Aigua a les àrees de servei II

On ha estat possible, la cartografia s’ha elaborat a partir de la interpretació d’ortofotomapes
a escala 1:5000 de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC). En les zones que quedaven fora
de l’àmbit de l’ICC (Monegros i Pina) ha calgut fer ús d’altres fonts d’informació. En el cas
dels Monegros s’ha obtingut l’ortofotomapa corresponent a través del Sistema de Información
Geogràfica de Parcelas Agrícolas (SIGPAC), val a dir però, que la qualitat d’aquesta imatge és
molt inferior a la proporcionada per les imatges de l’ICC. En el cas de Pina no ha estat
possible obtenir la imatge a través del SIGPAC perquè aquesta s’obtenia excessivament
distorsionada. Per aquesta estació s’ha elaborat un croquis detallat a partir de la informació
recollida en la fase d’observació i treball de camp.
L’elaboració dels mapes tenia com a principal objectiu l’estimació de la superfície de les
principals cobertes del sòl de l’àrea de servei. Per portar a terme aquesta tasca calia definir
prèviament el perfil de les categories que s’inclourien a la llegenda, finalment s’han distingit
4 categories:
- Coberta
- Pavimentat
- Vegetació
- Bassa d’aigua
El disseny d’aquesta classificació s’explica bàsicament per dos motius. Ens interessa distingir
entre la superfície de coberta i la superfície pavimentada per poder comptabilitzar la
quantitat d’aigua pluvial que es podria recollir d’aquests dos tipus de superfície impermeable.
I per altra banda, ens interessa conèixer la superfície de coberta vegetal per calcular les
necessitats de reg de la vegetació.
Un cop definides les categories ha començat el procés de digitalització a través de la
interpretació de les fotografies aèries. El procés s’ha completat amb una verificació sobre el
terreny de la correcta interpretació de les diferents cobertes del sòl.
2.1.5.2. Recull de dades climàtiques
El conjunt de dades climàtiques utilitzades en la investigació s’han obtingut de l’Atles
Climàtic Digital de la Península Ibèrica (ACDPI). Els mapes inclosos en aquest atles s’han
dissenyat a partir de les dades climàtiques registrades en les estacions meteorològiques
repartides pel territori ibèric. Les series temporals utilitzades compten amb un mínim de 15
anys en el cas de les temperatures i d’un mínim de 20 anys en el cas de les precipitacions. La
llargada de les sèries temporals ens assegura l’obtenció d’unes mitjanes climàticament
significatives.
Les estacions meteorològiques representen punts puntuals insubstituïbles dins del territori.
Quan es volen obtenir dades climàtiques per a un indret determinat cal esbrinar la situació de
les estacions climàtiques més properes i aplicar un dels mètodes d’interpolació existents per
55