EL CONGOST MÉS ESTRET DEL MÓN - Diari de Girona
EL CONGOST MÉS ESTRET DEL MÓN - Diari de Girona
EL CONGOST MÉS ESTRET DEL MÓN - Diari de Girona
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
<strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong><br />
Diumenge 4<br />
<strong>de</strong> maig <strong>de</strong> 2008<br />
Dominical<br />
Entrevista Najat El Hachmi «No represento cap revolució cultural» PÀ GI NA 5. Reportatge El Brossa <strong>de</strong> Santos El ter cer<br />
espectacle <strong>de</strong>l Centre d’Arts Escèniques <strong>de</strong> Salt i <strong>Girona</strong> El Canal PÀGINES 6 i 7. Reportatge La pantalla espia PÀGINES 8 i 9.<br />
MONTFERRER<br />
PRATS DE MOLLÓ<br />
LA FOU<br />
CORSAVI<br />
(CORSAVY)<br />
ARLES DE TEC CERET<br />
(ARLES SUR TECH)<br />
COLL D’ARES<br />
ST. LAURENT<br />
DE CERDAN<br />
COUSTOUGES MAÇANET<br />
DE CABRENYS<br />
Reportatge<br />
Un clàssic<br />
que reneix<br />
El gironí Alfonso Jordán<br />
torna a La Gavina<br />
<strong>de</strong>sprés d’haver dirigit els<br />
hotels més luxosos<br />
d’Espanya. PÀGINES 2, 3 i 4<br />
<strong>EL</strong> <strong>CONGOST</strong> <strong>MÉS</strong> <strong>ESTRET</strong> D<strong>EL</strong> <strong>MÓN</strong><br />
PERPINYÀ<br />
(PERPIGNAN)<br />
<strong>EL</strong> PERTÚS (LE PERTHUS)<br />
D<strong>EL</strong> 21 DE MARÇ AL 30 DE NOVEMBRE DE LES 10 A LES 18 HORES<br />
PÀRQUING - BEGUDES - RECORDS Tel. 0033/468 39 16 21 - FRANÇA<br />
FIGUERES
FOTO PORTADA: MARC MARTÍ (ALFONSO JOR-<br />
DÁN ALS JARDINS DE L’HOSTAL DE LA GAVINA<br />
DE S’AGARÓ; AL SEU DARRERE, LA FAÇANA DE<br />
L’HOT<strong>EL</strong>)<br />
4 <strong>de</strong> maig <strong>de</strong> 2008<br />
5 Entrevista<br />
Najat El Hachmi<br />
L’escriptora d’origen marroquí<br />
que va guanyar el premi Ramon<br />
Llull afirma que «no represento<br />
cap revolució cultural».<br />
6 i 7 Reportatge<br />
El Brossa <strong>de</strong> Santos<br />
Un muntatge <strong>de</strong> Carles Santos<br />
sobre Joan Brossa és la tercera<br />
producció <strong>de</strong>l Centre d’Arts<br />
Escèniques <strong>de</strong> Salt i <strong>Girona</strong>.<br />
8 i 9 Reportatge<br />
La pantalla espia<br />
La proliferació <strong>de</strong>ls virus i els<br />
correus brossa i, fins i tot, els<br />
cercadors, entorpeixen la feina i<br />
amenacen la privacitat.<br />
11 Arquitectura<br />
Primera fase <strong>de</strong> la visita<br />
pública a la Ciuta<strong>de</strong>lla<br />
13 Gastronomia<br />
Delícia <strong>de</strong>l paladar<br />
14 Col.lecionisme<br />
Josep Ruscalleda<br />
Dominical<br />
Passeig General Mendoza 2.<br />
17002 GIRONA.<br />
Telèfon: 972 20 20 66<br />
Director<br />
Jordi Xargayó<br />
Cap <strong>de</strong> redacció<br />
Alfons Petit<br />
Disseny<br />
Martí Ferrer<br />
Administrador<br />
Miquel Miró<br />
Publicitat<br />
Paco Martí<br />
2 Dominical<br />
Diumenge 4<br />
<strong>de</strong> maig <strong>de</strong> 2008<br />
SUMARI 1<br />
Un clàssic que<br />
reneix<br />
Alfonso Jordán va néixer a Rupià i ha estat al capdavant<br />
d’alguns <strong>de</strong>ls hotels més luxosos <strong>de</strong> l’Estat espanyol, com el<br />
Princesa Sofía i els Ritz <strong>de</strong> Barcelona i Madrid; ara torna a<br />
La Gavina <strong>de</strong> s’Agaró, que ja va dirigir als anys 70, perquè<br />
sigui <strong>de</strong> nou un punt <strong>de</strong> referència a les comarques gironines.<br />
V ull<br />
TEXT: ALFONS PETIT FOTOGRAFIA: MARC MARTÍ<br />
que La Gavina torni a ser el centre<br />
econòmic, polític i cultural <strong>de</strong> <strong>Girona</strong>».<br />
És l’objectiu que s’ha marcat Alfonso Jordán<br />
(Rupià, 1945), que amb 28 anys va ser nomenat<br />
director <strong>de</strong> l’Hostal <strong>de</strong> La Gavina <strong>de</strong> s’Agaró,<br />
i que prop <strong>de</strong> trenta anys més tard, i <strong>de</strong>sprés<br />
d’una exitosa carrera en alguns <strong>de</strong>ls hotels<br />
<strong>de</strong> luxe més importants <strong>de</strong> l’Estat espa nyol,<br />
torna als origens per aconseguir que «<strong>Girona</strong><br />
estigui orgullosa <strong>de</strong> La Gavina». Els actuals propietaris<br />
<strong>de</strong> l’únic hotel <strong>de</strong> cinc estrelles Grand<br />
Luxe <strong>de</strong> les comarques gironines, néts <strong>de</strong>l seu<br />
fundador, Josep Ensesa, han confiat en l’experiència<br />
<strong>de</strong> Jordán per intentar que La Gavina<br />
superi els moments difícils que li han provocat<br />
els canvis en el sector turístic.<br />
I d’experiència Jordán en té molta, forjada a<br />
més <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la base. Els seus pares eren murcians<br />
–<strong>de</strong> Puerto Lumbreras– i es van <strong>de</strong>splaçar<br />
fins a Rupià <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> la Guerra Civil «per<br />
buscar-se la vida». Ja tenien tres fills quan van<br />
arribar al Baix Empordà, i <strong>de</strong>sprés en tindrien<br />
dos més (dos <strong>de</strong>ls germans ja són morts), malgrat<br />
que eren «temps difícils. El meu pare tre-<br />
ballava a la bòbila, i amb el temps es va comprar<br />
una bicicleta, amb la que anava a Palamós,<br />
comprava una caixa <strong>de</strong> peix, i tornava<br />
per vendre-la a Rupià i els pobles <strong>de</strong>ls voltants».<br />
La iniciativa no li va anar malament, perquè<br />
«amb el temps es va po<strong>de</strong>r comprar una<br />
Mobylette, i <strong>de</strong>sprés una Ossa amb si<strong>de</strong>car». El<br />
negoci va anar prosperant encara més, i es va<br />
acabar traduint en diverses peixateries a la Bisbal,<br />
que actualment regenta un <strong>de</strong>ls germans<br />
d’Alfonso Jordán; l’altre té una joieria a la mateixa<br />
localitat.<br />
Quan Alfonso Jordán tenia <strong>de</strong>u anys, la família<br />
es va traslladar a viure a la Bisbal, on va<br />
anar a l’escola. Els caps <strong>de</strong> setmana treballava<br />
al bar Capri <strong>de</strong> la capital <strong>de</strong>l Baix Empordà.<br />
Allà va conèixer un personatge gairebé <strong>de</strong><br />
pel·lícula, que tindria una influència <strong>de</strong>cisiva<br />
en la seva vida: Josep Plaja era un bisbalenc<br />
que havia estat secretari <strong>de</strong> Carlos Gar<strong>de</strong>l, i<br />
que va ser un <strong>de</strong>ls pocs supervivents <strong>de</strong>l xoc<br />
entre dos avions que el 24 <strong>de</strong> juny <strong>de</strong>l 1935, a<br />
l’aeroport <strong>de</strong> Me<strong>de</strong>llín (Colòmbia), va acabar<br />
amb la vida <strong>de</strong>l cantant. «Plaja havia tornat a
2<br />
4<br />
5<br />
la Bisbal a retirar-se –recorda Jordán– i jo li preparava<br />
l’aperitiu. Em va acabar agafant afecte,<br />
em va ensenyar algunes nocions d’anglès i em<br />
va parlar <strong>de</strong> La Gavina, un hostal molt important,<br />
em <strong>de</strong>ia, on jo havia <strong>de</strong> treballar. I <strong>de</strong> fet<br />
va parlar amb els responsables <strong>de</strong> l’hostal i als<br />
15 anys hi vaig entrar». En aquella primera etapa<br />
a La Gavina, Alfonso Jordán feia d’ajudant<br />
<strong>de</strong> cambrer, fins que «quan tenia 16 anys, el Sr.<br />
Ensesa ens va reunir a un grup d’empleats i ens<br />
va oferir la possibilitat d’anar a Suïssa a treballar<br />
i a aprendre. Ens vam presentar sis voluntaris,<br />
i jo acabaria anant a Ginebra». Abans <strong>de</strong><br />
marxar, però, es va produir un fet que es quedaria<br />
en la ment d’Alfonso Jordán: «El dia que<br />
ens acomiadàvem, el Sr. Ensesa ens va dir que<br />
si apreníem bé idiomes i la feina, algun dia algun<br />
<strong>de</strong> nosaltres podria dirigir La Gavina».<br />
Alfonso Jordán es va estar un any a Suïssa, i<br />
<strong>de</strong>sprés va iniciar un periple que el portaria a<br />
Montecarlo, al Ritz <strong>de</strong> Lisboa, a l’Excelsior <strong>de</strong><br />
Colònia, al Savoy <strong>de</strong> Londres, a una escola<br />
d’Hostaleria a Alemanya... fins que li va arribar<br />
el moment <strong>de</strong> fer el servei militar a <strong>Girona</strong>.<br />
3<br />
6 7<br />
Quan el va acabar, amb 25 anys, li van oferir<br />
dirigir el Park-Hotel Sant Jordi <strong>de</strong> Platja d’Aro.<br />
I només tres anys <strong>de</strong>sprés, els Ensesa (al negoci<br />
ja s’hi havia incorporat el fill <strong>de</strong> Josep Ensesa)<br />
el reclamaven perquè fos el director <strong>de</strong><br />
La Gavina. I precisament aquesta oferta <strong>de</strong> feina<br />
va acabar accelerant el seu matrimoni: «Jo<br />
sempre havia dit que no em volia casar mai.<br />
Amb la meva dona vivíem junts, i quan li ho<br />
vaig dir a l’avi Ensesa em va dir que el director<br />
<strong>de</strong> La Gavina no podia viure en pecat, així<br />
que ens vam haver <strong>de</strong> casar». Alfonso Jordán i<br />
la seva dona tenen dues filles i un fill.<br />
<strong>EL</strong>S MILLORS HOT<strong>EL</strong>S<br />
L’etapa d’Alfonso Jordán al capdavant <strong>de</strong> La<br />
Gavina va durar <strong>de</strong>s <strong>de</strong> principis <strong>de</strong> la dècada<br />
<strong>de</strong> 1970 a principis <strong>de</strong> la dècada <strong>de</strong> 1980, i hi<br />
va viure alguns <strong>de</strong>ls millors moments d’aquest<br />
emblemàtic establiment hoteler <strong>de</strong> la Costa Brava.<br />
Quan va morir l’avi Josep Ensesa, Jordán va<br />
buscar nous horitzons per a la seva carrera professional,<br />
i d’entrada els va trobar ben lluny, en<br />
un hotel a la banda argentina <strong>de</strong> les casca<strong>de</strong>s<br />
d’Iguazú. Després tornaria a l’Estat espanyol i<br />
seria el director d’alguns <strong>de</strong>ls hotels <strong>de</strong> luxe<br />
més coneguts: el Princesa Sofía <strong>de</strong> Barcelona,<br />
els Ritz <strong>de</strong> Barcelona i Madrid i l’Hotel Intercontinental<br />
<strong>de</strong> Madrid. Molts d’ells travessaven<br />
moments difícils quan Jordán hi va arribar, i la<br />
seva gestió va permetre superar-los.<br />
Des <strong>de</strong> fa uns mesos, la seva trajectòria professional<br />
ha viscut un nou canvi, per la doble<br />
oferta que va rebre. Per un costat, els néts <strong>de</strong><br />
Josep Ensesa, actuals propietaris <strong>de</strong> La Gavina,<br />
li van proposar que tornés a l’hotel <strong>de</strong> s’Agaró;<br />
per l’altra, el banc nord-americà Morgan<br />
Stanley li va oferir fer-se càrrec d’alguns <strong>de</strong>ls<br />
hotels que té a Europa (l’entitat financera en té<br />
més <strong>de</strong> 140 repartits per tot el món). Jordán va<br />
optar per una solució gairebé salomònica que<br />
<strong>de</strong> moment sembla que satisfà totes les parts<br />
implica<strong>de</strong>s. Una setmana <strong>de</strong> cada mes, s’està a<br />
s’Agaró, supervisant l’Hostal <strong>de</strong> La Gavina com<br />
a adjunt a la presidència <strong>de</strong> la societat propietària;<br />
les tres setmanes restants, assessora en<br />
matèria <strong>de</strong> qualitat i controla els resultats i la<br />
satisfacció <strong>de</strong> clients i em- (Continua a la pàgina 4)<br />
Reportatge<br />
3 Dominical<br />
Diumenge 4<br />
<strong>de</strong> maig <strong>de</strong> 2008<br />
Fotos:<br />
1<br />
Un <strong>de</strong>ls luxosos ta -<br />
pissos que <strong>de</strong>coren<br />
les parets <strong>de</strong> l’hotel.<br />
2<br />
La façana <strong>de</strong> l’Hostal<br />
<strong>de</strong> La Gavina <strong>de</strong> s’A -<br />
garó <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l jardí.<br />
3<br />
Un <strong>de</strong>ls menjadors<br />
<strong>de</strong> l’establiment.<br />
4<br />
Una <strong>de</strong> les sales <strong>de</strong><br />
què disposa La Ga -<br />
vina per fer-hi reunions.<br />
5<br />
Una <strong>de</strong> les 74 habitacions<br />
que té l’hotel<br />
(1 suite reial, 16 suites<br />
i 57 dobles).<br />
6<br />
Alfonso Jordán –a<br />
l’esquerra– i Manuel<br />
Olivares, davant <strong>de</strong><br />
la placa que acredita<br />
la categoria <strong>de</strong> 5<br />
estrelles Grand Luxe<br />
<strong>de</strong> La Gavina.<br />
7<br />
La vista <strong>de</strong>s d’una<br />
<strong>de</strong> les terrasses a<br />
les que donen les<br />
habitacions.
Reportatge<br />
4 Dominical<br />
Diumenge 4<br />
<strong>de</strong> maig <strong>de</strong> 2008<br />
Fotos:<br />
8<br />
La piscina d’aigua<br />
salada <strong>de</strong> La Ga -<br />
vina, <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la qual<br />
es veu la platja <strong>de</strong><br />
Sant Pol.<br />
9<br />
La recepció <strong>de</strong> l’hotel.<br />
10<br />
Un cambrer serveix<br />
un combinat en un<br />
<strong>de</strong>ls bars <strong>de</strong> l’establiment.<br />
11<br />
Un <strong>de</strong>ls salons <strong>de</strong><br />
La Gavina.<br />
12<br />
Les antiguitats són<br />
presents fins i tot als<br />
passadissos.<br />
13<br />
Una sala <strong>de</strong>corada<br />
amb un espectacular<br />
tapís.<br />
14<br />
Un empleat traslladant<br />
l’equipatge<br />
d’un client per les<br />
escales <strong>de</strong> l’hotel.<br />
15<br />
La Gavina ofereix,<br />
entre molts altres<br />
serveis, una piscina<br />
climatitzada i spa.<br />
8<br />
9 10 11 12<br />
13 14 15<br />
(Ve <strong>de</strong> la pàgina 3) pleats <strong>de</strong> quatre hotels <strong>de</strong> Morgan<br />
Stanley: un <strong>de</strong> les Illes Canàries i els Hilton<br />
<strong>de</strong> Barcelona, París i Dres<strong>de</strong>n. Quan explica<br />
aquesta duplicitat <strong>de</strong> tasques, comenta<br />
que «l’oferta <strong>de</strong> Morgan Stanley era molt bona,<br />
però al mateix temps em feia molta il·lusió tornar<br />
a <strong>Girona</strong> per aportar les meves experiències<br />
en els millors hotels <strong>de</strong>l món a un establiment<br />
que per a mi és especial». Per po<strong>de</strong>r complir<br />
amb els objectius que s’ha marcat a l’hotel<br />
<strong>de</strong> s’Agaró, la primera mesura que va adoptar<br />
va ser nomenar-ne director Manuel Olivares,<br />
«que porta disset anys treballant amb mi i que<br />
és <strong>de</strong> la meva màxima confiança». Així, Alfonso<br />
Jordán viu tres setmanes al mes a Madrid,<br />
treballant per a Morgan Stanley, i la quarta a la<br />
Costa Brava –té casa a Santa Cristina d’Aro–,<br />
gestionant el futur <strong>de</strong> l’Hostal <strong>de</strong> La Gavina.<br />
UN FUTUR ESPLENDORÓS<br />
Un futur que Alfonso Jordán vol que sigui tan<br />
esplendorós com algunes èpoques <strong>de</strong>l passat<br />
d’aquest hotel que va obrir les seves portes<br />
–amb només nou habitacions– el 2 <strong>de</strong> gener<br />
<strong>de</strong> 1932, i que entre els seus clients ha tingut<br />
personatges tan il·lustres i populars com el rei<br />
Joan Carles i el seu pare, Joan <strong>de</strong> Borbó, Sammy<br />
Davis Jr., Camilo José Cela, Sean Connery, Mel<br />
Brooks, Robert <strong>de</strong> Niro, Eric Cantona, Johan<br />
Cuyff, Maya Plisetskaya, Val Kilmer, Mike Oldfield,<br />
Victor Manuel, Ana Belén, Terenci Moix,<br />
Julio Iglesias, Octavio Paz, Fernando Trueba,<br />
Severo Ochoa, Bryan Adams, Luciano Benetton,<br />
Moceda<strong>de</strong>s i un llarg etcètera.<br />
La història <strong>de</strong> La Gavina es remunta a principis<br />
<strong>de</strong> la dècada <strong>de</strong> 1920, quan Josep Ensesa<br />
Gubert (l’avi Ensesa) convenç el seu pare per<br />
construir, en uns terrenys <strong>de</strong> la seva propietat<br />
situats entre les platges <strong>de</strong> Sant Pol i <strong>de</strong> la Conca,<br />
una ciutat jardí, embrió <strong>de</strong>l que avui és s’A-<br />
garó. En col·laboració amb l’arquitecte Rafael<br />
Masó, el projecte comença a agafar cos, i als<br />
compradors <strong>de</strong> terrenys que hi volien edificar<br />
se’ls obligava a signar contractes en els quals<br />
es comprometien a respectar <strong>de</strong>terminats criteris<br />
estètics. Entre els edificis que es van aixecar<br />
hi hauria l’Hostal <strong>de</strong> La Gavina, inicialment<br />
pensat per rebre els amics <strong>de</strong>ls resi<strong>de</strong>nts.<br />
Ja llavors estava moblat amb notables antiguitats<br />
propietats d’Ensesa i Masó, que van contribuir<br />
a l’èxit <strong>de</strong> l’establiment. En els anys posteriors,<br />
l’hotel aniria incrementant la seva capacitat,<br />
sense allunyar-se <strong>de</strong> l’estil arquitectònic<br />
inicial i sense renunciar a la seva aposta pel<br />
luxe. L’última ampliació <strong>de</strong> l’hotel va començar<br />
l’any 1953 i es va acabar l’any 1975, i malgrat<br />
la seva categoria <strong>de</strong> 5 estrelles Grand Luxe,<br />
un acord amb les autoritats <strong>de</strong>l moment va permetre<br />
mantenir la <strong>de</strong>nominació d’Hostal, perquè<br />
per als seus propietaris conferia una personalitat<br />
particular a l’establiment.<br />
En l’actualitat, l’Hostal <strong>de</strong> La Gavina té 74 habitacions<br />
(16 <strong>de</strong> les quals són suites), 3 restaurants,<br />
2 bars, salons amb capacitats per a entre<br />
10 i 350 persones, piscina d’aigua salada, piscina<br />
climatitzada, botigues, spa, gimnàs, pistes<br />
<strong>de</strong> tennis i paddle, i tot mena <strong>de</strong> serveis. L’establiment<br />
és, a més, un autèntic aparador <strong>de</strong>ls<br />
mobles i els elements <strong>de</strong>coratius més luxosos,<br />
amb antiguitats, làmpa<strong>de</strong>s <strong>de</strong> vidre <strong>de</strong> Murano,<br />
mobles d’ivori, tapissos fets amb seda i or...<br />
Els primers reptes que s’ha marcat Alfonso<br />
Jordán en aquesta nova etapa a La Gavina –que<br />
va començar a mitjans <strong>de</strong>l mes <strong>de</strong> febrer– passen<br />
per millorar-ne l’oferta gastronòmica, per<br />
atreure empreses i entitats com a escenari i<strong>de</strong>al<br />
per fer-hi reunions i convencions, i per incrementar<br />
encara més l’atenció als clients:<br />
«L’hotel està molt bé com està, perquè s’ha anat<br />
cuidant moltíssim, té uns serveis excel·lents, les<br />
habitacions són úniques, amb antiguitats <strong>de</strong> 300<br />
i 400 anys en perfecte estat, i a més té un equip<br />
humà molt bo. El més important és millorar encara<br />
més el servei, per aconseguir l’excel·lència,<br />
per avançar-te a les necessitats <strong>de</strong>ls clients.<br />
I això passa per la formació i la fi<strong>de</strong>litzacio <strong>de</strong>l<br />
personal». Un <strong>de</strong>ls projectes <strong>de</strong> Jordán és, en<br />
aquest sentit, posar en marxa a La Gavina un<br />
centre <strong>de</strong> formació per als seus empleats, com<br />
els que ja ha creat en els altres establiments on<br />
ha treballat: «S’hi fan classes <strong>de</strong> protocol, <strong>de</strong><br />
servei, d’idiomes, per millorar el nivell d’un personal<br />
que <strong>de</strong> fet ja és molt professional».<br />
«ESTIMAR-LO I POTENCIAR-LO»<br />
Quan se li <strong>de</strong>mana quin és el secret <strong>de</strong>l seu èxit<br />
en la gestió hotelera, Jordán també és molt clar:<br />
«Es tracta <strong>de</strong> tenir sentit comú i estar preparat<br />
per aplicar-lo. I a partir d’aquí creure en el producte.<br />
I en el cas <strong>de</strong> La Gavina és evi<strong>de</strong>nt que<br />
hi crec, perquè és un <strong>de</strong>ls millors hotels <strong>de</strong> Catalunya<br />
i d’Espanya, un <strong>de</strong>ls pocs que hi ha <strong>de</strong><br />
cinc estrelles Grand Luxe. Si tens un producte<br />
bo com aquest, l’únic que has <strong>de</strong> fer és tenirne<br />
cura, estimar-lo i potenciar-lo».<br />
Els canvis que ha experimentat el turisme a<br />
la Costa Brava han perjudicat La Gavina per la<br />
proliferació <strong>de</strong> segones residències i la pèrdua<br />
<strong>de</strong> visitants britànics i nord-americans. Per això<br />
Jordán busca que l’hotel sigui atractiu per a l’anomenat<br />
turisme <strong>de</strong> convencions, i per fer-hi<br />
reunions d’empreses, societats, entitats culturals....<br />
Per l’altre costat, vol divulgar que, tot i<br />
el luxe que ofereix, és un establiment assequible:<br />
«Obrim tot l’any i els preus oscil·len entre<br />
els 200 i els 300 euros per nit, si bé hi ha èpoques<br />
en què les habitacions només costen 100<br />
euros». En <strong>de</strong>finitiva, la seva aspiració coinci<strong>de</strong>ix<br />
en el fons amb la <strong>de</strong> molts altres hotelers<br />
<strong>de</strong> la Costa Brava: allargar la temporada.
