Aigua a les àrees de servei II

More documents

Recommendations

Info

3.2.4. CONSUM D’AIGUA NO POTABLE. NESSECITATS TEÒRIQUES DE REG El consum d’aigua no potable a les àrees de servei es produeix exclusivament a la zona enjardinada on es rega amb aigües regenerades. No ha estat possible obtenir les dades del consum d’aigua en aquesta zona, per això únicament s’han calculat les necessitat teòriques de reg de la vegetació a partir del mètode de Costello. Tanmateix, la vegetació mostra símptomes de patir un cert deteriorament de les seves condicions, fet atribuïble a dos factors: unes pràctiques de gestió poc adequades i una planificació del reg per sota de les necessitats hídriques. De fet, la política de l’empresa se situa en aquesta línia, considera que les condicions d’escassetat d’aigua són típiques i inevitables en el nostre país i per tant, s’ha d’assumir un cert dèficit hídric en la vegetació. Partint del mètode de Costello del coeficient del jardí, primerament s’ha calculat la evapotranspiració del jardí (EVJ) i seguidament, s’han calculat les necessitats de reg tenint en compte la precipitació eficaç, el rentat de sals de la zona radicular i l’eficiència del sistema de reg. En el nostre cas d’estudi, el coeficient del jardí depèn principalment del tipus d’espècies de la zona enjardinada. S’ha utilitzat un coeficient de cultiu mitjà per arbusts i arbres amb un valor de 0,5 i un coeficient de cultiu baix pels prats amb un valor de 0,6 (veure la taula 2.1. presentada en la secció anterior). El coeficient d’espècie s’ha calculat fent el sumatori de la multiplicació de la proporció de cada tipus de planta pel coeficient de cultiu associat. El Montseny és l’estació amb un coeficient d’espècie més baix a causa de la seva major proporció d’arbres. Els arbres tenen unes necessitats hídriques menors que les gespes, per això la resta d’àrees amb un 70-85% de la superfície coberta per prats mostren uns coeficients lleugerament més elevats. Taula 3.10. Necessitats teòriques de reg de la zona enjardinada de les àrees de servei segons diferents supòsits Àrea servei Necessitats teòriques de reg (m 3 /estació de servei·any) ET Thornthwaite ET SMC ET Turc 90%pluja 20% pluja 90%pluja 20% pluja 90% pluja 20% pluja efectiva efectiva efectiva efectiva efectiva efectiva Montseny 0 11166 0 29088 530 37005 Alt Camp 0 12311 1777 23714 9710 34783 Montblanc 0 13857 12932 37471 10274 38231 Garrigues 0 11959 21728 36775 13129 30331 Lleida 0 9919 8948 19983 12049 24667 Fraga 1528 13165 16383 29141 19880 31517 Monegros 1023 12298 - - 18765 30040 Pina de Ebro 0 13638 26598 40356 19438 33197 Font: Elaboració pròpia 93
En aquest punt no ens interessa presentar mitjanes sinó que es pretenen ressaltar les diferències que el gradient climatològic planteja en la gestió de l’aigua de la zona enjardinada. Les condicions climàtiques tenen un paper destacat en el càlcul de la evapotranspiració del jardí. Variables que determinen el valor de l’evapotranspiració com la temperatura, la precipitació o la radiació solar varien fortament al llarg de l’any i per tant, les necessitats de reg també variaran molt en funció de l’època de l’any. Per exemple a la tardor, en les àrees de servei de la mostra pràcticament no és necessari regar i en canvi a l’estiu totes les àrees necessiten setmanalment aportacions substancioses d’aigua. Cal recordar que aquests càlculs reflecteixen les necessitat hídriques de la vegetació per tal que aquesta no pateixi estrès hídric i per tant, estèticament no mostri la manca d’aigua. Per calcular les