EL CONGOST MÉS ESTRET DEL MÓN - Diari de Girona

More documents

Recommendations

Info

Reportatge 4 Dominical Diumenge 4 de maig de 2008 Fotos: 8 La piscina d’aigua salada de La Ga - vina, des de la qual es veu la platja de Sant Pol. 9 La recepció de l’hotel. 10 Un cambrer serveix un combinat en un dels bars de l’establiment. 11 Un dels salons de La Gavina. 12 Les antiguitats són presents fins i tot als passadissos. 13 Una sala decorada amb un espectacular tapís. 14 Un empleat traslladant l’equipatge d’un client per les escales de l’hotel. 15 La Gavina ofereix, entre molts altres serveis, una piscina climatitzada i spa. 8 9 10 11 12 13 14 15 (Ve de la pàgina 3) pleats de quatre hotels de Morgan Stanley: un de les Illes Canàries i els Hilton de Barcelona, París i Dresden. Quan explica aquesta duplicitat de tasques, comenta que «l’oferta de Morgan Stanley era molt bona, però al mateix temps em feia molta il·lusió tornar a Girona per aportar les meves experiències en els millors hotels del món a un establiment que per a mi és especial». Per poder complir amb els objectius que s’ha marcat a l’hotel de s’Agaró, la primera mesura que va adoptar va ser nomenar-ne director Manuel Olivares, «que porta disset anys treballant amb mi i que és de la meva màxima confiança». Així, Alfonso Jordán viu tres setmanes al mes a Madrid, treballant per a Morgan Stanley, i la quarta a la Costa Brava –té casa a Santa Cristina d’Aro–, gestionant el futur de l’Hostal de La Gavina. UN FUTUR ESPLENDORÓS Un futur que Alfonso Jordán vol que sigui tan esplendorós com algunes èpoques del passat d’aquest hotel que va obrir les seves portes –amb només nou habitacions– el 2 de gener de 1932, i que entre els seus clients ha tingut personatges tan il·lustres i populars com el rei Joan Carles i el seu pare, Joan de Borbó, Sammy Davis Jr., Camilo José Cela, Sean Connery, Mel Brooks, Robert de Niro, Eric Cantona, Johan Cuyff, Maya Plisetskaya, Val Kilmer, Mike Oldfield, Victor Manuel, Ana Belén, Terenci Moix, Julio Iglesias, Octavio Paz, Fernando Trueba, Severo Ochoa, Bryan Adams, Luciano Benetton, Mocedades i un llarg etcètera. La història de La Gavina es remunta a principis de la dècada de 1920, quan Josep Ensesa Gubert (l’avi Ensesa) convenç el seu pare per construir, en uns terrenys de la seva propietat situats entre les platges de Sant Pol i de la Conca, una ciutat jardí, embrió del que avui és s’A- garó. En col·laboració amb l’arquitecte Rafael Masó, el projecte comença a agafar cos, i als compradors de terrenys que hi volien edificar se’ls obligava a signar contractes en els quals es comprometien a respectar determinats criteris estètics. Entre els edificis que es van aixecar hi hauria l’Hostal de La Gavina, inicialment pensat per rebre els amics dels residents. Ja llavors estava moblat amb notables antiguitats propietats d’Ensesa i Masó, que van contribuir a l’èxit de l’establiment. En els anys posteriors, l’hotel aniria incrementant la seva capacitat, sense allunyar-se de l’estil arquitectònic inicial i sense renunciar a la seva aposta pel luxe. L’última ampliació de l’hotel va començar l’any 1953 i es va acabar l’any 1975, i malgrat la seva categoria de 5 estrelles Grand Luxe, un acord amb les autoritats del moment va permetre mantenir la denominació d’Hostal, perquè per als seus propietaris conferia una personalitat particular a l’establiment. En l’actualitat, l’Hostal de La Gavina té 74 habitacions (16 de les quals són suites), 3 restaurants, 2 bars, salons amb capacitats per a entre 10 i 350 persones, piscina d’aigua salada, piscina climatitzada, botigues, spa, gimnàs, pistes de tennis i paddle, i tot mena de serveis. L’establiment és, a més, un autèntic aparador dels mobles i els elements decoratius més luxosos, amb antiguitats, làmpades de vidre de Murano, mobles d’ivori, tapissos fets amb seda i or... Els primers reptes que s’ha marcat Alfonso Jordán en aquesta nova etapa a La Gavina –que va començar a mitjans del mes de febrer– passen per millorar-ne l’oferta gastronòmica, per atreure empreses i entitats com a escenari ideal per fer-hi reunions i convencions, i per incrementar encara més l’atenció als clients: «L’hotel està molt bé com està, perquè s’ha anat cuidant moltíssim, té uns serveis excel·lents, les habitacions són