Treballs - Sergifmoure.com - Sergi F. Moure
Treballs - Sergifmoure.com - Sergi F. Moure
Treballs - Sergifmoure.com - Sergi F. Moure
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
Dossier<br />
d’exposicions<br />
<strong>Treballs</strong><br />
2005-2010<br />
sergifmoure.<strong>com</strong><br />
info@sergifmoure.<strong>com</strong><br />
(0034) 647.52.89.53
Presentació<br />
Currículum<br />
Nascut a Sabadell l’any 1978. Cursa la llicenciatura en Física a la Universitat Autònoma<br />
de Barcelona. Resideix a Groningen, Holanda, amb una beca Erasmus.<br />
De formació fotogràfica autodidacta, al 2001 realitza un curs d’especialització en fotoreportatge<br />
i documentalisme a l’escola GrisArt, Barcelona, impartit per Rafael Badía.<br />
Al 2003, durant la residència a Mèxic D.F., realitza un curs de fotografia digital avançat al<br />
Centro Experimental Visual, impartit per Agustín Estrada. Posteriorment realitza un seminari<br />
sobre el llenguatge de la imatge al Centro Fotogràfico Manuel Álvarez Bravo, Oaxaca, impartit<br />
per Mariana Rosenberg.<br />
Durant 2006 realitza un postgrau en fotoperiodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona.<br />
Al gener 2007 viatja a Guinea Equatorial per realitzar un reportatge fotogràfic. Del 2006 al<br />
2008 treballa amb Kvlar fotoperiodistes on imparteix diversos cursos, tambè realitza viatges<br />
per a estudiants de periodisme a Bòsnia-Herzegovina. Col·labora habitualment amb<br />
l’ajuntament de Martorell i Mataró impartint cursos per a col·lectius díimmigrants i Martorell<br />
a centres de formació. Al 2009 torna a Guinea Equatorial per realitzar un taller de fotografia<br />
documental i l'exposició del seu treball Malabo Dos al Centre Cultural Espanyol de Malabo.<br />
Cobreix diferents events <strong>com</strong> el Festival d’Arquitectures Vives de Montpellier i el SWAB (Fira<br />
díart contemporani) de Barcelona.<br />
Especialitzat en fotografia panoràmica i esfèrica per crear visites virtuals per diferents espais.<br />
Des del 2007 gestiona el laboratori fotogràfic de l’Arxiu Històric de Sabadell. Actualment<br />
l’agència Godofoto gestiona part del seu arxiu fotogràfic.<br />
Linies de treball<br />
La fotografia documental és aquella que sense estar lligada a l’actualitat pot donar llum<br />
sobre un tema. Crec molt en la capacitat crítica de la fotografia, a mi em serveix <strong>com</strong> a eina<br />
per mostrar altres realitats en forma d’històries visuals i per expressar-me d’una forma creativa.<br />
He realitzat reportatges per encàrrec a Bòsnia-Herzegovina i Guinea Equatorial, tambè tinc<br />
altres treballs realitzats a Mèxic, Qatar o al meu Sabadell natal. Són llocs dispars on treballo<br />
diferents temes tots ells units per la meva mirada. En el cas de Qatar i Guinea Equatorial els<br />
reportatges formen part díun treball més extens sobre el paral·lelisme entre aquests dos<br />
païssos, encara que a nivell social no tinguin res a veure els uneix la història <strong>com</strong>una de<br />
l’explotació del pretoli i <strong>com</strong> han invertit els diners que aquest els reporta.<br />
M’agrada triar petites històries, personalitzades en algun col·lectiu, per parlar del general.<br />
Construeixo la realitat a base de petits segments, permetent a l’observador final crear la seva<br />
pròpia visió. L’era de l’objectivisme documental ja va passar, ara treballem per donar la nostra<br />
visió del món.
Activitats<br />
<strong>com</strong>plementàries<br />
· Xerrades d’introducció sobre llenguatge visual (2h)<br />
· Taller de fotografia documental (20h)<br />
· Curs de fotografia digital (20h)<br />
* Per informació més detallada poseu-vos en contacte<br />
He realitzat diferents cursos i tallers relacionats amb en món de la fotografia, alguns<br />
relacionats amb la técnica i d’altres més especialitzats en fotografia documental.<br />
Actualment realitzo el taller de fotografia documental a Martorell i Mataró a centres de<br />
formació.<br />
Col·laboro amb la ONG Share donant xerrades sobre fotoperiodisme junt amb l’exposició<br />
Enfoca fruit del concurs fotogràfic Enfoca que organitzem anualment.