NAJAT El Hachmi Escriptora, publica «L’últim patriarca», premi Ramon Llull<br />
El fet que el Premi Ramon Llull 2008 fos concedit a aquesta catalana nascuda al Marroc en una<br />
família d’origen rifeny sembla un pas per ampliar el concepte <strong>de</strong> cultura catalana. Ella es <strong>de</strong>smarca<br />
d’aquest aspecte, i assegura que simplement és novel·lista.<br />
“No represento cap<br />
revolució cultural”<br />
L ’escriptora<br />
Najat El Hachmi Buhhu neix al<br />
Marroc el 1979, però <strong>de</strong>s <strong>de</strong>ls 8 anys viu<br />
a Vic. És mediadora social a Granollers,<br />
on resi<strong>de</strong>ix actualment. Amb l’obtenció <strong>de</strong>l Premi<br />
Ramon Llull, per la novel·la L’últim patriarca<br />
(Columna), es consagra una autora que vol fugir<br />
<strong>de</strong> les etiquetes. El 2004 ja havia publicat Jo<br />
també sóc catalana, a la mateixa editorial. Parlem<br />
amb ella a <strong>Girona</strong>, durant la campanya <strong>de</strong><br />
promoció prèvia a Sant Jordi.<br />
De <strong>de</strong>bò li preguntava el seu fill si ell és català,<br />
com <strong>de</strong>ia al seu llibre anterior? De<br />
<strong>de</strong>bò. Li vaig intentar explicar que era la seva<br />
mare qui havia nascut en un altre país, i que el<br />
lloc on ell havia nascut era aquest. Que sabés<br />
on havia nascut la seva família. Però que ningú<br />
tenia dret a dir-li que no era d’aquí. Perquè<br />
això va ser arran que algú li havia dit marroquí.<br />
Estava com <strong>de</strong>sorientat. Tenia tres anys i<br />
escaig.<br />
És cert que la societat musulmana és racista,<br />
també? Qui ho diu?<br />
És un tòpic, com la concepció masclista d’aquesta<br />
societat. Totes les societats tenen els<br />
seus vicis i les seves maneres <strong>de</strong> funcionar.<br />
També tenen els seus quès. El masclisme, el<br />
classisme i el racisme són comuns a tot arreu,<br />
per <strong>de</strong>sgràcia.<br />
Té família al Marroc? Sí, hi tinc família, però<br />
hi vaig poc.<br />
Com veu el país ara? Es comenta que el sud,<br />
la zona <strong>de</strong> Marràqueix-Rabat, està creixent<br />
molt econòmicament. No ho sé. Perquè fa<br />
20 anys que visc aquí i el que puc dir d’allà és<br />
una percepció molt poc fiable, perquè no és<br />
una percepció d’algú que hi viu. No sóc cap<br />
experta en creixement econòmic, i per tant, no<br />
en tinc ni i<strong>de</strong>a.<br />
Donant-li el Ramon Llull a vostè, es trenca<br />
el tòpic <strong>de</strong> la cultura catalana com a elitista<br />
o tancada, s’obre més el concepte <strong>de</strong> cultura<br />
catalana? (dubta) No sé què contestarte.<br />
A veure... Quina és la pregunta?<br />
Si la nostra literatura s’obre amb el fet <strong>de</strong><br />
donar-li el premi Ramon Llull? El premi el<br />
dóna un jurat, al qual li arriben unes obres, i<br />
trien la que sembla més interessant. Això és<br />
concret. No represento cap revolució cultural.<br />
Què creu que aporta la seva visió a nivell<br />
literari a la nostra cultura? (Em mira) No ho<br />
sé. Això ho hauria <strong>de</strong> dir l’altra gent...<br />
Li po<strong>de</strong>n dir que és una visió d’una part <strong>de</strong><br />
la societat que no apareix a la literatura,<br />
no? (Dubta) Això no és un llibre sobre la comunitat<br />
marroquina. És una ficció que parla<br />
d’una família, d’unes relacions entre generacions<br />
i d’unes contradiccions concretes. No és<br />
un tractat sobre una comunitat marroquina. Espero<br />
que el lector s’ho passi bé llegint-la. Que<br />
el lector no se senti estafat.<br />
En el llibre hi apareix Mercè Rodoreda com<br />
a referent; quines altres influències té? Sóc<br />
TEXT: MOISÈS DEPABLO FOTOGRAFIA: ANIOL RESCLOSA<br />
una lectora poc disciplinada. Que pica <strong>de</strong> tot<br />
arreu. Molt caòtica. La figura <strong>de</strong> Mercè Rodoreda<br />
és cabdal. És la meva autora <strong>de</strong> capçalera.<br />
Per com tracta els personatges. Per la <strong>de</strong>stresa<br />
que té que tot estigui lligat. Que hi hagi<br />
diferents nivells <strong>de</strong> lectura.<br />
Li interessa la psicologia <strong>de</strong>l personatge,<br />
com actua en relació a la seva psicologia?<br />
Sí. M’inspira més entendre els personatges que<br />
no pas l’acció. Per a mi és secundària. Són més<br />
rellevants aquestes interioritats. M’intriga saber<br />
per quins motius ens movem. Per què ens movem<br />
d’una manera, i no d’una altra... Això en<br />
Rodoreda és fascinant. Un altre autor que també<br />
fa això, però d’una manera diferent, és Pere<br />
Cal<strong>de</strong>rs.<br />
En un <strong>de</strong>terminat moment <strong>de</strong>ci<strong>de</strong>ix entre<br />
escriure en català o en castellà? No. Va sortir<br />
el català perquè és la primera llengua. No<br />
en conec cap més. La segona llengua escrita és<br />
el castellà, però la que domina moltes més hores<br />
és el català.<br />
La novel·la es titula L’últim patriarca; que<strong>de</strong>n<br />
molts patriarques, encara? Sí, a tot<br />
arreu. I hi ha molts comportaments que reme-<br />
ten a aquest ordre patriarcal.<br />
Encara que<br />
aparentment no hi sigui<br />
la figura, hi ha moltes<br />
conductes que no<br />
s’entenen si no es mira<br />
enrere, i es veu aquesta<br />
forma <strong>de</strong> veure les<br />
relacions familiars.<br />
Mira enrere per escriure?<br />
Agafo tot allò<br />
que he conegut, per<br />
això hi surt el Rif. Hi és<br />
molt present. D’aquí a<br />
uns anys, em resulten<br />
més enriquidors altres<br />
espais geogràfics.<br />
A la novel·la hi ha<br />
amors furtius; tenen<br />
un cert morbo, no?<br />
Ah, sí? (Riu) El sexe hi<br />
és present perquè és<br />
present en la vida <strong>de</strong>ls<br />
protagonistes. Els marca<br />
en les seves relacions.<br />
Surt com un element<br />
més <strong>de</strong> la seva<br />
biografia. La visió <strong>de</strong>l<br />
primer protagonista<br />
sobre la sexualitat és<br />
una mica particular,<br />
això es transmet a la<br />
història.<br />
El sexe com un element<br />
per marcar la<br />
personalitat <strong>de</strong> la<br />
dona, per afermar la<br />
in<strong>de</strong>pendència, és<br />
volgut o ho veig jo<br />
com a lector? No ho<br />
sé... tu fas aquesta lectura.<br />
El sexe forma part <strong>de</strong>l seu creixement com<br />
a persones.<br />
Què ha <strong>de</strong> passar perquè la dona musulmana<br />
tingui un espai important? (Dubta)<br />
No ho sé. El món musulmà és molt divers. Del<br />
Marroc fins al Golf, és molt variat.<br />
Des d’Occi<strong>de</strong>nt es generalitza massa sobre<br />
un món que és divers? Sí, sí.<br />
La coneixen pel carrer <strong>de</strong>s que va rebre el<br />
Ramon Llull? Sí, sí. És bastant <strong>de</strong>sbordant.<br />
Canvia l’actitud <strong>de</strong> la gent? Hi ha canvis sorprenents.<br />
En llocs on t’ignoraven moltíssim, ara<br />
t’estimen moltíssim.<br />
L’ha sorprès algun lector? Una lectora em va<br />
dir que s’havia sentit molt i<strong>de</strong>ntificada amb el<br />
personatge <strong>de</strong> la filla. Era una persona nascuda<br />
aquí, amb les quatre ban<strong>de</strong>s catalanes. Molta<br />
gent diu que és una novel·la molt dura. I algú<br />
m’ha dit que havia rigut molt. No és contradictori,<br />
perquè pot ser una novel·la dura i ser irònica.<br />
Hi ha gent que m’ha dit que li agrada molt<br />
la primera part, d’altres que els agrada més la<br />
segona part.<br />
Entrevista<br />
5 Dominical<br />
Diumenge 4<br />
<strong>de</strong> maig <strong>de</strong> 2008<br />
“<br />
Totes les<br />
societats<br />
tenen els seus<br />
vicis i les<br />
seves<br />
maneres <strong>de</strong><br />
funcionar.<br />
També tenen<br />
els seus quès.<br />
El masclisme,<br />
el classisme i<br />
el racisme són<br />
comuns a tot<br />
arreu, per<br />
<strong>de</strong>sgràcia.<br />
“
6 Dominical<br />
Diumenge 4<br />
<strong>de</strong> maig <strong>de</strong> 2008<br />
T ot<br />
i que encara no disposa d’un espai físic<br />
propi (ho serà l’antiga fàbrica Coma<br />
Cros <strong>de</strong> Salt, un cop s’acabin, d’aquí a un<br />
parell d’anys, les obres <strong>de</strong> reforma que s’hi estan<br />
fent), el Centre d’Arts Escèniques <strong>de</strong> Salt i<br />
<strong>Girona</strong> El Canal ja ha presentat al públic tres<br />
produccions. Les dues primeres es van estrenar<br />
en l’última edició <strong>de</strong>l Festival Temporada<br />
Alta i tenien en comú una aposta per la poesia:<br />
Joan Ollé va dirigir l’adaptació escènica <strong>de</strong><br />
Coral romput, <strong>de</strong> Vicent Andrés Estellés, i Fre<strong>de</strong>ric<br />
Amat la <strong>de</strong> Blanco, d’Octavio Paz. El cap<br />
<strong>de</strong> setmana passat, el Teatre <strong>de</strong> Salt era l’escenari<br />
<strong>de</strong> la presentació <strong>de</strong>l tercer muntatge produït<br />
per El Canal, en el qual la poesia també hi<br />
té un paper molt <strong>de</strong>stacat: Brossabrossotlobrossat<br />
és la particular aproximació <strong>de</strong>l polifacètic<br />
Carles Santos (Vinaròs, 1940) a l’univers<br />
<strong>de</strong>l tant o més polifacètic Joan Brossa (Barcelona,<br />
1919-1998). El muntatge, <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> la<br />
seva estrena, es podrà veure al Teatre Lliure <strong>de</strong><br />
Barcelona –és una coproducció d’El Canal amb<br />
el Lliure i la companyia <strong>de</strong> Carles Santos– a partir<br />
<strong>de</strong> dijous que ve i fins al 18 <strong>de</strong> maig, i a la<br />
tardor es preveu que viatgi a Madrid.<br />
«Suposo que una cosa és viure aquí, i una<br />
altra viure a fora, però el cert és que, vist <strong>de</strong>s<br />
<strong>de</strong> fora, <strong>Girona</strong> ja no és el que era i s’ha convertit<br />
en un referent inevitable en matèria teatral»,<br />
assegura Carles Santos quan se li <strong>de</strong>mana<br />
com ha estat l’experiència <strong>de</strong> treballar per a El<br />
Canal. El director <strong>de</strong>l Centre d’Arts Escèniques<br />
<strong>de</strong> <strong>Girona</strong> i Salt, Salvador Sunyer, va pensar en<br />
el músic, intèrpret, guionista i director nascut<br />
a Vinaròs perquè creés un espectacle <strong>de</strong>dicat<br />
a Brossa en el <strong>de</strong>sè aniversari <strong>de</strong> la seva mort,<br />
tenint en compte que Santos i el poeta barceloní<br />
havien tingut una relació molt estreta. «Em<br />
van <strong>de</strong>manar que fes el que vulgués, però sobre<br />
Brossa», explica Santos, que consi<strong>de</strong>ra «un<br />
privilegi haver pogut participar en aquest projecte<br />
<strong>de</strong> nou centre d’arts escèniques. Fins ara<br />
ja havia actuat algunes vega<strong>de</strong>s a <strong>Girona</strong>, sol i<br />
com a músic, i la proposta <strong>de</strong> Sunyer va resultar<br />
molt engrescadora per a mi».<br />
Precisament sobre El Canal, Carles Santos<br />
opinava dijous <strong>de</strong> la setmana passada, dos dies<br />
abans <strong>de</strong> l’estrena <strong>de</strong> Brossabrossotlobrossat,<br />
que «és important perquè <strong>Girona</strong>, gràcies al que<br />
ha passat els últims anys amb Temporada Alta,<br />
ha aconseguit convertir-se en un referent, fins<br />
al punt que un festival així no es troba ni a Barcelona.<br />
I ara, amb aquest nou centre, hi haurà<br />
continuïtat <strong>de</strong> l’activitat creativa durant tot l’any,<br />
i a més es podran consolidar les creacions fora<br />
<strong>de</strong>l festival». Per això creu que la manca d’espai<br />
propi és secundària per al centre en aquests<br />
moments: «Es pot funcionar <strong>de</strong> moment sense<br />
tenir-ne, i <strong>de</strong> fet trobo important que l’hagin<br />
po sat en marxa ja, perquè el que cal és que les<br />
coses surtin a la vista, que hi hagi una activitat<br />
més contínua, que la gent s’acostumi a l’existèn<br />
cia d’una programació i que en <strong>de</strong>finitiva<br />
vegi el centre com una cosa necessària».<br />
Santos també consi<strong>de</strong>ra encertada la política<br />
<strong>de</strong> coproduccions que ha impulsat El Canal<br />
–en aquest cas amb el Teatre Lliure, i en els anteriors<br />
amb Escena Nacional d’Andorra, el mateix<br />
Lliure i el Teatro Español <strong>de</strong> Madrid»– perquè<br />
«suposen un bon suport,i a més aporten<br />
relacions. Però en qualsevol cas l’objectiu principal<br />
ha <strong>de</strong> ser <strong>Girona</strong>».<br />
NO ÉS CAP HOMENATGE<br />
Brossabrossotlobrossat és un espectacle que<br />
reuneix textos <strong>de</strong> Joan Brossa –poesia i teatre–,<br />
fragments <strong>de</strong> pel·lícules –El diablo sobre ruedas<br />
(Duel), <strong>de</strong> Steven Spielberg i música –<strong>de</strong><br />
Brahms, <strong>de</strong> John Cage, <strong>de</strong> Wagner...– i amb el<br />
qual Carles Santos no ha volgut fer cap homenatge<br />
a la persona que li va fer <strong>de</strong> padrí <strong>de</strong> casament<br />
l’any 1968: «No he volgut que sigui un<br />
homenatge, sinó que es tracta d’un encàrrec<br />
que només pretén donar a conèixer l’obra d’aquesta<br />
persona tan especial que va ser Joan<br />
Brossa». I és que, en opinió <strong>de</strong> Santos, Brossa<br />
«és un autor sobre el qual hi ha molts tòpics<br />
que no expressen correctament com era la seva<br />
personalitat, i per això he fet una proposta per<br />
aproximar l’espectador a aquesta personalitat».<br />
Així, l’espectacle comença amb una aproximació<br />
a la figura <strong>de</strong> Joan Brossa, però «traientlo<br />
d’aquí i situant-lo amb referències externes»<br />
perquè, segons Carles Santos, «Brossa està viu<br />
i fora d’aquí les galeries li <strong>de</strong>diquen exposicions,<br />
es publiquen llibres sobre la seva obra...<br />
Hores d’ara, fora d’aquí saben molt més bé que<br />
aquí qui és Brossa». Quan se li comenta que no<br />
El Brossa <strong>de</strong><br />
Santos<br />
Carles Santos estrenava el cap <strong>de</strong> setmana passat al Teatre <strong>de</strong><br />
Salt l’espectacle «Brossabrossotlobrossat», <strong>de</strong>dicat a Joan Brossa<br />
i que suposa la tercera producció <strong>de</strong>l nou Centre d’Arts<br />
Escèniques <strong>de</strong> Salt i <strong>Girona</strong> El Canal; el muntatge arriba aquesta<br />
setmana a Barcelona i a la tardor podria anar a Madrid.<br />
1<br />
TEXT: ALFONS PETIT FOTOGRAFIA: MARC MARTÍ<br />
és l’únic crador català el talent <strong>de</strong>l qual és reconegut<br />
abans a fora que a Catalunya, Santos<br />
respon que «és cert que això passa, i <strong>de</strong> fet hi<br />
ha altres artistes que han tingut una important<br />
projecció exterior abans <strong>de</strong> ser reconeguts aquí.<br />
Sembla com si <strong>de</strong>s <strong>de</strong> fora no ens ho diuen, no<br />
sabem valorar el que tenim. Però som com som,<br />
i no cal parlar-ne massa».<br />
La segona part <strong>de</strong> l’espectacle suposa una<br />
aproximació al Brossa poeta, segurament l’aspecte<br />
més conegut <strong>de</strong> la creació <strong>de</strong> l’artista barceloní.<br />
I en tercer lloc, Brossabrossotlobrossat<br />
s’endinsa en un apartat molt poc conegut <strong>de</strong> la<br />
seva obra: el teatre. «Vull recuperar una mica<br />
Brossa en el seu espai, perquè molta gent <strong>de</strong><br />
teatre no s’atreveix amb Brossa i <strong>de</strong> fet se’n fan<br />
pocs, <strong>de</strong> muntatges basats en les seves obres.<br />
Nosaltres, però, ens embarquem en una obra<br />
<strong>de</strong> teatre <strong>de</strong> Brossa i la traiem d’una manera diferent<br />
potser <strong>de</strong> presentar-la». En aquest sentit,<br />
Carles Santos apunta que la seva condició <strong>de</strong><br />
músic i la coneixença amb Brossa han influït<br />
en la seva aproximació a l’apartat teatral <strong>de</strong> l’espectacle:<br />
«M’he plantejat el text <strong>de</strong> Brossa com<br />
si fos una partitura musical». També per això,<br />
en aquesta ocasió Santos no apareix sobre l’es-
2<br />
3 4<br />
cenari, sinó que s’ha reservat exclusivament la<br />
funció <strong>de</strong> director: «He volgut veure-ho tot <strong>de</strong>s<br />
<strong>de</strong> fora i no aparèixer en escena perquè em<br />
semblava que era la millor manera d’aconseguir<br />
el que volia». Dos dies abans <strong>de</strong> l’estrena,<br />
Santos continuava parlant amb els actors i amb<br />
els tècnics que intervenen en el muntatge per<br />
precisar-ne aspectes, per corregir coses... Confessava<br />
que ha estat una feina molt intensa.<br />
TEATRE D<strong>EL</strong> LLENGUATGE<br />
Després d’insistir que «l’obra <strong>de</strong> Brossa, i especialment<br />
el teatre, no és massa coneguda a<br />
Catalunya, on <strong>de</strong>l que més se’n sap és <strong>de</strong> la<br />
seva poesia visual», el músic <strong>de</strong> Vinaròs <strong>de</strong>talla<br />
algunes <strong>de</strong> les característiques <strong>de</strong>ls textos<br />
teatrals <strong>de</strong>l poeta barceloní: «El seu teatre <strong>de</strong>staca<br />
pel llenguatge, per la manera com l’utilitza,<br />
amb uns plantejamets totalment impensables<br />
avui. En l’obra que representem, per exemple,<br />
cada acte no té res a veure amb els altres,<br />
és la llengua, l’important, el ritme intern <strong>de</strong> la<br />
llengua és més important que la història».<br />
Per tot plegat, Santos admetia abans <strong>de</strong> l’estrena<br />
que no es tractava d’una obra fàcil per al<br />
públic: «El públic n’ha <strong>de</strong> saber una mica, i ha<br />
<strong>de</strong> venir molt obert <strong>de</strong> ment al teatre, conscient<br />
<strong>de</strong> la mo<strong>de</strong>rnitat <strong>de</strong> Brossa i <strong>de</strong>l que la seva<br />
obra ha representat per a aquest país. Ell ha estat<br />
reconegut fora d’aquí i la gent ho ha <strong>de</strong> saber.<br />
No sabem si la gent entendrà segons quines<br />
coses si no té <strong>de</strong>termina<strong>de</strong>s coor<strong>de</strong>na<strong>de</strong>s,<br />
<strong>de</strong>terminats coneixements, i per això potser és<br />
una obra més assequible per a un públic <strong>de</strong><br />
certa edat que no pas per als més joves». Precisament<br />
per aquest <strong>de</strong>sconeixement creu que<br />
el muntatge, <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> la seva estrena a Salt i<br />
5<br />
<strong>de</strong> la seva presentació a Barcelona, s’hauria <strong>de</strong><br />
programar en altres indrets <strong>de</strong> Catalunya.<br />
A Carles Santos se’l veu molest quan parla<br />
d’aquesta ignorància que hi ha sobre tants aspectes<br />
<strong>de</strong> l’activitat creativa i <strong>de</strong> la personalitat<br />
<strong>de</strong> Joan Brossa, i s’afanya a explicar-ne <strong>de</strong>talls<br />
i anècdotes que <strong>de</strong>mostren com n’era d’especial.<br />
Així, comenta que si al seu espectacle hi<br />
ha fragments d’El diablo sobre ruedas és perquè<br />
«Brossa anava molt al cinema, a veure programes<br />
dobles, i va ser qui va <strong>de</strong>scobrir aquesta<br />
pel·lícula <strong>de</strong> l’Spielberg (<strong>de</strong> l’any 1971) i ens<br />
la va recomanar a tots, que ens vam passar una<br />
setmana anant al cinema a verure-la. Li agradava<br />
molt perquè no hi ha argument, ni paraules,<br />
només so i imatge» (la pel·lícula transcorre<br />
en una carretera solitària d’una zona<br />
<strong>de</strong>sèrtica <strong>de</strong>ls Estats Units i explica la persecució<br />
sense motiu aparent <strong>de</strong> què és objecte el<br />
conductor d’un cotxe per part <strong>de</strong>l conductor<br />
d’un camió). Carles Santos afegeix que «a mi<br />
m’interessen molt aquests aspectes d’en Brossa,<br />
això que tot un poeta anés a cinemes <strong>de</strong> barri,<br />
i que li pugués agradar el cinema <strong>de</strong> l’Spielberg,<br />
que li va continuar agradant <strong>de</strong>sprés,<br />
perquè anava a veure totes les seves pel.lícules<br />
i li va encantar ET. No conec cap altre poeta<br />
català que fes aquestes coses», sentencia.<br />
Sense <strong>de</strong>ixar el cinema, Joan Brossa també<br />
admirava els germans Marx, en especial Harpo,<br />
que «el tornava boig». I <strong>de</strong> fet a Brossabrossotlobrossat<br />
Carles Santos hi ha introduït<br />
una escena escrita per Joan Brossa en la qual<br />
fa broma sobre tres artistes amics seus, Antoni<br />
Tàpies, Mo<strong>de</strong>st Cuixart i Joan Ponç, inspirantse<br />
en la manera <strong>de</strong> fer <strong>de</strong>ls germans Marx. Així,<br />
els tres artistes van creuant l’escenari segons<br />
6<br />
ho va dient un narrador, i cada vegada ho fan<br />
<strong>de</strong> manera més estrambòtica: en bicicleta, portant<br />
una barba postissa i una peixera, jugant,<br />
disfressats, reflexionant sobre la quiromància...<br />
«Aquesta escena la va escriure als anys quaranta»,<br />
s’admira Carles Santos, que es <strong>de</strong>mana<br />
«qui ho faria, això? És simplement <strong>de</strong>liciós. Se’n<br />
fot <strong>de</strong>ls seus propis amics, sobretot d’en Tàpies<br />
i ho fa amb molta gràcia. És un altre món».<br />
En una altra mostra <strong>de</strong> la seva múltiple personalitat,<br />
Joan Brossa tenia una excel·lent<br />
col·lecció d’objectes relacionats amb la màgia,<br />
que va cedir al Museu <strong>de</strong>l Joguet <strong>de</strong> Figueres.<br />
DOS PERSONATGES I UN PIANO<br />
L’evi<strong>de</strong>nt admiració que Santos sent per Brossa,<br />
bastida en part en l’estreta relació personal<br />
que tots dos van mantenir, es tradueix també<br />
en l’únic element d’escenografia que hi ha en<br />
el seu muntatge: un piano-llibreria, que a més<br />
té escales i sobre el qual s’enfilen els actors en<br />
alguns moments <strong>de</strong>l muntatge: «El piano sóc jo<br />
i la llibreria ell; d’aquesta manera simbolitzo la<br />
nostra relació amb els nostres respectius mitjans<br />
<strong>de</strong> treball units en un element escenogràfic,<br />
que <strong>de</strong> fet és l’únic que hi ha».<br />
Brossabrossotlobrossat l’interpreten Inés<br />
Bor ràs, Antonio Comas, Josep Maria Mestres i<br />
Mònica López, que és la més popular <strong>de</strong> tots<br />
quatre i manté també una particular relació amb<br />
Santos: «La conec <strong>de</strong>s <strong>de</strong> fa molts anys. Sempre<br />
venia als meus espectacles i alguna vegada havíem<br />
parlat <strong>de</strong> la possibilitat <strong>de</strong> treballar plegats.<br />
Ella com a actriu m’agra da molt, i al final<br />
ens vam posar d’acord per col·laborar en aquest<br />
espectacle, i em sembla que ha estat un gran<br />
encert perquè està tremenda», sentencia.<br />
Reportatge<br />
7 Dominical<br />
Diumenge 4<br />
<strong>de</strong> maig <strong>de</strong> 2008<br />
Fotos:<br />
1<br />
Carles Santos al<br />
Teatre <strong>de</strong> Salt, dijous<br />
<strong>de</strong> la setmana passada,<br />
dos dies<br />
abans <strong>de</strong> l’estrena<br />
<strong>de</strong> «Brossabrossot -<br />
lobrossat».<br />
2<br />
D’esquerra a dreta,<br />
Inés Borràs, Josep<br />
Maria Mestres, Mò -<br />
nica López i Antonio<br />
Comas, en una es -<br />
cena <strong>de</strong>l muntatge.<br />
3<br />
Antonio Comas i i<br />
Inés Borràs, sobre<br />
l’únic element d’escenografia<br />
<strong>de</strong> l’espectacle,<br />
un pianollibreria<br />
que vol simbolitzar<br />
la relació<br />
entre Carles Santos i<br />
Joan Brossa.<br />
4<br />
Mònica López, en un<br />
moment en el qual<br />
recita poemes <strong>de</strong><br />
Brossa.<br />
5<br />
L’escena en la qual<br />
Brossa fa broma<br />
sobre Antoni Tàpies,<br />
Mo<strong>de</strong>st Cuixart i<br />
Joan Ponç.<br />
6<br />
Un altre moment <strong>de</strong><br />
«Brossabrossotlo -<br />
bros sat».
