Diagnosi-Proposta - Salvem la Platja Llarga

Destaca especialment la presència d’uns pocs peus de la raríssima estepa de sorral
(Halimium halimifolium) a la part dunar propera al límit de l’Espai d’Interès Natural de
la Punta de la Móra. Aquesta espècie només es dóna, a Catalunya, en algunes dunes
de l’Alt Empordà, al citat EIN de la Punta de la Móra i al proper Cap de Salou –amb
poblacions, però amb risc de desaparèixer donat el caràcter de sòl urbanitzable dels
espais ocupats per aquesta espècie a Salou-.
També cal esmentar l’existència de diversos peus de savina litoral (Juniperus
phoenicea ssp. eumediterranea), especialment en dos punts on la franja de dunes s’ha
mantingut lliure d’ocupació, són encara retalls dels antics savinars (Juniperetum lyciae)
que caracteritzava el nostre litoral sorrenc; destaquen els poblaments situats al sud del
Iot, que és utilitzat habitualment com punt d’aparcament, i el situat entre el càmping
les Salines i el Camping Las Palmeres, els quals encara també mantenen unes
boniques agrupacions d’aquest arbust que té en aquesta zona litoral de Tarragona,
conjuntament amb alguns punts del Cap de Salou, les úniques poblacions a Catalunya.
Així mateix són realment molt destacables en aquestes àrees d’aparcament –en la part
més central i les zones de menor cota- interessants poblacions de l’estranya cesquera
(Erianthus ravennae) i la curiosa xisca (Imperata cylindrica), amb varietats
relativament poc freqüents de joncs (Scirpus holoschoenus var.australis), espècies
totes elles ja molt rarificades arreu del litoral català, conformant la comunitat
anomenada Eriantho-Holoschoenetum australis, ocupant de les depressions humides
de reraduna.
Entre la fauna, diversos elements propis de les zones de dunes, com la sargantana
cua-roja (Acanthodactylus erythrurus), l’escarabat piloter o la formiga-lleó, hi tenen
també poblacions relictes.
Durant el pas migratori tardoral o primaveral, i sobretot durant l’hivern, la vora del mar
és utilitzada per diverses espècies d’aus limícoles per alimentar-s’hi i descansar (tèrrits,
corriols...), així com la mar també és concorreguda per grans concentracions de
baldrigues que s’hi alimenten els dies de mar calma, algunes, però certament assídues,
calàbries, mascarells i gavots els dies de mar grossa, diferents espècies de xatracs i de
gavines que hi reposen i pesquen habitualment, corbs marins...