Aigua a les àrees de servei II
Aigua a les àrees de servei II Aigua a les àrees de servei II
NHJ = ET j + Ls * −P Er ef Cal definir l’eficiència del sistema de reg (Er) ja que aquests sistemes presenten inevitablement un percentatge de pèrdues. El sistema més eficient correspon al reg per degoteig amb eficiències del 90%, el reg és localitzat de manera que es pot controlar la quantitat d’aigua que rep cada planta. La resta de sistemes tenen unes pèrdues per evaporació més elevades. Els sistemes d’aspersió o difusió presenten eficiències del 70-75% i la mànega o la regadora del 45%; aquests últims són els sistemes menys eficients (Urrea, 2004). 2.4. ANÀLISI I TRACTAMENT DE LES DADES Un cop recollides totes les dades necessàries s’ha procedit a la seva anàlisi. Amb les de caràcter numèric, quan aquestes eren comparables entre sí, s’han calculat mitjanes i les seves respectives desviacions estàndard. En canvi, quan el càlcul de les mitjanes provocava la pèrdua d’informació, com en el cas de les dades climàtiques, s’ha procedit a un anàlisis descriptiu de les mateixes. Per altra banda, en el cas de les dades qualitatives s’ha portat a terme una descripció dels resultats obtinguts. (5) 61
3. RESULTATS 3.1. CARACTERITZACIÓ DE LES ÀREES DE SERVEI Les àrees de servei es troben situades en les principals rutes de desplaçament del trànsit rodat i per tant, gaudeixen d’un emplaçament exclusiu. Així, podem definir l’àrea de servei com un equipament d’ús col·lectiu i d’accés lliure que ofereix una sèrie de serveis bàsics als usuaris de les autopistes. Tradicionalment, les rutes de desplaçament consistien en carreteres que passaven pels nuclis urbans i era en allà on moltes de les necessitats del viatgers eren satisfetes, això ha canviat amb la construcció d’autopistes i autovies. La naturalesa d’aquestes vies ràpides exigeix que aquestes es trobin allunyades dels nuclis de població i això fa que sigui necessari cobrir determinades necessitats a través d’infraestructures específiques com les àrees de servei. Un altre tret distintiu de l’àrea de servei és l’elevada i contínua afluència de públic que rep. Els seus usuaris pertanyen al mateix col·lectiu que utilitza les autovies i autopistes. Sectors ben diferents de la població utilitzen aquestes instal·lacions, el tipus i nombre d’usuaris varia en funció de l’època de l’any i de la coincidència amb dia laborable o festiu. Un dia laborable, són els transportistes i altres professionals, grups d’escolars i jubilats, els que utilitzen majoritàriament l’àrea de servei com a punt d’aturada. En canvi, durant els caps de setmana, els festius i els períodes vacacionals el nombre de persones que es desplaça per motius d’oci és major i conseqüentment, la tipologia d’usuari canvia i les famílies i els grups d’amics es converteixen en els principals usuaris. En el seu conjunt l’àrea de servei està formada per dues zones oposades, amb instal·lacions a banda i banda de la via. Generalment, es té accés als mateixos serveis a ambdós costats, en canvi, el seu doble emplaçament varia depenent de l’àrea de servei. En alguns casos, determinats serveis es troben situats a les dues bandes de l’àrea i en altres únicament en una de les bandes però hi ha un pas que facilita el trasllat d’una banda a l’altra. Aquest és el cas de les àrees de servei de Lleida i Pina de Ebro on la cafeteria i el restaurant es troben ubicats en un únic sentit i un pas elevat comunica les dues zones. Els principals serveis que ofereix una àrea de servei són els de benzinera, restauració, botiga i zones d’oci (Figura 3.1.). Totes les àrees de servei de la mostra compten amb aquests serveis, que podríem denominar bàsics. En alguns casos també disposen de serveis complementaris com hotels, rentatge automàtic de vehicles o tallers de reparació de vehicles. L’àrea de servei de Lleida és l’única de la mostra que compta amb un hotel i un taller per a vehicles sinistrats. 62
