, Dra. De Miquel
o GAS: Dr. Botargues, Dra. Baliellas
o NML: Dr. Ribas
o CAR-Ecocardiografia: Dr. Sánchez-Corral
o OFT: Dr. Rubio
o Genètica: Dr. Blanco Guillermo
o Onco-psicologia: Dr. Ochoa

I per al reconeixement oficial de la UNITAT FUNCIONAL de la
TELANGECTÀSIA HEMORRÀGICA HEREDITÀRIA per part de la Direcció
Mèdica de l’Hospital Universitari de Bellvitge, signem aquesta solicitut els
facultatius especialistes, Dr. F. Cruellas del Servei de ORL i A. Riera-
Mestre del Servei de MIR, en nom de tots els membres de la Unitat.
F. Cruellas A. Riera-Mestre
Facultatiu Especialista ORL
MIR
Facultatiu Especialista de
L’Hospitalet de Llobregat, a 15 de setembre de 2011

- Estudi inicial bàsic:
- Exploració física per sistemes
Annexe 1. Protocol d’Estudi
- Anamnesi dirigida detecció criteris clínics diagnòstics
- Analítica: incloent hemograma, funcions renal i hepàtica,
coagulació i estudi d’anèmia amb ferro, ferritina, IST, vitamina B12 i
folats. Caldrà, a més a més un seguiment de la ferrocinètica de
forma periòdica, malgrat no existeixi anèmia.
- Radiografia de tórax
- Rinoscòpia complerta: per tal d’analitzar possibles telangectàsies amb alt
risc de sagnat.
- Fons d’ull: per a estudi de telangectàsies en conjuntiva o retina.
- Ecocardiografia: morfològica i incloent càlcul del cabdal cardíac
- Angio-TC toraco-abdominal: estudi de possibles malformacions vasculars
- TC o RM cerebral: per a l’estudi de malformacions al SNC
- FGS i FCC: per a aquells pacients amb ferropènia mantinguda no
justificada per les possibles epistaxis, amb escassa o nula resposta a
ferroteràpia

Annexe 2. Consells d’estils de vida i mesures bàsiques
- Hidratació nasal acurada amb suero fisiològic o hidratants nasals
específics.
- Evitar antiagregants plaquetaris o anticoagulants (valoració
individualitzada).
- Evitar dieta excessiva d´antiagregants naturals (Aloe vera, Astrágalo,
Camamilla, Echinacea purpúrea, All, Jenjibre, Valeriana, Ginkgo biloba,
Ginseng i Plantago ovata).
- Evitar aires acondicionats o calefaccions que ressequin l´ambient.
- Tractament amb ansiolítics i relaxants musculars per tal d´evitar
alteracions anímiques que influeixen en la tensió arterial.
- Tractament de rinitis productora d´estornuts en salves o edema de les
mucoses.
- Tractament sistèmic amb antifibrinolítics (Àc. Tranexàmic , Àc.
Aminocaproic).
- Estrògens tòpics.
- Estrògens sistèmics (valoració individualitzada).

Annexe 3. Protocol de l’epistaxi a Urgències del pacient amb HHT
Es tracta de pacients on cal tenir present dos factors clau: no es permet
manipulacions amb apòsits agressius de la fosa nassal per tal de no
malmetre’n la mucosa i empitjorar el sagnat, i que solen ser pacients amb
anèmia crònica. Sota aquests conceptes, en el maneig de l’epistaxi a
Urgències caldria:
1- Analítica Urgent per tal d’evaluar l’hematocrit i col·locació de via
perifèrica, davant de la possibilitat de xoc hipovolèmic i de la necessitat de
transfussió d´hemoconcentrats inminent, per tal d´estabilitzar el pacient
hemodinàmicament.
2- Simultàniament, calen mesures locals nassals no agresives com rentats
amb sèrum fred, aigua oxigenada al 50%, aplicació de vasoconstrictors o
hemostàtics sistèmics.
3- Si no cedéix, taponar amb material reabsorbibles que NO requereixin
destaponar, recomenant-se els de tipus escuma de colàgen (Lyostip,
Espongostan, etc.).
4- Si persisteix el sagnat nassal, fer taponament convencional. En aquest
cas, s´ingressarà al pacient i es retiraran els taponaments convencionals al
quiròfan,
per tal de controlar per cirurgia endoscòpica la font del sagnat i poder
remetre el pacient a domicili amb seguretat.
5- Si persisteix el sagnat es valoraran mesures invassives, com ara
l´embolització o les lligadures arterials.

Totes aquestes mesures estaran dirigides a ésser respectuoses amb la
mucosa nassal i tindran una cura especial amb la potencial anemització,
per tal de no alterar el delicat equilibri cardiovascular en aquests pacients
amb potencials fístules arteriovenoses i insuficiència cardíaca.

Annex 36
Proposta de reorganització dels
preoperatoris.

Proposta de
reorganització dels
preoperatoris
Consultes Externes
Dra. Carme Sanclemente
Hospital Universitari de Bellvitge
Gener 2012
Hospital Universitari de Bellvitge
Feixa Llarga s/n
08907 L’Hospitalet de Llobregat
Tel. 932 607 500
www.bellvitgehospital.cat
1

Autors:
Dra. Carmen Sanclemente.
Coordinació mèdica de l’àrea ambulatòria.
Dr. Antoni Sabaté.
Cap de Servei d’Anestèsia i Reanimació
Dra. Resurrecció Sanzol.
Cap de Secció d’Anestèsia i Reanimació.
Dra. Teresa Fuentelsanz.
Facultatiu especialista del Servei d’Anestèsia i Reanimació.
Sra. Rosa Soldevila.
Cap d’àrea ambulatòria
Sra. Lidia Valencia.
Supervisora Consultes Externes
Sra. Esther Bordera.
Responsable administrativa UPGQ
Dra. Cristina Capdevila.
Direcció Mèdica
Hospital Universitari de Bellvitge
Feixa Llarga s/n
08907 L’Hospitalet de Llobregat
Tel. 932 607 500
www.bellvitgehospital.cat
2

1. Introducció
Arran de l’obtenció del premi professor Barea 2011 “preoperatori online”, rebut
per l’Hospital de Viladecans que pertany a la Gerència Territorial Metropolitana
Sud, i amb l’impuls del Centre Corporatiu es portarà a terme a l’Hospital
Universitari de Bellvitge una reorganització del circuit dels preoperatoris, aquest
projecte està afavorit per:
1. Incorporació d’un administratiu/va i un/a infermera per aquesta tasca
2. Existència de la història compartida (SAP i e-CAP)
3. Definició de processos quirúrgics de circuit ràpid
4. Creació d’agendes informàtiques virtuals mèdiques i d’infermeria
En el desenvolupament d’aquests punts es basarà el projecte, que ens
permetrà la realització d’una visita òptima, assolint el doble objectiu de estalviar
probes complementaries innecessàries i desplaçaments igualment innecessaris
dels usuaris..
Tal i com hem comentat anteriorment, ens hem basat en el model implantat per
l’Hospital de Viladecans.
2. Objectius
1. Implantar el preoperatori sense pacient
2. Participació del personal d’infermeria en el procés assistencial
3. Realització de visites telefòniques
4. Sol·licitud selectiva de proves complementàries
5. Anàlisi dels indicadors cost/benefici
Hospital Universitari de Bellvitge
Feixa Llarga s/n
08907 L’Hospitalet de Llobregat
Tel. 932 607 500
www.bellvitgehospital.cat
3

3. Projecte
1. Es realitzen reunions amb tots els professionals implicats en el projecte
per tal de definir la cartera de serveis de procediments de CMA
candidats a entrar en el circuit (Taula 1).
Taula 1. Procediments quirúrgics CMA
Serveis CMA candidates al circuit
Urologia Biòpsies de pròstata
Hospital Universitari de Bellvitge
Feixa Llarga s/n
08907 L’Hospitalet de Llobregat
Tel. 932 607 500
www.bellvitgehospital.cat
4
Orquiectomia
Quists de cordó
Retirada de PIG-TAIL
Doble J ureteral
Reparació d’hidrocele, varicocele
Uretrotomia interna
Exèresi de condilomes acuminats
Cirurgia de la malaltia de Peyronie
Oftalmologia Tot excepte òrbita i tumors
Traumatologia Túnel carpià
Retirada de material d’osteosíntesi
Artroscòpia de genoll
Ganglis,quists
exostosi
sinovials, neuromes,
Tenosinovitis de De Quervain

Hospital Universitari de Bellvitge
Feixa Llarga s/n
08907 L’Hospitalet de Llobregat
Tel. 932 607 500
www.bellvitgehospital.cat
5
Dits en resort de la ma
Dits en martell o en garra del peu
Tenotomies, Sinoviectomies
Exèresi de la fàscia palmar de Dupuytren
Halluxs valgus
Ginecologia Conitzacions
Puncions per a biòpsies, biòpsies sinovials
Extracció de cossos estranys
Biòpsies i exèresi de petites lesions vulvars
Quist Bartholino
Histeroscòpies
Biòpsies i cauteritzacions de cèrvix uterí
Otorinolaringologia Miringotomies, Miringoplàsties,
Estapedectomies
Tubs de drenatge
Septoplàsties
Adenoidectomia
Polipectomies nasals
Cirurgia Maxil·lofacial Frenillo de la llengua
Quists maxil·lars petits
Cirurgia Vascular CHIVAS en varius
Cirurgia Plàstica Exèresi de tumoracions cutànies

Hospital Universitari de Bellvitge
Feixa Llarga s/n
08907 L’Hospitalet de Llobregat
Tel. 932 607 500
www.bellvitgehospital.cat
6
Empelts de pell
Cirurgia General Sinus pilonidals
Biòpsia d’adenopaties
Hidrosadenitis inguinal i axil·lar
2. Així mateix també es treballa per tal de protocol·litzar les exploracions
complementàries necessàries a demanar en preoperatori de CMA
segons tipus d’intervenció (Taula 2).
Taula 2. Exploracions complementàries
Pacients ASA I, II i III estables:
1. Hemograma i proves de coagulació.
2. Proves de Bioquímica: Creatinina, urea,sodi i potassi en insuficiència
renal crònica, tractament amb hipotensors, diürètics, digoxina o
corticoides
3. Electrocardiograma a tots els pacients > de 45 anys, cardiòpates,
afectes de MPOC o hipertiroïdisme.
4. Radiologia de Tòrax: No cal en cap procediment de CMA.
Pacients d’Oftalmologia:
1. En cas d’anestèsia tòpica no serà necessària cap exploració
complementària.
2. En cas d’anestèsia retrobulbar, actuarem igual que amb la resta de
procediments.
La validesa de les proves serà d’1 Any, llevat descompensació o nova malaltia
que modifiqui el seu estat.
La consulta de fàrmacs es pot fer a traves de http://www.vademecum.es

4. Necessitats
4.1. Recursos humans
1. L’inici del projecte compta amb el suport del personal facultatiu que ja
realitza actualment l’activitat ambulatòria presencial de CMA de dilluns a
dijous en horari de matí, i de dilluns a dimecres en horari de tarda.
2. La immediata incorporació d’una infermera que es formarà per valorar el
preoperatori i realitzarà una visita virtual o presencial en la seva agenda si
correspon o derivarà a l’agenda de l’anestesiòleg.
3. La proposta inicial d’incorporació d’un administratiu/va va ser revalorada i es
va decidir que amb el personal disponible a l´UPGQ no era necessària la
seva incorporació, ja que es podia assumir la feina sense aquest increment
de plantilla. Aquest administratiu/va s’encarregarà de revisar les
exploracions complementàries necessàries, el temps de validesa de les
mateixes i la nova sol·licitud, si s’escau, de les que hi puguin mancar.
4.2. Espais
La infermera se situarà a l’àrea administrativa d’entre els mòduls B3 i B4, al
costat dels boxes d’anestèsia, on disposarà d’un ordinador, un telèfon amb línia
exterior i les eines necessàries per desenvolupar la seva tasca.
Les visites presencials d’infermeria es faran en horari de tarda (dilluns, dimarts i
dijous) al mòdul B3, box 3.
El personal administratiu dependrà de l’àrea d´ UPGQ, pel la qual cosa
estarà ubicat a l’àrea d’Admissions de l’Hospital.
Hospital Universitari de Bellvitge
Feixa Llarga s/n
08907 L’Hospitalet de Llobregat
Tel. 932 607 500
www.bellvitgehospital.cat
7

4.3 Creació d’agendes virtuals
Per tal de poder dur a terme la feina assistencial, es crearan, en el sistema
SAP, agendes virtuals mèdiques i d’infermeria des de les quals el professional
podrà visitar de manera virtual al pacient, és a dir, sense que sigui necessària
la seva presencia, evitant així el seu desplaçament.
El sistema SAP no contempla la prestació de Primera visita “virtual”, però sí la
de Consultoria a distància. Això comporta la pèrdua d’activitat registrada
estadísticament com a Primera visita en quadres de comandament tant HUB
com Khalix.
Per evitar aquesta pèrdua d’activitat i de facturació, proposem la creació d’una
nova unitat de tractament (UT) vinculada al Servei d’Anestèsia on es puguin
recollir aquestes Primeres visites. D’aquesta forma evitem que surtin impreses
en els fulls de citació dels pacients.
La proposta de sistemes d’informació de fer una captura a posteriori de tots els
pacients, tant per part dels facultatius com de la infermera, la considerem
subjecte a la possibilitat d’errades i de no registre tota l’activitat realitzada.
En l’actual moment de contenció de despesa no considerem adient l’increment
de recursos humans administratius per tal de realitzar aquesta doble tasca,
disposant d’altres solucions informàtiques.
Hospital Universitari de Bellvitge
Feixa Llarga s/n
08907 L’Hospitalet de Llobregat
Tel. 932 607 500
www.bellvitgehospital.cat
8

5. Circuits
Hospital Universitari de Bellvitge
Feixa Llarga s/n
08907 L’Hospitalet de Llobregat
Tel. 932 607 500
www.bellvitgehospital.cat
Visita virtual/telefònica
Facultatiu/INF
5.1 Circuit assistencial
ORDRE CLINICA DE IQ
ADMINISTRATIU
SOLICITUT DE PREOP
SEGONS CRITERIS ESTABLERTS
9
Visita presencial
Facultatiu/INF
Visita presencial INF
El cirurgià indica la intervenció quirúrgica com a CMA, i facilita al pacients la
següent documentació:
1. Consentiment informat de la cirurgia per a la seva signatura.
2. Consentiment informat d’anestèsia amb data del dia d’entrega per tal que
el pacient ho remeti a l’anestesiòleg el dia de la intervenció perquè també
ho signi aquest.
3. Full explicatiu de la CMA, que li entregarà el personal d’infermeria del mòdul
que correspongui.
4. Full explicatiu de l’anestèsia o sedació.
Cal comentar que en l’inici del projecte hi haurà una bossa de pacients que no
tindran el consentiment d’anestèsia per que no han entrat des del principi en el
circuit ràpid.
És per aquesta raó que es decideix iniciar el projecte

amb el Servei d’Oftalmologia. Aprofitarem la visita prequirúrgica que ja es
realitza en aquests casos per donar el consentiment.
Es continuarà programant pacients de les especialitats de Ginecologia i
Traumatologia i es parlarà amb els caps de servei per que informin als seus
facultatius de la entrega del full de consentiment anestèsic durant la visita que
el pacient la firmarà entregant-ho dia de la intervenció tai i com hem explicat
abans.
5.2. Circuit administratiu
Hospital Universitari de Bellvitge
Feixa Llarga s/n
08907 L’Hospitalet de Llobregat
Tel. 932 607 500
www.bellvitgehospital.cat
10

Tot correcte. La infermera truca al pacient
Hospital Universitari de Bellvitge
Feixa Llarga s/n
08907 L’Hospitalet de Llobregat
Tel. 932 607 500
www.bellvitgehospital.cat
Tenint en compte el protocol elaborat
per ANE, GPQC selecciona
Sol·licitud de preop vinculada a IQ
SÍ entra en el circuit d’ANE virtual NO entra en el circuit d’ANE virtual
GPQC revisa les proves fetes i elimina
les que no calgui fer
GPQC programa les proves de preop i
ANE virtual i informa al pacient
Visita virtual a ANE
Agenda Infermera Agenda Metge
La infermera o metge revisa les proves
Dóna l’APTE
Informa a GPQC perquè localitzi
Localitza al pacient
No localitza al pacient.
11
GPQC programa segons els circuits ja
establerts
Falten proves. Fa la sol·licitud
Tasca administrativa del
departament de GPQC en el circuit
de preoperatori amb visita virtual
d’ANE
GPQC programa proves i visita
i
Agenda presencial o vrtual
Metge Infermera
Donada l’existència de la història clínica compartida de Catalunya i el fàcil
accés a l’ECAP, l’administratiu revisarà totes les proves que constin en el
sistema i programarà al pacient a les diferents agendes (Taula 3).
El circuit d’incorporació dels ECG no digitalitzats realitzats a l’assistència
primària SAP-ECAP de L’Hospitalet de Llobregat es digitalitzaran a l’HUB.
Els diferents centres enviaran els documents per valisa directament al servei
d’arxius de l’HUB i es penjaran al sistema informàtic.
Pel que fa als ECG de preoperatori que es realitzen a primària del Prat de

Llobregat, és el propi centre que els realitza el que els penja a la història clínica
de l’ICS.
Hospital Universitari de Bellvitge
Feixa Llarga s/n
08907 L’Hospitalet de Llobregat
Tel. 932 607 500
www.bellvitgehospital.cat
12

Taula 3. Programació segons procediments. Agenda d’infermeria i agenda
d’anestesiòleg
CONSULTA INFERMERIA CONSULTA ANESTESIOLEG
Urologia Biòpsies de pròstata
Hospital Universitari de Bellvitge
Feixa Llarga s/n
08907 L’Hospitalet de Llobregat
Tel. 932 607 500
www.bellvitgehospital.cat
13
Orquiectomia
Quists de cordó
Retirada de PIG-TAIL
Doble J ureteral
Reparació d’hidrocele, varicocele
Uretrotomia interna
Exèresi de condilomes acuminats
Cirurgia de la malaltia de Peyronie
Cistoscòpies
Oftalmòloga Tot excepte òrbita i tumors
Traumatòloga
Túnel carpià
Retirada de material d’osteosíntesi
Artroscòpia de genoll
Ganglis quists sinovials, neuromes,exostosi
Tenosinovitis de De Quervain
Dits en resort de la ma
Dits en martell o en garra del peu
Tenotomies, Sinoviectomies

Ginecologia
Hospital Universitari de Bellvitge
Feixa Llarga s/n
08907 L’Hospitalet de Llobregat
Tel. 932 607 500
www.bellvitgehospital.cat
14
Exèresi de la fàscia palmar de Dupuytren
Hallus valgus
Puncions per a biòpsies, biòpsies sinovials
Extracció de cossos estranys
Conitzacions
Biòpsies i exèresi de petites lesions vulvars
Quist Bartholino
Histeroscòpies
Biòpsies i cauteritzacions de cèrvix uterí
Otorinolaringologia Miringotomies, Miringoplàsties,
Estapedectomies
Tubs de drenatge
Septoplàsties
Adenoidectomia
Polipectomies nasals
Cirurgia oral i maxil·lofacial Frenillo de la llengua
Quists maxil·lars petits
Exodòncies (ASA i II )/ cordals
Cirurgia vascular CHIVAS en varius
Cirurgia plàstica
Exèresi de tumoracions cutànies
Empelts de pell

Cirurgia General
5.3. Circuit d’infermeria:
Hospital Universitari de Bellvitge
Feixa Llarga s/n
08907 L’Hospitalet de Llobregat
Tel. 932 607 500
www.bellvitgehospital.cat
15
Sinus pilonidals
Biòpsia d’adenopaties
Hidrosadenitis inguinal i axil·lar
Els pacients candidats seran els que pertanyen als criteris de CMA recollits a
la taula 3.
El projecte començarà amb pacients d’Oftalmologia (excepte els de patologia
de tumors i òrbita), seguit dels de Ginecologia (conitzacions, quists de
Bartholino, histeroscòpies, biòpsies i cauteritzacions de cèrvix uterí) i els túnels
carpians de Traumatologia.
Depenent del volum s’anirà ampliant a la resta de procediments descrits.
L’administrativa de l’àrea d’UPGQ haurà programat en la agenda virtual d’ANR
d’infermeria els pacients que segons protocol siguin candidats a la mateixa.
La infermera revisarà la historia del pacient i el seu preoperatori. Si tot és
correcte farà la trucada telefònica per confirmar les dades i realitzar l’ informe
preanestèsic, al ser via telefònica la infermera registrarà els ítems que es
remarquen en vermell en l´ annex 1.

En el cas que la revisió de les proves complementàries precisi de la valoració
del facultatiu, es programarà una visita presencial a l’agenda de l’anestesiòleg.
En els pacients que calgui sol·licitar noves proves per tal de poder tancar la
visita virtual, serà la infermera qui les demanarà i posteriorment valorarà els
resultats.
Hospital Universitari de Bellvitge
Feixa Llarga s/n
08907 L’Hospitalet de Llobregat
Tel. 932 607 500
www.bellvitgehospital.cat
16

Durant la visita virtual, a part d’omplir l’informe preanestèsic, es realitzarà la
educació sanitària referent a la intervenció (dejú, normes d’higiene, tractament
a seguir, etc). En el cas de retirada d’antiagregants se seguiran les pautes de la
taula 4.
OFTALMOLOGIA
ALTRES
ESPECIALITATS
S’haurà d’informar també sobre la necessitat de portar el dia de la intervenció el
consentiment d’anestèsia signat (lliurat el dia de la sol·licitud d’intervenció
quirúrgica pel cirurgià ).
Un cop realitzada la entrevista telefònica, si tot es correcte, es donarà per
CONCLÒS i apte per anestèsia.
En aquells casos que la infermera detecti una dificultat en la comunicació amb
el pacient, programarà una visita successiva presencial a la seva agenda.
Quan no es localitzi al pacient, aquest quedarà EN CURS durant tota la
setmana. El divendres es revisaran els no localitzats i es tornaran a trucar per
tal d’entrar al circuit.
Hospital Universitari de Bellvitge
Feixa Llarga s/n
08907 L’Hospitalet de Llobregat
Tel. 932 607 500
www.bellvitgehospital.cat
CATARACTA AMB BLOQUEIX CATARACTA AMB GOTES
Clopidogrel: 5 dies abans IQ
Ticlodipina: 7 dies abans IQ
AAS: 3 dies abans IQ
Antivitam. K: 3 dies abans IQ
Clopidogrel: 5 dies abans IQ
Ticlodipina: 7 dies abans IQ
AAS: 3 dies abans IQ
17
No retirar
No retirar
No retirar
No retirar

6.Calendari
L’inici del projecte està previst pel proper 11 de gener de 2012.
7. Avaluació del projecte
Un cop implantat el projecte s’haurien d’analitzar les següents dades:
1. Número de visites virtuals fetes per infermeria
2. Número de visites virtuals fetes per l’anestesiòleg
3. Estalvi de visites presencials vs virtuals
4. Número de visites presencials d’infermeria i/o facultatiu.
5. Estalvi de proves complementàries
El registre d’aquestes dades ens permetrà valorar si el protocol/circuit aporta
beneficis tant assistencials com econòmics. Al final del primer trimestre del
2012 s’editarà un informe que reculli tots aquests indicadors.
Hospital Universitari de Bellvitge
Feixa Llarga s/n
08907 L’Hospitalet de Llobregat
Tel. 932 607 500
www.bellvitgehospital.cat
18

Annex I
UTILITZACIÓ DE LA PESTANYA FULL PREANESTÈSIA A LA CONSULTA
VIRTUAL/ TELEFÓNICA / D’INFERMERIA
Al ser una consulta virtual, la infermera no pot registrar alguns paràmetres ja
que es necessitaria la presencia del pacient, per tant, la infermera registrarà
aquells caps que estant en un requadre vermell
Per defecte, al obrir el programa, surt anestesista malgrat sigui una infermera.
Hospital Universitari de Bellvitge
Feixa Llarga s/n
08907 L’Hospitalet de Llobregat
Tel. 932 607 500
www.bellvitgehospital.cat
19

La infermera omplirà el pes i la talla referit pel pacient.
L’apartat de proves diagnòstiques s’omplen automàticament aquelles que
estan vinculades a la IQ.
Hospital Universitari de Bellvitge
Feixa Llarga s/n
08907 L’Hospitalet de Llobregat
Tel. 932 607 500
www.bellvitgehospital.cat
20

A l’apartat de Condicionants s´ exclou la complementació de via aèria difícil
per la impossibilitat d’evidenciar aquest apartat per via telefònica.
Es registrarà en aquest apartat aquells fàrmacs que el pacient ha de deixar
abans de la IQ
UTILITZACIÓ DE LA PESTANYA CMA TELEASSISTÈNCIA A LA
CONSULTA VIRTUAL/ TELEFÓNICA / D’INFERMERIA
Hospital Universitari de Bellvitge
Feixa Llarga s/n
08907 L’Hospitalet de Llobregat
Tel. 932 607 500
www.bellvitgehospital.cat
21

Hospital Universitari de Bellvitge
Feixa Llarga s/n
08907 L’Hospitalet de Llobregat
Tel. 932 607 500
www.bellvitgehospital.cat
22

Annex 37
Consulta d’infermeria d’alt risc de
càncer colorectal

CONSULTA D’INFERMERIA D’ALT RISC DE CÀNCER COLORECTAL
Circuit d’infermeria
L’infermera del programa d’alt risc càncer colorectal , revisarà els informes de colonoscòpies
que tinguin diagnòstic de pòlips tret dels procedents de cribatje de ICO, per fer una classificació,
segons protocol que defineixen els pròxims controls endoscopis, d’aquest pacients i poder
derivar a l’agenda més adequada.
Annex quadre de criteris que defineixen els pròxims controls endoscòpies
Annex 1
Criteris que defineixen els pròxims controls endoscopis
Hospital Universitari de Bellvitge
Feixa Llarga s/n
08907 L’Hospitalet de Llobregat
Tel. 932 607 500
www.bellvitgehospital.cat

L’infermera mantindrà un contacte periòdic amb el grup de cribatje ICO, infermera UFCCR i
d’unitat d’endoscòpies per tal de realitzar conductes equivalents amb els pacients amb pòlips.
Com a metges especialistes referents estaran Dr. Soriano i la Dra. Sanclemente
Una vegada que el pacient no es consideri tributari de visita i seguiment en les consultes d’alt
risc de HUB , l’ infermera farà una trucada al pacient, l’enviaran les recomanacions dels
controls que ha de seguir, perquè ho faci arribar al metge de família i en faci el corresponent
seguiment. L’ infermera omplirà un informe clínic amb l’estratègia preventiva recomanada
juntament amb l’informe de colonoscòpia i el d’anatomia patològica.
Si el pacient es candidat a visitar‐se a la consulta d’infermeria realitzarà educació sanitària
informant al pacient i/o família sobre la predisposició al Càncer colorectal i promovent estils de
vida saludables.
L’activitat quedarà registrada dins d’una agenda, com a visita a distància amb malalt i visita
telefònica amb l’opció de cita presencial si la infermera detecta dificultats en la comunicació.
En el cas de que la colonoscòpia l’hagi demanada un digestòleg de l´hub o dels CAEs se l’
enviarà la carta de recomanacions però no se’l citarà a cap a agenda i serà el seu metge qui
decidirà el tractament a seguir
L’espai ubicat serà en el mòdul B2 consulta 6
Hospital Universitari de Bellvitge
Feixa Llarga s/n
08907 L’Hospitalet de Llobregat
Tel. 932 607 500
www.bellvitgehospital.cat

Circuit administratiu
L’infermera donarà els informe de la recomanacions de la estratègia a seguir al personal
administratiu que depèn de l’àrea de gestió de gabinets per fer els tràmits corresponent de
l’enviament de la carta i/o la citació de la pròxima colonoscòpia o visita amb Consulta d’alt risc.
Hospital Universitari de Bellvitge
Feixa Llarga s/n
08907 L’Hospitalet de Llobregat
Tel. 932 607 500
www.bellvitgehospital.cat

Proposta d'una infermera especialitzada com a gestora de casos
de la Consulta d'Alt Risc de Càncer Colorectal (CAR-CCR)
Hospital Universitari de Bellvitge
Feixa Llarga s/n
08907 L’Hospitalet de Llobregat
Tel. 932 607 500
www.bellvitgehospital.cat
Dr Antonio Soriano Izquierdo
Gastroenteròleg
Secció de Gastroenterologia
Servei d’Aparell Digestiu
Hospital Universitari de Bellvitge
Hospitalet de Llobregat
Barcelona

Introducció
La llista d'espera dels pacients diagnosticats de pòlips avançats per ser
atesos a la Clínica d'Alt Risc de Càncer Colorectal (CAR-CCR) ha augmentat
considerablement en els últims mesos per diverses circumstàncies (en l'actualitat
és d'uns 6 mesos):
1.- Gran augment del nombre de pacients que es realitzen una
colonoscòpia en el programa de cribratge de l'Institut Català d'Oncologia
(ICO) en utilitzar el test immunològic de sang oculta en femta, molt més
sensible per detectar pòlips o càncer: abans es realitzaven 3
colonoscòpies a la setmana, aproximadament, i ara 25 (40% amb pòlips
la meitat necessiten seguiment a les nostres consultes).
2.- Pèrdua d'una consulta divendres: necessitats organitzatives del servei.
Per decidir els futurs controls endoscòpics o assistencials que necessitarà
el pacient és bàsic disposar de l'anatomia patològica del pòlip ressecat, que pot
trigar fins a 3-4 setmanes després de la seva extirpació.
Hospital Universitari de Bellvitge
Feixa Llarga s/n
08907 L’Hospitalet de Llobregat
Tel. 932 607 500
www.bellvitgehospital.cat

selecció dels casos
La funció de la CCA-CCR és atendre només i exclusivament als pacients
afectats de pòlips avançats o problemàtics. Així, només s´hauríen de visitar els
següents pacients:
- Reseccions incompletes de pòlips.
- Múltiples pòlips (> 10).
- ADK infiltrant.
- Múltiples antecedents familiars de càncer o poliposi.
Proposta: infermera especialitzada com a gestora de casos
Tasques específiques:
1.- Revisarà tots els informes de colonoscòpies no procedents del programa de
cribratge on es detectin pòlips i les corresponents histologies de les lesions
ressecades, per prioritzar les visites dels pacients en la CAR-CCR. Enviarà al
metge de familia als pacients que no tinguin criteris de visita a la nostra unitat.
Segons protocols establerts (Annex 1).
2.- Mantindrà contactes periòdics a establir amb el grup de cribratge de l'ICO,
amb Ana Blanco (infermera de la Unitat Funcional de Càncer Colorectal) i amb la
Unitat d'Endoscòpies (revisió dels informes de la safata "pòlips" + agenda gran
pòlip-Dr. Cortés),aquest circuit de revisió de safates es farà d´aquesta manera
fins trobar una alternativa més adeqüada, controlant el flux i l'atenció dels
Hospital Universitari de Bellvitge
Feixa Llarga s/n
08907 L’Hospitalet de Llobregat
Tel. 932 607 500
www.bellvitgehospital.cat

pacients amb pòlips avançats. L´infermera gestora de casos tindrà com a
facultatiu especialista de referència el Dr. Soriano, de servei de gastroenterologia
i en el seu defecte a la Dra. Sanclemente per estar a la UDR.
3.- Enviarà les recomanacions dels controls que ha de seguir el pacient al metge
de família i al propi pacient, una vegada que no es consideri tributari de
seguiment en les nostres consultes ( actualment el 30% dels seguiments
colonoscòpics solicitats pels metges de família es realitzen abans del temps que
recomanen les guies de pràctica clínica). Omplirà un informe clínic amb
l'estratègia preventiva recomanada pel metge de família (Annex 3) i enviarà
aquest l'informe juntament amb els informes de colonoscòpia i el d'anatomia
patològica al pacient
4.- Detecció de pacients amb alt risc de desenvolupar una neoplàsia de còlon
(síndromes de poliposi colònica, càncer colorectal hereditari, malaltia inflamatòria
intestinal, ...). Valorarà la necessitat de derivació a la Unitat de Consell Genètic
(Annex 2).
5.- Gestió i registre de bases de dades: imprescindibles per a registrar l'activitat
assistencial de la infermera especialitzada i per dur a terme futurs treballs de
recerca (registre de pacients), aquest últim punt es treballarà més endavant, per
trobar la manera d´obtenir el màxim de dades a través del sistema SAP.
Resumint, l'aportació d'infermeria en la CAR-CCR suposa poder donar un
servei adeqüat al pacients amb pòlips amb l'aplicació de les mesures
preventives, l'avaluació dels resultats i el seguiment de les persones i/o famílies
Hospital Universitari de Bellvitge
Feixa Llarga s/n
08907 L’Hospitalet de Llobregat
Tel. 932 607 500
www.bellvitgehospital.cat

amb predisposició al CCR, participar en la identificació de les famílies amb
predisposició al CCR, Així mateix, realitzarà educació sanitària informant la
persona o família que consulta sobre la seva predisposició al CCR i promovent
estils de vida saludables.
Hospital Universitari de Bellvitge
Feixa Llarga s/n
08907 L’Hospitalet de Llobregat
Tel. 932 607 500
www.bellvitgehospital.cat

