Llibret Falla PORT 2011.qxd - Falla Port de Silla

Sillers ben cumplits de
raça raça albuferenca…
albuferenca…

4
{ Falles 2011 } Falla Port de Silla

Sumari
{ Sumari }
5

6
{ Falles 2011 } Falla Port de Silla

U
Editorial
{ Editorial }
7

8
{ Falles 2011 } Falla Port de Silla
Salutació Salutació del del
President President
{ Lorenzo Pérez i Rodríguez}

{ Falles 2011 } Falla Port de Silla
10
Directiva
Junta

Major
Comissió
{ Comissió Major }
11

{ Falles 2011 } Falla Port de Silla
12

Guardons
Comissió Major
{ Guardons Comissió Major }
13

14
{ Falles 2011 } Falla Port de Silla
{ A la Fallera Major }
Esther Esther
Toledano Toledano i Ríos Ríos

16
{ Falles 2011 } Falla Port de Silla
Entrevista
E
Fallera Major
{ Per Esther Zúnica i Revert }

{ Entrevista Fallera Major }
17

18
{ Falles 2011 } Falla Port de Silla

{ Entrevista Fallera Major }
19

20
{ Falles 2011 } Falla Port de Silla

{ Entrevista Fallera Major }
21

22
{ Falles 2011 } Falla Port de Silla
{ Falla Gran }
Lema
Ací hi ha
Artesà faller
tomaca
Vicent Llàcer i Rodrigo
Autor de la crítica
Remigi Serrador i Giner

24
{ Falles 2011 } Falla Port de Silla
Crítica
C
Falla Gran
{ Per Remigi Serrador i Giner }

{ Crítica Falla Gran }
25

{ Falles 2011 } Falla Port de Silla
26

{ Crítica Falla Gran }
27

28
{ Falles 2011 } Falla Port de Silla
A
Un any que mai
més tornarà
{ Per Anna Navarro i Celda
Fallera Major de l’any 2010 }

{ Un any que mai més tornarà }
29

30
{ Falles 2011 } Falla Port de Silla

Història
{ Història d’un any }
“S
d’un any
{ Per Iván Serrador i Ferrer }
31

32
{ Falles 2011 } Falla Port de Silla

{ Història d’un any }
33

34
{ Falles 2011 } Falla Port de Silla

{ Història d’un any }
35

36
{ Falles 2011 } Falla Port de Silla

{ Història d’un any }
37

38
{ Falles 2011 } Falla Port de Silla

{ Història d’un any }
39

40
{ Falles 2011 } Falla Port de Silla

{ Història d’un any }
41

42
{ Falles 2011 } Falla Port de Silla

{ Història d’un any }
43

44
{ Falles 2011 } Falla Port de Silla

Dansa dels
{ Dansa dels porrots }
porrots
45

46
{ Falles 2011 } Falla Port de Silla
Comparsa cristiana
Els Llauradors

Grup
d’artistes
{ Grup d’artistes }
47

48
{ Falles 2011 } Falla Port de Silla

Els Els motors motors de de
la marjal marjal
49

50
{ Falles 2011 } Falla Port de Silla
L
Els motors de
l’Albufera
Precedents, funció i desenvolupament
{ Per Francesc Guillem Chilet
Historiador de l’art }

{ Els motors de l’Albufera }
51

52
{ Falles 2011 } Falla Port de Silla

{ Els motors de l’Albufera }
53

54
{ Falles 2011 } Falla Port de Silla

{ Els motors de l’Albufera }
55

56
{ Falles 2011 } Falla Port de Silla

Coneixent a Francesc
{ Coneixent a Francesc Guillem }
Guillem
{ Per José Vicente Zaragozà i Huesa }
V
57

58
{ Falles 2011 } Falla Port de Silla

{ Coneixent a Francesc Guillem }
59

60
{ Falles 2011 } Falla Port de Silla

{ Coneixent a Francesc Guillem }
61

62
{ Falles 2011 } Falla Port de Silla
E
Motors i tancats
albuferencs
{ Per Borja Chust Navarro
Llicenciat en Ciències Ambientals }

{ Motors i tancats albuferencs }
63

64
{ Falles 2011 } Falla Port de Silla

Aqüífer,
R
riu i pou
Una relació no sempre ben avinguda
{ Aqüífer, riu i pou }
{ Per Alberto Alapont i Benaches }
65

66
{ Falles 2011 } Falla Port de Silla

{ Aqüífer, riu i pou }
67

68
{ Falles 2011 } Falla Port de Silla

Escrits Escrits Escrits
d’opinió d’opinió d’opinió
iii
Col·laboracions
Col·laboracions
Col·laboracions
literàries literàries literàries
69

70
{ Falles 2011 } Falla Port de Silla
Ara fa mig segle…
l’any 1961
{ Per Josep Antich Brocal }
Aquell any va haver de tot, coses interessants i
d’altres rutinàries segons la importància que
cadascú dona als esdeveniments. La televisió va
informar d’importants moments en la vida del
planeta i dels espanyols, doncs l’entrada en
Eurovisión el dia 1 de gener va representar una
progressiva obertura a l’exterior en reprendre les
relacions amb els veïns europeus, i malgrat la
censura, multitud de notícies internacionals es
van conèixer a través de la petita pantalla. El
començament dels 60, també fou un símbol de
millora econòmica i industrial perquè va significar
l'inici de l’enlairament econòmic, doncs la dictadura
de Franco va anar deixant enrere l’autarquia
que la caracteritzava.

