Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
Les aigües grises que es produeixen a la benzinera només suposen un 16% <strong>de</strong>l total <strong>de</strong> <strong>les</strong><br />
aigües grises produï<strong>de</strong>s a l’àrea <strong>de</strong> <strong>servei</strong>. La resta es produeixen a la cafeteria on el nombre<br />
<strong>de</strong> punts <strong>de</strong> consum d’aigua és molt més elevat. El volum d’aigües grises que es produeix a la<br />
benzinera no experimenta grans variacions entre <strong>les</strong> <strong>àrees</strong> <strong>de</strong> <strong>servei</strong> <strong>de</strong> la mostra, en canvi, el<br />
<strong>de</strong> la cafeteria sí que experimenta variacions. Els valors més alts s’observen a <strong>les</strong> <strong>àrees</strong> <strong>de</strong><br />
Pina <strong>de</strong> Ebro i Lleida, <strong>les</strong> <strong>àrees</strong> amb major consum d’aigua a la cafeteria (Figura 3.39.).<br />
3.3.4. RECUPERACIÓ CONJUNTA D’AIGÜES PLUVIALS I GRISES<br />
La recuperació conjunta <strong>de</strong> <strong>les</strong> aigües pluvials i grises presenta una sèrie d’avantatges<br />
respecte a l’aprofitament aïllat <strong>de</strong> <strong>les</strong> aigües grises. Per una banda, permet reutilitzar un<br />
major volum d’aigua i per l’altra, permet obtenir una millor qualitat <strong>de</strong> l’aigua, en barrejar<br />
aigua <strong>de</strong> la pluja amb un nivell <strong>de</strong> qualitat elevat amb <strong>les</strong> aigües grises. S’ha calculat que el<br />
percentatge d’aigua <strong>de</strong> la pluja en la barreja seria <strong>de</strong> mitjana <strong>de</strong>l 42% <strong>de</strong> l’aigua recuperada<br />
(Figura 3.40.). No obstant, cal tenir en compte que aquest valor variarà fortament en funció<br />
<strong>de</strong>l règim <strong>de</strong> precipitacions. Durant els mesos d’estiu el percentatge d’aigües pluvials a la<br />
barreja serà pràcticament inexistent, especialment en <strong>les</strong> zones més àri<strong>de</strong>s.<br />
Figura 3.40. Recuperació conjunta d’aigües pluvials i grises. Percentatge d’aigua pluvial i<br />
aigua grisa en la barreja.<br />
Montseny<br />
Alt Camp<br />
Montblanc<br />
Les Garrigues<br />
Lleida<br />
Fraga<br />
Monegros<br />
Pina <strong>de</strong> Ebro<br />
0% 20% 40% 60% 80% 100%<br />
Font: Elaboració pròpia.<br />
Agües pluvials<br />
Aigües grises<br />
El volum d’aigua conjunt que es pot reutilitzar a <strong>les</strong> <strong>àrees</strong> <strong>de</strong> <strong>servei</strong> <strong>de</strong> la mostra ascen<strong>de</strong>ix a<br />
uns 4800 m 3 <strong>de</strong> mitjana. En aquest cas el Montseny i Lleida <strong>de</strong>staquen per l’elevat volum<br />
d’aigües pluvials i grises sensible <strong>de</strong> ser reutilitzat (Figura 3.41.). El Montseny <strong>de</strong>staca perquè<br />
també pot recuperar el major volum d’aigües pluvials i Lleida perquè és la major productora<br />
d’aigües grises. Els casos <strong>de</strong>ls Monegros i Pina <strong>de</strong> Ebro són especialment interessants perquè<br />
110