Objectius que s'assoleixen
L'objectiu final del programa de vigilància d'adenomes colorectals és
optimitzar el seguiment dels pacients als quals se'ls ha detectat i extirpat aquesta
lesió:
a.- Millora assistencial (detecció precoç de lesions residuals i/o
metacròniques).
b.- Millora de l'eficiència (disminució d'exploracions innecessàries à millora
de la qualitat de vida, menor morbiditat i mortalitat associada, i
optimització de recursos).
1.- Al prioritzar la llista d'espera s'evitarà retardar l'atenció dels pacients que
tenen veritables càncers i no només pòlips. A més, evitarà consultes en la CAR-
CCR de pacients que no compleixin els criteris clínics establerts.
2.- Consolidar un grup de professionals dedicats al tractament de les lesions
premalignes del càncer de còlon.
3.- A l´enviar les recomanacions al metge de família amb els propers controls del
pacient segons les guies de pràctica clínica s'eviten colonoscòpies de seguiment
en intervals inferiors als recomanats, amb la conseqüent optimització de
recursos.
Hospital Universitari de Bellvitge
Feixa Llarga s/n
08907 L’Hospitalet de Llobregat
Tel. 932 607 500
www.bellvitgehospital.cat

Com mesurar els resultats
Els indicadors d'avaluació del projecte podrien ser:
1.- Disminució del temps entre el diagnòstic de pòlip avançat i el seu tractament
efectiu (extirpació completa).
2.- Disminució del nombre de colonoscòpies innecessàries respecte al període
anterior a la implantació de la infermera especialitzada.
3.- Es realitzarà una primera avaluació a data 31 de gener de 2012
Proposta
La infermera, que es dedica actualment 2 dies per setmana a la Unitat de
Diagnòstic Ràpid (UDR) de Medicina Interna, està familiaritzada amb el sistema
SAP i amb la implementació de circuits de diagnòstic ràpid. Creiem que és la
persona que te el perfil necessari per dur a terme aquesta tasca assistencial, que
compatibilitzaria amb el treball assistencial presencial, online i telefònic que
presta a la UDR.
Data d´inici: 1 de novembre de 2011
Data de revisió: 31 de gener de 2012
Hospital Universitari de Bellvitge
Feixa Llarga s/n
08907 L’Hospitalet de Llobregat
Tel. 932 607 500
www.bellvitgehospital.cat

ANNEXOS
Diagrama de flujos
Metge
de
familia
Unitat
Funcional de
Càncer
Colorrectal
(UFCCR)
Hospital Universitari de Bellvitge
Feixa Llarga s/n
08907 L’Hospitalet de Llobregat
Tel. 932 607 500
www.bellvitgehospital.cat
Programa
de cribatge
de l´ICO
Gestora de casos
Infermera especialitzada en pòlips
Consulta d´ Alt
Risc de
CCR
Unidat d´
Endoscòpia
Digestiva
Metge
de
família
Agenda
gran pòlip
Consell
Genètic

Annex 1
Criterios que definen los próximos controles endoscópicos.
Hospital Universitari de Bellvitge
Feixa Llarga s/n
08907 L’Hospitalet de Llobregat
Tel. 932 607 500
www.bellvitgehospital.cat

Annex 2
Criterios de derivación a la Unidad de Consejo Genético
1. Pacientes pertenecientes a familias que cumplan criterios de Ámsterdam I/II (deben
cumplir todos los criterios):
Familias con tres o más familiares afectos de cáncer colorectal o tumores asociados
al Cáncer Colorrectal Hereditario No Poliposis (CCHNP) [endometrio, intestino
delgado, uréters o pelvis renal, vías biliares) confirmados, y
Uno de los familiares afectos debe ser un familiar directo de los otros dos, y
Deben existir dos o más generaciones consecutivas afectadas, y
Como mínimo uno de los casos debe haberse diagnosticado antes de los 50 años
de edad, y
Debe excluirse la Poliposis Adenomatosa Familiar.
2. Pacientes que cumplan los Criterios de Bethesda (al menos uno de ellos):
Cáncer colorectal diagnosticado antes de los 50 años de edad, ó
Presencia de un cáncer colorectal sincrónico o metacrónico, o de cáncer colorectal y
un tumor asociado al CCHNP (endometrio, gástrico, ovario, páncreas, ureter y pelvis
renal, vías biliares, tumor cerebral, adenomas sebáceos), ó
Cáncer colorectal con histología sugestiva de inestabilidad en microsatélites
(presencia de infiltrado linfocitario tumoral, reacción Crohn-like, diferenciación
mucinosa/células en anillo de sello o medular) antes de los 60 años de edad, ó
Cáncer colorrectal y uno o más familiares de primer grado con un tumor asociado al
CCHNP diagnosticado antes de los 50 años de edad
3. Pacientes con cáncer colorrectal y estudio histológico que muestre pérdida de
expresión de las proteínas reparadoras del ADN (MLH1, MSH2, MSH6, PMS2).
4. Pacientes o familiares en cuyas familias se ha detectado una mutación patogénica
en alguno de los genes relacionados con la predisposición hereditaria al cáncer del
tracto gastrointestinal.
5. Pacientes o familiares diagnosticados de Poliposis Familiar:
Poliposis Adenomatosa Familiar Clásica
Poliposis Adenomatosa Familiar Atenuada
Poliposis Asociada al MYH
Poliposis Hiperplásica Familiar
Poliposis Mixta Familiar
Poliposis Hamartomatosas (Poliposis Juvenil, Síndrome de Peutz-Jeguers, síndrome
de Cowde, etc)
6. Pacientes con agregación familiar de tumores digestivos (tres o más familiares
directos afectos de tumores digestivos) principalmente si existen dos generaciones afectadas
y alguno de los miembros afectos ha sido diagnosticado a edad joven.
Hospital Universitari de Bellvitge
Feixa Llarga s/n
08907 L’Hospitalet de Llobregat
Tel. 932 607 500
www.bellvitgehospital.cat

7. Cualquier paciente que el clínico considere que debe ser evaluado o asesorado
por la Unidad de Consejo genético.
Criterios de derivación a la Unidad de Alto Riesgo de Cáncer Colorrectal del Servicio de
Patología Digestiva de la CSUB:
1. Pacientes o familiares portadores de mutación en alguno de los genes de predisposición
hereditaria al cáncer colorrectal (APC, MYH, MLH1, MSH2, MSH6, LKB1, pTEN, SMAD4,
otros).
2. Pacientes o familiares pertenecientes a familias que cumplen criterios de predisposición
hereditaria al cáncer (CCHNP, PAF, MAP. Otras) y en las que el estudio genético ha sido no
informativo, es decir, no ha sido posible identificar la mutación responsable de la agregación
familiar de cáncer colorrectal.
Hospital Universitari de Bellvitge
Feixa Llarga s/n
08907 L’Hospitalet de Llobregat
Tel. 932 607 500
www.bellvitgehospital.cat

Annex 3
INFORME DE VIGILANCIA DE LOS PÓLIPOS COLORRECTALES
CLÍNICA DE ALTO RIESGO DE CÁNCER COLORRECTAL
Servicio de Aparato Digestivo
Unidad Funcional de Cáncer Colorrectal (UFCCR)
Hospital de Bellvitge, Hospitalet de Llobregat, Barcelona
Fecha: / /
Recientemente se le ha realizado una colonoscopia, donde se han identificado y
extirpado los siguientes pólipos:
Número de pólipos: ___________
Número de adenomas:_________
Pólipo mayor/más avanzado:
Localización: ______________
Tamaño (mm): ____________
Histología: ________________
En la actualidad se sabe que las personas que han tenido pólipos en el colon tienen
una mayor probabilidad de desarrollar nuevas lesiones en el futuro, por lo que se les
recomienda la realización de colonoscopias de control. La probabilidad de que
aparezcan nuevas lesiones depende del número de pólipos encontrados, de su
tamaño y de su histología (su estudio al microscopio). En función de estos factores
se decide la periodicidad de las exploraciones. Según las guías de práctica clínica
actuales 1 , la recomendación en su caso es la siguiente:
Esta recomendación va dirigida a personas sin síntomas. La aparición de síntomas
durante el intervalo propuesto deberá ser comunicada a su médico, quien puede
considerar necesario modificar el intervalo establecido.
Firmado: Drª. Ana Berrozpe / Dr. Francisco Rodríguez / Dr. Antonio Soriano
Recomendaciones generales para la vigilancia de los pólipos del colon
Hallazgos Colonoscopia Detalles
Pólipos hiperplásicos rectales pequeños A los 10 años
1 o 2 adenomas tubulares pequeños (

De 3 a 10 adenomas, o
cualquier adenoma ≥ 1 cm o
cualquier adenoma velloso o
con displasia de alto grado
Hospital Universitari de Bellvitge
Feixa Llarga s/n
08907 L’Hospitalet de Llobregat
Tel. 932 607 500
www.bellvitgehospital.cat
A los 3 años Si se han extirpado
en bloque y de
manera completa.
Si a los 3 años la
colonoscopia es
normal o sólo se
observan 1 o 2
adenomas tubulares
pequeños con
displasia de bajo
grado, la siguiente
colonoscopia sería a
los 5 años
> de 10 adenomas en una colonoscopia < 3 años Considerar la
posibilidad de
síndrome familiar
Adenomas sesiles resecados en fragmentos 2-6 meses Hasta verificar la
completa extirpación
(endoscópica y
patológica)
1 Winawer, SJ, Guidelines for colonoscopy surveillance after polypectomy: a consensus
update by the US Multi-Society Task Force on Colorectal Cancer and the American
Cancer Society. Gastroenterology 2006; 130:1872

Annex 38
Automatització de l’àrea de
premetrològica. CERE.

AUTOMATITZACIÓ
DEL
ÀREA PREMETROLÒGICA
M.F. Viso
L. Gavaso
FF. BBaltuille lt ill
CERE C E R E

L´automatització permet :
Augmentar Augmentar la capacitad de treball
Disminuir els errors
Augmentar Augmentar la seguretat
Optimitzar el nombre de tubs
www.bellvitgehospital.cat

ÀREA PREMETROLÒGICA
CAPTURAR LES SOL·LICITUDS DEL S.A.P.
ENVIAR·LES AL VIP
PREPARAR PREPARAR LES CAIXES DELS TUBS
ENVIAR LES CAIXES AMB TUBS A LES UNITATS
PREPARAR PREPARAR EL FULL DE RUTA
www.bellvitgehospital.cat

www.bellvitgehospital.cat

www.bellvitgehospital.cat

www.bellvitgehospital.cat

www.bellvitgehospital.cat

www.bellvitgehospital.cat

www.bellvitgehospital.cat

www.bellvitgehospital.cat

www.bellvitgehospital.cat

Imprimir 1 etiqueta extra
V I P
PER CADA SOL·LICITUD
Etiquetar Etiquetar els tubs necessaris
I Imprimir i i etiquetes ti t per els l tubs t b complementaris l t i
Imprimir 1 etiqueta d´identificació
www.bellvitgehospital.cat

www.bellvitgehospital.cat

www.bellvitgehospital.cat

www.bellvitgehospital.cat

www.bellvitgehospital.cat

www.bellvitgehospital.cat

www.bellvitgehospital.cat

www.bellvitgehospital.cat

SINTROM
El full dd’extracció extracció estarà dins de la caixa
AFEGIU EL TUB DE COAGULACIÓ (tap blau)
Si no té é analítica lí arribarà b à sol l el l full f ll d’extracció d’ ó
AFEGIU EL TUB DE COAGULACIÓ (tap blau)
www.bellvitgehospital.cat

SI UN PACIENT TÉ MÉS D’UNA
SOL·LICITUD D’ANALÍTICA
Si són ó del d l Laboratori L b t i Clínic Clí i
S’unificaran en una sola des del CERE
Si són del Laboratori Clínic i Microbiologia
Tindrà dos números diferenciats
IGUALMENT TOTS ELS TUBS I ETIQUETES
ESTARAN EN UNA SOLA CAIXA
www.bellvitgehospital.cat

ETIQUETAS
ETIQUETA D’IDENTIFICACIÓ
ETIQUETA EXTRA
ETIQUETA NO VIP

www.bellvitgehospital.cat

www.bellvitgehospital.cat

www.bellvitgehospital.cat

www.bellvitgehospital.cat

www.bellvitgehospital.cat

www.bellvitgehospital.cat

www.bellvitgehospital.cat

www.bellvitgehospital.cat

L. Gavaso Tel. 8151 F. Baltuille

Annex 39
Circuit d’extraccions de les àrees de
crítics, diàlisi, psiquiatria i UDD.

CIRCUIT D’EXTRACCIONS DE L’AREAS DE
CRITICS, DIALISIS PSIQUIATRIA, UDD
ÀREA PREMETROLÒGICA
Captura les sol·licituds del SAP
Envia les sol·licituds del sap al VIP
Preparar el full de ruta
El VIP prepara el tubs etiquetats dins de les caixes
Envia les caixes amb tubs i el full de ruta a les unitats
Per cada Sol·licitud prepara una caixa VIP amb:
Etiqueta identificativa amb:
Llit
Numero del laboratori
Nom i Cognoms
Numero de tubs VIP
Numero de etiquetes dels tubs complementaris (no VIP)
HC
Els tubs etiquetats VIP
1 etiqueta no VIP per cada un dels tub complementaris (no VIP)
1 etiqueta extra
Si un pacient té més d’una sol·licitud d’analítica
Si són del Laboratori Clínic
S’unificaran en una sola caixa des del CERE
Si són del Laboratori Clínic i Microbiologia
Tindrà dos números diferenciats
Igualment tots els tubs i etiquetes estaran en una sola caixa
SINTROMSi té analítica arribarà el full d’extracció dins de la caixa
Si no té analítica arribarà sol el full d’extracció juntament amb al full de ruta

Extreure el tub de coagulació citrat Na (tap blau cel)
El Zelador transportarà per la nit las caixes i el full de ruta a las unitats
L’infermera de la unitat realitza la extracció
Posa la etiqueta identificativa al espai reservat al full de ruta una vagada feta la
extracció
Anota el Volum de orina de 24 hores
Indica els tubs que no ha fet la extracció
Retorna totes las caixes a las 07 hores al CER

Annex 40
Circuit d’extraccions de peticions
ordinàries del Laboratori.

Laboratori Clínic
CIRCUIT D’EXTRACCIONS DE PETICIONS ORDINÀRIES DEL
LABORATORI
El CERE prepararà de diumenge a divendres les sol·licituds d’analítiques del
Laboratori per al seu transport a les Unitats de Crítics entre les 20:00 i 20:30
hores.
Aquestes sol·licituds seran enviades al VIP, aquest emetrà els tubs necessaris
etiquetats, així com les etiquetes per als tubs complementaris que es necessitin
(tubs pocs freqüents i que els haureu d’agafar a la vostre unitat ).
Tots els tubs i etiquetes es dipositaran en caixes individuals tapades per
al seu transport.
Nota:
Si un pacient té demanat 1 control de sintrom, a més d’1 analítica de
rutina, el full d’extracció estarà dins de la caixa. En aquest cas, haureu
d’afegir el tub de coagulació amb tap blau.
En el cas que el pacient només tingui el control de sintrom, us arribarà el
full d’extracció grapat a la “llista de mostres”. També haureu d’agafar el
tub amb el tap blau.
Si un pacient té 2 sol·licituds d’analítica per a Laboratori Clínic,
s’unificaran en 1 sola des del CERE
Si les peticions son de Microbiologia i Laboratori tindran 2 números
diferenciats:
Microbiologia del nº 200000 al 499999
Laboratori Clínic del nº 500000 al 899999
Microbiologia pot tenir més d’1 nº de laboratori. Igualment tots els tubs i
etiquetes estaran en una sola caixa
1

ETIQUETES
A l’etiqueta d’identificació consten les següents dades:
Nº laboratori Nom i cognom
Total de tubs etiquetats
Laboratori Clínic
Data H. Clínica
Total d’etiquetes lliures Número de llit
Quan 1 pacient té una determinació que consta de mes d’1 tub, a la
identificació de tubs VIP apareixerà amb un tub menys dels que hi ha a la caixa
etiquetats
Etiqueta extra Etiqueta no VIP
Etiqueta extra Identificació tub Identificació del destí
L’etiqueta extra sempre s’imprimeix
per reetiquetar en cas necessari
Aquesta etiqueta es genera quan
es necessari extreure mostres de
orines, metalls, aprotenines, oxalato
i que no tenen tubs assignats en
VIP(cònics, taronges, roses i grisos)
Una vegada preparades totes les caixes es posaran a la cistella conjuntament
amb el full de ruta “LLISTA DE MOSTRES”, pel seu posterior trasllat a les
unitats corresponents
2

FULL DE RUTA: “Llista de mostres”
A la llista de mostres s’enganxen les etiquetes identificatives dels pacients.
Aquesta llista te doble funció:
Recepcionar les mostres a Laboratori a través de les etiquetes
Control de les incidències per dificultats durant l’extracció
Laboratori Clínic
Espai etiqueta identificativa
A la columna de la dreta es posa l’etiqueta quan s’ha realitzat total o
parcialment l’extracció
A la columna esquerra quan no s’ha pogut realitzar l’extracció o l’obtenció de
mostra biològica (orina, femta, esput...)
3

A la columna central s’anotaran:
1. El volum de les orines de 24 hores
2. Les incidències i les causes d’aquestes:
Quan s’ha produït una incidència abans de realitzar una extracció
(èxitus, esmorzar, alta, absent, el pacient es nega....)
Quan no s’ha pogut realitzar l’extracció total o parcialment per causes
alienes al pacient. En aquest cas s’identificaran els tubs que no s’han
pogut extreure, indicant la descripció de la mostra (BH, HEMO...) que
està a l’etiqueta del tub, a sota del nº de Laboratori.
Quan no s’ha recollit la mostra biològica (orina, femta, líquids...)
Incidències
TRASLLAT DE LES MOSTRES
Totes les mostres han de lliurar-se al CERE a les 7h, en un màxim de temps
d’1 hora, desprès de l’extracció.
Laboratori Clínic
4

Annex 41
Pla d’ajustament de la despesa. Mesures
assistencials Pla Blau HUB.

PLA D’AJUSTAMENT DE LA DESPESA:
MESURES ASSISTENCIALS PLA BLAU HUB
Hospital Universitari de Bellvitge
Feixa Llarga s/n
08907 L’Hospitalet de Llobregat
Tel. 932 607 500
Fax 932 607 561
www.bellvitgehospital.cat
Comitè Assistencial HUB
Març 2011

MESURES REDUCCIÓ DE LA DESPESA SANITÀRIA 2011
Amb la finalitat d’apropar-se a la reducció del 10% del pressupost per l’any 2011, el
Comitè Assistencial de l’HUB proposa a la resta de membres del Comitè de
Direcció de l’HUB les següents mesures d’ajustament de la despesa que afecten a
diferents àmbits d’actuació assistencial.
Aquests àmbits són els següents:
• Contractes laborals, eventuals, temps parcials i substitucions
• Complements salarials
• Jubilacions
• Direcció
• Atenció Continuada, hores extres, Cos de guàrdia i programes especials
• Programes de Tarda d’atenció ambulatòria i de gabinets d’exploració
• Programes de Tarda del bloc quirúrgic central
• Despesa farmacèutica
• Proposta d’activitat quirúrgica i tancaments d’unitats d’hospitalització, CCEE,
gabinets i serveis centrals a l’estiu 2011
Contractes eventuals
No renovació del 10% dels contractes (6)
Complements salarials
Convocatòries de places interines sense Jornada Completa
Jubilacions 2011
Cobertura plaça interina amb un eventual i no substitució d’aquest eventual (20)
Direcció
Reducció del 50% hores atenció continuada de direcció mèdica
Reducció del 10% hores cap de guàrdia
Reducció del 10% de les hores extres de les guàrdies de caps de setmana i festius
intersetmanals de les caps d’àrea i supervisores / gestores
(aquestes tres propostes inici el 1 d’abril )
No cobertura de la plaça del sotsdirector d’infermeria
Reducció d’1 cap d’Àrea
Reducció de 1 supervisora
Aturar la posada en marxa de noves direccions clíniques
Hospital Universitari de Bellvitge
Feixa Llarga s/n
08907 L’Hospitalet de Llobregat
Tel. 932 607 500
Fax 932 607 561
www.bellvitgehospital.cat

Despesa farmacèutica
Proposta Dr. Jodar
Proposta estiu 2011
No substitucions personal infermeria a l’àrea d’hospitalització convencional
Tancament unitats d’hospitalització 3 mesos en funció del punt anterior
Reducció activitat quirúrgica en funció del punt anterior
• Priorització cirurgia oncològica, terciària i urgent
• Reducció procediments de compra selectiva no CMA
• Adequació contracte programa i acord gestió
Tancaments i ajust d’agendes de CCEE, gabinets i serveis centrals per no fer
substitucions del personal d’infermeria
MESSURES DE CONTENCIÓ DE LA DESPESA QUE AFECTEN AL COS DE
GUÀRDIA
Inici amb data 1 d’abril.
a) ANR: Dels dos facultatius especialistes de presència física (PF), un passarà
a guàrdia de telefònica (TF) a partir de les 22h, tota la setmana.
b) CAR: El resident de 12h de dissabtes i diumenges passa al pool del nivell II
de medicina
c) GAS: Dels dos facultatius de presència física (FE i Resident Sènior), el FE
passarà a guàrdia de telefònica (TF) a partir de les 22h, tota la setmana. En
cas que només hi hagi 1 facultatiu de PF, aquesta es mantindrà 24hores.
d) CGD: Dels dos facultatius especialistes de presència física (PF), un passarà
a guàrdia de telefònica (TF) a partir de les 22h, tota la setmana.
e) END: El Resident sènior passa al pool de guàrdia amb la mateixa
consideració que el Resident Sènior de MIR i REU.
f) INF: La guàrdia passarà a TF a partir de les 20h tota la setmana.
g) MIC: La guàrdia passarà a TF a partir de les 20h tota la setmana.
h) MIR: La guàrdia serà de PF fins les 20h. Desapareix la guàrdia TF. Es manté
el mòdul de 5 hores de PF de dissabtes. Desapareix la guàrdia telefònica de
cap de setmana
i) NML: El FE farà guàrdia de TF (mòdul de 12h lab. I 24h festiu) i no farà PF.
Quan no hi hagi Resident ,serà de PF.
j) PSQ: La guàrdia laborable serà TF (mòdul de 12h) amb R3 i R4. Dissabtes i
festius al matí hi haurà un mòdul de 5 hores de PF i posteriorment la guàrdia
serà TF amb R3 i R4
k) URG: Es limita el nombre màxim de Residents a 16 Residents per dia en els
nivells mèdics i a un mínim de 14. En el pool quirúrgic es disposaran 4
Residents per dia
Hospital Universitari de Bellvitge
Feixa Llarga s/n
08907 L’Hospitalet de Llobregat
Tel. 932 607 500
Fax 932 607 561
www.bellvitgehospital.cat

No és possible ajustar més el nombre de facultatius en les especialitats de:
ACV, ARD, BIQ, CAR, CCA, CMF, CTO, FAR, GIN, HAD, MIV, NRC, NEF, NRL,
OFT, ORL, RADU, REAU, RPQ, TRA, UCEU, ICTUs i les TF d’APA
Amb data 1 d’abril:
Com a conseqüència de l’ajustament del cos de la guàrdia i en relació a l’activitat
quirúrgica urgent es redueix, en el torn de la nit, 1 equip d’infermeria de quiròfan. A
partir de l’1 d’abril el 2n. equip quiròfan estarà ubicat als diferents nivells
d’urgències. Els professionals estan informats d’aquesta mesura.
Posterior a l’1 d’abril:
Amb l’objectiu d’assegurar el màxim d’hores possibles amb 2 equips d’infermeria,
coincidint amb les hores de presència física del cos de la guàrdia (22 hores) es
reconverteix l’horari a 7-7-10 hores, reduint la quantitat de 5,37 DI i 2’58 Aux
d’infermeria.
Hospital Universitari de Bellvitge
Feixa Llarga s/n
08907 L’Hospitalet de Llobregat
Tel. 932 607 500
Fax 932 607 561
www.bellvitgehospital.cat

PROGRAMES DE TARDA, PROGRAMES ESPECIALS I TRANSPLANTAMENTS
Inici amb data 1 de abril
.- Programes de cirurgia de tarda de residents (ACV, CCA, CGD, CPL, GIN,
OFT, ORL, URO), el mòdul de 6h de PF, passarà a mòdul de 5h de PF
.- ACV: 1.Quiròfans tarda, mòdul de 8h, passarà a 7h PF
2. Laboratori d’hemodinàmica mòdul de 8h passarà a 7h de PF
.- ANR: 1. El mòdul de trasplantament hepàtic i cardíac de PF passarà de 19h a
17h per acte mèdic.
2. Trasplantament renal i/o extracció factura 12 hores PF
3. Activitat extra tarda (Quiròfans, DIVAS, Endoscòpies, CMA): el mòdul
de 12,7h de PF passarà a 11,4h de PF. La RPQ.2 a partir de las 17h el
mòdul de 12,7 h de PF passarà les 3h de PF fins las 20h.
4. Prolongacions de l’horari: 2 hores de PF a partir de 17h per cada hora
de prolongació.
5. Explants de OFT a braquiteràpia de l’ICO, mòdul de 15h laborable i
24h els festius passarà a mòduls de 12h i 21h. respectivament.
6. Guàrdia de cap de setmana de HSA, que el acte mèdic es factura una
PF de 15h laborables i 24h els festius, passarà a mòduls de 12h i 21h
respectivament
.- CAR: Prolongacions de jornada (ECO, arítmies, HMDC) mòdul de 8h passarà a
7h PF
.- CCA: 1. Trasplantament cardíac: 2 llistats de guàrdia TF i no facturació del acte,
passarà una reducció del 10% la guàrdia telefònica (mòduls de12h
laborable i festius). El resident que actualment factura una guàrdia de PF
passarà a mòduls de15h laborables i 21h els festius.
2. De l’equip d’infermeria de trasplantament cardíac/emergències
conformat per 4DI, 1 Aux i 1 Inf. Perfussionista es redueix la remuneració
de la guàrdia localitzable en un 10%
3. Activitat de tarda a quiròfans: el mòdul de 14h passarà a 12h de PF
Hospital Universitari de Bellvitge
Feixa Llarga s/n
08907 L’Hospitalet de Llobregat
Tel. 932 607 500
Fax 932 607 561
www.bellvitgehospital.cat

.- CGD: Trasplantament hepàtic: 4 cirurgians actualment mòduls de 29h lab. i
33h dissabtes i festius passarà a mòdul de 24h. laborable o festiu per
acte mèdic. El resident que actualment factura una guàrdia de PF
passarà a mòduls de 7h laborables i 12h festius
De l’equip d’infermeria de trasplantament hepàtic format per 4
infermeres, es redueix la renumeració de la guàrdia localitzable en un
10%
.- URO: 1. Trasplantament renal / extraccions: l’acte mèdic (2 cirurgians) passarà
de mòduls de 24h a mòduls de 21h lab. o festius. El resident que
actualment factura una guàrdia de PF, passarà a mòduls de15h
laborables i 21h els festius.
2. Trasplantament renal de viu (4 cirurgians) el mòdul de 27,7h passarà
a 24h
3. De l’equip d’infermeria de trasplantament renal / extracció format per 3
/ 4 DI es redueix la remuneració de la guàrdia localitzable en un 10%
.- NRD: L’acte mèdic del codi ictus o de HSA es factura una guàrdia de PF de
15h laborables i 24h els festius passarà a mòduls de 12h i 21h
respectivament
.- ARD L’acte mèdic que es factura una guàrdia de PF a 15h laborables i 24h els
festius passarà a mòduls 12h i 21h respectivament.
.- HMDC: El codi IAM es factura la presència física amb mòduls de 12h laborables i
10,5h el festiu per acte mèdic realitzat, passarà a 11h laborables i el
festiu a 9,7h.
Referent a aquest punt, s’està treballant l’organització de la guàrdia per
reduir el 50% del cos amb 1 infermera de presència física i infermera
amb guàrdia localitzable (pendent formació professionals)
PROGRAMAS DE TARDA D’ATENCIÓ AMBULATORIA I GABINETS
(a partir de l’1 d’abril)
.- Les consultes de pneumologia que es feien a la primària per la tarda es passen al
matí i així no s’ha de fer la despesa d’aquestes hores que es pagaven.
Hospital Universitari de Bellvitge
Feixa Llarga s/n
08907 L’Hospitalet de Llobregat
Tel. 932 607 500
Fax 932 607 561
www.bellvitgehospital.cat

EDIFICI CONSULTES EXTERNES
MÒDUL B1
Activitat de tarda Observacions Impacte RRHH
Gabinet de radiologia
MÒDUL B2
Traspassar activitat al matí /
Recuperació d'1 infermer
tarda a l'HUB
Activitat de tarda Observacions Impacte RRHH
Agenda d'ECG
MÒDUL
Traspàs de l'agenda al matí
Optimització activitat
infermera horari matí /tarda
Activitat de tarda Observacions Impacte RRHH
Agenda Urodinàmies
CENTRE PROGRAMACIÓ
Es suprimeix l'agenda i
Recuperació d'1 infermer
s’assumeix l'augment de llista
amb contracte parcial
d'espera
Activitat de tarda Observacions Impacte RRHH
2 Auxiliars administratius i 1 Recuperació d'1 hostessa a
Programació / Recepció
Hostessa amb horari de 15 a 20h temps total i d'1 Aux.
(Dll a Dj)
administrativa de 17 a 20 h
EDIFICI HUB: GABINETS PLANTA -1 / DIR
GABINET APARELL DIGESTIU
Activitat de tarda Observacions Impacte RRHH
Agenda de gastroscòpies
Hospital Universitari de Bellvitge
Feixa Llarga s/n
08907 L’Hospitalet de Llobregat
Tel. 932 607 500
Fax 932 607 561
www.bellvitgehospital.cat
Canviar tota la programació de
gastroscòpies amb sedació a
sense sedació i anul·lació de
gastroscòpies del Dv
Recuperació d'1 Auxiliar de
15 a 18 h
Recuperació d'1 infermera de
15 a 20'30h*
Es recuperen 3 tardes de
anestesista
GABINET UROLOGIA / LITOTRIPSIA
Activitat de tarda Observacions Impacte RRHH
Agenda Litotrípsia Passar activitat a matí 1 infermer de 14 a 21 h*que
passarà a gabinet
d’endoscòpies
GABINET DENSITOMETRIES
Activitat de tarda Observacions Impacte RRHH
Agenda densitometries
S'anul·la activitat i s’assumeix Recuperació d'1 tècnic de 15
l'augment de llista d'espera a 22h
GABINET NEUROFISIOLOGIA (EMG)
Activitat de tarda Observacions Impacte RRHH
Agenda EMG
CENTRE PROGRAMACIÓ
Recuperació d'1 auxiliar de
S'anul·la activitat i s’assumeix
15 a 22h.
l'augment de llista d'espera
Es recupera un neurofisioleg.
Activitat de tarda Observacions Impacte RRHH
Programació / Recepció Optimitzar activitat Possibilitat de recuperar aux.
adm. en substitució de
l'Hostessa CEX

PROGRAMES DE TARDA DEL BLOC QUIRURGIC CENTRAL
A partir de l’1 d’abril
.- 1. es suprimeix la programació de tarda de divendres (2 quiròfans + recovery)
que afecten a TRA.
.- 2. es suprimeixen 6 quiròfans mensuals de dilluns a dijous (afecten a ORL i
ACV).
Això suposa un global de 12 quiròfans menys, entre 8-10% reducció de
l’assignació mensual de quiròfans en programa de tarda, en el període de
programació complerta.
Suposa un estalvi, al permetre fer la redistribució de recursos humans d’infermeria,
disminució de facturació per tardes de ANR i dels residents ajudants en la cirurgia.
SERVEIS CENTRALS
DYR: Activitat programada Rx. (-1 tècnic)
HUB: Canvi d’horari en RX Urgències a 7-7-10h (-1’64 tècnics) (juliol -2011)
Canvi d’horari laboratori Urgències a 7-7-10 hores (2,25 tècnics) (juliol -2011)
Comitè Assistencial
Hospital Universitari de Bellvitge
L’Hospitalet de Llobregat a 15 de març de 2011
Hospital Universitari de Bellvitge
Feixa Llarga s/n
08907 L’Hospitalet de Llobregat
Tel. 932 607 500
Fax 932 607 561
www.bellvitgehospital.cat

Annex 42
Mesures restrictives. Estiu 2011.