{ Ara fa mig segle… l’any 1961 }
El 20 de gener, John. F. Kennedy, va jurar el seu càrrec de president. Els
Estats Units trenquen relacions diplomàtiques amb Cuba. Enrique Galvao
amb un grup armat segresta un translàntic portuguès en protesta per les
dictadures de la península ibèrica. Un equip de metges dirigit per l'italià
Daniele Petrucci experimenta fecundacions d’òvuls humans en una proveta.
Luis Buñuel va guanyar la Palma d'Or del Festival de Cannes per la
pel·lícula Viridiana (que no podrem visionar fins deu anys després). I el
Papa Joan XXIII rumiava reformar la imatge retrògrada de l’església preparant
el Concili Vaticà II.
Marilyn Monroe, la malaurada musa de la meua generació, i Arthur
Miller es divorcien després de cinc anys de matrimoni. Es llança la primera
sonda a Venus, la soviètica Venera I. Es ajusticiat Leónidas Trujillo, dictador
de la República Dominicana durant més de 30 anys (açò va provocar
nombrosos comentaris entre els colons de Silla que havien tornat de Santo
Domingo). Es suïcida el famós escriptor nord-americà Ernest Hemingway a
l’edat de 61 anys. En Israel, el criminal de guerra nazi Adolf Eichmann compareix
davant un tribunal de Jerusalem, sent sentenciat a mort i executat.
El cosmonauta soviètic Yuri Gagarin es converteix en el primer ésser humà
a viatjar a l’espai. Fracassa la invasió nord-americana de la Bahia de
Cochinos. L’exèrcit popular rus aixeca el Mur de Berlín, aïllant el sector
occidental amb tanques de blocs i filferro... I una bona notícia: En el Cavern
Club de Liverpool actuen per primera vegada Els Beatles, un conjunt al que
mai ningú ha pogut superar...
A Espanya, l’actualitat girava al voltant del futbol, el Real Madrid va ser
campió de lliga amb 43 punts gràcies als gols de Di Estefano. La cantant elegida
por TVE per representar-nos al I Festival de Eurovisión va ser
Conchita Bautista amb la cançó Estando contigo, que havia popularitzat
Marisol, una xiqueta bastant “rojeta” que no va voler participar. Es posa en
marxa el Plan de Estabilitzación que obria el comerç i establia un canvi de
60 pessetes per dòlar, la qual cosa feia d’Espanya una destinació molt atractiva
per als turistes. En 1961 van
arribar al nostre país un total de 7,5
milions de visitants enfront dels 5
milions de 1960. També es van produir
nombroses sortides dels espanyols,
més d’un milió... no a fer turisme,
sinó a treballar a França,
Alemanya, Suïssa, Bèlgica i altres
països europeus. Però la notícia més
preocupant va ser la reacció marroquí
en protesta de no retirar les tropes
espanyoles de Ceuta i Melilla,
71

72
{ Falles 2011 } Falla Port de Silla
una reacció diplomàtica acompanyada d’accions i provocacions militars semblants
a la guerra de Sidi Ifni de 1957 (ha passat mig segle i encara segueixen
igual).
A la capital, el món de l’esport va quedar impactat per la mort en accident
de cotxe, a la carretera del Saler, del futbolista brasiler del Valencia CF,
Walter Marciano. A partir d’aquell moment, al meu amic Vicent Garcia
Baixauli, que ja despuntava amb l’equip infantil del Silla, com que també
era morenet, li posaren d’apodo “Walter”, i a hores d’ara encara el porta
orgullós.
Al nostre poble, aquell 1961 acabàvem d’estrenar la famosa Pista de Silla,
la nova carretera directa amb la capital. També estàvem d’enhorabona per
la finalització de les obres del clavegueram i aigua potable a les cases, un
mèrit de l’equip municipal de l’alcalde Vicent Lluesa que permetrà a tots els
veïns obrir l’aixeta i substituir el tradicional “comú” per un higiènic “quarto
de bany”. I en consultar la premsa, trobem notícies locals com: La proclamació
de les Cambreres del Crist, Paquita Flores Zaragozà i Mari Carmen
Iborra Gimeno. La mort del canonge arxiver de la Catedral, D. Elies Olmos,
de 80 anys, natural de Silla. La presa de possessió dels nous regidors de
l’Ajuntament: Emili Bermell, Josep Espuig, Jesús Llopis, Lluís Costa, Rafel
Marí, Vicent Romeu, Pasqual Ballester, Juan Ferreres i Albert Zaragozà.
El premi Rosa Antich va ser guanyat per Maria Pilar Mirabet Marí, la
millor estudiant de l’any, aquella xica que de major volia ser “azafata”. Ho
va aconseguir, però va morir onze anys després en estavellar-se l’avió on
viatjava, deixant a la família i el poble amb una gran commoció.
Recepció de l’alcalde LLuesa
als futbolistes Ballester i Cabello.
M. Pilar rebent el premi acompanyada de
son pare i les amigues.

{ Ara fa mig segle… l’any 1961 }
Aquell estiu va caure una forta granissada que va arrabassar les collites
del terme, especialment l’arròs. Els futbolistes Cabello i Ballester, de la mà
de l’entrenador Vicent Morera, es proclamen campions d’Espanya amb la
selecció valenciana. El Silla C.F estava al cap de la classificació regional
amb un equip intractable: Alba, Giner, Daniel, Palau, Herrero, Zaragozà,
Mirto, Juanín, Roberto, Martínez Bau i Carbonell.
El cronista, D. Julio Carbonell, demana públicament a l’alcalde i de
manera enèrgica una Casa de Cultura (després es va oblidar del tema), per
contrarestar s’organitza al poble un festival de Coros y Danzas... També
dona compte del descobriment a Silla d’un violí “Stradivarius” procedent de
la família del notari D. Tomàs Català. El dia 14 de juliol es va pegar foc la
fàbrica CEMAR, provocant una fumaguera negra que va envair el poble.
L’edifici va quedar destrossat completament.
Unes morts molt sentides van ser les de Valentí Magalló Cuñat, de 66
anys, el benvolgut “Valentinet”, que va faltar mentre dormia plàcidament a
una tauleta del bar de Coa. I també la d’Arturo Navarro, de 25 anys, pel
greu accident que la va provocar i per ser germà de “la Morena”, la nostra
cantant que aleshores triomfava a les terres americanes.
Aquell any, la població de Silla era de 7.843 persones, van haver 32 matrimonis,
120 naixements i 39 defuncions, iniciant-se així una taxa de creixement
vegetatiu de les més elevades de la història, el famós “baby-boom” de
la dècada.
La festa fallera
Les falles d’aquella època, malgrat ser una celebració molt popular a la
capital des de mitjan segle XIX, als pobles era circumstancial i no havia
garantia de continuïtat. La primera que plantaren a Silla va ser l’any 1934,
repetint-se els dos anys següents, però després va vindre la guerra... Als
anys 40 i 50 la gent no tenia diners, la majoria de les falleres havien de llogar
el seu vestit, l’ajuntament no subvencionava com ho fa ara, els fallers no
tenien casal (era un casino on es reunien) i els únics ingressos depenien de
les possibilitats econòmiques dels membres de la comissió i les xiques arreplegant
pels carrers. Era necessària la col·laboració d’una colla d’amics que
s’acomboiaren per a “fer festa”, i si acabaven farts de treballar o amb la butxaca
escotà, l’any vinent ja no volien repetir l’experiència, ni tampoc eren
capaços de convèncer altra gent per que s’animaren, per això alguns anys no
plantaven falla.
73

