Diagnosi-Proposta - Salvem la Platja Llarga

Consideracions sobre el projecte de passeig marítim a la Platja Llarga de Tarragona
PER UNA PLATJA NATURAL
Diagnosi ambiental i proposta d'actuació
GEPEC – Ecologistes de Catalunya
Tarragona, març 2006

1. Introducció
El present document vol apuntar les mesures tècnicament més adequades per
aconseguir una millor integració ambiental i paisatgística de qualsevol projecte
d’ordenació de la Platja Llarga, bé sia a càrrec de la Direcció General de Costes del
Ministeri de Medi Ambient, o per qualsevol altra administració.
2. Els valors naturals de la platja Llarga
La platja Llarga té dos parts molt diferenciades; la part nord, que connecta amb l’Espai
d’Interès Natural de la Punta de la Móra (popularment conegut com el Bosc de la
Marquesa) i on l’ocupació de la reraplatja s’ha realitzat bàsicament amb l’ús de
càmping, i la part sud, des de l’aparcament principal de la zona dels restaurants i del
Iot fins al morrot rocós que la separa de la Cala Romana, on nombroses edificacions,
tals com cases, restaurants, instal·lacions del Club Marítim, i aparcaments, ocupen la
reraplatja i fins i tot la platja. A més, quan més al sud, més s’apropa el traçat de la via
del ferrocarril a la pròpia platja, de manera que l’espai funcional és molt menor.
Tot i així, el relatiu aïllament de la platja d’espais urbans a causa de la llunyania a la
ciutat, i el pas del corredor d’infraestructures de la N-340 i la via del ferrocarril, la
inexistència d’accessos i aparcaments a la part nord i la manca de grans equipaments
turístics propers tals com hotels o edificis d’apartaments, han determinat el fet de què
s’hagi mantingut en condicions relativament originals, a diferència de platges més
urbanes de Tarragona com són les del Miracle i l’Arrabassada que han estat
radicalment transformades, fins a convertir-se en espais d’oci i lleure sense cap
connexió amb el medi natural propi de les àrees de platja.
A la platja Llarga, però, subsisteixen diversos elements de valor natural destacable. Al
nord de la zona d’aparcaments, malviu un cordó de dunes, molt malmès per les
instal·lacions dels càmpings adjacents – trepig, fixació amb tanques, ocupació per part
de caravanes i punts d’acampada, invasió de plantes alòctones..-.
Tot i així, aquest cordó de dunes vegetades, muntanyans, conserva mostres d’alguns
dels hàbitats psammòfils protegits per la Directiva Hàbitats, com són:
- Dunes embrionàries amb comunitats obertes de jull de platja (Elymus farctus),
Sporobolus pungens,...de les platges arenoses.
- Dunes estabilitzades, amb comunitats de Crucianella maritima, gavó marí
(Ononis natrix subsp. Ramosissima), bufalaga marina (Thymelaea hirsuta)... de
les platges arenoses.
- Savinoses (màquies o garrigues amb abundància de Juniperus phoenicea
subsp. eumediterranea arborescents) calcícoles, de les contrades mediterrànies.

