Aigua a les àrees de servei II

En el present estudi, s’ha obtingut el coeficient d’espècie a partir del sumatori de la
multiplicació de la proporció de cada tipus d’espècie present a l’àrea de servei pel coeficient
de cultiu escollit. Els jardins on predominin els arbres i els arbustos tindran unes necessitats
hídriques menors que els jardins on predominin les gespes.
Taula 2.1. Coeficients aproximats en funció de l’espècie, la densitat i el microclima per
calcular el coeficient del jardí.
Tipus de vegetació
Coef. cultiu (Kc) Coef. densitat (Kd) Coef. microclima (Km)
a m b a m b a m b
Arbres 0.9 0.5 0.2 1.3 1.0 0.5 1.4 1.0 0.5
Arbusts 0.7 0.5 0.2 1.1 1.0 0.5 1.3 1.0 0.5
Tapizants 0.7 0.5 0.2 1.1 1.0 0.5 1.2 1.0 0.5
Plantacions mixtes 0.9 0.5 0.2 1.1 1.1 0.6 1.4 1.0 0.5
Gespes 0.8 0.7 0.6 1.0 1.0 0.6 1.2 1.0 0.8
Font: Costello et al, 1991
- Coeficient de densitat i àrea foliar
Un altre factor que caracteritza un jardí és la seva densitat de plantació. Aquells jardins que
presentin un major nombre de peus tindran una ET més elevada.
L’edat pot també condicionar l’àrea foliar i en conseqüència el consum d’aigua. La mida i/o
forma de la capçada en el cas dels arbres i arbusts condicionarà enormement la taxa
d’evaporació d’aigua en el sòl i de retruc la quantitat d’aigua disponible per la vegetació. A
la vegada, la superfície d’intercepció de la radiació per les capçades condiciona la taxa de
transpiració. En aquí el coeficient de densitat i àrea foliar s’ha considerat 1.
- Coeficient de microclima
En un jardí es poden donar diferents condicions ambientals depenent de l’orientació, les
zones d’ombra o el grau de protecció. En les àrees urbanes el microclima pot ser induït pels
edificis o les zones pavimentades modificant variables com la temperatura, la velocitat del
vent, la intensitat lumínica o la humitat (Costello et al, 2000). Per tenir en compte aquests
efectes s’utilitza el coeficient de microclima. Tanmateix, en aquí s’ha utilitzat un coeficient
de microclima d’1 per la dificultat de mesurar aquesta variable en el treball de camp.
- Evapotranspiració de referència (ET0)
L’evapotranspiració inclou dos conceptes diferents de les plantes: l’evaporació i la
transpiració. Hi ha diverses fórmules que permeten calcular l’evapotranspiració. En aquest
treball s’utilitzen tres mètodes diferents per calcular l’evapotranspiració de referència: la
fórmula de Turc, la fórmula de Thornthwaite i la fórmula de Pennan Monteith.
59