EL CONGOST MÉS ESTRET DEL MÓN - Diari de Girona

More documents

Recommendations

Info

8 Dominical Diumenge 4 de maig de 2008 E ls analistes ho tenen clar: hi ha estats més prudents que d’altres en les seves estratègies de guerra cibernètica, però els principals serveis secrets del món lliuren aquest tipus de batalles des de fa dècades. En un dels casos més controvertits, destapat l’any 2007 pel setmanari Der Spiegel, hi intervenien els serveis d’espionatge de la Xina i els ordinadors de la cancelleria alemanya. Gràcies als anomenats troians, els experts de l’Exèrcit xinès presumptament s’havien introduït en les computadores de la potència europea per conèixer secrets polítics i diplomàtics. Però hi ha molts més casos. De Girona a Washington, de Praga a Canberra, els exemples són abundants. Els troians (un terme inspirat en la llegenda del cavall de Troia) són programaris informàtics que, sovint, arriben als ordinadors camuflats en arxius adjunts de correus electrònics. Un cop estan instal·lats en un sistema, poden recordar el que fa el seu usuari, recopilar les dades amb què treballa i enviar-les a qualsevol altra màquina. Fins i tot permeten el control remot d’un ordinador des d’una computadora diferent situada a l’altre extrem del món. Aquestes propietats els han convertit en bons instruments per a activitats tan variades com l’espionatge industrial o la lluita antiter - rorista. Un troià pot passar inadvertit a l’ordinador d’un usuari comú. No obstant, teòricament és més difícil que funcioni en les màquines d’una empresa multinacional, d’un organisme públic o d’un grup terrorista. Per evitar la cibervigilància, les suposades víctimes només haurien de fer servir per a la xarxa ordinadors nets, sense dades característiques. Sobre el paper, qualsevol internauta amb les eines de programació adequades podria trobar sense dificultat el troià infiltrat al seu sistema. I, a partir d’aquest punt, podria aprofitar aquesta circumstància per enviar als espies informació errònia. Amb tot, la realitat demostra que aquests programaris segueixen sent eficients. Els crítics veuen en els troians un intent d’ampliar el camp d’acció d’alguns serveis secrets. Amb tot, encara s’ha d’aclarir la validesa jurídica de les proves que aconsegueixin d’aquesta manera les forces de seguretat. Nombrosos juristes veuen improbable que un jutge admeti proves obtingudes en línia perquè resulta molt complicat esbrinar si són originals o si han estat manipulades pels investigadors. CONSTANTMENT AMENAÇATS Set de cada deu ordinadors domèstics connectats a Internet presenten algun tipus de codi maliciós (malware) i en la meitat d’aquestes computadores hi ha codis amb un risc elevat. Així ho revela un estudi elaborat per l’Observatori de la Seguretat de la Informació de l’Institut Nacional de Tecnologies de la Comunicació, en el qual s’afegeix que més d’un 50 per cent d’aquests aparells tenen troians; un 40 per cent, adware, és a dir, programaris que durant el seu funcionamient despleguen publicitat; un 25 per cent, eines d’intrusió; un 10 per cent, programes espia; i un altre 10 per cent, virus. Els especialistes adverteixen que els dispositius de defensa convencionals (basats en antivirus i tallafocs, això és, elements emprats en una xarxa de computadores per controlar les comunicacions), molt sovint desactivats o sense actualitzar, comencen a ser insuficients. A més a més, només un 35 per cent d’usuaris duu a terme les pràctiques de protecció que suposen un comportament més actiu, com ara les còpies de seguretat. És a dir, que els ordinadors de més de la meitat de les llars catalanes i espanyoles estan en perill. Gina, una estudiant de Puigcerdà de 21 anys, comenta: «Reconec que he tingut virus estranys que no sé d’on provenen. Ara, per exemple, se m’obre una finestra a l’ordinador en què surt una dona cantant». «Per a mi, els virus no són un maldecap. Ho tinc controlat», matisa Josep, un administratiu gironí de 36 anys. Rosa, de 59 anys i veïna de Barcelona, es mostra més categòrica: «La veritat és que jo no funcionaria sense l’antivirus». CIBERMALALTIES SENSE CURA El fundador de Microsoft, Bill Gates, va anunciar l’any 2004 que, al cap d’un parell d’anys, el problema de l’spam estaria resolt. No obs- La pantalla espia La proliferació dels virus i els correu brossa i, fins