8 Dominical<br />
Diumenge 4<br />
<strong>de</strong> maig <strong>de</strong> 2008<br />
E ls<br />
analistes ho tenen clar: hi ha estats més<br />
pru<strong>de</strong>nts que d’altres en les seves estratègies<br />
<strong>de</strong> guerra cibernètica, però els<br />
principals serveis secrets <strong>de</strong>l món lliuren<br />
aquest tipus <strong>de</strong> batalles <strong>de</strong>s <strong>de</strong> fa dèca<strong>de</strong>s. En<br />
un <strong>de</strong>ls casos més controvertits, <strong>de</strong>stapat l’any<br />
2007 pel setmanari Der Spiegel, hi intervenien<br />
els serveis d’espionatge <strong>de</strong> la Xina i els ordinadors<br />
<strong>de</strong> la cancelleria alemanya. Gràcies als<br />
anomenats troians, els experts <strong>de</strong> l’Exèrcit xinès<br />
presumptament s’havien introduït en les<br />
computadores <strong>de</strong> la potència europea per conèixer<br />
secrets polítics i diplomàtics. Però hi ha<br />
molts més casos. De <strong>Girona</strong> a Washington, <strong>de</strong><br />
Praga a Canberra, els exemples són abundants.<br />
Els troians (un terme inspirat en la llegenda<br />
<strong>de</strong>l cavall <strong>de</strong> Troia) són programaris informàtics<br />
que, sovint, arriben als ordinadors camuflats<br />
en arxius adjunts <strong>de</strong> correus electrònics.<br />
Un cop estan instal·lats en un sistema, po<strong>de</strong>n<br />
recordar el que fa el seu usuari, recopilar les<br />
da<strong>de</strong>s amb què treballa i enviar-les a qualsevol<br />
altra màquina. Fins i tot permeten el control<br />
remot d’un ordinador <strong>de</strong>s d’una computadora<br />
diferent situada a l’altre extrem <strong>de</strong>l<br />
món. Aquestes propietats els han convertit en<br />
bons instruments per a activitats tan varia<strong>de</strong>s<br />
com l’espionatge industrial o la lluita antiter -<br />
rorista.<br />
Un troià pot passar inadvertit a l’ordinador<br />
d’un usuari comú. No obstant, teòricament és<br />
més difícil que funcioni en les màquines d’una<br />
empresa multinacional, d’un organisme públic<br />
o d’un grup terrorista. Per evitar la cibervigilància,<br />
les suposa<strong>de</strong>s víctimes només haurien<br />
<strong>de</strong> fer servir per a la xarxa ordinadors nets,<br />
sense da<strong>de</strong>s característiques. Sobre el paper,<br />
qualsevol internauta amb les eines <strong>de</strong> programació<br />
a<strong>de</strong>qua<strong>de</strong>s podria trobar sense dificultat<br />
el troià infiltrat al seu sistema. I, a partir<br />
d’aquest punt, podria aprofitar aquesta circumstància<br />
per enviar als espies informació<br />
errònia. Amb tot, la realitat <strong>de</strong>mostra que<br />
aquests programaris segueixen sent eficients.<br />
Els crítics veuen en els troians un intent<br />
d’ampliar el camp d’acció d’alguns serveis secrets.<br />
Amb tot, encara s’ha d’aclarir la vali<strong>de</strong>sa<br />
jurídica <strong>de</strong> les proves que aconsegueixin<br />
d’aquesta manera les forces <strong>de</strong> seguretat.<br />
Nombrosos juristes veuen improbable que un<br />
jutge admeti proves obtingu<strong>de</strong>s en línia perquè<br />
resulta molt complicat esbrinar si són originals<br />
o si han estat manipula<strong>de</strong>s pels investigadors.<br />
CONSTANTMENT AMENAÇATS<br />
Set <strong>de</strong> cada <strong>de</strong>u ordinadors domèstics connectats<br />
a Internet presenten algun tipus <strong>de</strong><br />
codi maliciós (malware) i en la meitat d’aquestes<br />
computadores hi ha codis amb un risc<br />
elevat. Així ho revela un estudi elaborat per<br />
l’Observatori <strong>de</strong> la Seguretat <strong>de</strong> la Informació<br />
<strong>de</strong> l’Institut Nacional <strong>de</strong> Tecnologies <strong>de</strong> la Comunicació,<br />
en el qual s’afegeix que més d’un<br />
50 per cent d’aquests aparells tenen troians;<br />
un 40 per cent, adware, és a dir, programaris<br />
que durant el seu funcionamient <strong>de</strong>spleguen<br />
publicitat; un 25 per cent, eines d’intrusió; un<br />
10 per cent, programes espia; i un altre 10 per<br />
cent, virus.<br />
Els especialistes adverteixen que els dispositius<br />
<strong>de</strong> <strong>de</strong>fensa convencionals (basats en antivirus<br />
i tallafocs, això és, elements emprats en<br />
una xarxa <strong>de</strong> computadores per controlar les<br />
comunicacions), molt sovint <strong>de</strong>sactivats o sense<br />
actualitzar, comencen a ser insuficients. A<br />
més a més, només un 35 per cent d’usuaris<br />
duu a terme les pràctiques <strong>de</strong> protecció que<br />
suposen un comportament més actiu, com ara<br />
les còpies <strong>de</strong> seguretat. És a dir, que els ordinadors<br />
<strong>de</strong> més <strong>de</strong> la meitat <strong>de</strong> les llars catalanes<br />
i espanyoles estan en perill.<br />
Gina, una estudiant <strong>de</strong> Puigcerdà <strong>de</strong> 21<br />
anys, comenta: «Reconec que he tingut virus<br />
estranys que no sé d’on provenen. Ara, per<br />
exemple, se m’obre una finestra a l’ordinador<br />
en què surt una dona cantant». «Per a mi, els<br />
virus no són un mal<strong>de</strong>cap. Ho tinc controlat»,<br />
matisa Josep, un administratiu gironí <strong>de</strong> 36<br />
anys. Rosa, <strong>de</strong> 59 anys i veïna <strong>de</strong> Barcelona,<br />
es mostra més categòrica: «La veritat és que jo<br />
no funcionaria sense l’antivirus».<br />
CIBERMALALTIES SENSE CURA<br />
El fundador <strong>de</strong> Microsoft, Bill Gates, va anunciar<br />
l’any 2004 que, al cap d’un parell d’anys,<br />
el problema <strong>de</strong> l’spam estaria resolt. No obs-<br />
La pantalla<br />
espia<br />
La proliferació <strong>de</strong>ls virus i els correu brossa i, fins i tot, uns<br />
cercadors que s’han tornat massa tafaners, entorpeixen la feina<br />
diària i arriben a amenaçar la privacitat <strong>de</strong>ls internautes.<br />
tant, la realitat ha <strong>de</strong>mostrat que la predicció<br />
no podia ser més errònia. Ara se sap que la<br />
solució no és tan senzilla, en gran part perquè<br />
hi ha una modalitat <strong>de</strong> virus informàtic que infecta<br />
els ordinadors i els converteix en peces<br />
d’una xarxa que envia milions <strong>de</strong> correus brossa<br />
sense que els usuaris s’adonin <strong>de</strong>l que està<br />
passant. El fenomen perviurà durant molt <strong>de</strong><br />
temps perquè forma part d’un negoci rendible.<br />
L’spam el formen els missatges <strong>de</strong> correu<br />
electrònic que no ha sol·licitat l’internauta i<br />
que el convi<strong>de</strong>n a participar en negocis dubtosos,<br />
a col·laborar en causes solidàries, a comprar<br />
medicaments, a sotmetre’s a operacions<br />
<strong>de</strong> cirurgia estètica, etc. Els enviaments massius<br />
s’han convertit en una plaga amb un efecte<br />
econòmic <strong>de</strong>vastador. Hi ha estudis que as-<br />
TEXT: J.L. MICÓ/A. VÁZQUEZ<br />
senyalen que les pèrdues per a les compa -<br />
nyies oscil·len entre els 150 i els 900 euros per<br />
treballador, ja que els empleats han d’invertir<br />
molts minuts a eliminar aquests correus i, <strong>de</strong><br />
vega<strong>de</strong>s, n’esborren algun que realment era<br />
útil.<br />
L’spam original va ser una carn enllaunada<br />
molt popular en la primera meitat <strong>de</strong>l segle<br />
XX i que encara ara és fàcil trobar en molts<br />
països. El terme, una fusió <strong>de</strong>ls mots anglesos<br />
spiced (amb espècies) i ham (pernil), va inspirar<br />
el grup britànic Monty Python per a una<br />
escena humorística el 1970. Mentre una clienta<br />
d’un restaurant tractava <strong>de</strong> <strong>de</strong>manar qualsevol<br />
plat que no portés spam, diversos víkings<br />
cridaven al seu costat aquesta paraula<br />
insistentment: «Spam! Spam! Spam! Spam!». A<br />
partir d’aquí, els programadors informàtics la
van adoptar per referir-se al bloqueig d’informació<br />
a través d’un <strong>de</strong>vessall <strong>de</strong> da<strong>de</strong>s.<br />
El 2001, l’spam representava un 5 per cent<br />
<strong>de</strong>l trànsit a Internet. Tres anys <strong>de</strong>sprés, la proporció<br />
s’havia disparat fins al 70 per cent. I la<br />
progressió encara va continuar: un 80 per cent<br />
el 2007, una magnitud que suposa uns 100.000<br />
milions <strong>de</strong> correus inútils circulant cada dia<br />
pel ciberespai.<br />
Els càlculs <strong>de</strong>ls experts revelen que per cada<br />
milió <strong>de</strong> correus electrònics tramesos, s’obtenen<br />
15 respostes. Alguns pensaran que l’ín<strong>de</strong>x<br />
és pèssim, però no és veritat. Si l’enviament<br />
es portés a terme a través <strong>de</strong>l servei <strong>de</strong><br />
correu convencional, l’emissor s’hauria <strong>de</strong> gastar<br />
una gran quantitat <strong>de</strong> diners. A més, aquesta<br />
tasca li ocuparia molt <strong>de</strong> temps. En canvi,<br />
amb l’spam passa tot el contrari. Només el receptor<br />
hi perd minuts, i els enviaments són<br />
gratuïts. Hi ha tota una indústria al darrere d’aquesta<br />
activitat, autèntics supermercats <strong>de</strong><br />
l’spam, amb <strong>de</strong>nominacions com Spamforum.com<br />
o Specialham.com, i fòrums d’Internet<br />
on es pot <strong>de</strong>scarregar el virus per trametre<br />
massivament correus brossa.<br />
«Jo em passo el dia davant <strong>de</strong> l’ordinador i<br />
estic fins als nassos <strong>de</strong> l’spam. Al principi, alguns<br />
correus em feien gràcia, com aquells que<br />
et proposen que t’allarguis el penis. Però ara<br />
estic saturat... Tots ho estem, a l’empresa», resumeix<br />
Josep. Sobre aquest mateix problema,<br />
Rosa diu: «El meu informàtic m’ha posat un filtre<br />
per a l’spam, però encara se’n colen, <strong>de</strong><br />
correus d’aquests. Tot i això, jo no els miro<br />
mai». «Cada dia rebo més spam que correu útil,<br />
i en cap d’aquests mails hi posa res interessant.<br />
De fet, ni tan sols n’entenc molts d’ells,<br />
i no em consi<strong>de</strong>ro una ximple», es lamenta<br />
Gina.<br />
<strong>EL</strong> CERCADOR QUE HO SAP TOT<br />
El popular cercador Google va ser fundat el<br />
1998 per dos estudiants <strong>de</strong> la Universitat d’Stanford,<br />
Larry Page i Sergey Brin. La i<strong>de</strong>a d’aquells<br />
dos alumnes imaginatius és actualment<br />
una <strong>de</strong> les companyies <strong>de</strong>terminants en els engranatges<br />
<strong>de</strong> l’economia <strong>de</strong> l’era digital. La<br />
seva sortida a la Borsa va ser una <strong>de</strong> les més<br />
espera<strong>de</strong>s en l’última dècada. Avui, el seu valor<br />
ronda els 116.000 milions d’euros. La firma<br />
ofereix accés a uns 10.000 milions <strong>de</strong> pàgines<br />
web. La seva influència és tan <strong>de</strong>stacada<br />
que, segons la consultora Nielsen Netrating,<br />
el 97 per cent <strong>de</strong>ls internautes <strong>de</strong> l’Estat<br />
espanyol la fa servir.<br />
Amb el lema «Don’t be evil», això és, «No ser<br />
malvat», Google pretenia «canviar el món». No<br />
obstant, l’enorme po<strong>de</strong>r que ha acumulat en<br />
poc temps ha generat bastants riscos, sobretot<br />
per als usuaris. Tenint en compte la seva<br />
activitat principal (les cerques d’informació),<br />
l’empresa disposa <strong>de</strong> da<strong>de</strong>s personals que li<br />
permeten elaborar un completíssim retrat cibernètic<br />
<strong>de</strong> cada internauta. Així, a Google po<strong>de</strong>n<br />
saber fàcilment si un consumidor <strong>de</strong>terminat<br />
és seguidor <strong>de</strong>l Barça, si li agrada la música<br />
electrònica, si li interessa la literatura <strong>de</strong>l<br />
segle XIX o si col·lecciona llaunes <strong>de</strong> cervesa.<br />
Els responsables <strong>de</strong> la companyia sostenen<br />
que només emmagatzemen la informació personal<br />
per un perío<strong>de</strong> limitat <strong>de</strong> temps, el qual<br />
no supera els dos anys. Igualment, subratllen<br />
que hi ha poquíssims treballadors que tinguin<br />
accés a les bases <strong>de</strong> da<strong>de</strong>s. Al seu parer, no hi<br />
ha perill real que els enginyers <strong>de</strong> Google usin<br />
in<strong>de</strong>gudament aquest material perquè tot el<br />
que fan queda enregistrat. A més, la firma s’ha<br />
compromès a esborrar en breu els cookies, arxius<br />
que es guar<strong>de</strong>n a l’ordinador <strong>de</strong> cada<br />
client cada vegada que entra en una pàgina<br />
web a través <strong>de</strong>l servidor i que són recuperats<br />
en posteriors visites.<br />
Amb in<strong>de</strong>pendència <strong>de</strong>ls canvis previstos<br />
per al futur, les da<strong>de</strong>s <strong>de</strong> Google són en l’actualitat<br />
una font privilegiada per a la investigació<br />
<strong>de</strong>ls serveis secrets <strong>de</strong>ls governs. Per<br />
exemple, les autoritats nord-americanes van<br />
reclamar als gestors <strong>de</strong>l cercador que revelessin<br />
informació sobre computadores <strong>de</strong>s <strong>de</strong> les<br />
quals podrien haver-se comès <strong>de</strong>lictes relacionats<br />
amb la pornografia el 2005. Els directius<br />
<strong>de</strong> l’empresa no només s’hi van negar, sinó<br />
que van portar el cas als tribunals, el van gua -<br />
nyar i van crear jurisprudència al respecte.<br />
Tanmateix, quan les peticions són «vàli<strong>de</strong>s i<br />
legals», els responsables <strong>de</strong> Google admeten<br />
que sí que hi acce<strong>de</strong>ixen.<br />
Les promeses i explicacions <strong>de</strong> l’empresa no<br />
5<br />
convencen nombroses entitats i particulars,<br />
que recor<strong>de</strong>n que, malgrat que s’eliminin notes<br />
personals <strong>de</strong>ls arxius <strong>de</strong> Google, aquestes<br />
referències es renoven periòdicament i substitueixen<br />
les anteriors, amb la qual cosa, el cercador<br />
sempre té da<strong>de</strong>s recents sobre cada<br />
usuari.<br />
Per a la Unió Europea, els dos anys <strong>de</strong> marge<br />
establerts per la firma en aquest aspecte<br />
podrien ser excessius, tal com s’indica a la directiva<br />
<strong>de</strong> protecció <strong>de</strong> da<strong>de</strong>s. L’organització<br />
Privacy Internacional encara és més dura, ja<br />
que dóna a Google la pitjor nota pel que fa a<br />
polítiques <strong>de</strong> priva<strong>de</strong>sa <strong>de</strong> da<strong>de</strong>s. L’Associació<br />
d’Internautes Espanyols conclou que la situació<br />
<strong>de</strong>l cercador és similar a la d’un monopoli.<br />
Com que la companyia ha anat comprant<br />
altres empreses <strong>de</strong>l sector (publicitat, co-<br />
rreu electrònic, Youtube, etc.), cada cop reuneix<br />
més informació sobre els internautes per<br />
dibuixar amb precisió el perfil <strong>de</strong>ls consumidors.<br />
Gina, l’estudiant <strong>de</strong> Puigcerdà, admet que<br />
ignorava aquesta pràctica <strong>de</strong>ls cercadors. «No<br />
obstant, això no em preocupa gens, el fet que<br />
coneguin el que miro a Internet m’és igual»,<br />
sentencia. Josep hi coinci<strong>de</strong>ix i ironitza: «No<br />
veig quin interès po<strong>de</strong>n tenir Google, Yahoo!<br />
o qualsevol govern a espiar les meves cerques<br />
a Internet. Em temo que quedarien ben <strong>de</strong>cebuts,<br />
si hi busquessin res comprometedor o<br />
excitant!». I Rosa expressa una opinió similar:<br />
«No sabia que ens controlaven... O sigui, com<br />
Hisenda, no? Potser això va bé per enxampar<br />
<strong>de</strong>linqüents, com ara els pe<strong>de</strong>rastes. Però jo<br />
no he d’amagar res».<br />
6<br />
Reportatge<br />
9 Dominical<br />
Diumenge 4<br />
<strong>de</strong> maig <strong>de</strong> 2008<br />
Fotos:<br />
1<br />
Una carn enllaunada<br />
encara ara molt<br />
popular en diferents<br />
indrets <strong>de</strong>l món va<br />
servir per batejar el<br />
correu-brossa.<br />
2<br />
Un compte <strong>de</strong> cor -<br />
reu electrònic ple <strong>de</strong><br />
missatges «spam».<br />
3<br />
Resultats <strong>de</strong> la recerca<br />
a Google <strong>de</strong> la<br />
paraula «spam».<br />
4<br />
La pàgina <strong>de</strong> presentació<br />
<strong>de</strong>l web<br />
«Spamforum.com».<br />
5<br />
Missatge que alerta<br />
que s’ha trobat un<br />
troià en un ordinador.<br />
6<br />
Un <strong>de</strong>ls nombrosos<br />
programes que<br />
s’han creat per intentar<br />
<strong>de</strong>tectar el «malware»<br />
que afecta set<br />
<strong>de</strong> cada <strong>de</strong>u ordinadors<br />
domèstics connectats<br />
a Internet.
Establiments<br />
antics<br />
10 Dominical<br />
Diumenge 4<br />
<strong>de</strong> maig <strong>de</strong> 2008<br />
Història<br />
Els orígens <strong>de</strong> la<br />
casa van ser al<br />
carrer Ciutadans<br />
<strong>de</strong> <strong>Girona</strong>,<br />
però amb molt<br />
bona visió <strong>de</strong> futur<br />
van obrir una<br />
altra botiga a la<br />
Rambla <strong>de</strong> la<br />
Llibertat. En tots<br />
dos establiments<br />
s’hi venia<br />
–i encara s’hi<br />
ven–, el mateix<br />
producte, bosses<br />
<strong>de</strong> mà, maletes,<br />
etc. Durant<br />
la Guerra<br />
Ci vil no van tancar<br />
i en la dècada<br />
<strong>de</strong>ls 80 van<br />
ampliar el negoci<br />
amb un nou<br />
local.<br />
Origen<br />
1928.<br />
Fundador<br />
Manel Guillamet<br />
i Quintana.<br />
Propietari<br />
actual<br />
Carles Esteva<br />
i Guillamet.<br />
Treballadors<br />
Règim familiar i<br />
un.<br />
Activitat<br />
Venda <strong>de</strong> bosses<br />
<strong>de</strong> tot tipus,<br />
paraigües, articles<br />
<strong>de</strong> viatge,<br />
maletes, etc.<br />
L ’any<br />
Novetats Guillamet <strong>Girona</strong><br />
És una <strong>de</strong> les botigues més antigues <strong>de</strong> la Rambla, encara que<br />
va nèixer al carrer Ciutadans; <strong>de</strong>s <strong>de</strong> sempre s’ha <strong>de</strong>dicat a la<br />
venda <strong>de</strong> bosses, carteres, maletes i altres productes relacionats.<br />
1928, Manel Guillamet i Quintana va<br />
obrir una botiga <strong>de</strong> merceria, pelleteria i<br />
complements al carrer Ciutadans <strong>de</strong> <strong>Girona</strong>,<br />
on, a més, venia guants, mitges, bosses<br />
<strong>de</strong> mà per a les senyores i altres articles <strong>de</strong><br />
moda en aquells temps. El carrer Ciutadans era<br />
el més frequentat per comprar-hi, però ja hi havia<br />
molts comerciants que intuïen que la Rambla<br />
<strong>de</strong> la Llibertat seria, a curt termini, un punt<br />
estratègic per a les ven<strong>de</strong>s. Així, l’any 1933, i<br />
per consell <strong>de</strong> la seva filla, Pilar Guillamet i<br />
Puig, Manel Guillamet va obrir un altre establiment<br />
al número 9 <strong>de</strong> la Rambla <strong>de</strong> la Llibertat<br />
–on continua el negoci– que oferia al públic<br />
els mateixos articles que la botiga <strong>de</strong> Ciutadans.<br />
La Rambla i el Barri Vell <strong>de</strong> <strong>Girona</strong> eren<br />
els llocs més comercials <strong>de</strong> la ciutat i tothom,<br />
fins i tot qui venia <strong>de</strong> fora, anava a comprarhi.<br />
La botiga <strong>de</strong>ls Guillamet va ser dissenyada<br />
per l’arquitecte racionalista gironí Josep Claret<br />
Rubira, que llavors tenia poc més <strong>de</strong> 25 anys i,<br />
que, a banda <strong>de</strong> ser arquitecte municipal, va<br />
ser un <strong>de</strong>ls creadors més rellevants i prolífics<br />
d’aquest corrent a la ciutat.<br />
Durant la Guerra Civil no van tancar cap <strong>de</strong>ls<br />
dos establiments, però els republicans van saquejar<br />
la botiga <strong>de</strong>l carrer Ciutadans, d’on es<br />
van emportar tot el que hi havia. L’any 1937 va<br />
morir Pilar Guillamet i Puig, una persona molt<br />
estimada a <strong>Girona</strong> pel seu tracte amable amb<br />
tothom. El seu pare es va haver <strong>de</strong> tornar a fer<br />
càrrec <strong>de</strong> la botiga <strong>de</strong> la Rambla.<br />
MANT<strong>EL</strong>LINES I MALETES<br />
En la llarga postguerra <strong>de</strong> penúries i <strong>de</strong>cadència<br />
econòmica el que més es venia a Can Guillamet<br />
eren, curiosament, les mantellines, atès<br />
que la jerarquia eclesiàstica <strong>de</strong> llavors no <strong>de</strong>ixava<br />
entrar les dones a les esglésies si no portaven<br />
aquest tipus <strong>de</strong> vel al cap. A la dècada<br />
<strong>de</strong>ls anys quaranta, la botiga –que també era<br />
merceria– era el punt <strong>de</strong> trobada <strong>de</strong> moltes modistes<br />
gironines que hi anaven a encarregar gènere.<br />
Aleshores obrien una mena <strong>de</strong> compte i,<br />
al final <strong>de</strong> cada mes, anaven a pagar-lo. A la<br />
<strong>Girona</strong> <strong>de</strong> l’època, només al Barri Vell hi havia<br />
dotze sastres i sis modistes.<br />
Manel Guillamet i Quintana va morir l’any<br />
TEXT I FOTOGRAFIA: JOSEP MARIA BARTOMEU<br />
1968 i es va fer càrrec <strong>de</strong>l negoci Carles Esteva<br />
i Guillamet, que era el seu nét (fill <strong>de</strong> Pilar<br />
Guillamet i Puig). Carles Esteva estava casat<br />
amb Pilar Trallero i Vallès. Tots dos, amb la<br />
col·laboració <strong>de</strong> Maria Brecha i Puig, van reconvertir<br />
la botiga <strong>de</strong> la Rambla <strong>de</strong> la Llibertat<br />
amb la incorporació d’articles tan variats com<br />
bosses <strong>de</strong> mà, cinturons, maletes <strong>de</strong> viatge, paraigües<br />
i altres complements relacionats amb<br />
la marroquineria. Van anar sortint al mercat<br />
nous articles que el públic <strong>de</strong>manava i, aleshores,<br />
la primitiva botiga es va quedar petita.<br />
Va ser l’any 1986 quan la família Guillamet<br />
va adquirir un local al número 7 <strong>de</strong> la mateixa<br />
Rambla <strong>de</strong> la Llibertat, amb la qual cosa la casa<br />
va créixer i així va po<strong>de</strong>r oferir als seus clients<br />
molta més varietat d’articles. Aquesta nova botiga,<br />
<strong>de</strong>s <strong>de</strong> fa alguns anys està regida pel fill<br />
<strong>de</strong> Carles Esteva i Maria Pilar Trallero, Carles<br />
Esteva i Trallero, a qui ajuda la seva dona, Montserrat<br />
Guirado i Mañero. Tots dos han donat<br />
una empenta mo<strong>de</strong>rna a l’establiment amb la<br />
incorporació <strong>de</strong> marques molt conegu<strong>de</strong>s dins<br />
<strong>de</strong>l món <strong>de</strong>ls complements i els viatges. El seu<br />
germà, Jordi Esteva i Trallero, tot i treballar per<br />
a una altra empresa, també ajuda en la gestió<br />
fiscal <strong>de</strong>ls establiments familiars.