Destaca especialment la presència d’uns pocs peus de la raríssima estepa de sorral
(Halimium halimifolium) a la part dunar propera al límit de l’Espai d’Interès Natural de
la Punta de la Móra. Aquesta espècie només es dóna, a Catalunya, en algunes dunes
de l’Alt Empordà, al citat EIN de la Punta de la Móra i al proper Cap de Salou –amb
poblacions, però amb risc de desaparèixer donat el caràcter de sòl urbanitzable dels
espais ocupats per aquesta espècie a Salou-.
També cal esmentar l’existència de diversos peus de savina litoral (Juniperus
phoenicea ssp. eumediterranea), especialment en dos punts on la franja de dunes s’ha
mantingut lliure d’ocupació, són encara retalls dels antics savinars (Juniperetum lyciae)
que caracteritzava el nostre litoral sorrenc; destaquen els poblaments situats al sud del
Iot, que és utilitzat habitualment com punt d’aparcament, i el situat entre el càmping
les Salines i el Camping Las Palmeres, els quals encara també mantenen unes
boniques agrupacions d’aquest arbust que té en aquesta zona litoral de Tarragona,
conjuntament amb alguns punts del Cap de Salou, les úniques poblacions a Catalunya.
Així mateix són realment molt destacables en aquestes àrees d’aparcament –en la part
més central i les zones de menor cota- interessants poblacions de l’estranya cesquera
(Erianthus ravennae) i la curiosa xisca (Imperata cylindrica), amb varietats
relativament poc freqüents de joncs (Scirpus holoschoenus var.australis), espècies
totes elles ja molt rarificades arreu del litoral català, conformant la comunitat
anomenada Eriantho-Holoschoenetum australis, ocupant de les depressions humides
de reraduna.
Entre la fauna, diversos elements propis de les zones de dunes, com la sargantana
cua-roja (Acanthodactylus erythrurus), l’escarabat piloter o la formiga-lleó, hi tenen
també poblacions relictes.
Durant el pas migratori tardoral o primaveral, i sobretot durant l’hivern, la vora del mar
és utilitzada per diverses espècies d’aus limícoles per alimentar-s’hi i descansar (tèrrits,
corriols...), així com la mar també és concorreguda per grans concentracions de
baldrigues que s’hi alimenten els dies de mar calma, algunes, però certament assídues,
calàbries, mascarells i gavots els dies de mar grossa, diferents espècies de xatracs i de
gavines que hi reposen i pesquen habitualment, corbs marins...

3. Problemàtiques actuals del medi
Actualment nombroses problemàtiques afecten aquest patrimoni natural amenaçat.
Algunes d’elles han estat ja apuntades en els apartats anteriors, però val la pena
recordar-les i aprofundir en les mateixes.
- Regressió de la platja i una erosió cada vegada major del cordó dunar
Sembla haver-se detectat en els darrers temps problemes d’estabilitat d’una de les
poques platges que fins ara no havia hagut de rebre cap tipus d’actuació de
regeneració de sorres o construcció de dics i espigons. La manca de cabal al riu Gaià
des de fa ja 30 anys, juntament a la construcció de ports esportius aigües amunt –pel
cas els de Torredembarra i Roda– i les successives ampliacions del Port de Tarragona,
segurament estan afectant ja a la Platja Llarga.
Un dels símptomes més clars és la important regressió del cordó dunar als extrems
nord i sud de la platja, on la franja de platja és més estreta per la presència de la via
del ferrocarril. Aquestes dunes, fixades per les tanques dels càmpings, i sense
possibilitats de retrocedir, reben una erosió preocupant que està afectant la seva
pròpia existència física.
Foto nº1. Peus de lliri de mar (Pancratium maritimum) descalçats per l’erosió
després d’una llevantada.
- Ocupació física de l’espai dunar per usos antròpics diversos.
Els restaurants, les cases i les diverses edificacions que se situen a la Platja Llarga ho
fan directament sobre la franja dunar. Així, aquest cordó dunar només és continu al
nord del restaurant Mirall d’Estiu tot resseguint la tanca dels càmpings, la qual,
paradoxalment, fixa les dunes, alterant-se, però la seva dinàmica natural als fronts de
sotavent i barlovent, i esdevenint llavors molt vulnerable als temporals de llevant; un
fet aquest molt més dramàtic quan més al nord.

