EL CONGOST MÉS ESTRET DEL MÓN - Diari de Girona

6 Dominical
Diumenge 4
de maig de 2008
T ot
i que encara no disposa d’un espai físic
propi (ho serà l’antiga fàbrica Coma
Cros de Salt, un cop s’acabin, d’aquí a un
parell d’anys, les obres de reforma que s’hi estan
fent), el Centre d’Arts Escèniques de Salt i
Girona El Canal ja ha presentat al públic tres
produccions. Les dues primeres es van estrenar
en l’última edició del Festival Temporada
Alta i tenien en comú una aposta per la poesia:
Joan Ollé va dirigir l’adaptació escènica de
Coral romput, de Vicent Andrés Estellés, i Frederic
Amat la de Blanco, d’Octavio Paz. El cap
de setmana passat, el Teatre de Salt era l’escenari
de la presentació del tercer muntatge produït
per El Canal, en el qual la poesia també hi
té un paper molt destacat: Brossabrossotlobrossat
és la particular aproximació del polifacètic
Carles Santos (Vinaròs, 1940) a l’univers
del tant o més polifacètic Joan Brossa (Barcelona,
1919-1998). El muntatge, després de la
seva estrena, es podrà veure al Teatre Lliure de
Barcelona –és una coproducció d’El Canal amb
el Lliure i la companyia de Carles Santos– a partir
de dijous que ve i fins al 18 de maig, i a la
tardor es preveu que viatgi a Madrid.
«Suposo que una cosa és viure aquí, i una
altra viure a fora, però el cert és que, vist des
de fora, Girona ja no és el que era i s’ha convertit
en un referent inevitable en matèria teatral»,
assegura Carles Santos quan se li demana
com ha estat l’experiència de treballar per a El
Canal. El director del Centre d’Arts Escèniques
de Girona i Salt, Salvador Sunyer, va pensar en
el músic, intèrpret, guionista i director nascut
a Vinaròs perquè creés un espectacle dedicat
a Brossa en el desè aniversari de la seva mort,
tenint en compte que Santos i el poeta barceloní
havien tingut una relació molt estreta. «Em
van demanar que fes el que vulgués, però sobre
Brossa», explica Santos, que considera «un
privilegi haver pogut participar en aquest projecte
de nou centre d’arts escèniques. Fins ara
ja havia actuat algunes vegades a Girona, sol i
com a músic, i la proposta de Sunyer va resultar
molt engrescadora per a mi».
Precisament sobre El Canal, Carles Santos
opinava dijous de la setmana passada, dos dies
abans de l’estrena de Brossabrossotlobrossat,
que «és important perquè Girona, gràcies al que
ha passat els últims anys amb Temporada Alta,
ha aconseguit convertir-se en un referent, fins
al punt que un festival així no es troba ni a Barcelona.
I ara, amb aquest nou centre, hi haurà
continuïtat de l’activitat creativa durant tot l’any,
i a més es podran consolidar les creacions fora
del festival». Per això creu que la manca d’espai
propi és secundària per al centre en aquests
moments: «Es pot funcionar de moment sense
tenir-ne, i de fet trobo important que l’hagin
po sat en marxa ja, perquè el que cal és que les
coses surtin a la vista, que hi hagi una activitat
més contínua, que la gent s’acostumi a l’existèn
cia d’una programació i que en definitiva
vegi el centre com una cosa necessària».
Santos també considera encertada la política
de coproduccions que ha impulsat El Canal
–en aquest cas amb el Teatre Lliure, i en els anteriors
amb Escena Nacional d’Andorra, el mateix
Lliure i el Teatro Español de Madrid»– perquè
«suposen un bon suport,i a més aporten
relacions. Però en qualsevol cas l’objectiu principal
ha de ser Girona».
NO ÉS CAP HOMENATGE
Brossabrossotlobrossat és un espectacle que
reuneix textos de Joan Brossa –poesia i teatre–,
fragments de pel·lícules –El diablo sobre ruedas
(Duel), de Steven Spielberg i música –de
Brahms, de John Cage, de Wagner...– i amb el
qual Carles Santos no ha volgut fer cap homenatge
a la persona que li va fer de padrí de casament
l’any 1968: «No he volgut que sigui un
homenatge, sinó que es tracta d’un encàrrec
que només pretén donar a conèixer l’obra d’aquesta
persona tan especial que va ser Joan
Brossa». I és que, en opinió de Santos, Brossa
«és un autor sobre el qual hi ha molts tòpics
que no expressen correctament com era la seva
personalitat, i per això he fet una proposta per
aproximar l’espectador a aquesta personalitat».
Així, l’espectacle comença amb una aproximació
a la figura de Joan Brossa, però «traientlo
d’aquí i situant-lo amb referències externes»
perquè, segons Carles Santos, «Brossa està viu
i fora d’aquí les galeries li dediquen exposicions,
es publiquen llibres sobre la seva obra...
Hores d’ara, fora d’aquí saben molt més bé que
aquí qui és Brossa». Quan se li comenta que no
El Brossa de
Santos
Carles Santos estrenava el cap de setmana passat al Teatre de
Salt l’espectacle «Brossabrossotlobrossat», dedicat a Joan Brossa
i que suposa la tercera producció del nou Centre d’Arts
Escèniques de Salt i Girona El Canal; el muntatge arriba aquesta
setmana a Barcelona i a la tardor podria anar a Madrid.
1
TEXT: ALFONS PETIT FOTOGRAFIA: MARC MARTÍ
és l’únic crador català el talent del qual és reconegut
abans a fora que a Catalunya, Santos
respon que «és cert que això passa, i de fet hi
ha altres artistes que han tingut una important
projecció exterior abans de ser reconeguts aquí.
Sembla com si des de fora no ens ho diuen, no
sabem valorar el que tenim. Però som com som,
i no cal parlar-ne massa».
La segona part de l’espectacle suposa una
aproximació al Brossa poeta, segurament l’aspecte
més conegut de la creació de l’artista barceloní.
I en tercer lloc, Brossabrossotlobrossat
s’endinsa en un apartat molt poc conegut de la
seva obra: el teatre. «Vull recuperar una mica
Brossa en el seu espai, perquè molta gent de
teatre no s’atreveix amb Brossa i de fet se’n fan
pocs, de muntatges basats en les seves obres.
Nosaltres, però, ens embarquem en una obra
de teatre de Brossa i la traiem d’una manera diferent
potser de presentar-la». En aquest sentit,
Carles Santos apunta que la seva condició de
músic i la coneixença amb Brossa han influït
en la seva aproximació a l’apartat teatral de l’espectacle:
«M’he plantejat el text de Brossa com
si fos una partitura musical». També per això,
en aquesta ocasió Santos no apareix sobre l’es-