Aigua a les àrees de servei II

a l’àrea de servei. En el càlcul de la freqüència d’ús d’urinaris i inodors s’ha suposat que
l’àrea de servei és freqüentada per més homes que dones.
- el consum per activitat s’ha multiplicat per un factor d’eficiència. En aquelles àrees de
servei on s’ha detectat en les aixetes de la cafeteria un cabal baix(5l/min)
s’ha penalitzat el consum un 30%.
- l’àrea de servei de Lleida i Pina de Ebro s’han exclòs de la mostra perquè presenten un
consum d’aigua a la cafeteria més elevat que la resta sense que hi hagi una variable
coneguda que expliqui aquesta diferència. El major volum d’aigua consumit potser es
podria atribuir a variables que queden fora de l’abast d’aquest estudi com una major
preferència dels usuaris a aturar-se en aquestes àrees o a fuites en el sistema de
distribució.
La distribució dels usos interiors de la cafeteria es mostra a la figura 3.22. El consum d’aigua
és aproximadament el mateix a la cuina (47.4%) i a la zona de lavabos (51.1%). L’ús majoritari
correspon al rentavaixelles amb un 26,0% del consum total. En segon lloc apareixen el
rentamans i l’inodor amb un consum del 20,3%. La dutxa és el dispositiu que consumeix menys
aigua a causa de la seva baixa freqüència d’ús.
Taula 3.9. Consum d’aigua i freqüència d’ús per activitat i per càpita.
Activitat Consum activitat Freqüència d'ús
(veg/dia·pers)
Rentamans 4 l 0,5625
Inodor 6 l 0,375
Urinari 3 l 0,375
Dutxa 30 l 0,002
Pica cuina 10 l 0,021 / 0,026
Rentagots 30 l 0,016 / 0,021
Rentavaixelles 300 l/h 16h / 24h
Font: Elaboració pròpia
També s’ha calculat la distribució d’usos a la benzinera. S’ha assumit que tota l’aigua
consumida correspon als usos associats als lavabos. La distribució dels usos s’ha determinat a
partir de la freqüència d’ús de cada dispositiu, aquesta s’ha considerat la mateixa que en el
cas de la cafeteria. El rentamans i l’inodor consumeixen el mateix volum d’aigua, un 40%, i en
canvi, l’urinari consumeix únicament el 20% de l’aigua (Figura 3.23.).
91