EL CONGOST MÉS ESTRET DEL MÓN - Diari de Girona

EL CONGOST MÉS ESTRET DEL MÓN - Diari de Girona EL CONGOST MÉS ESTRET DEL MÓN - Diari de Girona

medias.diaridegirona.cat
from medias.diaridegirona.cat More from this publisher
24.04.2013 Views

Col.leccionisme 14 Dominical Diumenge 4 de maig de 2008 Xavier Romero L’aficionat centenari S e’l Als 98 anys, el doctor Josep Ruscalleda continua tenint cura de les seves moltes col·leccions pot considerar el dedels col·leccionistes gironins, perquè acaba de fer els 98 anys i manté una forma envejable, amb bona memòria i la il·lusió de continuar reunint exemplars per a les seves múltiples col·leccions, totes dins de l’anomenat col·leccio nisme popular. Josep Ruscalleda i Sabater va ser un dels dos metges de família a Cassà de la Selva durant diverses dècades; més de mig segle d’ajudar i de tenir cura dels seus pacients, que encara quan el veuen pel carrer el saluden amb un simple «doctor». Persona estimada arreu, per la seva cordialitat, senzillesa, i per les moltes activitats desenvolupades, com la de presidir la Unió Deportiva Cassà –durant un temps va fer també d’entrenador, jugador i metge–; formar part dels clubs de tennis i d’escacs; de la Colla Excursionista, entre d’altres; o la de ser durant una legislatura regidor de l’Ajuntament per CiU. Esportista nat, intel·lectual humanista, ha desenvolupat durant pràcticament tota la seva vida l’afició al col·leccionisme. El doctor Ruscalleda és membre de la Societat Filatèlica Gironina, amb la qual col·labora des d’antic en diferents vessants. Pràcticament tots els temes que toca, llevat del d’actualitat de les plaques de cava, estan relacionats amb el paper imprès: segells, bitllets, targetes telefòniques, loteria, vitoles, capses de llumins, bosses de sucre, punts de llibre, calendaris de butxaca, gravats, documents diversos, postals i fotografies. Aquest, el món de la instantània, és una de les seves altres passions. «La meva mare va començar la col·lecció de segells al nostre Sant Feliu de Guíxols natal, que era una colònia important de fabricants de taps –comenta Josep Ruscalleda–; aleshores, recollia segells vinguts de països europeus, i aquella afició me la va encomanar». En el camp de la filatèlia, posseeix unes bones col·leccions de França, Alemanya –oriental i federal–, les Andorres espanyola i francesa, Suïssa, Japó i illa de Man en nou; i quant a Espanya, clàssics, des del Centenari cap aquí, blocs de quatre, i altres varietats. Pel que fa a temàtiques concretes, el doctor Ruscalleda sent una especial predilecció per les de Nadal, Vaticà, Pasqua, Flors, Medicina i Creu Roja. «D’aquesta última i en no trobar àlbums adients per poder posar els segells, no l’he pogut fer com hagués volgut», manifesta amb un punt de tristesa. COL·LECCIONISTA POLIFACÈTIC Persona curiosa de sempre pels temes històrics gironins per la medicina, Josep Ruscalleda va conrear igualment una altra afició, la de retallar articles i treballs publicats als diaris, i la d’adquirir llibres i revistes. Postals a dojo, antigues i modernes, noves i usades, del país i estrangeres, que té col·locades en diversos àlbums. Capses de llumins buides i obertes per poder ser ordenades als àlbums, i amb la varietat molt més pràctica de les fines litografies, que les fàbriques enganxaven a les capses. Sobres de primer dia del Vaticà, de Suïssa, i dels que editen les associacions amb motiu de les seves exposicions. I un llarg etcètera. Fa vint-i-cinc anys, en una anterior entrevista, el doctor ja confessava que «col·lecciono pràcticament de tot, menys dècims de loteria premiats...». Curiosament, i tal com passa en la majoria de les cases on hi ha un d’aquests aficionats, el senyor Ruscalleda no ha tingut continuadors, tot i haver format una nombrosa família de nou fills i filles amb la seva esposa Conxita Nadal. «A la família hi ha havia un que va començar a interessar-se’n, el nostre nét Francesc, però sembla que s’ho va deixar». Pel que fa a les exposicions, participa anualment en les que organitza la Societat Filatèlica Gironina, tant en el vessant filatèlic com en el de col·leccionisme en general; i a destacar l’obtenció del tercer premi fa uns anys a Reus, amb el seu treball sobre els boy-scouts: no se sol perdre les excursions d’aquesta entitat. Una altra de les seves dèries, com comentàvem, és la de la fotografia. Ha fet milers de fotos i ha filmat unes 25 pel·lícules, que el seu veí, el cineasta Josep Mestras, li va traslladar re- MARC MARTÍ MARC MARTÍ MARC MARTÍ MARC MARTÍ centment a uns CD, amb lletra i música. Ara fa uns dies, al centre cultural Sala Galà de Cassà de la Selva, es va presentar el llibre Anys i Panys. Vivències d’un metge rural, en el qual el doctor Ruscalleda relata, amb l’ajuda de Joaquim Tolosà, la seva llarga i rica trajectòria de prop d’un segle. El local es va omplir de persones que no es van voler perdre l’acte d’homenatge: familiars, amics, metges, pacients, autoritats i veïns en general. Tothom amb el «doctor» cassanenc; una gran persona. MARC MARTÍ MARC MARTÍ MARC MARTÍ MARC MARTÍ