É s<br />
Primera fase <strong>de</strong> l’itinerari <strong>de</strong> visita pública a la Ciuta<strong>de</strong>lla (Roses)<br />
A peu per la història<br />
El projecte planteja un recorregut per un recinte emblemàtic <strong>de</strong> les comarques gironines.<br />
un <strong>de</strong>ls grans recintes històrics <strong>de</strong> les comarques<br />
gironines, ple <strong>de</strong> vestigis d’altres<br />
èpoques, i que en els últims anys ha viscut<br />
un espectacular procés <strong>de</strong> recuperació. La<br />
Ciuta<strong>de</strong>lla <strong>de</strong> Roses serveix, així, per conèixer<br />
millor la història <strong>de</strong> la localitat i també s’ha convertit<br />
en l’escenari d’activitats ben diverses. És,<br />
per tant, un punt d’innegable atractiu turístic,<br />
que rep cada any milers <strong>de</strong> visitants. Davant<br />
d’a questa situació, l’Ajuntament <strong>de</strong> Roses va<br />
consi<strong>de</strong>rar necessari a<strong>de</strong>quar un passeig a l’interior<br />
<strong>de</strong>l recinte que guiés les persones que el<br />
visitessin. L’arquitecte Martirià Figueras va ser<br />
l’encarregat <strong>de</strong> projectar aquest recorregut, i els<br />
fets evi<strong>de</strong>ncien que ho va fer amb èxit: al marge<br />
que compleix perfectament la seva funció,<br />
l’itinerari dissenyat per Figueras i les actuacions<br />
que es van fer a la Ciuta<strong>de</strong>lla per convertir-lo<br />
en realitat (la primera fase, concretament) va<br />
ser una <strong>de</strong> les obres selecciona<strong>de</strong>s en l’apartat<br />
d’espais exteriors <strong>de</strong>ls premis d’arquitectura <strong>de</strong><br />
les comarques gironines corresponents a 2007.<br />
En la memòria <strong>de</strong>l projecte inclosa en el catàleg<br />
<strong>de</strong>ls premis, l’arquitecte <strong>de</strong>talla tant la importància<br />
<strong>de</strong> la Ciuta<strong>de</strong>lla com les principals característiques<br />
<strong>de</strong> la seva intervenció en aquest<br />
espai: «La Ciuta<strong>de</strong>lla <strong>de</strong> Roses és un gran espai<br />
històric i <strong>de</strong> contingut en vestigis arqueològics<br />
visibles incomparable: hel·lenístics, romans,<br />
medievals i recinte militar francès XVI, tot en<br />
un mateix lloc i <strong>de</strong> forma disseminada, en molts<br />
casos, sobreposada. La necessitat <strong>de</strong> facilitar<br />
tota aquesta informació <strong>de</strong> forma entenedora<br />
es concreta amb la creació d’un camí que dóna<br />
forma or<strong>de</strong>nada a la primera fase <strong>de</strong> l’itinerari<br />
<strong>de</strong> visita. El projecte planteja l’a<strong>de</strong>quació d’un<br />
recorregut <strong>de</strong> visita, amb els següents criteris.<br />
– El camí: Consolidar un camí a la zona d’esplanada<br />
<strong>de</strong> mínima intervenció i mínima presència.<br />
Per aquest motiu, havia <strong>de</strong> tenir una baixa<br />
càrrega <strong>de</strong> disseny. Una plataforma <strong>de</strong> sauló<br />
amb dues rigoles que el conformen, enfasitzant<br />
l’interès <strong>de</strong>l que l’envolta. Un camí que es<br />
consolida, ondulat, com a fil conductor d’un recorregut<br />
natural <strong>de</strong> visita.<br />
– Passarel·les i voladís: Sens dubte, com<br />
TEXT: ALFONS PETIT FOTOGRAFIA: GENÍS ARASA/CLAUDI VALENTÍ<br />
qualsevol recorregut, s’han <strong>de</strong> salvar algunes<br />
zones <strong>de</strong> pas difícil, que se solucionen amb passarel·les<br />
o voladís. Aquestes es consoli<strong>de</strong>n amb<br />
estructura metàl·lica i paviment <strong>de</strong> fusta, tot <strong>de</strong><br />
disseny molt simple i auster.<br />
– Zones d’estada: En el recorregut es creen<br />
diferents àrees <strong>de</strong> parada, que sota les ombres<br />
d’unes oliveres <strong>de</strong>ixen gaudir <strong>de</strong> la visió d’aquest<br />
gran espai carregat d’història.<br />
– El tractament <strong>de</strong> la vegetació: La vege-<br />
tació es col·loca <strong>de</strong><br />
forma intencionada<br />
amb dues finalitats:<br />
una, per dirigir<br />
la mirada al lloc<br />
que interessa, per<br />
tal <strong>de</strong> facilitat i donar<br />
un bon acompanyament<br />
a la visita<br />
i l’altra, per servir<br />
d’element <strong>de</strong><br />
referència i d’aquesta<br />
manera,<br />
donar relació d’escala<br />
humana a la<br />
nostra presència.<br />
– La il·luminació:<br />
Tenint en<br />
compte que Roses<br />
és una ciutat turística<br />
i que l’espai<br />
està carregat <strong>de</strong> valor<br />
cultural, existeix<br />
un elevat interès<br />
a realitzar visites<br />
nocturnes. Per<br />
aquest motiu, el<br />
treball d’il·luminació<br />
es consolida<br />
com una actuació<br />
molt acurada i <strong>de</strong><br />
disseny molt mesurat.<br />
El projecte<br />
es planteja amb<br />
tecnologia led,<br />
com a criteri <strong>de</strong><br />
sostenibilitat. També planteja la creació d’una<br />
escenografia per tal <strong>de</strong> donar a entendre millor<br />
el contingut <strong>de</strong>l recinte i les excavacions realitza<strong>de</strong>s,<br />
on la superposició <strong>de</strong> fases d’assentament<br />
en fa difícil l’entesa. Per això no dubtem<br />
a utilitzar colors ni a realitzar un sincronitzat<br />
d’escenes que expliquin l’estructura d’or<strong>de</strong>nació<br />
urbana <strong>de</strong>ls grecs o els diferents usos <strong>de</strong> les<br />
estances <strong>de</strong>ls romans, tractant-la tant <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la<br />
llum com <strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’ombra».<br />
Arquitectura<br />
gironina<br />
11 Dominical<br />
Diumenge 4<br />
<strong>de</strong> maig <strong>de</strong> 2008<br />
Fitxa<br />
tècnica<br />
Projecte<br />
Primera fase <strong>de</strong><br />
l’itinerari <strong>de</strong> visita<br />
pública a la<br />
Ciuta<strong>de</strong>lla.<br />
Municipi<br />
Roses.<br />
Autors<br />
Martirià Figue -<br />
ras.<br />
Promotor<br />
Ajuntament <strong>de</strong><br />
Roses.<br />
Construcció<br />
Jardineria Moix.<br />
Col.laboradors<br />
Genís Arese,<br />
Claudi Valentí i<br />
Ingrid Valero.<br />
Més<br />
informació<br />
– Demarcació <strong>de</strong><br />
<strong>Girona</strong> <strong>de</strong>l Col -<br />
legi d’Arquitec -<br />
tes <strong>de</strong> Catalu -<br />
nya, Plaça Cate -<br />
dral, 8, <strong>Girona</strong>.<br />
972 41 27 27<br />
www.coac.net/Gi<br />
rona.
12 Dominical<br />
Diumenge 4<br />
<strong>de</strong> maig <strong>de</strong> 2008<br />
Agustí<br />
Ensesa<br />
Bonet<br />
Escola <strong>de</strong><br />
Tastavins<br />
<strong>de</strong>l Gironès<br />
El vi<br />
Manto<br />
Malvasia afruitat 2007<br />
E laborat<br />
amb la<br />
varietat Malvasia,<br />
típica<br />
<strong>de</strong> Lanzarote,<br />
sobre la que<br />
s’està actuant<br />
amb un projecte<br />
<strong>de</strong> protecció<br />
i rehabilització.<br />
És<br />
un vi <strong>de</strong> color<br />
groc pàl·lid.<br />
Aroma potent,afruitada,<br />
que recorda<br />
el raïm,<br />
la fruita i notes<br />
<strong>de</strong> cítrics.<br />
En bo ca és<br />
saborós, amb<br />
una suau relaciósucreaci<strong>de</strong>sa.A<strong>de</strong>quat<br />
per a plats senzills <strong>de</strong> salses<br />
blanques o ben fred, com a aperitiu.<br />
Preu aproximat: 10 euros.<br />
El celler elaborador: Bo<strong>de</strong>ga La<br />
Geria està ubicat a Yaiza, dins <strong>de</strong><br />
la D.O. Lanzarote, al costat <strong>de</strong> l’ermita<br />
<strong>de</strong> Nostra Senyora <strong>de</strong> la Caritat,<br />
en un paratge <strong>de</strong> cendres volcàniques<br />
anomena<strong>de</strong>s picón i amb<br />
els ceps plantats dins <strong>de</strong> forats per<br />
protegir-los <strong>de</strong>l vent. Fundat el segle<br />
XIX, els actuals propietaris,<br />
amb la col.laboració <strong>de</strong> l’expert<br />
enò leg Alejandro Besay, estan<br />
aconseguint els millors vins <strong>de</strong> la<br />
zo na. Per a més inormació:<br />
www.bo <strong>de</strong>galageria.com<br />
Financers<br />
Durant molt temps, a les vinyetes satíriques es representava<br />
els financers com individus més aviat<br />
grassos, vestits d’etiqueta amb barret <strong>de</strong> copa inclòs,<br />
amb algun anell amb pedra gruixuda al dit i,<br />
per <strong>de</strong>scomptat, enarborant un cigar havà <strong>de</strong> mida<br />
colossal; aquest retrat encara el practiquen avui alguns<br />
humoristes <strong>de</strong>sfasats. Diu el diccionari que un<br />
financer és una persona versada en la teoria o en<br />
la pràctica <strong>de</strong> qüestions bancàries o borsàries, o en<br />
els grans negocis industrials. De tota manera, i <strong>de</strong>sprés<br />
<strong>de</strong> la Revolució, van ser els financers els grans<br />
burgesos, els que es van convertir en protagonistes<br />
passius <strong>de</strong> la gastronomia, <strong>de</strong> la gran cuina, substituint<br />
els antics aristòcrates, molts <strong>de</strong>ls quals van perdre<br />
no només diners i propietats, sinó també els<br />
seus caps. D’això en van ser ben conscients personatges<br />
com Brillat Savarin, Grimod <strong>de</strong> la Reynière<br />
o el mateix Carêem. Va ser aquesta nova classe la<br />
que va omplir els restaurants <strong>de</strong> París. I si, fins aleshores,<br />
eren els aristòcrates els que donaven els seus<br />
noms a les creacions <strong>de</strong>ls cuiners, a partir d’aquí va<br />
ser la classe financera la dominant i la que va aconseguir<br />
els serveis <strong>de</strong>ls millors cuiners, com en el cas<br />
<strong>de</strong> Carêem, que <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> servir a nobles com Talleyrand<br />
i a testes corona<strong>de</strong>s va acabar dirigint les<br />
cuines <strong>de</strong>ls Rothschild.<br />
Inevitablement van sorgir plats i preparacions <strong>de</strong>dicats<br />
a la nova classe que dominava el món, és a<br />
dir, als que tenien els diners. Una d’aquestes creacions<br />
porta precisament el nom <strong>de</strong> la classe: financera.<br />
Hi ha una salsa... i una guarnició. El més interessant<br />
és la guarnició, avui raríssima i <strong>de</strong>susada,<br />
a més d’endimoniadament barroca; en qualsevol<br />
cas, usava productes cars, com és lògic. El mític Escoffier,<br />
al seu llibre Ma Cuisine, ofereix la seva versió<br />
<strong>de</strong> la guarnició a la financera per a filets <strong>de</strong> bou<br />
i au. Així: dotzena i mitja <strong>de</strong> quenelles –mandonguilles–<br />
d’au o <strong>de</strong> ve<strong>de</strong>lla, mo<strong>de</strong>la<strong>de</strong>s amb cullera<br />
<strong>de</strong> postres i cuites en aigua amb sal; uns quinze<br />
caps <strong>de</strong> xampinyons petits cuits amb mantega i suc<br />
<strong>de</strong> llimona; dotze crestes i els mateixos «ronyons»<br />
El Pedregal és un innovador restaurant situat en ple centre històric <strong>de</strong>l Barri Vell<br />
<strong>de</strong> <strong>Girona</strong>, a prop <strong>de</strong> l’església <strong>de</strong> Sant Fèlix.<br />
Iris Rojas i Joan Muñoz ens obren les portes d’aquest íntim i acollidor racó, en<br />
els espais interiors <strong>de</strong>l qual es viu una barreja <strong>de</strong> peces <strong>de</strong>l passat amb la màgia<br />
<strong>de</strong> tocs avanguardistes que marca la <strong>de</strong>coració.<br />
El xef, Josep López Gausa, ens proposa una acurada cuina mediterrània, <strong>de</strong> sabors<br />
i textures diferents, elaborada amb productes frescos <strong>de</strong>l mercat, i productes<br />
<strong>de</strong> collita pròpia, com l’oli.<br />
El bacallà, cuinat i elaborat en diferents formes (amb formatge d’Idiazabal, amb<br />
ceba confitada...) és un <strong>de</strong>ls plats recomanats, adient per a paladars exigents.<br />
I per acompanyar aquests exquisits menjars, un magnífic celler <strong>de</strong> vins i caves,<br />
seleccionats pel sommelier <strong>de</strong>l restaurant.<br />
Cal <strong>de</strong>stacar el magnífic menú diari, a 15 euros.<br />
El Pedregal, innovació gastronòmica en un marc incomparable per gaudir <strong>de</strong><br />
moments entranyables.<br />
CAIUS APICIUS GASTRòNOM<br />
–eufemisme per <strong>de</strong>signar els testicles– <strong>de</strong> pollastre,<br />
75 grams <strong>de</strong> tòfona en làmines i unes vint olives<br />
<strong>de</strong>sossa<strong>de</strong>s. Tot reunit en una cassola i mullat amb<br />
salsa al vi <strong>de</strong> Ma<strong>de</strong>ira. Aquesta preparació podia,<br />
en efecte, servir-se com a guarnició <strong>de</strong> carns o aus;<br />
però, a més, es preparava aquesta barreja per presentar-la<br />
dins <strong>de</strong> vol-au-vents. Com comprendran<br />
vostès, un vol-au-vent a la financera no té a penes<br />
res a veure amb les pastes que avui proliferen en<br />
còctels i altres actes socials que inclouen canapès.<br />
In<strong>de</strong>fectiblement, quan enumerem els components<br />
<strong>de</strong> la guarnició a la financera, la gent es queda,<br />
sobretot, amb les crestes <strong>de</strong> gall. Menjar infreqüent,<br />
que avui repunta, però que no ha estat massa<br />
popular; entre nosaltres ho van ser molt més els<br />
anomenats «menuts» <strong>de</strong> pollastre o gallina, fonamentalment<br />
coses com els fetges, el cor...<br />
Fa força anys, quan jo treballava prop <strong>de</strong>l carrer<br />
d’Ayala <strong>de</strong> Madrid, acostumava a anar a prendre l’aperitiu<br />
a l’elegant bar Zoska, avui <strong>de</strong>saparegut, on<br />
era freqüent que ens obsequiessin, <strong>de</strong> tapa, unes<br />
gustoses broquetes <strong>de</strong> menuts <strong>de</strong> pollastre fets a la<br />
paella. Eren boníssimes. La cuina madrilenya no és<br />
<strong>de</strong> crestes, però sí <strong>de</strong> menuts, amb els quals el receptari<br />
tradicional prepara una gustosa sopa. Netes<br />
les vísceres, ja dic que sobretot fetgets, lliures <strong>de</strong> fel<br />
i tels, s’escal<strong>de</strong>n un minut en aigua bullint i s’escorren.<br />
S’assequen bé i es piquen en trossets petits.<br />
S’assequen també quatre talls fins <strong>de</strong> pa al forn, sense<br />
que arribin a torrar-se. Es fregeixen en tres cullera<strong>de</strong>s<br />
d’oli els menuts i uns 50 grams –per a 200<br />
<strong>de</strong> menuts– <strong>de</strong> pernil molt picat, a foc fort un parell<br />
<strong>de</strong> minuts. Tot això s’incorpora a litre i mig <strong>de</strong><br />
caldo <strong>de</strong> gallina, que ha d’estar ben calent. Es posa<br />
una llesca <strong>de</strong> pa en cada plat, s’hi aboca la sopa i<br />
la picada, i se serveix immediatament. Pot substituir-se<br />
el pa per arròs, que ha <strong>de</strong> coure al caldo, fins<br />
que estigui en el seu punt, moment en el qual s’incorporen<br />
els menuts i el pernil.<br />
Una sopa popular –els menuts eren una cosa barata–<br />
i molt reconfortant.<br />
Restaurant El Pedregal, art gastronòmic al cor <strong>de</strong>l Barri Vell <strong>de</strong> <strong>Girona</strong><br />
C/ Pou Rodó, 22 - Tel. 972 20 19 54 - GIRONA
F ruita<br />
Delícia <strong>de</strong>l paladar<br />
La fruita, a més <strong>de</strong> menjar-se fresca o seca, també pot tenir una presència brillant a la cuina.<br />
és el nom genèric <strong>de</strong>ls fruits comestibles.<br />
La fruita es menja fresca, preparada<br />
en macedònies o postres, en pastissos<br />
i coques, en forma <strong>de</strong> melmela<strong>de</strong>s, confitures<br />
i gelees i també són la base <strong>de</strong> begu<strong>de</strong>s i còctels.<br />
També tenen una bona aplicació a la cuina,<br />
com veurem més endavant.<br />
Distingim entre fruita fresca o dolça, que pot<br />
ser consumida sense cap preparació, fruita<br />
seca, que se sol menjar un cop assecada (ametlla,<br />
avellana, nou, castanya, pistatxo o festuc,<br />
pinyó) i fruita <strong>de</strong>ssecada, que és fruita fresca<br />
sotmesa a un procés <strong>de</strong> <strong>de</strong>ssecació (figues, panses,<br />
dàtils, orellanes d’albercoc...).<br />
Segons la procedència, po<strong>de</strong>m distingir entre<br />
fruites mediterrànies (magrana, albercoc,<br />
préssec, meló, síndria) i fruites tropicals (coco,<br />
plàtan, mango, papaia, fruita <strong>de</strong> la passió).<br />
Les fruites vermelles (o <strong>de</strong> bosc) inclouen petites<br />
baies com la maduixa, el gerd o gerdó<br />
(frambuesa, en espanyol), el nabiu, mirtil o avajó<br />
(arándano, en espanyol), la mora, l’aranyó<br />
(endrina, en espanyol; és el patxaran basc), la<br />
grosella...<br />
La fruita fresca o dolça es classifica en cítrics<br />
(taronja, llimona, llimona dolça o llima, pomelo,<br />
aranja, mandarina), <strong>de</strong> grana (poma, pera,<br />
raïm, meló, síndria), <strong>de</strong> pinyol (préssec, pruna,<br />
albercoc, cirera, alvocat, nespra, nispro o micaco).<br />
N’hi ha <strong>de</strong> diversa, per les seves característiques:<br />
magrana, plàtan, coco, figa, figa <strong>de</strong><br />
moro, caqui, kiwi....<br />
CUINA INTERNACIONAL<br />
Els pobles mediterranis, xinesos i altres sempre<br />
hem menjat fruita –fresca o seca– a les postres,<br />
i a vega<strong>de</strong>s també per esmorzar o berenar,<br />
o com a entrant. Però la fruita també pot tenir<br />
una presència brillant a la cuina, formant part<br />
<strong>de</strong> plats cuinats. Alguns plats <strong>de</strong> la cuina internacional<br />
ho mostren: ànec amb taronja (que<br />
també pot acompanyar el llenguado, la truita...),<br />
el oollastre (o la caça <strong>de</strong> ploma) amb raïm,<br />
la ve<strong>de</strong>lla amb pomes, sense oblidar certs plats<br />
<strong>de</strong> caça amb fruites roges (groselles, mirtils...).<br />
Hi ha, però, dues cuines mediterrànies que excel.leixen<br />
en la utilització <strong>de</strong> la fruita a la cuina:<br />
la <strong>de</strong>l Marroc i la <strong>de</strong>ls Països Catalans. Sense<br />
<strong>de</strong>scartar-ne d’altres <strong>de</strong> més llunyanes,com<br />
la iraniana (codonys, magranes) o la hindú<br />
(chutneys, farcits, etc...).<br />
Sempre tenim un plat en la nostra memòria<br />
palatal privada. Particularment, recordo, com<br />
un moment gastronòmic inoblidable, un tajin<br />
<strong>de</strong> xai amb prunes, aromàtic, perfumat, menjat<br />
al Marroc, prop <strong>de</strong> Fes. Potser algun <strong>de</strong> vostès<br />
té també el seu arxiu particular d’aquest casament<br />
entre cuina i fruita: una oca amb peres<br />
exquisida, un ànec amb taronja molt reeïxit o,<br />
simplement, un alvocat amb gambes.<br />
D’entrada, hauríem <strong>de</strong> distingir entre fruita<br />
dolça (peres, pomes, préssecs, cireres), fruita<br />
seca (panses, pinyons, prunes, «cascavellicos»,<br />
La macedònia –nom que es refereix a la<br />
divisió d’aquest país, que en la seva<br />
part oriental ja és, sortosament, un estat<br />
lliure– és una barreja <strong>de</strong> fruites. També<br />
se’n diu amanida o ensalada <strong>de</strong> fruita.<br />
Elaboració<br />
Renteu en un recipient amb aigua els maduixots<br />
i també les cireres; peleu els préssecs<br />
i la taronja, i feu-ne daus, havent-ne tret<br />
primerament, <strong>de</strong> les que calgui, el pinyol.<br />
– Almívar: Poseu en un cassó al foc l’aigua<br />
amb el sucre, afegiu-hi rom o un licor dolç i<br />
aneu-ho remenant amb una cullera <strong>de</strong> fusta<br />
fins a formar un almívar claret, tot afegint-hi<br />
més sucre o més aigua si és necessari.<br />
mena <strong>de</strong> prunes o pinyons silvestres), fruita<br />
«exòtica» o tropical (alvocats, mangos, kiwis) i,<br />
finalment, altres menes <strong>de</strong> preparacions <strong>de</strong> fruites<br />
(almívars, compotes, chutneys, mostasses...).<br />
Les aplicacions <strong>de</strong> la fruita als plats cuinats<br />
po<strong>de</strong>n ser múltiples. Formen part <strong>de</strong> les salses.<br />
En la nostra cuina n’hi ha magnífics exemples:<br />
la picada (ametlles, avellanes, pinyons...), els<br />
alliolis compostos (<strong>de</strong> codony, <strong>de</strong> pera, <strong>de</strong><br />
poma), la salsa <strong>de</strong> magrana <strong>de</strong> les Balears, etc...<br />
S’inclouen en certs farcits: tenim els clàssics<br />
<strong>de</strong> panses i pinyons –que retrobem a tota la<br />
Mediterrània–, les prunes, «cascavellicos», orellanes,<br />
pinyons... Tenim el pollastre, capó o gall<br />
dindi farcit amb aquestes fruites. O bé s’integren<br />
en algunes guarnicions: ànec amb peres,<br />
amb cireres.<br />
Ingredients<br />
● 100 grams <strong>de</strong><br />
maduixots.<br />
● 100 grams <strong>de</strong><br />
cireres.<br />
● 100 grams <strong>de</strong><br />
La recepta<br />
– Barregeu les fruites que heu tallat, poseules<br />
en una plata fonda i tireu-hi al damunt l’almívar<br />
que heu preparat. Deixeu-ho a la nevera<br />
un temps pru<strong>de</strong>ncial i serviu-ho fred.<br />
Notes<br />
Una elaboració més simple és barrejant fruites<br />
fresques i en almívar, i aprofitant l’almívar<br />
No hem d’oblidar<br />
la fruita<br />
tractada com a<br />
ingredient important,<br />
cuinat<br />
en plats salats:<br />
bullits <strong>de</strong> peres<br />
<strong>de</strong> la Cerdanya i<br />
el Pallars, amanida<br />
<strong>de</strong> taronja<br />
valenciana, «relleno»<br />
o fruites<br />
farci<strong>de</strong>s, «pomes<br />
cuites», etc...<br />
Les diverses<br />
fruites tenen la<br />
seva aplicació<br />
en plats tradicionals<br />
<strong>de</strong> la cuina<br />
catalana, sense<br />
