EL CONGOST MÉS ESTRET DEL MÓN - Diari de Girona

E l
Rituals perversos
El trastorn obsessiu-compulsiu (TOC) és el quart més freqüent de l’àmbit psiquiàtric.
trastorn obsessiu-compulsiu (TOC) es
caracteritza pel patiment d’obsessions i
compulsions que provoquen un profund
malestar psicològic i alteren la vida normal i les
relacions amb els altres. És un dels trastorns
d’ansietat i és el quart més freqüent de l’àmbit
psiquiàtric. El nen que pateix el TOC té idees
i pensaments repetitius desagradables i no
desitjats que l’absorbeixen i li causen temor i
un alt nivell d’ansietat. D’altra banda, sol patir
també compulsions, és a dir, un comportament
ritual estereotipat. És com si un acte normal el
convertís en una passió reiterada fins a la sacietat,
mil·limetrada, exacta, a la qual el nen recorre
com a única forma de reduir la seva ansietat.
El quadre que es dibuixa llavors en el
nen és el d’una persona víctima d’idees obsessives
i repetitives a les quals dóna sortida amb
un comportament ritual exagerat i que no pot
controlar. El que li causa un gran patiment.
Es calcula que la incidència d’aquest problema
pot situar-se a l’entorn de l’1%, encara que
els psiquiatres asseguren que la xifra pot ser
més gran a causa de l’actitud reservada dels que
el pateixen. De fet, entre l’aparició dels símptomes
i l’obtenció d’un diagnòstic passen per
terme mitjà més de 10 anys.
Segons el Dr. Jerónimo Sainz, cap de servei
de Psiquiatria de l’Hospital Ramón y Cajal de
Madrid, «el punt crític d’un TOC és si el comportament
de la persona és grat o no per al subjecte.
En general, les obsessions l’angoixen i
desagraden profundament, perquè la víctima
és conscient de l’exagerat i absurd de la seva
obsessió». És a dir, tots tenim rituals, però depèn
de l’ansietat que comportin.
El trastorn pot iniciar-se en qualsevol moment
de la vida, encara que els estudis més recents
han detectat que més del 50% dels adults
amb TOC identifiquen els seus símptomes
abans dels 18 anys. Comença a manifestar-se
cap als nou anys, encara que això no impedeix
que nens amb quatre anys en tinguin ja símptomes.
L’edat d’inici més freqüent se situa entre
els 15-20 anys. «Amb freqüència no es reconeixen
els símptomes. I les persones amb
TOC solen visitar fins a quatre metges abans de
tenir un diagnòstic correcte de la malaltia», confirma
el Dr. Julio Vallejo, cap de servei de Psiquiatria
de l’Hospital de Beltvitge.
CAUSES
No es coneixen ni les causes ni l’origen del
TOC, encara que es detecten factors hereditaris.
Afecta per igual els dos sexes i no hi ha diferències
culturals, socials o econòmiques. Segons
el Dr. Sainz, «hi ha una certa influència genètica,
encara que també factors ambientals.
Actualment és més discutida la influència de
l’entorn. Per exemple, els canvis d’estil educatiu
produïts a Espanya des dels 50-60 als 80-90
no han modificat les taxes del TOC. Se sap que
hi ha una major freqüència de la malaltia en
primogènits i únics, encara que això també passa
en altres malalties psiquiàtriques». En estudis
genètics s’ha observat que s’altera l’expressió
de certes proteïnes. Per tècniques de neuroimatge,
s’han visualitzat modificacions en un
determinat circuit cerebral. «Comprenem la cau-
sa biològica d’aquest trastorn millor que molts
altres en psiquiatria, el que ens permetrà un
major èxit terapèutic, però encara no coneixem
tot el procés patogènic», ha afirmat Vallejo.
Amb la finalitat de delimitar el concepte es
va arribar a l’anomenat Consens de Ciutat del
Cap, en el qual els especialistes han intentat establir
noves definicions. Les obsessions que envaeixen
la ment del pacient amb TOC són idees
recurrents, no desitjades, de contingut angoixant,
considerat absurd pel pacient, però a
la vegada reconegudes com a pròpies. L’individu
intenta neutralitzar-les amb compulsions,
impulsos que porten, en la seva majoria, a la
repetició de rituals. Tots ells fan que la vida del
pacient sigui molt complicada, i que arribi en
certs casos a una «lentificació obsessiva».
No totes les obsessions són un problema.