úniques, amb antiguitats de 300 i 400 anys en perfecte estat, i a més té un equip humà molt bo. El més important és millorar encara més el servei, per aconseguir l’excel·lència, per avançar-te a les necessitats dels clients. I això passa per la formació i la fidelitzacio del personal». Un dels projectes de Jordán és, en aquest sentit, posar en marxa a La Gavina un centre de formació per als seus empleats, com els que ja ha creat en els altres establiments on ha treballat: «S’hi fan classes de protocol, de servei, d’idiomes, per millorar el nivell d’un personal que de fet ja és molt professional». «ESTIMAR-LO I POTENCIAR-LO» Quan se li demana quin és el secret del seu èxit en la gestió hotelera, Jordán també és molt clar: «Es tracta de tenir sentit comú i estar preparat per aplicar-lo. I a partir d’aquí creure en el producte. I en el cas de La Gavina és evident que hi crec, perquè és un dels millors hotels de Catalunya i d’Espanya, un dels pocs que hi ha de cinc estrelles Grand Luxe. Si tens un producte bo com aquest, l’únic que has de fer és tenirne cura, estimar-lo i potenciar-lo». Els canvis que ha experimentat el turisme a la Costa Brava han perjudicat La Gavina per la proliferació de segones residències i la pèrdua de visitants britànics i nord-americans. Per això Jordán busca que l’hotel sigui atractiu per a l’anomenat turisme de convencions, i per fer-hi reunions d’empreses, societats, entitats culturals.... Per l’altre costat, vol divulgar que, tot i el luxe que ofereix, és un establiment assequible: «Obrim tot l’any i els preus oscil·len entre els 200 i els 300 euros per nit, si bé hi ha èpoques en què les habitacions només costen 100 euros». En definitiva, la seva aspiració coincideix en el fons amb la de molts altres hotelers de la Costa Brava: allargar la temporada.
NAJAT El Hachmi Escriptora, publica «L’últim patriarca», premi Ramon Llull El fet que el Premi Ramon Llull 2008 fos concedit a aquesta catalana nascuda al Marroc en una família d’origen rifeny sembla un pas per ampliar el concepte de cultura catalana. Ella es desmarca d’aquest aspecte, i assegura que simplement és novel·lista. “No represento cap revolució cultural” L ’escriptora Najat El Hachmi Buhhu neix al Marroc el 1979, però des dels 8 anys viu a Vic. És mediadora social a Granollers, on resideix actualment. Amb l’obtenció del Premi Ramon Llull, per la novel·la L’últim patriarca (Columna), es consagra una autora que vol fugir de les etiquetes. El 2004 ja havia publicat Jo també sóc catalana, a la mateixa editorial. Parlem amb ella a Girona, durant la campanya de promoció prèvia a Sant Jordi. De debò li preguntava el seu fill si ell és català, com deia al seu llibre anterior? De debò. Li vaig intentar explicar que era la seva mare qui havia nascut en un altre país, i que el lloc on ell havia nascut era aquest. Que sabés on havia nascut la seva família. Però que ningú tenia dret a dir-li que no era d’aquí. Perquè això va ser arran que algú li havia dit marroquí. Estava com desorientat. Tenia tres anys i escaig. És cert que la societat musulmana és racista, també? Qui ho diu? És un tòpic, com la concepció masclista d’aquesta societat. Totes les societats tenen els seus vicis i les seves maneres de funcionar. També tenen els seus quès. El masclisme, el classisme i el racisme són comuns a tot arreu, per desgràcia. Té família al Marroc? Sí, hi tinc família, però hi vaig poc. Com veu el país ara? Es comenta que el sud, la zona de Marràqueix-Rabat, està creixent molt econòmicament. No ho sé. Perquè fa 20 anys que visc aquí i el que puc dir d’allà és una percepció molt poc fiable, perquè no és una percepció d’algú que hi viu. No sóc cap experta en creixement econòmic, i per tant, no en tinc ni idea. Donant-li el Ramon Llull a vostè, es trenca el tòpic de la cultura catalana com a elitista o tancada, s’obre més el concepte de cultura catalana? (dubta) No sé què contestarte. A veure... Quina és la pregunta? Si la nostra literatura s’obre amb el fet de donar-li el premi Ramon Llull? El premi el dóna un jurat, al qual li arriben unes obres, i trien la que sembla més interessant. Això és concret. No represento cap revolució cultural. Què creu que aporta la seva visió a nivell literari a la nostra cultura? (Em mira) No ho sé. Això ho hauria