Aigua a les àrees de servei II

3.2.5. EL FLUX DE L’AIGUA A LES ÀREES DE SERVEI
El diagrama de flux és una eina que ens permet fer una representació gràfica de la gestió de
l’aigua mitjançant la visió ecosistèmica del nostre espai urbanitzat. Així, s’entén l’espai
urbanitzat com un ecosistema que per al seu manteniment necessita d’una sèrie d’entrades
(materials, aigua i energia) i genera una sèrie de sortides (residus sòlids, aigües residuals i
contaminació atmosfèrica) (Prat, 1998). Aquesta eina ens permet conèixer el destí i volum
d’aigua que circula per l’àrea de servei i per tant, serveix com a bon resum per entendre
globalment la gestió de l’aigua en aquestes instal·lacions. Els càlculs s’han realitzat a través
de dades reals quan ha estat possible; quan aquestes dades no eren disponibles, ha calgut
recórrer a estimacions.
El diagrama de flux integra els fluxos natural i artificial de l’aigua. L’aigua de la pluja és
iniciadora del flux natural i la font de subministrament d’aigua potable és iniciadora del flux
artificial. Els diagrames de flux que es presenten a les figures 3.24-3.31 il·lustren l’actual flux
de l’aigua a les àrees de servei.
La diferenciació entre superfície permeable i impermeable ha servit com a punt de partida
per descriure el flux natural de l’aigua. S’ha distingit entre l’aigua que precipita sobre la
zona que hem denominat urbanitzada i l’aigua que precipita sobre la zona enjardinada. El
comportament de l’aigua en una i altra és molt diferent. En el primer cas, s’ha assumit que
tota l’aigua que precipita es converteix en escorrentia superficial o és evaporada, en canvi,
en el cas de la zona enjardinada s’ha assumit que l’aigua que entra en contacte amb aquesta
zona s’evapotranspira o s’infiltra, i en darrer cas es converteix en escorrentia superficial. És
interessant ressaltar que els valors d’ET que apareixen a les fletxes no corresponen a una
mesura de l’evapotranspiració real sinó que aquests han estat calculats a partir del mètode
de Costello. Els valors per l’escorrentia superficial i la infiltració en la zona enjardinada no
s’han inclòs a les fletxes per la dificultat d’estimació d’aquests valors.
L’altra entrada correspon a una font de subministrament d’aigua potable per abastir la
gasolinera, la cafeteria i la depuradora. L’aigua potable consumida es depura a la mateixa
instal·lació i després és reutilitzada en el reg de la zona enjardinada. Si hi ha aigua depurada
sobrant s’aboca a la llera de l’àrea de servei pública o privada.
Altres entrades a considerar serien l’aigua mineral de venta a la cafeteria i botigues o l’aigua
continguda en els aliments també anomenada aigua virtual (Allan, 1997). Tanmateix, s’ha
considerat que aquestes formes quedaven fora de l’abast de l’estudi per la seva complexa
anàlisi i quantificació.
L’àrea de servei presenta un interès afegit pel fet de tractar-se d’un sistema urbà a petita
escala i estar allunyat d’altres sistemes urbans. La seva mida reduïda permet entendre i
descriure la interacció de l’aigua amb el medi amb un nivell de detall molt interessant i per
altra banda, el seu aïllament permet fer un estudi rigorós de les transformacions de l’aigua.
Tot això, porta a l’àrea de servei a ser considerada com una unitat d’estudi molt valuosa.
95