MESURES RESTRICTIVES ESTIU 2011
Hospital Universitari de Bellvitge
Feixa Llarga s/n
08907 L’Hospitalet de Llobregat
Tel. 932 607 500
Fax 932 607 561
www.bellvitgehospital.cat
Comitè Assistencial HUB
Març 2011

Índex:
.- Introducció
.- Descripció de les mesures restrictives
- Bloc quirúrgic - Hospitalització
- Consultes Externes i Gabinets
- Serveis Centrals
.-Annexes:
- Tancament unitats Hospitalització. Estadística
- Previsió substitucions estiu professionals d’infermeria
Hospital Universitari de Bellvitge
Feixa Llarga s/n
08907 L’Hospitalet de Llobregat
Tel. 932 607 500
Fax 932 607 561
www.bellvitgehospital.cat

.- Introducció
En resposta al requeriment d’actuació envers el compliment del Pla de Mesures
Urgents d'Ajustament Pressupostari i en relació al període d’estiu del 2011, el
Comitè Assistencial de l’HUB valora conjuntament, les possibles actuacions
restrictives amb l’objectiu d’apropar-se a la reducció del 10% del pressupost .
A continuació es detallen les mesures consensuades i aprovades en Comitè de
Direcció.
Hospital Universitari de Bellvitge
Feixa Llarga s/n
08907 L’Hospitalet de Llobregat
Tel. 932 607 500
Fax 932 607 561
www.bellvitgehospital.cat

.- Descripció de les mesures restrictives
Hospitalització - Bloc quirúrgic
El període de tancament d’unitats es produirà entre el 22 de juny i el 2 d’octubre
de 2011. Durant aquest període tot el personal d’hospitalització ha de gaudir de
les vacances amb l’objectiu de mantenir obert aquells serveis que es cobreixin
amb el personal habitual, sense contractar personal suplent degut a les
restriccions pressupostàries.
Durant aquests tres mesos caldrà assolir un tancament d’unitats
d’hospitalització del 33% mensual.
Per tipologia d’unitats, les tres unitats d’hospitalització de curta estada
quirúrgica es tancaran un mes cadascuna entre juliol i agost, a excepció del
mes d’agost que dues UCEQ’s romandran tancades.
La resta d’unitats d’hospitalització (24 unitats) es tancaran de la següent forma:
-7 unitats d’hospitalització durant el mes de juliol,
-9 unitats d’hospitalització durant el mes d’agost, i
-9 unitats d’hospitalització durant el mes de setembre.
Per tal d’acomplir amb el tancament del mes de juliol i reduir el màxim possible
el nombre de persones contractades a data 1 de juliol haurem d’iniciar la
reducció de l’activitat quirúrgica programada la setmana del festiu de Sant Joan.
Hospital Universitari de Bellvitge
Feixa Llarga s/n
08907 L’Hospitalet de Llobregat
Tel. 932 607 500
Fax 932 607 561
www.bellvitgehospital.cat

Caldrà tancar 7 unitats d’hospitalització, aquest nivell de tancament és semblant
als de les setmanes de major tancament del mes d’agost d’un estiu qualsevol.
Per a tancar 7 unitats amb 21 dies necessitem iniciar les reduccions d’activitat
programada de la següent forma:
Del 20 de juny a l’1 de juliol proposem una reducció del 40% -45% de quiròfans,
deixant 20 quiròfans de 35 de la dotació total, durant el matí. Aquest
percentatge d’obertura de quiròfans es mantindrà durant tot el mes de juliol. En
cas que els quiròfans, les UCEQ, la CMA poguessin assumir podríem
incrementar lleugerament l’activitat de patologies de CMA i UCEQ.
Durant el mes de juliol tindrem tancats 190 llits aproximadament.
A mesura que els pacients marxin de l’hospital anirem tancant les unitats:
Tancament Juliol
Llits
UH
Total
Acumulat
21 de juny caldrà tancar una UH. 24 24
23 de juny caldrà tancar les 3 UCEQ (66 llits) i una unitat
d’hospitalització. El 27 de juny només s’obriran 2 de les 3
UCEQ’s *
24+22 70
28 de juny caldrà tancar la 3a unitat d’hospitalització 24 94
30 de juny caldrà tancar la 4a unitat d’hospitaltizació 24 118
1 de juliol caldrà tancar la 5a unitat d’hospitaltizació 24 142
2 de juliol caldrà tancar la 6 unitat d’hospitalització 24 166
5 de juliol caldrà tancar la 7 unitat d’hospitalització
* En cas que la programació descendeixi el suficient es pot
valorar substituir una UCEQ per una unitat d’hospitalització
convencional. Les preparacions quirúrgiques quedarien
assignades a la UCEQ que quedés oberta i a la unitat de CMA.
24 190
Hospital Universitari de Bellvitge
Feixa Llarga s/n
08907 L’Hospitalet de Llobregat
Tel. 932 607 500
Fax 932 607 561
www.bellvitgehospital.cat

Durant el mes d’agost s’afegiran 2 unitats d’hospitalització i una UCEQ més al
tancament fins assolir 9 (+2 UCEQ’s) unitats tancades amb data prèvia a l’1
d’agost. L’última setmana de juliol es reduirà la dotació de quiròfans fins a 14 amb
l’objectiu d’acomplir amb el tancament. Per tal de mantenir el tancament d’unitats
durant el mes d’agost, l’activitat quirúrgica es reduirà fins al 60%, quedant per tant,
una dotació de quiròfans del 40% durant el mes d’agost (14 quiròfans de matí).
D’altra banda, en cas de no arribar a la reducció necessària caldrà desprogramar
activitat programada.
Durant el mes d’agost tindrem tancats 260 llits aproximadament.
Tancament Agost
Llits
UH
Total
Acumulat
22 de juliol caldrà tancar una UH. 24 214
30 de juliol caldrà tancar una UH. 24 238
30 de juliol caldrà tancar una UCEQ. 22 260
Durant el mes de setembre tindrem tancades 9 unitats d’hospitalització, a banda
d’una UCEQ. Per tant, caldrà obrir una unitat d’hospitalització. El bloc quirúrgic
podrà tenir una activitat del 40%, concentrada als matins, amb una dotació de
quiròfans de 15 aproximadament.
Hospital Universitari de Bellvitge
Feixa Llarga s/n
08907 L’Hospitalet de Llobregat
Tel. 932 607 500
Fax 932 607 561
www.bellvitgehospital.cat

Durant el mes de setembre tindrem tancats 244 llits aproximadament.
Consultes Externes i Gabinets
Les mesures consensuades i aplicades en aquesta àrea són les següents:
- Tancament de la programació de tardes des del dia 1 de juliol al 15
de setembre
- Al matí l’activitat s’adequarà al personal disponible i quedarà
subjecte, així mateix, als canvis d’ubicació dels boxes necessaris
Radiodiagnòstic i Tractament
- Medicina Nuclear , tancarà la programació les tardes del mes
d’agost
- Rx Centrals: Ecografies i Divas, Tac i Body Scanner faràn
tancament de la programació de tarda, del 15 de juliol al 15 de
setembre
- Hemodinàmica: tancament de la programació de tarda els mesos
de juliol i agost.
Hospital Universitari de Bellvitge
Feixa Llarga s/n
08907 L’Hospitalet de Llobregat
Tel. 932 607 500
Fax 932 607 561
www.bellvitgehospital.cat

.- Annex 1:
DE: Direcció Mèdica i Direcció d’Infermeria de l’HUB
Assumpte: Planificació d’estiu 2011. Unitats d’hospitalització
Planificació d’estiu de les unitats d’hospitalització de l’HUB, per tal de garantir la cobertura de
vacances del personal i minimitzar la necessitat de substitucions
Unitat S’unifica amb Dia de tancament Dia d’obertura
E081 E161 22.06.11 03.10.11
E141 E031/E131 24.06.11 03.10.11
E111 E101 29.06.11 03.10.11
E132 E063/E082 01.07.11 03.10.11
E091 E092 01.07.11 03.10.11
E071* E072 02.07.11 03.10.11
HDD CMA 04.07.11 05.09.11
E053 CGD 03.07.11 03.10.11
E061 CGD 05.07.11 04.10.11
E043
UPC
E041
CORO
Hospital Universitari de Bellvitge
Feixa Llarga s/n
08907 L’Hospitalet de Llobregat
Tel. 932 607 500
Fax 932 607 561
www.bellvitgehospital.cat
16.07.11 16.09.11
UDD 29.07.11 03.10.11
E083 E073 30.07.11 03.10.11
E082 E063 30.07.11 06.09.11
UCI 1.1 UCI 2.1 15.07.11 16.09.11
E032 E022 01.08.11 06.09.11
* En cas de no poder-se realitzar el tancament, la unitat 8.2 romandrà tancada
Ben cordialment,
Dr. Albert Salazar Sra. Mª Antonia Casado
L’Hospitalet de Llobregat, 9 de maig de 2011

PROPOSTA TANCAMENTS ESTIU - 2009
Unitat Llits
1-15
juny
16-30
juny
1-15
juliol
16-31
juliol
1-15
agost
16-31
agost
1-15 set 16-30 set dies/llit
12.1 24 14-jul 13-sep 1488
10.1 28 4-jul 30-ago 1624
9.2 26 26-jun 27-sep 2444
8.3 26 8-ago 13-sep 962
6.2 24 1-ago 30-ago 720
8.2 22 8-ago 31-ago 528
llits tancats 26 54 78 150 176 104 26
dies/llit 130 726 1296 1914 2348 1040 312 7766
PROPOSTA TANCAMENTS ESTIU - 2010
Unitat Llits
1-15
juny
16-30
juny
1-15
juliol
16-31
juliol
1-15
agost
16-31
agost
1-15 set 16-30 set dies/llit
16.1 28 11-jul 05-sep 1596
15.1 26 14-ago 19-sep 962
9.3 24 25-jun 26-sep 2256
10.2 26 18-jul 12-sep 1482
6.1 22 08-ago 05-sep 638
4.1 24 01-ago 01-sep 768
6.3 22 07-ago 29-ago 506
llits tancats 24 52 78 172 172 150 50
dies/llit 144 500 1196 1956 2708 1336 368 8208
PROPOSTA TANCAMENTS ESTIU - 2011
Unitat Llits
1-15
juny
16-30
juny
1-15
juliol
16-31
juliol
1-15
agost
16-31
agost
1-15 set 16-30 set dies/llit
16.1 28 22-jun 02-oct 2884
14.1 28 24-jun 02-oct 2828
13.2 22 24-jun 02-oct 2222
10.1 28 29-jun 02-oct 2688
9.1 24 1-jul 02-oct 2256
7.1 18 02-jul 02-oct 1674
5.3 24 03-jul 02-oct 2208
6.1 22 05-jul 02-oct 1980
4.3 24 22-jul 26-sep 1608
8.3 26 30-jul 02-oct 1690
8.2 22 30-jul 05-sep 836
llits tancats 106 194 266 266 266 266 244
dies/llit 658 2756 3440 3990 4256 3770 4004 22874
Hospital Universitari de Bellvitge
Feixa Llarga s/n
08907 L’Hospitalet de Llobregat
Tel. 932 607 500
Fax 932 607 561
www.bellvitgehospital.cat

.- Annex 2:
PREVISIÓ SUBSTITUCIONS ESTIU 2011
2011 2010
ÀREES CATEGORIES
HOSPITALITZACIÓ
INF 47 362*
(Psiquiatria, Hemodiàlisi, AUX 21 314*
UDD,HAD) Inf 12,90%
Aux 6,60%
CRÍTICS
INF 62 157
(CORO, 2-2,RPQ) AUX 27 83
Inf 39,40%
Aux 32,50%
BLOC QUIRÚRGIC
INF 0 0
AUX 0 0
URGÈNCIES
INF 66 126
AUX 39 81
Inf 52,30%
Aux 48,10%
CEX / GABINETS
INF 0 *
AUX 0 *
SERVEIS CENTRALS
(Lab,Micro,APA, TÈCNICS 52 100
Farmàcia) Tec 52%
RADIODIAG/TRACTAM.
(Rx ucies) TÈCNICS 17 30
Tec 56,60%
AREES DE SUPORT
FISIOS. 0 15
AUX 0 2
DIETISTES 0 3
Hospital Universitari de Bellvitge
Feixa Llarga s/n
08907 L’Hospitalet de Llobregat
Tel. 932 607 500
Fax 932 607 561
www.bellvitgehospital.cat
TOTAL 331 1273
Contractació 26% respecte 2010
Els serveis que generaran contractació de substituts de professionals d’infermeria
d’estiu són Psiquiatria, Hemodiàlisi, Coronaria, UCI 2-2, RPQ ,Urgències,Serveis
centrals i Rx urgències.
La previsió de contractació suposarà el 26% del total de la contractació de l’estiu
del 2010, representant un estalvi del 74% total.

Annex 43
Pla d’ajustament de la despesa. Mesures
assistencials Pla Taronja HUB.

PLA D’AJUSTAMENT DE LA DESPESA:
MESURES ASSISTENCILAS PLA TARONJA HUB
Hospital Universitari de Bellvitge
Feixa Llarga s/n
08907 L’Hospitalet de Llobregat
Tel. 932 607 500
Fax 932 607 561
www.bellvitgehospital.cat
Comitè Assistencial HUB
Octubre 2011

Hospital Universitari de Bellvitge
Feixa Llarga s/n
08907 L’Hospitalet de Llobregat
Tel. 932 607 500
Fax 932 607 561
www.bellvitgehospital.cat
PLA D’AJUSTAMENT DE LA DESPESA: PLA TARONJA
Per tal de donar continuïtat a les mesures d’ajustament de la despesa, iniciades al primer
semestre de 2011, el Comitè Assistencial de l’HUB proposa les mesures que descrivim
a continuació:
• Tancament definitiu de la unitat d’hospitalització 8-1.
Els pacients del servei de Cirurgia Toràcica s’unificaran amb els pacients de
Pneumologia de la unitat 16, dintre del marc de la Direcció Clínica de les Malalties
Respiratòries
La unitat 8.1 quedarà com a unitat “comodí” en cas que sigui estrictament
necessària per donar resposta a situacions de pressió assistencial estacional
• Tancament dels 4 llits de MICI de la unitat 7-1
• Tancament de la UDD i reubicació dels 4 llits d’hospitalització, a la unitat de
Psiquiatria per donar continuïtat al programa de deshabituació.
• Finalització del programa d’Illots Pancreàtics
• Tancament definitiu de la unitat d’hospitalització 11-1

Aquestes mesures es tradueixen en un estalvi global de 68,08 professionals d’infermeria
de les diferents categories, especificades en quadre adjunt:
SERVEI TORN HORES
Hospital Universitari de Bellvitge
Feixa Llarga s/n
08907 L’Hospitalet de Llobregat
Tel. 932 607 500
Fax 932 607 561
www.bellvitgehospital.cat
LLOCS
DE
TREBALL
DIES DE
COBERTURA
JORNADA
LABORAL
TOTAL
PROFESSIONALS
Unitat 8-1 Infermeres
DIA 12 2 365 1599 5,47
MATI 7 1 365 1599 1,59
NIT 12 2 365 1445 6,06
TOTAL 13,12
Auxiliars
DIA 12 2 365 1599 5,47
NIT 12 1 365 1445 3,03
TOTAL 8,5
ESTALVI 21,62
MICI Infermeres MATÍ 7 1 365 1599 1,59
TARDA 7 1 365 1599 1,59
NIT 10 *
TOTAL 3,18
Auxiliars MATÍ 7 1 365 1599 1,59
NIT 10 1 365 1445 2,52
TOTAL 4,11
ESTALVI 7,3
UDD Infermeres
MATI 7 2 298** 1599 2,6
TARDA 7 2 298** 1599 2,6
NIT 10 1 298** 1445 2,06
TOTAL 7,26
Auxiliars
NIT 10 1 298** 1445 2,06
TOTAL 2,06
ESTALVI 9,32
Unitat 11-1 Infermeres
DIA 12 2 365 1599 5,47
MATI 7 1 365 1599 1,59
TARDA 7 1 365 1599 1,59
NIT 12 2 365 1445 6,06
TOTAL 14,71
Auxiliars
DIA 12 2 365 1599 5,47
MATI 7 1 365 1599 1,59
NIT 12 2 365 1445 6,06
TOTAL 13,12
ESTALVI 23,87
Illot pancreàtic Tècnics
MATI 7 2 2
TOTAL 2
ESTALVI 2
ESTALVI ACUMULAT
Hospital Universitari de Bellvitge
Infermeres
Auxiliars
Tècnics
TOTAL
38,27
27,79
2
68.08

• Reducció de les hores extres en les jornades de 26 hores
SERVEI
En algunes àrees de l’hospital estant convivint torns de 7 hores matí i 7 hores
tarda amb torns de nit de 12 hores. Hi ha un solapament de 2 hores entre el torn
de tarda i el torn de nit, que s’està remunerant en concepte d’hores extres.
En quadre adjunt especifiquem l’estalvi estimat de la supressió d’aquestes hores
extres
PROFESIONALS
DILLUNS
Hospital Universitari de Bellvitge
Feixa Llarga s/n
08907 L’Hospitalet de Llobregat
Tel. 932 607 500
Fax 932 607 561
www.bellvitgehospital.cat
PROFESIONALS
DIMARTS
TOTAL
PROFESSIONAL
SOLAPEN
DIES JORNADA
EFECTIVA/PROF
HORES EXTRES
JORNADA PREU/HORA TOTAL ESTALVI
INFERMERES 42 26 68 140 2 40,36 768.454,40
AUXILIARS 21 6 27 140 2 28 211.680
TÈNICS 1 0 1 140 2 30 8.400
ESTALVI ACUMULAT 988.534,40

• Reducció de l’activitat quirúrgica amb ingrés convencional
Aquest estalvi de professionals ha estat calculat en base a les 2 propostes que es
plantegen de reducció d’activitat quirúrgica amb ingrés convencional:
Opció A: No laboratori d’Hemodinàmica cardíaca al Bloc Quirúrgic
Hospital Universitari de Bellvitge
Feixa Llarga s/n
08907 L’Hospitalet de Llobregat
Tel. 932 607 500
Fax 932 607 561
www.bellvitgehospital.cat
Reducció de 3 quiròfans de tarda de dilluns a dijous
Opció B: Nou laboratòri d’Hemodinàmica cardíaca al Bloc Quirúrgic
Mantenir 23 quiròfans en horari de matí i perdre 2 quiròfans per la
instal·lació del laboratori
SERVEI TORN HORES
LLOCS
DE
TREBALL
DIES DE
COBERTURA
JORNADA
LABORAL
TOTAL
PROFESSIONALS
OPCIÓ A Infermeres TARDA 7 2 209 1599 1,82
TOTAL 5,48
Auxiliars TARDA 7 1 209 1599 0.9
TOTAL 0.9
Zelador TARDA 7 1 209 1599 0.9
TOTAL 7 1 209 1599 0.9
ESTALVI ACUMULAT 7,28
OPCIÓ B Infermeres MATÍ 7 2 261 1599 2,28
TOTAL 4,56
Auxiliars MATÍ 7 1 261 1599 1,14
ESTALVI ACUMULAT 5,7

Annex 44
Pla d’ajustament de la despesa. Mesures
assistencials Pla Vermell HUB.

PLA D’AJUSTAMENT DE LA DESPESA:
MESURES ASSISTENCIALS PLA VERMELL HUB
Hospital Universitari de Bellvitge
Feixa Llarga s/n
08907 L’Hospitalet de Llobregat
Tel. 932 607 500
Fax 932 607 561
www.bellvitgehospital.cat
Comitè Assistencial HUB
Novembre 2011

INDEX
1. Reducció Activitat
a. No obertura 1 unitat medicina intensiva (unitat 2.2: 10 llits)
b. No obertura 1 unitat hospitalització (CGD: 5.3)
c. No obertura 3 quiròfans programa tarda (resten funcionant 23
matí + 6 tarda)
2. Reducció salarial
3. Altres
a. Nombre de comandaments direcció infermera (pendent
convocatòria)
b. No renovació contractes eventuals mèdics (4) (resten 32)
c. Modificacions cos de guàrdia
Hospital Universitari de Bellvitge
Feixa Llarga s/n
08907 L’Hospitalet de Llobregat
Tel. 932 607 500
Fax 932 607 561
www.bellvitgehospital.cat
i. Resident de guàrdia RPQ, serà fins les 20h de dilluns a
divendres
ii. Segon resident Radiologia (-1 PF)
iii. Medicina intensiva (-1 PF)
iv. PF a Localitzable (INF, MICRO, GINE)
v. AC 12 hores staff en dies feiners (instrucció ICS)
a. Gestió i Reordenació funcional i física Atenció Especialitzada
(Rambla Marina i Amadeu Torner)
b. Internalització proves IRM- Viladecans

MESURES ASSISTENCIALS PLA VERMELL HUB
Aquestes mesures són afegides a les ja posades en marxa en els plans
anomenats blau (abril 2011), estiu (juliol-setembre 2011) i taronja (octubre
2011)
1. Reducció Activitat
a. No obertura 1 unitat medicina intensiva (unitat 2.2: 10 llits)
La no obertura de la unitat 2.2 es tradueixen en un estalvi de 41,26 professionals
d’infermeria tal i com s’ especifica al quadre adjunt:
SERVEI TORN HORES
Hospital Universitari de Bellvitge
Feixa Llarga s/n
08907 L’Hospitalet de Llobregat
Tel. 932 607 500
Fax 932 607 561
www.bellvitgehospital.cat
LLOCS
DE
TREBAL
L
DIES DE
COBERTURA
JORNADA
LABORAL
TOTAL
PROFESSIONALS
UCI 2-2
( 10 llits ) Infermeres
MATI 7'25 5 365 1599 8,27
TARDA 7'25 5 365 1599 8,27
NIT 10'25 5 365 1445 12,94
TOTAL 29'48
Auxiliars
MATI 7'25 2 365 1599 3,3
TARDA 7'25 2 365 1599 3,3
NIT 10'25 2 365 1445 5,17
TOTAL 11,78
ESTALVI 41,26

. No obertura 1 unitat hospitalització de cirurgia general digestiva
(5.3: 22 llits)
La no obertura de aquesta unitat suposa un estalvi de 29,42
professionals d’infermeria especificat al quadre adjunt:
SERVEI TORN HORES
Hospital Universitari de Bellvitge
Feixa Llarga s/n
08907 L’Hospitalet de Llobregat
Tel. 932 607 500
Fax 932 607 561
www.bellvitgehospital.cat
LLOCS
DE
TREBAL
L
DIES DE
COBERTURA
JORNADA
LABORAL
TOTAL
PROFESSIONALS
Unitat 5-3 Infermeres
DIA 12 2 365 1599 5,47
MATI 7 1 365 1599 1,59
TARDA 7 1 365 1599 1,59
NIT 12 2 365 1445 6,06
TOTAL 14,71
Auxiliars
DIA 12 2 365 1599 5,47
MATI 7 1 365 1599 1,59
TARDA 7 1 365 1599 1,59
NIT 12 2 365 1445 6.06
TOTAL 14,71
ESTALVI 29,42
c. No obertura 3 quiròfans programa tarda (resten funcionant 23
matí + 6 tarda)
Es mantenen els 23 quiròfans diaris en jornada de mati.
Reducció de l’ activitat dels 9 quiròfans inicialment previstos en torn de
tarda, a solament 6 de dilluns a dijous. (mesura ja iniciada el 3
d’octubre per qüestions logístiques i organitzatives).

Amb aquesta reducció d’activitat quirúrgica i amb la intervenció per part
del Comitè de quiròfans per modular la programació de mati (mes curta
estada i CMA) per adaptar-se a la no reobertura d’unitats proposats en
aquest pla.
Suposaria un estalvi en tres equips d’infermeria quirúrgica, i en
“peonades” de tarda d’anestèsia, així com en petita mesura en despesa
de capítol II.
SERVEI TORN HORES
Hospital Universitari de Bellvitge
Feixa Llarga s/n
08907 L’Hospitalet de Llobregat
Tel. 932 607 500
Fax 932 607 561
www.bellvitgehospital.cat
LLOCS
DE
TREBALL
DIES DE
COBERTURA
JORNADA
LABORAL
TOTAL
PROFESSIONALS
OPCIÓ A Infermeres TARDA 7 2 209 1599 1,82
TOTAL 5,48
Auxiliars TARDA 7 1 209 1599 0.9
TOTAL 0.9
Zelador TARDA 7 1 209 1599 0.9
TOTAL 7 1 209 1599 0.9
ESTALVI ACUMULAT 7,28

1. Reducció salarial
a. Nombre de comandaments direcció infermera (pendent
convocatòria)
ÀREA DE
CONEIXEMENT PROCÉS UNITATS
BLOC QUIRÚRGIC URGENT I PROGRAMAT Q1, Q2, Q3, Q URG I ESTERILITZACIÓ
Hospital Universitari de Bellvitge
Feixa Llarga s/n
08907 L’Hospitalet de Llobregat
Tel. 932 607 500
Fax 932 607 561
www.bellvitgehospital.cat
NOMBRE COMANDAMENTS
CAP D'ÀREA INF.GESTORA
CRÍTICS i
CRÍTIC i URGENT UCI (1.1, 2.1, 3.2), RPQ, URG., REA
URGÈNCIES 1
5
MALALTIES
DIGESTIVES
MÈDIC / QUIRÚRGIC
AP. DIGESTIU 5.1, 5.2, 6.1, 6.2, 6.3
M. DE CAP i COLL i MÈDIC i QUIRÚRGIC 13.1, 13.2, 14, 12.2
CIR. REPARADORA 1
2
MALALTIES
RESPIRATÒRIES i
MÈDIQUES
MALALTIES DEL COR
MALALTIES APARELL
URINARI I
NEFROLÒGIC
MÈDIC i QUIRÚRGIC 3.1, 4.1, 4.3, 4.2, ELECTROF., HDM
MÈDIC / QUIRÚRGIC 7.3, 3.3, 8.3, 8.2, 8.1 (CMA)
M. DEL SIST.
NERVIÓS I
TRANSTORNS
MÈDIC / QUIRÚRGIC 9.1, 9.2, 9.3,PSQ / UDD,M. PREV.
CONDUCTA 1
2
APARELL
MÈDIC i QUIRÚRGIC 10.1, 10.2
LOCOMOTOR 1*
1
A. AMBULATÒRIA
DIAGNÒSTIC I
TRACTAMENT
SUPORT
SUPORT LABORATORI, MICRO I APA
SERVEIS CENTRALS 1*
3
A. TRANSVERSAL,
QUALITAT I
SEGURETAT CLÍNICA
QUALITAT i SEGURETAT 1
HAD / ENLLAÇ AP / PREALT
UFISS GERIATRIA
1
REHABILITACIÓ
CONTROL INFECCIÓ
HIGIENISTA
NUTRICIÓ i DIETÈTICA
NTP
CONTROL DEL DOLOR
DIABETOLÒGIQUES
FARMACOVIGILÀNCIA
TREBALLADORES SOCIALS
2
SUPORT SUBMINISTRAMENT 1
1
4
RRHH
3
COORDINACIÓ DE TARDA
2
A. GESTIÓ EQUIPS
SUPORT COORDINACIÓ DE NIT
5
PROFESSIONALS 1
10
FORMACIÓ,
DOCÈNCIA I
RECERCA, NOVES
TECNOLOGIES I
SISTEMES
D'INFORMACIÓ
MÈDIC i QUIRÚRGIC
DISTRIBUCIÓ COMANDAMENTS INFERMERIA PER ÀREES DE CONEIXEMENT
ERS, 16.1,HDD, 7.1,7.2,12.1,INS, TBC,
METADONA
CCEE, GABINETS, RADIODIAG., M. NUCLEAR ,
FAR.
FORMACIÓ, RECERCA, DOCÈNCIA
SUPORT ARES
ADJUNTA DIRECCIÓ PROCÉS ASSISTENCIAL
INFERMERA*
13
TOTAL INFERMERES GESTORES (SUPERVISORES) CONVOCADES 48
1
1
1
1
1
1
1
3
3
3
3
2
6
1
1

ÀREA DE
CONEIXEMENT
Hospital Universitari de Bellvitge
Feixa Llarga s/n
08907 L’Hospitalet de Llobregat
Tel. 932 607 500
Fax 932 607 561
www.bellvitgehospital.cat
COMPARATIVA 2010- 2011 DELS COMANDAMENTS DE LA DIRECCIÓ INFERMERA
NOMBRE COMANDAMENTS ÀREA DE
2010
CONEIXEMENT NOMBRE COMANDAMENTS 2011
CAP D'ÀREA INF.GESTORA
CAP D'ÀREA INF.GESTORA
BLOC QUIRÚRGIC BLOC QUIRÚRGIC
1 4 PROG. I URGENT 1
CRÍTICS 1
4
URGÈNCIES 1 3
1
MALALTIES
MALALTIES
DIGESTIVES 1 3 DIGESTIVES
1
M. DE CAP i COLL,
M. DE CAP i COLL,
CPL i ACV 1 1 CPL i ACV
1
MALALTIES
RESPIRATÒRIES
1
MALALTIES
RESPIRATÒRIES
M. MÈDIQUES
M. MÈDIQUES 1* 4
1
MALALTIES DEL COR
MALALTIES APARELL
URINARI I
NEFROLÒGIC
1 3 MALALTIES DEL COR 1
1* 5
MALALTIES APARELL
URINARI I
NEFROLÒGIC
1
MALALTIES
MALALTIES
NEUROLÒGIQUES 1 2 NEUROLÒGIQUES
1
APARELL
APARELL
LOCOMOTOR 1* 3 LOCOMOTOR
1*
A. AMBULATÒRIA
A. DIAGNÒSTIC I
TRACTAMENT
1
A. DIAGNÒSTIC I
TRACTAMENT
1 7
1
A. TRANSVERSAL 1
5
A. TRANSVERSAL
QUALITAT I
QUALITAT I
SEGURETAT CLÍNICA 1 3 SEGURETAT CLÍNICA 1
A. GESTIÓ I SUPORT
A. GESTIÓ I SUPORT
PROFESSIONALS
PROFESSIONALS
INFERMERIA 1 11 INFERMERIA
1
FORMACIÓ,
DOCÈNCIA I
RECERCA
1
CRÍTICS i URGÈNCIES
AREA
ADJUNTA D.
HOSPITALITZACIÓ* 1* INFERMERA
1*
TOTAL 15+3* TOTAL 13
TOTAL 62
TOTAL
1
2
A. AMBULATÒRIA
FORMACIÓ,
DOCÈNCIA I
RECERCA, NOVES
TECNOLOGIES I
SISTEMES
D'INFORMACIÓ
SERVEIS CENTRALS
1
1*
3
5
3
2
3
3
2
2
1
6
4
10
1
3
48

PROPOSTA A
b. No renovació contractes eventuals mèdics (4) (resten 32)
c. Modificacions cos de guàrdia
Hospital Universitari de Bellvitge
Feixa Llarga s/n
08907 L’Hospitalet de Llobregat
Tel. 932 607 500
Fax 932 607 561
www.bellvitgehospital.cat
i. Resident de guàrdia RPQ, serà fins les 20h de dilluns a
divendres
ii. Segon resident Radiologia (-1 PF)
iii. Medicina intensiva (-1 PF)
iv. PF a Localitzable (INF, MICRO, GINE)
v. AC 12 hores staff en dies feiners (instrucció ICS)
PROPOSTA INTERNA HUB Calendari 2008-09 31,23% % festius
DISSABTES 50 68,77% % laborables
DIUMENGES 52
FESTIUS 12
LABORABLES 251
1. Reducció guardies UCI
1 Staff 365 dies 165.920
2. Reducció guardies MIR
1 lloc Mir de RPQ 121.676
1 lloc Mir de RAD 121.676
3. Guardies GIN=CTO
4. Guàrdies de Microbiologia
5. Guàrdies Infeccioses
GIN Nombre dies Nº facultatius Hores abonades Cost/hora 2011 TOTAL'11
DIES LABORABLES (DL a DV) Staff 249 1 12 24,03 71.801,64
DIES FESTIUS (DS/DM/FESTIUS) St 116 1 24 27,15 75.585,60
TOTAL 147.387,24
CTO Nombre dies Nº facultatius Hores abonades Cost/hora 2011 TOTAL'11
DIES LABORABLES (DL a DV) Staff 249 1 12 12,02 35.915,76
DIES FESTIUS (DS/DM/FESTIUS) St 116 1 24 13,59 37.834,56
TOTAL 73.750,32
Estalvi 73.636,92
Pf. 20/TF a TF 37.028,00
PF.20/TF A TF 37.028,00
TOTAL ESTALVI PROPOSTA INTERNA HUB 556,964,92

PROPOSTA B
PROPOSTA B: INTRUCCIO DE l'ICS 2/9/2011 Calendari 2008-09 31,23% % festius
STAFF DISSABTES 50 68,77% % laborables
DIUMENGES 52
FESTIUS 12
LABORABLES 251
Cost-Reducció Anual
Personal de Staff
Hospital Universitari de Bellvitge
Feixa Llarga s/n
08907 L’Hospitalet de Llobregat
Tel. 932 607 500
Fax 932 607 561
www.bellvitgehospital.cat
Totes les GM dels dies laborables, a parti de les 20:00 en lloc de 17:00 =12 hores
Les PF: paguen 15 o 17 hores
10 casos pasarian de 15 a 12 3 30
7casos pasarian de 3 a 0 3 21
6casos pasarian de 17 a 12 5 30
Total hores dia 81
L' import seria = 247 dies* 81 hores * 24,03 € 480.768
Les TF nomes paguen 12 hores 0
ESTALVI TOTAL INTRUCCIÓ STAFF 480.768
ESTALVI TOTAL PROPOSTA A i PROPOSTA B 1,037,732,92
PROPOSTA C
PROPOSTA BINTRUCCIO DE l'ICS 2/9/2011 Calendari 2008-09 31,23% % festius
AMB RESIDENTS DISSABTES 50 68,77% % laborables
DIUMENGES 52
FESTIUS 12
LABORABLES 251
Personal MIR
Les PF: paguen de 17 hores
L' import seria = 247 dies* 5 hores * 18,50 € * 38 MIR's 913.900
TOTAL ESTALVI 913.900
ESTALVI TOTAL PROPOSTA INTERNA HUB+ INSTRUCCIÓ ICS SATFF I RESIDENTS
556.964,92+ 480.768,21+ 913.900= 1,951632,92

1. Altres
a. Gestió i Reordenació funcional i física Atenció Especialitzada
Hospital Universitari de Bellvitge
Feixa Llarga s/n
08907 L’Hospitalet de Llobregat
Tel. 932 607 500
Fax 932 607 561
www.bellvitgehospital.cat
(Rambla Marina i Amadeu Torner)
El projecte es durà a terme amb data 1 de novembre i comportarà la
reordenació de l’oferta territorial i l’aprofitament de recursos existents.
En aquesta línia es proposa el trasllat del Cap de Rambla Marina i del
Cap d’Amadeu Torner a les instal·lacions de l’edifici de consultes
externes de l’Hospital Universitari de Bellvitge.
Es fa la proposta de recursos humans i materials que es precisen amb la
mínima afectació possible pels professionals i usuaris.
Hi ha un pla funcional del trasllat on es disposa de les necessitats reals
per a fer efectiu el trasllat
Amb la implantació d’aquest projecte s’amortitzarà durant l’any 2012, un
total de 17 professionals de les següents categories:
6 Diplomats d’Infermeria
5 Auxiliars d’infermeria
1 Optometrista
1 Metge
4 Administratives

Hospital Universitari de Bellvitge
Feixa Llarga s/n
08907 L’Hospitalet de Llobregat
Tel. 932 607 500
Fax 932 607 561
www.bellvitgehospital.cat

Annex 45
Normativa de funcionament de la Junta
Infermera.