de dir l’altra gent... Li poden dir que és una visió d’una part de la societat que no apareix a la literatura, no? (Dubta) Això no és un llibre sobre la comunitat marroquina. És una ficció que parla d’una família, d’unes relacions entre generacions i d’unes contradiccions concretes. No és un tractat sobre una comunitat marroquina. Espero que el lector s’ho passi bé llegint-la. Que el lector no se senti estafat. En el llibre hi apareix Mercè Rodoreda com a referent; quines altres influències té? Sóc TEXT: MOISÈS DEPABLO FOTOGRAFIA: ANIOL RESCLOSA una lectora poc disciplinada. Que pica de tot arreu. Molt caòtica. La figura de Mercè Rodoreda és cabdal. És la meva autora de capçalera. Per com tracta els personatges. Per la destresa que té que tot estigui lligat. Que hi hagi diferents nivells de lectura. Li interessa la psicologia del personatge, com actua en relació a la seva psicologia? Sí. M’inspira més entendre els personatges que no pas l’acció. Per a mi és secundària. Són més rellevants aquestes interioritats. M’intriga saber per quins motius ens movem. Per què ens movem d’una manera, i no d’una altra... Això en Rodoreda és fascinant. Un altre autor que també fa això, però d’una manera diferent, és Pere Calders. En un determinat moment decideix entre escriure en català o en castellà? No. Va sortir el català perquè és la primera llengua. No en conec cap més. La segona llengua escrita és el castellà, però la que domina moltes més hores és el català. La novel·la es titula L’últim patriarca; queden molts patriarques, encara? Sí, a tot arreu. I hi ha molts comportaments que reme- ten a aquest ordre patriarcal. Encara que aparentment no hi sigui la figura, hi ha moltes conductes que no s’entenen si no es mira enrere, i es veu aquesta forma de veure les relacions familiars. Mira enrere per escriure? Agafo tot allò que he conegut, per això hi surt el Rif. Hi és molt present. D’aquí a uns anys, em resulten més enriquidors altres espais geogràfics. A la novel·la hi ha amors furtius; tenen un cert morbo, no? Ah, sí? (Riu) El sexe hi és present perquè és present en la vida dels protagonistes. Els marca en les seves relacions. Surt com un element més de la seva biografia. La visió del primer protagonista sobre la sexualitat és una mica particular, això es transmet a la història. El sexe com un element per marcar la personalitat de la dona, per afermar la independència, és volgut o ho veig jo com a lector? No ho sé... tu fas aquesta lectura. El sexe forma part del seu creixement com a persones. Què ha de passar perquè la dona musulmana tingui un espai important? (Dubta) No ho sé. El món musulmà és molt divers. Del Marroc fins al Golf, és molt variat. Des d’Occident es generalitza massa sobre un món que és divers? Sí, sí. La coneixen pel carrer des que va rebre el Ramon Llull? Sí, sí. És bastant desbordant. Canvia l’actitud de la gent? Hi ha canvis sorprenents. En llocs on t’ignoraven moltíssim, ara t’estimen moltíssim. L’ha sorprès algun lector? Una lectora em va dir que s’havia sentit molt identificada amb el personatge de la filla. Era una persona nascuda aquí, amb les quatre bandes catalanes. Molta gent diu que és una novel·la molt dura. I algú m’ha dit que havia rigut molt. No és contradictori, perquè pot ser una novel·la dura i ser irònica. Hi ha gent que m’ha dit que li agrada molt la primera part, d’altres que els agrada més la segona part. Entrevista 5 Dominical Diumenge 4 de maig de 2008 “ Totes les societats tenen els seus vicis i les seves maneres de funcionar. També tenen els seus quès. El masclisme, el classisme i el racisme són comuns a tot arreu, per desgràcia. “
Page 1 and 2: Diari de Girona Diumenge 4 de maig
Page 3: 2 4 5 la Bisbal a retirar-se -recor
Page 7 and 8: 2 3 4 cenari, sinó que s’ha rese
Page 9 and 10: van adoptar per referir-se al bloqu
Page 11 and 12: É s Primera fase de l’itinerari
Page 13 and 14: F ruita Delícia del paladar La fru
Page 15 and 16: E l Rituals perversos El trastorn o
Page 17 and 18: 5 MATALÀS HR + VISCOELÀSTICA TEMP
Page 19 and 20: Beowulf Directors: Robert Zemeckis.
Page 21 and 22: El retorn dels llangardaixos La mí
Page 23 and 24: Dijous 8 de maig 09.30 16.35 21.45

EL CONGOST MÉS ESTRET DEL MÓN - Diari de Girona

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?