74
{ Falles 2011 } Falla Port de Silla
A Silla, el 1961 si que va haver festa, i és precisament a partir d’aquesta
data quan es consolida definitivament any rere any. El President va ser
José Ramón Sanchis Bas, el secretari Alfredo Mirabet, i entre la resta d’entusiastes
trobem els noms de Pepe Pastor, Salvador Sarionet, Rosendo
Tormos, Vicent Cordellat Follo, Salvador Magalló, Ubaldo Làzaro, Pepe
Cabello, Federico Calvo... fins un total de 12 membres. I l’artista faller,
Paquito Hernandis Díaz, un xicot de Silla que feia escultures.
Com a fallera major va ser proclamada Mari Carmen Forner Ruiz, la
Pilotera. La “Reina de la Festa” va ser Carmina Sanchis Ibañez. La “Reina
del Foc”, Mari Carmen Romeu Rosaleny, la del Cono. I fallera major infantil
Consuelin Lluesa Calvo, aleshores filla de l’alcalde. Aquella celebració
haguera sigut del tot normal, com la d’altres anys, doncs la festa solia
començar i acabar sense més història, només conservant unes fotos per a la
posteritat, i en el record de cada fallera alguna anècdota molt particular.
Però l’any 1961 va ser una excepció.
La ciutat de València, el cap i casal de la festa on es centrava tota la informació
periodística nacional, va elegir una Fallera Major Infantil nascuda a
Silla, coneguda per tothom com “la xiqueta del polero”. Era d’una família
modesta, formada pel pare, Francisco Alfonso Callejas, descendent de
Crevillent; la mare, Santiaga Sánchez Gonzalez; sis fills: Paco, Carmen,
Antonio, Alfonso, Lolita i Nina, que en realitat li deien com a la tia fadrina,
Trinidad, la qual regentava una venda de llepolies a la porta de l’església,
coneguda aleshores com “la paraeta de la Xurra” per diferenciar-la de “l’agüeleta”,
la “tia Dolorestes” i el quiosc del Sigronero, que eren els altres
punts de referència que aleshores havia a la plaça del poble.
Vivien al carrer del Toll, al núm. 21, fins que van haver d’abandonar l’habitatge
i mudar-se en un barracó de fusta en l’era de Monato on estava el
camp de futbol provisional. Era la dècada dels cinquanta i ho recorde perfectament,
doncs jo vivia al carrer de Planells i aquell sequer era el lloc on
jugàvem diàriament tots els xiquets de la barriada: Batiste el Griseldo,
Batiste Hostalet, Alberto Gòmez Llapisera, Andrés Estornell, Rafel Sapena,
Antonio Xarpeta, Agostí, els germans Canillos, Paco el Castellano, els germans
Ruano…
Sa mare era una dona fràgil, introvertida i delicada de salut, va morir el
1958. Son pare era tot el contrari, desimbolt, simpàtic i amb la facilitat de
paraula que caracteritza els venedors ambulants; i deien que semblava
extraordinàriament a l’actor José Bódalo, el famós “Canyamel” de la
novel·la Cañas y barro. També va morir jove, dos anys després que la sua
dona. Aquell dia el recorde casualment perquè anàrem a Picassent a plegar
garrofes per al tio Roig de les Vaques, també venia el seu germà Alfonso, de

{ Ara fa mig segle… l’any 1961 }
la meua edat; i quan arribarem al
poble dalt del carro, estava esperant-lo
la tia Maria la Pilotera per
donar-li la notícia. El va cridar
apart i de sobte va esclatar en un
plor que ens va commoure a tots.
Dels altres germans, com ja eren
més majors no tinc tanta memòria,
només recorde a Carmen, que era
guapíssima.
En morir els pares, Lolita, amb 9
anys i amb la impossibilitat de
criar-la els germans, va quedar a
càrrec de les monges de la
Lolita amb les companyes de la Beneficència.
Beneficència, on va trobar un nou
allar dintre dels murs del carrer la
Corona, i també uns estudis per al dia de demà. Els seus dies eren bastant
rutinaris, fins que un dia va visitar el col·legi una comissió formada per
autoritats i membres de la Junta Central Fallera, els quals havien de seleccionar
una xiqueta òrfena per a ser proclamada fallera major infantil de
València. La pregunta és: ¿Com
podia ser veritat si això era un privilegi
de la gent rica ?... Cal explicar
que tot va ser una maniobra política
de l’alcalde Adolfo Rincón de
Arellano, qui ja havia tingut algun
problema en enfrontar-se als jerarques
de Madrid a ran de les indemnitzacions
de les destrosses provocades
per la riuada. En resposta a la
imposició de fer fallera major infantil
de 1960 a la rica i famosa
Carmencita Martínez Bordíu,
(actualment de moda a la televisió),
aquest home va proposar per a l’any
següent la designació d’una xiqueta
pobra i anònima... i van seleccionar
Lolita Alfonso, de Silla.
Per ella, el somni va començar
com un regal de Nadal, doncs va ser
el 25 de desembre de 1960 quan li
donaren la notícia, la qual va tindre
El director del centre li llegeix el
telegrama de nomenament
75