i tot, uns cercadors que s’han tornat massa tafaners, entorpeixen la feina diària i arriben a amenaçar la privacitat dels internautes. tant, la realitat ha demostrat que la predicció no podia ser més errònia. Ara se sap que la solució no és tan senzilla, en gran part perquè hi ha una modalitat de virus informàtic que infecta els ordinadors i els converteix en peces d’una xarxa que envia milions de correus brossa sense que els usuaris s’adonin del que està passant. El fenomen perviurà durant molt de temps perquè forma part d’un negoci rendible. L’spam el formen els missatges de correu electrònic que no ha sol·licitat l’internauta i que el conviden a participar en negocis dubtosos, a col·laborar en causes solidàries, a comprar medicaments, a sotmetre’s a operacions de cirurgia estètica, etc. Els enviaments massius s’han convertit en una plaga amb un efecte econòmic devastador. Hi ha estudis que as- TEXT: J.L. MICÓ/A. VÁZQUEZ senyalen que les pèrdues per a les compa - nyies oscil·len entre els 150 i els 900 euros per treballador, ja que els empleats han d’invertir molts minuts a eliminar aquests correus i, de vegades, n’esborren algun que realment era útil. L’spam original va ser una carn enllaunada molt popular en la primera meitat del segle XX i que encara ara és fàcil trobar en molts països. El terme, una fusió dels mots anglesos spiced (amb espècies) i ham (pernil), va inspirar el grup britànic Monty Python per a una escena humorística el 1970. Mentre una clienta d’un restaurant tractava de demanar qualsevol plat que no portés spam, diversos víkings cridaven al seu costat aquesta paraula insistentment: «Spam! Spam! Spam! Spam!». A partir d’aquí, els programadors informàtics la
van adoptar per referir-se al bloqueig d’informació a través d’un devessall de dades. El 2001, l’spam representava un 5 per cent del trànsit a Internet. Tres anys després, la proporció s’havia disparat fins al 70 per cent. I la progressió encara va continuar: un 80 per cent el 2007, una magnitud que suposa uns 100.000 milions de correus inútils circulant cada dia pel ciberespai. Els càlculs dels experts revelen que per cada milió de correus electrònics tramesos, s’obtenen 15 respostes. Alguns pensaran que l’índex és pèssim, però no és veritat. Si l’enviament es portés a terme a través del servei de correu convencional, l’emissor s’hauria de gastar una gran quantitat de diners. A més, aquesta tasca li ocuparia molt de temps. En canvi, amb l’spam passa tot el contrari. Només el receptor hi perd minuts, i els enviaments són gratuïts. Hi ha tota una indústria al darrere d’aquesta activitat, autèntics supermercats de l’spam, amb denominacions com Spamforum.com o Specialham.com, i fòrums d’Internet on es pot descarregar el virus per trametre massivament correus brossa. «Jo em passo el dia davant de l’ordinador i estic fins als nassos de l’spam. Al principi, alguns correus em feien gràcia, com aquells que et proposen que t’allarguis el penis. Però ara estic saturat... Tots ho estem, a l’empresa», resumeix Josep. Sobre aquest mateix problema, Rosa diu: «El meu informàtic m’ha posat un filtre per a l’spam, però encara se’n colen, de correus d’aquests. Tot i això, jo no els miro mai». «Cada dia rebo més spam que correu útil, i en cap d’aquests mails hi posa res interessant. De fet, ni tan sols n’entenc molts d’ells, i no em considero una ximple», es lamenta Gina. EL CERCADOR QUE HO SAP TOT El popular cercador Google va ser fundat el 1998 per dos estudiants de la Universitat d’Stanford, Larry Page i Sergey Brin. La idea d’aquells dos alumnes imaginatius és actualment una de les companyies determinants en els engranatges de l’economia de l’era digital. La seva sortida a la Borsa va ser una de les més esperades en l’última dècada. Avui, el seu valor ronda els 116.000 milions d’euros. La firma ofereix accés a uns 10.000 milions de pàgines web. La seva influència és tan destacada que, segons la consultora Nielsen Netrating, el 97 per cent dels internautes de l’Estat espanyol la fa servir. Amb el lema «Don’t be evil», això és, «No ser malvat», Google pretenia «canviar el món». No obstant, l’enorme poder que ha acumulat en poc temps ha generat bastants riscos, sobretot per als usuaris. Tenint en compte la seva activitat principal (les cerques d’informació), l’empresa disposa de dades