Aigua a les àrees de servei II
Aigua a les àrees de servei II Aigua a les àrees de servei II
L’altra condició climàtica estretament relacionada amb el desenvolupament de la vegetació és la temperatura, especialment els seus valors màxims i mínims. En les temperatures mitjanes no s’expressen diferències significatives; la temperatura mitjana anual és de 14ºC per a totes les àrees de servei i les mitjanes mensuals, tot i que presenten major variabilitat tampoc permeten establir una tendència clara. En canvi, els valors màxims i mínims mitjans si que ens mostren algunes diferències climàtiques en l’àrea d’estudi. Les temperatures mínimes poden convertir-se en un factor limitant per al desenvolupament de la vegetació, aquestes seran especialment baixes a l’hivern. Pel que fa a la mostra, els valors més baixos es registren a les àrees de Fraga, Monegros, Les Garrigues i el Montseny. Les tres primeres pel seu caràcter continental i el Montseny per la seva situació geogràfica més septentrional. L’interès en les temperatures màximes se centra en el període estival, quan les altes temperatures fan augmentar la taxa d’evaporació i poden provocar disfuncions en el metabolisme de les plantes. En aquesta variable tornen a destacar les àrees de servei situades més a l’interior amb màximes per al mes de juliol per sobre dels 32ºC, Fraga és l’àrea de servei amb unes màximes més elevades (Figura 3.3.). El climograma mostrat a la figura 3.4. ens permet relacionar la temperatura i la precipitació, per a l’àrea de servei de la mostra amb les condicions més extremes d’aridesa. Un dels trets característics del climograma d’una localitat mediterrània és la intersecció de la corba de precipitació i temperatura. Segons l’índex de Gaussen el període d’aridesa està definit per Temperatura = Precipitacions x 2. En el cas de l’àrea de Fraga aquest període comença al maig i s’allarga fins el setembre. Temperatura mitjana (ºC) Figura 3.4. Climograma per l’àrea de servei de Fraga. 30,00 25,00 20,00 15,00 10,00 5,00 0,00 Temperatura (ºC) Precipitació (mm) Gen Feb Març Ab Maig Juny Jul Ag Set Oct Nov Des Mes Font: Elaboració pròpia a partir de l’Atles Climàtic Digital de la Península Ibèrica. 60 50 40 30 20 10 0 Precipitació mitjana (mm) 67
La darrera variable que s’ha analitzat correspon a la radiació solar que serveix com a indicador del grau de nuvolositat que afecta les àrees de servei. Les àrees de les Garrigues i Lleida presenten els valors més modestos. Val a dir, que la topografia de la província de Lleida afavoreix la presència de boira i conseqüentment, es redueixen els valors registrats per a la radiació solar. Els valors més elevats es registren a l’Alt Camp, Fraga i els Monegros on l’absència de nuvolositat permet una major incidència de la radiació solar. En conclusió i resumint, podem afirmar que les àrees de servei de l’Alt Camp i Montblanc presenten unes condicions climàtiques més suaus per la seva proximitat a la línia de costa. En canvi, les àrees de Les Garrigues, Lleida, Fraga, els Monegros i Pina de Ebro, situades a l’interior i per tant, lluny de les influències marítimes, presenten un clima mediterrani de tendència continental amb valors més extrems de temperatura i precipitació. Fraga concretament pateix el clima més sever. I per últim, l’àrea del Montseny presenta un clima més atlàntic amb temperatures més baixes durant tot l’any i precipitacions més abundants. 3.1.2. COBERTES DEL SÒL A LES ÀREES DE SERVEI Partint de la digitalització de les àrees de servei a partir del mapa topogràfic 1:5000 s’ha determinat la superfície que correspon a cada tipus de coberta. Com ja s’ha explicat anteriorment s’han distingit les categories de coberta/edificat, pavimentat, vegetació i bassa d’aigua. A continuació es descriuen els elements estructurals que s’inclouen en cada categoria: - coberta / edificat: edificis de la cafeteria i benzinera i cobertes de la zona d’aparcament - pavimentat: zones destinades a la circulació de vehicles i zones d’aparcament - vegetació: zones enjardinades i zones d’esbarjo i picnic - bassa d’aigua: basses de la depuradora Taula 3.3. Superfície mitjana de cada tipus de coberta en una àrea de servei. Superficie (m 2 ) Font: Elaboració pròpia Desviació estàndard Coberta 4804 1964 Pavimentat 20439 5334 Vegetació 41987 8516 Bassa aigua 550 276 TOTAL 67780 10059 Figura 3.5. Distribució de les diferents cobertes en una àrea de servei. 62% 1% 7% 30% Font: Elaboració pròpia Coberta Pavimentat Vegetació Bassa aigua 68
- Page 1 and 2: 2. METODOLOGIA La metodologia utili
- Page 3 and 4: I. Aspectes generals de l’àrea d
- Page 5 and 6: informació sobre els criteris util
- Page 7 and 8: En darrer lloc, les observacions s
- Page 9 and 10: tal d’assignar-li el valor més i
- Page 11 and 12: 2.3. CÀLCUL DE LES NECESSITATS HÍ
- Page 13 and 14: A la fórmula de Turc (4), ETP és