76
{ Falles 2011 } Falla Port de Silla
un ressò a nivell nacional i internacional,
doncs la propaganda del
règim va aprofitar la jugada del
alcalde per exaltar de manera
ostentosa l’acte solidari i de caritat
cristiana que s’havia produït a
València, considerat un exemple a
seguir per altres entitats elitistes.
Però fora quin fora el motiu del seu
nomenament, la realitat és que va
poder viure uns quants mesos
immersa en un conte de fades. Li
regalaren el vestuari, les joies, era
portada de revistes i protagonista
d’articles de premsa, posava per als
fotògrafs, li obriren una cartilla
d’estalvis amb 5.000 pessetes d’a-
Imposició de la banda de Fallera Major
quella època, i les companyes de la
Beneficència li demanaven autògrafs... ¿Què més podia demanar?. Els seus
germans no s’ho podien creure... llàstima que els pares no pogueren conèixer
tanta felicitat. La néta de Franco, acompanyada dels marquesos de
Villaverde, van acudir a l’acte de proclamació en el Saló de Cristal de
l’Ajuntament, imposant-li a Lolita la banda que l’acreditava com a digna
successora.
Arribà la setmana gran, i malgrat l’exhaustiu programa que la Junta li
havia preparat amb recepcions i visites acompanyant la fallera major, ella
també va voler acudir al seu poble el
diumenge anterior a Sant Josep. No
cal dir que va rebre una gran acollida,
així ho recullen les notícies de
premsa que adjuntem. Tot aquell
somni va durar un any sencer, fins
que la nova fallera major de 1962 la
va substituir, un somni viscut sense
cap ostentació de vanitat, perquè cal
dir que Lolita era com sa mare, una
xiqueta reservada i tímida, un
caràcter també justificat per les circumstàncies
familiars que havia
patit. D’allí un temps, feta ja una
dona, va eixir del col·legi per continuar
la trajectòria personal en
altres llocs.
Al Saló de Cristal amb la seua Cort d’Honor

Aclamada pels carrers de València
{ Ara fa mig segle… l’any 1961 }
Malgrat no viure a Silla, la gent del poble no la va oblidar, especialment
el món faller, ja que sempre tornava a la memòria aquella anècdota única i
irrepetible. Tant fou així, que l’any de la fundació de la Falla del Port, el
1978, com que no havia fallera anomenada prèviament, el tio Martínez (que
se les sabia totes i sempre tenia la solució adequada) va evocar aquella història,
localitzant a Lolita per què
fora ella l’encarregada d’imposar la
primera banda a la fallera major del
Port, Amparo Peris i Mas.
Al Teatre Principal amb Carmencita
Matínez Bordiu
Han passat 50 anys... i sembla el
moment adequat per retrobar
aquell testimoni. En primer lloc
vaig localitzar el seu germà Toni,
qui molt amablement em va facilitar
una entrevista amb ella, acudint a
Silla tots dos, acompanyats també
de l’altre germà, Alfonso; unes persones
afables, agraïdes i bons conversadors,
els quals no poden dissimular
que encara l’adoren.
A hores d’ara, aquella xiqueta
s’ha convertit en una senyora res-
77

78
{ Falles 2011 } Falla Port de Silla
pectable, de 59 anys molt ben portats,
i dic l’edat perquè a ella no li
importa dir-la, i a més a més, les
dates de l’esdeveniment son públiques
i notòries. Normalment parla
en castellà, però domina perfectament
la nostra llengua i així mantenim
la nostra conversa, no sense
advertir-me prèviament que l’han
cridat d’altres llocs per a entrevistar-la
i sempre s’ha negat, però que
avui ha vingut a Silla perquè és el
seu poble. Dit açò, em mostra diverses
fotografies, i sobre elles anàvem
comentant alhora que jo li preguntava:
Lolita, parla’m de la teua infància.
Els meus pares i ma tia vingueren a
Silla l’any 1946, procedents de Manzanares (Ciudad Real), ja portaven
tres fills, i ací varem nàixer els demés. Recorde molt vagament la
casa del carrer del Toll, on vivíem de lloguer, però mai podré oblidar
el barracó... Allò va ser una canallada que li feren a mon pare, que
com era un home d’idees clares i no podia callar les injustícies, ja
m’entens... li posaren una denúncia falsa i de la nit al matí tinguérem
que desallotjar la casa, i després no havia manera de trobar-ne
una altra. Mira, són coses d’aquella època... gràcies que la tia Dolores
“la Sebastiana” li va deixar un tros de terreny davant el seu magatzem
i allí estàvem tots junts, nou persones en un casetó de 20 metres
quadrats, dormint en lliteres i remullats d’aigua quan plovia.
I de què vivíeu?
Mon pare no parava mai... Treballava pel seu compte, venia gelats pel
poble durant l’estiu; a l’hivern torrava pomes i castanyes, feia piruletes
de caramel... i també tenia futbolins repartits al parc de Silla i en
altres pobles. Ma tia tenia “la paraeta” a la porta de l’església, i ma
mare s’encarregava de la casa, del menjar i la roba. Els meus germans
majors es llogaven al camp a la ceba, la creïlla, a collir dacsa...
a espigolar, i entre tots aconseguien prou recursos per menjar i fregir.