E l Rituals perversos El trastorn obsessiu-compulsiu (TOC) és el quart més freqüent de l’àmbit psiquiàtric. trastorn obsessiu-compulsiu (TOC) es caracteritza pel patiment d’obsessions i compulsions que provoquen un profund malestar psicològic i alteren la vida normal i les relacions amb els altres. És un dels trastorns d’ansietat i és el quart més freqüent de l’àmbit psiquiàtric. El nen que pateix el TOC té idees i pensaments repetitius desagradables i no desitjats que l’absorbeixen i li causen temor i un alt nivell d’ansietat. D’altra banda, sol patir també compulsions, és a dir, un comportament ritual estereotipat. És com si un acte normal el convertís en una passió reiterada fins a la sacietat, mil·limetrada, exacta, a la qual el nen recorre com a única forma de reduir la seva ansietat. El quadre que es dibuixa llavors en el nen és el d’una persona víctima d’idees obsessives i repetitives a les quals dóna sortida amb un comportament ritual exagerat i que no pot controlar. El que li causa un gran patiment. Es calcula que la incidència d’aquest problema pot situar-se a l’entorn de l’1%, encara que els psiquiatres asseguren que la xifra pot ser més gran a causa de l’actitud reservada dels que el pateixen. De fet, entre l’aparició dels símptomes i l’obtenció d’un diagnòstic passen per terme mitjà més de 10 anys. Segons el Dr. Jerónimo Sainz, cap de servei de Psiquiatria de l’Hospital Ramón y Cajal de Madrid, «el punt crític d’un TOC és si el comportament de la persona és grat o no per al subjecte. En general, les obsessions l’angoixen i desagraden profundament, perquè la víctima és conscient de l’exagerat i absurd de la seva obsessió». És a dir, tots tenim rituals, però depèn de l’ansietat que comportin. El trastorn pot iniciar-se en qualsevol moment de la vida, encara que els estudis més recents han detectat que més del 50% dels adults amb TOC identifiquen els seus símptomes abans dels 18 anys. Comença a manifestar-se cap als nou anys, encara que això no impedeix que nens amb quatre anys en tinguin ja símptomes. L’edat d’inici més freqüent se situa entre els 15-20 anys. «Amb freqüència no es reconeixen els símptomes. I les persones amb TOC solen visitar fins a quatre metges abans de tenir un diagnòstic correcte de la malaltia», confirma el Dr. Julio Vallejo, cap de servei de Psiquiatria de l’Hospital de Beltvitge. CAUSES No es coneixen ni les causes ni l’origen del TOC, encara que es detecten factors hereditaris. Afecta per igual els dos sexes i no hi ha diferències culturals, socials o econòmiques. Segons el Dr. Sainz, «hi ha una certa influència genètica, encara que també factors ambientals. Actualment és més discutida la influència de l’entorn. Per exemple, els canvis d’estil educatiu produïts a Espanya des dels 50-60 als 80-90 no han modificat les taxes del TOC. Se sap que hi ha una major freqüència de la malaltia en primogènits i únics, encara que això també passa en altres malalties psiquiàtriques». En estudis genètics s’ha observat que s’altera l’expressió de certes proteïnes. Per tècniques de neuroimatge, s’han visualitzat modificacions en un determinat circuit cerebral. «Comprenem la cau- sa biològica d’aquest trastorn millor que molts altres en psiquiatria, el que ens permetrà un major èxit terapèutic, però encara no coneixem tot el procés patogènic», ha afirmat Vallejo. Amb la finalitat de delimitar el concepte es va arribar a l’anomenat Consens de Ciutat del Cap, en el qual els especialistes han intentat establir noves definicions. Les obsessions que envaeixen la ment del pacient amb TOC són idees recurrents, no desitjades, de contingut angoixant, considerat absurd pel pacient, però a la vegada reconegudes com a pròpies. L’individu intenta neutralitzar-les amb compulsions, impulsos que porten, en la seva majoria, a la repetició de rituals. Tots ells fan que la vida del pacient sigui molt complicada, i que arribi en certs casos a una «lentificació obsessiva». No totes les obsessions són un problema. Tots durant etapes de la infància hem tingut obsessions i