Aigua a les àrees de servei II

elacionar el consum per càpita als lavabos de la cafeteria amb la mitjana del cabal
subministrat als rentamans s’ha obtingut un bon coeficient de correlació R 2 =0.6811, de forma
que es corrobora aquesta hipòtesi (Figura 3.20.)
Per últim, s’ha constatat que s’estableix un bon nivell de correlació entre el volum de
precipitació i l’aigua potable consumida (R 2 ). La relació s’estableix al contrari del que seria
raonable, on hi ha una major disponibilitat d’aigua és on es consumeix menys aigua (Figura
3.21.). Tanmateix, en aquesta anàlisi no s’ha inclòs l’àrea del Montseny.
Precipitació (mm)
Figura 3.21. Consum d’aigua potable versus precipitació.
600
500
400
300
200
100
R 2 = 0,8777
0
0 5000 10000 15000 20000 25000
Consum aigua potable (m 3 )
Font: elaboració pròpia
3.2.3.1. Distribució del consum d’aigua en els usos interiors
A continuació, s’analitza el consum d’aigua de forma més desglossada amb l’objectiu
d’estimar el volum d’aigua d’una qualitat determinada que es produeix. La utilització del
terme produir s’explica pel fet que part de l’aigua consumida pot ser reutilitzada i per tant,
la podem considerar com un producte amb un cert valor associat. Aquesta anàlisi ha permès
quantificar el consum associat a cada ús de l’aigua. Amb aquest objectiu s’han realitzat una
sèrie de suposicions respecte a l’ús de la cafeteria:
- consum per activitat: s’ha establert el consum d’aigua per activitat a partir d’un estudi
sobre el consum d’aigua als edificis de la RMB (Domene i Saurí, 2004), l’observació directa
i la consulta de les característiques tècniques dels dispositius.
- freqüència d’ús: la freqüentació d’ús per càpita dels dispositius de la cuina i la dutxa s’ha
determinat a partir de l’entrevista directa amb els professionals que hi treballen. En
canvi, en l’ús dels lavabos s’ha fet una aproximació tenint en compte que el 75% dels
usuaris de l’àrea de servei utilitza els lavabos de la cafeteria una vegada en la seva visita
90