Kravica<br />
Refugiats permanents<br />
Kravica era un petit poble de majoria sèrbia situat al llarg de la carretera que uneix Bratunac<br />
amb Srebenica i prop de la frontera amb la república de Sèrbia. La nit de la festivitat ortodoxa<br />
del nadal, 7 gener 1992, va ser atacat pel general bosnio-musulmà Naser Oric, veí de Bratunac,<br />
que va baixar de les muntanyes amb el seu exèrcit per matar els seus desprevinguts habitants.<br />
Els pocs supervivents que van retornar es van trobar amb les seves cases arrasades i sense<br />
mitjans per reconstruir-les. Així es va crear el camp de refugiats de Kravica: barracons entre<br />
camps de blat de moro que amb prou feines ha canviat en 10 anys desde que va ser creat amb<br />
fons de la ONU. Vaig visitar el camp en dues ocasions i em van enganxar les sensacions que allà<br />
hi tenia, l’atmosfera depressiva que ho envoltava tot, i les persones que hi viuen, a les que dedico<br />
aquesta sèrie fotogràfica.<br />
Bratunac, Bosnia-Herzegovina<br />
Agost’07 i juliol’08<br />
Dades tècniques<br />
· Número d’imatges: 20<br />
· Textos: introducció reportatge més petits textos explicatius<br />
· Muntatge sobre plafonat rÌgid, mida 40x50cm.
Bosnia-Herzegovina<br />
L’eterna postguerra<br />
Els tractats de Dayton, novembre del 95, van marcar el final de la guerra dels Balcans<br />
i l’inici de la postguerra. Bòsnia-Herzegovina després de 12 anys de postguerra segueix fent<br />
camí cap a la reconstrucció. La majoria de esquerdas i edificis destruïts han sigut reconstruïts<br />
però les cicatrius encara sigueixen obertes. Les diferèncias ètniques entre bosnis, serbis i<br />
croatas sigueixen marcant les divisions als pobles, barris, col·legis i hospitals.<br />
La divisió política del país en dos: la República de Sprska i la Federació de Bosnia-<br />
Herzegovina, es demuestra impracticable. El país arrossega un alt percentatge d’atur i una<br />
baixa inversió que els impideix sortir de la precària situació en que es troben. Tot el contrari<br />
que el seu país veí, Croàcia, que creix a un ritme del 5% del PIB anual gràcies al turisme i la<br />
indústria. Part d’aquesta bonança repercuteix en els bosnis-croatas amb reasentamients,<br />
millores dels seus hospitales i la construcció de grans esglèsies catòliques.<br />
Sarajevo, Bosnia-Herzegovina<br />
Agost’07 i juliol’08<br />
Dades tècniques<br />
· Número d’imatges: 30<br />
· Textos: introducció reportatge més petits textos explicatius<br />
· Muntatge sobre plafonat rígid, mida 40x50cm.
Sarajevo<br />
Els tranvies de la llibertat<br />
Sarajevo és la ciutat de supervivents que van suportar quatro llargs anys de setge. El<br />
tranvia, tot un símbol d’aquesta ciutat, va tornar a funcionar amb l’alto al foc, maig del 94,<br />
tot i que els frantiradors serbis seguien aterroritzant a la població des de les muntanyes i<br />
els edificis alts. Moltes persones van treballar, juntament amb la protecció dels cascos blaus,<br />
per posar en marxa els tranvies molt malmesos. Eren necessaris <strong>com</strong> a mitjà de transport<br />
a una ciutat tant allargada <strong>com</strong> Sarajevo però sobretot <strong>com</strong> a síntoma de que les coses<br />
tornaven al seu lloc, que podien tornar mínimament a la normalitat. Les valentes dones que<br />
els conduïen (els homes o eren morts o seguien lluitant al front) sabien que arriscaven<br />
diàriament la vida atravessant la tristement coneguda <strong>com</strong> avinguda dels franctiradors, un<br />
espai obert, sense possibilitat de resguard. L’alternativa era fer el trajecte a peu, buscant<br />
amagatalls a les cantonades, en contenidors i fent carreres ràpides i curtes...<br />
Avui en dia encara trobem vestigis d’aquell infern però i els tranvies segueixen circulant,<br />
símbol de la ciutat i la seva resistència.<br />
Sarajevo, Bosnia-Herzegovina<br />
Agost’07 i juliol’08<br />
Dades tècniques<br />
· Número d’imatges: 30<br />
· Textos: introducció reportatge més petits textos explicatius<br />
· Muntatge sobre plafonat rígid, mida 40x50cm.
