EL CONGOST MÉS ESTRET DEL MÓN - Diari de Girona

More documents

Recommendations

Info

Establiments antics 10 Dominical Diumenge 4 de maig de 2008 Història Els orígens de la casa van ser al carrer Ciutadans de Girona, però amb molt bona visió de futur van obrir una altra botiga a la Rambla de la Llibertat. En tots dos establiments s’hi venia –i encara s’hi ven–, el mateix producte, bosses de mà, maletes, etc. Durant la Guerra Ci vil no van tancar i en la dècada dels 80 van ampliar el negoci amb un nou local. Origen 1928. Fundador Manel Guillamet i Quintana. Propietari actual Carles Esteva i Guillamet. Treballadors Règim familiar i un. Activitat Venda de bosses de tot tipus, paraigües, articles de viatge, maletes, etc. L ’any Novetats Guillamet Girona És una de les botigues més antigues de la Rambla, encara que va nèixer al carrer Ciutadans; des de sempre s’ha dedicat a la venda de bosses, carteres, maletes i altres productes relacionats. 1928, Manel Guillamet i Quintana va obrir una botiga de merceria, pelleteria i complements al carrer Ciutadans de Girona, on, a més, venia guants, mitges, bosses de mà per a les senyores i altres articles de moda en aquells temps. El carrer Ciutadans era el més frequentat per comprar-hi, però ja hi havia molts comerciants que intuïen que la Rambla de la Llibertat seria, a curt termini, un punt estratègic per a les vendes. Així, l’any 1933, i per consell de la seva filla, Pilar Guillamet i Puig, Manel Guillamet va obrir un altre establiment al número 9 de la Rambla de la Llibertat –on continua el negoci– que oferia al públic els mateixos articles que la botiga de Ciutadans. La Rambla i el Barri Vell de Girona eren els llocs més comercials de la ciutat i tothom, fins i tot qui venia de fora, anava a comprarhi. La botiga dels Guillamet va ser dissenyada per l’arquitecte racionalista gironí Josep Claret Rubira, que llavors tenia poc més de 25 anys i, que, a banda de ser arquitecte municipal, va ser un dels creadors més rellevants i prolífics d’aquest corrent a la ciutat. Durant la Guerra Civil no van tancar cap dels dos establiments, però els republicans van saquejar la botiga del carrer Ciutadans, d’on es van emportar tot el que hi havia. L’any 1937 va morir Pilar Guillamet i Puig, una persona molt estimada a Girona pel seu tracte amable amb tothom. El seu pare es va haver de tornar a fer càrrec de la botiga de la Rambla. MANTELLINES I MALETES En la llarga postguerra de penúries i decadència econòmica el que més es venia a Can Guillamet eren, curiosament, les mantellines, atès que la jerarquia eclesiàstica de llavors no deixava entrar les dones a les esglésies si no portaven aquest tipus de vel al cap. A la dècada dels anys quaranta, la botiga –que també era merceria– era el punt de trobada de moltes modistes gironines que hi anaven a encarregar gènere. Aleshores obrien una mena de compte i, al final de cada mes, anaven a pagar-lo. A la Girona de l’època, només al Barri Vell hi havia dotze sastres i sis modistes. Manel Guillamet i Quintana va morir l’any TEXT I FOTOGRAFIA: JOSEP MARIA BARTOMEU 1968 i es va fer càrrec del negoci Carles Esteva i Guillamet, que era el seu nét (fill de Pilar Guillamet i Puig). Carles Esteva estava casat amb Pilar Trallero i Vallès. Tots dos, amb la col·laboració de Maria Brecha i Puig, van reconvertir la botiga de la Rambla de la Llibertat amb la incorporació d’articles tan variats com bosses de mà, cinturons, maletes de viatge, paraigües i altres complements relacionats amb la marroquineria. Van anar sortint al mercat nous articles que el públic demanava i, aleshores, la primitiva botiga es va quedar petita. Va ser l’any 1986 quan la família Guillamet va adquirir un local al número 7 de la mateixa Rambla de la Llibertat, amb la qual cosa la casa va créixer i així va poder oferir als seus clients molta més varietat d’articles. Aquesta nova botiga, des de fa alguns anys està regida pel fill de Carles Esteva i Maria Pilar Trallero, Carles Esteva i Trallero, a qui ajuda la seva dona, Montserrat Guirado i Mañero. Tots dos han donat una empenta moderna a l’establiment amb la incorporació de marques molt conegudes dins del món dels complements i els viatges. El seu germà, Jordi Esteva i Trallero, tot i treballar per a una altra empresa, també ajuda en la gestió fiscal dels establiments familiars.