DIRECCIÓ INFERMERA
NORMATIVA DE FUNCIONAMENT
DE LA
JUNTA INFERMERA
2a Edició digital
Maig 2011
___________________________________________________________________________________________________________
Normativa de Funcionament de la Junta Infermera 1 22/03/2012

AUTORS: Abril 2008
- Sra. Marisa Ridao March. Directora d’Infermeria de l’HUB
- Sra. M. José Argerich González . Adjunta d’Infermeria Docència i Investigació
- Sra. Nuria Álvarez Alarcón. Infermera d’Hospitalització Mèdica
- Sra. Esperanza Rodrigo Mata. Infermera de la Unitat Coronària
- Sra. Lluïsa Luquín Fernández. Supervisora de Recursos Humans
- Sr. José F. Córdoba Garcia. Supervisor d’Hospitalització
- Sra. Laura Rubio Braojos. Infermera d’Urgències
- Sra. Montse Farrero Bayarri. Infermera de Cures Intensives
AUTORS: Modificació Maig 2011
- Sra. M. Antònia Casado Garcia. Directora infermera territorial
- Sra. M. José Argerich González. Infermera adjunta Qualitat i Seguretat Clínica
- Sra. Laura Rubio Braojos. Infermera d’Urgències
___________________________________________________________________________________________________________
Normativa de Funcionament de la Junta Infermera 2 22/03/2012

.
La Junta Infermera és un òrgan col·legiat d’assessorament i consulta de la Direcció
Infermera i estarà integrada per:
a) El/la director/a infermer/a.
b) Un/una secretari/ària, membre de la Junta Infermera escollit entre tots.
c) Vocals de la Junta Clínica que pertanyen al col·lectiu professional d’Infermeria de
l’Hospital, i que són membres nats de la Junta Infermera.
d) Representants que esculli el Comitè de Credencials, entre tots els col·lectius
(fisioterapeutes, infermers/es, auxiliars infermers/es i tècnics de Radiologia,
Radioteràpia, Anatomia Patològica i Laboratori, i treballadors socials) de l’Hospital
segons les necessitats, la representativitat i les característiques de les unitats i dels
serveis integrats en la Direcció.
1. FUNCIONS GENERALS DE LA JUNTA INFERMERA
La Junta Infermera és un òrgan col·legiat de participació que té com a funció principal
vetllar per la qualitat de les cures infermeres que es realitzen a l’Hospital, així com
assessorar la Direcció Infermera en la planificació, organització, i gestió dels plans de
cures, docents, d’investigació i de formació continuada i en les funcions derivades de
l’activitat assistencial, dels processos i dels recursos humans, i també assessorar en
les DPO.
La Junta Infermera està presidida pel/ per la director/a infermera de l’Hospital, i actua
com a secretari/ària un membre triat per la Junta Infermera.
1.1. Les funcions del/ de la president/a inclouen:
- Establir l’ordre del dia i convocar les reunions.
- Presidir les reunions.
- Signar les actes juntament amb el/la secretari/ària.
- Proposar la renovació de la Junta.
- Representar la Junta Infermera davant del Comitè de Direcció de l’HUB, d’altres
òrgans assessors de la Direcció, i davant de grups i institucions externes a
l’Hospital.
- Designar una persona substituta de les seves funcions en el cas de no poder
assumir-les.
1.2. Les funcions del/ de la secretari/ària inclouen:
- Redactar les actes i signar-les amb el/la president/a.
___________________________________________________________________________________________________________
Normativa de Funcionament de la Junta Infermera 3 22/03/2012

.
1.3. Les funcions dels membres inclouen
- Assistir a totes les reunions i sessions de treball i participar activament en les
tasques pròpies de la Junta Infermera.
- Assessorar en els temes específics que es tractin en les sessions com a
representants de tots els col·lectius, però no com a representants dels seus
serveis o les unitats de procedència.
2. FUNCIONS ESPECÍFIQUES
2.1. Es tractaran només temes de l’àmbit assistencial, de formació, docència i
investigació, ja que no és un òrgan de representació sindical, per la qual cosa no
s’abordaran assumptes laborals, que tenen altres fòrums legals per fer-ho.
2.2. Actuar com a un vincle de comunicació entre els professionals i les direccions
assistencials.
2.3. Assessorar en la qualitat assistencial de les cures infermeres de l’Hospital, per a
la qual cosa establirà el nombre de comissions que consideri oportunes.
2.4. Fer propostes en la fixació dels objectius, i fer-ne el seguiment, així com informar
del grau d’assoliment per a les unitats assistencials i el personal infermer.
2.5 Detectar, plantejar i assessorar en tots aquells temes que li són propis.
2.6. Potenciar, a través d’aquest fòrum, la participació i motivació del personal
infermer.
3. COMPOSICIÓ I ESTRUCTURA DE LA JUNTA INFERMERA
3.1. La Junta Infermera estarà constituïda per un nombre de vocals en representació
del personal Infermer, que es distribuirà de forma proporcional a la seva
representativitat a l’hospital, entre les següents àrees funcionals:
a) Àrea Quirúrgica, de Crítics i Urgències
b) Àrea d’Hospitalització
c) Àrea de CE i Serveis Generals.
___________________________________________________________________________________________________________
Normativa de Funcionament de la Junta Infermera 4 22/03/2012

.
3.2. Estarà integrada per:
a) Un mínim d’1 vocal de la categoria infermer/a per cada àrea.
b) Un mínim d’1 infermer/a clínic/a.
c) Un mínim d’1 vocal per a la categoria de fisioterapeuta.
d) Un mínim d’1vocal per a la categoria de tècnic especialista (Radiologia,
Laboratori, Radioteràpia i Anatomia Patològica).
e) Un mínim de 2 vocals per a la categoria d’auxiliar infermer/a, distribuït, de la
manera següent: 1 entre l’Àrea Quirúrgica, Crítics i Urgències, i 1 entre les
àrees d’Hospitalització, CE i Serveis Generals.
f) Un mínim d’1 treballador/a social.
3.3. Així, formaran part de la Junta Infermera:
a) El/la director/a infermer/a.
b) El/la subdirector/a infermer/a o bé la infermer/a adjunt/a a la director/a
b) 1 infermer/a adjunt/a d’Infermeria, escollida per la Direcció.
c) 4 membres de la Junta Clínica (2 supervisors/res i 2 diplomats/des
infermers/es), que són nats de la Junta Infermera.
d) 3 diplomats/des infermers/es escollits entre els diplomats/des infermers/es de
les àrees determinades.
e) 1 infermer/a clínic/a d’entre el seu col·lectiu.
f) 1 fisioterapeuta, d’entre el seu col·lectiu.
g) 1 tècnic/a especialista entre Laboratori, Anatomia Patològica, Radioteràpia i
Raig X.
h) 2 auxiliars infermeres, segons les àrees abans determinades.
i) 1 treballador/a social.
En total 16 persones.
4. RENOVACIÓ
4.1. Per a la renovació de la Junta Infermera, la Direcció Infermera farà una
convocatòria pública entre tots/es els/les treballadors/es d’infermeria i els tècnics/es,
per tal que presentin les sol·licituds, de forma voluntària a vocals de la Junta
Infermera.
4.2. Aquells professionals que es vulguin presentar ho comunicaran per escrit a la
Direcció Infermera, per poder elaborar la llista de candidats/tes per a les eleccions.
4.3. Els vocals electes entre els col·lectius de personal seran escollits per un període
de 2 anys, i coincidint amb les eleccions a Junta Clínica.
___________________________________________________________________________________________________________
Normativa de Funcionament de la Junta Infermera 5 22/03/2012

4.4. En el cas de no presentar-se suficients sol·licituds, la Direcció podrà designar-los
sota el seu criteri.
4.5. L’acta d’elecció dels membres estarà subjecta a la valoració de una Comissió de
Credencials, i que amb uns requisits preestablerts, determinarà els membres escollits.
4.6. Aquesta Comissió de Credencial estarà formada pel/per la president/a, el/ la
secretari/ària, dos membres de la Junta Clínica (un/a supervisor/a i un/a infermer/a), i
un membre de la Junta que surt.
4.7. Una vegada constituïda la Junta Infermera segons les resolucions de la Comissió
de Credencials, el/la president/a comunicarà per escrit els nomenaments als membres
electes, i farà pública la composició definitiva a tot el personal Infermer i tècnic
especialista.
4.8. Es podran presentar totes les persones que es trobin en la condició de servei
actiu i els que presten serveis efectius que ocupin un lloc de treball a l’Hospital, amb
una plaça estructural, és a dir amb nomenament estatutari fix i d’interinitat per vacant.
4.9. La composició dels membres no estarà integrada per més del 50 % dels
membres en situació d’interinitat.
4.10. El temps màxim de tot el procés, comptant des del dia de la convocatòria per
les sol·licituds, fins que es comuniquin els nomenaments, serà de 30 dies hàbils.
4.11. Mentre no es finalitzi el procés de renovació, en cas que sigui necessari tractar
un tema urgent, es convocarà la Junta Infermera amb els membres que la formaven
fins aquell moment.
4.12. Els membres de la Junta Infermera poden ser baixa abans de la renovació a
petició pròpia, ho han de comunicar per escrit al/la president/a de la Junta Infermera.
En el cas que la baixa es produeixi abans dels sis mesos de la següent renovació, el/
la president/a serà l’encarregat/da de la seva substitució. Si no hi hagués cap
candidat, la plaça quedarà deserta fins a la propera convocatòria.
En el cas dels membres designats pel/la director/a infermer/a, es proposaria un nou
professional del seu equip.
4.13. Qualsevol canvi en la composició de la Junta Infermera es comunicarà per
escrit o correu electrònic a tot el personal infermer i tècnic.
___________________________________________________________________________________________________________
Normativa de Funcionament de la Junta Infermera 6 22/03/2012

5. NORMES DE FUNCIONAMENT
5.1. El lloc de la reunió serà la sala de juntes de l’Hospital Universitari de Bellvitge.
5.2. Les reunions es convocaran en horari acordat per unanimitat dels membres de la
Junta, sempre que aquest sigui compatible amb les tasques assistencials dels
assistents.
5.3. La durada de les reunions no serà superior a les dues hores.
5.4. Les reunions tindran lloc amb una periodicitat mensual, i respectaran el període
de vacances.
5.5. S’establirà un dia i una setmana fixos mensuals, i s’intentaran respectar al
màxim.
5.6. Es convocarà per citació escrita o per e-mail intern a tots els membres convocats.
5.7. En la convocatòria es farà constar la relació de totes les persones convocades i
els punts de l’ordre del dia que es tractaran
5.8. Amb la convocatòria, s’enviarà, adjunta, una còpia de l’acta de la reunió anterior,
la qual es llegirà i s’aprovarà, si s’escau, en el decurs de la reunió que es convoca.
5.9. La convocatòria es farà, com a mínim, amb una setmana d’antelació a la data
prevista de la reunió.
5.10. El/la secretari/ària aixecarà acta de totes les reunions.
5.11. A l’acta, s’hi farà constar: el dia, l’hora i el lloc de la reunió, els assistents, els
convidats, si els hagués, i els membres que hagin excusat la seva absència.
5.12. A l’acta, s’hi descriuran els punts que s’hagin tractat d’acord a l’ordre del dia,
fent constar el resum de les exposicions i del procés de discussió, les conclusions i
acords aprovats, i les tasques que quedin pendents.
5.13. Una vegada estigui aprovada l’acta, s’enviarà una còpia via e-mail als membres
de la Junta Infermera.
5.14. L’acta original signada pel/per la president/a i el/la secretari/ària quedarà
arxivada a la Secretaria de la Direcció Infermera.
___________________________________________________________________________________________________________
Normativa de Funcionament de la Junta Infermera 7 22/03/2012

5.15. Totes les actes aprovades i arxivades a la Secretaria de la Direcció Infermera
estaran a l’abast del/de la director/a infermer/a, i la resta de membres de la Junta
Infermera, en qualsevol moment que ho demanin.
5.16. Per tal que la reunió sigui vàlida, hauran d’estar presents el/la president/a i el/la
secretari/ària, o les persones que els substitueixin, i, com a mínim, la meitat més un
dels vocals.
En el cas que no es compleixi aquest requisit, es desconvocarà la reunió per manca
de quòrum i es farà constar a l’acta.
5.17. Es procedirà a una convocatòria de reunió extraordinària (fora de temps de la
programada), sempre que la urgència del tema ho requereixi i també sota proposta de
qualsevol membre de la Junta Infermera. La urgència del tema, la valorarà el/la
president/a.
5.18. Els acords, sempre que sigui possible, es prendran per consens.
5.19. Si a la reunió assisteixen altres persones, no membres, que hagin estat
convidades per la temàtica que s’ha de tractar, participaran amb veu, però sense vot.
5.20. La Junta Infermera disposarà d’una adreça de correu electrònic, per recollir les
propostes, els suggeriments, les inquietuds dels diferents professionals, relacionades
amb l’àmbit de competències de la Junta Infermera.
5.21. Qualsevol modificació de la present normativa haurà de ser aprovada per la
Junta Infermera.
Hospital Universitari de
Bellvitge
Feixa Llarga s/n
08907 L’Hospitalet de
Llobregat
___________________________________________________________________________________________________________
Normativa de Funcionament de la Junta Infermera 8 22/03/2012

Annex 46
Composició de la Junta Infermera 2011-
2013.

Membres Junta Infermera COMPOSICIÓ DE LA JUNTA INFERMERA 2011-2013
Nº NOM I COGNOMS Codi Càrrec Categoria professional Lloc i torn telèfon Mòbil
1 Ma. Antònia Casado Garcia 7405 Presidenta Directora infermera Direcció Infermeria 7328 638.685.188
2 Ma. Fe Viso Cano 6211 Adjunta a la directora Inf. Adjunta a la directora Infermera Direcció d'Infermeria 7191 675.785.664
3 Lourdes Pastor Maylin 972 Adjunta d'infermeria Infermera Adjunta Àrea Processos Transversals Direcció d'Infermeria 6883 675.785.663
4 José-F. Córdoba García 572 Vocal 1(Junta Clínica) Supervisor Malalties Infeccioses 12.2 M.Infeccioses. flexible 7912 659.206.921
5 Elena Castillo de la Rosa 546 Vocal 2 " Supervisora Malalties Infeccioses 12.1 M. Infeccioses. Flexible 7902
6 Rosa-Cinta Salvador Vilagrasa 22444 Vocal 3 " Diplomada d'Infermeria 10-2 Trauma/Reuma; flexible 7920 636.275.530
7 Gemma Soler Fresneda 15108 Vocal 4 " Diplomada d'Infermeria 6-1 GAS: 8 a 15 h. 7916
8 Joaquin Aranda Casanova 1789 Fisioterapeuta Fisioterapeuta Rehabilitació; 7 h. Matí 7865 656.429.352
9 Beatriu Quintana Sintés 14099 Infermera Clínica Diplomada d'Infermeria Farmacovigilància; flexible 2478
10 Begoña Llorente Ferrero 19381 treballadora social Treballadora social Treball Social; 8 a 15 h. 7879
11 Dolores Moreno León 11977 Tècnica TSS APA i citolog. Institut de Neuropatologia - APA Institut de Neuropatologia-APA 7459 695.052.559
12 Estefania García Arnau 23458 diplomada infermera Diplomada d'Infermeria 5-2; 7h. Matí 7925 654.729.391
13 Encarna García Recio 3885 diplomada infermera Diplomada d'Infermeria Endoscopias Digestiva; 7 h. matí 652.815.180
14 Estefania Iglesias González 22365 diplomada infermera Diplomada d'Infermeria Quiròfan 2a; 8 a 17 h. 7596 639.569.784
15 Carmen García Llorens 1419 auxiliar d'infermeria Tècnic de grau mitja Neurologia ; dimarts nit 93.777.82.65 616.426.476
16 Mà. Angeles Oria Gómez 20828 auxiliar d'infermeria Tècnic Aux.en cures Infermeria CEXT OFT ; 7 h. matí 627.712.345

Annex 47
Nou model organitzatiu del coordinador
de nit.

REORGANITZACIÓ DE L’EQUIP DE GESTIÓ PROFESSIONAL TORN NITS
Equip professional:
• 2 supervisor de nit de 20.00 h. a 8.00 h.
• 1supervisor de tarda de 15,40 a 23 h. de dilluns a divendres, no festius
intersetmanals
• 1 administratiu de tarda de 16 h. a 23 h.
ÀREA DE RESPONSABILITAT DEL GESTOR DE TARDA
• Planificació dels equips professionals torn nit de 10h. i 12h.
• Revisió de les absències, incapacitats laborals i posterior proposta de la
contractació de la cobertura al supervisor de dia.
• Gestió de les incidències no planificades en els torns: absències, sortides...
• Actualització del WP amb la introducció de les lliurances planificades, les
incidències diàries i la ubicació dels professionals.
• Gestió de la planificació de les vacances programades i proposta dels contractes
(trens)
• Els divendres deixarà planificat el cap de setmana i facilitarà els noms de les
possibles persones candidates a treballar en cas d’absències no planificades i
urgència de cobertura.
• Facilitarà als torns de nit (cada dia) i caps d’àrea de dia (només en cas de cap de
setmana i festius intersetmanals), la plantilla amb la distribució dels professionals
del torn de nit.
ÀREA DE RESPONSABILITAT DELS COORDINADORS DE NIT
• Comunicació de la ubicació (nit prèvia) i confirmació de l’assistència dels equips
professionals torn nit de 10h. i 12h
• Acompanyament, seguiment i suport dels professionals de l’equip de nit.
• Gestió de conflictes i gestió de les reclamacions.
• Seguiment i suport als equips professionals durant la consolidació de l’aplicatiu de
cures d’infermeria Gacela Care.
• Els Coordinadors de nit, reforçaran la Informació en relació a l’organització dels
grups i la sol·licitud de VA I festes
• Comunicar al supervisor de tarda de les incidències en els recursos humans,
ocorregudes durant la resta de la nit i les possibles absències pel torn següent,
mitjançant correu electrònic.
• Canvi de guàrdia amb els caps d’àrea del torn de dia a les 7,30 ha 8 hores del matí.
• Avaluacions professionals de nit de la carrera professional i personal nova
incorporació (Borsa ICS).
Hospital Universitari de Bellvitge
Feixa Llarga s/n
08907 L’Hospitalet de Llobregat
Tel. 932 607 500
Fax 932 607 561
www.bellvitgehospital.cat

Circuits:
• Els CSS seran ubicats i informats cada 15 dies (divendres)
• Les festes dels professionals es faran arribar al Gestor de la tarda entre els dies 15
i 20 de cada mes, de dilluns a divendres.
• Las festes no planificades, en interrogant, seran comunicades al gestor de tarda
pels professionals abans de les 23 hores o mitjançant correu electrònic. Aquestes
seran confirmades o denegades de la mateixa forma.
• Les festes amb “interrogant” es confirmaran o denegaran 1 setmana abans, sempre
i quan sigui possible.
• Els impresos de canvis es lliuraran al gestor de tarda ,complimentats per els
professionals
• La Organització de grups per escollir festes i Vacances (nombre, sortides,dades...)
ho farà el Gestor de la tarda i la comunicació i difusió de l’ informació els
Coordinadors de la nit
• Absència,BE o SJ no comunicada abans de les 23 h., és farà mitjançant correu
electrònic al Gestor de la tarda (Noemí Bermúdez), administrativa (Gema Gras),
gestor de RRHH (Marc Moliner) i Cap d’àrea de RRHH (Isabel Luna).
• Els caps de setmana es deixarà en el despatx de supervisió, llibre amb la
planificació del cap de setmana ( planilles ) i llistat de professionals inactius per
donar cobertura a possibles absències
• Caps de setmana i festius intersetmanal, els supervisors de la nit donaran ubicació
els professionals que no tenen ubicació planificada a partir de les 20h.
• Per cobrir les absències dels professionals ho assumirà el responsable que reculli
la incidència durant els caps de setmana i els festius intersetmanals
• Els coordinadors de nit ubicaran i supervisaran els professionals del torn de 10 h.
que entren a les 22h durant els caps de setmana i els festius intersetmanals
• Gestor i administratiu de la tarda, arxivaran planilles i fulls de festes lliurats per els
professionals, per fer correccions de possibles errada. Els professionals notificaran
al Gestor de la tarda les possibles errades.
• Els coordinadors de la nit, només enviaran per els canvis de guàrdia l’estadística
d’urgències i d’ UCI.
Hospital Universitari de Bellvitge
Feixa Llarga s/n
08907 L’Hospitalet de Llobregat
Tel. 932 607 500
Fax 932 607 561
www.bellvitgehospital.cat

Annex 48
Memòria d’activitats 2011. Coordinació
mèdica de Qualitat .

MEMÒRIA D’ACTIVITATS 2011
Coordinació Mèdica de Qualitat

En aquest document es presenta la memòria d’activitats en les que ha
participat la Unitat de Qualitat de la Coordinació Mèdica (CMQ) durant l’any
2011, relacionades amb el desplegament del Pla de Qualitat de l’HUB pels
anys 2011-2013.
Coordinador Mèdic de Qualitat
Gener 2012
Estructura de la Unitat
Coordinador Mèdic: Dra. Amparo Giménez
Administrativa: Sra. Femi Núñez Parejo
Des de la CMQ s’han treballat part dels temes que tenen relació amb la millora de la
qualitat assistencial i seguretat clínica amb l’equip de qualitat de la divisió d’infermeria,
dirigit per l’Adjunta de Qualitat i Seguretat Clínica.
Tota l’activitat descrita en aquesta memòria no hauria estat possible sense la col·laboració
dels professionals de l’HUB que s’han implicat en el desenvolupament dels diferents
projectes i han participat activament en les comissions, comitès i grups de treball.
Els diferents documents i estudis als que es fa referència al llarg de la memòria, es troben
disponibles a la Unitat. No s’han afegit com annexes degut al seu volum.
Memòria Coordinació Mèdica de Qualitat (CMQ). Any 2011 Pàg 2 de 22

Índex de continguts
1. Acreditació Hospitalària / Certificacions
1.1 Acreditació Hospitalària
1.2 Certificacions i altres acreditacions
1.2.1 Certificació ISO
1.2.2 Altres acreditacions
2. Seguretat Clínica
2.1 Comitè de Seguretat Clínica
2.2 Sistema de notificació i aprenentatge per a la seguretat del pacient (SiNASP)
2.3 Quadre de comandament per al monitoratge dels indicadors vinculats a la
Seguretat clínica
2.4. Altres projectes de seguretat clínica
3. Comissions Clíniques, Comitès Assistencials i Grups de Treball
3.1 Activitat de les Comissions Clíniques, Comitès i Grups de Treball 2011
3.2 Renovació de les Comissions Clíniques 2011-2013
4. Protocols
4.1 Correcció i validació formal de Protocols i Procediments Clínics per a la seva
Edició
4.2 Desenvolupament del sistema de gestió documental de l’HUB
5. Processos
6. Altres
6.1 Creació de l’apartat de Qualitat a la web de l’Hospital
6.2 Revisió de documents mèdics impresos
6.3 Càlcul d’indicadors relacionats amb les CRV’s
6.4 Coordinació Sessió Hemovigilància
6.5 Seguiment del Programa de Consentiment Informat
Memòria Coordinació Mèdica de Qualitat (CMQ). Any 2011 Pàg 3 de 22

1. ACREDITACIÓ HOSPITALÀRIA / CERTIFICACIONS
1.1. Acreditació Hospitalària
Pel que fa al procés d’acreditació de l’HUB, la Comissió de Qualitat va acordar en reunió ordinària
del 11 de març de 2011 iniciar el planning (Fig 1) per tal d’accedir a la renovació de l’acreditació a
principis de l’any 2012, ja que la certificació del nostre hospital té validesa fins el mes de febrer
d’aquest any.
Fig. 1. Plannig de treball per a la renovació de l’acreditació de l’HUB
Cronograma d'activitats
PROJECTE: RENOVACIÓ DE L'ACREDITACIÓ DE L'HUB SEGONS EL MODEL
D'ACREDITACIÓ D'HOSPITALS D'AGUTS DE CATALUNYA
Periode: Any 2011
Cronograma de les accions-Mesos*
2011 2012
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 1 2
Preparació documentació COMPLERT en el termini establert
Distribució d'estàndards COMPLERT en el termini establert
1ra autoavaluació d'estàndards :
. Reunions amb responsables d'àrea
. Elaboració de documentació actualitzada: puntuacions assolides i documents
necessaris per a l'auditoria
. Creació del nou espai M: compartit
COMPERT en el termini establert
Elaboració del Pla de millora COMPLERT en el termini establert
Revisió d'estàndards per a la seva actulaització per part dels grups de treball
creats des del Departament. Participació de l'HUB en el grup d'hospitals de
l'ICS
COMPLERT en el termini establert
Desenvolupament de projectes de millora i elaboració de la documentació Fet parcialment per ajornament del projecte d'acreditació
Revisió dels estàndars segons el nou model publicat pel Departament
2na autoavaluació (definitiva)
Avaluació externa
ACCIONS
ESTAT (a 31 de desembre 2011)
D’acord amb el pla de millora 2008-2011 de l’HUB en relació als estàndards de l’acreditació, durant
l’any 2011 s’han dut a terme les següents accions des de la CMQ:
Elaboració de tota la documentació de seguiment dels 531 estàndards en la que s’inclou
per a cada un d’ells: la puntuació obtinguda en l’acreditació 2008, l’evidència documental i
els arxius relacionats que es van utilitzar durant l’auditoria, les accions de millora
realitzades en el període 2008-2012 en els estàndards que no es van assolir, i l’objectiu
corresponent que es va incloure en el pla de millora 2008-2012.
Coordinació de les reunions que es van fer de manera individual amb cada un dels
responsables de les diferents àrees (entre els mesos de maig-juny 2011) per tal de
realitzar una autoavaluació prèvia que permetés identificar noves accions de millora i
iniciar la recopilació dels documents necessaris per a l’auditoria.
Memòria Coordinació Mèdica de Qualitat (CMQ). Any 2011 Pàg 4 de 22
AREA: HUB
Segons informació del Departament de Salut (jukiol 2011) es preveu la
publicació dels nous estàndards en el mes d'octubre del 2011
Es publica la Resolució SLT/2713/2011, de 9 de novembre del Director general
de Regulació, Planificació i Recursos sanitaris, per la qual es prorroguen les
resolucions d’acreditació fins a l’1 de setembre del 2012
S'ajornen totes les accions relacionades amb l'Acreditació fins la pubñicació
dels nous estàndards

Participació en el grup assistencial que va realitzar l’autoavaluació dels estàndars específics
d’aspectes assistencials. Això suposa, juntament amb els estàndars que són de
responsabilitat directa del coordinador de qualitat, l’autoavaluació i seguiment del
compliment de 277 dels 531 (52%) estàndards dels que es composa el model.
Elaboració del nou document en el que es recull la puntuació d’aquesta primera
autoavaluació i la relació de documents necessaris per a l’auditoria.
Manteniment de l’apartat d’acreditació comú per a tot el grup en l’espai M:
Participació com a representant de l’HUB en el grup de treball de l’ICS en el que es va
treballar juntament amb el Departament de Salut en la revisió de tots els estàndards per a
la seva modificació de cara a l’acreditació del 2012 (entre els mesos de novembre 2010 i
juliol 2011).
El 22 de novembre se’ns informa des del Servei de Qualitat Assistencial i Acreditació del
Departament de Salut, de la Resolució SLT/2713/2011, de 9 de novembre del Director general de
Regulació, Planificació i Recursos sanitaris, per la qual es prorroguen les resolucions d’acreditació
atorgades als centres d’atenció hospitalària aguda.
Per aquesta resolució, es prorroguen els certificats d’acreditació fins a l’1 de setembre de 2012. A
partir d’aquesta data, i durant 3 mesos, l’HUB haurà de presentar la sol·licitud d’acreditació amb
l’avaluació realitzada. Per aquest motiu totes les accions en relació a l’Acreditació queden suspeses
fins que disposem dels nous estàndards publicats pel Departament de Salut, moment en el qual es
començarà a fer l’autoavaluació de la que es determinaran les accions de millora a desenvolupar
durant l’any 2012, abans de l’autoavaluació definitiva.
1.2. Certificacions i altres acreditacions
1.2.1. Certificació ISO
Tot i que la CMQ ja no participa directament en el procés de Certificació ISO dels Laboratoris,
es descriu les accions realitzades en aquestes àrees ja que des de la CQM es centralitzant tota la
informació relacionada amb aquestes certificacions en els serveis clínics centrals de l’HUB.
L’any 2011 es va realitzar l’auditoria externa de seguiment de conformitat amb la norma UNE-EN-
ISO 9001:2008 dels diferents, obtenint el certificat conjunt com a Laboratori Clínic Territorial
Metropolitana Sud, i un altre d’individual per a la Certificació del Laboratori Clínic de l’HUB i pel
Servei de Microbiologia de l’HUB.
L’any 2011 també es va realitzar l’auditoria externa de seguiment de conformitat i d’ampliació de
l’abast de l’acreditació segons la norma UNE-EN-ISO 15189:2008, per l’empresa ENAC, englobant
anàlisis de totes les àrees metrològiques del Laboratori Clínic fins un total d’unes 250 anàlisis,
incloent també l’auditoria les àrees Administrativa i Premetrològica i les tres Unitats transversals.
1.2.2. Altres acreditacions
Per que fa a altres acreditacions (acreditació docent del Centre o d’especialitats, acreditació
d’unitats de referència –CSUR-), l’HUB no ha tingut cap auditoria durant aquest any. Per aquest
motiu, la CMQ no a desenvolupat cap tasca relacionada amb aquests temes.
Sí que es va participar activament en l’elaboració de la documentació requerida en l’auditoria
que es va fer a l’Arxiu d’Històries Clíniques de l’HUB des del Departament de Salut, en el mes
de juny de 2011.
Memòria Coordinació Mèdica de Qualitat (CMQ). Any 2011 Pàg 5 de 22

2. SEGURETAT CLÍNICA
2.1. Comitè de Seguretat Clínica
Des de la CMQ es realitzen les tasques de secretaria d’aquest Comitè i, juntament amb el
President, es coordinen les reunions. En l’any 2011 s’han realitzat 11 reunions de les que s’ha fet
l’acta corresponent.
2.2. Sistema de notificació i aprenentatge per a la seguretat del pacient
(SiNASP)
L’HUB va formalitzar la seva adhesió al sistema SiNASP (Sistema de Notificación y Aprendizaje para
la Seguridad del Paciente) promogut pel Departament de Salut, Ministeri de Sanitat en el mes de
desembre de 2010. A partir d’aquesta data, el Comitè de Seguretat de l’HUB va dissenyar tota
l’estratègia d’implantació del sistema a l’HUB.
Fig. 2. Planning de treball per a la implantació del sistema SiNASP a l’HUB
Cronograma d'activitats
PROJECTE: IMPLANTACIÓ SISTEMA DE
NOTIFICACIÓ D'ESDEVENIMENTS ADVERSOS
Periode: Any 2010-2012
Cronograma de les accions-Mesos*
ACCIONS Any 2010 Any 2011
Any 2012
10 11 12 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 1
Integració dels Hospitals de l'ICS no adherits als projectes integrals del
Departament al SiNASP
Identificació del responsable/gestor del sistema i definició del grup de suport
per l’anàlisi de notificacions i presa de decisions
Sessió de formació per las responsables/gestors del sistema a càrrec de la
Fundació Avedis Donavedian
Aprovació de la proposta d'implantació del sistema SiNASP a l'HUB i signatura
d'adhesió al projecte pel Director Gerent de l'HUB
Prova del sistema SiNASP i realització del curs per part del Gestor del
Programa i els membres del Comitè de Seguretat
Elaboració del "Projecte d'Implantació del Sistema SiNASP a l'HUB"
(Comitè de Seguretat )
Presentació del Pla de Seguretat de l'HUB i el sistema SiNASP (òrgans
directius i/o participatius dels professionals)
Disseny de les sessions Informatives/formatives
- Contingut
- Planificació de sessions
Creació de l'accés directe des de la Intranet de l'HUB al SiNASP
Creació de l'apartat de seguretat a la Intranet de Qualitat de l'HUB amb la
informació relativa al SiNASP i a la realització delsl curs on-line
Realització de les sessions informatives/formatives a tots els professionals
implicats en la notificació
Realització del curs on-line per part de tots els professionals implicats en la
notificació
Notificació d'incidents per part dels professionals
Avaluació del grau d'implantació del projecte
Elaboració del primer informe de resultats
Memòria Coordinació Mèdica de Qualitat (CMQ). Any 2011 Pàg 6 de 22

