Taulat 1 - Institut Salvador Espriu

More documents

Recommendations

Info

1896-Major Taulat 2 ( avui 14 ), Giralt ( Ciprià ), constructor de carros./ Castells ( Joan ), fab. d’adobar pells./ Piñol ( Joan ), ferrer. 1898-Casas ( Salvador ), fab. i comerç de pell adobada i articles per a sabateries, al c/ Riera Alta nº 4?. 1902-Major Taulat 2 ( avui 14 ), Giralt ( Ciprià ), constructor de carros./ Alquiza ( Tomàs ), fab. de cola. Casas ( Salvador ), magatzem de deixalles de pells i cuirs. Gelma i Cª ( Salvador ), comerciant en pells adobades. 1906-Major Taulat 2 ( 14 ), Casas ( Salvador ), fab. de pells sense adobar./ Giralt ( Ciprià ), constructor de carros. 1908-Major Taulat 2 ( 14 ), Casas ( Salvador ), magatzem de deixalles de pells, cuirs i pel de bou, vedell i cabra./Giralt ( Ciprià ), constructor de carros. 1910-Taulat 2 ( 14 ), Giralt ( Ciprià ), carros. Gallart ( Francesc ), constr. de carros. 1912-Taulat 2 ( 14 ), Gallart ( Francesc), constructor de carros. 1924-49, Taulat 14, Gallart ( Francesc ), constr. de carros. 1961-Taulat 14, Gallard ( Francesc ), lloguer de carretes. C. Badajoz C. Ramón Turró C. de Granada Pge. Mas de Roda C. Roc Boronat. Pge. de Bori. C. del Dr. Trueta C. Llacuna Pge. Rera Cementiri Vell C. del Taulat Pge. D’Aymà. C. Fernando Poo Rambla Poblenou Fxbic
Com es fa un carro. A primera vista pot semblar que un carro és una eina elemental, amb quatre fustes i dues rodes. I no és així. El carro, amb tots els diversos tipus de carros i carretes que s’han inventat, és un estri antiquuíssim, i precisament per això, d’una ben provada eficàcia, deguda a l’equilibri i ajustada combinació dels diferents elements que el formen. L’ofici de carreter, de fer carros, és, per tant, un ofici complex i savi, amb aquella saviesa pràctica que ha donat el coneixement i l’experiència acumulada al llarg de milenis d’anar millorant i refent tot allò que l’ús aconsellava de redissenyar, com diríem avui. El carro està fet d’una sèrie de parts ben determinades, cap d’elles sobrera ni banal, oi més en els carros de pagès, que són els que comento. No tracto pas, aquí, de fer una descripció tècnica d’un carro. Més aviat diria que intento explicar tot allò que, d’aquesta suggerent feina de carreter, em va quedar gravat a la retina, en aquells anys adolescents, quan tot és nou, fins i tot la curiosa contemplació d’un ofici tan vell. La construcció d’un carro segueix la trajectòria lògica que calia emprar, i així, es començava per el marc o caixa, unida als dos braços mestres, i on després s’enganxaria el cavall o la mula. El marc portava unes baranes amb barres, i sovint, una plataforma que penjava d’unes cadenes ancorades al mateix marc, i que permetia fer baixar el centre de gravetat del carro, en poder-hi posar la càrrega ja des de poc més amunt que el nivell de la carreta. Ben situat, respecte del pes total, hi havia l’eix – anomenat també fusell -, que era de secció quadrada, per tal d’adaptar-lo al marc, però que tenia els extrems cilíndrics, on s’hi encabien les rodes. Les rodes eren la part més bonica i més complexa de fer, amb un encorbat fet de peces de fusta, anomenades corbes, recobertes per la llanta de ferro, i unides al centre de la roda – dit botó -, per mitjà dels raigs – gairebé sempre eren 16 raigs -, disposats en forma de broquer, que vol dir amb inclinació cap endins per l’extrem del botó. El botó té, al centre, la boixa de ferro, que untat amb seu – greix -, actua de coixinet de fricció. La part més espectacular del muntatge del carro era el moment d’ajustar les llantes al damunt de les corbes de fusta. Això es feia en calent. Calia fer una foguera circular de la mida de la llanta, la qual era escalfada tota ella alhora pel foc, per a dilatar-la regularment. Quan la llanta ja estava a punt, calia transportar-la, entre vàries persones, al costat mateix, on s’hi havia preparat, dipositada en sentit horitzontal, la roda, amb els raigs i totes les peces ja enllestides. Llavors s’acoblava la llanta damunt la roda, i tot seguit s’hi llençava aigua freda al damunt, per tal d’accelerar el procés de refredament del ferro, que en disminuir el diàmetre per l’efecte de la contracció, encastava fortament els raigs dins del botó, al mateix temps que donava solidesa a tota la roda.Quan queia l’aigua damunt del ferro roent, tot de nuvolets de vapor emmarcaven l’escena, mentre els cruixits i queixes de la fusta, sobtadament comprimida per la llanta, donava al conjunt un aire gairebé d’organisme viu, amb aquella traçuda cooperació entre els artesans fusters, les eines i el foc. Extret d’un recull que porta per nom: Records de la Segarra als anys 50, escrit per l’Oriol Nogués i Carulla el Dbre. de l’any 2010.
Page 1 and 2: Fxbic Taulat, del nº 1 al 52.
Page 3 and 4: Fxbic c/ Taulat nº 2. Cementiri Ve
Page 5 and 6: Entre els mols mausoleus que s’hi
Page 7 and 8: Fxbic 1912-Taulat 2, Prudencio ( Jo
Page 9 and 10: Fxbic Av. Icària 187 i Taulat 5-11
Page 11: Fxbic
Page 15 and 16: Fxbic Taulat nº 17, Pere Masana, v
Page 17 and 18: C. Ramón Turró C. Badajoz Dr. Tru
Page 19 and 20: Fxbic c/ Taulat nº 25.
Page 21 and 22: Fxbic Taulat 24, 26 i 28.
Page 23 and 24: Eines dels guarnicioners.
Page 25 and 26: 36 34 C. del Dr. Trueta C. del Taul
Page 27 and 28: Esquerra. Primer terme: La primera
Page 29 and 30: Taulat 37. La casa, m’han dit els
Page 31 and 32: 37,39,41,43,45,47,49, 51, 53. Major
Page 33 and 34: Fxbic Taulat nº 40 1896-Corts ( Jo
Page 35 and 36: Fxbic 1896-1904, Major Taulat 26 (
Page 37 and 38: Pge. Rera Cementiri Vell Pge. D’A
Page 39 and 40: C. Ramón Turró Pge. de Mas de Rod
Page 41 and 42: 1916-Cementiri abans Llacuna 229, P
Page 43: 1902-Oller ( Sebastià ), comestibl

Taulat 1 - Institut Salvador Espriu

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?