Tots durant etapes de la infància hem tingut obsessions
i compulsions. No per tenir afany de
col·leccionar clauers es té una patologia. No
per passar-se davant del mirall pentinant-se mitja
hora cada dia es pateix una obsessió. Hi ha
molts comportaments que durant algunes etapes
de la infantesa i de l’adolescència poden
semblar obsessions. Però són fets que no interfereixen
en la vida normal i que permeten
un desenvolupament absolutament harmònic i
no alteren la convivència. Els experts assenyalen
que hi ha una prova gairebé inequívoca per
saber quan un acte repetitiu obeeix a una compulsió.
Si a un nen normal se l’interromp mentre
està fent aquest ritual, que per a ell és un
joc, no passa res. Canviarà d’actitud o tornarà
Maig a Restaurant Golf Girona
El nostre menú
Birdie de sempre
11.90 €
Menú Degustació
de Flors
25.00 €
Dilluns Divendres
Cap de Setmana
Buffet de Flors 25.00 €
Dimarts descans setmanal. Reserves a restaurant@golfgirona.com / 972 17 16 41 / 695 23 76 03
MARTÍ FERRER
a començar si li ve de gust. Però quan es tracta
d’una compulsió veritable, el nen reacciona
amb irritabilitat, perquè ho estava fent per vèncer
l’ansietat del seu trastorn.
Les obsessions més freqüents giren al voltant
de la mort d’ells mateixos o dels seus pares o
germans. També tenen idea obsessiva sobre les
malalties, pensant que ells o algú pròxim poden
tenir una malaltia greu. Altres obsessions
giren al voltant del temor excessiu a contaminar-se
o contagiar-se o, en un pla diferent, temen
no fer les coses com han de ser fetes.
Quant a les compulsions, els experts citen:
rentar-se contínuament les mans (poden estarse
fins a una hora sense parar). Netejar constantment,
perquè no suporten la brutícia. Realitzar
comprovacions una i altra vegada (especialment
sobre si han tancat les portes, aixetes,
claus de pas... correctament). Preocupació excessiva
per l’ordre; acumular coses sense desprendre’s
de res o repetir constantment una acció,
perquè són dels que pensen que han de
fer això un número exacte de vegades.
QUÈ ÉS I QUÈ NO ÉS UN TOC
Un fulletó de l’Associació de Trastorns obsessiu-compulsius
aclareix perfectament quan un
fet pot considerar-se normal i quan entra en la
patologia psiquiàtrica. Per exemple, és un TOC
un noi de 14 anys que arriba tard al col·legi
cada dia perquè no pot sortir de la dutxa fins
que no s’hagi ensabonat exactament 41 vegades.
I no ho és una nena de 16 anys que cada
dia es passa 20 minuts rentant-se i pentinantse
abans d’anar a classe. És un TOC el nen que
comprova una vegada i una altra que l’interruptor
del llum estigui apagat, encara que sigui
evident que el llum està apagat. I no ho és
un nen que comprova un parell de vegades que
el llum està apagat quan surt de l’habitació, tal
com li han dit els seus pares que faci.
Els adults en bona mesura pateixen les mateixes
obsessions i compulsions, però el proble
ma s’agreuja perquè ells sí reconeixen que
no tenen cap sentit. Entre adults, seria un TOC
qui es renta les mans 100 vegades al dia, i no
ho és qui es renta les mans abans de cada menjar.
Seria un TOC una dona que cada dia tanca
una i altra vegada la porta durant mitja hora,
abans d’anar a treballar. I no ho és una dona
que cada nit comprova dues vegades que la
portes i les finestres del seu apartament estan
tancades abans d’anar-se’n al llit.
Un dels problemes que sol acompanyar el
TOC és que no es reconeix com un problema
d’ansietat. El nen el pateix íntimament i llavors
canvia el seu comportament. Es fa irritable i
hostil o simplement s’aïlla per poder mantenir
les seves compulsions sense sentir-se ridiculitzat.
Ells mateixos arriben a considerar-se estranys;
fins i tot pensen que s’estan tornant bojos
ja que senten el desig irrefrenable de repetir
la conducta compulsiva. D’altra banda, els
pares no solen donar-li més importància i
creuen que es tracta de manies que aniran passant
amb l’edat. La realitat demostra, però, que
si no es tracten, tant les obsessions com les
compulsions aniran augmentant, i agreujaran
així tot el quadre del TOC.
Salut
15 Dominical
Diumenge 4
de maig de 2008
Ramón
Sánchez
Ocaña