- Page 1 and 2: 2. METODOLOGIA La metodologia utili
- Page 3 and 4: I. Aspectes generals de l’àrea d
- Page 5 and 6: informació sobre els criteris util
- Page 7 and 8: En darrer lloc, les observacions s
- Page 9 and 10: tal d’assignar-li el valor més i
- Page 11 and 12: 2.3. CÀLCUL DE LES NECESSITATS HÍ
- Page 13: A la fórmula de Turc (4), ETP és
- Page 17 and 18: 3.1.1. CARACTERÍSTIQUES CLIMÀTIQU
- Page 19 and 20: Temperatura mitjana mínima (ºC) 2
- Page 21 and 22: La darrera variable que s’ha anal
- Page 23 and 24: Percentatge (%) 100 Figura 3.7. Per
- Page 25 and 26: N 20 0 100 m Figura 3.9. Cobertes d
- Page 27 and 28: N Figura 3.11. Cobertes del sòl de
- Page 29 and 30: N 20 0 100 m Figura 3.13. Cobertes
- Page 31 and 32: Figura 3.15. Croquis detallat de le
- Page 33 and 34: Els prats són gramínies plantades
- Page 35 and 36: es produeixi una disminució de la
- Page 37 and 38: freda, altres un doble polsador d
- Page 39 and 40: 3.2.3. CONSUM D’AIGUA POTABLE EL
- Page 41 and 42: mostra la quantitat de vehicles que
- Page 43 and 44: elacionar el consum per càpita als
- Page 45 and 46: Figura 3.22. Distribució del consu
- Page 47 and 48: En aquest punt no ens interessa pre
- Page 49 and 50: 21346 Escorrentia superficial 21346
- Page 51 and 52: 14764 Escorrentia superficial 496 E
- Page 53 and 54: 3.3. INTRODUCCIÓ DE FONTS ALTERNAT
- Page 55 and 56: Figura 3.34. Volum d’aigües rege
- Page 57 and 58: eneficiós pel desenvolupament de l
- Page 59 and 60: El contingut en matèria orgànica
- Page 61 and 62: d’una coberta que faci possible l
- Page 63 and 64: Les aigües grises que es produeixe
NHJ<br />
=<br />
ET<br />
j<br />
+ Ls * −P<br />
Er<br />
ef<br />
Cal <strong>de</strong>finir l’eficiència <strong>de</strong>l sistema <strong>de</strong> reg (Er) ja que aquests sistemes presenten<br />
inevitablement un percentatge <strong>de</strong> pèrdues. El sistema més eficient correspon al reg per<br />
<strong>de</strong>goteig amb eficiències <strong>de</strong>l 90%, el reg és localitzat <strong>de</strong> manera que es pot controlar la<br />
quantitat d’aigua que rep cada planta. La resta <strong>de</strong> sistemes tenen unes pèrdues per<br />
evaporació més eleva<strong>de</strong>s. Els sistemes d’aspersió o difusió presenten eficiències <strong>de</strong>l 70-75% i<br />
la mànega o la regadora <strong>de</strong>l 45%; aquests últims són els sistemes menys eficients (Urrea,<br />
2004).<br />
2.4. ANÀLISI I TRACTAMENT DE LES DADES<br />
Un cop recolli<strong>de</strong>s totes <strong>les</strong> da<strong>de</strong>s necessàries s’ha procedit a la seva anàlisi. Amb <strong>les</strong> <strong>de</strong><br />
caràcter numèric, quan aquestes eren comparab<strong>les</strong> entre sí, s’han calculat mitjanes i <strong>les</strong><br />
seves respectives <strong>de</strong>sviacions estàndard. En canvi, quan el càlcul <strong>de</strong> <strong>les</strong> mitjanes provocava la<br />
pèrdua d’informació, com en el cas <strong>de</strong> <strong>les</strong> da<strong>de</strong>s climàtiques, s’ha procedit a un anàlisis<br />
<strong>de</strong>scriptiu <strong>de</strong> <strong>les</strong> mateixes. Per altra banda, en el cas <strong>de</strong> <strong>les</strong> da<strong>de</strong>s qualitatives s’ha portat a<br />
terme una <strong>de</strong>scripció <strong>de</strong>ls resultats obtinguts.<br />
(5)<br />
61
Change language