Diagnosi-Proposta - Salvem la Platja Llarga

Dins els càmpings, nombrosos punts d’acampada se situen directament sobre la
reraduna, de manera que les comunitats vegetals de platja més madures pràcticament
no tenen espai físic per desenvolupar-s’hi. Així mateix, les entrades als càmpings es fan
travessant el cordó dunar i molts usuaris dels càmpings aprofiten les dunes per desar
elements d’oci, fins i tot embarcacions, o per descansar. Molts usuaris de la platja
cullen també les flors de les espècies de duna, especialment de l’atractiu lliri de mar,
contribuint a afeblir les seves poblacions.
Al sud de la zona de restaurants, la franja dunar és mínima, circumscrita a un espai
lliure citat anteriorment sobre el que aparquen nombrosos vehicles, i on fins i tot es
fan fogueres, i a una estreta franja que segueix el límit de les parcel·les de les cases
on malviuen algunes espècies psammòfiles tals com Cakile maritima o Pancratium
maritimum.
A la zona central d’aparcaments i restaurants, on la hiperfreqüentació és clara, tant la
circulació de vehicles com la superposició d’usos –dutxes, lavabos, terrasses dels
restaurants, punt de guaita de la Creu Roja, embarcacions i instal·lacions del Club
Marítim, camí asfaltat de ronda del Iot– han determinat la destrucció de l’espai dunar i
l’existència només d’algun peu aïllat de Pancratium maritimum. A més, les runes i
cascots provinents d’antics murets i instal·lacions com el marge del càmping, units a
una gestió deixada de tota la zona de serveis, s’acumulen a la sorra i al cordó dunar,
convertint-se en elements fixos que alteren la dinàmica de la sorra i ocupen l’espai físic
de l’hàbitat dunar.
Foto nº2 i nº3. A l’esquerra, caravanes al Camping les Palmeres ocupant l’espai de dunes. A la
dreta, diversos vehicles aparcant sobre el petit espai dunar conservat al sud del Iot.
- Destrucció històrica dels aiguamolls de reraplatja
Com ja s’ha dit anteriorment, els topònims de la zona –Camping “Les Salines”– o els
processos d’entollament que es produeixen a la zona d’aparcament després de les
pluges –bassals que arriben a habilitar la nascència del canyissar, joncs i altres
espècies marjalenques d’aiguamoll– denoten que, com en totes les platges d’aquest
àmbit costaner de relleu pla, existien veritables aiguamolls, relativament salobres i
temporals a la zona de reraplatja, tal i com els que persisteixen a l’Espai d’Interès
Natural de la Platja de Torredembarra i Creixell. Aquests antics aiguamolls resten suara
totalment ocupats per les edificacions humanes, els càmpings i la zona d’aparcaments,
i en molts casos han estat reblerts amb enderrocs i terres per impedir precisament el
seu estanyament en èpoques de pluja.