- Page 15 and 16: 3. RESULTATS 3.1. CARACTERITZACIÓ
- Page 17 and 18: 3.1.1. CARACTERÍSTIQUES CLIMÀTIQU
- Page 19: Temperatura mitjana mínima (ºC) 2
- Page 23 and 24: Percentatge (%) 100 Figura 3.7. Per
- Page 25 and 26: N 20 0 100 m Figura 3.9. Cobertes d
- Page 27 and 28: N Figura 3.11. Cobertes del sòl de
- Page 29 and 30: N 20 0 100 m Figura 3.13. Cobertes
- Page 31 and 32: Figura 3.15. Croquis detallat de le
- Page 33 and 34: Els prats són gramínies plantades
- Page 35 and 36: es produeixi una disminució de la
- Page 37 and 38: freda, altres un doble polsador d
- Page 39 and 40: 3.2.3. CONSUM D’AIGUA POTABLE EL
- Page 41 and 42: mostra la quantitat de vehicles que
- Page 43 and 44: elacionar el consum per càpita als
- Page 45 and 46: Figura 3.22. Distribució del consu
- Page 47 and 48: En aquest punt no ens interessa pre
- Page 49 and 50: 21346 Escorrentia superficial 21346
- Page 51 and 52: 14764 Escorrentia superficial 496 E
- Page 53 and 54: 3.3. INTRODUCCIÓ DE FONTS ALTERNAT
- Page 55 and 56: Figura 3.34. Volum d’aigües rege
- Page 57 and 58: eneficiós pel desenvolupament de l
- Page 59 and 60: El contingut en matèria orgànica
- Page 61 and 62: d’una coberta que faci possible l
- Page 63 and 64: Les aigües grises que es produeixe
La darrera variable que s’ha analitzat correspon a la radiació solar que <strong>servei</strong>x com a<br />
indicador <strong>de</strong>l grau <strong>de</strong> nuvolositat que afecta <strong>les</strong> <strong>àrees</strong> <strong>de</strong> <strong>servei</strong>. Les <strong>àrees</strong> <strong>de</strong> <strong>les</strong> Garrigues i<br />
Lleida presenten els valors més mo<strong>de</strong>stos. Val a dir, que la topografia <strong>de</strong> la província <strong>de</strong><br />
Lleida afavoreix la presència <strong>de</strong> boira i conseqüentment, es redueixen els valors registrats per<br />
a la radiació solar. Els valors més elevats es registren a l’Alt Camp, Fraga i els Monegros on<br />
l’absència <strong>de</strong> nuvolositat permet una major incidència <strong>de</strong> la radiació solar.<br />
En conclusió i resumint, po<strong>de</strong>m afirmar que <strong>les</strong> <strong>àrees</strong> <strong>de</strong> <strong>servei</strong> <strong>de</strong> l’Alt Camp i Montblanc<br />
presenten unes condicions climàtiques més suaus per la seva proximitat a la línia <strong>de</strong> costa. En<br />
canvi, <strong>les</strong> <strong>àrees</strong> <strong>de</strong> Les Garrigues, Lleida, Fraga, els Monegros i Pina <strong>de</strong> Ebro, situa<strong>de</strong>s a<br />
l’interior i per tant, lluny <strong>de</strong> <strong>les</strong> influències marítimes, presenten un clima mediterrani <strong>de</strong><br />
tendència continental amb valors més extrems <strong>de</strong> temperatura i precipitació. Fraga<br />
concretament pateix el clima més sever. I per últim, l’àrea <strong>de</strong>l Montseny presenta un clima<br />
més atlàntic amb temperatures més baixes durant tot l’any i precipitacions més abundants.<br />
3.1.2. COBERTES DEL SÒL A LES ÀREES DE SERVEI<br />
Partint <strong>de</strong> la digitalització <strong>de</strong> <strong>les</strong> <strong>àrees</strong> <strong>de</strong> <strong>servei</strong> a partir <strong>de</strong>l mapa topogràfic 1:5000 s’ha<br />
<strong>de</strong>terminat la superfície que correspon a cada tipus <strong>de</strong> coberta. Com ja s’ha explicat<br />
anteriorment s’han distingit <strong>les</strong> categories <strong>de</strong> coberta/edificat, pavimentat, vegetació i bassa<br />
d’aigua. A continuació es <strong>de</strong>scriuen els elements estructurals que s’inclouen en cada<br />
categoria:<br />
- coberta / edificat: edificis <strong>de</strong> la cafeteria i benzinera i cobertes <strong>de</strong> la zona<br />
d’aparcament<br />
- pavimentat: zones <strong>de</strong>stina<strong>de</strong>s a la circulació <strong>de</strong> vehic<strong>les</strong> i zones d’aparcament<br />
- vegetació: zones enjardina<strong>de</strong>s i zones d’esbarjo i picnic<br />
- bassa d’aigua: basses <strong>de</strong> la <strong>de</strong>puradora<br />
Taula 3.3. Superfície mitjana <strong>de</strong> cada<br />
tipus <strong>de</strong> coberta en una àrea <strong>de</strong> <strong>servei</strong>.<br />
Superficie<br />
(m 2 )<br />
Font: Elaboració pròpia<br />
Desviació<br />
estàndard<br />
Coberta 4804 1964<br />
Pavimentat 20439 5334<br />
Vegetació 41987 8516<br />
Bassa aigua 550 276<br />
TOTAL 67780 10059<br />
Figura 3.5. Distribució <strong>de</strong> <strong>les</strong> diferents<br />
cobertes en una àrea <strong>de</strong> <strong>servei</strong>.<br />
62%<br />
1%<br />
7%<br />
30%<br />
Font: Elaboració pròpia<br />
Coberta<br />
Pavimentat<br />
Vegetació<br />
Bassa aigua<br />
68
Change language