Dins els càmpings, nombrosos punts d’acampada se situen directament sobre la
reraduna, de manera que les comunitats vegetals de platja més madures pràcticament
no tenen espai físic per desenvolupar-s’hi. Així mateix, les entrades als càmpings es fan
travessant el cordó dunar i molts usuaris dels càmpings aprofiten les dunes per desar
elements d’oci, fins i tot embarcacions, o per descansar. Molts usuaris de la platja
cullen també les flors de les espècies de duna, especialment de l’atractiu lliri de mar,
contribuint a afeblir les seves poblacions.
Al sud de la zona de restaurants, la franja dunar és mínima, circumscrita a un espai
lliure citat anteriorment sobre el que aparquen nombrosos vehicles, i on fins i tot es
fan fogueres, i a una estreta franja que segueix el límit de les parcel·les de les cases
on malviuen algunes espècies psammòfiles tals com Cakile maritima o Pancratium
maritimum.
A la zona central d’aparcaments i restaurants, on la hiperfreqüentació és clara, tant la
circulació de vehicles com la superposició d’usos –dutxes, lavabos, terrasses dels
restaurants, punt de guaita de la Creu Roja, embarcacions i instal·lacions del Club
Marítim, camí asfaltat de ronda del Iot– han determinat la destrucció de l’espai dunar i
l’existència només d’algun peu aïllat de Pancratium maritimum. A més, les runes i
cascots provinents d’antics murets i instal·lacions com el marge del càmping, units a
una gestió deixada de tota la zona de serveis, s’acumulen a la sorra i al cordó dunar,
convertint-se en elements fixos que alteren la dinàmica de la sorra i ocupen l’espai físic
de l’hàbitat dunar.
Foto nº2 i nº3. A l’esquerra, caravanes al Camping les Palmeres ocupant l’espai de dunes. A la
dreta, diversos vehicles aparcant sobre el petit espai dunar conservat al sud del Iot.
- Destrucció històrica dels aiguamolls de reraplatja
Com ja s’ha dit anteriorment, els topònims de la zona –Camping “Les Salines”– o els
processos d’entollament que es produeixen a la zona d’aparcament després de les
pluges –bassals que arriben a habilitar la nascència del canyissar, joncs i altres
espècies marjalenques d’aiguamoll– denoten que, com en totes les platges d’aquest
àmbit costaner de relleu pla, existien veritables aiguamolls, relativament salobres i
temporals a la zona de reraplatja, tal i com els que persisteixen a l’Espai d’Interès
Natural de la Platja de Torredembarra i Creixell. Aquests antics aiguamolls resten suara
totalment ocupats per les edificacions humanes, els càmpings i la zona d’aparcaments,
i en molts casos han estat reblerts amb enderrocs i terres per impedir precisament el
seu estanyament en èpoques de pluja.

- Introducció d’espècies alòctones
Els ajardinaments propers – cases, restaurants, càmpings – han afavorit la proliferació
de diverses espècies alòctones amb gran capacitat invasora en ambients dunars.
D’entre elles, la més preocupant és Carpobrotus edulis, acompanyat d’algunes espècies
similars com les del gènere Mesembrianthemum. Aquestes espècies ocupen físicament
l’espai dunar impedint el desenvolupament dels seus ecosistemes.
Foto nº4. Peus de Carpobrotus edulis recobrint un espai de dunes a Creixell i ocupació per part
d’embarcacions. Una situació similar es dóna a molts indrets de la platja Llarga.
- Neteja mecànica de la sorra i altres tasques de manteniment
Tot i els seus interessants valors naturals, l’Ajuntament de Tarragona tracta aquesta
platja de manera similar a les altres platges urbanes de la ciutat. Es realitza la neteja
mecànica de la sorra amb maquinària pesada, apurant tot sovint fins al peu de les
dunes, de manera que s’elimina físicament la possibilitat de creixement de les espècies
de preduna com Agropyrum mediterraneum, Cakile maritima o Sporobolus pungens.
- Porta de l’Espai d’Interès Natural de la Punta de la Móra
La Platja Llarga és l’únic accés actual “legal” a l’Espai d’Interès Natural de la Punta de
la Móra, un espai inaccessible des del nord –per ocupació de la ZMT del càmping de la
Móra– i des de l’interior –pel tancament de la finca amb xarxa metàl·lica-. Així,
l’ordenació de l’accés al Bosc de la Marquesa, que especialment en els seu sector més
fràgil, el de Punta de la Creueta, pateix sobrefreqüentació, és especialment important i
depèn significativament de l’ordenació de l’accés al tram final de la platja en qüestió.
- Aïllament de l’espai natural
És dramàtic l’aïllament i fragmentació progressiva que va esdevenint als seus
ecosistemes; és així que la fauna terrestre hi roman absolutament encerclada per
infraestructures lineals quasi bé insalvables. Aquesta és una problemàtica molt
generalitzada al Camp de Tarragona implicant un empobriment progressiu de les
comunitats animals, portant pel cas a la segura extinció de la majoria de les espècies
de mamífers.