É s Primera fase de l’itinerari de visita pública a la Ciutadella (Roses) A peu per la història El projecte planteja un recorregut per un recinte emblemàtic de les comarques gironines. un dels grans recintes històrics de les comarques gironines, ple de vestigis d’altres èpoques, i que en els últims anys ha viscut un espectacular procés de recuperació. La Ciutadella de Roses serveix, així, per conèixer millor la història de la localitat i també s’ha convertit en l’escenari d’activitats ben diverses. És, per tant, un punt d’innegable atractiu turístic, que rep cada any milers de visitants. Davant d’a questa situació, l’Ajuntament de Roses va considerar necessari adequar un passeig a l’interior del recinte que guiés les persones que el visitessin. L’arquitecte Martirià Figueras va ser l’encarregat de projectar aquest recorregut, i els fets evidencien que ho va fer amb èxit: al marge que compleix perfectament la seva funció, l’itinerari dissenyat per Figueras i les actuacions que es van fer a la Ciutadella per convertir-lo en realitat (la primera fase, concretament) va ser una de les obres seleccionades en l’apartat d’espais exteriors dels premis d’arquitectura de les comarques gironines corresponents a 2007. En la memòria del projecte inclosa en el catàleg dels premis, l’arquitecte detalla tant la importància de la Ciutadella com les principals característiques de la seva intervenció en aquest espai: «La Ciutadella de Roses és un gran espai històric i de contingut en vestigis arqueològics visibles incomparable: hel·lenístics, romans, medievals i recinte militar francès XVI, tot en un mateix lloc i de forma disseminada, en molts casos, sobreposada. La necessitat de facilitar tota aquesta informació de forma entenedora es concreta amb la creació d’un camí que dóna forma ordenada a la primera fase de l’itinerari de visita. El projecte planteja l’adequació d’un recorregut de visita, amb els següents criteris. – El camí: Consolidar un camí a la zona d’esplanada de mínima intervenció i mínima presència. Per aquest motiu, havia de tenir una baixa càrrega de disseny. Una plataforma de sauló amb dues rigoles que el conformen, enfasitzant l’interès del que l’envolta. Un camí que es consolida, ondulat, com a fil conductor d’un recorregut natural de visita. – Passarel·les i voladís: Sens dubte, com TEXT: ALFONS PETIT FOTOGRAFIA: GENÍS ARASA/CLAUDI VALENTÍ qualsevol recorregut, s’han de salvar algunes zones de pas difícil, que se solucionen amb passarel·les o voladís. Aquestes es consoliden amb estructura metàl·lica i paviment de fusta, tot de disseny molt simple i auster. – Zones d’estada: En el recorregut es creen diferents àrees de parada, que sota les ombres d’unes oliveres deixen gaudir de la visió d’aquest gran espai carregat d’història. – El tractament de la vegetació: La vege- tació es col·loca de forma intencionada amb dues finalitats: una, per dirigir la mirada al lloc que interessa, per tal de facilitat i donar un bon acompanyament a la visita i l’altra, per servir d’element de referència i d’aquesta manera, donar relació d’escala humana a la nostra presència. – La il·luminació: Tenint en compte que Roses és una ciutat turística i que l’espai està carregat de valor cultural, existeix un elevat interès a realitzar visites nocturnes. Per aquest motiu, el treball d’il·luminació es consolida com una actuació molt acurada i de disseny molt mesurat. El projecte es planteja amb tecnologia led, com a criteri de sostenibilitat. També planteja la creació d’una escenografia per tal de donar a entendre millor el contingut del recinte i les excavacions realitzades, on la superposició de fases d’assentament en fa difícil l’entesa. Per això no dubtem a utilitzar colors ni a realitzar un sincronitzat d’escenes que expliquin l’estructura d’ordenació urbana dels grecs o els diferents usos de les estances dels romans, tractant-la tant des de la llum com des de l’ombra». Arquitectura gironina 11 Dominical Diumenge 4 de maig de 2008 Fitxa tècnica Projecte Primera fase de l’itinerari de visita pública a la Ciutadella. Municipi Roses. Autors Martirià Figue - ras. Promotor Ajuntament de Roses. Construcció Jardineria Moix. Col.laboradors Genís Arese, Claudi Valentí i Ingrid Valero. Més informació – Demarcació de Girona del Col - legi d’Arquitec - tes de Catalu - nya, Plaça Cate - dral, 8, Girona. 972 41 27 27 www.coac.net/Gi rona.
Page 1 and 2: Diari de Girona Diumenge 4 de maig
Page 3 and 4: 2 4 5 la Bisbal a retirar-se -recor
Page 5 and 6: NAJAT El Hachmi Escriptora, publica
Page 7 and 8: 2 3 4 cenari, sinó que s’ha rese
Page 9: van adoptar per referir-se al bloqu
Page 13 and 14: F ruita Delícia del paladar La fru
Page 15 and 16: E l Rituals perversos El trastorn o
Page 17 and 18: 5 MATALÀS HR + VISCOELÀSTICA TEMP
Page 19 and 20: Beowulf Directors: Robert Zemeckis.
Page 21 and 22: El retorn dels llangardaixos La mí
Page 23 and 24: Dijous 8 de maig 09.30 16.35 21.45

EL CONGOST MÉS ESTRET DEL MÓN - Diari de Girona

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?