Durant l’any 2011 s’han realitzat les següents accions per a la posada en marxa del sistema:
- Disseny del projecte d’implantació: definició d’àrees, professionals, calendari i estratègia
PUNTS PRINCIPALS DEL PROGRAMA D'IMPLANTACIÓ SiNASP A L'HUB:
Nivells assistencials: tots (hospitalització, ambulatori i urgències)
Àmbit d'aplicació: àmbit assistencial (col·lectiu metges, infermeres, auxiliars, tècnics i altre
personal adscrit a la direcció d'infermeria)
Responsables: Comitè de Seguretat de l'HUB
Tipus de formació: mixta (presencial i on-line)
Metodologia: sessions multidisciplinars presencials. Continguts de les sessions:
1. Presentació del Pla de Seguretat de l'HUB i del sistema SiNASP
2. Informació bàsica per a la realització dels curs on-line
- Presentació del projecte i del Pla de Seguretat al Comitè Assistencial, Comissió de Qualitat,
Junta Directiva Mèdica, Junta Infermeria i Junta Clínica
- Disseny i realització de les sessions formatives/informatives a tot el personal sanitari de l’HUB
- Creació de l’espai de seguretat i accés directe al sistema de notificació a la intranet de l’HUB
- Suport als professionals del l’HUB en la realització de la formació “on-line”, proposades com a
CRV’s a tot el personal sanitari.
- Gestió conjunta de les notificacions rebudes.
- Coordinació accions de millora i Anàlisi Causa Rel (ACR) des del Comitè de Seguretat, de les
notificacions en les que ha estat necessari.
Resultats
Els resultats obtinguts en el tancament d’any després de la implantació del sistema són els
següents:
Professionals que han realitzat la formació on-line SiNASP: 2503
o Metges: 404
o Metges residents: 34
o Infermeres: 1162
o Auxiliars d’infermeria: 639
o Tècnics de laboratori: 76
o Fisioterapèutes: 31
o Tècnics de Radiología: 28
o Auxiliars de Farmàcia: 14
o Altres professionals sanitaris: 48
o Altres professionals: 51
o Farmacèutics: 16
Notificacions rebudes: des de que es va implantar el sistema a finals del mes de maig de 2011,
s’han fet (tancament desembre 2011) 61 declaracions. Totes les declaracions han estat
analitzades i tancades dins el període previst
IN CIDEN TES SiNASP 20 MAYO‐15 DICIEMBRE 2011
FALTA DE MATERIAL 1 2%
ERROR DUPLICIDAD PACIENTES SILICON/SAP 2 3%
CAIDAS 5 8%
ERROR DE MEDICACIÓN /P RESC RIPCIÓN 8 13%
ERROR IDENTIFICACION PACIENTE / MUESTRAS 17 28%
ERROR CUMPLIMENTACIÓN SO LICITUD HEMODERIVADOS 28 46%
TOTA L DECLARA CIONES 61
Memòria Coordinació Mèdica de Qualitat (CMQ). Any 2011 Pàg 7 de 22

2.3. Quadre de comandament per al monitoratge dels indicadors
vinculats a la seguretat clínica
Des de la CMQ s’ha participat juntament amb la resta de coordinadors del hospitals de l’ICS en el
disseny dels indicadors de seguretat que han de formar part d’un futur quadre de comandament
de l’ICS.
L’ICS es va comprometre a automatitzar aquest quadre amb les dades obtingudes des del Centre
Corporatiu per a facilitar el seu càlcul i anàlisi. Malauradament l’ICS a data d’avui encara no ha
elaborat l’esmentat quadre de comandament, per la qual cosa, des de l’HUB continuem amb el
monitoratge dels indicadors que s’estaven elaborant internament fins ara.
2.4. Altres projectes de seguretat clínica
Altres projectes associats a la seguretat clínica en els que l’HUB participa adherit a l’Aliança per a la
Seguretat dels Pacients, o de forma independents, són:
- Caigudes
- Rentat de Mans
- Identificació inequívoca de malalts
- Transmissions sèriques
- Decontaminació d’endoscopis
- Neumònia 0
- Cirurgia segura
- Infecció quirúrgica
- Complicacions anestèsiques
Memòria Coordinació Mèdica de Qualitat (CMQ). Any 2011 Pàg 8 de 22

3. COMISSIONS CLÍNIQUES, COMITÈS ASSISTENCIALS I
GRUPS DE TREBALL
Durant l’any 2011, des de la CMQ s’han gestionat directament els següents grups de millora:
Comissions Clíniques
Comissió d’Infeccions
Comissió d’Històries Clíniques
Comissió de Mortalitat
Comissió de Farmacoterapèutica
Comissió de Tumors
Comitès Assistencials
Comitè d’Ètica Assistencial
Comitè de Neurocrítics
Comitè de Transfusions
Comitè de Noves Tecnologies
Comitè de Nutrició Parenteral i Enteral
Comitè de Tromboembolisme
Comitè d’Antibiòtics
Comitè d’Antisèptics i Desinfectants
Comitè d’Arteriosclerosi
Grups de Treball
Grup de treball d’endoscòpies
A més, i encara que no es participa ni es fa la gestió d’ells, es realitza el seguiment dels següents
grups per a la seva avaluació: Comitè de Recerca, Comitè Ètic d’Investigació Clínica (CEIC)
i Comitè de Docència.
D’altre banda, també es dóna suport com a secretària, als següents grups:
Junta Clínica
Comitè de Seguretat Clínica
Comissió de Qualitat
3.1. Activitat de les Comissions Clíniques, Comitès i Grups de treball 2011
Tots les grups han desenvolupat les seves tasques d’acord amb els objectius específics relacionats
amb els seus respectius àmbits d’actuació. Cal destacar durant aquest any, i en concret per a les
Comissions Clíniques, les següents activitats:
COMISSIÓ D’HISTÒRIES CLÍNIQUES
Avaluació de la qualitat formal de la història clínica de malalts ingressats i malalts atesos a
Urgències (encara en fase de revisió els casos de l’any 2011)
Memòria Coordinació Mèdica de Qualitat (CMQ). Any 2011 Pàg 9 de 22

Revisió dels criteris d’avaluació prenent com a base la legislació vigent, normatives i
estàndards d’acreditació. Disseny del nou full d’avaluació per a l’estudi de l’any 2011 en base a
la revisió. Anàlisi de criteris per a discriminar els que es poden obtenir de manera automàtica
des de SAP a l’hora de fer la seva avaluació
Seguiment d’incidents relacionats amb el programa SAP: circuit de captació d’imatges
digitalitzades d’altres hospitals, accés de Silicon des de SAP, entre d’altres.
COMISSIÓ FARMACOTERAPÈUTICA
Avaluació de sol·licitut d’inclusió de fàrmacs a la guia farmacoterapèutica: s’han avaluat 8
sol·licituts de medicaments, de les quals s’han aprovat 3, han resultat ser equivalents 2, i no
s’han aprovat 2 (una de les sol·licituts està pendent de decidir a l’espera de més informació)
Avaluació sol·licituts de fàrmacs per a la utilització en indicació fora de fitxa técnica: s’han
avaluat 2. Un s’ha aprovat i l’altre està pendent de resposta del Cat Salut.
Elaboració protocols/informes per la CFT de l’ICS:
o Informe sobre la solució conservant d’òrgans Celsior.
o Informe sobre Sativex (cannabidiol)
Elaboració dels informes de farmacovigilància.
Elaboració dels llistats de Medicaments en indicació fora de fitxa tècnica.
Anàlisi i seguiment de la despesa farmacològica de l’HUB i mesures de reducció.
Seguiment de les reunions de la CFT de l’ICS.
COMISSIÓ D’INFECCIONS
Presentació d’informes relaciones amb la infecció hospitalària, anàlisi i proposta de mesures de
millora per a cada un d’ells :
o Resultats de vigilància de bacterièmia relacionada amb catèter. Aprovació de les
mesures de millora proposades
o Resultats de sensibilitat antibiòtica 2010
o Resultats del consum d’antibiòtics
o Resultats de la vigilància de la infecció de localització quirúrgica
Presentació i aprovació de mesures per a la disminució de la infecció hospitalària en general:
o Procediment de neteja i desinfecció de l’utillatge a les UCIs
o Programa d’higiene ambiental
o Programa de racionalització d’antibiòtics
o Mesures de millora per a la infecció de localització quirúrgica
Presentació d’informes i aprovació de mesures dirigides a problemes concrets
o Document de consens de les actuacions per al control de Pseudomonas aeruginosa
multiresistent
o Situació actual d’Acinetobar baumanni a l’HUB i mesures de control
o Actuacions per la prevenció de les infeccions quirúrgiques en cirurgia cardíaca
Aprovació dels protocols
o Precaucions per a evitar la transmissió per contacte
o Maneig dels sistemes de drenatge ventricular extern
Memòria Coordinació Mèdica de Qualitat (CMQ). Any 2011 Pàg 10 de 22

COMISSIÓ DE MORTALITAT
Anàlisi de casos de mortalitat de l’any anterior valorant l’index de Charlson, per tal d’explorar la
possibilitat d’utilitzar aquest índex proporcionat per l’aplicatiu CMBD-AIR del Centre Corporatiu,
com a criteri de selecció de casos d’estudi per l’HUB.
Anàlisi de casos de mortalitat segons l’índex IMAR proporcionat pel sistema IAMETRICS: estudi
de casos del primer trimestre corresponents a GRDs amb mortalitat observada – mortalitat
esperada > 1
Disseny dels estudis específics i dels fulls d’avaluació de casos de mortalitat amb diagnòstic
secundari durant l’ingrés de:
o Broncoaspiració
o Aturada cardiorespiratòria amb maniobres de recuparació cardiopulmonar
COMISSIÓ DE TUMORS
Elaboració del “Pla d’actuació per a l’Actualització de la Protocol·lització Oncològica (PAPO)”
que va incloure les següents actuacions durant l’any 2011:
o Realització d’un anàlisi DAFO de la situació actual de la protocolització oncològica en el
context de les unitats funcionals i comitès de tumors de l’HUB-ICO
o Identificació del llistat de protocols publicats en l’actualitat i revisió del seu estat
d’actualització
o Definició dels objectius principals del pla d’actuació per a l’actualització dels protocols
o Presentació del pla a les direccions de les dos institucions i als coordinadors de les
unitats funcionals
o Definició del cronograma de desenvolupament pels següents anys i repartiment de
tasques a cada coordinadors en relació als seus protocols respectius
Pel que fa al nombre de reunions celebrades i l’índex de participació dels diferents membres, el
seguiment dels diferents grups durant l’any 2011, ha estat el següent:
Fig 3. Activitat de les Comissions Clíniques durant l’any 2011
COMISSIONS CLÍNIQUES
Any 2011
N
Membres (1)
N
Convidats
N
Reunions (2)
%
Assistències
Memòria Coordinació Mèdica de Qualitat (CMQ). Any 2011 Pàg 11 de 22
%
Valoració (3)
C. FARMACOTERAPÈUTICA 13 8 9 84.3 94.8
C. HISTÒRIES CLÍNIQUES 12 0 8 89.4 90.9 (4)
C. INFECCIONS 16 13 10 89.3 92.5
C. MORTALITAT 10 2 9 77.8 92.3 (5)
C.TUMORS 12 0 8 97.7 98.7

(1) Només es compten els membres avaluats, i que corresponen al període previ a la renovació
(2) En el mes de setembre no es van celebrar reunions ja que no havia finalitzat la renovació de les
Comissions
(3) Correspon a la mitjana de les valoracions individuals de cada membre. Aquesta valoració es fa pels
presidents corresponents i per la coordinació de qualitat seguint el “Procediment de valoració de la
participació de membres de comissions, comitès i grups de treball”
(4) S’exclou la valoració de tres membres que no van assistir a cap reunió en tot l’any (1 facultatiu de l’ICO, 1
facultatiu de l’HUB i un infermer de l’HUB)
(5) S’exclou la valoració de tres membres que no van assistir a cap reunió en tot l’any (1 facultatiu de l’ICO)
Fig 4. Activitat dels Comitès Assistencials durant l’any 2011
COMITÈS ASSISTENCIALS
Any 2011
N
Membres
N
Reunions
%
Assistències
%
Valoració
C. TRANFUSIONS 6 10 87’3 90.5
C. NUTRICIÓ ENTERAL I
PARENTERAL
9 14 80.4 84.8
C. ARTERIOSCLEROSI 4 23 77.9 88.6
C. NEUROCRÍTICS 7 12 73.5 86.8
C. ÈTICA ASSISTENCIAL 13 25 86.8 90.6
No es presenta l’anàlisi dels següents Comitès ja que, per diferents motius, no han celebrat el
nombre mínim de reunions necessàries per a la valoració (quatre anuals): Comitè de
Tromboembolisme, Comitè del Dolor, Comitè d’Antisèptics i Desinfectants i Comitè de Noves
Tecnologies.
Part d’aquestes avaluacions s’inclouen com a indicadors dels objectius individuals de les CRVs de
facultatius de l’HUB.
3.2. Renovació de les Comissions Clíniques 2011-2013
En l’any 2011 s’ha procedit a la renovació pel període 2011-2013 de les Comissions Clíniques de
l’HUB que depenen de la Junta Clínica.
Des de la CMQ es va coordinar tot el procés de renovació, amb la recollida de sol·licituts i la
definició, conjuntament amb la Direcció Mèdica i de forma consensuada amb els diferents
presidents, de la composició definitiva dels grups.
Pel que fa al personal mèdic, es van presentar 51 sol·licituds de les que es van acceptar 50.
Comparativament amb anys anteriors, i encara que la tendència és a la baixa, no hi hagut molta
diferència en el nombre de sol·licituds. El que si s’observa és un canvi en el perfil de les mateixes.
Mentre que en l’any 2007, només el 45% corresponien a renovacions d’antics membres, en l’any
2009 va augmentar al 70% i en l’actual renovació s’ha arribat a la xifra del 83%.
Memòria Coordinació Mèdica de Qualitat (CMQ). Any 2011 Pàg 12 de 22

Fig 5. Distribució de les sol·licituds i composició final (queden exclosos d’aquest anàlisi els
membres de l’ICO)
TOTAL
SOL·LICITUTS
Facultatius HUB
Infermeria
HUB
Altres
N Sol·licituts
N Admesos
Baixes
N Admesos
Baixes
Renovació
Nova incorporació
Total
TOTAL ADMESOS
Baixes
C. FAR C. HIST CLIN C. INF C. MORT C.TUM
Memòria Coordinació Mèdica de Qualitat (CMQ). Any 2011 Pàg 13 de 22
TOTAL
2011
ANY
2009
12 7 13 7 5 44 41 29
0 1 4 0 4 9 17 35
12 8 17 7 9 53 58 64
12 8 15 7 9 51 57 61
1 4 1 4 2 12
Renovació 9 4 10 6 4 33
Nova incorporació 0 0 4 0 2 6
Total 9 4 14 6 6 39
9 4 12 6 6 37
1 2 1 3 0 7
Renovació 2 1 3 1 0 7
Nova incorporació 0 1 0 0 2 3
Total 2 2 3 1 2 10
0 0 0 1 2 3
Admesos
1 (Metge
primària)
2 (Cap Arxiu +
Informàtic)
0 0 1 (Metge IDI) 4
ANY
2007

4. PROTOCOLS
4.1. Correcció i validació formal de Protocols i Procediments Clínics per a
la seva edició
En l’any 2011, des de la CMQ s’ha revisat i validat, tot seguint la “Normativa d’elaboració de
Protocols Clínics de l’HUB”, el contingut formal dels següents protocols i procediments elaborats
per diferents Comitès, Comissions o Serveis Clínics:
- “Protocol d’actuació en l’hemorràgia subaracnoïdal: diagnòstic i tractament”.
Comitè de Neurocrítics.
Desembre 2011. COM-CNCR-PCL-49
- “Protocol d’espondilodiscitis infecciosa: diagnòstic i tractament”.
Servei de Malalties Infeccioses.
Juliol 2011. SCA-INF-PCL-52
- “Guia de pràctica clínica de l’ictus isquèmic i hemorràgic”
Serveis de Neurologia, Neurocirurgia, Cirurgia Vascular, Neuroradiologia, Unitats de Crítics.
Juny 2011. SCA-Gral-PCL-5
- “Protocol d’utilització d’hemoderivats”
Comitè de Transfusions.
Maig 2011. COM-CTRN-PCL-12
- “Protocol d’analgèsia postoperatòria en CMA”
Servi d’Anestèsia
Juny 2011. SCA-ANR-PLC-20
- “Protocol de Tractament de les Metàstasis Pulmonars”
Unitat funcional de càncer de pulmó.
En fase d’edició. COM-CTUM-PCL-51
- “Protocol de diagnòstic i tractament de l’hepatocarcinoma”
Servei de Gastroenterologia.
En fase d’edició. SCA-GAS-PCL-16
- “Procediment de contenció mecànica a urgències”
Servei d’urgències
En fase d’edició. SCA-URG-PRD-233
4.2. Desenvolupament del sistema de gestió documental de l’HUB
Un dels Objectius inclosos en el Pla de Millora 2008-2012 de l’Acreditació de l’HUB, va ser la
posada en marxa d’un sistema de gestió documental que permetés el control de les versions
vigents dels diferents protocols, procediments, normatives, etc, de l’HUB. En aquest sentit, en el
mes de març del 2011 la Comissió de Qualitat va aprovar la “Normativa per a la Gestió
Documental” elaborada per la CMQ en el mes de desembre 2010.
Aquesta normativa s’aplica a tots els documents generats des de les diferents àrees de l’hospital
que tinguin relació amb accions de millora desenvolupades a l’HUB. Això inclou, entre d’altres, tots
els protocols i procediments clínics elaborats en les àrees assistencials. En aquesta normativa
es descriu:
- La normativa d’elaboració dels diferents documents
- El circuit i responsables de la validació, aprovació i registre
- L’arxiu, difusió i impressió
- La gestió de revisions i actualitzacions
- El sistema de codificació
Memòria Coordinació Mèdica de Qualitat (CMQ). Any 2011 Pàg 14 de 22

Tot el sistema es gestiona des d’una base de dades (BD) que es va dissenyar des de la CMQ i
que es va desenvolupar amb la col·laboració de la Unitat de Bioestadística de l’HUB. Es tracta
d’una base de dades acces a la que s’accedeix des de les àrees de qualitat mèdica i d’infermeria.
L’objectiu d’aquesta BD és
poder gestionar tots els
protocols i procediments
clínics de l’HUB, obtenint una
informació actualitzada de
quins són els protocols que
estan oficialitzats en aquest
moment a l’HUB, quina és la
data de l’ultima versió
vigent, quina és la data
prevista de revisió, els autors
i el codi de classificació que
a més apareix imprès en la
edició del document
corresponent.
Amb a aquesta BD, a més de facilitar la gestió interna de tots els protocols i procediments
elaborats a l’HUB, es donarà resposta als requisits de varis dels estàndards de l’acreditació
d’hospitals que demanen per a cada una de les àrees/serveis clínics la “mesura del nombre de
protocols i altres documents estandaritzats d’actes clínics que estan actualitzats” .
Fig 6. Exemple de dades introduïdes per cada un dels documents inclosos a la BD
Memòria Coordinació Mèdica de Qualitat (CMQ). Any 2011 Pàg 15 de 22

Resultats
A 31 de desembre del 2012 s’han introduït a la BD 89 protocols clínics (pràcticament tots
corresponen a protocols mèdics). Aquesta xifra correspon al total de protocols que han estat
validats des del punt de vista formal per la CMQ i aprovats per les Direccions Assistencials i que es
troben a la intranet de l’HUB. A més, des de qualitat d’infermeria s’han introduït 140
procediments clínics.
Fig.7. Relació de protocols clínics introduits a la BD amb la codificació corresponent. Data
actualització: 12 de gener de 2012.
Título Area Unitat Doc N ident
PROTOCOL DE NETEJA I DESINFECCIÓ DEL MEDI HOSPITALÀRI COM CINF PCL 1
PROTOCOL D'ANALGÈSIA CONTROLADA PEL PACIENT (PCA) AMB MORFINA SCA ANR PCL 3
L'ICTUS ISQUÈMIC I HEMORRÀGIC SCA GRAL PCL 5
LIMITACIÓ DE L'ESFORÇ TERAPÈUTIC EN EL PACIENT HOSPITALITZAT. FUTILITAT EN LES
DECISIONS CLÍNIQUES
COM CEA PCL 6
MANUAL DE DIETES SCA END PCL 7
GUIA D'UTILITZACIÓ 2010 ‐ ANTIULCEROSOS EN EL PACIENT HOSPITALITZAT COM CFAR PCL 8
DIAGNOSI, PROFILAXI I TRACTAMENT DEL TROMBOEMBOLISME COM CTEB PCL 9
PROTOCOL DE LA TRAQUEOSTOMIA TEMPORAL PERCUTÀNIA DISSECADA (TTPD) MÈTODE DEL
TORACOTRAQ
SCA MIV PCL 10
PREVENCIÓ I CONTROL DE LA TRANSMISSIÓ DE TUBERCULOSI A L'ÀMBIT HOSPITALARI SCA INF PCL 11
UTILITZACIÓ D'HEMODERIVATS COM CTRN PCL 12
GUIA D'AVALUACIÓ DE LA COMPETÈNCIA DELS PACIENTS PER A PENDRE DECISIONS SOBRE LA
SALUT
COM CEA PCL 13
PLA D'ACTUACIÓ A L'HOSPITAL UNIVERSITARI DE BELLVITGE DAVANT DE LA PANDEMIA DE LA
GRIP A (H1N1)
SCA URG PCL 14
PROTOCOL DE L'ATURADA CARDIORESPIRATÒRIA ‐ REANIMACIÓ CARDIOPULMONAR SCA GRAL PCL 15
PROTOCOL DE DIAGNÒSTIC I TRACTAMENT DE L'HEPATOCARCINOMA SCA GAS PCL 16
NORMES D'ACTUACIÓ DAVANT DE L'ATENCIÓ DE MALALTS QUE REBUTGEN LA TRANSFUSIÓ DE
SANG
COM CEA PCL 17
RECOMANACIONS PER A L'ATENCIÓ DEL MALALT EN ESTAT VEGETATIU COM CEA PCL 18
GUIA D'ATENCIÓ URGENT AL MALALT AMB HEMOPTISI SCA URG PCL 19
PROTOCOL D'ANALGÈSIA POSTOPERATÒRIA EN CMA SCA ANR PCL 20
PROTOCOL D'ACTUACIÓ EN OBESITAT MÒRBIDA SCA CGD PCL 21
DIAGNÒSTIC I TRACTAMENT DE LA SÍNDROME D'ABSTINÈNCIA A L'ALCOHOL SCA MIR PCL 23
PROTOCOL D'ACTUACIÓ EN DIABETIS MELLITUS TIPUS 1 SCA END PCL 24
PROTOCOL D'ACTUACIÓ EN PATOLOGIA TIROÏDAL SCA END PCL 25
PROTOCOL D'ACTUACIÓ EN RADIOCIRURGIA / IRRADIACIÓ ESTEROTÀCTICA SCA NCR PCL 26
PROTOCOL DE FOTOTERÀPIA SCA DER PCL 27
PROTOCOL D'INDICACIÓ DE LA VENTILACIÓ MECÀNICA A DOMICILI SCA NML PCL 28
PREVENCIÓ SECUNDÀRIA DE L'ARTERIOSCLEROSI COM CART PCL 29
PROTOCOLS ASSISTENCIAL DE LA SÍNDROME RESPIRATÒRIA AGUDA GREU (SRAG) SCA HOSP PCL 30
TRACTAMENT COGNITIVOCONDUCTUAL PER AL JOC PATOLÒGIC I D'ALTRES ADDICCIONS NO
TÒXIQUES
SCA PSQ PCL 31
NUTRICIÓ ARTIFICIAL ‐ GUIA UTILITZACIÓ 2008 COM CNEP PCL 32
TRACTAMENT DEL DOLOR AGUT ‐ GUIA D'UTILITZACIÓ D'ANALGÈSICS 2005 COM CDOL PCL 33
POLÍTICA D'ANTIBIÒTICS COM COAB PCL 34
PROTOCOL D'ACTUACIÓ DEL PACIENT AMB TRAUMATISME CRANIOENCEFÀLIC GREU COM CNCR PCL 35
DIAGNOSI I TRACTAMENT DE LA TROMBOSI VENOSA PROFUNDA COM CTEB PCL 36
PROTOCOL DE LA VIA AERIA PRINCIPAL COM CVAP PCL 37
PROTOCOL D'IMMUNITZACIONS SCC MPR PCL 38
MANEIG INICIAL DEL PACIENT POLITRAUMÀTIC SCA URG PCL 39
PLA D'ACTUACIÓ DAVANT D'UNA CATÀSTROFE EXTRAHOSPITALÀRIA SCA URG PCL 40
PROTOCOL DE LA CLASSIFICACIÓ DE MALALTS I ALGORITMES DE DECISIÓ EN EL TRIATGE SCA URG PCL 41
DUIA D'ATENCIÓ URGENT AL MALALT AMB DISPNEA I PROTOCOLS DE TRACTAMENT SCA URG PCL 42
PROTOCOL DE L'ENFOCAMENT DIAGNÒSTIC DEL DOLOR ABDOMINAL I GUIES TERAPÈUTIQUES
DE L'ABDOMEN AGUT
SCA URG PCL 43
PROTOCOL D'ATENCIÓ A LA DONA VICTIMA DE MALTRACTAMENTS SCA URG PCL 44
MANEIG DE LA CEFALEA I PROTOCOL DE LA CRISI MIGRANYOSA SCA URG PCL 45
GUIA D'ACTUACIÓ I PROTOCOLS DAVANT LA PATOLOGIA DE CIRURGIA MAXIL.LOFACIAL URGENT SCA URG PCL 46
MANUAL DE PROCEDIMENTS DEL SERVEI D'URGÈNCIES SCA URG PCL 47
MANEIG INTOXICACIONA AGUDES: ACTUTUD DIAGNÒSTICA, TRACTAMENT GENERAL I ESPECÍFIC SCA URG PCL 48
PROTOCOL D'ACTUACIÓ EN LA HEMORRÀGIA SUBARACNOIDAL COM CNCR PCL 49
Memòria Coordinació Mèdica de Qualitat (CMQ). Any 2011 Pàg 16 de 22

INFLIXIMAB EN 1 HORA PER A PACIENTS AMB MALALTIA INFLAMATÒRIA INTESTINAL SCA GAS PCL 50
PROTOCOL DE METÀSTASIS PULMONAR COM CTUM PCL 51
PROTOCOL DE DIAGNÒSTIC I TERAPÈUTIC DE D'ESPONDILODISCITIS INFECCIOSA SCA INF PCL 52
MESURES DE PRECAUCIÓ PER EVITAR LA TRANSMISSIÓ PER CONTACTE COM CINF PCL 53
PROTOCOL ÚLCERES PER PRESSIÓ DI GRAL PCL 54
PROTOCOL CURES D'INFERMERIA AL PACIENT TRANSPLANTAT HEPÀTIC DI CGD PCL 55
GUIA FARMACOLÒGICA COM CFAR PCL 56
TRACTAMENT MULTIDISCIPLINARI DEL CÀNCER DE VULVA COM CTUM PCL 57
PROTOCOL DE L'ESTUDI I MANEIG TERAPÈUTIC DELS TUMORS NEUROENDOCRINS
GASTROENTEROPANCREÀTICS
COM CTUM PCL 58
TRACTAMENT DE L'ADENOCARCINOMAD'ENDOMETRI COM CTUM PCL 59
PROTOCOL DE TRACTAMENT DE CÀNCER DE CÈL.LULA PETITA DE PULMÓ COM CTUM PCL 60
TRACTAMENT DEL CÀNCER COLORECTAL COM CTUM PCL 61
PROTOCOL DEL CARCINOMA DE LARINGE I D'OROFARINGE COM CTUM PCL 62
PROTOCOL DE TUMORS DE BUFETA URINÀRIA COM CTUM PCL 63
PROTOCOL DEL CÀNCER DE COLL UTERÍ COM CTUM PCL 64
TRACTAMENT DEL CÀNCER DE MAMA COM CTUM PCL 65
PROTOCOL DE CÀNDER DE PRÒSTATA COM CTUM PCL 66
TRACTAMENT PREOPERATORI EN CÀNCER GÀSTRIC LOCALMENT AVANÇAT I IRRESECABLE COM CTUM PCL 67
PROTOCOL D'ACTUACIÓ DE LA SÍNDROME DE COMPRESSIÓ MEDUL.LAR COM CTUM PCL 68
PROTOCOL DEL CÀNCER DE PRESENTACIÓ METASTÀSICA COM CTUM PCL 69
PROTOCOL DEL CÀNCER DEL SISTEMA BILIAR EXTRAHEPÀTIC COM CTUM PCL 70
PROTOCOL DEL CÀNCER DE PULMÓ COM CTUM PCL 71
PROTOCOL DEL CARCINOMA D'OVARI COM CTUM PCL 72
PROTOCOL DE L'ESTUDI I TRACTAMENT DE PATOLOGIA HIPOTALAMOHIPOFÍTICA COM CTUM PCL 73
PROTOCOL DE LA MALALTÍA DE HODGKIN COM CTUM PCL 74
PROTOCOL DE LA LEUCÈMIA AGUDA LIMFOBLÀSTICA DE L'ADULT COM CTUM PCL 75
PROTOCOL DE TRACTAMENT DE LEUCÈMIA MIELOIDE CRÒNICA COM CTUM PCL 76
PROTOCOL DE TRACTAMENT AMB QUIMIOTERÀPIA INTENSIVA PER ALS LIMFOMES
CLÍNICAMENT AGRESSIUS I AMB FACTORS DE MAL PRONÒSTIC
COM CTUM PCL 77
PROTOCOL D'ESTUDI I TRACTAMENT DEL MELANOMA MALIGNE CUTANI COM CTUM PCL 78
PROTOCOL DEL MIELOMA MÚLTIPLE COM CTUM PCL 79
PROTOCOL DE SARCOMES DE PARTS TOVES COM CTUM PCL 80
PROTOCOL DE TUMOR RENAL COM CTUM PCL 81
PROTOCOL DE TUMORS GERMINALS TESTICULARS COM CTUM PCL 82
PROTOCOL DEL TRACTAMENT PREOPERATORI RADIOQUIMIOTERAPIC EN TUMORS RECTALS
AVANÇATS
COM CTUM PCL 83
PROTOCOL DE CÀNCER GÀSTRIC I UNIÓ ESOFAGOGÀSTRICA COM CTUM PCL 84
PROTOCOL DE CÀNCER D'ESÒFAG TORÀCIC COM CTUM PCL 85
TRACTAMENT DEL LIMFOMA CEREBRAL PRIMARI EN MALALTS NO IMMUNODEPRIMITS AMB UN
TRACTAMENT COMBINAT DE QUIMIOTERÀPIA (ESQUEMA CHOD/BVFAM) I RADIOTERÀPIA
COM CTUM PCL 86
REGENERACIÓ DE NAFRES O FERIDES AMB FCPA SCA GRAL PCL 141
OBTENCIÓ DE TEIXITS DE DONANT DE CADÀVER SCC TRP PCL 156
GESTIÓ DE LA RECOLLIDA, LA CUSTÒDIA I EL LLIURAMENT DELS OBJECTES DE VALOR SUD UAU PCL 166
PREVENCIO I TRACTAMENT DEL RISC DE CAIGUDES DI GRAL PCL 167
CONTENCIÓ MECÀNICA A URGÈNCIES SCA URG PCL 188
CÀNCER DE PULMÓ COM CTUM PCL 189
Memòria Coordinació Mèdica de Qualitat (CMQ). Any 2011 Pàg 17 de 22

5. PROCESSOS
En l’any 2011 des de la CMQ s’han fet les següents accions:
- S’ha continuat amb la coordinació del grup de treball que ha dissenyat la “Ruta Assistencial
de la Insuficiència Cardíaca” que incorpora als diferents nivells assistencials territorials.
El primer esborrany de la ruta va ser lliurat a l’ICS com a part dels objectius de l’Acord de
Gestió 2010 de la GTMS a finals de l’any 2010. En el mes de març de 2011 es va elaborar el
document definitiu de la ruta assistencial i es va dissenyar l’estratègia per a la seva
implantació, prevista pel segon trimestre de l’any. Aquesta implantació va ser ajornada degut
al canvi organitzatiu de la DAP Costa de Ponent que va passar de cinc a tres SAPs. Això va fer
que s’aturés tot el procés a l’espera de conèixer els nous interlocutors i els canvis que
suposaria la nova organització tant en els circuits establerts, com en la proposta d’implantació.
La Ruta Assistencial de la Insuficiència Cardíaca de la GTMS està disponible a la Intranet de la
DAP:
http://intra51.cpd2.grupics.intranet/html/menu/assis/Rutes%20assistencials/menu_rutes_assi
s.aspx
- En el mes d’octubre es va iniciar un nou projecte per tal d’impulsar la creació de rutes
assistencials a l’àrea de Costa de Ponent. Com a primer pas, en l’any 2011 s’ha constituït un
grup de treball, del que forma part la CMQ de l’HUB, que ha definit els continguts mínims de
les rutes assistencials per tal d’homogeneïtzar els formats de les ja existents i construir la base
per les que s’elaborin en un futur.
Les futures rutes s’elaboraran en suport electrònic per tal de garantir l’accés i l’agilitat en la
consulta de dades, amb uns continguts comuns a tota la DAP, i d’altres específics segons cada
hospital de referència. En aquest context, la CMQ està treballant amb els professionals de
l’HUB implicats en el procés, l’adaptació de la nostra ruta d’ICC al nou format. En l’any 2012
es continuarà amb l’adaptació de la ruta de l’MPOC i l’elaboració de la del Risc Vascular.
Memòria Coordinació Mèdica de Qualitat (CMQ). Any 2011 Pàg 18 de 22