4. Criteris d’actuació
Donat que la Platja Llarga no és, encara, una platja urbana artificialitzada en excés,
malgrat els seus elements fisiogràfics i vegetals més propis dels hàbitats de platja hi
restin altament degradats, és important garantir la continuïtat d’aquests ambients i
aquest paisatge cada vegada més escadusser al nostre país.
Per tant, entenem que qualsevol actuació sobre la Platja Llarga ha d’anar encaminada
específicament a aconseguir l’objectiu de conservació i potenciació dels seus valors
naturals, molt per davant d’altres objectius secundaris com l’afavorir-ne el seu ús
públic o la disposició d’infraestructures turístiques que ben segur massificarien l’espai:
- Ordenació de l’ús públic per aconseguir compatibilitzar aquest ús amb la
conservació dels seus valors naturals.
- Regulació de l’accessibilitat a l’Espai d’Interès Natural de la Punta de la Móra
des de la platja Llarga.
- Restauració dels valors naturals caracteritzats per la presència de la vegetació
de sorral i aiguamoll litoral, mitjançant tant l’assoliment d’un espai lliure
suficient per permetre les dinàmiques dunars i de maresma, com per la
potenciació de la vegetació existent, la retirada dels usos actuals que afecten a
les dunes, i la forestació amb noves plantacions.
- A mig i llarg termini, seria desitjable d’aconseguir deslliurar l’àmbit de la Platja
Llarga –des de la via del ferrocarril fins a mar– de bona part dels elements
fixos i estructures actuals, per tal d’assolir la rehabilitació d’un gran espai
natural que incorpori una franja dunar lliure i els aiguamolls de la reraplatja.
Aquest espai lliure permetria, a més, una dinàmica natural de retrocés de la
platja que garantiria la conservació d’aquest recurs de lleure respectuós i
turístic a llarg termini.
Evidentment en general caldrà projectar tractaments més sensibles en la seva meitat
final pròxima a la Punta de la Creuta, amb l’objectiu marc de procurar un paisatge el
més natural possible en aquest sector.

5. Actuacions i mesures a implementar a la Llarga
- Recuperació d’una franja lliure a la platja que permeti la gradació de les
diferents comunitats de vegetació psammòfila.
Cadascuna d’aquestes comunitats necessita una situació concreta i unes condicions
ecològiques determinades que passen per una franja relativament àmplia d’avantduna,
duna i reraduna. Qualsevol projecte a realitzar hauria de respectar aquests espais vitals
per permetre el funcionament de la comunitat vegetal de les dunes; això implica el
retrocés de les instal·lacions del càmping, i el manteniment d’una franja al peu de la
duna lliure, accessible pels aports de detritus vegetals i orgànics aportats pels
temporals i que no estigui malmesa pel trepig. En aquest sentit, la franja de dunes ha
d’estar perfectament protegida, amb tanca fixa pel costat interior dels càmpings i una
tanca dissuasòria –pel cas, postes verticals de fusta i corda de cànem– a la part de
platja, incorporant la senyalització adequada amb els recordatoris de recomanació de
no trepitjar ni fer malbé les dunes.
Foto nº5, nº6 i nº7. Platja de Torredembarra.
Passeres de fusta, corredors i zones delimitades amb postes verticals i corda de cànem,
són actuacions que confereixen l’espai vital pel desenvolupament de la vegetació psammòfila i
garantitzen tanmateix la necessària tranquil·litat a la fauna.