{ Ara fa mig segle… l’any 1961 }
Mai hem passat fam, però estàvem acostumats a treballar, jo als 5
anys ja ajudava a empaperar polos, a contar monedes i a embossar
llepolies de la paraeta, però sobretot, tinc que agrair als meus pares
que ens inculcaren solidaritat i cariño entre els germans, a ser tots
una pinya.
Recordes el veïnat?
Si, sobretot els que vivien allí al costat: la caseta de los Siete
Enanitos, Amalín i Cervera, que tenia vaques de llet... A Miguelín, a
Cari i els sus germans, a Amparin Castells... Era bona gent i també
es preocupaven de nosaltres. Recorde aquells diumenges plens de gent
que venia a veure els partits de futbol. Però fa tant de temps d’això
que pareix un somni...
Parla’m de ta mare.
Ma mare era una bona dona, callada i resignada, que al final no va
poder resistir la situació veient a mon pare patir per no poder ofereirnos
una casa normal. Mira si estava indignat, que va fer fotos del
barracó amb tots nosaltrs dins i va escriure al governador, a l’arquebisbe
i al seu cunyat que era de la División Azul, escrivint darrere de
la foto: “Así vive un español con família numerosa, ésta es la España
de Franco”. - Va vindre la policia al barracó, però no li va passar res...
(apunta Antonio), però no m’estranyaria que per aquella protesta
varen fer fallera a la meua germana, com una manera de callar la
consciència - .
Només nàixer la meua germaneta menuda, ma mare va caure malalta
dels pulmons i poc després va morir... Jo tenia 6 anys, imagina’t.
Varen ser ma tia i ma germana Carmen les que varen fer de mare, i
per més desgràcia, als dos anys també va morir mon pare, el 1960, i
allò va ser el colmo de les desgràcies.
I què va passar amb tots vosaltres?
Als pocs dies, ma tia Trini es va ocupar de buscar una solució. En
principi, ens va acollir un familiar a València, però als més xicotets
ens van internar: Nina i jo a la Beneficència, i Alfonso a la
Misericòrdia. Després va vendre un solar qui tenia al carrer Vicente
López, davant la porta del camp de futbol, un terreny adquirit amb
les 15.000 pessetes que li tocaren de la loteria i on pensàvem edificar
una casa, el somni de tota la família. Va llogar un pis a València i
allí vivia amb els meus germans majors.
79

80
{ Falles 2011 } Falla Port de Silla
Com acceptares l’ingrés en la Beneficència?
Ni bé ni mal... Allí vaig començar una nova vida, totalment diferent
de l’anterior... No sé com explicar-ho... Primer amb reserves i després
amb total conformitat. Tenia amigues, anàvem a escola tots els dies,
ja que allí es podia fer l’ensenyament primari; resàvem, jugàvem,
entràvem al menjador, dormíem totes juntes i tot això, una convivència
molt personal amb xiquetes de la mateixa edat, però sempre dins
de la disciplina que les monges imposaven. No hi havia altre remei...
Ma tia em va explicar que allò era lo millor per a mi, i jo ho vaig
acceptar.
I arriba la noticia de la proclamació...
Si, el gran dia... Ja sabeu el què va passar, ho he contat i s’ha publicat
moltes vegades amb tots els tòpics afegits: “la Cenicienta”, “el
cuento de hadas”, “la niña pobre”... que en aquest cas era veritat, imagina’t,
jo en companyia de la néta de Franco i Maria Victoria Lamos
d’Espinosa, germana del futur ministre. Tot allò em va desbordar, em
portaven amunt i avall com una nineta que calia exhibir, vaig eixir
en la tele, en el NO-DO i en les revistes com una figura important,
però jo encara no era conscient de la repercussió mediàtica. L’única
cosa que no em agradar és que m’aïllaren de la meua família durant
dos mesos... No sé per quina raó no podien vindre a visitar-me.
Va ser una vivència impressionant, i encara que he intentat deslligarme
d’aquell protagonisme, la veritat és que em va marcar per sempre.
També vingueres a Silla.
Clar que sí... Em varen rebre
a l’Ajuntament i vaig signar
en el llibre de personalitats.
M’anomenaren “Hija
Predilecta de Silla” i fins i tot
volien posar un carrer al meu
nom, ja veus... Em va acompanyar
tota la Cort d’Honor i
ens tractaren molt bé. Jo no
entenia aquell canvi, perquè
abans no era ningú, passí 9
anys de la meua vida desapercebuda,
i de la nit al
matí ja era una reina. A l’església amb les dues Corts d’Honor, la de Silla i la València

Amb la corporació municipal signant al Llibre de Persones Il·lustres En la paraeta amb sa tia Trini
I en acabar tot allò, què va ser de la teua vida?
{ Ara fa mig segle… l’any 1961 }
Del tot normal... Als 13 anys vaig deixar la Beneficència i vaig cursar
el Batxillerat en les Escolàpies, després, en l’Institut Social de la
Dona vaig estudiar secretariat. Em posí a treballar, em vaig enamorar
i als 19 anys estava casada. Als 20 anys vaig tindre un fill, que ja
n’ha complit 38 i m’ha donat una
néta guapíssima. Després vaig tindre
una filla encantadora (em mostra
la foto molt orgullosa)... i ací
estic, molt agust recordant tot allò.
Què trobares de positiu en
aquella experiència?
La il·lusió i els regals, encara que
alguns se’ls van quedar les monges,
com la nina de la neta de Franco, la
bicicleta, la televisió i algunes coses
més (diu somrient). Durant aquells
mesos el col·legi va rebre molts
regals: posaren jocs en el “recreo”,
repartien bombons i feien dinars
extres per a totes les xiquetes. La
Diputació em va nomenar filla
adoptiva i em donaren diners, també
un rellotge del Sr. Iborra, els
joiers de València un collar i una
medalla d’or, el Cordobés la televi-
81

