Aigua a les àrees de servei II

More documents

Recommendations

Info

L’estudi pluviomètric té un doble interès. Per una banda, l’avaluació d’aquest recurs com a font alternativa d’aigua i per l’altra, la seva relació amb el manteniment i disseny de les zones enjardinades. El recull de dades pluviomètriques ens servirà per establir quina part dels requeriments hídrics de la vegetació ha de ser coberta mitjançant un sistema de reg. La nostra mostra presenta un gradient pluviomètric d’uns 375 mm, un valor gens menyspreable i que es tradueix en canvis pel que fa a la vegetació potencial de cada indret. El tipus de clima d’un indret es pot determinar a partir dels valors de precipitació mitjana anual. Així, a la regió mediterrània podríem diferenciar entre (Roure, 2003): - clima perhumit: >1600 mm - clima humit: 1000-1600 mm - clima subhumit: 600-1000 mm - clima sec: 350-600 mm - clima subàrid: 200-350mm - clima àrid:< 200 mm Tres d’aquestes categories estan presents a la mostra d’estudi. Les tres categories que no estan representades són les dels extrems. Cal ressaltar que els valors més extrems es donen en zones remotes en un context mediterrani i per tant, les àrees de servei que presentin aquest clima són minoria o inexistents. L’àrea de servei del Montseny és l’única que pertany al clima subhumit. Registra les precipitacions més abundants tots els mesos de l’any, amb una mitjana anual de 744 mm. En l’altre extrem, amb les precipitacions més escasses, tenim les àrees dels Monegros i Fraga amb un clima subàrid. I la resta d’àrees de servei (Alt Camp, Montblanc, Garrigues, Lleida i Pina de Ebro) presenten un clima sec tot seguint el gradient pluviomètric amb direcció nordoest. La figura 3.2. mostra amb claredat les característiques del règim pluviomètric mediterrani amb màxims pluviomètrics a la tardor i la primavera i un mínim molt acusat a l’estiu. L’absència de precipitació és un factor limitant per al creixement de la vegetació. En aquest sentit, l’aportació pluviomètrica és molt escassa en tota la zona d’estudi durant el mes de juliol, i fins i tot pot ser inexistent en determinats anys. Les diferències entre les diverses àrees són menors per a aquest mes, únicament el Montseny presenta uns valors apreciablement superiors. 65
Temperatura mitjana mínima (ºC) 20,00 15,00 10,00 5,00 0,00 -5,00 Figura 3.2. Dades de precipitació mensual per a les àrees de servei de la mostra. Precipitació (mm) 100 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0 Gen Feb Març Abr Maig Jun Jul Ag Set Oct Nov Des Mes Montseny Alt Camp Montblanc Garrigues Lleida Fraga Pina de Ebro Font: Elaboració pròpia a partir de l’Atles Climàtic Digital de la Península Ibèrica. Figura 3.3. Evolució de la temperatura mitjana, la temperatura mitjana mínima i la temperatura mitjana màxima al llarg de l’any per a les àrees de servei de la mostra. Temperatura mitjana (ºC) 30,00 25,00 20,00 15,00 10,00 Gen Feb Març Ab Maig Juny Jul Ag Set Oct Nov Des Mes 5,00 0,00 Gen Feb Març Ab Maig Juny Jul Ag Set Oct Nov Des Mes Montseny Alt Camp Montblanc Garrigues Lleida Fraga Monegros Pina de Ebro Font: Elaboració pròpia a partir de l’Atles Climàtic Digital de la Península Ibèrica. Temperatura mitjana màxima (ºC) 35,00 30,00 25,00 20,00 15,00 10,00 5,00 0,00 Montseny Alt Camp Montblanc Garrigues Lleida Fraga Monegros Pina de Ebro Gen Feb Març Ab Maig Juny Jul Ag Set Oct Nov Des Mes 66 Montseny Alt Camp Montblanc Garrigues Lleida Fraga Monegros Pina de Ebro
Page 1 and 2: 2. METODOLOGIA La metodologia utili
Page 3 and 4: I. Aspectes generals de l’àrea d
Page 5 and 6: informació sobre els criteris util
Page 7 and 8: En darrer lloc, les observacions s
Page 9 and 10: tal d’assignar-li el valor més i
Page 11 and 12: 2.3. CÀLCUL DE LES NECESSITATS HÍ
Page 13 and 14: A la fórmula de Turc (4), ETP és
Page 15 and 16: 3. RESULTATS 3.1. CARACTERITZACIÓ
Page 17: 3.1.1. CARACTERÍSTIQUES CLIMÀTIQU
Page 21 and 22: La darrera variable que s’ha anal
Page 23 and 24: Percentatge (%) 100 Figura 3.7. Per
Page 25 and 26: N 20 0 100 m Figura 3.9. Cobertes d
Page 27 and 28: N Figura 3.11. Cobertes del sòl de
Page 29 and 30: N 20 0 100 m Figura 3.13. Cobertes
Page 31 and 32: Figura 3.15. Croquis detallat de le
Page 33 and 34: Els prats són gramínies plantades
Page 35 and 36: es produeixi una disminució de la
Page 37 and 38: freda, altres un doble polsador d
Page 39 and 40: 3.2.3. CONSUM D’AIGUA POTABLE EL
Page 41 and 42: mostra la quantitat de vehicles que
Page 43 and 44: elacionar el consum per càpita als
Page 45 and 46: Figura 3.22. Distribució del consu
Page 47 and 48: En aquest punt no ens interessa pre
Page 49 and 50: 21346 Escorrentia superficial 21346
Page 51 and 52: 14764 Escorrentia superficial 496 E
Page 53 and 54: 3.3. INTRODUCCIÓ DE FONTS ALTERNAT
Page 55 and 56: Figura 3.34. Volum d’aigües rege
Page 57 and 58: eneficiós pel desenvolupament de l
Page 59 and 60: El contingut en matèria orgànica
Page 61 and 62: d’una coberta que faci possible l
Page 63 and 64: Les aigües grises que es produeixe

Aigua a les àrees de servei II

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?