compulsions. No per tenir afany de col·leccionar clauers es té una patologia. No per passar-se davant del mirall pentinant-se mitja hora cada dia es pateix una obsessió. Hi ha molts comportaments que durant algunes etapes de la infantesa i de l’adolescència poden semblar obsessions. Però són fets que no interfereixen en la vida normal i que permeten un desenvolupament absolutament harmònic i no alteren la convivència. Els experts assenyalen que hi ha una prova gairebé inequívoca per saber quan un acte repetitiu obeeix a una compulsió. Si a un nen normal se l’interromp mentre està fent aquest ritual, que per a ell és un joc, no passa res. Canviarà d’actitud o tornarà Maig a Restaurant Golf Girona El nostre menú Birdie de sempre 11.90 € Menú Degustació de Flors 25.00 € Dilluns Divendres Cap de Setmana Buffet de Flors 25.00 € Dimarts descans setmanal. Reserves a restaurant@golfgirona.com / 972 17 16 41 / 695 23 76 03 MARTÍ FERRER a començar si li ve de gust. Però quan es tracta d’una compulsió veritable, el nen reacciona amb irritabilitat, perquè ho estava fent per vèncer l’ansietat del seu trastorn. Les obsessions més freqüents giren al voltant de la mort d’ells mateixos o dels seus pares o germans. També tenen idea obsessiva sobre les malalties, pensant que ells o algú pròxim poden tenir una malaltia greu. Altres obsessions giren al voltant del temor excessiu a contaminar-se o contagiar-se o, en un pla diferent, temen no fer les coses com han de ser fetes. Quant a les compulsions, els experts citen: rentar-se contínuament les mans (poden estarse fins a una hora sense parar). Netejar constantment, perquè no suporten la brutícia. Realitzar comprovacions una i altra vegada (especialment sobre si han tancat les portes, aixetes, claus de pas... correctament). Preocupació excessiva per l’ordre; acumular coses sense desprendre’s de res o repetir constantment una acció, perquè són dels que pensen que han de fer això un número exacte de vegades. QUÈ ÉS I QUÈ NO ÉS UN TOC Un fulletó de l’Associació de Trastorns obsessiu-compulsius aclareix perfectament quan un fet pot considerar-se normal i quan entra en la patologia psiquiàtrica. Per exemple, és un TOC un noi de 14 anys que arriba tard al col·legi cada dia perquè no pot sortir de la dutxa fins que no s’hagi ensabonat exactament 41 vegades. I no ho és una nena de 16 anys que cada dia es passa 20 minuts rentant-se i pentinantse abans d’anar a classe. És un TOC el nen que comprova una vegada i una altra que l’interruptor del llum estigui apagat, encara que sigui evident que el llum està apagat. I no ho és un nen que comprova un parell de vegades que el llum està apagat quan surt de l’habitació, tal com li han dit els seus pares que faci. Els adults en bona mesura pateixen les mateixes obsessions i compulsions, però el proble ma s’agreuja perquè ells sí reconeixen que no tenen cap sentit. Entre adults, seria un TOC qui es renta les mans 100 vegades al dia, i no ho és qui es renta les mans abans de cada menjar. Seria un TOC una dona que cada dia tanca una i altra vegada la porta durant mitja hora, abans d’anar a treballar. I no ho és una dona que cada nit comprova dues vegades que la portes i les finestres del seu apartament estan tancades abans d’anar-se’n al llit. Un dels problemes que sol acompanyar el TOC és que no es reconeix com un problema d’ansietat. El nen el pateix íntimament i llavors canvia el seu comportament. Es fa irritable i hostil o simplement s’aïlla per poder mantenir les seves compulsions sense sentir-se ridiculitzat. Ells mateixos arriben a considerar-se estranys; fins i tot pensen que s’estan tornant bojos ja que senten el desig irrefrenable de repetir la conducta compulsiva. D’altra banda, els pares no solen donar-li més importància i creuen que es tracta de manies que aniran passant amb l’edat. La realitat demostra, però, que si no es tracten, tant les obsessions com les compulsions aniran augmentant, i agreujaran així tot el quadre del TOC. Salut 15 Dominical Diumenge 4 de maig de 2008 Ramón Sánchez Ocaña