Malabo Dos<br />
Inversions Chineses a Guinea Equatorial<br />
Empreses chineses estan portant a terme a Guinea Equatorial un enorme pla<br />
d'urbanització al voltant de les dues grans ciutats del país: Malabo, la capital, i Bata. Grans<br />
areas de selva deforestades són el marc on s'aixequen pisos de sis plantes, encara sense<br />
clavagueran ni aigua potable.<br />
La China té grans interessos a l'Àfrica, des de les reseverves naturals fins al <strong>com</strong>erç. Aquestes<br />
empreses duen a terme la construcció de tancs on emmagatzemar el petroli i el gas abans<br />
de ser carregat als vaixells. Tambè està en projecte la construcció d'una refineria que permetria<br />
a Guinea Equatorial elaborar el seu propi <strong>com</strong>bustible i altres derivats.<br />
Els diners provinents del petroli i el gas no repercuteix a la majoria de la població, les seves<br />
condicions de vida són dures, amb una esperança de vida al voltant dels 50 anys i amb una<br />
manca de serveis mèdics, escoles; en un país que és el primer productor de cru de l'Àfrica<br />
central, la mà de ferro de Obiang i la corrupció administrativa diluexen tots els beneficis.<br />
Malabo, Guinea Equatorial<br />
Gener'08<br />
Dades tècniques<br />
· Número d’imatges: 30<br />
· Textos: introducció reportatge més petits textos explicatius<br />
· Muntatge sobre plafonat rígid, mida 40x50cm.
Bahó Pequeño<br />
Bahó Pequeño és un petit poble d'unes 30 cases situat a la illa de Bioko, Guinea<br />
Equatorial, a una hora de Malabo, un cop l'any celebren la festa patronal. Aquest any el Centre<br />
Cultural Espanyol de Malabo porta diverses activitats: una obra de teatre del grup Bocamanja,<br />
un parell de concerts i l'equip d'amplificadors per a la discoteca. És un gran event on tothom<br />
hi participa, sobretot ballant ritmes calents i prenent cervesa o whisky en abundància fins<br />
a la matinada. La tranquilitat díaquest petit poble situat a l’interior de l’illa és perturbada<br />
per unes hores per les ganes de passar-s’ho bé d’aquesta gent que en el seu dia a dia viuen<br />
en condicions de pobresa, en un país que és el primer productor de petroli i gas de l’Àfrica<br />
central.<br />
Bahó Pequeño, Guinea Equatorial<br />
Novembre’09<br />
Dades tècniques<br />
· Número d’imatges: 15<br />
· Textos: introducció reportatge<br />
· Muntatge sobre plafonat rígid, mida 40x50cm.
Guinea Equatorial<br />
Una excolònia incòmode<br />
Quan el 9 d’octubre de l’any 1968 en Manuel Fraga Iribarne, llavors ministre de Franco,<br />
els va concedir la independència en aquesta petita i única colònia espanyola a tota l’Àfrica poc<br />
s’imaginava que temps després ens continuarien perseguint el nostre passat, convertint-se en<br />
una relació incòmode, <strong>com</strong>parable al que succeix amb els territoris Saharauis.<br />
En el cas de Guinea conflueixen interessos contraposats, ja que a les petroleres espanyoles els<br />
agradaria entrar en la repartició dels recursos que disposa a les seves aigües territorials però la<br />
presència del dictador Teodoro Obiang, vigent des de l’any 1979 i escollit “democràticament” des<br />
del 1993, fa que Espanya hagi de marcar certes distàncies amb aquest militar format a l’acadèmia<br />
de Saragossa.<br />
Tot plegat fa que sigui una excolònia incòmode, tema tabú a la prensa diària espanyola i<br />
desconeguda per gran part de la població que ignora que hi ha un petit territori a l’Àfrica tropical<br />
on es parla Castellà.<br />
Malabo, Guinea Equatorial<br />
Gener’08-Novembre’09<br />
Dades tècniques<br />
· Número d’imatges: 30<br />
· Textos: introducció reportatge, peus de foto.<br />
· Muntatge sobre plafonat rígid, mida 40x50cm.
