Aigua a les àrees de servei II

(nematodes intestinals, Escherichia coli) per poder valorar si la utilització d’aquesta aigua pot
suposar algun risc per a la salut.
Figura 3.35. Bassa de reg de l’àrea de servei de Fraga
Font: Elaboració pròpia
Amb les dades disponibles es pot concloure que el paràmetre més restrictiu per a la vegetació
és la conductivitat (Taula 3.11.). Aquest sobrepassa el límit marcat en els criteris de qualitat
de l’aigua regenerada de l’ACA situat en > 3000 mS·cm -1 en les àrees de Montblanc i Pina de
Ebro. En la resta de les àrees els valors també són elevats tot i que no arriben a excedir el
límit recomanat. Aquest fet hauria de ser tingut en compte en el maneig de la vegetació i en
la planificació del reg. Cal fer un rentat de les sals periòdicament.
El pH de l’aigua de reg és bàsic però no és restrictiu, si aquest fos excessivament bàsic, pH >
9, podria fins i tot arribar a comportar problemes de precipitació de sals i immobilització de
nutrients.
També s’han detectat valors excessivament elevats de nitrats i fòsfor total. El RD 849/1986
estableix en 10 mg/l el contingut màxim de nitrats i fòsfor total en l’aigua per ser abocada a
llera pública. Més de la meitat de les àrees de servei superen aquest valor pels nitrats, en el
cas del Monseny aquest valor és especialment restrictiu. El contingut en fòsfor també supera
els 10 mg/l a l’àrea del Montseny i a l’àrea dels Monegros B, però aquesta concentració no és
restrictiva per a la vegetació. De fet, un contingut elevat d’aquests nutrients en l’aigua
depurada pot complementar sòls amb una baixa concentració dels mateixos i per tant, pot ser
103