82
{ Falles 2011 } Falla Port de Silla

{ Ara fa mig segle… l’any 1961 }
sió, el València CF va fer una recaptació i recolliren 8.000 pessetes, i
el pintor L. Mayol em va pintar un retrat a l’oli. I una altra cosa que
no sabràs: tinc un pasdoble compost pel mestre D. José Cervera, que
es titula Lolita Alfonso ... En fi, per eixa part tot va ser molt positiu.
També vagi aprendre a ser agraïda amb la gent que em va considerar...
Durant els quatre o cinc anys següents, a iniciativa meua, felicitava
a la néta de Franco el dia del seu sant, i en resposta, el secretari
particular de El Pardo m’enviava una amable carta en nom seu.
Encara les guarde.
També et diré, que aquella experiència em va despertar l’estima a les
falles, i des d’aleshores sempre he estat relacionada. Deu anys després
de tot allò, el 1971, em varen elegir per a la Cort d’Honor de Lourdes
Pascual, fallera major de València, i actualment encara estic relacionada
amb la comissió de Na Jordana i Blanqueries, d’on sóc fallera
honorària.
I de negatiu?
Mira... Em van decebre algunes promeses incomplides. Jo no volia res
per a mi, no tenia per què, només vaig demanar que ajudaren a la
família. El meu germà Paco va trobar treball d’allisaire, Toni va
entrar a treballar als Viveros, i Carmen a casa de D. Salvador
Cervera; és veritat que ens ajudaren. Però un dia, va aparèixer en la
premsa una notícia dient que Franco ens havia regalat una vivenda
de la Caja de Ahorros, i no era cert... per això, la meua germana, que
tenia 16 anys i ni es tallava davant de ningú, es va plantar en
l’Ajuntament de València a que li digueren on estava el piso, però allí
no sabien res, i va moure a la Glorieta a parlar amb el director de la
Caixa, Emilio Viñals, i d’allí al governador Posada Cacho...
¿Saps en què va quedar el piso?... una porteria en Fernando el
Católico núm. 16.
Per altra banda, com a filla adoptiva de la Diputació, em van prometre
que quan aprovara el secretariat entraria a treballar alli, i encara
estic esperant que em criden. Mentre era notícia tot eren bones
paraules, però passà el temps i les autoritats s’oblidaren de mi. Però
no només a València vaig tindre decepcions. A Silla, l’any 1963, el
meu germà Toni havia sol·licitat com a representant meu, un pis del
govern al carrer José Maria Pemàn, en principi li’l varen adjudicar,
però a l’hora de rebre les claus li digueren que no podia ser perquè ja
estàvem recollits amb ma tia.
83

84
{ Falles 2011 } Falla Port de Silla
Tot allò em va decebre molt... pensa, que posseir una vivenda pròpia
era una obsessió per a tots nosaltres, però ja està oblidat perquè
només guarde les coses positives.
Vols afegir alguna cosa?
Sí, agrair-te que t’hages recordat de mi, i dir que Silla continua sent
el meu poble, on vaig nàixer, i això no m’ho llevarà ningú. Em teniu
a la vostra disposició, però per favor, no vull cap protagonisme, pense
que no m’ho mereixc.
Moltes gràcies, però no estic gens d’acord... Sí Lolita, sí que
t’ho mereixes, perquè vulgues o no, el teu nom forma part de
la nostra Història com a protagonista d’aquella experiència
tan singular que vares viure, fa ara mig segle.
Lolita en l’actualitat, posant baix el seu retrat.

Recordant un bon faller:
Joan Monleon
(València, 1936-2009)
{ Recordant un bon faller: Joan Monleon }
{ Per Carmen Primo i Zaragozà “la Masera” }
L
85

86
{ Falles 2011 } Falla Port de Silla

{ Recordant un bon faller: Joan Monleon }
87

88
{ Falles 2011 } Falla Port de Silla

L
Arqueologia de
l’Albufera
de Silla
{ Arqueologia de l’Albufera de Silla }
{ Per Llorenç Alapont i Martín
President del Col·legi d’Arqueòlegs de València i Castelló }
89

90
{ Falles 2011 } Falla Port de Silla
Pintura mural que representa Bacus.
Segle I dC.
Disc de llàntia amb el rostre d’un
faune. Últim terç del segle I dC.
Pintura mural amb escena aquàtica.
Segle I dC.
Llànties amb els discs decorats.
Segle I dC.

Amulet fàl·lic. Segle I dC.
Planimetria dels fonaments de l’aqüeducte i del forn romà.
{ Arqueologia de l’Albufera de Silla }
91

92
{ Falles 2011 } Falla Port de Silla
Recreació de l’aqüeducte romà.
Contrapesos per a les xarxes de pesca.
Segle I dC.
Ham de bronze. Segle I dC.
Agulles d’os. Segle I dC.

Àmfora per a contenir salaons.
Planimetria de les sènies.
{ Arqueologia de l’Albufera de Silla }
93

94
{ Falles 2011 } Falla Port de Silla
Recreació de la sènia islàmica.

{ Arqueologia de l’Albufera de Silla }
95

96
{ Falles 2011 } Falla Port de Silla
El modernisme
a Silla
{ Per José Mas i Pons }
U

{ El modernisme a Silla }
97

98
{ Falles 2011 } Falla Port de Silla

{ El modernisme a Silla }
99

100
{ Falles 2011 } Falla Port de Silla
L’horta
valenciana
{ Per Carmen Primo i Zaragozà }
L

{ L’horta valenciana }
101

102
{ Falles 2011 } Falla Port de Silla

{ L’horta valenciana }
103

104
{ Falles 2011 } Falla Port de Silla

{ L’horta valenciana }
105

106
{ Falles 2011 } Falla Port de Silla
El centre ocupacional Tola: 30 anys treballant per les
persones amb discapacitat intel·lectual
(In) visibles
{ Per Vicent San Ramón i Ferrer
Director del Centre Ocupacional TOLA }
O

{ (In) visibles }
107

108
{ Falles 2011 } Falla Port de Silla

{ (In) visibles }
109

110
{ Falles 2011 } Falla Port de Silla
V de Vendetta, el Parlament
Britànic, i les
Falles de València
{ Per Iván Serrador i Ferrer }
P

{ V de Vendetta, el Parlament Britànic, i les Falles de València }
111

112
{ Falles 2011 } Falla Port de Silla

Reflexions
{ Reflexions pirotècniques }
pirotècniques
{ Per Carmen Primo i Zaragozà “la Masera” }
E
113

114
{ Falles 2011 } Falla Port de Silla

{ Reflexions pirotècniques }
115

116
{ Falles 2011 } Falla Port de Silla

Eugeni
S. Reig
{ Per Carmen Primo i Zaragozà “la Masera” }
E
{ Eugeni S. Reig }
117