personals que li permeten elaborar un completíssim retrat cibernètic de cada internauta. Així, a Google poden saber fàcilment si un consumidor determinat és seguidor del Barça, si li agrada la música electrònica, si li interessa la literatura del segle XIX o si col·lecciona llaunes de cervesa. Els responsables de la companyia sostenen que només emmagatzemen la informació personal per un període limitat de temps, el qual no supera els dos anys. Igualment, subratllen que hi ha poquíssims treballadors que tinguin accés a les bases de dades. Al seu parer, no hi ha perill real que els enginyers de Google usin indegudament aquest material perquè tot el que fan queda enregistrat. A més, la firma s’ha compromès a esborrar en breu els cookies, arxius que es guarden a l’ordinador de cada client cada vegada que entra en una pàgina web a través del servidor i que són recuperats en posteriors visites. Amb independència dels canvis previstos per al futur, les dades de Google són en l’actualitat una font privilegiada per a la investigació dels serveis secrets dels governs. Per exemple, les autoritats nord-americanes van reclamar als gestors del cercador que revelessin informació sobre computadores des de les quals podrien haver-se comès delictes relacionats amb la pornografia el 2005. Els directius de l’empresa no només s’hi van negar, sinó que van portar el cas als tribunals, el van gua - nyar i van crear jurisprudència al respecte. Tanmateix, quan les peticions són «vàlides i legals», els responsables de Google admeten que sí que hi accedeixen. Les promeses i explicacions de l’empresa no 5 convencen nombroses entitats i particulars, que recorden que, malgrat que s’eliminin notes personals dels arxius de Google, aquestes referències es renoven periòdicament i substitueixen les anteriors, amb la qual cosa, el cercador sempre té dades recents sobre cada usuari. Per a la Unió Europea, els dos anys de marge establerts per la firma en aquest aspecte podrien ser excessius, tal com s’indica a la directiva de protecció de dades. L’organització Privacy Internacional encara és més dura, ja que dóna a Google la pitjor nota pel que fa a polítiques de privadesa de dades. L’Associació d’Internautes Espanyols conclou que la situació del cercador és similar a la d’un monopoli. Com que la companyia ha anat comprant altres empreses del sector (publicitat, correu electrònic, Youtube, etc.), cada cop reuneix més informació sobre els internautes per dibuixar amb precisió el perfil dels consumidors. Gina, l’estudiant de Puigcerdà, admet que ignorava aquesta pràctica dels cercadors. «No obstant, això no em preocupa gens, el fet que coneguin el que miro a Internet m’és igual», sentencia. Josep hi coincideix i ironitza: «No veig quin interès poden tenir Google, Yahoo! o qualsevol govern a espiar les meves cerques a Internet. Em temo que quedarien ben decebuts, si hi busquessin res comprometedor o excitant!». I Rosa expressa una opinió similar: «No sabia que ens controlaven... O sigui, com Hisenda, no? Potser això va bé per enxampar delinqüents, com ara els pederastes. Però jo no he d’amagar res». 6 Reportatge 9 Dominical Diumenge 4 de maig de 2008 Fotos: 1 Una carn enllaunada encara ara molt popular en diferents indrets del món va servir per batejar el correu-brossa. 2 Un compte de cor - reu electrònic ple de missatges «spam». 3 Resultats de la recerca a Google de la paraula «spam». 4 La pàgina de presentació del web «Spamforum.com». 5 Missatge que alerta que s’ha trobat un troià en un ordinador. 6 Un dels nombrosos programes que s’han creat per intentar detectar el «malware» que afecta set de cada deu ordinadors domèstics connectats a Internet.
Page 1 and 2: Diari de Girona Diumenge 4 de maig
Page 3 and 4: 2 4 5 la Bisbal a retirar-se -recor
Page 5 and 6: NAJAT El Hachmi Escriptora, publica
Page 7: 2 3 4 cenari, sinó que s’ha rese
Page 11 and 12: É s Primera fase de l’itinerari
Page 13 and 14: F ruita Delícia del paladar La fru
Page 15 and 16: E l Rituals perversos El trastorn o
Page 17 and 18: 5 MATALÀS HR + VISCOELÀSTICA TEMP
Page 19 and 20: Beowulf Directors: Robert Zemeckis.
Page 21 and 22: El retorn dels llangardaixos La mí
Page 23 and 24: Dijous 8 de maig 09.30 16.35 21.45

EL CONGOST MÉS ESTRET DEL MÓN - Diari de Girona

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?