6. ALTRES
6.1. Creació de l’apartat de Qualitat a la web de l’Hospital
Al mes de maig del 2011 es va posar en marxa l’apartat de Qualitat a Intranet de l’HUB, dissenyat
conjuntament amb la responsable de qualitat de la direcció d’infermeria.
En aquest moment i consta de dos apartats, a mes de la presentació en la que s’inclou un l’accés al
Pla de Qualitat de l’HUB:
Acreditació d’Hospitals d’Aguts de Catalunya
En aquest apartat es pot tenir accés a informació bàsica sobre l’acreditació, l’evolució de l’HUB
en tot el seu procés d’acreditació fins assolir-la en l’any 2008, un resum dels resultats
obtinguts, i els llibres del Departament de Salut en els que es recullen els estàndards
essencials i no essencials.
A mida que es vagin realitzant accions per accedir a la re-acreditació en l’any 2012, s’inclouran
en aquest apartat per tal d’informar a tot el personal de l’HUB. Així mateix s’incorporaran en un
futur els nous estàndards pendents encara de publicar per part del Departament de Salut.
Memòria Coordinació Mèdica de Qualitat (CMQ). Any 2011 Pàg 19 de 22

Seguretat clínica
En aquest apartat s’ha inclòs informació relativa al Comitè de Seguretat, el Pla de seguretat de
l’HUB, els projectes de seguretat en els que s’està treballant en el nostre hospital, i l’accés al
sistema de notificació d’efectes adversos SiNASP
Dins d’aquest apartat de Qualitat es desenvoluparan nous continguts dels quals ja està previst
l’espai que s’anirà dissenyant al llarg de l’any 2012:
Comissions Clíniques, Comitès Assistencials i grups de treball
S’inclourà la relació de totes les Comissions Clíniques, Comitès Assistencials i grups de
treball coordinats des de l’àrea de qualitat, i la informació relativa a cada un d’ells:
composició, objectius i documents relacionats com ara protocols, recomanacions, guies i
estudis que hagin elaborat, i les memòries d’activitat.
També s’inclouran les normatives per les quals es regula el seu funcionament.
Protocols i procediments
S’inclourà tota la relació de protocols, procediments, normatives, etc, coordinades des de
l’àrea de qualitat i de les quals hi ha registre a la base documental de la unitat.
Aquest apartat serà l’únic en el qual es garantirà l’existència dels documents vigents.
Qualsevol altre apartat de la intranet que inclogui aquests documents (infermeria,
docència, CEA, farmàcia...), haurà de fer-ne el link corresponent a l’apartat de qualitat per
tal d’assegurar la validesa dels documents.
Memòria Coordinació Mèdica de Qualitat (CMQ). Any 2011 Pàg 20 de 22

També s’inclouran les normatives per a l’elaboració de protocols i procediments i les
plantilles que facilitin la seva redacció. També es contemplarà tota normativa per a la
gestió documental que inclou la base de dades actualitzada i el sistema de codificació.
Cal dir que pel manteniment correcte d’aquest apartat , és necessària una estreta
col·laboració de les àrees de qualitat, tant mèdica com d’infermeria, amb la Unitat
d’Audiovisuals de l’HUB
Processos i rutes assistencials
S’inclourà tota la informació referent al desenvolupament i gestió de processos
assistencials organitzatius i de les rutes assistencials coordinades amb primària
6.2. Revisió de documents mèdics impresos
A sol·licitud de la Direcció Econòmico-Financera, es van revisar tots els documents mèdics
existents en format paper, per a avaluar la possibilitat de ser donats de baixa com a documentació
impresa, bé per què ja es disposava d’ells en format electrònic en el sistema SAP o la intranet de
l’HUB , o bé per què es podia prescindir d’ells en qualsevol format.
Es van revisar un total de 128 documents dels quals, després de consultar als Caps de Servei
implicats, es van donar de baixa 111 documents.
6.3. Càlcul d’indicadors relacionats amb les CRVs.
A més de la valoració del grau de participació dels facultatius en Comissions, Comitès i Grups de
Treball que ja s’ha comentat en apartats anteriors, des de la Coordinació de Qualitat es realitza
l’anàlisi del temps de resposta de les reclamacions mèdiques que s’incorpora a les CRVs dels
serveis que han pactat aquest indicador dins els seus objectius.
6.4. Coordinació Sessió Hemovigilància
Es va realitzar la coordinació de la Sessió d’Hemovigilància i Seguretat Transfusional (3ra edició 24
de novembre 2011) organitzada pel Comitè de Transfusions de l’HUB amb la col·laboració del
Comitè de Seguretat de l’HUB.
6.5. Seguiment del Programa de Consentiment Informat
S’han dissenyat els nous documents de signatura del CI seguint les directrius que es van establir
en la “Normativa d’Utilització del Consentiment Informat a l’HUB” elaborada a finals de l’any 2010
per tal d’adaptar-los al programa SAP.
Cal recordar que fins aquest any, l’ICS no va donar la possibilitat als seus hospitals de poder
incloure els documents de CI propis al SAP. Això a suposat l’adaptació dels nostres documents a un
esquema de formulari predeterminat pel Centre Corporatiu i la seva inclusió al SAP, per tal que el
seu ús sigui possible des dels diferents punts d’atenció.
Memòria Coordinació Mèdica de Qualitat (CMQ). Any 2011 Pàg 21 de 22

S’han dissenyat un total de quatre documents que corresponen als quatre supòsits contemplats a
la normativa:
Consentiment Informat per a procediments diagnòstics/terapèutics
Consentiment informat d’anestèsia i tractament del dolor
Consentiment per a cirurgia major ambulatòria
Consentiment per a trasplantaments
En aquest moment estem a l’espera de poder implantar-los ja que, encara que si és possible
l’accés als impresos per cirurgia programada, això no és així pels consentiments d’anestèsia, ni pels
de proves complementàries, ni pels casos de transfusió no relacionada amb intervenció quirúrgica.
Aquests problemes s’estan abordant des del servei d’informàtica de l’HUB i es té previst posar tots
els documents en marxa, així com fer la difusió de la nova normativa, en el decurs de l’any 2012.
Memòria Coordinació Mèdica de Qualitat (CMQ). Any 2011 Pàg 22 de 22

Annex 49
Informe del sistema de notificació i
aprenentatge per a la seguretat del
pacient (SiNASP).

INFORME DEL SISTEMA
DE NOTIFICACIÓ I
APRENENTATGE PER A LA
SEGURETAT DEL PACIENT
(SiNASP)
COMITÈ DE SEGURETAT CLÍNICA HUB
Informe SiNASP 1/2011
Data de l’informe: Gener 2012
Període analitzat: Maig – desembre 2011

INTRODUCCIÓ
L’any 2011 l’HUB s’adhereix al projecte SiNASP, promogut pel Ministeri de Sanitat, amb
l’objectiu principal de millorar la seguretat dels pacients a partir de l’anàlisi de situacions,
problemes i incidents que han produït o podien haver produït danys als pacients.
La identificació i notificació dels esdeveniments adversos és una de les línies
estratègiques del Pla de Seguretat de l’HUB com a eina d’anàlisi que facilita els canvis
necessaris i les accions de millora en l’organització per tal d’evitar que aquestes
situacions tornen a produir-se en el futur.
Dins aquesta estratègia, durant el mes de maig del 2011, el Comitè de Seguretat de
l’HUB va fer les següents accions:
• La presentació del sistema SiNASP a tots el professionals sanitaris en quatre
sessions generals.
En les sessions, a les que van assistir al voltant de 400 professionals de l’àrea
assistencial, es va fer una demostració pràctica del sistema com a introducció al curs
de formació on-line que incorpora el programa SiNASP. També es va fer una breu
introducció als sistemes de seguretat que s’estan desenvolupant actualment en
l’àmbit sanitari, i es va donar a conèixer el Pla de Seguretat de l’HUB i el nostre
Comitè de Seguretat.
• L’accés al curs de Formació on-line per a tots els professionals sanitaris amb
l’objectiu de conèixer els aspectes bàsics de la seguretat del pacient i les
característiques i el procés de notificació dels SiNASP.
Els professionals que han realitzat la Formació on-line per categories es el següent:
Personal adscrit a la Direcció Infermeria 1992
Personal adscrit a la Direcció Mèdica 432
En totes les categories s’ha assolit el 100% de personal format.
• La creació d’un accés directe a la intranet de l’hospital des del que es pot accedir
directament al sistema de notificació i al curs on-line, que queda permanentment
obert com a oferta de formació pel personal de nova incorporació.
Informe SiNASP 1/2011 Pàg 2 de 4

NOTIFICACIONS
Des del mes de maig que es va implantar el programa s’han rebut 64 declaracions.
En l’anàlisi per motius, la distribució és la següent:
NOTIFICACIÓ INCIDENTS SiNASP 2011
ERROR EN LA SOL∙LICITUD HEMODERIVATS 26
ERROR EN LA IDENTIFICACIÓ MOSTRES 14
ERRORS MEDICACIÓ 8
CAIGUDES 5
ERROR IDENTIFICACIÓ PACIENT 4
ALTRES 5
NO PRODECEIXEN 2
TOTAL NOTIFICACIONS 64
Els motius de declaració més freqüents han estat les relacionades amb l’ús incorrecte
dels diferents tipus de sol·licitud de components sanguinis, sobre tot de les sol·licituts de
caràcter immediat i urgent, i les relacionades amb errors en la identificació de mostres,
fonamentalment referides a tubs de mostres de sang dirigides al Banc de Sang que no
estaven identificades.
Pel que fa al nivell de risc associat a les declaracions, seguint la matriu de classificació
del risc del sistema SiNASP (Severity Assessment Classification – SAC), les notificacions
rebudes tenen el següent perfil:
CLASIFICACIÓ DELS INCIDENTS SEGONS SAC
(SEVERITY ASSESMENT CODE)
SAC 1 ‐ Risc extrem 0
SAC 2 ‐ Risc alt 2
SAC 3 ‐ Risc mig 3
SAC 4 ‐ Risc baix 6
Sense SAC 51
Informe SiNASP 1/2011 Pàg 3 de 4

ACCIONS DE MILLORA
Totes les notificacions han estat comunicades al Comitè de Seguretat i analitzades per
part dels Gestors del sistema donant lloc a tota una sèrie d’accions:
- Difusió, a tot el personal facultatiu, del document de recomanacions elaborat pel
Comitè de Transfusions de l’HUB per garantir el bon compliment de les indicacions
establertes para cada un dels tipus de sol·licituds de components sanguinis
disponibles al Banc de Sang.
- Revisió del Protocol de prevenció de caigudes existent per a la seva actualització.
- Estudi de prevalença de la valoració del risc de caigudes i l’aplicació de mesures
preventives.
A més, l’equip directiu d’infermeria està treballant en l’anàlisi d’altres notificacions, del que
sorgiran accions de millora a desenvolupar durant l’any 2012.
D’altre banda, membres del Comitè de Seguretat, juntament amb professionals de les
àrees implicades, estan portant a terme un Anàlisi causa-arrel (ACR) d’un dels incidents
notificats amb SAC 2, del que sortiran les accions de millora corresponents.
Informe SiNASP 1/2011 Pàg 4 de 4

Annex 50
Protocol de prevenció de les
pneumònies relacionades amb
ventilació mecànica en les UCI
espanyoles.

NZ
Protocolo de prevención de las neumonías relacionadas
con ventilación mecánica en las UCI españolas
Neumonía Zero
Versión 4
Marzo 2011
Neumonía zero
Protocolo v.4

Proyecto Prevención Neumonía Asociada a Ventilación Mecánica (N-Z)
DIRECCIÓN TÉCNICA DEL PROYECTO
Francisco Álvarez Lerma. Hospital del Mar, Barcelona.
COMITÉ DIRECTIVO
SEMICYUC
Joaquín Álvarez Rodríguez. Hospital de Fuenlabrada. Madrid
José Manuel Añón Elizalde. Hospital Virgen de la Luz. Cuenca
Miguel Ángel de la Cal López. Hospital Universitario de Getafe. Madrid
Federico Gordo Vidal. Hospital del Henares. Coslada. Madrid
Leonardo Lorente Ramos. Hospital Universitario de Canarias. Tenerife
Mercedes Palomar Martínez. Hospital Vall d’Hebrón. Barcelona
Miguel Sánchez García. Hospital Clínico San Carlos. Madrid
SEEIUC
Rosa García Díez. Hospital de Basurto. Bilbao
Rosa Jam Gatell. Hospital Parc Tauli. Barcelona
Susana Arias Rivera. Hospital Universitario de Getafe. Madrid
Mónica Vázquez Calatayud. Clínica Universidad de Navarra. Pamplona
Agencia de Calidad del SNS (MSPSI)
Concha Colomer Revuelta
Yolanda Agra Varela
Eduardo Sierra Pérez
María del Mar Fernández Maíllo
COMITÉ TÉCNICO ASESOR DE SEGURIDAD DE LOS PACIENTES
Andalucía: Mª Isabel Dotor Gracia
Aragón: Carlos Aibar Remón
Canarias: Paloma Garcia de Carlos
Cantabria: Trini Valle Madrazo
Castilla La Mancha: Olga Solas Gaspar
Castilla y León: Mª José Pérez Boillos
Cataluña: Josep Davins i Miralles
Ceuta y Melilla (INGESA): María Antonia Blanco Galán
Comunidad de Madrid: Alberto Pardo Hernández
Comunidad Foral de Navarra: Francisco Javier Gost Garde
Comunidad Valenciana: Ricard Meneu de Guillerna
Protocolo v. 4 2
NZ

NZ
Proyecto Prevención Neumonía Asociada a Ventilación Mecánica (N-Z)
Extremadura: Yolanda Anes del Amo
Islas Baleares: Carlos Campillo Artero
La Rioja: Adolfo Cestafe Martínez
Galicia: Mercedes Carreras Viñas
País Vasco: David Cantero González
Principado de Asturias: Mª Jesús González Mateos
Región de Murcia: Susana Valbuena Moya
GRUPOS COORDINADORES POR CCAA
A concretar por cada CCAA
APOYO ESTADÍSTICO
Juan José Otal
Neumonía zero, 1ª edición, 2011. Publicado por el Ministerio de Sanidad, Política Social e Igualdad de España. La Sociedad española de
Medicina intensiva, crítica y unidades coronarias (SEMICYUC) y la Sociedad española de Enfermería intensiva y unidades coronarias (SEEIUC)
han realizado el diseño del Protocolo del Proyecto "Neumonía zero" en España mediante un contrato con la Agencia de Calidad del Ministerio
de Sanidad, Política Social e Igualdad.
3 Protocolo v. 4

Proyecto Prevención Neumonía Asociada a Ventilación Mecánica (N-Z)
ÍNDICE
ABREVIATURAS
1. INTRODUCCIÓN: DESCRIPCIÓN DEL PROBLEMA
1.1. Evolución de las tasas de neumonías relacionadas con ventilación mecánica (NAV)
en pacientes críticos en España
1.2. Impacto de las NAV en la evolución, estancia y coste
1.3. Impacto de las intervenciones regladas en la contención de las NAV
2. RECOMENDACIONES PARA LA PREVENCIÓN DE LAS NEUMONÍAS
RELACIONADAS CON VENTILACIÓN MECÁNICA
3. OBJETIVOS
3.1. Objetivo principal
3.2. Objetivos secundarios
4. METODOLOGÍA
4.1. Contenido de la intervención
4.1.1. Equipos para la seguridad del paciente
4.1.2. STOP-NAV
4.1.3. Plan de Seguridad Integral (PSI)
4.2. Criterios de inclusión y seguimiento
4.3. Recogida de datos
4.3.1. Definición de las variables incluidas en el proyecto.
4.3.2. Recogida de datos
4.4. Medidas de evaluación del programa
4.4.1. Evaluación de la NAV
4.4.2. Evaluación de la formación.
4.4.3. Evaluación de la adherencia al seguimiento del programa.
4.4.4. Evaluación del clima de seguridad en las UCI
4.4.5. Flujo de datos
4.5. Análisis estadístico
5. ORGANIZACIÓN
5.1. Organigrama de responsabilidades
5.1.1. Coordinadores autonómicos
5.1.2. Equipos responsables en cada Hospital
5.1.3. Personal sanitario.
5.2. Cronograma
6. BIBLIOGRAFÍA
Protocolo v. 4 4
NZ

NZ
7. ANEXOS
Proyecto Prevención Neumonía Asociada a Ventilación Mecánica (N-Z)
Anexo 1. Composición del equipo líder de la UCI
Anexo 2. Cuestionario de cultura de seguridad. Versión española del
“Hospital Survey on Patient Safety Culture”
Anexo 3 Cuestionario sobre la seguridad de su UCI
Anexo 4. Problemas de seguridad para la alianza con la dirección
Anexo 5. Esquema para aprender de los errores
Anexo 6. Lista de verificación de los objetivos diarios
Anexo 7 Curso de formación en prevención de la NAV y en seguridad
Anexo 8 Test de autoevaluación del curso de formación en prevención y seguridad
Anexo 9 Manual de diapositivas para la presentación del proyecto NZ
Anexo 10 Hoja de registro de factores de riesgo globales
Anexo 11 Ficha de variables incluidas en el módulo de registro de NAV
Anexo 12 Registro de indicadores de adherencia al programa
8. DOCUMENTOS DE APOYO
8.1. Aspiración de secreciones bronquiales
8.2. Lavado de manos y utilización de guantes
8.3. Higiene bucal con clorhexidina
8.4. Control de la presión del neumotaponamiento
8.5. Medición de la posición de la cama
8.6. Retirada precoz de la sedación
8.7. Protocolo de destete
8.8. Protocolo de ventilación no invasiva
8.9. Propuesta para el cambio de tubuladuras, filtros y humidificadores
8.10. Aspiración de secreciones subglóticas
8.11. Protocolo de descontaminación selectiva del tubo digestivo
8.12. Formación en seguridad incluida en el módulo de formación N-Z
8.13. Presentación traducida sobre seguridad de Peter Pronovost
8.14. Programa del curso “on line” sobre seguridad del paciente
8.15. Definición de NAV (Manual ENVIN-HELICS)
5 Protocolo v. 4

Proyecto Prevención Neumonía Asociada a Ventilación Mecánica (N-Z)
ABREVIATURAS
AHRQ Agency for Healthcare Research and Quality
APACHE II Acute Physiology and Chronic Health Evaluation II
BGN Bacilo Gram Negativo
BP Bacteriemia primaria
BRC Bacteriemia relacionada con catéter vascular
BZ Bacteriemia zero
CCAA Comunidades Autónomas
CDC Centers for Disease Control and Prevention
CVC Catéter Venoso Central
DI Densidad de Incidencia
DDS Descontaminación digestiva selectiva
ECN Estafilococo Coagulasa Negativa
ENVIN Encuesta Nacional de Vigilancia de Infección Nosocomial
EEUU Estados Unidos de América
GEIH Grupo de Estudio de la Infección Hospitalaria
GTEI Grupo de Trabajo de Enfermedades Infecciosas
HELICS Hospital in Europe Link for Infection Control through Surveillance
IC Intervalo de Confianza
IU / IU-SU Infección Urinaria Relacionada con Sondaje Uretral
MSPSI Ministerio de Sanidad, Política Social e Igualdad
NAV Neumonía Asociada a Ventilación Mecánica
NNIS National Nosocomial Infections Surveillance
OMS Organización Mundial de la Salud
PAE Plan de Análisis Estadístico
RR Riesgo Relativo
SAPS II Simplified Acute Physiology Score II
SEMICYUC Sociedad Española de Medicina Intensiva, Crítica y Unidades
Coronarias
SEEIUC Sociedad Española de Enfermería Intensiva y Unidades Coronarias
SEIMC Sociedad Española de Enfermedades Infecciosas y Microbiología
Clínica
SNS Sistema Nacional de Salud
TI Tasa de Incidencia
UCI Unidad de Cuidados Intensivos
WHO World Health Organization
Protocolo v. 4 6
NZ

NZ
Proyecto Prevención Neumonía Asociada a Ventilación Mecánica (N-Z)
1 INTRODUCCION: DESCRIPCION DEL PROBLEMA
1.1 Evolución de las tasas de neumonías relacionadas con ventilación mecánica
(NAV) en pacientes críticos en España
En 1994, el Grupo de Trabajo de Enfermedades Infecciosas de la Sociedad Española de
Medicina Intensiva, Crítica y Unidades Coronarias (GTEI-SEMICYUC) desarrolló la
Encuesta Nacional de Vigilancia de Infección Nosocomial (ENVIN) como registro
informatizado de la incidencia de infección nosocomial para los Servicios o Unidades de
Cuidados Intensivos (UCI). Se seleccionaron para su vigilancia aquellas infecciones
nosocomiales más graves y frecuentes relacionadas con la instrumentalización, que incluyen
la neumonía asociada a ventilación mecánica (NAV), la infección urinaria relacionada con
sondaje uretral (IU) y la bacteriemia primaria (BP) y/o relacionada con catéter (BRC) (1).
Las tasas de NAV han oscilado desde el inicio del seguimiento entre 14 y 17 episodios por
1.000 días de ventilación mecánica y han disminuido en torno a 12 episodios en los dos
últimos años, coincidiendo con la aplicación de las medidas introducidas dentro del proyecto
“Bacteriemia Zero” (BZ) (1,2). Estas tasas continúan siendo elevadas cuando se comparan
con las de otros países europeos que aportan información al registro HELICS (Hospital in
Europe Link for Infection Control through Surveillance) (3) o las últimas publicadas en el año
2008 con los datos aportados en el National Healthcare Safety Networt (NHSN) Report entre
los años 2006 y 2008 en UCI americanas, en donde las tasas oscilan entre 2,1 episodios por
1.000 días de ventilación mecánica en UCI médico/quirúrgicas de pediatría y 10,7 episodios
por 1.000 días de ventilación mecánica en UCI de pacientes quemados, siendo la media
nacional calculada para todas las UCI de 3,7 episodios por 1.000 días de ventilación
mecánica (4). A pesar de que el concepto de vigilancia está claramente implantado en un
número importante de las UCI españolas, la evolución de las tasas durante los años de
estudio ha mostrado un cierto estancamiento (1,2).
1.2 Impacto de las NAV en la evolución, estancia y coste.
Diferentes estudios han analizado el impacto clínico y económico de las NAV con resultados
que varían ampliamente dependiendo de la población estudiada y la metodología aplicada.
La mortalidad cruda en series de pacientes con NAV ha oscilado entre 24 y 76% (5), aunque
esta variación se ha visto influida por los criterios diagnósticos empleados, la patología de
base y la gravedad en el momento de ingreso. Estudios realizados en diferentes hospitales
americanos en el año 2005 (6), mostraron un coste medio de 22.875 US$ (intervalo entre
9.986 y 54.503) y un alargamiento de las estancias de 9,6 días (7,4-11,5 d). Una revisión
reciente (7) que analiza 15 estudios no apareados publicados en la última década, muestra
una diferencia del 17,5% en la mortalidad media entre los pacientes con o sin NAV. El
7 Protocolo v. 4

Proyecto Prevención Neumonía Asociada a Ventilación Mecánica (N-Z)
metaanálisis de nueve estudios caso-control que aportaron información sobre la mortalidad
en UCI determinó un incremento significativo de la mortalidad, con un OR de 1,94 (IC 95%
1,24–3,03) y una mortalidad atribuible del 13,5%, aunque en los pacientes traumáticos la
mortalidad atribuible fue menor, sólo del 4%. En el metaanálisis de los siete estudios que
reportaban mortalidad hospitalaria desapareció el efecto sobre la mortalidad atribuible: OR
1,03 (IC 95% 0,89–1,21).
El estudio más reciente, que incluye una población de 120.000 pacientes del registro
europeo HELICS (8), analiza la mortalidad atribuida a la NAV y a las bacteriemias adquiridas
en UCI ajustadas en función de la estancia previa a la infección además de otras variables
como la edad, sexo, SAPS II al ingreso, tipo de ingreso, origen de los pacientes, inmunidad,
trauma, antibióticos y por el número de días con intubación y catéter venoso central. En el
modelo plenamente ajustado se demostró un exceso de riesgo de muerte (Hazard ratio)
para la neumonía, con una variación desde 1,7 (IC 95% 1,4 -1,9) para NAV debidas a
Staphylococcus aureus sensible a 3,5 (2,9 - 4,2) para aquellas producidas por
Pseudomonas aeruginosa resistente. En el mismo estudio, el alargamiento de las estancias
en UCI fue de 7,3 días para las NAV producidas por patógenos sensibles y de 6,6 días para
los resistentes.
1.3 Impacto de las intervenciones regladas en la contención de las NAV
Diferentes sociedades científicas han analizado y recomendado la implementación de
aquellas medidas que han demostrado su eficacia en prevenir la aparición de NAV (9-11),
aunque el seguimiento de estas recomendaciones es limitado y muy desigual (12-14).
Recientemente se ha demostrado el impacto de la aplicación de paquetes de medidas (care
bundles) para estimular el cumplimiento de recomendaciones básicas y mejorar los cuidados
de los pacientes. Pronovost et al. (15) han descrito un paquete de medidas que ha logrado
disminuir las bacteriemias relacionadas con catéteres a prácticamente cero. Los paquetes
de medidas aplicados para prevenir NAV se incluyeron por primera vez en la campaña
americana “The 100k lives campaign” aunque en este caso las medidas se eligieron
conjuntamente con otras dirigidas a prevenir diferentes complicaciones en pacientes con
NAV (16). En este estudio se observó una reducción del 59% en la tasa de NAV en aquellas
unidades que habían cumplido más del 95% de las medidas propuestas (16).
Posteriormente se han publicado otros estudios con el mismo (17,18) o diferentes paquetes
de intervenciones (19-21) y en todos se ha demostrado una disminución de la incidencia de
NAV.
Protocolo v. 4 8
NZ

NZ
Proyecto Prevención Neumonía Asociada a Ventilación Mecánica (N-Z)
2 RECOMENDACIONES PARA LA PREVENCIÓN DE LAS NEUMONÍAS
RELACIONADAS CON VENTILACIÓN MECÁNICA
La mayoría de las sociedades científicas internacionales han elaborado sus propias
recomendaciones (9-11). En nuestro país ni la SEMICYUC ni la SEIMC han propuesto guías
o recomendaciones específicas, aunque se han realizado revisiones de las mismas en
diferentes publicaciones (22,23). En los hospitales se han redactado normas para el
mantenimiento de la vía aérea en pacientes con ventilación mecánica siguiendo las
recomendaciones generales, en las que han colaborado los Comités de Infecciones
correspondientes.
Recientemente se han propuesto varios paquetes de medidas para ser aplicados de forma
conjunta (11,25). Sociedades científicas y grupos de expertos han realizado diferentes
análisis para elegir aquellas que a su juicio son las mas efectivas, menos mórbidas y mas
fáciles de aplicar. Ninguno de ellos se ha utilizado en un programa de implantación a nivel
nacional ni se ha asociado con un paquete paralelo de medidas para mejorar la seguridad
de los pacientes en el entorno de los pacientes críticos.
3 OBJETIVOS
3.1 Objetivo principal:
Reducir la tasa media estatal de la densidad de incidencia (DI) de la NAV a menos de 9
episodios de NAV por 1.000 días de ventilación mecánica, que representa una reducción del
40% respecto a la tasa media de los años 2000-2008 de las UCI españolas y una reducción
del 25% con respecto a la de los años 2009-2010.
3.2 Objetivos secundarios:
Promover y mejorar la cultura de seguridad en las UCI del SNS.
Mantener y reforzar la red de UCI que aplican prácticas seguras de efectividad
demostrada.
4 METODOLOGÍA
4.1 Contenido de la intervención
La intervención para la prevención de NAV consiste en dos actividades complementarias e
igualmente importantes que deben ser realizadas a nivel de las UCI:
a) La intervención estandarizada mediante la aplicación de un paquete de medidas
básicas (de obligado cumplimiento) y otro de medidas específicas (altamente
recomendables) para prevenir las NAV: STOP NAV.
9 Protocolo v. 4

Proyecto Prevención Neumonía Asociada a Ventilación Mecánica (N-Z)
b) El Plan de Seguridad Integral: PSI, que persigue promover y fortalecer la cultura
de la seguridad en el trabajo diario en las UCI. El programa de seguridad integral, aunque
pueda parecer colateral a la intervención estandarizada de prevención de la NAV, ha
demostrado ser esencial para la consecución de los objetivos del proyecto BZ, de manera
que no se puede contemplar aplicar el paquete de medidas STOP NAV sin aplicar el PSI.
Los equipos que participen en el proyecto de reducción de NAV se comprometerán al
cumplimiento de los dos brazos de la intervención.
4.1.1 Equipos para la seguridad del paciente
Como paso previo a la implementación del proyecto, en cada UCI se identificará un equipo
responsable/líder del proyecto formado por un/a profesional médico y un/a profesional de
enfermería que promoverán y facilitarán la implementación del proyecto. En las unidades
participantes en el proyecto BZ se propone la continuidad de los equipos creados para la
seguridad del paciente en el marco de dicho estudio.
La identidad de este equipo se comunicará a los responsables autonómicos, a los que
informarán periódicamente de las intervenciones realizadas en cada UCI.
Instrumento recomendado
Composición del equipo líder de la UCI. Anexo 1
4.1.2 STOP NAV
Esta intervención supone la aplicación obligatoria de 7 medidas y el compromiso de valorar
la implantación de otras 3 medidas optativas relacionadas con la inserción y mantenimiento
de equipos de ventilación mecánica que han demostrado poseer un grado de evidencia alto
en la revisión bibliográfica realizada por un equipo de expertos de la SEMICYUC y la
SEEIUC. Las medidas específicas altamente recomendables disponen de una evidencia
elevada en la prevención de NAV pero su aplicabilidad y tolerabilidad es menor, por lo que
aun existiendo una recomendación fuerte para su aplicación no se exige su cumplimiento
para la participación en el proyecto nacional N-Z.
Protocolo v. 4 10
NZ

NZ
Proyecto Prevención Neumonía Asociada a Ventilación Mecánica (N-Z)
STOP NAV
Medidas básicas de obligado cumplimiento
a. Formación y entrenamiento apropiado en la manipulación de la vía aérea
b. Higiene estricta de las manos antes de manipular la vía aérea
c. Higiene bucal utilizando clorhexidina (0,12%- 0,2%)
d. Control y mantenimiento de la presión del neumotaponamiento (> 20 cm H2O)
e. Evitar, siempre que sea posible, la posición de decúbito supino a 0º
f. Favorecer los procedimientos que permitan disminuir de forma segura la intubación y/o su
duración
g. Evitar los cambios programados de las tubuladuras, humidificadores y tubos traqueales
Medidas optativas específicas altamente recomendables
a. Aspiración continua de secreciones subglóticas
b. Descontaminación selectiva del tubo digestivo (completa u orofaríngea)
c. Antibióticos sistémicos (dos días) durante la intubación en pacientes con disminución del
nivel de consciencia
Medidas básicas de obligado cumplimiento
a.- Formación y entrenamiento apropiado en la manipulación de la vía aérea
(aspiración de secreciones bronquiales) (Nivel de evidencia alto. Recomendación
fuerte): En la primera fase de implantación del programa se establecerá un plan de
formación (incluido dentro de las medidas de formación generales) dirigido a conseguir
un entrenamiento apropiado en la manipulación de la vía aérea (aspiración de
secreciones bronquiales) por parte del personal de enfermería. Se incluirá dentro de la
formación de la aspiración de secreciones bronquiales la contraindicación de la
instilación rutinaria de suero fisiológico por los tubos endotraqueales y la necesidad de
utilizar material de un solo uso (Documento de apoyo 1).
b.- Higiene estricta de las manos con productos de base alcohólica (PBA) antes de
manipular la vía aérea (Nivel de evidencia alto. Recomendación fuerte): Es una
recomendación para la prevención de todo tipo de infecciones y está claramente
establecido en los estándares de buena práctica, junto con la utilización de guantes. El
uso de guantes no exime de la higiene de manos. Se deberá proceder a la higienización
de las manos con productos de base alcohólica y a la utilización de guantes antes de la
manipulación de la vía aérea y a la higienización de las manos con el mismo PBA tras la
misma (Documento de apoyo 2)
11 Protocolo v. 4

Proyecto Prevención Neumonía Asociada a Ventilación Mecánica (N-Z)
c.- Higiene bucal utilizando clorhexidina (0,12%- 0,2%). (Nivel de evidencia alto.
Recomendación fuerte). Se protocoliza cada 8 horas utilizando soluciones de
clorhexidina al 0,12-0,2%. Previa a su utilización debe comprobarse que la presión del
neumotaponamiento de los tubos endotraqueales está por encima de 20 cm de agua. Se
realizará un entrenamiento en la aplicación de esta medida con el personal auxiliar de
enfermería, responsable de esta técnica en la mayoría de hospitales (Documento de
apoyo 3).
d.- Control y mantenimiento de la presión del neumotaponamiento por encima de 20
cm H2O. (Nivel de evidencia moderado. Recomendación fuerte). El control y
mantenimiento de una presión por encima de 20 cm de agua es obligado antes de
proceder al lavado de la cavidad bucal con clorhexidina (cada 8 horas). El control
continuo de la presión dependerá de la disponibilidad en las UCI de la tecnología
necesaria para ello (Documento de apoyo 4)
e.- Evitar, siempre que sea posible, la posición de decúbito supino a 0º. (Nivel de
evidencia moderado. Recomendación fuerte). Se debe evitar la posición de supino a
0º en ventilación mecánica, sobre todo en aquellos pacientes que reciben nutrición por
vía enteral. La posición recomendada es una posición semi-incorporada (30-45º) excepto
si existe contraindicación. Se propone comprobar cada 8 horas la posición utilizando los
sistemas de medición incorporados en las nuevas camas. Cuando no sea posible se
recomienda un sistema manual de medición de la posición (Documento de apoyo 5).
f.- Favorecer todos los procedimientos que permitan disminuir de forma segura la
intubación y/o su duración (Nivel de evidencia bajo. Recomendación fuerte). No
existe un nivel de evidencia para esta recomendación. Entre las medidas que han
demostrado reducir el tiempo de intubación y de soporte ventilatorio se encuentran el
disponer de un protocolo de desconexión de ventilación mecánica, el favorecer el
empleo de soporte ventilatorio no invasor en pacientes que precisan ventilación
mecánica por insuficiencia respiratoria en el contexto de reagudización de enfermedad
pulmonar obstructiva crónica y el disponer de protocolos de sedación que permitan
minimizar la dosis y duración de fármacos sedantes en estos pacientes. Se actualizarán
en cada UCI participante los protocolos de sedación, destete y ventilación no invasiva
(Documentos de apoyo 6, 7 y 8).
g.- Evitar los cambios programados de las tubuladuras, humidificadores y tubos
traqueales. (Nivel de evidencia alto. Recomendación fuerte). Se desaconseja el
cambio rutinario de tubuladuras e intercambiadores de calor y humedad, salvo mal
funcionamiento de las mismas. Si se realiza el cambio éste no debe ser inferior a cada 7
días en el caso de tubuladuras ni a 48 horas en el caso de humidificadores (Documento
de apoyo 9).
Protocolo v. 4 12
NZ