<strong>de</strong>scartar-ne alguns<br />
<strong>de</strong> recreats<br />
–o adaptats–<br />
més mo<strong>de</strong>rnament,<br />
com l’ànec<br />
amb taronja,<br />
amb cireres, maduixes<br />
(Catalu -<br />
nya Nord)...<br />
Comencem<br />
per la poma,<br />
present als rostits<br />
valencians al<br />
forn, en algun<br />
plat menorquí i<br />
mallorquí (per<br />
exemple, combinada<br />
amb al-<br />
bergínia) o en el<br />
farciment i en la<br />
botifarra dolça<br />
amb poma. L’oca<br />
o l’ànec amb<br />
peres és un clàssic.<br />
Les peres<br />
també es guisen amb ve<strong>de</strong>lla (Vallès, Pallars),<br />
es bullen o es posen a l’allioli (Pirineu). Les figues<br />
acompanyen un estofat <strong>de</strong> gallina o l’ànec<br />
i, a Menorca, l’oliagua, una sopa d’estiu i<br />
un conill a la cassola. També a les Balears utilitzen<br />
la magrana per a salses i guarnicions, com<br />
en la cuina iraní o en la mexicana, com veiem<br />
a Como agua para chocolate, <strong>de</strong> Laura Esquivel.<br />
Finalment, trobem amani<strong>de</strong>s, guisats, farcits<br />
i guarnicions tradicionals a base <strong>de</strong> préssecs,<br />
taronges, raïm (raïm amb arengada), codony<br />
(allioli) i tota mena <strong>de</strong> fruita seca, com<br />
panses, ametlles, cacauets, pistatxos, prunes,<br />
pinyons, figues, «cascavellicos», orellanes... La<br />
fruita tropical també és present en nombrosos<br />
plats, com salses –començant pel coco– i acabant<br />
en les amani<strong>de</strong>s (com el guacamole mexicà,<br />
a base d’alvocat), sopes i plats guisats.<br />
Macedònia <strong>de</strong> fruita amb almívar<br />
préssecs.<br />
● Una taronja.<br />
● Almívar: Un got<br />
d’aigua i unes<br />
cullera<strong>de</strong>s <strong>de</strong><br />
sucre fi (segons<br />
ho admeti)<br />
ANIOL RESCLOSA<br />
d’aquestes fruites (préssecs, pinya, etc.). O<br />
bé posar-hi sucre <strong>de</strong>sfet amb aigua i, opcionalment,<br />
algun vi dolç (moscatell, garnatxa,<br />
o vi ranci) o licor (kirsch, rom, etc...).<br />
– S’hi po<strong>de</strong>n afegir altres fuites: albercocs,<br />
raïms (millor pelats i sense llavors), trossos<br />
<strong>de</strong> meló, plàtan, taronja, pera, poma, síndria,<br />
etc.<br />
– En algun cas la fruita es pot presentar tallada<br />
a boles (meló, síndria, etc.). Igualment<br />
s’hi po<strong>de</strong>n afegir fruites congela<strong>de</strong>s, a trossos<br />
o, especialment, fruites <strong>de</strong> bosc o vermelles.<br />
– La macedònia pot guarnir unes postres que<br />
incloguin algun tros <strong>de</strong> pastís, una bola <strong>de</strong><br />
gelat, una mousse, etc...<br />
Gastronomia<br />
13 Dominical<br />
Diumenge 4<br />
<strong>de</strong> maig <strong>de</strong> 2008<br />
Jaume<br />
Fàbrega<br />
«Bona Vida»<br />
http://blocs.mes -<br />
vilaweb.cat/jau -<br />
mefabrega
Col.leccionisme<br />
14 Dominical<br />
Diumenge 4<br />
<strong>de</strong> maig <strong>de</strong> 2008<br />
Xavier<br />
Romero<br />
L’aficionat centenari<br />
S e’l<br />
Als 98 anys, el doctor Josep Ruscalleda continua tenint cura <strong>de</strong> les seves moltes col·leccions<br />
pot consi<strong>de</strong>rar el <strong>de</strong>gà <strong>de</strong>ls col·leccionistes<br />
gironins, perquè acaba <strong>de</strong> fer els<br />
98 anys i manté una forma envejable,<br />
amb bona memòria i la il·lusió <strong>de</strong> continuar<br />
reunint exemplars per a les seves múltiples<br />
col·leccions, totes dins <strong>de</strong> l’anomenat col·leccio<br />
nisme popular. Josep Ruscalleda i Sabater<br />
va ser un <strong>de</strong>ls dos metges <strong>de</strong> família a Cassà <strong>de</strong><br />
la Selva durant diverses dèca<strong>de</strong>s; més <strong>de</strong> mig<br />
segle d’ajudar i <strong>de</strong> tenir cura <strong>de</strong>ls seus pacients,<br />
que encara quan el veuen pel carrer el salu<strong>de</strong>n<br />
amb un simple «doctor». Persona estimada<br />
arreu, per la seva cordialitat, senzillesa, i per<br />
les moltes activitats <strong>de</strong>senvolupa<strong>de</strong>s, com la <strong>de</strong><br />
presidir la Unió Deportiva Cassà –durant un<br />
temps va fer també d’entrenador, jugador i metge–;<br />
formar part <strong>de</strong>ls clubs <strong>de</strong> tennis i d’escacs;<br />
<strong>de</strong> la Colla Excursionista, entre d’altres; o la <strong>de</strong><br />
ser durant una legislatura regidor <strong>de</strong> l’Ajuntament<br />
per CiU. Esportista nat, intel·lectual humanista,<br />
ha <strong>de</strong>senvolupat durant pràcticament<br />
tota la seva vida l’afició al col·leccionisme.<br />
El doctor Ruscalleda és membre <strong>de</strong> la Societat<br />
Filatèlica Gironina, amb la qual col·labora<br />
<strong>de</strong>s d’antic en diferents vessants. Pràcticament<br />
tots els temes que toca, llevat <strong>de</strong>l d’actualitat<br />
<strong>de</strong> les plaques <strong>de</strong> cava, estan relacionats amb<br />
el paper imprès: segells, bitllets, targetes telefòniques,<br />
loteria, vitoles, capses <strong>de</strong> llumins,<br />
bosses <strong>de</strong> sucre, punts <strong>de</strong> llibre, calendaris <strong>de</strong><br />
butxaca, gravats, documents diversos, postals<br />
i fotografies. Aquest, el món <strong>de</strong> la instantània,<br />
és una <strong>de</strong> les seves altres passions.<br />
«La meva mare va començar la col·lecció <strong>de</strong><br />
segells al nostre Sant Feliu <strong>de</strong> Guíxols natal,<br />
que era una colònia important <strong>de</strong> fabricants <strong>de</strong><br />
taps –comenta Josep Ruscalleda–; aleshores, recollia<br />
segells vinguts <strong>de</strong> països europeus, i<br />
aquella afició me la va encomanar». En el camp<br />
<strong>de</strong> la filatèlia, posseeix unes bones col·leccions<br />
<strong>de</strong> França, Alemanya –oriental i fe<strong>de</strong>ral–, les<br />
Andorres espanyola i francesa, Suïssa, Japó i<br />
illa <strong>de</strong> Man en nou; i quant a Espanya, clàssics,<br />
<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l Centenari cap aquí, blocs <strong>de</strong> quatre, i<br />
altres varietats. Pel que fa a temàtiques concretes,<br />
el doctor Ruscalleda sent una especial<br />
predilecció per les <strong>de</strong> Nadal, Vaticà, Pasqua,<br />
Flors, Medicina i Creu Roja. «D’aquesta última<br />
i en no trobar àlbums adients per po<strong>de</strong>r posar<br />
els segells, no l’he pogut fer com hagués volgut»,<br />
manifesta amb un punt <strong>de</strong> tristesa.<br />
COL·LECCIONISTA POLIFACÈTIC<br />
Persona curiosa <strong>de</strong> sempre pels temes històrics<br />
gironins per la medicina, Josep Ruscalleda va<br />
conrear igualment una altra afició, la <strong>de</strong> retallar<br />
articles i treballs publicats als diaris, i la d’adquirir<br />
llibres i revistes. Postals a dojo, antigues<br />
i mo<strong>de</strong>rnes, noves i usa<strong>de</strong>s, <strong>de</strong>l país i estrangeres,<br />
que té col·loca<strong>de</strong>s en diversos àlbums.<br />
Capses <strong>de</strong> llumins bui<strong>de</strong>s i obertes per po<strong>de</strong>r<br />
ser or<strong>de</strong>na<strong>de</strong>s als àlbums, i amb la varietat molt<br />
més pràctica <strong>de</strong> les fines litografies, que les fàbriques<br />
enganxaven a les capses. Sobres <strong>de</strong> primer<br />
dia <strong>de</strong>l Vaticà, <strong>de</strong> Suïssa, i <strong>de</strong>ls que editen<br />
les associacions amb motiu <strong>de</strong> les seves exposicions.<br />
I un llarg etcètera.<br />
Fa vint-i-cinc anys, en una anterior entrevista,<br />
el doctor ja confessava que «col·lecciono<br />
pràcticament <strong>de</strong> tot, menys dècims <strong>de</strong> loteria<br />
premiats...». Curiosament, i tal com passa en la<br />
majoria <strong>de</strong> les cases on hi ha un d’aquests aficionats,<br />
el senyor Ruscalleda no ha tingut continuadors,<br />
tot i haver format una nombrosa família<br />
<strong>de</strong> nou fills i filles amb la seva esposa Conxita<br />
Nadal. «A la família hi ha havia un que va<br />
començar a interessar-se’n, el nostre nét Francesc,<br />
però sembla que s’ho va <strong>de</strong>ixar».<br />
Pel que fa a les exposicions, participa anualment<br />
en les que organitza la Societat Filatèlica<br />
Gironina, tant en el vessant filatèlic com en el<br />
<strong>de</strong> col·leccionisme en general; i a <strong>de</strong>stacar l’obtenció<br />
<strong>de</strong>l tercer premi fa uns anys a Reus, amb<br />
el seu treball sobre els boy-scouts: no se sol perdre<br />
les excursions d’aquesta entitat.<br />
Una altra <strong>de</strong> les seves dèries, com comentàvem,<br />
és la <strong>de</strong> la fotografia. Ha fet milers <strong>de</strong> fotos<br />
i ha filmat unes 25 pel·lícules, que el seu<br />
veí, el cineasta Josep Mestras, li va traslladar re-<br />
MARC MARTÍ<br />
MARC MARTÍ<br />
MARC MARTÍ<br />
MARC MARTÍ<br />
centment a uns CD, amb lletra i música.<br />
Ara fa uns dies, al centre cultural Sala Galà<br />
<strong>de</strong> Cassà <strong>de</strong> la Selva, es va presentar el llibre<br />
Anys i Panys. Vivències d’un metge rural, en el<br />
qual el doctor Ruscalleda relata, amb l’ajuda <strong>de</strong><br />
Joaquim Tolosà, la seva llarga i rica trajectòria<br />
<strong>de</strong> prop d’un segle. El local es va omplir <strong>de</strong> persones<br />
que no es van voler perdre l’acte d’homenatge:<br />
familiars, amics, metges, pacients, autoritats<br />
i veïns en general. Tothom amb el «doctor»<br />
cassanenc; una gran persona.<br />
MARC MARTÍ MARC MARTÍ<br />
MARC MARTÍ<br />
MARC MARTÍ
E l<br />
Rituals perversos<br />
El trastorn obsessiu-compulsiu (TOC) és el quart més freqüent <strong>de</strong> l’àmbit psiquiàtric.<br />
trastorn obsessiu-compulsiu (TOC) es<br />
caracteritza pel patiment d’obsessions i<br />
compulsions que provoquen un profund<br />
malestar psicològic i alteren la vida normal i les<br />
relacions amb els altres. És un <strong>de</strong>ls trastorns<br />
d’ansietat i és el quart més freqüent <strong>de</strong> l’àmbit<br />
psiquiàtric. El nen que pateix el TOC té i<strong>de</strong>es<br />
i pensaments repetitius <strong>de</strong>sagradables i no<br />
<strong>de</strong>sitjats que l’absorbeixen i li causen temor i<br />
un alt nivell d’ansietat. D’altra banda, sol patir<br />
també compulsions, és a dir, un comportament<br />
ritual estereotipat. És com si un acte normal el<br />
convertís en una passió reiterada fins a la sacietat,<br />
mil·limetrada, exacta, a la qual el nen recorre<br />
com a única forma <strong>de</strong> reduir la seva ansietat.<br />
El quadre que es dibuixa llavors en el<br />
nen és el d’una persona víctima d’i<strong>de</strong>es obsessives<br />
i repetitives a les quals dóna sortida amb<br />
un comportament ritual exagerat i que no pot<br />
controlar. El que li causa un gran patiment.<br />
Es calcula que la incidència d’aquest problema<br />
pot situar-se a l’entorn <strong>de</strong> l’1%, encara que<br />
els psiquiatres asseguren que la xifra pot ser<br />
més gran a causa <strong>de</strong> l’actitud reservada <strong>de</strong>ls que<br />
el pateixen. De fet, entre l’aparició <strong>de</strong>ls símptomes<br />
i l’obtenció d’un diagnòstic passen per<br />
terme mitjà més <strong>de</strong> 10 anys.<br />
Segons el Dr. Jerónimo Sainz, cap <strong>de</strong> servei<br />
<strong>de</strong> Psiquiatria <strong>de</strong> l’Hospital Ramón y Cajal <strong>de</strong><br />
Madrid, «el punt crític d’un TOC és si el comportament<br />
<strong>de</strong> la persona és grat o no per al subjecte.<br />
En general, les obsessions l’angoixen i<br />
<strong>de</strong>sagra<strong>de</strong>n profundament, perquè la víctima<br />
és conscient <strong>de</strong> l’exagerat i absurd <strong>de</strong> la seva<br />
obsessió». És a dir, tots tenim rituals, però <strong>de</strong>pèn<br />
<strong>de</strong> l’ansietat que comportin.<br />
El trastorn pot iniciar-se en qualsevol moment<br />
<strong>de</strong> la vida, encara que els estudis més recents<br />
han <strong>de</strong>tectat que més <strong>de</strong>l 50% <strong>de</strong>ls adults<br />
amb TOC i<strong>de</strong>ntifiquen els seus símptomes<br />
abans <strong>de</strong>ls 18 anys. Comença a manifestar-se<br />
cap als nou anys, encara que això no impe<strong>de</strong>ix<br />
que nens amb quatre anys en tinguin ja símptomes.<br />
L’edat d’inici més freqüent se situa entre<br />
els 15-20 anys. «Amb freqüència no es reconeixen<br />
els símptomes. I les persones amb<br />
TOC solen visitar fins a quatre metges abans <strong>de</strong><br />
tenir un diagnòstic correcte <strong>de</strong> la malaltia», confirma<br />
el Dr. Julio Vallejo, cap <strong>de</strong> servei <strong>de</strong> Psiquiatria<br />
<strong>de</strong> l’Hospital <strong>de</strong> Beltvitge.<br />
CAUSES<br />
No es coneixen ni les causes ni l’origen <strong>de</strong>l<br />
TOC, encara que es <strong>de</strong>tecten factors hereditaris.<br />
Afecta per igual els dos sexes i no hi ha diferències<br />
culturals, socials o econòmiques. Segons<br />
el Dr. Sainz, «hi ha una certa influència genètica,<br />
encara que també factors ambientals.<br />
Actualment és més discutida la influència <strong>de</strong><br />
l’entorn. Per exemple, els canvis d’estil educatiu<br />
produïts a Espanya <strong>de</strong>s <strong>de</strong>ls 50-60 als 80-90<br />
no han modificat les taxes <strong>de</strong>l TOC. Se sap que<br />
hi ha una major freqüència <strong>de</strong> la malaltia en<br />
primogènits i únics, encara que això també passa<br />
en altres malalties psiquiàtriques». En estudis<br />
genètics s’ha observat que s’altera l’expressió<br />
<strong>de</strong> certes proteïnes. Per tècniques <strong>de</strong> neuroimatge,<br />
s’han visualitzat modificacions en un<br />
<strong>de</strong>terminat circuit cerebral. «Comprenem la cau-<br />
sa biològica d’aquest trastorn millor que molts<br />
altres en psiquiatria, el que ens permetrà un<br />
major èxit terapèutic, però encara no coneixem<br />
tot el procés patogènic», ha afirmat Vallejo.<br />
Amb la finalitat <strong>de</strong> <strong>de</strong>limitar el concepte es<br />
va arribar a l’anomenat Consens <strong>de</strong> Ciutat <strong>de</strong>l<br />
Cap, en el qual els especialistes han intentat establir<br />
noves <strong>de</strong>finicions. Les obsessions que envaeixen<br />
la ment <strong>de</strong>l pacient amb TOC són i<strong>de</strong>es<br />
recurrents, no <strong>de</strong>sitja<strong>de</strong>s, <strong>de</strong> contingut angoixant,<br />
consi<strong>de</strong>rat absurd pel pacient, però a<br />
la vegada reconegu<strong>de</strong>s com a pròpies. L’individu<br />
intenta neutralitzar-les amb compulsions,<br />
impulsos que porten, en la seva majoria, a la<br />
repetició <strong>de</strong> rituals. Tots ells fan que la vida <strong>de</strong>l<br />
pacient sigui molt complicada, i que arribi en<br />
certs casos a una «lentificació obsessiva».<br />
No totes les obsessions són un problema.<br />
Tots durant etapes <strong>de</strong> la infància hem tingut obsessions<br />
i compulsions. No per tenir afany <strong>de</strong><br />
col·leccionar clauers es té una patologia. No<br />
per passar-se davant <strong>de</strong>l mirall pentinant-se mitja<br />
hora cada dia es pateix una obsessió. Hi ha<br />
molts comportaments que durant algunes etapes<br />
<strong>de</strong> la infantesa i <strong>de</strong> l’adolescència po<strong>de</strong>n<br />
semblar obsessions. Però són fets que no interfereixen<br />
en la vida normal i que permeten<br />
un <strong>de</strong>senvolupament absolutament harmònic i<br />
no alteren la convivència. Els experts assenyalen<br />
que hi ha una prova gairebé inequívoca per<br />
saber quan un acte repetitiu obeeix a una compulsió.<br />
Si a un nen normal se l’interromp mentre<br />
està fent aquest ritual, que per a ell és un<br />
joc, no passa res. Canviarà d’actitud o tornarà<br />
Maig a Restaurant Golf <strong>Girona</strong><br />
El nostre menú<br />
Birdie <strong>de</strong> sempre<br />
11.90 €<br />
Menú Degustació<br />
<strong>de</strong> Flors<br />
25.00 €<br />
Dilluns Divendres<br />
Cap <strong>de</strong> Setmana<br />
Buffet <strong>de</strong> Flors 25.00 €<br />
Dimarts <strong>de</strong>scans setmanal. Reserves a restaurant@golfgirona.com / 972 17 16 41 / 695 23 76 03<br />
MARTÍ FERRER<br />
a començar si li ve <strong>de</strong> gust. Però quan es tracta<br />
d’una compulsió veritable, el nen reacciona<br />
amb irritabilitat, perquè ho estava fent per vèncer<br />
l’ansietat <strong>de</strong>l seu trastorn.<br />
Les obsessions més freqüents giren al voltant<br />
<strong>de</strong> la mort d’ells mateixos o <strong>de</strong>ls seus pares o<br />
germans. També tenen i<strong>de</strong>a obsessiva sobre les<br />
malalties, pensant que ells o algú pròxim po<strong>de</strong>n<br />
tenir una malaltia greu. Altres obsessions<br />
giren al voltant <strong>de</strong>l temor excessiu a contaminar-se<br />
o contagiar-se o, en un pla diferent, temen<br />
no fer les coses com han <strong>de</strong> ser fetes.<br />
Quant a les compulsions, els experts citen:<br />
rentar-se contínuament les mans (po<strong>de</strong>n estarse<br />
fins a una hora sense parar). Netejar constantment,<br />
perquè no suporten la brutícia. Realitzar<br />
comprovacions una i altra vegada (especialment<br />
sobre si han tancat les portes, aixetes,<br />
claus <strong>de</strong> pas... correctament). Preocupació excessiva<br />
per l’ordre; acumular coses sense <strong>de</strong>sprendre’s<br />
<strong>de</strong> res o repetir constantment una acció,<br />
perquè són <strong>de</strong>ls que pensen que han <strong>de</strong><br />
fer això un número exacte <strong>de</strong> vega<strong>de</strong>s.<br />
QUÈ ÉS I QUÈ NO ÉS UN TOC<br />
Un fulletó <strong>de</strong> l’Associació <strong>de</strong> Trastorns obsessiu-compulsius<br />
aclareix perfectament quan un<br />
fet pot consi<strong>de</strong>rar-se normal i quan entra en la<br />
patologia psiquiàtrica. Per exemple, és un TOC<br />
un noi <strong>de</strong> 14 anys que arriba tard al col·legi<br />
cada dia perquè no pot sortir <strong>de</strong> la dutxa fins<br />
que no s’hagi ensabonat exactament 41 vega<strong>de</strong>s.<br />
I no ho és una nena <strong>de</strong> 16 anys que cada<br />
dia es passa 20 minuts rentant-se i pentinantse<br />
abans d’anar a classe. És un TOC el nen que<br />
comprova una vegada i una altra que l’interruptor<br />
<strong>de</strong>l llum estigui apagat, encara que sigui<br />
evi<strong>de</strong>nt que el llum està apagat. I no ho és<br />
un nen que comprova un parell <strong>de</strong> vega<strong>de</strong>s que<br />
el llum està apagat quan surt <strong>de</strong> l’habitació, tal<br />
com li han dit els seus pares que faci.<br />
Els adults en bona mesura pateixen les mateixes<br />
obsessions i compulsions, però el proble<br />
ma s’agreuja perquè ells sí reconeixen que<br />
no tenen cap sentit. Entre adults, seria un TOC<br />
qui es renta les mans 100 vega<strong>de</strong>s al dia, i no<br />
ho és qui es renta les mans abans <strong>de</strong> cada menjar.<br />
Seria un TOC una dona que cada dia tanca<br />
una i altra vegada la porta durant mitja hora,<br />
abans d’anar a treballar. I no ho és una dona<br />
que cada nit comprova dues vega<strong>de</strong>s que la<br />
portes i les finestres <strong>de</strong>l seu apartament estan<br />
tanca<strong>de</strong>s abans d’anar-se’n al llit.<br />
Un <strong>de</strong>ls problemes que sol acompanyar el<br />
TOC és que no es reconeix com un problema<br />
d’ansietat. El nen el pateix íntimament i llavors<br />
canvia el seu comportament. Es fa irritable i<br />
hostil o simplement s’aïlla per po<strong>de</strong>r mantenir<br />
les seves compulsions sense sentir-se ridiculitzat.<br />
Ells mateixos arriben a consi<strong>de</strong>rar-se estranys;<br />
fins i tot pensen que s’estan tornant bojos<br />
ja que senten el <strong>de</strong>sig irrefrenable <strong>de</strong> repetir<br />
la conducta compulsiva. D’altra banda, els<br />
pares no solen donar-li més importància i<br />
creuen que es tracta <strong>de</strong> manies que aniran passant<br />
amb l’edat. La realitat <strong>de</strong>mostra, però, que<br />
si no es tracten, tant les obsessions com les<br />
compulsions aniran augmentant, i agreujaran<br />
així tot el quadre <strong>de</strong>l TOC.<br />
Salut<br />
15 Dominical<br />
Diumenge 4<br />
<strong>de</strong> maig <strong>de</strong> 2008<br />
Ramón<br />
Sánchez<br />
Ocaña
16 Dominical<br />
Diumenge 4<br />
<strong>de</strong> maig <strong>de</strong> 2008<br />
Color Riche Star<br />
Secrets, <strong>de</strong> L’Oréal<br />
Paris, en to vermell<br />
sang.<br />
Ungles perfectes<br />
amb els productes<br />
Manicure Expertise,<br />
<strong>de</strong> L’Oréal Paris.<br />
Ioox ofereix diversos<br />
productes per<br />
<strong>de</strong>spintar les ungles<br />
amb <strong>de</strong>lica<strong>de</strong>sa.<br />
Herpial tracta l’herpes<br />
i el dissimula: el seu<br />
color vermellós és<br />
semblant al <strong>de</strong>ls llavis.<br />
Maquillatge<br />
corrector per a pells<br />
sensibles:<br />
Couvrance d’Avène.<br />
Creative Nail Design<br />
aporta llum i color a<br />
les ungles amb les<br />
seves laques.<br />
Colors primaverals<br />
Ulls lluminosos, llavis frescos i pell daurada són les claus <strong>de</strong>l maquillatge d’aquesta temporada.<br />
1<br />
3<br />
ANNA ESTARTÚS<br />
2<br />
4
5<br />
MATALÀS HR + VISCO<strong>EL</strong>ÀSTICA<br />
TEMPO<br />
Amb nucli anatòmic <strong>de</strong> dues <strong>de</strong>nsitats<br />
per a una més gran adaptació al cos.<br />
7<br />
8<br />
