Diagnosi-Proposta - Salvem la Platja Llarga

1. Introducció
El present document vol apuntar les mesures tècnicament més adequades per
aconseguir una millor integració ambiental i paisatgística de qualsevol projecte
d’ordenació de la Platja Llarga, bé sia a càrrec de la Direcció General de Costes del
Ministeri de Medi Ambient, o per qualsevol altra administració.
2. Els valors naturals de la platja Llarga
La platja Llarga té dos parts molt diferenciades; la part nord, que connecta amb l’Espai
d’Interès Natural de la Punta de la Móra (popularment conegut com el Bosc de la
Marquesa) i on l’ocupació de la reraplatja s’ha realitzat bàsicament amb l’ús de
càmping, i la part sud, des de l’aparcament principal de la zona dels restaurants i del
Iot fins al morrot rocós que la separa de la Cala Romana, on nombroses edificacions,
tals com cases, restaurants, instal·lacions del Club Marítim, i aparcaments, ocupen la
reraplatja i fins i tot la platja. A més, quan més al sud, més s’apropa el traçat de la via
del ferrocarril a la pròpia platja, de manera que l’espai funcional és molt menor.
Tot i així, el relatiu aïllament de la platja d’espais urbans a causa de la llunyania a la
ciutat, i el pas del corredor d’infraestructures de la N-340 i la via del ferrocarril, la
inexistència d’accessos i aparcaments a la part nord i la manca de grans equipaments
turístics propers tals com hotels o edificis d’apartaments, han determinat el fet de què
s’hagi mantingut en condicions relativament originals, a diferència de platges més
urbanes de Tarragona com són les del Miracle i l’Arrabassada que han estat
radicalment transformades, fins a convertir-se en espais d’oci i lleure sense cap
connexió amb el medi natural propi de les àrees de platja.
A la platja Llarga, però, subsisteixen diversos elements de valor natural destacable. Al
nord de la zona d’aparcaments, malviu un cordó de dunes, molt malmès per les
instal·lacions dels càmpings adjacents – trepig, fixació amb tanques, ocupació per part
de caravanes i punts d’acampada, invasió de plantes alòctones..-.
Tot i així, aquest cordó de dunes vegetades, muntanyans, conserva mostres d’alguns
dels hàbitats psammòfils protegits per la Directiva Hàbitats, com són:
- Dunes embrionàries amb comunitats obertes de jull de platja (Elymus farctus),
Sporobolus pungens,...de les platges arenoses.
- Dunes estabilitzades, amb comunitats de Crucianella maritima, gavó marí
(Ononis natrix subsp. Ramosissima), bufalaga marina (Thymelaea hirsuta)... de
les platges arenoses.
- Savinoses (màquies o garrigues amb abundància de Juniperus phoenicea
subsp. eumediterranea arborescents) calcícoles, de les contrades mediterrànies.