NZ
Proyecto Prevención Neumonía Asociada a Ventilación Mecánica (N-Z)
Medidas optativas específicas altamente recomendables
a.- Aspiración continua de secreciones subglóticas. (Nivel de evidencia alto.
Recomendación fuerte). Las evidencias de su efectividad son elevadas, en especial en
las neumonías precoces. El sistema de aspiración, a baja presión, tiene que ser continuo
y se controlará cada 8 horas su adecuado funcionamiento. En el caso de que existan
dudas de su correcto funcionamiento introducir 2 ml de suero fisiológico por el sistema
de aspiración. Su aplicación dependerá de la disponibilidad en las UCI de tubos
endotraqueales con sistemas de aspiración (Documento de apoyo 10)
b.- Descontaminación selectiva del tubo digestivo (completa u orofaríngea). (Nivel de
evidencia alto. Recomendación fuerte). Es la medida asociada con más evidencias en
la prevención de NAV y la única que ha demostrado impacto en la mortalidad. Su
aplicación dependerá de su disponibilidad en las UCI. Para favorecer su aplicación se
aporta protocolo en donde se incluyen el método de preparación (o compra) de la pasta
y solución poliantibiótica, la forma de administración y los controles microbiológicos
necesarios. En pacientes con función de la vía digestiva se administrará el protocolo
completo, en caso contrario solo se aplicará a nivel orofaríngeo (Documento de apoyo
11).
c.- Antibióticos sistémicos (dos días) durante la intubación en pacientes con
disminución del nivel de consciencia. (Nivel de evidencia alto. Recomendación
fuerte). Esta medida únicamente previene las neumonías precoces en un grupo
seleccionado de pacientes con disminución de consciencia. Se recomienda la
administración de cefuroxima o amoxicilina clavulánico en las primeras 48 horas
después de la intubación.
13 Protocolo v. 4

Proyecto Prevención Neumonía Asociada a Ventilación Mecánica (N-Z)
NEUMONIA ZERO
NZ
Protocolo v. 4 14
MEDIDAS BÁSICAS DE OBLIGADO CUMPLIMIENTO
Formación y entrenamiento adecuado en la manipulación de
la vía aérea
Higiene estricta de manos
Control de la presión del neumotaponamiento(>20 cm H 2 O)
c/6-8h
Higiene bucal con Clorhexidina (0,12-0,2%) c/6-8h
Evitar el decúbito supino a 0º, siempre que sea posible
Favorecer el proceso de extubación precoz, de forma segura
Evitar el cambio programado de tubuladuras,
humidificadores y tubos traqueales
MEDIDAS ESPECÍFICAS ALTAMENTE RECOMENDABLES
Descontaminación selectiva del tubo digestivo
Aspiración de secreciones subglóticas
Antibióticos sistémicos durante la intubación en pacientes con nivel de conciencia
bajo
4.1.3 Plan de seguridad integral en UCI (PSI)
El plan de seguridad integral en UCI (PSI) pretende mejorar la cultura de seguridad. Está
basado en el reconocimiento de que los profesionales que están en la primera línea de
atención son quienes tienen el mayor conocimiento sobre los riesgos de seguridad en sus
unidades.
Plan de Seguridad Integral (PSI)
a. Evaluar la cultura de seguridad (medición basal y periódica)
b. Formación en seguridad del paciente
c. Identificar errores en la práctica habitual (por los profesionales)
d. Establecer alianzas con la dirección de la institución para la mejora de la
seguridad
e. Aprender de los errores
f. Incrementar la comunicación entre los profesionales que atienden a los
pacientes críticos mediante la implantación de los objetivos diarios.
a.- Evaluar la cultura de seguridad: la cultura de seguridad determina la actitud de cada
Unidad frente al problema de la seguridad de los pacientes. Es necesario realizar una
medición basal de la cultura de seguridad al inicio del programa y otra al final del mismo
para valorar si ha habido cambios. Para las unidades que han participado en el proyecto
NZ

NZ
Proyecto Prevención Neumonía Asociada a Ventilación Mecánica (N-Z)
B-Z y han realizado la medición final en el mes de junio de 2010 puede utilizarse dicha
medición como la basal del proyecto N-Z. Para las unidades de nueva incorporación
será necesario realizar una valoración inicial. Los resultados obtenidos son
fundamentales para valorar la mejora continua en seguridad del paciente y la cultura de
su unidad.
Instrumento recomendado
Cuestionario de cultura de seguridad. Versión española del Hospital Survey on
Patient Safety Culture (Anexo 2)
b.- Formación en seguridad del paciente. Comprender y conocer el significado de la
seguridad de los pacientes es el primer paso para mejorar la cultura de seguridad en
nuestras Unidades. La identificación de fallos dentro del sistema favorece el desarrollo
de una cultura que reduzca la probabilidad de que suceda un error. La formación básica
se considera obligatoria para todo el personal sanitario que participe en el programa. Se
proponen dos niveles de formación en seguridad durante el desarrollo del proyecto N-Z:
a) curso básico obligatorio “on line” de 30 minutos, seguido de un cuestionario de 10
preguntas y diploma acreditativo de la Agencia de Calidad del MSPSI; b) curso especial
“on line” optativo de 2 meses de duración y examen final, para 30-40 inscritos (web).
Paralelamente se informará a todos los participantes en el programa N-Z de otras
opciones de formación en seguridad como el curso presencial optativo de 12 horas en la
fase pre-congreso SEMICYUC-SEEIUC.
Material de formación
Formación en seguridad (incluido en el módulo de formación N-Z) (Documento de
apoyo 12)
Presentación traducida sobre seguridad de Peter Pronovost (Documento de apoyo
13)
Programa del curso de formación (on line) de 2 meses (Documento de apoyo 14)
c.- Identificar y analizar errores en la práctica habitual. Una vez que los profesionales
han recibido formación sobre los factores relacionados con la seguridad y su relación
con los sistemas sanitarios, los líderes del programa en la UCI deben promover la
realización de sesiones con los miembros de su equipo en las que se intente identificar,
analizar y priorizar de manera conjunta, los problemas clínicos u organizativos que en
opinión del equipo interfieren o reducen la calidad del cuidado y la seguridad del
paciente. Para facilitar y homogeneizar la identificación y comunicación de errores se
propone utilizar el registro de notificación de incidentes que se emplee en el hospital.
15 Protocolo v. 4

Proyecto Prevención Neumonía Asociada a Ventilación Mecánica (N-Z)
Asimismo se propone la realización de dos cortes de prevalencia (de una semana de
duración) de todos los incidentes y eventos adversos relacionados con ventilación
mecánica y/u otros aspectos de la actividad asistencial.
Instrumentos recomendados
Cuestionario sobre la seguridad de su UCI (Anexo 3)
d.- Establecer alianzas con la dirección de la institución. Es recomendable que un
profesional de la dirección del hospital o de la institución forme parte del equipo del PSI.
De esta manera se podrán discutir los riesgos en seguridad identificados en el punto
anterior y se podrán establecer las medidas que sean posibles para disminuirlos o
eliminarlos (por ejemplo, promover la formación, comunicación y reorganización de
servicios, etc).
Instrumentos recomendados
Cuestionario sobre la seguridad de su UCI (Anexo 3)
Problemas de seguridad para la alianza con la dirección (Anexo 4)
e.- Aprender de los errores y objetivos de mejora. Una vez que los problemas actuales o
potenciales se han identificado, analizado y priorizado, es importante aprender de ellos e
implementar medidas para la mejora. Los líderes del programa en la UCI pueden
coordinar sesiones entre profesionales y directivos para abordar al menos un problema
de seguridad en cada unidad por semestre, utilizando para ello algún método cualitativo
estandarizado (por ejemplo, describiendo el problema, identificando los factores que
contribuyen, implantando cambios para reducir la recurrencia, resumiendo lo que se ha
aprendido de la investigación). Se propone identificar un objetivo de mejora semestral y
el seguimiento de las medidas propuestas para conseguirlo.
Instrumentos recomendados
Esquema para aprender de los errores (Anexo 5)
f.- Mejorar la comunicación entre los profesionales que atienden a los pacientes
críticos mediante la implantación de los objetivos diarios. Consiste en un plan de
cuidados del paciente que compromete al personal sanitario a centrarse en ellos durante
el día. El objetivo es mejorar la comunicación entre los miembros del equipo
asistencial y los familiares y disminuir los problemas de seguridad detectados. Los
objetivos serán elegidos en cada UCI de acuerdo con sus necesidades, teniendo en
cuenta el proyecto N-Z y se modificarán a medida que los planes de cuidados de los
Protocolo v. 4 16
NZ

NZ
Proyecto Prevención Neumonía Asociada a Ventilación Mecánica (N-Z)
pacientes vayan cambiando. La aplicación de los mismos será flexible y se adaptarán
en cada UCI en función de sus posibilidades e intereses.
Instrumentos recomendados
Lista de verificación de objetivos diarios (Anexo 6)
4.1.4 Fases del proyecto
Los elementos básicos de la intervención para la prevención de la NAV en pacientes
ingresados en UCI incluyen las siguientes fases:
I. Formación e información del personal sanitario sobre prevención de NAV.
Todo el personal de las unidades que atiende pacientes críticos debe realizar un curso “on
line” de formación en el que se incluyan los puntos esenciales de las infecciones
relacionadas con ventilación mecánica, en especial su impacto clínico y las medidas de
prevención. Este curso se acreditara (“on line”) y se registrará la proporción de personal de
cada UCI que lo haya superado.
La formación en prevención de NAV a los líderes de las UCI será realizada por el equipo
coordinador de la CCAA. Los líderes de las UCI se encargarán de formar al resto de los
profesionales con la ayuda, si fuera preciso, del equipo coordinador de la CCAA.
Material de formación
Curso de formación en prevención de la NAV (STOP-NAV) (Anexo 7)
Test de autoevaluación del curso de formación STOP-NAV (Anexo 8)
Instrumentos recomendados
Pósteres STOP-NAV
II. Difusión e implementación del contenido de la intervención.
El proyecto será presentado en todos los servicios en sesiones conjuntas entre el personal
médico y de enfermería. Se difundirá el material de formación recordando los puntos de
intervención y se distribuirá un resumen de la evidencia de las medidas de prevención
seleccionadas.
Instrumentos recomendados
Presentación del proyecto NZ (Manual de diapositivas) (Anexo 9)
Pósteres STOP NAV
17 Protocolo v. 4

Proyecto Prevención Neumonía Asociada a Ventilación Mecánica (N-Z)
III. Análisis y evaluación: identificación de puntos débiles en el manejo de la vía aérea
en pacientes ventilados.
Se realizarán sesiones mensuales de evaluación e información de la evolución del
programa, en las que además de valorar los resultados de tasa de NAV mensual, se
comentarán casos recientes de pacientes ingresados en la unidad que hayan desarrollado
una NAV. Cada 3 meses se identificaran puntos débiles en el manejo de la vía aérea que
serán discutidos. Se propondrá al menos 1 objetivo de mejora para los meses siguientes,
que se incluirá en el informe para el coordinador autonómico.
4.2 Criterios de inclusión y seguimiento
Se incluirán todas las UCI de adultos que voluntariamente opten por participar en el proyecto
y se comprometan a aplicar las dos ramas de la intervención. Se incluirán en el estudio
todos los pacientes a partir de las 48 horas del ingreso en UCI. Se seguirán los pacientes de
forma prospectiva, incluyendo todos los casos de NAV identificados en UCI y diagnosticados
hasta las siguientes 48 horas después de su traslado a otra unidad.
4.3 Recogida de datos
La recogida de los datos de los casos de NAV se realizará utilizando una adaptación del
programa ENVIN-HELICS. Sólo se incluirán los datos de los pacientes a los que se haya
diagnosticado una NAV adquirida en UCI en base a las definiciones propuestas en el
registro ENVIN-HELICS.
Se utilizará una plataforma electrónica destinada a este proyecto que estará alojada en la
página web del Hospital Vall d´Hebron, a través de una entrada específica protegida por
claves de acceso. Las unidades que formen parte del programa introducirán mensualmente
sus datos. Se recomienda que los líderes de cada UCI se responsabilicen de la introducción
de datos. Para la introducción de datos serán necesarios los siguientes pasos:
1. Acceder a la Web http://hws.vhebron.net/Neumonía-zero/
2. Identificar el hospital mediante el usuario y contraseña correspondientes. Las UCI
que participan o han participado en el programa ENVIN utilizarán el mismo código de
usuario y la misma contraseña. Aquellos que no la conozcan o no la recuerden
deben solicitarla al coordinador del estudio ENVIN (Dr Juan José Otal; e-mail:
7838joe@comb.es)
3. Mensualmente debe cumplimentarse la hoja de registro de factores de riesgo
globales de cada UCI (Factores mensuales) que debe incluir el nº de días-paciente
ingresados mensualmente y el nº de días de pacientes con ventilación mecánica
(VM).
4. Cuando un paciente desarrolle una NAV en UCI se abrirá una ficha (nuevo ingreso) y
se cumplimentarán todos los datos de la 1ª página (datos administrativos, gravedad,
Protocolo v. 4 18
NZ

NZ
Proyecto Prevención Neumonía Asociada a Ventilación Mecánica (N-Z)
factores de riesgo). En la página de infecciones se introducirán los datos referentes a
los episodios de neumonías adquiridas en UCI, incluyendo fecha de diagnóstico, tipo
de neumonía y etiología.
Las unidades que cumplimenten el programa ENVIN-HELICS completo o simplificado a
través de la Web: http://hws.vhebron.net/envin-helics/ no deberán seguir este proceso ya
que sus datos quedan grabados automáticamente en el programa NEUMONÍA ZERO.
Instrumentos recomendados
Definición de NAV (Documento de apoyo 15)
Hoja de registro de factores de riesgo globales (Anexo 10)
Ficha de variables incluidas en NAV (Anexo 11)
4.4 Medidas de evaluación del programa
4.4.1 Evaluación de NAV y manejo de la vía aérea en UCI
Número de nuevos episodios de NAV.
Número de días en los que los pacientes son portadores de ventilación mecánica
(Tabla mensual, vigilancia basada en la unidad)
Se recogerán también otros indicadores que aporten información sobre el proceso:
1. Uso de tubos de aspiración de secreciones subglóticas
2. Control de presión del neumotaponamiento de los tubos traqueales
3. Empleo de descontaminación selectiva del tubo digestivo total o parcial
4. Administración de antibióticos sistémicos en la intubación de pacientes con
disminución de consciencia
Tasas para expresar los resultados: Para que todos los estudios sean comparables se
propone utilizar como medida de frecuencia los episodios de NAV por 1000 días de
pacientes con ventilación mecánica.
4.4.2 Evaluación de la formación
Para cada unidad, se sugiere que los líderes de cada UCI registren el nº de trabajadores
sanitarios existentes (médicos/as, diplomadas/os en enfermería y auxiliares de clínica) y lo
comparen con el nº de trabajadores que han cumplimentado el módulo de formación
facilitado por el programa web, calculen su tasa de formación e informen al coordinador de
su CCAA.
19 Protocolo v. 4

Proyecto Prevención Neumonía Asociada a Ventilación Mecánica (N-Z)
4.4.3 Evaluación de la adherencia al seguimiento del programa
Se mantendrá el sistema de registro utilizado en el proyecto BZ en el se incluían seis
indicadores de adherencia al programa. Se añaden los indicadores relacionados con la
prevención de NAV: higiene bucal con clorhexidina, control de la presión del
neumotaponamiento, y sesiones de formación e información en torno a NZ.
Instrumentos recomendados
Hoja de registro de indicadores de adherencia al programa (Anexo 12)
4.4.4 Evaluación del clima de seguridad en las UCI
Se aplicará el cuestionario de seguridad (versión española del Hospital Survey on Patient
Safety Cultura -Agency for Healthcare Research and Quality, AHRQ) durante el primer
trimestre de aplicación del programa y en el último trimestre del proyecto. Para las unidades
que han participado en el proyecto BZ y han realizado la medición final en el mes de junio de
2010 puede utilizarse dicha medición como la basal del proyecto N-Z. Para las unidades de
nueva incorporación será necesario realizar una valoración inicial.
Instrumento recomendado
Cuestionario de cultura de seguridad. Versión española del Hospital Survey on
Patient Safety Culture (Anexo 2)
4.4.5 Flujo de datos
Las UCI participantes introducirán sus datos mensualmente en la web. Los datos serán
analizados de forma independiente. Cada unidad participante podrá acceder directamente a
los resultados de la evaluación de su unidad y a los promedios del conjunto de las unidades
de su comunidad autónoma y del conjunto nacional.
4.5 Análisis estadístico
El análisis de los resultados será realizado de forma independiente.
No se realiza un cálculo formal del tamaño de la muestra, dado que el estudio se ha
planificado de manera pragmática y se incluirá toda la información de los centros que
deseen participar aportando un seguimiento prospectivo.
Las variables categóricas se describirán mediante frecuencias y porcentajes y las variables
continuas con medianas y rango intercuartil. Para el análisis inferencial se utilizará como
regla general la prueba exacta de Fisher para variables categóricas y un análisis de la
varianza no paramétrico mediante la transformación a rangos de la variable dependiente
Protocolo v. 4 20
NZ

NZ
Proyecto Prevención Neumonía Asociada a Ventilación Mecánica (N-Z)
para continuas y ordinales. Específicamente, para la estimación de tasas y riesgos para los
distintos factores se utilizarán modelos de regresión de Poisson con factores fijos y
aleatorios incluyendo como offset el logaritmo neperiano de la cantidad de exposición
estimado con el número personas-tiempo.
El análisis estadístico se realizará mediante el paquete estadístico SAS v9.1.3 (SAS Institute
Inc., Cary, NC), y el nivel de significación se establecerá en el 0.05 bilateral.
Dada la naturaleza del estudio no se realizará ningún ajuste por multiplicidad.
Se analizarán los datos por CCAA, tamaño de hospital y categoría docente. Se considerarán
docentes cuando impartan docencia de postgrado. Los hospitales se clasificarán según el nº
de camas en hospitales pequeños (500 camas).
Se realizará de manera prospectiva un plan de análisis estadístico (PAE) en el que se
detallará de manera más precisa el método estadístico y se incluirá una lista de todos los
análisis previstos.
Datos agregados. Se presentarán las tasas en percentiles utilizando como parámetro
comparador las tasas de utilización de ventilación mecánica.
5 ORGANIZACIÓN
El MSPSI, a través de la Agencia de Calidad, promueve este proyecto a través de la
cofinanciación con las CCAA, así como mediante la coordinación, seguimiento y difusión
necesarios a nivel estatal.
En cada CCAA se nombrará un equipo coordinador del programa que establecerá los
contactos con los diferentes órganos de dirección de los hospitales de su comunidad.
La Sociedad Española de Medicina Intensiva, Critica y Unidades Coronarias (SEMICYUC) y
la Sociedad Española de Enfermería y Unidades Coronarias (SEEIUC) lideran y coordinan el
proyecto a nivel técnico.
La gerencia y dirección de cada hospital informará de la existencia del proyecto a los
Comités de Infecciones, nombrando al equipo coordinador en cada UCI, que deberá incluir
como máximos responsables a un/a médico/a y a un/a diplomado/a de enfermería de
Intensivos. Se dotará de los medios necesarios para aplicar el proyecto.
21 Protocolo v. 4

Proyecto Prevención Neumonía Asociada a Ventilación Mecánica (N-Z)
Agencia de Calidad
Consejería CCAA
Equipo coordinador
CCAA
Coordinador, médico UCI
Enfermera UCI, preventivista
UCI-1 UCI-2 UCI-n
Médico, Enfermera, Director asistencial
Representante comisión infecciones
5.1 Organigrama de responsabilidades
5.1.1 Coordinadores autonómicos
Cofinancia y coordina
Seguimiento y difusión
Información, captación
Compromiso Gerentes
Lidera
Organiza: Funciones
Distribución de recursos
Formación
Seguimiento
Informes de evaluación
Evalúa estructura y proceso
Implementa
Registra
Autoevaluación
Mejoras
En cada CCAA se nombrará un equipo coordinador responsable del proyecto, liderado por
un médico intensivista, que será el responsable de la formación y coordinación de los
equipos locales. Se recomienda que este equipo esté constituido al menos por un médico y
una enfermera de UCI, un especialista en Medicina Preventiva y el referente de seguridad
de pacientes de la CCAA (si se considera oportuno).
5.1.2 Equipos responsables en cada hospital
En cada UCI existirá un/a médico/a intensivista y un/a diplomado/a en enfermería que serán
los responsables del proyecto y que compartirán las tareas de liderazgo. Ambos participarán
en las reuniones previas de formación, recibirán los materiales y se responsabilizarán de
crear equipos que materialicen el programa en la UCI.
Se recomienda que el equipo de líderes organice las sesiones informativas en cada UCI y
promueva y facilite que todo el personal realice los cursos de formación (tanto de prevención
de la Neumonía como de Seguridad del Paciente), cumplimente el cuestionario de Cultura
de Seguridad de la AHRQ, utilice los instrumentos básicos del proyecto y recoja los datos
necesarios para calcular las tasas de Neumonía.
5.1.3 Personal sanitario
Todo el personal sanitario de cada UCI será responsable en sus respectivos niveles, del
cumplimiento de las normas que aseguren una asistencia a los pacientes que minimice el
riesgo de adquirir NAV.
Protocolo v. 4 22
NZ

NZ
Tabla 2- Resumen de la organización del proyecto
Proyecto Prevención Neumonía Asociada a Ventilación Mecánica (N-Z)
Nivel: CCAA Responsable: Grupo coordinador CCAA
1. Constitución grupo coordinación de la CCAA (Médico UCI, Enfermera UCI,
Preventivista, Coordinador)
2. Captación de las UCI participantes, asignación de responsables/líderes (médico y de
enfermería en cada UCI)
3. Formación de los responsables/líderes de las UCI
En Seguridad del Paciente
En prevención NAV
En uso de herramientas proyecto
4. Formación del personal de las UCI en Seguridad del Paciente
5. Control y seguimiento del proyecto
Nivel: UCI Responsable: líderes de enfermería y médico
1. Búsqueda de aliados:
Dirección
Servicio de medicina preventiva/control infección nosocomial
Unidad de Calidad Asistencial
2. Evaluación cultura de seguridad: cuestionario AHRQ
3. Despliegue del proyecto
Sesión informativa
Pósteres recordatorios
4. Formación del personal + Control y seguimiento formación
En prevención NAV: curso on-line/ presencial
En cultura de seguridad: curso on-line/presencial
En uso de herramientas proyecto
5. Adaptación logística
6. Implementación proyecto reducción neumonía
Tasas de neumonía mensuales: base de datos
Sesión mensual: resultados, feedback y refuerzo
7. Promoción de la cultura de la seguridad
Identificación errores/problemas por parte del personal de la UCI
Clasificación de de errores/problemas de seguridad
Análisis mediante el esquema. Aprender de los errores
5.2 Cronograma
Presentación del proyecto a los referentes de las CCAA: 22 de marzo 2011
Periodo de aplicación del proyecto: 1 de abril de 2011 a 31 de diciembre de 2012.
Los tres primeros meses, que coinciden con el registro ENVIN-HELICS, se consideran el
periodo de implementación.
23 Protocolo v. 4

Proyecto Prevención Neumonía Asociada a Ventilación Mecánica (N-Z)
Análisis internos: julio 2011, diciembre 2011, marzo 2012, octubre 2012
Reunión Coordinadores autonómicos: marzo 2011, noviembre 2011, marzo 2012
Análisis final resultados: enero 2013
A principio de abril de 2011 se iniciará la implantación del programa en aquellas unidades
de las CCAA adheridas al proyecto que estén preparadas. El resto de unidades se podrán ir
sumando a medida que vayan completando la fase de preparación.
En el primer trimestre de implantación del programa se realizará un taller de formadores
para los coordinadores autonómicos designados por las distintas CCAA. Posteriormente,
durante el segundo trimestre de 2011, dichos coordinadores formarán a los equipos
(médicos y enfermeras) de cada UCI participante. Los responsables del programa en cada
UCI presentarán el proyecto en su unidad y realizaran la formación (ayudados si es
necesario por los coordinadores de la CCAA) del resto de profesionales de la UCI. Asimismo
se encargarán de organizar reuniones trimestrales en las que se comunicarán los resultados
(tasas de infección, lista de comprobación, problemas detectados) y se identificarán
objetivos de mejora.
Protocolo v. 4 24
NZ

NZ
6 BIBLIOGRAFÍA
Proyecto Prevención Neumonía Asociada a Ventilación Mecánica (N-Z)
1. Alvarez-Lerma F, Palomar M, Olaechea P, y cols. Estudio Nacional de Vigilancia de
Infección Nosocomial en Unidades de Cuidados Intensivos. Informe evolutivos de los
años 2003-2005. Med Intensiva 2007;
2. Sociedad Española de Medicina Intensiva. Grupo de Trabajo de Enfermedades
Infecciosas (SEMICYUC-GTEI). Estudio Nacional de Vigilancia de Infección Nosocomial
en UCI (ENVIN-UCI). Informes de los años 2001-2009. En la web:
http://hws.vhebron.net/envin-helics/
3. Suetens C, Lepape A, Palomar M, Hiesmayer M. Impact of risk adjustment on intercountries
comparisons of ICU infections indicators. ESCAIDE. Stockholm, 18-20 October
2007. http://helics.univ-lyon1.fr.
4. Edwards, JR, Peterson KD, Yi Mu Y, Banerjee S, Allen-Bridson K, Morrell G, National
Healthcare Safety Network (NHSN) report: Data summary for 2006 through 2008, issued
December 2009 Am J Infect Control 2009;37:783-805
5. Chastre J, Fagon JY. Ventilator-associated pneumonia. Am J Respir Crit Care Med 2002;
165:867-903
6. Muscedere JG, Day A, Heyland DK. Mortality, attributable mortality, and clinical events
as end points for clinical trials of ventilator-associated pneumonia and hospital-acquired
pneumonia. Clin Infect Dis 2010; 51: Suppl 1:120-5
7. Lambert ML, Suetens C, Savey A, Palomar M, Hiesmayr M, Morales I, et al. Clinical
outcomes of health-care-associated infections and antimicrobial resistance in patients
admitted to European intensive-care units: a cohort study. Lancet Infect Dis. 2011; 11:30-
8
8. Safdar N, Dezfulian C, Collard HR, Saint S,. Clinical and economic consequences of
ventilator-associated pneumonia: a systematic review. Crit Care Med 2005; 33:2184-93
9. Tablan OC, Anderson LJ, Besser R, Bridges C, Hajjeh R; CDC; Healthcare Infection
Control Practices Advisory Committee. Guidelines for preventing health-care--associated
pneumonia, 2003: recommendations of CDC and the Healthcare Infection Control
Practices Advisory Committee. MMWR Recomm Rep. 2004; 53(RR-3):1-36 and
Respiratory Care 2004; 49:926-39
10. Dodek P, Keenan S, Cook D, Heyland D, Jacka M, Hand L et al. for the Canadian
Critical Care Trials Group and the Canadian Critical Care Society. Evidence-Based
Clinical Practice Guideline for the Prevention of Ventilator-Associated Pneumonia Ann
Intern Med. 2004;141:305-13
25 Protocolo v. 4

Proyecto Prevención Neumonía Asociada a Ventilación Mecánica (N-Z)
11. Rello J, Lode H, Cornaglia G, Masterton R and the VAP Care Bundle Contributors. A
European care bundle for prevention of ventilator-associated pneumonia. Intensive Care
Med 2010; 36:773–80
12. Rello J, Lorente C, Bodi M, Díaz M, Ricart M, Kollef MH. Why do physicians not follow
evidence-based guidelines for preventing ventilator-associated pneeumonia?. Chest
2002; 12:656-61
13. Ricart M, Lorente C Diaz E, Kollef MH, Rello J. Nursing adherence with evidence-based
guidelines for preventing ventilator-associated pneumonia. Crit Care Med. 2003;
31:2693-6
14. Labeau S, Labeau S, Vandijck D, Rello J, Adam S, Rosa A, Wenisch C, et al
(EVIDENCE study investigators. Evidence-based guidelines for the prevention of
ventilator-associated pneumonia: results of a knowledge test among European intensive
care nurses. J Hosp Infect. 2008; 70:180-5
15. Pronovost P, Needham D, Berenholtz S, Sinopoli D, Chu H, Cosgrove S, et al. An
intervention to decrease catheter-related bloodstream infections in the ICU. N Engl J Med
2006; 355:2725–2732
16. Resar R, Pronovost P, Haraden C, Simmonds T, Rainey T, Nolan T. Using a bundle
approach to improve ventilator care processes and reduce ventilator-associated
pneumonia. Jt Comm J Qual Patient Saf 2005; 31:243–248
17. Crunden E, Boyce C, Woodman H, Bray B. An evaluation of the impact of the ventilator
care bundle. Nurs Crit Care 2005; 10:242–246
18. Burger CD, Resar RK. ‘‘Ventilator bundle’’ approach to prevention of ventilatorassociated
pneumonia. Mayo Clin Proc 2006; 81:849–850
19. Fox MY. Toward a zero VAP rate: personal and team approaches in the ICU. Crit Care
Nurs Q 2006; 29:108–114
20. Lai KK, Baker SP, Fontecchio SA. Impact of a program of intensive surveillance and
interventions targeting ventilated patients in the reduction of ventilator-associated
pneumonia and its cost-effectiveness. Infect Control Hosp Epidemiol 2003; 24:859–863
21. Zilberberg MD, Shorr AF, Kollef MH. Implementing quality improvements in the intensive
care unit: ventilator bundle as a example. Crit Care Med 2009; 37: 305-9
22. Alvarez Rocha L, Mouredo Fariña M. Prevención de la neumonía nosocomial. En:
Alvarez Lerma F, Alvarez Sanchez B. Neumonía nosocomial en pacientes críticos. Ed:
Edikamed. Colección Medicina Crítica Práctica, Barcelona, 2007, Pag:157-170
23. Palomar M, Rodriguez P, Nieto M, Sancho S. Prevención de la infección nosocomial en
pacientes críticos. Med Intensiva 2010; 34:523-533
Protocolo v. 4 26
NZ

Annex 51
Llista de comprovació per a la prevenció
d’incidents a cirurgia: pacient,
procediment i lloc correcte del cos.

Llista de comprovació per a la prevenció
d'incidents a cirurgia: pacient, procediment i
lloc correcte del cos
Verificació preperatòria (abans de la inducció anestèsica)
Comprovació prèvia a la inducció anestèsica.
Professionals clau: infermera i anestesiòleg.
Procés liderat per la infermera responsable del pacient.
01. Confirmació del pacient correcte
02. Confirmació del procediment correcte
03. Confirmació de lloc/lateralitat/nivell de la cirurgia correcte/a
04. Confirmació del marcatge correcte
05. Informació dels apartats anteriors (1 a 3) enregistrats correctament a: història clínica
06. Detecció i documentació d'al·lèrgies
07. Planificació de via aèria difícil
08. Comprovacions estació d'anestèsia
09. Planificació d'activitat si risc d'hemorràgia > 500 ml previst
NHC
Cognoms
Nom
Edat
Servei d Núm. llit/C. Ext.
Sí NO NO
procedeix
Cogom i nom: Càrrec: Data: Hora :
Pausa preoperatòria (abans de la incisió quirúrgica)
Comprovació verbal prèvia a la incisió quirúrgica.
Professionals clau: cirurgians, anestesiòlegs, infermers circulants.
Procés liderat pels infermers circulants o anestesiòlegs.
Recomanació: suspendre les activitats des de l'inici de la pausa preoperatòria i durant la verificació de tots els ítems inclosos a la llista.
01. Tots els membres clau de l'equip presents
02. Confirmació del pacient correcte
03. Confirmació del procediment correcte
04. Confirmació de lloc/lateralitat/nivell de la cirurgia correcte/a
05. Confirmació de la posició correcta
06. Confirmació del marcatge correcte
07. Profilaxi antibiòtica 60-30 minuts previs a la incisió quirúrgica
08. Cirurgià: previsió de moments crítics en la intervenció, durada aproximada i risc d'hemorràgia
09. Anestèsia: previsió de dificultats durant la intervenció
10. Infermeria: previsió de dificultats durant la intervenció
11. Confirmació d'esterilitat, equipament i material comprovat
12. Ratificar l'exposició correcta de les imatges radiològiques
Sí NO NO
procedeix
Cognom i nom: Càrrec: Data: Hora :
Verificació postoperatòria (abans de la sortida del quirófan)
Comprovació abans de la sortida de quiròfan
Professionals clau: cirurgians, anestesiòlegs, infermers circulants.
Procés liderats pels infermers circulants.
01. Enregistrament del procediment realitzat
02. Recompte de gases, instrumental
03. Mostres biològiques identificades i enviades correctament etiquetades
Sí NO NO
procedeix
Cognom i nom: Càrrec: Data: Hora :
Llista de comprovació per a la prevenció d'incidents a cirurgia: pacient, procediment i lloc correcte del cos

Annex 52
Document de consens sobre mesures
de control de la infecció en cirurgia
colorectal 2011.