NUCLI ANATÒMIC<br />
DE DUES DENSITATS<br />
· Bloc perfilat d’alta <strong>de</strong>nsitat HR amb canals <strong>de</strong> ventilació<br />
per a una més gran fermesa i capacitat <strong>de</strong> suport.<br />
· Plaques <strong>de</strong> material viscoelàstic situa<strong>de</strong>s en les zones<br />
<strong>de</strong> més pressió per a una millor adaptació <strong>de</strong>l matalàs<br />
al cos i una més gran sensació <strong>de</strong> comfort.<br />
— ENCOIXINAT MULTIAGULLA<br />
— DOBLE FIBRA DE POLIÈSTER<br />
— POLIURETÀ COMFORT<br />
— NUCLI ERGONÒMIC HR<br />
(AMB ZONES DE DESCANS)<br />
— POLIURETÀ COMFORT<br />
— DOBLE FIBRA DE POLIÈSTER<br />
— ENCOIXINAT MULTIAGULLA<br />
DOBLE CARA DE DESCANS<br />
6<br />
La composició interior <strong>de</strong>l mo<strong>de</strong>l TEMPO és totalment<br />
simètrica, <strong>de</strong> manera que el matalàs ofereix la mateixa<br />
qualitat <strong>de</strong> <strong>de</strong>scans en ambdues cares, sent<br />
completament reversible.<br />
Tendències<br />
17 Dominical<br />
Diumenge 4<br />
<strong>de</strong> maig <strong>de</strong> 2008<br />
1 Sun Drenched<br />
Make Up, <strong>de</strong> The<br />
Body Shop, proposa<br />
ombres perla<strong>de</strong>s,<br />
pólvores<br />
d’efecte bronzejat<br />
i llavis lluminosos.<br />
2 Maybelline<br />
New York es fixa<br />
sobretot en la mirada<br />
amb ombres<br />
en mousse i<br />
màscares <strong>de</strong><br />
pestanyes.<br />
3 La línia <strong>de</strong> The<br />
Body Shop<br />
Spring Bloom es<br />
basa en els tons<br />
naturals amb matisos<br />
florals i molt<br />
femenins.<br />
4 Maquillatge<br />
efecte pell daurada<br />
per a cos i<br />
cara, <strong>de</strong> Maybelline<br />
New York,<br />
adaptat als diferents<br />
tons <strong>de</strong><br />
pell.<br />
5 PlumpKiss Lip<br />
Gloos, <strong>de</strong> Strixa<strong>de</strong>rm-MD,<br />
dóna<br />
color als llavis alhora<br />
que els hidrata,<br />
allisa i<br />
aporta volum.<br />
6 AzurBlon<strong>de</strong> <strong>de</strong><br />
L’Oréal Paris,<br />
permet crear <strong>de</strong>s<br />
<strong>de</strong> la imatge més<br />
natural fins a la<br />
més sofisticada.<br />
7 Ulls perfectament<br />
maquillats<br />
fins a 12 hores<br />
amb els productes<br />
<strong>de</strong> Revlon:<br />
ombres, eyeliners<br />
i màscares.<br />
8 Glam Bronze,<br />
<strong>de</strong> L’Oréal Paris,<br />
ofereix lluir durant<br />
tot l’any una<br />
pell perfecta,<br />
amb bon color i<br />
molt natural.<br />
C/ Rutlla, 11 - Tel. i Fax 972 20 34 23<br />
17002 GIRONA<br />
C/ Maluquer Salvador, 3 - Tel. 972 22 33 43<br />
17002 GIRONA<br />
Pl. Rector Ferrer, 4 - Tel. 972 26 20 98<br />
17800 OLOT
Música<br />
18 Dominical<br />
Diumenge 4<br />
<strong>de</strong> maig <strong>de</strong> 2008<br />
Els 5 més<br />
venuts<br />
ESPANYA<br />
1 = Personas<br />
El Canto <strong>de</strong>l Loco<br />
2 ▲ Rockferry<br />
Duffy<br />
3 ▼ Papito Mi -<br />
guel Bosé<br />
4 ▼ Back to<br />
black Amy Wine -<br />
house<br />
5 ▼ Allenrok<br />
Estopa<br />
REGNE UNIT<br />
1 ▲ The age of<br />
the un<strong>de</strong>rstatement<br />
Last Sha -<br />
dow Puppets<br />
2 ▼ Konk The<br />
Kooks<br />
3 ▲ Spirit Leona<br />
Lewis<br />
4 = Rockferry<br />
Duffy<br />
5 ▼ E=MC2 Ma -<br />
riah Carey<br />
ESTATS<br />
UNITS<br />
1 ▲ E=MC2 Ma -<br />
riah Carey<br />
2 ▼ Spirit Leona<br />
Lewis<br />
3 ▲ Hannah<br />
Mon tana/Miley<br />
Cyrus: The best<br />
of Both Worlds<br />
Concert Miley<br />
Cyrus<br />
4 ▲ Lady Ante -<br />
bellum Lady An -<br />
te bellum<br />
5 ▼ Now 27<br />
Diversos<br />
La Carey més<br />
festiva<br />
La cantant novaiorquesa Mariah Carey ha aconseguit amb<br />
«Touch my body», <strong>de</strong>l seu nou disc «E=MC2», convertir-se en<br />
l’artista en solitari amb més «singles» al número u als EUA.<br />
D esprés<br />
<strong>de</strong> l’èxit <strong>de</strong>l seu anterior àlbum,<br />
The emancipation of Mimi, amb el qual<br />
va tornar a erigir-se com una <strong>de</strong> les<br />
grans dives <strong>de</strong> l’escena internacional, Mariah<br />
Carey torna amb l’onzè disc <strong>de</strong> la seva carrera,<br />
E=MC2, en el qual reprèn les arrels <strong>de</strong> la<br />
música urbana per mostrar el seu costat més<br />
festiu. E=MC2 –que significa Emancipation=Mariah<br />
Carey2–, és la continuació <strong>de</strong><br />
l’anterior àlbum <strong>de</strong> la cantant novaiorquesa,<br />
que va publicar el 2005 i amb el qual va aconseguir<br />
vendre 10 milions <strong>de</strong> còpies a tot el<br />
món, així com tres premis Grammy.<br />
I sembla que amb aquest nou treball la diva<br />
tornarà a confirmar aquest èxit ja que, abans<br />
<strong>de</strong> la seva arribada a les botigues, ja havia<br />
aconseguit batre rècords gràcies al single<br />
Touch my body, amb el qual Mariah Carey es<br />
convertia en l’artista en solitari amb més singles<br />
número u als Estats Units –18 en total–,<br />
<strong>de</strong>sbancant el mateix Elvis Presley al segon<br />
lloc. Touch my body és un tema amb el qual<br />
Carey <strong>de</strong>splega el seu costat més sexy, tant en<br />
les lletres com en el vi<strong>de</strong>oclip, i que, sorprenentment,<br />
ha cridat l’atenció a mitjans <strong>de</strong> tot<br />
TEXT: IRENE MAHÍA<br />
el món perquè hi introdueix<br />
la paraula «Youtube», en referència<br />
a aquesta pàgina d’Internet,<br />
que apareix per primera<br />
vegada en un hit musical.<br />
La diva, <strong>de</strong> 38 anys, ja havia<br />
avançat que aquest seria un<br />
treball amb lletres quotidianes<br />
i amb nombroses col·laboracions,<br />
entre les quals <strong>de</strong>staquen<br />
les <strong>de</strong> Damian Marley<br />
–fill <strong>de</strong> Bob Marley– a Cruise<br />
control, o la <strong>de</strong>l polèmic raper<br />
Young Jeezy a Si<strong>de</strong> Effects,<br />
una balada en la qual retrata<br />
la seva vida amb Tommy Mottola,<br />
i en la qual Carey parla<br />
sobre com va reunir les forces<br />
suficients per «escapar <strong>de</strong> l’infern»<br />
que havien construït.<br />
Encara que és evi<strong>de</strong>nt la<br />
presència <strong>de</strong>l «r’n’b» i altres<br />
sons urbans, E=MC2 també té<br />
ecos <strong>de</strong>ls 60 en temes com I’ll<br />
be lovin’ you long time, que<br />
contraresta amb altres cançons<br />
més íntimes com I wish<br />
you well, una balada que Mariah<br />
Carey interpreta amb la<br />
sola companyia d’un piano i<br />
un cor <strong>de</strong> gospel, i en la qual<br />
fa referència a versicles bíblics.<br />
Aquesta <strong>de</strong>voció religiosa<br />
té poc a veure amb les<br />
lletres <strong>de</strong> la resta <strong>de</strong>l disc, en<br />
el qual Mariah Carey, més <strong>de</strong>sinhibida<br />
que mai, no té inconvenient<br />
a utilitzar paraules grolleres, d’acord<br />
amb l’esperit quotidià que la cantant vol<br />
transmetre, així com paraules <strong>de</strong>l seu vocabulari<br />
personal, com «O.O.C», sigles que ella<br />
usa habitualment per referir-se a l’expressió<br />
«out of control» –fora <strong>de</strong> control–.<br />
Lluny queda aquella Mariah Carey <strong>de</strong> vint<br />
anys que als anys 90 va conquistar els cors <strong>de</strong><br />
milions <strong>de</strong> fans amb bala<strong>de</strong>s com Without you,<br />
Hero o One sweet day, que interpretava magistralment<br />
amb el seu registre vocal <strong>de</strong> més<br />
<strong>de</strong> cinc vuitenes. Aquells eren els anys en els<br />
quals Mariah Carey va vendre més <strong>de</strong> 140 milions<br />
<strong>de</strong> discos i en què va ser consi<strong>de</strong>rada la<br />
millor artista <strong>de</strong> la dècada <strong>de</strong>ls 90.<br />
Malgrat això, amb el nou segle la cantant va<br />
patir el cop <strong>de</strong> veure com dos <strong>de</strong>ls seus treballs,<br />
Glitter i Charmbracelet, a penes van superar<br />
els cinc milions <strong>de</strong> còpies, una xifra massa<br />
baixa i per a molts el símptoma que la car -<br />
rera <strong>de</strong> la diva arribava al seu fi. Res més lluny<br />
<strong>de</strong> la realitat, perquè amb The emancipation<br />
of Mimi i, ara, amb E=MC2, Mariah Carey ho<br />
té tot a favor per ocupar el tron a l’olimp <strong>de</strong><br />
les artistes més influents <strong>de</strong>l nou segle.<br />
Novetats<br />
Rubi: «De la mano <strong>de</strong>...»<br />
Rubi, la cantant<br />
<strong>de</strong> Rubi y los<br />
Casinos i una <strong>de</strong><br />
les veus més recorda<strong>de</strong>s<br />
<strong>de</strong> la<br />
movida madrilenya,<br />
torna a<br />
l’actualitat discogràfica<br />
amb<br />
De la mano <strong>de</strong><br />
Françoise Har -<br />
dy, on versiona<br />
la mítica cantant<br />
francesa en un<br />
disc «sense cap<br />
pretensió». Rubi va <strong>de</strong>cidir tornar al mercat amb<br />
aquest homenatge en lloc <strong>de</strong> gravar cançons inèdi -<br />
tes que guarda –escrites per ella mateixa, per Nacho<br />
Canut o per Carlos Berlanga– ja que «hauria<br />
resultat molt més difícil aconseguir un resultat òptim<br />
si hagués intentat fer un àlbum pop ben produït».<br />
Així, la cantant, el nom real <strong>de</strong> la qual és María<br />
Teresa Campilongo, ha pogut unir les seves influèn<br />
cies musicals actuals, combinant pop i blues,<br />
a través <strong>de</strong>ls clàssics <strong>de</strong> Françoise Hardy, com Tout<br />
les garçons et les filles o Ce petit coeur.<br />
Amparanoia: «Seguiré...»<br />
Amparanoia posa punt final als seus més <strong>de</strong> <strong>de</strong>u<br />
anys sobre els escenaris amb Seguiré caminando,<br />
un doble CD amb un concert en directe a la sala<br />
Apolo <strong>de</strong> Barcelona, temes i remixs inèdits i un DVD<br />
amb un documental amb «els moments tan bells»<br />
que ha viscut la banda en l’última dècada. Amparo<br />
Sánchez, lí<strong>de</strong>r i alma mater d’Amparanoia, va<br />
anunciar fa unes setmanes el fi d’aquest «projecte»,<br />
que va començar el 1996 al madrileny barri <strong>de</strong><br />
Lavapiés i que ha arribat a ràdios <strong>de</strong> mig món.<br />
Lucas Masciano: «Todo bien»<br />
La seva vida ha estat plena <strong>de</strong> puja<strong>de</strong>s i baixa<strong>de</strong>s,<br />
«com una muntanya russa», però ara Lucas Masciano<br />
sent que va tot bé. Precisamet per això, el seu<br />
tercer disc a l’Estat espanyol es titula Todo bien, i<br />
arriba avalat i produït per David Otero, d’El Canto<br />
<strong>de</strong>l Loco, grup al qual acompanya com a teloner en<br />
la seva gira espanyola. «En la meva vida tot ha estat<br />
sempre molt complicat, molt intens, però ara les<br />
coses sembla que comencen a funcionar i això es<br />
nota», confessa el cantant argentí.<br />
Ban<strong>de</strong>s sonores<br />
Cuentos <strong>de</strong> Terramar<br />
Tamiya Terashima<br />
CLJ Records<br />
FEM-LA VOLAR TOTS PLEGATS<br />
El cineasta AlejandroAmenábar<br />
no és l’únic<br />
que ha reclamat<br />
els serveis <strong>de</strong><br />
Carlos Núñez,<br />
com ho va fer<br />
per a la banda<br />
sonora <strong>de</strong> Mar<br />
a<strong>de</strong>ntro; el músic<br />
japonès Tamiya<br />
Terashima<br />
també ha requerit la participació <strong>de</strong>l gaiter en<br />
aquest treball. Es tracta <strong>de</strong> l’adaptació per a la gran<br />
pantalla <strong>de</strong> la novel.la d’una <strong>de</strong> les grans sagues<br />
<strong>de</strong> la literatura fantàstica, i que ha representat el<br />
<strong>de</strong>but cinematogràfic <strong>de</strong>l fill <strong>de</strong>l reconegut mestre<br />
<strong>de</strong> l’animació japonesa Hayao Miyazaki –El viaje<br />
<strong>de</strong> Chihiro–. Per a aquesta cinta, Terashima –un<br />
<strong>de</strong>sconegut al nostre país, però que al Japó ha posat<br />
música a moltes séries <strong>de</strong> televisió– ha creat<br />
una partitura simfònica d’un gran lirisme i bellesa,<br />
que combina passatges bucòlics –on la flauta <strong>de</strong><br />
Núñez hi juga un paper importantíssim– amb d’altres<br />
<strong>de</strong> més espectaculars. Lluís Poch<br />
ENCARA NO TENS L’ADHESIU AMB LA MOSCA DE GIRONA?<br />
NO BADIS <strong>MÉS</strong> I VES CORRENT A COMPRAR-LA. T’ESTÀ ESPERANT AMB LES ALES OBERTES.<br />
FES QUE VOLI AMB LLIBERTAT I GAUDEIX AL MÀXIM PORTANT-LA AL TEU VEHICLE.<br />
Punts <strong>de</strong> venda a quioscos i a les següents llibreries <strong>de</strong> <strong>Girona</strong>: Carlemany, Llibreria 22 i Can Geli i en exclusiva pots <strong>de</strong>manar també l’Auca <strong>de</strong> Sant Narcís per tan sols 3 euros.
Beowulf<br />
Directors: Robert Zemeckis.<br />
Intèrprets: Ray Winstone, Angelina<br />
Jolie.<br />
Distribuïdora: Paramount.<br />
Durada: 115 minuts.<br />
Zemeckis torna a recórrer a<br />
la tècnica usada a The Polar<br />
Express, però corregida i<br />
augmentada per a una espectacular<br />
adaptació d’una<br />
<strong>de</strong> les llegen<strong>de</strong>s més imita<strong>de</strong>s<br />
en el cinema èpic. Sense ser rodona, té un<br />
alè tràgic realment aconseguit. P. P.<br />
El caso Wells<br />
DVD<br />
Director: Andrew Lau.<br />
Intèrprets: Richard Gere,<br />
Claire Danes.<br />
Distribuïdora: DeAPlaneta.<br />
Durada: 101 minuts.<br />
El creador d’Infernal affairs<br />
–film que va inspirar Scorsese<br />
a Infiltrados– <strong>de</strong>buta al<br />
cinema nord-americà en un<br />
film <strong>de</strong>sigual <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l punt<br />
<strong>de</strong> vista narratiu (a causa,<br />
segurament, <strong>de</strong>ls seus problemes<br />
d’entesa amb els productors) però apreciable<br />
en l’aspecte estètic i amb un excel·lent Richard<br />
Gere com a policia passat <strong>de</strong> voltes. P. P.<br />
Halloween: el origen<br />
Director: Rob Zombie.<br />
Intèrprets: Tyler Mane, Scout<br />
Taylor-Compton.<br />
Distribuïdora: Universal.<br />
Durada: 109 minuts.<br />
Si bé la primera hora és esplèndida<br />
i digna <strong>de</strong>ls millors<br />
moments <strong>de</strong> Zombie, el que<br />
ve <strong>de</strong>sprés és un remake<br />
massa mimètic <strong>de</strong> la precursora<br />
cinta <strong>de</strong> John Carpenter.<br />
Amb tot, les atmosferes estan força aconsegui<strong>de</strong>s<br />
i té un bon planter d’actors. P. P.<br />
Ban<strong>de</strong>s sonores<br />
Conociendo a Jane Austen<br />
Aaron Zigman<br />
Varèse Saraban<strong>de</strong><br />
El relleu generacional<br />
que s’està<br />
produint en l’àmbit<br />
<strong>de</strong> la música<br />
cinematogràfica<br />
ha propiciat l’aparició<br />
d’una no -<br />
va fornada <strong>de</strong><br />
compositors, entre<br />
els que voldria<br />
<strong>de</strong>stacar l’autor<br />
d’aquesta partitura.<br />
Aaron Zigman es va donar a conèixer amb l’excel.lent<br />
banda sonora d’El diario <strong>de</strong> Noa i va soprendre<br />
per la seva aportació a Mr. Magorium y su<br />
tienda mágica, firmada a mitges amb Alexandre<br />
Desplat. Per a Conociendo a Jane Austen va compondre<br />
un treball <strong>de</strong> caire intimista i ambiental. La<br />
pel·lícula explica les vivències <strong>de</strong> cinc dones i un<br />
home que busquen la solució als seus problemes<br />
a través <strong>de</strong> les novel.les <strong>de</strong> Jane Ausen. L’score <strong>de</strong><br />
Zigman, una <strong>de</strong> les quatre ban<strong>de</strong>s sonores que va<br />
compondre l’any 2007, potser recorda massa en<br />
alguns pasatges els primers treballs <strong>de</strong> Thomas<br />
Newman. Lluís Poch<br />
La moda <strong>de</strong>ls<br />
espies<br />
El director D.J. Caruso i l’actor Shia LaBoeuf tornen a treballar<br />
junts a «Eagle Eye», una pel·lícula poc convencional d’agents<br />
secrets basada en una història original <strong>de</strong> Steven Spielberg.<br />
A mb<br />
un pressupost tirant a paupèrrim i<br />
un guió que homenatjava La finestra indiscreta,<br />
el director D. J. Caruso i l’actor<br />
Shia LaBeouf van obtenir uns excel·lents<br />
resultats comercials amb Disturbia, divertida<br />
fusió entre el suspens a l’estil <strong>de</strong> Hitchcock i<br />
les convencions <strong>de</strong>l cinema juvenil apadrinada<br />
per ni més ni menys que Steven Spielberg.<br />
La història d’un adolescent en arrest domiciliari<br />
que espia una atractiva veïna (Sarah Roemer,<br />
l’altre gran <strong>de</strong>scobriment <strong>de</strong>l film) i acaba<br />
en el punt <strong>de</strong> mira d’un violent psicòpata<br />
tenia el punt just <strong>de</strong> frivolitat i efectivitat com<br />
per agradar a tot tipus <strong>de</strong> públic, a banda que<br />
Caruso revalidava unes certes aptituds per al<br />
thriller ja a -<br />
punta<strong>de</strong>s a The<br />
Salton Sea i Vidas<br />
ajenas.<br />
El seu nou<br />
treball conjunt<br />
porta per títol<br />
Eagle Eye i la<br />
implicació <strong>de</strong><br />
Spielberg ha estat <strong>de</strong> nou <strong>de</strong>cisiva: el realitzador<br />
<strong>de</strong> Minority Report i Munic és l’autor <strong>de</strong><br />
la història original, que han <strong>de</strong>senvolupat per<br />
la gran pantalla fins a cinc guionistes. La cinta,<br />
un <strong>de</strong>ls plats forts <strong>de</strong> la propera tardor, s’apunta<br />
a la moda d’explotar la faceta més costumista<br />
<strong>de</strong>l cinema d’espies, sense que això<br />
suposi renunciar a les escenes espectaculars.<br />
El protagonista, Jerry, és un jove sense massa<br />
expectatives <strong>de</strong> futur que, un bon dia, es<br />
TEXT: PEP PRIETO<br />
veu involucrat en un misteriós complot terrorista<br />
per canviar l’ordre mundial. No cal dir<br />
que el noi comença a ser perseguit per tothom,<br />
bons i dolents, amb un al·licient afegit:<br />
la seva única aliada acaba sent una mare soltera<br />
que <strong>de</strong> conspiracions i enigmes en sap<br />
més aviat poc. Això és l’únic que ha transcendit<br />
d’una pel·lícula que sembla hibridar els<br />
plantejaments d’El caso Bourne i la sèrie L’espantaocells<br />
i la senyora King.<br />
El que sí se sap és el seu esplèndid repartiment;<br />
així, al costat <strong>de</strong> Labeouf –que veurà<br />
consagrada la seva popularitat fins a extrems<br />
inimaginables quan s’estreni la quarta aventura<br />
d’Indiana Jones–, <strong>de</strong>staquen Michelle Mo-<br />
Un repartiment esplèndid<br />
Michelle Monaghan, Rosario Dawson, Ethan<br />
Embry, Billy Bob Thornton i Michael Chiklis<br />
són alguns <strong>de</strong>ls intèrprets que hi intervenen<br />
naghan (una altra aposta emergent <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong><br />
la seva intervenció a Kiss, Kiss, Bang, Bang,<br />
Mission: Impossible III i Matrimonio compulsivo),<br />
Rosario Dawson, Ethan Embry, Billy Bob<br />
Thornton –que serà el dolent <strong>de</strong> la funció–,<br />
Eric Christian Olsen, l’actriu infantil Madylin<br />
Sweeten, Anthony Mackie i Michael Chiklis,<br />
conegut per la sèrie Vic Mackey (The Shield)<br />
i per disfressar-se <strong>de</strong> La Cosa a les dues parts<br />
<strong>de</strong> Los 4 Fantásticos.<br />
Cinema<br />
19 Dominical<br />
Diumenge 4<br />
<strong>de</strong> maig <strong>de</strong> 2008<br />
GRUP 22 / Tel. 972 22 14 30 fax 972 21 57 02 • llibreria 22 / llibreria&quiosc 22 / còmics 22 • <strong>Girona</strong> · c/e llibreria22@llibreria22.net www.llibreria22.net
Lectures<br />
20 Dominical<br />
Diumenge 4<br />
<strong>de</strong> maig <strong>de</strong> 2008<br />
Matías<br />
Vallés<br />
Periodista<br />
Isabel<br />
Coch<br />
Psicòloga<br />
www.ddivan.com<br />
Xavier<br />
Carmaniu<br />
Mainadé<br />
Historiador<br />
i periodista<br />
Generació Chacón XIX<br />
Victorià<br />
MATÍAS VALLÉS<br />
O ministre<br />
o res. Tres centenars <strong>de</strong> persones han<br />
ostentat aquest rang al llarg <strong>de</strong> la <strong>de</strong>mocràcia,<br />
però la proliferació <strong>de</strong> titulars no disminueix l’afecció<br />
a les carteres simbòliques. Per això mateix, l’abandonament<br />
<strong>de</strong>l ministeri no es consola amb ser portaveu<br />
parlamentari, com han fet amb José Antonio Alonso<br />
–encomanen el grup socialista a qui ni tan sols n’és<br />
militant–, ni amb fundacions com la <strong>de</strong> Jesús Cal<strong>de</strong>ra,<br />
encara que replicar a la Faes d’Aznar sigui més estimulant<br />
que barallar-se amb Rajoy. Només hi ha un grau<br />
d’autoestima superior al ministerial, que consisteix a posar<br />
per a Vogue, un honor compartit per Obama i per<br />
les integrants <strong>de</strong>l primer govern <strong>de</strong> Zapatero.<br />
Els ministres <strong>de</strong>scavalcats –Alonso, Cal<strong>de</strong>ra, Narbona–<br />
camuflen la seva mortificació d’estoïcisme, fins al<br />
punt que costa <strong>de</strong>scobrir si han perdut el po<strong>de</strong>r o l’han<br />
tornat, com or<strong>de</strong>nava Epictet. Reciten a cor que «Zapatero<br />
me’l va donar, Zapatero me’l treu, sigui el seu nom<br />
beneït». A continuació, són piconats per la generació<br />
Chacón, fruit <strong>de</strong>l consens amb la generació Soraya i<br />
compostes totes dues per joves <strong>de</strong> trenta anys encara<br />
que no sempre prou preparats. El trauma <strong>de</strong> l’exili cursa<br />
amb sorna en l’extitular <strong>de</strong> Defensa, que al·lu<strong>de</strong>ix a<br />
la seva «promoció» a portaveu amb una maçada d’ironia<br />
en cada síl·laba, a falta <strong>de</strong> saber si el seu pelegrinatge<br />
forçós al Congrés oculta un pacte <strong>de</strong> recuperació<br />
a mitjà termini per a l’edèn governamental. El disgust<br />