- Regulació i allunyament de l’aparcament de la franja de platja
És necessari que la zona d’aparcament per donar servei a la platja se situï el més
allunyat possible de la franja dunar, per tal d’evitar al màxim els impactes que la
circulació de vehicles i de persones pugui tenir sobre la franja dunar. Els aparcaments
haurien d’estar perfectament concretats i separats de la franja dunar amb tanca de
fusta, i els passos des d’aquest fins a la platja haurien d’estar molt ben delimitats, i
marcats amb tanca de fusta i corda de cànem que, tot definint un itinerari de pas, no
interfereix amb el moviment natural de la sorra.
Foto nº8. Delimitació entre zona d’aparcament i espai natural a la zona verda de la
UAPI-2, a la Pineda
Coherentment caldrà determinar parkings d’hivern arraconats cap a la via del
ferrocarril, d’amplitud limitada donada la baixa freqüentació de la platja en aquesta
època –quasi bé sols amb les places d’aparcament precises per als serveis
d’emergència i per a persones invàlides–, i resituar els aparcaments de gran superfície
necessaris per l’època d’estiu en les diverses parcel·les existents entre la N-340 i la via
del ferrocarril.
- Rescat i trasplantament posterior de peus de plantes afectades per actuacions.
Previ a qualsevol actuació a realitzar a la sorra, és necessari identificar la presència de
peus d’espècies psammòfiles i, utilitzant les tècniques més adequades a cada cas,
procedir a la seva extracció i conservació ex situ fins a l’acabament de les actuacions.
Posteriorment, i sempre a l’època adequada, s’haurà de procedir a la replantació en
l’espai adequat de la platja.
Foto nº9 i nº10.
Pancratium maritimum i
Teucrium polium ssp.
Dunense.
Dues de les espècies que
haurien de ser
“rescatades” dels espais a
afectar per actuacions i
posteriorment
trasplantades.

- Restauració de les dunes actualment destruïdes o molt degradades
Segons la situació relativa de cada sector a restaurar, serà estratègic d’endegar-hi
sistemes de fixació del seu substrat sorrenc -estabilització dels muntanyans dunars- ,
caracteritzar-ne les comunitats vegetals potencials i climàciques, i procedir llavors a la
seva plantació; caldrà talment produir aquestes espècies en vivers autoritzats que
puguin garantir que ell seu genotip sia el més proper a la zona de la Llarga.
Cal destacar, entre les actualment presents, les següents:
Juniperus phoenicea subsp. eumediterranea, Halimium halimifolium, Crucianella maritima, Pancratium
maritimum, Daucus carota ssp. maritimum, Medicago marina, Cakile maritima, Teucrium polium ssp.
dunense, Helichrysum stoechas, Sporobolus pungens, Ammophila arenaria, Eryngium maritimum,
Calystegia soldanella, Ononis natrix ssp. ramosissima, Elymus farctus, Euphorbia paralias, Euphorbia
prostrata, Frankenia laevis, Lagurus ovatus, Paronichia argentea, Plantago crassifolia, Matthiola sinuata...
Foto nº11, nº12, nº13 i nº14. Respectivament, Calystegia soldanella, Matthiola sinuata,
Ononis natrix ssp. ramosissima i Daucus carota ssp. maritima
- Recreació de maresmes amb vegetació d’aiguamoll litoral temporal
En les zones deprimides d’aparcaments actuals seria molt interessant de recuperar la
vegetació d’aiguamoll temporal, conformada bàsicament per jonqueres, com també
salicornars i bosquetons de tamarius -en la seva part més posterior. Per a tal fi s’hauria
d’excavar fins a la cota natural, tot possibilitant l’estanyament, i reperfilant els seus
marges per a facilitar l’assentament de la fauna associada, com els ocells limícoles.
En aquest sentit, segurament la comunitat més interessant a conservar, potenciar i
restaurar serien les comunitats de reraduna amb cesquera (Erianthus ravennae), xisca
(Imperata cylindrica) i joncs (Scirpus holoschoenus var.australis)...