118
{ Falles 2011 } Falla Port de Silla

A
Castellanismes
{ Castellanismes subtils }
subtils
{ Per Eugeni S. Reig }
119

120
{ Falles 2011 } Falla Port de Silla

{ Castellanismes subtils }
121

122
{ Falles 2011 } Falla Port de Silla
E
José Luis García
Berlanga
{ Per José María Aguado i Llobet }

{ José Luis García Berlanga }
123

124
{ Falles 2011 } Falla Port de Silla

Comissió Comissió
Infantil Infantil
125

126
{ Falles 2011 } Falla Port de Silla
Salutació Salutació del del
President President Infantil Infantil
{ Lorenzo Pérez i Lorente }

127

128
{ Falles 2011 } Falla Port de Silla
{ A la Fallera Major Infantil }
Alba Alba
Pérez Pérez i Lorente Lorente

129

{ Falles 2011 } Falla Port de Silla
130
Infantil
Comissió

{ Comissió Infantil }
131

132
{ Falles 2011 } Falla Port de Silla
Guardons
Comissió Infantil

Una bessonada que
{ Una bessonada que farà història }
farà història
{ Per Carmen Primo i Zaragozà “la Masera” }
E
133

134
{ Falles 2011 } Falla Port de Silla

{ Una bessonada que farà història }
135

136
{ Falles 2011 } Falla Port de Silla

{ Una bessonada que farà història }
137

138
{ Falles 2011 } Falla Port de Silla
{ Falla Infantil }
Lema
Unes falles la
mar de
Artesans fallers
salades
Germans Roberto i
Iván Parra
Autor de la crítica
Vicenta Benedito i Pons

139

140
{ Falles 2011 } Falla Port de Silla
L
Crítica Falla
Infantil
{ Per José Vicente Zaragoz }

{ Crítica Falla Infantil }
141

{ Falles 2011 } Falla Port de Silla
142

Un any
redó
{ Per Raúl Mas i Medina }
M
{ Un any redó }
143

144
{ Falles 2011 } Falla Port de Silla

Grup d’artistes
{ Grup d’artistes Infantils }
Infantils
145

146
{ Falles 2011 } Falla Port de Silla
J
Contes de Josefina
Alonso
{ Per José Vicente Zaragozà i Huesa }

Xiquet ric,
xiquet pobre
Hi havia una vegada un
xiquet molt capritxós, tot ho
volia però no jugava amb
res. Els seus pares, que se l’estimaven
molt, creien que
donant-li tots els capritxos
aconseguirien fer-lo feliç, però
estaven equivocats, perquè
Carlitos era cada vegada més
infeliç perquè és impossible
tindre-ho tot en la vida.
Un dia va conèixer un
xiquet molt pobre que només
tenia un osset de drap a qui
faltaven els ulls i el seu nas
estava molt deteriorat. Ell
l’abraçava amb molt d'afecte,
posant-se’l damunt del seu
pit, dormia amb ell i no
tenia més joguets per a jugar,
però això no li importava,
era feliç estrenyent al seu osset
i mai se separava d'ell.
Carlitos, mirant-lo, es va
sorprendre que tinguera tant
d'afecte a un ós tan vellet i
fet amb draps llavors li va
preguntar: “Per què vols tant
a una cosa tan lletja?” El
xiquet li va respondre: “Me'l
van regalar els meus iaios
quan em van operar de la
{ Contes de Josefina Alonso }
gola i és el meu millor amic,
per a mi és més important la
seua companyia que el seu
aspecte”.
Carlitos es va quedar molt
pensatiu, ell mai havia pensat
en això, sempre elegia els
seus amics entre els més rics,
no li interessava res més.
Van passar els dies, ell va
continuar pensant igual,
nadava a piscines gegants,
jugava amb els seus amics,
amb l'ordinador, a les
maquinetes… Sempre a l'últi-
147

148
{ Falles 2011 } Falla Port de Silla
ma, la més moderna i durant
anys no va tornar a veure
aquell xiquet.
Sent adolescent se'n va
anar amb els seus amics a
nadar a un riu, el corrent era
fort, però a ell no li va
importar fins que es va adonar
que no podia eixir. Va
cridar a veus els seus amics,
però cap es va atrevir a ajudar-lo,
era molt perillós.
Quasi havia perdut el conei-
Volguts amiguets, vos vaig
a contar la història de la
nostra gosseta Sacha. En el
conte de "Jaika ja és mamà"
vos parlava d'ella, és la gosseta
que va tindre Pablo
abans de conèixer a Jaika.
Perquè bé, Sacha és de mitjana
estatura, el seu pèl és
negre vellutat, en la cara i en
el ventre apareixen unes
capritxoses taques color canella,
les seues quatre potes porten
també aqueix color mes-
xement quan va notar uns
braços que, amb molt d'esforç,
el van traslladar cap a la
vora.
Una vegada reposat de
l'esglai va mirar el seu salvador
per a agrair-li l'ajuda
prestada i es va quedar sorprés:
era aquell xiquet pobre
que va conéixer fa anys i el
mateix que ara no havia
dubtat en arriscar la seua
vida per salvar-lo.
Sacha, la gosseta
desapareguda
clat amb blanc és com si
portara botes, la seua cara és
bonica i té una mirada dolça
suau i melancòlica, la
qual cosa fa que sentes una
espècie de tendresa cap a ella.
Però el que mes destaca és la
seua dolçor i docilitat, és
tranquil la, obedient, afectuosa
i bona.
Potser per això va desaparèixer,
encara no sabem com
va ser... Un dia Pablo, el seu
amo, la va deixar esperant