<strong>de</strong>l ministre <strong>de</strong> Treball sortint el porta a ser el primer<br />
<strong>de</strong>l seu ram que anuncia una pujada <strong>de</strong> l’atur en els pròxims<br />
mesos, abans <strong>de</strong> conèixer-ne les da<strong>de</strong>s. Si el matrimoni<br />
és la millor recepta contra l’amor, la política és<br />
l’antídot perfecte per liquidar amistats incombustibles.<br />
L’acreditada temeritat <strong>de</strong> Zapatero es plasma en la<br />
convivència en un mateix gabinet <strong>de</strong>ls immiscibles Sebastián<br />
i Solbes, l’equivalent sense carnet d’Aguirre i<br />
Gallardón. També la rivalitat a l’àrea econòmica ha cedit<br />
davant l’empenta <strong>de</strong> la generació Chacón, més sig-<br />
nificada per l’edat que pel sexe. De fet, la nova titular<br />
<strong>de</strong> Defensa està acostumada a treballar amb homes. Durant<br />
la seva etapa al ministeri d’Habitatge, els alts càrrecs<br />
<strong>de</strong>l seu <strong>de</strong>partament eren tots homes, perquè el<br />
feminisme presi<strong>de</strong>ncial no filtra correctament i es <strong>de</strong>saprofita<br />
a mesura que es baixa en l’escalafó.<br />
La generació Chacón ha passat per damunt <strong>de</strong> la generació<br />
X. De sobte, els <strong>de</strong> quaranta anys són vells fins<br />
i tot per a ministres. Zapatero –envellit per al càrrec que<br />
ocupa, d’acord amb els seus propis cànons cronològics–<br />
ha tingut sempre millors ín<strong>de</strong>xs d’audiència a Itàlia que<br />
al seu país natal. Per això Berlusconi s’ha encomanat<br />
també <strong>de</strong> la trentena fins als límits <strong>de</strong>l bisturí i la xeringa,<br />
que recupera el po<strong>de</strong>r amb un físic més rejovenit<br />
que fa tres lustres. Els alevins ministerials comparteixen<br />
amb les generacions prece<strong>de</strong>nts la fe que seran <strong>de</strong> trenta<br />
anys eternament. No obstant això, la joventut és un<br />
avantatge fisiològic <strong>de</strong> partida en una meritocràcia acreditada,<br />
no un passaport. Així passa almenys en l’esport,<br />
per esmentar la segona disciplina més competitiva <strong>de</strong>sprés<br />
<strong>de</strong> la política.<br />
En la confecció d’un Govern amb majoria femenina,<br />
Zapatero arrenca la legislatura amb una jugada equivalent<br />
a la retirada <strong>de</strong> les tropes <strong>de</strong> l’Iraq fa quatre anys.<br />
Ho ha reconegut el mateix Berlusconi, encara que <strong>de</strong>s<br />
d’una perspectiva masclista que obliga a recordar que<br />
la <strong>de</strong>sigualtat és molt més rampant en països com Itàlia<br />
o França –on els coreligionaris <strong>de</strong> Ségolène Royal li<br />
preguntaven qui es quedaria amb els nens si accedia a<br />
la presidència–. El tret <strong>de</strong> sortida <strong>de</strong> la generació Chacón<br />
es va produir fa mesos a La Moncloa, però es van<br />
menysprear els indicis d’una roda <strong>de</strong> premsa a dos faristols,<br />
en la que el presi<strong>de</strong>nt va concedir honors estel·lars<br />
a la seva llavors ministra <strong>de</strong> l’Habitatge. Sota la<br />
coartada d’unes propostes infla<strong>de</strong>s, aquella presentació<br />
en societat <strong>de</strong> la Immobiliària ZP&Chacón ja presagiava<br />
un futur esplendorós per a l’avui titular <strong>de</strong> Defensa.<br />
«Photoshop» a la vida<br />
embla ser que, al Regne Unit, l’Associació <strong>de</strong> Publi-<br />
Scacions Periòdiques comença a plantejar-se fer cas<br />
a les peticions que se li han formulat tant <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l Consell<br />
Britànic <strong>de</strong> la Moda com també <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l sector sanitari<br />
en el sentit que cal revisar el fet d’utilitzar el Photoshop<br />
per efectuar retocs als cossos <strong>de</strong>ls famosos ja que<br />
amb el procedir que han efectuat fins a la data, es consi<strong>de</strong>ra<br />
que ofereixen una imatge distorsionada i poc realista<br />
<strong>de</strong>l cos, principalment <strong>de</strong>l cos femení.<br />
I és que, d’entrada, semblaria com si el Photoshop<br />
tractés d’alegrar-nos la vida, com si en un tallar, copiar<br />
i enganxar es pogués accedir a una altra dimensió on<br />
tot resulta possible, on res és inabastable. Així doncs,<br />
si a la imatge, els pits <strong>de</strong> l’actriu <strong>de</strong> moda resulten massa<br />
esquifits, cap problema, perquè el mestre <strong>de</strong>l Photoshop,<br />
en un tres i no res, li augmentarà la talla a manera<br />
<strong>de</strong> cirurgià plàstic, i si el sacsó <strong>de</strong>l polític <strong>de</strong> torn<br />
té massa afany <strong>de</strong> protagonisme podrà acabar <strong>de</strong>capitat<br />
com una Maria Antonieta qualsevol... Gairebé semblaria<br />
com si quan la vida ens resulta gris, llavors amb<br />
un cop <strong>de</strong> mà, amb l’ajut <strong>de</strong> tan miraculosa eina, podrem<br />
acolorir-la <strong>de</strong> tal forma que se’ns aparegui fantàstica,<br />
fins i tot atorgant-li aquell punt <strong>de</strong> lluminositat,<br />
<strong>de</strong> lluentor que potser mai va arribar a tenir.<br />
És clar, a hores d’ara s’entén perfectament que el món<br />
<strong>de</strong> les imatges té un po<strong>de</strong>r excepcional. Els nostres ulls,<br />
el nostre sistema visual, les nostres connexions neuronals<br />
estan dissenyats per transmetre el que capten i, en<br />
primera instància, per donar-ho per bo i per fiable però,<br />
ai las!, què succeeix quan el món visual que ens penetra<br />
és retocat o apedaçat o senzillament fictici...? Ens ho<br />
empassem? Entenc, doncs, que els efectes que ens causen<br />
les imatges retoca<strong>de</strong>s apareixen condicionats per<br />
dos factors. Un podria ser el grau <strong>de</strong> consciència <strong>de</strong> la<br />
nostra realitat vers la imatge proposada i l’altre podria<br />
ser el nivell <strong>de</strong> fortalesa personal, altrament dit base psicològica,<br />
que ens presenta la persona. El cas és que<br />
quan algú s’adona que li donen gat per llebre, sovint<br />
reacciona posant-se a la <strong>de</strong>fensiva i empra recursos<br />
emocionals per sortir-se amb la seva, mentre que quan<br />
el retoc o l’engany és subtil i pràcticament imperceptible,<br />
passa <strong>de</strong>sapercebut i ens va amollant –dia a dia,<br />
imatge a imatge–, ens va acostumant a allò que veiem<br />
ISAB<strong>EL</strong> COCH<br />
i que tot i no ser real, en la nostra ment es va integrant<br />
com a normal... i llavors, moguts per la tendència gregària<br />
que presenta el ser humà, tractem d’ajustar-nos a<br />
allò que ens presenten com estàndard.<br />
El tema és que la realitat que se’ns presenta tot sovint,<br />
no en té massa –<strong>de</strong> vega<strong>de</strong>s, res– <strong>de</strong> real... Ens trobem<br />
envoltats <strong>de</strong> clixés, cànons, premisses, prejudicis,<br />
etc. que pràcticament només serveixen per encotillarnos<br />
una mica més i per <strong>de</strong>ixar <strong>de</strong> ser, també una mica<br />
més, nosaltres mateixos...<br />
El cas és que sovint, el món que gira al nostre voltant<br />
ho fa amb tal velocitat que ens mareja i conseqüentment<br />
acabem atordint-nos i per<strong>de</strong>nt el propi equilibri,<br />
si és que mai el vàrem tenir... I aquest món que giravolta<br />
constantment <strong>de</strong> vega<strong>de</strong>s es posa juganer i s’entesta<br />
a fer-nos creure que el que perceben els nostres<br />
sentits és real, encara que sigui sota els efectes <strong>de</strong> la distorsió<br />
perceptiva.<br />
I, així les coses, ens po<strong>de</strong>m trobar que a les persones,<br />
el Photoshop <strong>de</strong> la vida –amb l’ajut <strong>de</strong> les pressions<br />
o <strong>de</strong>l trauma– els amputi –tallar– certs paràmetres personals<br />
i els apliqui –copiar i enganxar– certs registres<br />
mentals pre<strong>de</strong>terminats. Llavors ens po<strong>de</strong>m trobar amb<br />
exemples <strong>de</strong> l’estil d’aquell vailet que tot i gaudir amb<br />
la dansa, la família el dirigeix o li aconsella uns estudis<br />
més estandars, menys vistosos... o ens trobem en casos<br />
com el d’una nissaga <strong>de</strong>, posem pel cas, professionals<br />
lliberals, que li fa entendre a la filla que aquell és el camí<br />
que li convé, que si continua amb el proposat fa dues<br />
o tres generacions enrere, no li faltarà <strong>de</strong> res... Vi<strong>de</strong>s retoca<strong>de</strong>s,<br />
vi<strong>de</strong>s prefabrica<strong>de</strong>s per les mans d’aquells qui<br />
s’autoproclamen experts <strong>de</strong> la vida per haver-la ja viscut.<br />
Doncs no! Això és gairebé una fal·làcia ja que no<br />
existeix la categoria d’expert en la vida perquè cadascú<br />
acaba essent únicament i exclusiva expert <strong>de</strong> la seva<br />
vida i prou, si és que mai s’arriba a assolir personalment<br />
aquesta categoria...<br />
La qüestió es complica quan la persona a qui se li va<br />
efectuar el tallar, copiar i enganxar se n’adona. De vega<strong>de</strong>s,<br />
se n’adona molt tard i es troba com una titella<br />
en mans <strong>de</strong> la vida; acolorida per les mans d’uns aprenents<br />
<strong>de</strong> Photoshop que jugaven a ser dissenyadors <strong>de</strong><br />
vi<strong>de</strong>s alienes!<br />
Gironins <strong>de</strong>l segle<br />
Estorch<br />
Massegur<br />
XAVIER CARMANIU<br />
scrivia frenèticament, com si<br />
Evolgués atrapar els seus pensaments.<br />
A terra, mig rebregat, hi<br />
havia el diari on, <strong>de</strong> ben segur,<br />
havia llegit alguna notícia política<br />
que l’havia encès prou com<br />
per agafar la ploma.<br />
Victorià Estorch Massegur va<br />
néixer a Olot l’any 1860 i, <strong>de</strong>sprés<br />
<strong>de</strong> fer els estudis <strong>de</strong> Primària,<br />
va cursar el Batxillerat a l’Institut<br />
Provincial <strong>de</strong> <strong>Girona</strong>. Quan<br />
va haver acabat l’ensenyament<br />
Secundari, es va matricular a la<br />
Universitat <strong>de</strong> Barcelona per fer<br />
Medicina, però les seves inquietuds<br />
pel món econòmic van provocar<br />
que abandonés la carrera.<br />
Una <strong>de</strong> les primeres feines que<br />
va tenir en la seva etapa barcelonina<br />
va ser la <strong>de</strong> comerciant <strong>de</strong><br />
vins. La seva visió comercial el<br />
va impulsar a fundar la seva pròpia<br />
bo<strong>de</strong>ga. Tot això passava<br />
quan el país vivia la Restauració,<br />
iniciada el 1875 amb el retorn <strong>de</strong><br />
la monarquia borbònica <strong>de</strong>sprés<br />
<strong>de</strong> la Primera República. El polític<br />
conservador Cánovas <strong>de</strong>l Castillo<br />
pretenia instaurar un sistema<br />
<strong>de</strong> monarquia parlamentària<br />
dominat per dos partits, un <strong>de</strong> liberal<br />
i l’altre <strong>de</strong> conservador. El<br />
seu referent era el bipartidisme<br />
anglès, però controlat a través <strong>de</strong><br />
fraus i manipulacions perquè res<br />
s’escapés <strong>de</strong>l guió prestablert.<br />
Davant d’aquesta situació, Victorià<br />
Estorch <strong>de</strong>fensava que era<br />
millor prioritzar l’economia per<br />
damunt <strong>de</strong> la política. Era <strong>de</strong>l parer<br />
que l’administració pública<br />
no era prou eficient. A més, tot i<br />
ser monàrquic, era contrari al sistema<br />
parlamentari, al liberalisme<br />
i als drets més fonamentals <strong>de</strong>ls<br />
treballadors, com ara el dret <strong>de</strong><br />
vaga.<br />
Segons el seu punt <strong>de</strong> vista, la<br />
millor manera d’avançar era mitjançant<br />
el proteccionisme econòmic.<br />
És a dir, impedint l’entrada<br />
<strong>de</strong> productes estrangers a<br />
més bon preu i, al mateix temps,<br />
no permetre la fugida <strong>de</strong> capital<br />
autòcton més enllà <strong>de</strong> les fronteres<br />
espanyoles.<br />
Victorià Estorch va reforçar<br />
tots aquests pensaments a partir<br />
<strong>de</strong> 1898, quan es van perdre les<br />
darreres colònies d’ultramar. A<br />
partir d’aleshores va escriure<br />
nombrosos llibres i articles <strong>de</strong>fensant<br />
els seus postulats <strong>de</strong> manera<br />
vehement. Bon exemple<br />
d’això són els volums titulats<br />
Pero-Grullo a los españoles i ¡Españolizando!.<br />
També es po<strong>de</strong>n<br />
<strong>de</strong>stacar Hacia la industrialización<br />
<strong>de</strong> Madrid, el centro y el sur<br />
<strong>de</strong> España, <strong>de</strong>l que es van fer<br />
dues edicions, i el recull d’articles<br />
Escritos económicos, publicat<br />
el 1911, a l’impremta Rahola<br />
<strong>de</strong> <strong>Girona</strong>. Per tot plegat, els especialistes<br />
l’inclouen en l’anomenat<br />
grup <strong>de</strong> fabricants-propagandistes,<br />
format, entre d’altres,<br />
per Joan Sallarés, Pau Sadó o Fre<strong>de</strong>ric<br />
Nicolau.<br />
Victorià Estorch Massegur va<br />
morir a Barcelona el 1929, quan<br />
tenia 69 anys.
El retorn <strong>de</strong>ls<br />
llangardaixos<br />
La mítica sèrie <strong>de</strong> ciència-ficció <strong>de</strong>ls anys vuitanta «V» prepara el salt a la gran pantalla convertida<br />
en una nissaga i, a més, s’edita per primera vegada en DVD, amb tres versions diferents.<br />
D iana,<br />
Donovan, Julie, Willy... els sonen<br />
aquests noms? Més pistes: visitants,<br />
llangardaixos, ratolins, resistència...<br />
Efectivament: estem parlant d’V, la mítica sèrie<br />
que va fer història als anys vuitanta –protagonitzada<br />
per Jane Badler, Marc Singer,<br />
Faye Grant, Frank Ashmore, Michael Ironsi<strong>de</strong>,<br />
Michael Durrell, Jenny Sullivan o Robert<br />
Englund– i que ara torna, i per partida doble.<br />
Warner edita, per primera vegada, en<br />
DVD, tres edicions <strong>de</strong> la sèrie. I Kenneth<br />
Johnson, creador <strong>de</strong> la història original i director<br />
<strong>de</strong> la sèrie <strong>de</strong> televisió, vol convertirla<br />
ara en un èxit <strong>de</strong> la gran pantalla.<br />
V Invasión Extraterrestre va ser una sèrie<br />
<strong>de</strong> televisió <strong>de</strong> ciència-ficció emesa entre<br />
1983 i 1985, produïda als Estats Units. A Espanya<br />
es va estrenar el 2 <strong>de</strong> febrer <strong>de</strong> 1985 i<br />
es va tornar a emetre a mitjans <strong>de</strong>ls 90 i al<br />
2006. Johnson explicava en la sèrie com uns<br />
extraterrestres d’aparença pràcticament humana<br />
arribaven a la Terra <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l quart planeta<br />
<strong>de</strong> l’estrella Sirià en una flota d’enormes<br />
plats voladors que se situven sobre les principals<br />
ciutats <strong>de</strong>l món. Deien que venien en<br />
so <strong>de</strong> pau i a la recerca d’uns productes químics<br />
que escassejaven al seu planeta i que<br />
sobraven a la Terra, amb la i<strong>de</strong>a d’intercanviar-los<br />
per avenços tecnològics. Però a poc<br />
a poc anaven prenent llocs estratègics fins<br />
que mostraven la seva verda<strong>de</strong>ra i terrorífica<br />
cara.<br />
El periodista Michael Donovan (Singer) es<br />
colava en una nau nodrissa <strong>de</strong>ls Visitants i<br />
<strong>de</strong>scobria que sota <strong>de</strong> la seva disfressa <strong>de</strong><br />
persones hi havia rèptils carnívors, aficionats<br />
a menjar rosegadors, aus i taràntules.<br />
LA MENJADORA DE RATOLINS<br />
Qui no recorda la malvada Diana (Badler)<br />
<strong>de</strong>gustant ratolins com si fossin olives? O la<br />
doctora Julie Parish (Grant), convertida en lí<strong>de</strong>r<br />
<strong>de</strong> la resistència? O el bonàs <strong>de</strong> Willy (Englund),<br />
un visitant que <strong>de</strong>stacava per la seva<br />
bondat?<br />
Els DVD-addictes po<strong>de</strong>n trobar la sèrie<br />
completa en <strong>de</strong>u discos, la minisèrie original<br />
més la batalla final en cinc discos i una tercera<br />
edició amb els episodis finals en cinc<br />
CD més. Tot això en l’idioma original (anglès),<br />
en versió doblada o amb subtítols en<br />
castellà.<br />
Entre els continguts extres <strong>de</strong> la minisèrie,<br />
a més d’un reportatge <strong>de</strong> quasi mitja hora sobre<br />
el rodatge, hi ha un audiocomentari <strong>de</strong>l<br />
TEXT: CARLOS D<strong>EL</strong> AMO/D<strong>de</strong>G<br />
director, que revela que V va ser concebuda<br />
com un programa sobre la situació política<br />
<strong>de</strong>l seu país en un moment en el qual s’experimentava<br />
un ascens al po<strong>de</strong>r d’un moviment<br />
molt a l’estil nazi, però com que estava<br />
<strong>de</strong> moda La Guerra <strong>de</strong> les Galàxies li van<br />
<strong>de</strong>manar que inclogués extraterrestres en el<br />
guió. Els més observadors s’adonarien que<br />
l’emblema <strong>de</strong>ls visitants s’assemblava molt a<br />
una creu gammada, i que el personatge <strong>de</strong><br />
Diana té clares influències <strong>de</strong>l doctor Josef<br />
Mengele.<br />
Kenneth Johnson ha <strong>de</strong>cidit, a més, que<br />
vol convertir les aventures <strong>de</strong>ls llangardaixos<br />
i la resistència en tota una franquícia cinematogràfica.<br />
«Des que posseeixo els drets per<br />
realitzar una pel·lícula <strong>de</strong> V, treballem per fer<br />
un remake en cinema <strong>de</strong> la minisèrie original<br />
i estic molt content perquè tindré l’oportunitat<br />
<strong>de</strong> dirigir-la», ha assenyalat en una entrevista<br />
al portal The Deadbolt. Johnson també<br />
ha subratllat que els avenços tècnics ac-<br />
tuals li permetran portar la història al cinema<br />
«d’una forma que llavors era impossible».<br />
Johnson no amaga que la seva intenció és<br />
convertir V en tota una saga cinematogràfica<br />
i que, <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> la versió per a la gran<br />
pantalla <strong>de</strong> la sèrie original, hi haurà almenys<br />
dues seqüeles. Seran dues pel·lícules que estaran<br />
basa<strong>de</strong>s en la novel·la que donava continuació<br />
a la història, V: The Second Generation,<br />
que reprèn els fets 20 anys <strong>de</strong>sprés i<br />
que, posteriorment, també podria portar-se<br />
a la petita pantalla. «Espero que siguem capaços<br />
<strong>de</strong> fer dues pel·lícules, perquè hi ha<br />
prou material a la novel·la per garantir dues<br />
seqüeles separa<strong>de</strong>s. Aquest és ara mateix el<br />
meu objectiu i és el que farem», ha sentenciat<br />
el director.<br />
Amb el seu salt a la gran pantalla, V s’afegeix<br />
a altres mítiques sèries <strong>de</strong>ls vuitanta com<br />
El coche fantástico o El equipo A, <strong>de</strong> les quals<br />
Hollywood també prepara la versió cinematogràfica.<br />
Televisió<br />
21 Dominical<br />
Diumenge 4<br />
<strong>de</strong> maig <strong>de</strong> 2008
22 Dominical<br />
Diumenge 4<br />
<strong>de</strong> maig <strong>de</strong> 2008<br />
Els més vistos<br />
(<strong>de</strong>l 23 al 29<br />
d’abril)<br />
Catalunya<br />
Lliga <strong>de</strong> Campions:<br />
Manchester - Barça<br />
Dimarts 29 d’abril,<br />
Antena 3. 1.717.000<br />
espectadors (54%).<br />
Aída<br />
Diumenge 27 d’abril,<br />
Tele 5. 875.000<br />
espectadors (29%).<br />
Polònia<br />
Dijous 24 d’abril,<br />
TV3. 795.000<br />
espectadors<br />
(25,8%).<br />
Vent<strong>de</strong>lplà<br />
Dilluns 28 d’abril,<br />
TV3. 766.000<br />
espectadors<br />
(22,8%).<br />
CSI: Leyenda viva<br />
Dilluns 28 d’abril,<br />
Tele 5. 737.000<br />
espectadors<br />
(22,2%).<br />
Espanya<br />
Lliga <strong>de</strong> Campions:<br />
Manchester - Barça<br />
Dimarts 29 d’abril,<br />
Antena 3. 7.838.000<br />
espectadors<br />
(45,3%).<br />
Aída<br />
Diumenge 27 d’abril,<br />
Tele 5.<br />
5.352.000 espectadors<br />
(28,8%).<br />
Fórmula 1<br />
Diumenge 27 d’abril,<br />
Tele 5.<br />
5.347.000 espectadors<br />
(43,4%).<br />
CSI: Leyenda viva<br />
Dilluns 28 d’abril,<br />
Tele 5. 4.120.000<br />
espectadors<br />
(20,7%).<br />
59 segundos<br />
Dilluns 28 d’abril,<br />
TVE-1. 3.754.000<br />
espectadors (19%).<br />
Dilluns 5 <strong>de</strong> maig<br />
15.15<br />
17.50<br />
18.30<br />
22.15<br />
23.30<br />
Cuatro<br />
Supermo<strong>de</strong>lo 2008<br />
Els ports més bonics <strong>de</strong>l Mediterrani són<br />
els escenaris en els quals els i les aspirants<br />
a Supermo<strong>de</strong>l han <strong>de</strong> <strong>de</strong>mostrar les<br />
seves aptituds. Eloísa González presenta<br />
aquesta nova edició <strong>de</strong>l concurs i donarà<br />
pas als moments més impactants i divertits<br />
<strong>de</strong> la jornada.<br />
K3<br />
La cuina <strong>de</strong>ls titelles<br />
A la Rateta li agrada molt el formatge i és<br />
per això que ensenya a fer croquetes <strong>de</strong><br />
formatge. Per fer aquesta recepta cal llet<br />
i a la cuina no n’hi ha. Han d’avisar l’Aconseguidor<br />
perquè en vagi a buscar. L’Aconseguidor<br />
surt al món exterior i va a veure<br />
les vaques, <strong>de</strong>scobreix que fan llet,<br />
però que ha d’anar a la botiga a comprarne.<br />
I com que la Rateta és molt presumida<br />
i tothom la troba molt bonica, tots els<br />
personatges li <strong>de</strong>manen per casar-s’hi.<br />
TV3<br />
Firecreek<br />
La banda <strong>de</strong> Larkin arriba a Firecreek, un<br />
poble isolat. El granger Cobb, casat amb<br />
Henrietta, hi fa <strong>de</strong> xèrif. El diumenge, la<br />
banda interromp l’ofici religiós i els vilatans<br />
