Aigua a les àrees de servei II

En aquest punt no ens interessa presentar mitjanes sinó que es pretenen ressaltar les
diferències que el gradient climatològic planteja en la gestió de l’aigua de la zona
enjardinada.
Les condicions climàtiques tenen un paper destacat en el càlcul de la evapotranspiració del
jardí. Variables que determinen el valor de l’evapotranspiració com la temperatura, la
precipitació o la radiació solar varien fortament al llarg de l’any i per tant, les necessitats de
reg també variaran molt en funció de l’època de l’any. Per exemple a la tardor, en les àrees
de servei de la mostra pràcticament no és necessari regar i en canvi a l’estiu totes les àrees
necessiten setmanalment aportacions substancioses d’aigua. Cal recordar que aquests càlculs
reflecteixen les necessitat hídriques de la vegetació per tal que aquesta no pateixi estrès
hídric i per tant, estèticament no mostri la manca d’aigua.
Per calcular les necessitats de reg s’ha considerat que cal fer una aportació extra d’aigua del
20% per rentar l’excés de salinitat del sòl (Ls * ). Aquesta aportació és especialment important
quan la zona enjardinada és regada amb aigües amb un elevat contingut en sals, com és el cas
de Pina de Ebro. L’altre factor que s’ha considerat ha estat la precipitació efectiva, com
aquella fracció de la precipitació que queda disponible per les plantes. Els valors de
precipitació efectiva variaran notablement en funció de les condicions del sòl i del terreny i
de les característiques de la precipitació. Per això, en el càlcul de la precipitació efectiva
s’han considerat dos escenaris diferents: valors de pluja efectiva del 90% i del 20% en un
segon escenari (taula 3.10). Els valors del 90% corresponen a una situació ideal amb sòls
profunds i plans i amb una elevada taxa d’infiltració, en canvi valors del 20% de pluja efectiva
probablement s’aproximin més a les condicions reals. Les condicions abans esmentades no es
produeixen i a més a més, la pluviometria en molts dels casos és torrencial.
En aquest estudi ens hem inclinat per la utilització de la fórmula més general de Turc per fer
els càlculs posteriors, donat que l’àmbit geogràfic d’aquest estudi comprèn dues comunitats
autònomes amb informació climatològica desigual i no sempre disponible per a totes les àrees
de servei. Així mateix, hem optat per utilitzar el 20% de precipitació efectiva basant-nos en
les justificacions anteriorment esmentades.
Alhora de fer el còmput anual s’ha assumit que part de l’aigua que precipita queda
emmagatzemada al sòl, però també cal tenir en compte que el còmput anual oculta
informació rellevant de la variació estacional de les condicions climàtiques. Tanmateix, els
valors anuals si que ens proporcionen informació útil sobre la quantitat de recursos que es
requereixen per mantenir el valor ornamental de la zona enjardinada.
94