en la porta d'un comerç,
(sempre la portava amb ell) i
en eixir va comprovar que
Sacha no estava, cosa que el
va estranyar, però va pensar
que se n’hauria tornat a casa
ja que era molt llesta i coneixia
el camí. Quan va arribar
i va veure que passava
una estona i la gosseta no
arribava va començar a
impacientar-se, va eixir amb
la seua bicicleta a recórrer la
contornada i no la va trobar...
Aquella nit no va
poder dormir pensant què li
hauria passat i al matí
següent va seguir buscant-la
amb desesper. Va preguntar a
tots els coneguts, va posar
cartells en els pobles pròxims
oferint recompensa, va cridar
a les associacions protectores
d'animals, als Ajuntaments,
a les gosseres, va rastrejar
amb el cotxe llocs on acos-
{ Contes de Josefina Alonso }
tumava a portar-la, però res
va donar resultat.
Pablo, molt trist, va esperar
durant mesos, fins i tot
anys, per a tornar a tindre
un altre gos, perquè el dolor
que va sentir en no trobarla
va ser molt intens i no
volia tornar a encapritxar-se
amb ningú, però una cosa és
el que tu decideixes i una
altra les circumstàncies.
Pablo és un amant dels
animals i és molt afectuós
amb ells sempre. Un dia va
notar que una gosseta li
seguia, pareixia estar sola i es
va estranyar. Li va fer una
carícia i ja la va tindre
darrere d’ell com la seua
ombra. Pablo havia decidit
no tindre ja més gossos després
de la desaparició de
Sacha i ja havien passat dos
llargs anys, però la seua ferida
no estava encara cicatritzada.
Van passar uns dies i la
gosseta seguia esperant-lo i
caminant al seu costat.
Pablo, entendrit, va decidir
portar-la al veterinari per si
tènia xip i podia trobar el
seu amo. Aquest, que era el
seu amic, va comprovar que
no tenia identificació, que era
149

150
{ Falles 2011 } Falla Port de Silla
molt jove, estava desnodrida
i abandonada, li va animar
a quedar-se-la. Hui està preciosa
i també és molt afectuosa
i bona. Realment Pablo
dóna als animals molt d'afecte
i sap educar-los molt bé.
Continuant amb Sacha vos
diré que han passat quasi
quatre anys de la seua desaparició
i encara seguíem
recordant-la.
Són les onze del matí, maig
de 2007. Criden al telèfon
preguntant per Pablo i dient
que han trobat una gosseta
amb les característiques de
Sacha, que el xip té la direcció
i telèfon de Pablo. És la
mare qui rep l'encàrrec, l'emoció
no la deixa quasi parlar:
- Com està? -pregunta a
la persona amb qui parla.
I ella respon:
- Aparentment bé... està
grosseta, amb les potes un
poc delicades, ha hagut de
caminar molt, probablement...
Insisteix que no hi ha
pressa per arreplegar-la ja
que està amb una gosseta i
dos gatets seus. La dona diu
que la gosseta està
tranquil la, però apagada i
trista, s'intercanvien direccions
i telèfons. La mare de Pablo
penja i se sorprèn recordant
allò Mariló, la xica que ha
trobat Sacha, li ha contat.
Ella canta en una orquestra
i diu que la gosseta es va
pujar a l'escenari i es va acomodar
al costat del xic que
tocava la bateria i allí va
estar tranquil la, tombada
durant tot el concert, després
es va instal lar en el cotxe
tal com feia amb Pablo ja
que ell també és músic i
curiosament toca la bateria.
Tot apunta que ho ha
estat buscant o, almenys,
recordant-ho, perquè ella
pareix haver tingut amo, ja
que està ben cuidada, amb el
pèl lluent i porta una corretja
diferent d’aquella que portava
quan es va extraviar.

La reacció de Sacha en
veure Pablo va ser de reconèixer-lo,
fins i tot va entrar
sola al portal i va pujar fins
al segon pis que és on vivia
anteriorment.
Per descomptat ha sigut
una grata sorpresa recuperarla
i comprovar que segueix
viva, encara que supose que
està desorientada recordant el
seu amo actual i en la seua
ment canina tindrà cert desconcert.
Tota la família li dóna tot
el que necessita i tots tracten
de donar-li l'afecte que en
aquests anys no han pogut
donar-li, però després de la
il lusió arriba la realitat, les
circumstàncies de Pablo han
variat, ja té a Jaika i com-
{ Contes de Josefina Alonso }
parteix pis amb uns amics,
fer-se càrrec de les dos suposa
un canvi de vida important.
Els seus sentiments i
afecte li fan dubtar, però sí
que és cert que li preocupa, ja
que ell és molt responsable i
dos animals junts donen
molt de treball. Però com
desprendre's d'ella si la vol
moltíssim ? Segur que entre
tots la cuidaran, és tan
bona...
La visita al veterinari ha
sigut positiva i s'ha adaptat
molt bé a casa, Haika és la
seua amiga i comparteixen
espai, les dos necessiten molta
atenció, no volem que entre
elles existisca rivalitat.
Pensem en buscar a l'anterior
amo, perquè sabem el que es
pateix amb la pèrdua d'un
animal volgut i aquesta no té
aspecte d'haver estat abandonada,
de moment està amb
nosaltres i segur que ací continuarà,
ja que continua sent
la nostra gosseta volguda i
enyorada durant quasi quatre
anys.
Si sorgeixen novetats ja
vos les contaré, de moment
m'acomiade fins a la pròxima
història. Vos ha agradat?
Espere que sí.
151

152
{ Falles 2011 } Falla Port de Silla
Programa de
festejos

{ Programa de festejos }
153

154
{ Falles 2011 } Falla Port de Silla

{ Programa de festejos }
155

156
{ Falles 2011 } Falla Port de Silla

{ Programa de festejos }
157

158
{ Falles 2011 } Falla Port de Silla

{ Programa de festejos }
159

160
{ Falles 2011 } Falla Port de Silla

{ Programa de festejos }
161

162
{ Falles 2011 } Falla Port de Silla

{ Recorregut fotogràfic }
163

164
{ Falles 2011 } Falla Port de Silla

{ Recorregut fotogràfic }
165

166
{ Falles 2011 } Falla Port de Silla
L
Agraïments