Qatar<br />
Un petit emirat<br />
En aquest petit emirat àrab l'economia bull al ritme del preu del petroli, alhora que<br />
surgeixen gratacels <strong>com</strong> bolets. En els últims 20 anys la fesonomia del país ha canviat<br />
radicalment a cop de petrodòlar, sobretot provinents de les reserves de gas. Doha, la capital,<br />
Ès una ciutat en plena construcció i sense signes evidents de gaire història en el passat. Els<br />
treballadors portats de la Índia, Paquistan o Nepal, majoritàriament, aixequen literalment el<br />
país, sovint a contranatura amb edificacions monumentals o projectes inversemblants. El<br />
model econòmic basat en les reserves energètiques saben que s’acabarà per això aposten<br />
per una diversificació de l'economia, convertint-se en un centre de negocis internacional<br />
<strong>com</strong> ja ho som Dubai o els Emirats Àrabs Units.<br />
Doha, Qatar<br />
Setembre'08<br />
Dades tècniques<br />
· Número d’imatges: 20<br />
· Textos: introducció reportatge<br />
· Muntatge sobre plafonat rígid, mida 40x50cm.
Sabadell<br />
Veïns<br />
La mateixa història es repeteix altre cop <strong>com</strong> en una repetició del cicle de la vida.<br />
Entre els anys 1960 y 1975 la població de Sabadell va crèixer en 130.000 habitants. Nous<br />
barris van ser construits sense cap mena de servei, aquesta situació va millorar amb el temps.<br />
Avui en dia, aquests mateixos barris tornen a rebre nous immigrants que venen del nord de<br />
l'Àfrica, sud Amèrica y alguns païssos d'Europa de l'est. Les semblançes d'aquestes dues<br />
generacions d'immigrants salten a la vista i d'aquesta barreja sorgirà la societat del futur.<br />
Sabadell, Espanya. 2005-2006<br />
Dades tècniques<br />
· Número d’imatges: 50<br />
· Textos: introducció reportatge<br />
· Muntatge sobre plafonat rígid, mida 40x50cm.
Peseros<br />
Transport a Mèxic D.F.<br />
El transport és un tema cabdal a una ciutat d'uns 25 milions d'habitants que s'han<br />
de desplaçar. Per fer-ho <strong>com</strong>pten amb una immensa flota de transport col·lectiu, formada<br />
per Combis (petites furgonetes modificades), Peseros i autobusos. Tots ells fan possible, i<br />
sovint entorpeixen, els desplaçaments urbans. Aquest gran micromón s'autoregula i gestiona<br />
per funcionar <strong>com</strong> un engranatge quasi perfecte.<br />
Mèxic Districte Federal, Mèxic<br />
Abril'05<br />
Dades tècniques<br />
· Número d’imatges: 20<br />
· Textos: introducció reportatge<br />
· Muntatge sobre plafonat rígid, mida 40x50cm.
Horror Vavui<br />
Por a la buidor<br />
Aquesta és una expressió que es refereix a la por al buit. A història de l’art<br />
s’utilitza aquest terme per referir-se a aquells artistes o obres que destaquen<br />
per la seva densitat d’ornamentació, sense cap espai buit. Contraposant-me<br />
precisament a aquesta idea de la densitat en totes les seves vessants: densitat<br />
d’informació, d’elements, de colors i d’idees, vaig <strong>com</strong>ençar a treballar en aquest<br />
projecte.<br />
Espais habitats però buits de gent i d’elements superflus, buscant la simplicitat<br />
<strong>com</strong>positiva.<br />
Per altra banda vaig voler retratar el buit a les persones. Quan ens sentim soles<br />
per dins, quan no tenim un objectiu clar en aquesta vida, un referent a seguir<br />
o un paradigma en què creure.<br />
Aquests són els forats que tots intentem omplir per por a la buidor.<br />
Dades tècniques<br />
· Número d’imatges: 35<br />
· Textos: justificació treball<br />
· Muntatge sobre Divont, mida 120x80cm.