Aigua a les àrees de servei II

El contingut en matèria orgànica està molt relacionat amb l’estructura i fertilitat del sòl.
Aquest és elevat en tots els sòls i per tant, no es restrictiu pel desenvolupament òptim de la
vegetació.
Pel que fa als nutrients del sòl, els valors de fòsfor i potassi assimilable són elevats en tots els
sòls excepte en el cas de Fraga. De totes formes, les concentracions registrades no són
limitants per a la vegetació. Hauria estat interessant conèixer també la concentració de
nitrats al sòl per poder valorar si el fet de regar amb una aigua amb una elevada concentració
en nitrats perjudica la qualitat del sòl.
La qualitat de l’aigua de reg pot afectar les propietats químiques del sòl però també hi ha
altres factors com les pràctiques de manteniment de la jardineria (fertilització, dosi de reg,
pendent...) que també determinen les propietats del sòl. A més a més, cal tenir en compte
que el sòl és un medi heterogeni i per tant, la seva anàlisis pot variar molt depenent del
mètode i la zona de mostreig.
3.3.2. RECUPERACIÓ D’AIGÜES PLUVIALS
A continuació, s’avalua el volum d’aigua pluvial que podria ser recuperat en una àrea de
servei. A causa de la seva diferent qualitat, s’ha distingit entre l’aigua que es pot recollir de
la superfície impermeable i l’aigua que es pot recollir de la superfície de coberta.
3.3.2.1. Aigua d’escorrentia
Inicialment s’ha considerat valoritzable tota l’aigua que precipita sobre la superfície
impermeable de l’àrea de servei (superfície pavimentada i superfície de coberta). Aplicant un
coeficient d’escorrentia de 0,95, s’ha estimat que de la superfície impermeable de les àrees
de servei es poden recollir entre 7000 m 3 i 21000 m 3 d’aigua aproximadament (figura 3.36.).
Les àrees de servei on es pot recollir un major volum d’aigua són el Montseny gràcies al seu
règim de precipitacions més humit i en segon lloc Lleida perquè presenta major superfície
impermeabilitzada que la resta. A Fraga i els Monegros es poden recollir les quantitats més
discretes com a conseqüència de les menors aportacions pluviomètriques que reben aquestes
àrees.
106