necessitats de reg s’ha considerat que cal fer una aportació extra d’aigua del 20% per rentar l’excés de salinitat del sòl (Ls * ). Aquesta aportació és especialment important quan la zona enjardinada és regada amb aigües amb un elevat contingut en sals, com és el cas de Pina de Ebro. L’altre factor que s’ha considerat ha estat la precipitació efectiva, com aquella fracció de la precipitació que queda disponible per les plantes. Els valors de precipitació efectiva variaran notablement en funció de les condicions del sòl i del terreny i de les característiques de la precipitació. Per això, en el càlcul de la precipitació efectiva s’han considerat dos escenaris diferents: valors de pluja efectiva del 90% i del 20% en un segon escenari (taula 3.10). Els valors del 90% corresponen a una situació ideal amb sòls profunds i plans i amb una elevada taxa d’infiltració, en canvi valors del 20% de pluja efectiva probablement s’aproximin més a les condicions reals. Les condicions abans esmentades no es produeixen i a més a més, la pluviometria en molts dels casos és torrencial. En aquest estudi ens hem inclinat per la utilització de la fórmula més general de Turc per fer els càlculs posteriors, donat que l’àmbit geogràfic d’aquest estudi comprèn dues comunitats autònomes amb informació climatològica desigual i no sempre disponible per a totes les àrees de servei. Així mateix, hem optat per utilitzar el 20% de precipitació efectiva basant-nos en les justificacions anteriorment esmentades. Alhora de fer el còmput anual s’ha assumit que part de l’aigua que precipita queda emmagatzemada al sòl, però també cal tenir en compte que el còmput anual oculta informació rellevant de la variació estacional de les condicions climàtiques. Tanmateix, els valors anuals si que ens proporcionen informació útil sobre la quantitat de recursos que es requereixen per mantenir el valor ornamental de la zona enjardinada. 94
Page 1 and 2: 2. METODOLOGIA La metodologia utili
Page 3 and 4: I. Aspectes generals de l’àrea d
Page 5 and 6: informació sobre els criteris util
Page 7 and 8: En darrer lloc, les observacions s
Page 9 and 10: tal d’assignar-li el valor més i
Page 11 and 12: 2.3. CÀLCUL DE LES NECESSITATS HÍ
Page 13 and 14: A la fórmula de Turc (4), ETP és
Page 15 and 16: 3. RESULTATS 3.1. CARACTERITZACIÓ
Page 17 and 18: 3.1.1. CARACTERÍSTIQUES CLIMÀTIQU
Page 19 and 20: Temperatura mitjana mínima (ºC) 2
Page 21 and 22: La darrera variable que s’ha anal
Page 23 and 24: Percentatge (%) 100 Figura 3.7. Per
Page 25 and 26: N 20 0 100 m Figura 3.9. Cobertes d
Page 27 and 28: N Figura 3.11. Cobertes del sòl de
Page 29 and 30: N 20 0 100 m Figura 3.13. Cobertes
Page 31 and 32: Figura 3.15. Croquis detallat de le
Page 33 and 34: Els prats són gramínies plantades
Page 35 and 36: es produeixi una disminució de la
Page 37 and 38: freda, altres un doble polsador d
Page 39 and 40: 3.2.3. CONSUM D’AIGUA POTABLE EL
Page 41 and 42: mostra la quantitat de vehicles que
Page 43 and 44: elacionar el consum per càpita als
Page 45: Figura 3.22. Distribució del consu
Page 49 and 50: 21346 Escorrentia superficial 21346
Page 51 and 52: 14764 Escorrentia superficial 496 E
Page 53 and 54: 3.3. INTRODUCCIÓ DE FONTS ALTERNAT
Page 55 and 56: Figura 3.34. Volum d’aigües rege
Page 57 and 58: eneficiós pel desenvolupament de l
Page 59 and 60: El contingut en matèria orgànica
Page 61 and 62: d’una coberta que faci possible l
Page 63 and 64: Les aigües grises que es produeixe

Aigua a les àrees de servei II

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?