Foto nº15 i nº16. A l’esquerra, aspecte possible en el passat la zona de reraplatja de la Platja
Llarga, i a la dreta, plantació de tamarius a la zona humida de la Sèquia Major de Vila-seca
- Revegetació del talús de la via del ferrocarril
El talús de la via del ferrocarril, com espai lineal paral·lel a la línia de costa, seria un
bon lloc per realitzar una tasca extensa de reforestació amb representació de les
comunitats de màquia i brolla litoral, permetent la integració paisatgística visual i
acústica d’aquesta infraestructura i contribuint a embellir l’entorn de la Platja Llarga.
- Senyalització ambiental i interpretativa
És de gran interès de dissenyar i col·locar diversos plafons ambientals interpretatius
que permetin als usuaris de la platja conèixer, identificar, i conseqüentment apreciar
els valors naturals de la mateixa. Temàtiques a representar en aquests plafons:
a) l’estructura natural d’una platja, amb dunes i aiguamolls de reraduna.
b) els fenòmens naturals de regressió, migració de dunes i dinàmica litoral.
c) les plantes de les dunes, el seu interès i la seva fragilitat.
d) la fauna de les dunes.
e) les aus marines observables des de la platja Llarga.
Foto nº17. Cartell d’informació i recomanació d’actuacions al costat d’una zona d’aparcament
delimitada a l’entrada de l’Espai d’Interès Natural de l’Estany de Sils.

Foto nº18 i nº19. Dos tipologies de plafons informatius d’espècies i d’espais
Aquest material, atractivament dissenyat i en diverses llengües, permetrà als usuaris
de la platja adquirir consciència de la singularitat dels seus valors naturals i, alhora,
augmentar l’atractiu i el valor de la pròpia platja.
- Erradicació manual i detallada de les espècies al·lòctones
Qualsevol actuació a la platja ha d’aconseguir l’erradicació de les espècies al·lòctones,
deixant-la lliure de Carpobrotus edulis, Agave americana, Mesembrianthemum sp.,
Senecio sp., Myoporum sp. i qualsevol espècie exòtica amb potencial invasor. Això té
en compte no només les zones afectades dins la platja sinó també l’erradicació dins les
zones enjardinades properes, per a evitar noves colonitzacions de l’espai de dunes per
part d’aquestes plantes.
- Arbrat públic i ornamental.
Qualsevol actuació que impliqui situar arbrat públic ornamental o d’ombra, haurà de
realitzar-se amb espècies autòctones que no suposin una alteració del paisatge vegetal
propi de la zona (evidentment cal d’impedir la plantació de palmeres exòtiques que
suposarien la conversió “visual” de la Platja Llarga en una platja urbana).
En general es proposa d’utilitzar espècies com els tamarius (Tamarix africana, T.
gallica, T. boveana, T. canariensis), el pi pinyer (Pinus pinea), el pi blanc (Pinus
halepensis) i la figuera (Ficus carica) a les zones més interiors; aquests arbres poden
també servir per a delimitar les places a les àrees d’aparcament. Sí, però, que s’hauria
de mantenir l’agrupació de moreres de gran port existent a la zona de darrera del Iot.

En parterres enjardinats, es pot utilitzar perfectament l’alta diversitat d’espècies
autòctones pròpies d’aquests ambients, tot retolant adequadament els diferents
exemplars a modus de jardí botànic i equipament educatiu.
Si aquests parterres estan sobre la sorra o molt propera a aquesta, es poden
aconseguir conjunts de gran valor ornamental utilitzant les pròpies espècies
psammòfiles, entre d’elles Halimium halimifolium, Helichrysum stoechas, Teucrium
polium ssp. polium, Juniperus phoenicea ssp.eumediterranea, Pancratium maritimum,
Malcolmia littoralis, Limoniastrum monopetalum, Thymleaea hirsuta, Cakile maritima,
Medicago littoralis, Medicago maritima. Si els parterres són interiors, es poden utilitzar
espècies tals com Pistacia lentiscus, Juniperus oxycedrus, Olea europaea var.
sylvestris, Myrtus communis, Chamaerops humilis, Quercus coccifera, Erica multiflora,
Anthyllis cytisoides, Atriplex halimus... Si es realitzen actuacions que afectin a fronts
rocosos o en creïn, com la zona de l’accés a l’aparcament del Club de Tennis Tarragona
sota la via del ferrocarril, es poden plantar o sembrar a les roques espècies pròpies de
la comunitat de Chritmo-Limonietum, com Chritmum maritimum, Limonium gibertii...
Foto nº20. Limoniastrum monopetalum, una espècie de gran interès que podria ser utilitzada
com ornamental sobre les zones de reraplatja.