Col.leccionisme<br />

14 Dominical<br />

Diumenge 4<br />

<strong>de</strong> maig <strong>de</strong> 2008<br />

Xavier<br />

Romero<br />

L’aficionat centenari<br />

S e’l<br />

Als 98 anys, el doctor Josep Ruscalleda continua tenint cura <strong>de</strong> les seves moltes col·leccions<br />

pot consi<strong>de</strong>rar el <strong>de</strong>gà <strong>de</strong>ls col·leccionistes<br />

gironins, perquè acaba <strong>de</strong> fer els<br />

98 anys i manté una forma envejable,<br />

amb bona memòria i la il·lusió <strong>de</strong> continuar<br />

reunint exemplars per a les seves múltiples<br />

col·leccions, totes dins <strong>de</strong> l’anomenat col·leccio<br />

nisme popular. Josep Ruscalleda i Sabater<br />

va ser un <strong>de</strong>ls dos metges <strong>de</strong> família a Cassà <strong>de</strong><br />

la Selva durant diverses dèca<strong>de</strong>s; més <strong>de</strong> mig<br />

segle d’ajudar i <strong>de</strong> tenir cura <strong>de</strong>ls seus pacients,<br />

que encara quan el veuen pel carrer el salu<strong>de</strong>n<br />

amb un simple «doctor». Persona estimada<br />

arreu, per la seva cordialitat, senzillesa, i per<br />

les moltes activitats <strong>de</strong>senvolupa<strong>de</strong>s, com la <strong>de</strong><br />

presidir la Unió Deportiva Cassà –durant un<br />

temps va fer també d’entrenador, jugador i metge–;<br />

formar part <strong>de</strong>ls clubs <strong>de</strong> tennis i d’escacs;<br />

<strong>de</strong> la Colla Excursionista, entre d’altres; o la <strong>de</strong><br />

ser durant una legislatura regidor <strong>de</strong> l’Ajuntament<br />

per CiU. Esportista nat, intel·lectual humanista,<br />

ha <strong>de</strong>senvolupat durant pràcticament<br />

tota la seva vida l’afició al col·leccionisme.<br />

El doctor Ruscalleda és membre <strong>de</strong> la Societat<br />

Filatèlica Gironina, amb la qual col·labora<br />

<strong>de</strong>s d’antic en diferents vessants. Pràcticament<br />

tots els temes que toca, llevat <strong>de</strong>l d’actualitat<br />

<strong>de</strong> les plaques <strong>de</strong> cava, estan relacionats amb<br />

el paper imprès: segells, bitllets, targetes telefòniques,<br />

loteria, vitoles, capses <strong>de</strong> llumins,<br />

bosses <strong>de</strong> sucre, punts <strong>de</strong> llibre, calendaris <strong>de</strong><br />

butxaca, gravats, documents diversos, postals<br />

i fotografies. Aquest, el món <strong>de</strong> la instantània,<br />

és una <strong>de</strong> les seves altres passions.<br />

«La meva mare va començar la col·lecció <strong>de</strong><br />

segells al nostre Sant Feliu <strong>de</strong> Guíxols natal,<br />

que era una colònia important <strong>de</strong> fabricants <strong>de</strong><br />

taps –comenta Josep Ruscalleda–; aleshores, recollia<br />

segells vinguts <strong>de</strong> països europeus, i<br />

aquella afició me la va encomanar». En el camp<br />

<strong>de</strong> la filatèlia, posseeix unes bones col·leccions<br />

<strong>de</strong> França, Alemanya –oriental i fe<strong>de</strong>ral–, les<br />