Redacción a cargo de:
Documento de consenso sobre
MEDIDAS DE CONTROL DE LA INFECCIÓN
EN CIRUGÍA COLORRECTAL 2011
Hospital Universitari de Bellvitge.
Servicio Anestesiología, Reanimación y Terapéutica del Dolor.
Servicio Cirugía General y Digestiva. Sección colorrectal
Servicio Aparato Digestivo
Servicio Endocrinología, Nutrición y Dietética
Servicio Enfermedades Infecciosas
DI. Alós, MJ., Enf.
Dr. Bartolomé C., Dirección
Dr. Biondo S., CGD
Dra. Camprubí I., ANR
Dra. Dalmau A., ANR
DI. Del Barrio M.J., Dirección Enfermería
Dr. Fraccalvieri D., CGD
Dra. Fustran N., ANR
Dra. Kreisler E., CGD
Dr. Pujol M., INF
DI. Ruiz Barrio P., Supervisión Enf. Quir.
Dr. Soriano A., GAS
Dra. Virgili N., END

INDICE:
Introducción 3
Objetivos 3
Valoración preoperatoria 4
Optimización preoperatoria 5
Premedicación 7
Manejo anestésico e intraoperatorio 8
Medidas específicas de prevención de contaminación
del campo operatorio 12
Control postoperatorio inmediato 13
Evaluación de estas medidas 18
ANEXOS:
- instrucciones al paciente preingreso
- protocolos de preparación y ‘no’ preparación del colon
- dietas post IQ
- protocolo de asepsia de la colocación de catéter
- protocolo de asepsia en la colocación de accesos venosos
- protocolo de profilaxis de catéter
- protocolo de recomendaciones básicas del funcionamiento del área
quirúrgica.
- protocolo de infusión de anestésico local a través de bomba elastomérica
para heridas quirúrgicas
- protocolo PCA morfina
- protocolo anestesia epidural
Protocolo control infección
2

INTRODUCCIÓN
En gran mayoría de los procedimientos, la cirugía colorrectal es por
definición cirugía limpia contaminada y se caracteriza por un alto índice de
infección postoperatoria. Se ha propuesto en distintos foros unos estándares de
calidad que incluyen tasas de infección de herida quirúrgica menor del 10% y de
dehiscencia de sutura menor al 5% para cáncer de colon y menor al 10% para
cáncer de recto. No están definidos estándares con respecto a las infecciones
órgano espacio. Estas cifras también están sujeta a cierto grado de controversia
en la literatura actualmente habiéndose publicado en series grandes tasas de
infección postoperatoria muy superiores.
En cualquier caso, la infección postoperatoria representa un problema
clínico importante y de impacto en el gasto sanitario que requiere de una
atención particular y especial vigilancia para procurar minimizar sus
consecuencias.
Hace ya tiempo que la literatura viene reflejando la ayuda que la
rehabilitación multimodal, o circuitos de Fast Track, pueda ofrecer para la mejora
de morbimortalidad y la estancia media de estos pacientes. Estos circuitos
consisten en la integración de técnicas anestésicas, de cuidados postoperatorios
y de manejo del circuito clínico del paciente durante su ingreso quirúrgico.
Actualmente no se ha planteado la implantación de un programa de
rehabilitación multimodal, sin embargo, parte de las medidas que se describen
en este documento inician el camino hacia este tipo de manejo postoperatorio
que en el futuro podría ser abordado.
Hace dos años se concretaron una serie de actuaciones destinadas a
intentar prevenir la infección postoperatoria en cirugía colorrectal que parecieron
tener un impacto temporal en la morbilidad infecciosa de estos pacientes. Por
este motivo, los servicios implicados se han propuesto revisar y poner al día
aquellas medidas.
OBJETIVO
Con el fin de mejorar en lo posible las tasas de infección postoperatoria,
se ha consensuado:
- Revisar las medidas propuestas con anterioridad para control de la
infección postoperatoria
- Reactivar, donde se hayan relajado, las medidas ya conocidas-
Protocolo control infección
3

- Poner en marcha aquellas otras nuevas o que no se pudieran
implantar en su momento, así como introducir las modificaciones que
se consensúen.
- Medir el impacto de la revisión de este protocolo en la tasa de
infección.
VALORACIÓN PREOPERATORIA DEL ESTADO GENERAL Y
COMORBILIDADES
1: En el curso de la Historia clínica y exploración física
- es necesario pesar y tallar a los pacientes
- buscar específicamente antecedentes factor de riesgo de infección
postoperatoria
- Valoración clínica de la capacidad funcional:
o Entrenados: deporte con regularidad y buena tolerancia
o Normal: sube escaleras y cuestas
o Limitado: disnea con la actividad normal, valorar el grado de
limitación
2: Pruebas complementarias básicas: (en todos los enfermos)
a) Analítica general con hemograma, pruebas de coagulación, función
hepática, albuminemia, ionograma y función renal. Es imprescindible
que se incluya ferritina y receptor soluble de transferrina, para poder
cuantificar tanto los depósitos de hierro como el hierro funcional.
Todos estos parámetros están incluidos en preconfigurado siguiente:
“preop neoplasia” que está en la carpeta “preoperatorio” de la carpeta
“neoplasia” de la carpeta “cirugía colorrectal”.
Esta analítica se solicitará habitualmente antes de la visita médica con
el conjunto de pruebas de estudio del paciente.
En pacientes que presenten niveles de Hemoglobina < 12g/dl con VCM
elevados se solicitará vitamina B12 y ác. Fólico para estudio posterior,
sin demorar la intervención quirúrgica en ningún caso. Esta analítica se
valorará en el contexto de la optimización del tratamiento médico preop.
b) Electrocardiograma
c) Rx tórax
3: Pruebas complementarias especiales:
Protocolo control infección
4

(a solicitar en la 1ª visita de UFCCR o en su defecto en las
posteriores de CGD o ANR)
a) Gasometría arterial basal: se realizará en aquellos pacientes que
presenten disfunción respiratoria crónica (pacientes con insuficiencia
respiratoria crónica y capacidad funcional limitada, obesos con IMC >
35). Incluido en el preconfigurado “preop neoplasia +- PFR +- ECO
CAR”
b) Se pedirá al paciente que aporte informe de cualquier patología
controlada de forma crónica por el médico de cabecera o especialista
que suponga una limitación a su actividad habitual (cardiopatía,
neumopatía, nefropatía, hepatopatía, ...).
c) Solo aquellos pacientes que presenten una enfermedad de base
cardiorrespiratoria no conocida tributaria de tratamiento, estén
descompensados o presenten una limitación funcional con capacidad
de mejora se pedirá consulta al especialista y/o exploración
complementaria necesaria para su estudio.
d) Aquellos pacientes que presenten una comorbilidad de base que hagan
pensar en especial riesgo postoperatorio serán comentados para una
valoración y planificación más detallada a la Dra. Camprubí (ANR). Una
vez decidido el tratamiento quirúrgico y la programación de éstos
pacientes, la enfermera clínica de la UFCCR informará por mail para
que puedan tomarse las medidas oportunas.
OPTIMIZACIÓN PREOPERATORIA
La optimización preoperatorio es un proceso continuo desde que el paciente
inicia su recorrido en la 1ª visita de UFCCR en vistas a la intervención quirúrgica
1. Identificación y corrección de la anemia preoperatoria:
Hierro endovenoso (Venofer®®®®): Ante Hb

Según el circuito establecido por Hospital de día para la administración de
hierro endovenoso, eligiendo alguno de los ciclos ya creados al efecto “cicles”,
“Hierro iv”
Contraindicaciones de Hierro Sacarosa (Venofer):
- Hepatopatía
- Alergia conocida a los compuestos de hierro
Ac. Fólico (isorvin ®) : 1 cmp /12h vo : en caso de déficit de ac. Fólico.
Vit B12: será estudiado posteriormente por MIR
2. Corrección de los déficits nutricionales
El estado nutricional de los pacientes será valorado al inicio del circuito, en general el
día de su primera visita por la enfermera clínica de la UFCCR.
En pacientes con déficit nutricional:
- pérdida ponderal superior al 10% de su peso habitual
- albúmina < 35g/dl
Se remitirá el paciente a la consulta externa del servicio de Nutrición y Dietética,
mediante interconsulta urgente para valorar el inicio de suplementos dietéticos según
protocolo establecido.
3. Optimización del tratamiento farmacológico habitual.
- Suspensión y sustitución de tratamientos antiagregantes y
anticoagulantes, de acuerdo con los protocolos actualmente
establecidos en el hospital. La pauta quedará reflejada en el documento
de preanestesia. De este modo serán valorables las distintas
alternativas de analgesia locorregional disponibles.
- Los pacientes compensados deberán seguir el tratamiento habitual
hasta el día antes de la cirugía.
- Optimización de tratamiento crónicos en pacientes no compensados:
en estos pacientes está pendiente de ponerse en marcha un proyecto
de valoración prequirúrgica por medicina interna con vistas a la
optimización de los tratamientos de la patología de base. Queda
pendiente de adjuntarse el protocolo de derivación y funcionamiento de
esta colaboración .
Protocolo control infección
6

4. Enseñanza de ejercicios de fisioterapia respiratoria
Se entregará hoja informativa, donde se explica visualmente mediante gráficos e
instrucciones, los ejercicios que el paciente debe realizar pre y postoperatoriamente.
5. Estimular el inicio de ejercicio físico diario,
tal como caminar, subir escaleras, etc... en función de la capacidad del paciente.
6. Preparación intestinal prequirúrgica domiciliaria
En general los pacientes que vayan a ser intervenidos para colectomía NO
realizarán preparación anterógrada específica. Únicamente realizarán dieta
pobre en fibra la semana previa y se administraran enema de limpieza según
el protocolo establecido al efecto.
Aquellos pacientes que vayan a ser sometidos a resección de recto, o a
colonoscopia intraoperatoria, o en aquellos casos en que se considere
necesario y se solicite expresamente, se prepararan anterógradamente en
su domicilio según las indicaciones del protocolo establecido al respecto.
7. Cuidados prequirúrgicos en planta
- Todos los pacientes deberán ser rasurados en planta: el rasurado
debe incluir el abdomen completo desde los arcos subcostales hasta
ambas ingles y pubis (pubis incluido).
- Se procederá, posteriormente, a la higiene personal mediante ducha
con jabón de Clorhexidina.
PREMEDICACIÓN
1. NO AYUNO: (indicaciones que el paciente recibirá por escrito)
- El día preoperatorio:
se indicará dieta líquida (caldos, zumos sin pulpa, infusiones azucaradas).
- El día de la intervención:
- el paciente podrá mantener la ingesta de agua, zumo de manzana,
infusiones azucaradas o bebidas isotónicas tipo Isostar o Aquarius
hasta 3 horas antes de la intervención.
- en ese momento (3 horas previo a la intervención) se aconsejará
una última toma de 400cc de alguno de estos productos.
Protocolo control infección
7

Se excluirán de esta pauta de tratamiento: pacientes con oclusión o
suboclusión intestinal, hernia de hiato, reflujo gastroesofàgico, embarazo
2. Premedicaciones:
En la consulta de preanestesia se pautará la medicación oportuna, en
particular para protección gástrica (pantoprazol 40mg vo) y ansiolisis
(diazepam 5mg 150-90 min preIQ en los casos indicados) que no tendrá
interferencia con la pauta de ayuno recién descrita.
MANEJO ANESTÉSICO e INTRAOPERATORIO
1. Monitorización básica:
- ECG continuo, SatO2, Tensión arterial no invasiva cíclica, Capnografía,
Diuresis horaria, Temperatura (mediante termómetro esofágico)
- Determinación de Presión Venosa Central mediante inserción de catéter
destinado a ello. Indicada en pacientes de edad superior a 70 años o con
comorbilidad.
2. Monitorización especial:
2.1. Tensión arterial invasiva: su monitorización está indicada en caso de:
- Afectación severa de la función respiratoria (pO2 < 70 mmHg y/o pCO2 > 43
mmHg).
- Disfunción ventricular moderada-severa.
- Coronariopatía.
- Hipertensión pulmonar o antecedentes de tromboembolismo
pulmonar.
2.2. Catéter de Swan-Ganz: su inserción está indicada en:
Hipertensión pulmonar.
Disfunción ventricular severa.
3 . Vías venosas:
El acceso a vías venosas seguirá el protocolo de asepsia al efecto que
utiliza la clorhexidina como antiséptico de elección.
3.1. Vía periférica:.
Protocolo control infección
8

Si es posible de calibre 18 o 16 y localizada en antebrazo.
A mantener un máximo de 72h
3.2. Vía central: se recomienda su inserción a nivel de:
1. Yugular interna: con catéter de 15 cm, si está indicada la
monitorización intraoperatoria de la PVC.
No se recomienda mantener más de 4 - 5 d
2. Subclavia: acceso más recomendado intraoperatorio si está
indicada la nutrición parenteral en el postoperatorio.
3. Vena basílica a nivel de la flexura del codo
Tras insertar catéter venoso central, se realizará una analítica completa
con: - Bioquímica – Hemograma - Coagulación
- Albúmina (en tubo de CER)
4. Técnica anestésica:
4.1. Anestesia combinada:
Indicada en: pacientes con EPOC, patología respiratoria importante,
drogodependencia o dolor crónico severo tratado con opioides.
4.2. Anestesia general.
Resto de pacientes
5. Mantenimiento anestésico:
5.1. Administración de fracciones inspiradas de oxígeno elevadas (igual o superior a
80%)
5.2. Administración de AINEs:
Administrar al inicio de IQ: 50 mg Dexketoprofeno seguidos de 1g de Paracetamol.
6. Mantenimiento de la homeostasis:
6.1. Profilaxis antibiótica quirúrgica:
Administración de dosis profiláctica de antibiótica justo después de la
inducción según política de antibióticos:
Protocolo control infección
9

GENERAL:
Metronidazol 1000 mg iv + cefuroxima 1500 mg iv.
Protocolo control infección
En pacientes alérgicos a penicilina:
Metronidazol 500mg iv + Aztreonam 1g iv.
- Se realizarán re-inyecciones cada 3 horas durante toda la intervención,
administrando únicamente la mitad de la dosis inicial de cefuroxima.
ENDOCARDITIS:
Amoxicilina-clavulámico 2g/8h
En pacientes alérgicos a penicilina portadores de prótesis:
Vancomicina 1g iv (a pasar en 1h , antes de la IQ)
+ Aztreonam 1g iv (que se repite a las 3 horas)
± Metronidazol 500 mg (si quieren cubrirse anaeróbios)
- NO es necesario repetir dosis a las 3 h para el amoxicilina-clavulámico (sí
para el aztreoanam)
- NO es necesario añadir gentamicina
6.2 . Inserción de sonda nasogástrica
En general se procederá a la inserción de sonda orogástrica, que se
extraerá al final de la intervención.
En aquellos pacientes que presenten clínica oclusiva o en los que por algún
motivo el cirujano prevea ileo postoperatorio se procederá a la inserción de
sonda nasogástrica y se mantendrá durante el periodo postoperatorio
inmediato en aspiración intermitente retirándose tan pronto como sea
posible.
6.3. Mantenimiento de la normotermia:
Tras la inducción anestésica: termómetro esofágico, con control continuo.
Manta térmica: se aplicará a todos los pacientes.
En caso de administración de hemoderivados se calentarán a temperatura
corporal mediante calentadores de suero.
10

6.4. Mantenimiento de normovolemia:
Evitar una excesiva reposición debido al riesgo de acumulación en tercer
espacio así como a la posible dilución de factores de coagulación.
Se recomienda la administración controlada de cristaloides solo como
mantenimiento de un gasto urinario de 0,5 cc/kg/h.
En caso de inestabilidad hemodinámica o diuresis insuficiente, pensar en
posibles causas y valorar la respuesta a coloides en función de la clínica
que presenta el paciente y de la PVC.
6.5. Ventilación y Oxigenación
La hiperoxia perioperatoria reduce la incidencia de de náuseas y vómitos,
así como la de infecciones postoperatorias de la herida quirúrgica.
Se recomienda ventilación mecánica controlada por volumen o presión, con
un volumen corriente y una frecuencia respiratoria adecuados para
conseguir un EtCO2 entorno a 30-33.
Así mismo, se recomienda el empleo de una fracción inspirada de O2 igual o
superior al 80%.
6.6. Política transfusional según protocolo de utilización de hemoderivados
Hb > 10-9 g/dl: No transfundir
Hb < 9g/dl: Transfundir en pacientes con descompensación
cardiopulmonar
Hb < 8 g/dl: Transfundir en pacientes con antecedentes de
Enfermedad vascular (cerebral o coronaria) o
respiratoria crónica
Hb < 7g/dl: Trasfundir en pacientes normovolémicos
sin descompensación cardiopulmonar.
En el caso de que sea necesario trasfundir, se administraran las unidades
de una en una con reevaluación del paciente después de cada transfusión.
El manejo se ajustará individualizadamente en particular en los casos de
sangrado/riesgo de sangrado masivo.
Esta política es válida durante todo el periodo perioperatorio.
Protocolo control infección
11

6.7. Recuperación anestésica:
- Reversión del bloqueo neuromuscular
- Oxigenoterapia con Monagan durante 2 horas tras la extubación seguido
por Ventimask al 50%, se recomienda mantener oxigenoterapia,
sobretodo nocturna, durante las primeras 48 horas postquirúrgicas
MEDIDAS ESPECÍFICAS DE PREVENCIÓN DE CONTAMINACIÓN DEL
CAMPO OPERATORIO
1. preparación del campo:
- Antes de proceder a la preparación del campo estéril, en los casos en los
que sea necesario se realizará el lavado rectal con sonda y suero
fisiológico
- Lavados de manos con Povidona Iodada o jabón de Clorhexidina.
- Lavado de la piel del campo operatorio pre-asepsia con jabón de
Clorhexidina.
- Se aislarán los estomas presentes siempre que sea posible mediante el
uso, por ejemplo, de adhesivos transparentes a la piel circundante.
- Asepsia del campo operatorio con Clorhexidina alcohólica al 2% color
naranja con secado espontáneo antes del tallaje.
- Uso de tallas adhesivas no inventariables.
- Tras la laparotomía, la herida quirúrgica se protegerá únicamente
mediante el uso de protectores plásticos, sin el empleo de paños, tallas ni
gasas embebidas en antisépticos que recubran los bordes de la pared
abdominal.
2. Intraoperatorio:
- Cambio de guantes cada 2 horas y siempre que se entre en contacto con
cavidades sépticas o con la luz intestinal.
Protocolo control infección
12

- Retirada de material que se halla utilizado para trabajar en la luz
intestinal.
3. Preparación para el cierre:
4. Cierre:
- Cambio de bata y guantes antes del cierre de herida en caso de cirugía
abierta (cirujanos e instrumentista) y en caso de franca contaminación
con material intestinal o purulento. En caso de cirugía laparoscópica, sólo
cambio de guantes antes del cierre de la herida quirúrgica.
- Cambio de instrumental quirúrgico y mesa de instrumental antes del
cierre de la herida, en caso de cirugía abierta.
- Antes del cierre quirúrgico, repetir la asepsia del campo operatorio hasta
el borde cutáneo de la herida con Clorhexidina alcohólica al 2%, evitando
el contacto de la misma con las vísceras; aplicación de nuevas tallas
estériles adhesivas cubriendo y sobrepasando el tallaje inicial.
- El lavado-irrigación de la herida tras el cierre de los planos peritoneal,
muscular y aponeurótico, deberá realizarse mediante uso de suero
fisiológico puro, sin uso de Povidona Iodada ni Clorhexidina.
5. Tras el cierre:
- Tras el cierre cutáneo y previamente a la aposición del apósito protector,
se aplicará, en todas las heridas, Clorhexidina alcohólica al 2%.
- Pacientes con estoma: la apertura y fijación del estoma aisladamente.
Deberá llevarse a cabo tras el cierre de la herida quirúrgica y su
protección definitiva mediante gasas estériles. Se procederá a la
aposición de una talla fenestrada alrededor del estoma, que cubra por
completo el apósito de la herida. Tras la apertura del estoma, se
procederá a la aplicación de la bolsa estomal y posteriormente a la
retirada de la talla fenestrada.
Protocolo control infección
13

CONTROL POSTOPERATORIO
1. Nutrición precoz:
Puede ser oral y/o parenteral (NPT) según el tipo de cirugía y se decidirá a
criterio equipo quirúrgico y del servicio de endocrinología.
En líneas generales,
a. Parenteral:
• pacientes con oclusión intestinal
• en pacientes portadores de nutrición parenteral antes de la cirugía,
además de la NPT, debe iniciarse ingesta oral en los pacientes que
puedan tolerarla.
b. Oral:
todos los pacientes salvo contraindicación del equipo médico iniciaran
tolerancia oral a las 6 horas de la cirugía independientemente de la unidad
de hospitalización en que se encuentren.
la progresión se hará siguiendo las pautas que se adjuntan como anexo en
función de que sean o no portadores de estoma.
2. Movilización precoz
• de todos los pacientes a las 24 horas postoperatorias, tanto en
planta de hospitalización como en la unidad de reanimación
postquirúrgica.
• para los pacientes con reducida movilidad por características
clínicas (obesidad, edad avanzada, patología ósteo-articular,
portadores de laparotomía xifopúbica, etc.), se indicará la
sedestación en camas articuladas, siempre cuando se disponga de
ello.
3. Retirada de sonda urinaria
a las 24 horas postoperatorias siempre tras comprobar una correcta diuresis
y salvo en caso de pacientes en los que sea preciso mantener el sondaje por
Protocolo control infección
14

motivos clínicos o quirúrgicos (cistectomía, lesión ureteral, cirugía combinada
colorrectal-urológica, dificultad de sondaje intraoperatorio, etc).
4. Retirada precoz de vía central y drenajes
Drenajes:
a criterio del equipo quirúrgico y el motivo por el que se haya colocado.
habitualmente, no se drenarán los pacientes sometidos a colectomía con
anastomosis intraperitoneal y sin complicaciones
Vías:
Se procurará retirar las vías yugulares rutinariamente no más tarde de 48h
post inserción.
Se retiraran las vías subclavias cuando el acceso venoso sea bueno y no
se requiera NTP o control de PVC.
Se cultivaran las puntas de catéter rutinariamente con especial atención en
aquellos que se hayan retirado por sospecha de infección.
5. Manejo de la herida quirúrgica en planta
- Los apósitos protectores de las heridas aplicados en quirófano deberán
mantenerse sin recambio durante las primeras 48 horas desde la
intervención, siempre que estén limpios o sólo discretamente manchados,
realizando la primera cura tópica pasadas las primeras 48 horas
postoperatorias.
- En los pacientes portadores de estoma la cura tópica de las heridas
deberá realizarse siempre después de la manipulación del estoma y una
vez aplicada la bolsa estomal.
- En caso de pacientes que pueden hacer la higiene en la ducha, esta no
se demorará para evitar el cambio del apósito.
- Ante la sospecha de infección de herida es mandatorio realizar frotis de la
misma.
6. Protocolo analgésico:
6.1.Laparotomía media:
6.1.1.Analgesia sistémica: AINES
Protocolo control infección
15

Administración endovenosa de 50 mg de dexketoprofeno o 2 g de
metamizol seguidos de 1g de paracetamol en todos los pacientes que no
presenten alergias u otras contraindicaciones. Especial cuidado en con los
pacientes con alteraciones gastrointestinales, disfunción renal y riesgo de
sangrado.
6.1.2. Analgesia previa a la recuperación anestésica
6.1.2.1. Anestesia combinada:
- Catéter peridural: 30 min antes de finale¡izar el acto quirúrgico
administrar 6cc de bupivacaína al 0.125%
6.1.2.2. Anestesia general:
- En el caso de que se haya empleado remifentanilo como
analgésico durante el periodo perioperatorio, 60 minutos antes
de finalizar el acto uirúrgico debe administrarse un bolus inicial
de 0,15-0,2 mg/kg de cloruro mórfico endovenoso
- Analgesia local mediante una de las siguientes técnicas:
i. Realización de bloqueo TAP (transbodminal plane block)
ecoguiado, con administración de 1ml/cm de altura de
ropivacaína 0,475% de forma bilateral (dosis máxima 225
mg en una sola inyección y máximo de 675 mg/d)
ii. Infiltración de la herida con anestésico local (mismas dosis
de ropivacaina que en la TAP)
iii. Colocación de catéter subaponeurótico, conectado a infusor
elastomérico de anestésico local. (ver protocolo)
- Al despertar, valorar la percepción del dolor por el paciente (EVA
de 0 a 10): se administrará un segundo bolus 2 a 4 mg de
cloruro mórfico en aquellos pacientes que presenten un EVA
igual o superior a 4.
6.1.3 Mantenimiento analgésico
Protocolo control infección
6.1.3.1.Todos los pacientes , AINES:
- Dexketoprofeno 50 mg/ 8h o Metamizol 2g/ 8h y
- Paracetamol 1g/ 8 h endovenoso en pacientes que no
presenten alergias y otras contraindicaciones.
6.1.3.2. Anestesia general:
PCA de cloruro mórfico endovenoso.
(Ver protocolo PCA morfina)
6.1.3.3. Anestesia combinada:
16

Protocolo control infección
Levobupivacaína 0,125% vs Ropivacaína 0,2%
(ver protocolo epidural)
Retirar el catéter antes del alta de la RPQ
Rescate con morfina subcutánea
El objetivo es conseguir un EVA igual o inferior a 3.
6.1.3.4. Mantenimiento analgésico posterior a las 24h:
Pasar los AINES a vía oral (si la tolera) y
dejar Tramadol de rescate (50-100mg /8h)
6.2. Procedimientos laparoscópicos:
6.2.1. Analgesia sistémica:
- Iniciar tras la inducción anestésica.
- Administración endovenosa de 50 mg de dexketoprofeno o 2 g de
metamizol seguidos de 1g de paracetamol en todos los pacientes que no
presenten alergias u otras contraindicaciones.
6.2.2 Analgesia previa a la recuperación anestésica
- en el caso de que se haya empleado remifentanilo como analgésico
durante el periodo perioperatorio, 60 minutos antes de finalizar el acto
uirúrgico debe administrarse un bolus inicial de 0,15-0,2 mg/kg de
cloruro mórfico endovenoso
- en todos los casos infiltración de la herida y puntos de inserción de los
trócares con Ropivacaína 0,475%, (dosis máxima 225gm en una sola
inyección y máximo diario de 675mg) o bien inserción de catéter
subaponeurótico, en incisión para asistencia a la laparoscopia, conectado
a infusor elastomérico de anestésico local.
Al despertar, valorar la percepción del dolor por el paciente (EVA de 0 a
10): se administrará un segundo bolus 2 a 4 mg de cloruro mórfico en
aquellos pacientes que presenten un EVA igual o superior a 4.
6.2.3 Mantenimiento analgésico las primeras 48h:
6.2.3.1.Todos los pacientes AINES:
- Dexketoprofeno 50 mg / 8h o Metamizol 2g / 8h y
- Paracetamol 1g / 8 horas endovenoso en pacientes que no
presenten alergias y otras contraindicaciones.
17

Protocolo control infección
6.2.3.2. PCA de cloruro mórfico endovenoso, con bolus de 0,5 mg
con tiempo de cierre de 5 minutos mientras no puedan
implementarse otras técnicas de analgesia locorregional
El objetivo es conseguir un EVA igual o inferior a 3.
6.2.4.Mantenimiento analgésico posterior a las primeras 24 h:
Pasar los AINES a vía oral (si la tolera) y
dejar Tramadol de rescate (50-100mg /8h)
EVALUACIÓN DE LAS MEDIDAS ACORDADAS
1 grado de aplicación
- cuadro de control en quirófano.
2 impacto en la infección postoperatoria
18

Annex 53
Calendari de dispensació d’estupefaents
al Servei d’URG i B. Quirúrgic
Ús segur dels injectables.

Calendari de dispensació d’ESTUPEFAENTS
al Servei d’ URGÈNCIES i QUIRÒFANS
Unitat Inf. DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES
QUI 1ª X X
QUI 2ª X X
QUI 3ª X
URG. NIVELL 1
(4)*
URG. NIVELL 2
CIR. I MED.
(1+4)*
REA i QUIR.
(4+4)*
Hospital Universitari de Bellvitge
Feixa Llarga s/n
08907 L’Hospitalet de Llobregat
Tel. 932 607 500
Fax 932 607 561
www.bellvitgehospital.cat
X
• nº caixes d’estupefaents
X
X
X
X

CIRCUIT:
1- El zelador de Farmàcia recull pels serveis assignats les caixes d’estupefaents tancades, al
voltant de les 8:30h. Als quiròfans, preparen en bossetes individuals per quiròfan les
ampolles buides per reposar amb les receptes respectives.
2- Es baixen a Farmàcia les caixes i/o bosses i una auxiliar del servei fa la reposició al
moment
3- El zelador puja al servei corresponent els estupefaents reposats (s’ha de donar “en mà” a la
supervisora o persona responsable del servei)
Temps estimat de zelador de farmàcia en tornar les caixes: aprox. 20-30 minuts.
IMPORTANT:
El trasllat d’estupefaents demana per part del personal sanitari una actitud molt curosa i
responsable.
Agraïm des de farmàcia l’esforç per part de tothom.
Moltes gràcies.
Concha Faz.
Supervisora d'Infermeria.
Servei de Farmàcia.
Hospital Universitari Bellvitge.
cfaz@bellvitgehospital.cat
Hospital Universitari de Bellvitge
Feixa Llarga s/n
08907 L’Hospitalet de Llobregat
Tel. 932 607 500
Fax 932 607 561
www.bellvitgehospital.cat

Annex 54
Ús segur dels injectables.

Ús segur dels injectables 1
Grup de Treball de Prevenció de Risc de Transmissió Sèrica
Comitè de Seguretat Clínica
Febrer de 2012

Ús segur dels injectables 2
Els contagis per virus a través de la sang
són evitables
Els contagis accidentals amb virus de l’hepatitis B i C i VIH als
centres sanitaris comporten greus conseqüències en la salut dels
pacients afectats, així com serioses implicacions eticolegals per als
professionals.
Aquests contagis són evitables, ja que s’associen a un ús incorrecte
dels injectables durant la seva preparació o administració.
El coneixement i l’aplicació de pràctiques segures durant l’ús
d’injectables és la primera mesura per garantir que pacients i
professionals estiguin protegits cada cop que reben o administren
medicació parenteral.

En sabem prou o tenim falsos conceptes?
“La contaminació d’un injectable es limita
a l’agulla, i, per tant, si es retira l’agulla, la
xeringa es pot reutilitzar.”
“Els equips d’infusió eviten el reux i, per
tant, les injeccions d’administració no es
poden contaminar.”
“Si no hi ha sang visible a l’equip d’infusió,
no hi ha risc d’infecció per virus.”
“Els vials unidosi, que sembla que
contenen múltiples dosis, es poden
utilitzar per a pacients diferents.”
Ús segur dels injectables 3
Un cop utilitzades, tant l’agulla com la
xeringa poden estar contaminades i s’han de
rebutjar.
A efectes de la transmissió d’infeccions, tot
l’equip, amb la xeringa inclosa, és una unitat
connectada. La distància al pacient no
garanteix que petites quantitats de sang
puguin contaminar la xeringa.
Els virus de l’hepatitis B i C i el VIH poden ser
presents en quantitats sucients com per
produir un contagi ns i tot si no hi ha sang
visible als equips.
Els vials unidosi estan pensats per ser
utilitzats únicament en un sol pacient i en un
sol procediment.

Pràctiques no segures en l’ús dels injectables:
mecanisme de transmissió d’infeccions
Xeringa nova
Agulla nova
Vial nou
Pacient infectat
amb VHC
Ús segur dels injectables 4
Xeringa bruta
reutilitzada
Agulla bruta
retirada
Mateixa xeringa
Agulla nova
Mateix vial
Vial contaminat
Nous pacients
infectats amb VHC
La reutilització de xeringues pot transmetre malalties infeccioses, com l’hepatitis pel virus de l’hepatitis C
(VHC), a través d’un mecanisme creuat.
1. Utilitzem una agulla i una xeringa noves per a carregar la medicació.
2. Quan administrem la medicació a un pacient infectat amb el VHC, es contamina la xeringa per un
mecanisme de reux. Encara que canviem l’agulla, la xeringa continua contaminada.
3. Si utilitzem la mateixa xeringa per tornar a carregar la medicació, contaminem la totalitat del vial.
4. A partir d’un sol vial contaminat es poden infectar altres pacients amb el VHC.

Ús segur dels injectables 5
Pràctiques no segures en
l’ús dels injectables
1. Les agulles i les xeringues sempre són d’un sol ús. Mai s’ha d’administrar
medicació amb la mateixa xeringa a pacients diferents, tot i canviar
l’agulla.
2. No s’ha d’administrar mai medicació d’un vial unidosi a múltiples
pacients.
3. Les medicacions en format multidosi s’assignaran sempre a un mateix
pacient. Si hi ha alguna excepció i s’ha de compartir el vial, sempre
s’utilitzaran agulles i xeringues noves.
4. No s’ha de carregar sèrum siològic d’una mateixa bossa per a pacients
diferents. La pràctica de deixar agulles clavades a la bossa és insegura i
s’ha d’evitar en tot moment.
5. Durant la preparació i administració de medicació parenteral, cal seguir
estrictament les precaucions estàndard de prevenció d’infeccions. Cal
recordar que s’han de desinfectar els ascons amb alcohol al 70 % abans
de fer la punció.

Abril de 2012
www.bellvitgehospital.cat