exigeixen a Cobb que intervingui. Cobb<br />
provarà <strong>de</strong> convence’ls a les bones perquè<br />
<strong>de</strong>ixin d’actuar amb violència. Evelyn<br />
també hi intervindrà i Larkin se sentirà atret<br />
per ella.<br />
Tele 5<br />
CSI<br />
L’assassinat d’un home en una granja <strong>de</strong><br />
cria <strong>de</strong> pollastres porta els CSI molt a prop<br />
<strong>de</strong> <strong>de</strong>scobrir la i<strong>de</strong>ntitat <strong>de</strong> l’assassí <strong>de</strong> les<br />
maquetes. Quan els agents processen les<br />
proves <strong>de</strong>l crim, les evidències els porten<br />
a la casa d’un home que col·lecciona trens<br />
en miniatura i altres objectes també en miniatura.<br />
Grissom i el seu equip el relacionen<br />
automàticament amb els crims <strong>de</strong> les<br />
maquetes...<br />
33<br />
Segle XX<br />
Dins l’inesgotable camp temàtic <strong>de</strong> la<br />
Guerra Civil espanyola, el documental se<br />
centra en un aspecte molt poc conegut:<br />
la presència, a les Briga<strong>de</strong>s Internacionals,<br />
d’uns centenars <strong>de</strong> voluntaris jueus<br />
proce<strong>de</strong>nts <strong>de</strong> la Palestina aleshores sota<br />
administració britànica.<br />
Dimarts 6 <strong>de</strong> maig<br />
10.25<br />
18.30<br />
22.00<br />
22.15<br />
22.15<br />
33<br />
Els misteris <strong>de</strong>ls museus<br />
Consi<strong>de</strong>rat un <strong>de</strong>ls millors <strong>de</strong>l món, el Museu<br />
Britànic <strong>de</strong> Londres amaga un aspecte<br />
no gaire conegut: les històries relaciona<strong>de</strong>s<br />
amb el misteri i la mort. Una visita<br />
investigant les curioses llegen<strong>de</strong>s que<br />
han aparegut arran d’algunes exposicions,<br />
per exemple, la història <strong>de</strong> la mòmia<br />
<strong>de</strong>safortunada i la <strong>de</strong>l ritual mortuori<br />
<strong>de</strong> l’home <strong>de</strong> Lindow.<br />
TV3<br />
Peggy Sue es va casar<br />
Peggy Sue s’acaba <strong>de</strong> separar <strong>de</strong>l seu<br />
marit i se’n va a la festa <strong>de</strong>l 25è aniversari<br />
<strong>de</strong> la seva promoció escolar. Coronada<br />
reina <strong>de</strong> la festa, té un atac <strong>de</strong> cor mentre<br />
balla a l’escenari i perd el coneixement.<br />
Quan es <strong>de</strong>sperta i es troba <strong>de</strong> nou a l’institut,<br />
l’any 1959, i amb els coneixements<br />
que té <strong>de</strong>l futur, <strong>de</strong>ci<strong>de</strong>ix aprofitar les oportunitats<br />
que se li presenten.<br />
LaSexta<br />
Bones<br />
Booth interromp el viatge que Brennan<br />
està fent amb Sully per informar-la que han<br />
trobat el cadàver d’una jove al riu. Quan<br />
arriba al laboratori, s’adona que la noia no<br />
té cap os. Brennan <strong>de</strong>ci<strong>de</strong>ix tornar amb<br />
Sully, perquè creu que la seva presència<br />
no és necessària.<br />
Cuatro<br />
House<br />
Mira Sorvino interpreta en aquest capítol<br />
una doctora que treballa al Pol Sud. Aïllada<br />
i a milers <strong>de</strong> quilòmetres <strong>de</strong> distància,<br />
es posa malalta i no pot rebre ajuda mèdica:<br />
House haurà <strong>de</strong> diagnosticar la malaltia<br />
que pateix a través <strong>de</strong>l seu ordinador.<br />
Curiosament, la implicació <strong>de</strong> House<br />
anirà més enllà <strong>de</strong>l que seria estrictament<br />
professional, ja que se sent atret per la pacient.<br />
Antena 3<br />
Los hombres <strong>de</strong> Paco<br />
Sara s’infiltra en un club d’streap-tease, i<br />
això engeloseix Lucas. Mentrestant, Paco<br />
i Mariano es pensen que Sara té un preten<strong>de</strong>nt,<br />
i pressionen Lucas perquè espavili.<br />
El noi els vol explicar que estan<br />
junts, però Sara vol seguir-ho mantenint<br />
en secret.<br />
Dimecres 7 <strong>de</strong> maig<br />
✔ Bolera amb 12 pistes.<br />
✔ Promocions cada dia <strong>de</strong> la setmana.<br />
✔ Festes d’aniversari.<br />
✔ Parc infantil temàtic <strong>de</strong> 600 m2.<br />
✔ Festes infantils d’aniversari amb animació i «festa dance».<br />
✔ Entra<strong>de</strong>s per hores: els nens estan vigilats per monitors<br />
i els pares gau<strong>de</strong>ixen d’una estona <strong>de</strong> tranquil·litat.<br />
✔ Tornejos d’empresa i grups.<br />
Camí <strong>de</strong>ls Carlins s/n - 17190 SALT - Tel. +34 972 43 92 03<br />
✔ Matinals especials per a escoles i grups.<br />
www.espaibowling.com Obrim cada dia!<br />
15.45<br />
17.00<br />
18.30<br />
21.30<br />
22.15<br />
00.05<br />
TV3<br />
El cor <strong>de</strong> la ciutat<br />
En Peris prepara sorpreses per al sopar<br />
<strong>de</strong> l’Àngela, però la Bea és a prop. En Xavi<br />
continua fent mans i mànigues per ser a<br />
dos llocs alhora. I falla. La paranoia d’en<br />
Paco <strong>de</strong>sespera la Cecília. En Rai vol ajudar<br />
en Rafa, però cada cop les fa més<br />
grosses. Només era qüestió <strong>de</strong> temps que<br />
en Marcel sapigués el que hi ha entre en<br />
Fe<strong>de</strong> i la Irene.<br />
LaSexta<br />
Me llamo Earl<br />
Earl pateix alguna dificultat per adaptarse<br />
fora <strong>de</strong> la presó, i torna a la seva antiga<br />
forma <strong>de</strong> vida <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> retrobar-se amb<br />
Ralph. Per altra banda, Randy planeja una<br />
actuació per a Earl en el matí <strong>de</strong> Nadal.<br />
Antena 3<br />
¿Quién quiere ser millonario?<br />
Carlos Sobera segueix aixecant la cella i<br />
intentant <strong>de</strong>spistar els concursants amb la<br />
seva cara <strong>de</strong> jòquer... Quinze preguntes<br />
que es compliquen <strong>de</strong> mica en mica i un<br />
sucós premi en metàl·lic en joc.<br />
33<br />
Quèquicom<br />
L’arribada d’animals <strong>de</strong>l sud i certs canvis<br />
en la vegetació són indicadors clars que<br />
està passant alguna cosa amb el temps.<br />
Ho confirmen els registres meteorològics<br />
i ho analitzen alguns <strong>de</strong>ls millors especialistes<br />
<strong>de</strong>l tema que hi ha a Catalunya, <strong>de</strong>s<br />
<strong>de</strong>l climatòleg Javier Martín Vi<strong>de</strong> fins al biòleg<br />
Josep Peñuelas.<br />
Tele 5<br />
Hospital Central<br />
Ha arribat el moment d’elegir el cap <strong>de</strong><br />
Trasplantaments, que substituirà Aimé. Tot<br />
sembla indicar que Javier és la persona<br />
idònia per al càrrec, però ningú sap el nom<br />
<strong>de</strong>l candidat que ha proposat Maca.<br />
Cuatro<br />
Maestros <strong>de</strong>l terror<br />
Jack, un policia, passa un dia tranquil fins<br />
que troba un home que vol <strong>de</strong>gollar una<br />
noia. Per evitar l’assassinat, Jack ha <strong>de</strong> disparar<br />
a l’agressor. La noia, Jennifer, té la<br />
cara <strong>de</strong>formada i no pot parlar, i se l’enduen<br />
a un manicomi, encara que Jack <strong>de</strong>cidirà<br />
fer-se’n càrrec. Aviat el policia <strong>de</strong>scobreix<br />
que Jennifer té un encant perillós,<br />
i la seva bona acció tindrà conseqüències<br />
terribles per a la seva vida.
Dijous 8 <strong>de</strong> maig<br />
09.30<br />
16.35<br />
21.45<br />
22.15<br />
23.40<br />
33<br />
Núbia: el regne oblidat<br />
Oblidat per la història i l’arqueologia, l’antic<br />
regne <strong>de</strong> Núbia –segles enrere, una po<strong>de</strong>rosa<br />
potència <strong>de</strong>l nord d’Àfrica– <strong>de</strong>scansa<br />
sota la sorra <strong>de</strong>l Sudan i amaga<br />
preuats secrets d’una civilització que un<br />
dia va rivalitzar amb l’egípcia. Els arqueòlegs<br />
Julie An<strong>de</strong>rsen i Salah Ahmed <strong>de</strong>senterren<br />
Dangeil, una ciutat <strong>de</strong>l regne <strong>de</strong><br />
Núbia, i fan un sorprenent <strong>de</strong>scobriment<br />
que resoldrà el misteri <strong>de</strong> perquè la ciutat<br />
va ser abandonada.<br />
Cuatro<br />
Anatomía <strong>de</strong> Grey<br />
Meredith ha d’afrontar que anar-se’n al llit<br />
amb George va ser una i<strong>de</strong>a absurda i un<br />
gran error. Mentrestant, l’amistat entre George<br />
i Burke és cada vegada més intensa,<br />
fins al punt que Cristina comença a<br />
sentir gelosia. I Izzie segueix amb molta<br />
atenció el cas <strong>de</strong> Denny Duquette, el malalt<br />
<strong>de</strong> cor que espera un trasplantament.<br />
TV3<br />
60/90<br />
Un nou programa que proposa un viatge<br />
sentimental a través <strong>de</strong>ls anys 60 i 90.<br />
Aquest recorregut és ple <strong>de</strong> música, ídols,<br />
fets històrics... Però sobretot és ple <strong>de</strong>ls<br />
records <strong>de</strong>ls protagonistes. Són 40 pares<br />
i fills que expliquen en primera persona<br />
com van viure les dèca<strong>de</strong>s <strong>de</strong>ls 60 i <strong>de</strong>ls<br />
90, en una mena <strong>de</strong> zàping històric <strong>de</strong> les<br />
seves joventuts.<br />
Tele 5<br />
La que se avecina<br />
El matrimoni <strong>de</strong>ls Recio <strong>de</strong>ci<strong>de</strong>ix instal·lar<br />
una antena parabòlica sense <strong>de</strong>manar<br />
permís a la comunitat. Maxi, per la seva<br />
banda, pirateja el senyal televisiu <strong>de</strong>l matrimoni<br />
per oferir futbol <strong>de</strong> pagament gratis<br />
als clients <strong>de</strong> Henry&Max.<br />
TVE-1<br />
Balas <strong>de</strong> plata<br />
Lorena Berdún entrevista (encara que,<br />
més que entrevistes, són panegírics) diversos<br />
personatges famosos, <strong>de</strong>s <strong>de</strong> cantants<br />
fins a escriptors. Són converses relaxa<strong>de</strong>s<br />
en les quals es repassa la trajectòria<br />
<strong>de</strong>l convidat.<br />
Divendres 9 <strong>de</strong> maig<br />
14.35<br />
16.45<br />
18.30<br />
21.30<br />
22.00<br />
K3<br />
Edgemont<br />
El secret <strong>de</strong> l’èxit d’aquesta sèrie és la recreació,<br />
amb molt d’encert, <strong>de</strong>ls temes<br />
que caracteritzen l’univers adolescent i<br />
<strong>de</strong>ls problemes que tenen els joves arreu<br />
<strong>de</strong>l món. Des <strong>de</strong> l’amistat fins al <strong>de</strong>sencís,<br />
passant per problemes d’estudis, els conflictes<br />
amb la família i els amics, els dilemes<br />
personals, els enamoraments, la presa<br />
<strong>de</strong> <strong>de</strong>cisions...<br />
Tele 5<br />
Yo soy Bea<br />
Amb l’ajuda <strong>de</strong>l seu misteriós confi<strong>de</strong>nt,<br />
Bea aconsegueix la clau i la direcció <strong>de</strong>l<br />
magatzem on Diego amaga les revistes.<br />
Però el temps va en contra seva. Mentrestant,<br />
Álvaro segueix endavant amb el<br />
pla per entretenir Estela tant <strong>de</strong> temps com<br />
pugui. Per la seva banda, Elena es nega<br />
a traslladar-se <strong>de</strong> <strong>de</strong>partament.<br />
TV3<br />
Un toc <strong>de</strong> canyella<br />
Fanis Iakovi<strong>de</strong>s és un nen <strong>de</strong> família grega<br />
criat a Istambul. A la botiga <strong>de</strong> queviures<br />
<strong>de</strong> l’avi Vassilis, el noi és feliç. Però<br />
la família Iakovi<strong>de</strong>s se n’ha d’anar a viure<br />
a Grècia, encara que Vassilis es queda a<br />
Turquia. Passen més <strong>de</strong> 30 anys i Fanis és<br />
professor d’astrofísica i un excel·lent cuiner.<br />
L’imminent retrobament amb el seu<br />
avi serà tot un es<strong>de</strong>veniment per a ell.<br />
Cuatro<br />
Ajuste <strong>de</strong> cuentas<br />
Vicens Castellano intentarà ajudar els<br />
Agudo Ortiz, una família econòmicament<br />
insolvent i emocionalment necessitada,<br />
amb relacions molt <strong>de</strong>teriora<strong>de</strong>s i la <strong>de</strong>sconfiança<br />
instaurada entre ells. La mare,<br />
divorciada, cobra 850 euros i amb aquest<br />
sou ha <strong>de</strong> pagar la hipoteca i tirar endavant<br />
tres fills.<br />
TV3<br />
Danys col·laterals<br />
Gordon Brewer és un bomber que perd la<br />
dona i el fill en un atemptat terrorista. Frustrat<br />
pels pocs resultats <strong>de</strong> la investigació<br />
oficial <strong>de</strong>l succés, Gordon <strong>de</strong>ci<strong>de</strong>ix actuar<br />
pel seu compte i inicia una investigació<br />
que l’introduirà en el perillós món <strong>de</strong>l terrorisme<br />
internacional.<br />
Dissabte 10 <strong>de</strong> maig<br />
14.55<br />
15.40<br />
21.30<br />
22.15<br />
23.30<br />
00.15<br />
LaSexta<br />
Padre <strong>de</strong> familia<br />
Brian ven Rupert, l’ósset <strong>de</strong> peluix <strong>de</strong> Stewie,<br />
i aquest l’obliga a creuar el país per<br />
recuperar el seu estimat ninot. Quan finalment<br />
el troben, a Colorado, hauran d’enfrontar-se<br />
a alguns contratemps.<br />
TV3<br />
Al álamo<br />
L’any 1836, a prop <strong>de</strong> San Antonio, es produeixen<br />
diversos inci<strong>de</strong>nts entre els in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>ntistes<br />
texans i l’exèrcit mexicà. Els<br />
guerrillers lluiten per la in<strong>de</strong>pendència<br />
contra el presi<strong>de</strong>nt mexicà, el general Santa<br />
Ana. El general Sam Huston necessita<br />
molts homes per <strong>de</strong>fensar Texas i mentre<br />
els busca or<strong>de</strong>na al coronel William Travis<br />
que <strong>de</strong>fensi un petit <strong>de</strong>stacament on lluita,<br />
entre d’altres, el famós David Crockett.<br />
LaSexta<br />
Cheque en blanco<br />
Un nen aconsegueix, per casualitat, una<br />
elevada quantitat <strong>de</strong> diners. Comèdia infantil<br />
sense cap sorpresa, però que pot<br />
entretenir els més menuts.<br />
33<br />
Hot Milk<br />
Esther és una noia <strong>de</strong> camp somniadora<br />
que gasta el seu temps munyint vaques<br />
en una granja perduda a les muntanyes.<br />
Tímida però intel·ligent, té molt clar que vol<br />
ballar. De manera quasi màgica, Esther es<br />
veu convertida en Star a Eivissa i Panoramix,<br />
el guru <strong>de</strong>ls clubbers, li dóna una po<strong>de</strong>rosa<br />
però confusa dimensió...<br />
La Sexta<br />
Hustle<br />
Arriba una sèrie dramàtica <strong>de</strong> la televisió<br />
britànica, centrada en un grup <strong>de</strong> timadors<br />
li<strong>de</strong>rats per Micky Bricks Stone que<br />
planegen fer un gran cop. Una producció<br />
que evoca l’enginy <strong>de</strong> pel·lícules com<br />
Ocean’s Eleven, i en la qual els vuit estafadors<br />
tenen un estricte codi ètic basat en<br />
vuit regles. La primera <strong>de</strong> les quals és que<br />
no po<strong>de</strong>n estafar cap persona honesta...<br />
TV3<br />
Snatch (porcs i diamants)<br />
Promotors <strong>de</strong> boxa sense escrúpols, corredors<br />
d’apostes violents, un gàngster<br />
rus, lladres aficionats i incompetents, i uns<br />
joiers aparentment jueus es barallen per<br />
aconseguir un valuós diamant robat.<br />
Guia TV<br />
23 Dominical<br />
Diumenge 4<br />
<strong>de</strong> maig <strong>de</strong> 2008<br />
Recomanem<br />
Rebel sense<br />
causa<br />
Dijous 8.<br />
TV3, 18.30h.<br />
Pel·lícula sobre<br />
els joves inadap<br />
tats nordamericans.<br />
Un<br />
perfecte drama<br />
<strong>de</strong> cinc actes, i<br />
encara que avui<br />
potser alguns<br />
<strong>de</strong>ls plantejaments<br />
hagin perdut<br />
vali<strong>de</strong>sa, la<br />
mestria amb la<br />
qual es tracten<br />
els personatges<br />
i el perfecte ús<br />
<strong>de</strong> l’«scope»,<br />
així com les escenes<br />
d’amor al<br />
planetari, la fan<br />
plenament vigent.<br />
Any<br />
1955.<br />
País<br />
Estats Units.<br />
Director<br />
Nicholas Ray.<br />
Intèrprets<br />
James Dean,<br />
Natalie Wood,<br />
Jim Backus, Ann<br />
Doran, Rochelles<br />
Hudson, William<br />
Hopper.
Aprimar-se <strong>de</strong>finitivament d’una manera<br />
natural, ràpida i duradora.<br />
La ciutat <strong>de</strong> <strong>Girona</strong> disposa d’un centre d’aprimament Holovital. A través d’un mèto<strong>de</strong> natural<br />
utilitzat a França <strong>de</strong>s <strong>de</strong> fa 15 anys en més <strong>de</strong> 55 centres i basat en antigues tècniques orientals,<br />
Holovital aconsegueix reduir el sobrepès sense patir gana i ajudant el pacient a incrementar el seu<br />
benestar general i el seu control d’ansietat.<br />
Holovital<br />
El centre <strong>de</strong> tractaments naturals<br />
Holovital va ser creat el<br />
1994 a Barcelona per Ana<br />
Geli. A través d’un mèto<strong>de</strong> completament<br />
natural utilitzat a França <strong>de</strong>s<br />
<strong>de</strong> fa quinze anys en més <strong>de</strong> 55 centres<br />
i basat en antigues tècniques<br />
orientals, Holovital aconsegueix reduir<br />
el sobrepès.<br />
Des <strong>de</strong> setembre <strong>de</strong> 2003 Holovital<br />
s’ha establert a la ciutat <strong>de</strong> <strong>Girona</strong>,<br />
al carrer Pare Maria Claret,<br />
14 2n 2a, <strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’abril <strong>de</strong> 2005<br />
també els ofereixen les seves instal·lacions,<br />
on Patricia Ribera i el seu<br />
equip ja han solucionat el problema<br />
<strong>de</strong> sobrepès <strong>de</strong> molts homes i dones.<br />
El mèto<strong>de</strong><br />
És un mèto<strong>de</strong> molt antic en les societats<br />
orientals, que hem adaptat al<br />
sistema alimentari d’Occi<strong>de</strong>nt. És un<br />
tractament tàctil, basat en antigues<br />
tècniques orientals que consisteix en<br />
lleugeres pressions digitals sobre<br />
punts concrets <strong>de</strong>l cos; no s’utilitzen<br />
ni agulles ni medicaments ni aparells.<br />
Activem els punts reflexos d’un òrgan<br />
i regulem el funcionalment <strong>de</strong> tot<br />
l’organisme mitjançant aquests<br />
punts.<br />
Amb aquestes sessions, s’aconsegueix<br />
treure la gana, l’ansietat i regular<br />
l’organisme perquè realitzi millor<br />
totes les seves funcions. Durant el<br />
tractament millora la pell, el cabell,<br />
les ungles, la persona dorm millor, es<br />
normalitzen els paràmetres <strong>de</strong> colesterol<br />
i <strong>de</strong> glucosa, si estan alterats,<br />
i en els casos <strong>de</strong> menopausa es redueixen<br />
notablement les sufocacions,<br />
així com els dolors articulars.<br />
Com a complement a la digitopuntura,<br />
és necessari seguir una die-<br />
Patricia Ribera Riera<br />
Directora<br />
ta sana que cobreixi totes les necessitats<br />
nutritives amb el mínim aport<br />
<strong>de</strong> greixos.<br />
Una dieta que, com que es treuen<br />
l’ansietat i la gana, no costa gens <strong>de</strong><br />
seguir, sense carències, rumiada perquè<br />
la persona mantingui un to anímic<br />
òptim. Es proporciona una llista<br />
d’aliments naturals <strong>de</strong> la dieta mediterrània<br />
que inclouen fruita, verdura,<br />
carn i peix; tot triat i combinat en funció<br />
<strong>de</strong>l tipus <strong>de</strong> pacient.<br />
Els resultats<br />
Depenent <strong>de</strong> cada cas el pacient<br />
pot sotmetre’s a un tractament curt<br />
(<strong>de</strong> 4 a 6 setmanes) en el qual és possible<br />
perdre entre 8 i 10 quilos, o un<br />
<strong>de</strong> llarg (<strong>de</strong> 9 setmanes) en el qual es<br />
po<strong>de</strong>n rebaixar <strong>de</strong> 15 a 18 quilos,<br />
sempre seguit d’una fase <strong>de</strong> manteniment<br />
<strong>de</strong> 3 setmanes, que tenen<br />
com a finalitat estabilitzar el pes adquirit.<br />
Finalitzat el procés, vostè podrà<br />
tornar a menjar normalment sense<br />
guanyar pes.<br />
És un tractament que po<strong>de</strong>n se-<br />
guir dones (fins i tot aquelles que es<br />
troben en perío<strong>de</strong> postpart –sempre<br />
i quan no estiguin alletant–), homes i<br />
nens a partir <strong>de</strong>ls 18 anys d’edat, sense<br />
contraindicacions. Amb dietes<br />
adapta<strong>de</strong>s a persones amb diabetis o<br />
vegetarianes.<br />
APRIMAMENT<br />
Holovital té unes mo<strong>de</strong>rnes instal·lacions al mateix centre <strong>de</strong> la ciutat <strong>de</strong> <strong>Girona</strong>.<br />
APRIMAMENT<br />
Un mèto<strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupat a França per un prestigiós especialista, basat en antigues tècniques orientals<br />
Com aprimar-se i mantenir-se amb un mèto<strong>de</strong> natural, agradable, eficaç<br />
i durador. Es po<strong>de</strong>n perdre <strong>de</strong> 15 a 18 kg en 9 setmanes.<br />
Es tracta d’un mèto<strong>de</strong> que té en<br />
compte el binomi cos-ment, ajudant<br />
els pacients a incrementar la seva<br />
autoestima, el benestar general i el<br />
control d’ansietat. Per a Holovital, el<br />
més important és la salut <strong>de</strong> la persona.<br />
A Holovital Aprimament, els resultats<br />
són ràpids i duradors. Les nostres<br />
tècniques són saludables. Aju<strong>de</strong>m<br />
a portar un control sobre el cos,<br />
• Sense passar gana • Sense agulles • Sense medicaments ni altres productes<br />
• Sense patir <strong>de</strong>pressions. Amb massatges, digipuntura i una alimentació equilibrada<br />
basada en principis energètics.<br />
☎ 972 20 53 35 - Fax: 972 41 01 87<br />
C/Pare Maria Claret, 14, 2n 2a - 17002 GIRONA<br />
Primera<br />
visita<br />
gratuïta<br />
i, el que és més important, a trobar-se<br />
més dinàmic i amb més ganes<br />
<strong>de</strong> viure.<br />
Holovital té les seves instal·lacions<br />
situa<strong>de</strong>s al c/ Pare Maria<br />
Claret, 14 2n 2a. Aquesta és<br />
una bona opció per a aquelles<br />
persones que es vulguin aprimar<br />
sense passar-ho malament ni patir<br />
gana, i a la vegada gaudir d’un<br />
bon estat <strong>de</strong> salut i optimisme.