Andorres espanyola i francesa, Suïssa, Japó i<br />

illa <strong>de</strong> Man en nou; i quant a Espanya, clàssics,<br />

<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l Centenari cap aquí, blocs <strong>de</strong> quatre, i<br />

altres varietats. Pel que fa a temàtiques concretes,<br />

el doctor Ruscalleda sent una especial<br />

predilecció per les <strong>de</strong> Nadal, Vaticà, Pasqua,<br />

Flors, Medicina i Creu Roja. «D’aquesta última<br />

i en no trobar àlbums adients per po<strong>de</strong>r posar<br />

els segells, no l’he pogut fer com hagués volgut»,<br />

manifesta amb un punt <strong>de</strong> tristesa.<br />

COL·LECCIONISTA POLIFACÈTIC<br />

Persona curiosa <strong>de</strong> sempre pels temes històrics<br />

gironins per la medicina, Josep Ruscalleda va<br />

conrear igualment una altra afició, la <strong>de</strong> retallar<br />

articles i treballs publicats als diaris, i la d’adquirir<br />

llibres i revistes. Postals a dojo, antigues<br />

i mo<strong>de</strong>rnes, noves i usa<strong>de</strong>s, <strong>de</strong>l país i estrangeres,<br />

que té col·loca<strong>de</strong>s en diversos àlbums.<br />

Capses <strong>de</strong> llumins bui<strong>de</strong>s i obertes per po<strong>de</strong>r<br />

ser or<strong>de</strong>na<strong>de</strong>s als àlbums, i amb la varietat molt<br />

més pràctica <strong>de</strong> les fines litografies, que les fàbriques<br />

enganxaven a les capses. Sobres <strong>de</strong> primer<br />

dia <strong>de</strong>l Vaticà, <strong>de</strong> Suïssa, i <strong>de</strong>ls que editen<br />

les associacions amb motiu <strong>de</strong> les seves exposicions.<br />

I un llarg etcètera.<br />

Fa vint-i-cinc anys, en una anterior entrevista,<br />

el doctor ja confessava que «col·lecciono<br />

pràcticament <strong>de</strong> tot, menys dècims <strong>de</strong> loteria<br />

premiats...». Curiosament, i tal com passa en la<br />

majoria <strong>de</strong> les cases on hi ha un d’aquests aficionats,<br />

el senyor Ruscalleda no ha tingut continuadors,<br />

tot i haver format una nombrosa família<br />

<strong>de</strong> nou fills i filles amb la seva esposa Conxita<br />

Nadal. «A la família hi ha havia un que va<br />

començar a interessar-se’n, el nostre nét Francesc,<br />

però sembla que s’ho va <strong>de</strong>ixar».<br />

Pel que fa a les exposicions, participa anualment<br />

en les que organitza la Societat Filatèlica<br />

Gironina, tant en el vessant filatèlic com en el<br />

<strong>de</strong> col·leccionisme en general; i a <strong>de</strong>stacar l’obtenció<br />

<strong>de</strong>l tercer premi fa uns anys a Reus, amb<br />

el seu treball sobre els boy-scouts: no se sol perdre<br />

les excursions d’aquesta entitat.<br />

Una altra <strong>de</strong> les seves dèries, com comentàvem,<br />

és la <strong>de</strong> la fotografia. Ha fet milers <strong>de</strong> fotos<br />

i ha filmat unes 25 pel·lícules, que el seu<br />

veí, el cineasta Josep Mestras, li va traslladar re-<br />

MARC MARTÍ<br />

MARC MARTÍ<br />

MARC MARTÍ<br />

MARC MARTÍ<br />

centment a uns CD, amb lletra i música.<br />

Ara fa uns dies, al centre cultural Sala Galà<br />

<strong>de</strong> Cassà <strong>de</strong> la Selva, es va presentar el llibre<br />

Anys i Panys. Vivències d’un metge rural, en el<br />

qual el doctor Ruscalleda relata, amb l’ajuda <strong>de</strong><br />

Joaquim Tolosà, la seva llarga i rica trajectòria<br />

<strong>de</strong> prop d’un segle. El local es va omplir <strong>de</strong> persones<br />

que no es van voler perdre l’acte d’homenatge:<br />

familiars, amics, metges, pacients, autoritats<br />

i veïns en general. Tothom amb el «doctor»<br />

cassanenc; una gran persona.<br />

MARC MARTÍ MARC MARTÍ<br />

MARC MARTÍ<br />

MARC MARTÍ

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!