Enfront l’evidència que un passeig marítim a la Llarga artificialitzaria
el paisatge natural d’aquesta platja, ensems els seus horitzons, i que
tanmateix es poden generar problemàtiques pel foment d’una massificació
a l’Espai d’Interès Natural de la Punta de la Móra, incloent la
presència de bicicletes i mascotes, caldrà obviar-ne lògicament qualsevol
itinerari de passeig: els usuaris ja hi passegen, i en gaudeixen,
respectuosament, per la seva sorra arran de mar, essent sens dubte aquest
l’itinerari de passeig més agraït de la nostra costa.
Foto nº21. Passera a la zona de dunes de l’EIN de la Platja de Torredembarra.
Equipament precís sols per a ordenar l’accés a la platja des de les zones d’aparcament.
- Eco-condicionament de les concessions sobre Zona Marítimo Terrestre
A la platja Llarga existeixen nombroses concessions del Ministeri de Medi Ambient per
poder desenvolupar activitats econòmiques –especialment restaurants i càmpings- i
esportives –el Club Marítim-. Aquestes activitats, fins la data, s’han realitzat sense
pràcticament cap implicació en la conservació dels valors naturals de la platja ni tan
sols en la conscienciació als usuaris de les activitats sobre la seva presència i interès.
Creiem que serà especialment interessant, pel futur venider, poder condicionar la
renovació de concessions existents o noves concessions a un compromís de col·laborar
en la conservació de les dunes i el seu paisatge via la participació activa –jornades de
voluntariat, participació econòmica, vigilància– i passiva –edició de materials
informatius, conscienciació i educació ambiental dels usuaris...

- Recuperació de les praderies marines ensems l’amplitut de la platja
Les praderies submergides tant de Posidonia oceanica com de Cymodocea nodosa
representen alhora estructures altament eficaces en fixar la sorra de les platges; a la
zona es presenten altament malmeses, i la seva potenciació pot resultar altament
sinèrgica per la recuperació de l’amplitut de la platja, i de les comunitats vegetals i
animals associades. També pot ser indicat en aquest sentit, cal estudiar-ho, la
disposició de biòtops submergits de forma que modifiquin la deriva dels corrents de
transport i impliquin una nova aportació i sedimentació de sorres.
- Recuperació de la connectivitat biològica i enteniment del seu continum
ambiental
Cal no menysprear la necessitat imperiosa de garantir la connectivitat dels ecosistemes
de la Platja Llarga amb l’interior del país, arranjant els precisos passos de fauna a
través de totes les infraestructures lineals presents i en curs –FFCC, actual N340 i
futura variant de la N340, AP7-.
Tanmateix, coherentement amb els darrers plantejaments ja proposats públicament pel
GEPEC, cal entendre la Llarga, i així planificar tot l’àmbit, com a un espai natural
indeslligable de la CORONA VERDA del llevant tarragoní, espai alhora també
fortament imbricat en el reclamat Parc Natural del Gaià i la Seva Mar.
PROPOSTA DE CORONA VERDA AL LLEVANT TARRAGONÍ
Plànol extret de la proposta global de preservació per a la Conca del riu Gaià i el litoral associat,
en el marc de la nova XARXA NATURA 2000 europea.

ÀMBIT DE REFERÈNCIA DEL RECLAMAT PARC NATURAL DEL GAIÀ I LA SEVA MAR
Plànol extret de la proposta global de preservació per a la Conca del riu Gaià i el litoral associat,
en el marc de la nova XARXA NATURA 2000 europea.